Mostrando las entradas para la consulta hoc ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta hoc ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 19 de septiembre de 2021

Año 1465.

Año 1465.

(La carta
siguiente es de 1464. Este Manuelico Bofarull y los que
trabajaban con él estaban muy idiotizados con la renaixença y poco
concentrados para leer los años.)

26 DE DICIEMBRE.

Mossen
Montros. Ab la present rebreu un plech de letres dreçat al collector
de Balaguer es necessari daqui en fora loy trametau decontinent. Feu
que la cosa haja recapte e noy haja falla. De Terragona a XXVI de
dehembre any MCCCCLXIIII. Trametem vos les letres que demanau
per a don Phelip de Castro e per mossen Franci Derill.
Lo plet dreçat a Sancta
Coloma trameteu lo daqui en fora decontinent. Dada ut supra.
-
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al
honorable mossen Franci de Montros deputat local en la vila e
vegueria de Tarregua.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Honrat senyer. Trametem vos les letres del senyor Rey
per al Marquesat e altres quens haveu demanades. Donau orde sien
trameses o dades decontinent e noy haja falla. E siau diligent en tot
ço que acomanat vos es segons se confia de vos. Dada ut supra.

Dirigitur an Guerau de Cervello collector de Balaguer.


Venerables pares en Crist. Sabut havem que vosaltres e
los homens dels vostres lochs recusarieu pagar los drets novellament
imposats. De que es de maravellar que en cosa tant concernent lo
servici del senyor Rey e benefici de aquest Principat com es aquesta
a la qual los dits drets son consignats vos vullau gens detenir. E si
voleu pensar que de aço pusquau esser exempts siau certs que no. Car
saber podeu com les coses son axi acordades per tots los tres
staments de aquest Principat e que han en elles a contribuir axi ecclesiastichs com seglars en la manera que en les altres coses
de generalitats se acostuma fer. Per que nous detingau pus en aço.
Car pus a Deu plau per tots han a passar aquestes congoxes. Ne
pensaseu que si puxa fer algun comport. Ans hi covendria fer altra
provisio. La qual conexeriau a vosaltres e als dits vostres homens
esser assats damnosa. Dada en Terragona et cetera ut supra.
Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.

Als venerables pares en Christ los vicaris e covent del monestir
de Scala Dei.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda e vist lo
contengut en aquella havem haguda letra del senyor Rey per als
cartoxans la qual ab la present vos
trametem. Daqui avant si ells
e lurs lochs no paguaven feu pendre quants homens del Priorat
intraran en lo comdat e encara anau als lochs del Priorat e requiriu
los batles que facen pagar e si nou faran certifiquau nos ne que fer
si ha altra rigorosa provisio. De aço nos scrivim als cartoxans
desenganant los.
Al que dehiu que lo comte es passat per los
lochs del comdat e que no sabeu quels haura dit nos ne pensam
que alre los haja dit sino que paguen. Pero axo es lo de que vos vos
deveu entremetre e cavalcar per vostra collecta o al menys scriure
sovin als collectors per saber dells com van les coses e donau hi
diligencia. La cosa aquesta be vehem que es a tot hom anugosa e
odiosa e que si los ministres no hi son diligents haura mal recapte.

(Los impuestos ya eran de por sí muchos. Los ministros,
correos, diputados, etc, muchos y con grandes sueldos o al menos
posibilidad de sacar gran tajada; lo mismo que en 2021. En tiempo de
guerra de nunca acabar, estos ministros eran muchas manos menos para
luchar junto a los barones contra los rebeldes, o al menos
asediarlos, haciendo cabalgadas y entradas a saco.
)
Lo qui aço
toqua principalment es lo senyor comte per quant quiscuns barons han
esser pagats en ses terres e si no hi abastara seran prou afanyats de

haverho de altres lochs. Per que donan hi cura si los seus afers
desigau fer.
Feu una cerqua e replegau tants diners com poreu per
trametre an Thora qui ab letres molt spesses
es ya solicitat per
lo comte de trametreli diners. E si mal recapte hi donau tots temps
se scusara ab vos. De Terragona a XXVI de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.

Dirigitur an Dalmau de Tolosa collidor de les generalitats en lo
comdat de Prades.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Se encuentra apuntada impropiamente en este lugar, por estar
bajo la fecha de 21 de diciembre, la relación del juramento y
homenaje que prestó Arnaldo Citges, mercader de Tarragona,
nombrado por el parlamento colector de los derechos impuestos en las
harinas, lo que cumplió con las formalidades de costumbre y
obligación de su persona y bienes por medio de fianzas, en cuyo
acto, para mayor seguridad, añadió la siguiente promesa.

Que
nos plenira de les peccunies de la dita collecta ne aquelles
cambiara sino ab cambi de florins dor.

28 DE
DICIEMBRE.

Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda e vist
lo contengut en aquella vos responem com ya es collocat
mossen Erill en lo sou per cert nombre de rocins dels quals pensam
que ell se contentara car axi es stat ordenat per lo senyor Rey.
Daqui avant pus los drets se cullen crehem que lo dit mossen Erill
passara a la ordinacio per la qual tots los altres passen. Lo senyor
Rey lin scriu. Feu hi lo que a vos se pertangue e jequiuho
star. Certificant nos del que sentireu.
Car si obs es fer si ha
altra provisio. Al que dehiu del vi que nos cull en aquexa terra
abans hi ve de altra part e per ço direu no deu pagar vos responem
que
si algun casola metra vi de Araguo o de altra part per
provisio de sa casa que aquest tal no pague los dos sous per
bota novellament imposats. Si empero taverners o treginers metran lo
dit vi
e aquell apres revendran aqui deuen pagar a la dita raho
de II sous per bota. E ab tot lo dret aquest sie pocha cosa. Pero per
quant pensam que aquexa terra es steril e prou guastada e si
ha lo vi ab molt treball e despesa si conexereu que les gents
se entrenyoren molt del dit dret del vi donau hi aquella tollerancia
e comport que per reposar e contentar les gents e per fer les passar
als altres drets vos apparegua fer si dega. Dada en Terragona a
XXVIII de dehembre any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella diputat et cetera.
Al honorable En Gabriel Fraga
ciuteda de Leyda en Benavarra o lla hon
sia.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

(En
esta carta el año es 1465 !! Y las anteriores 1464!!
(aunque
Manuelico escriba 1465).
¿Dónde tenías, Manuelico, el cerebro,
debajo de las faldas de la Patria catalana?)



Habiéndose
aquí omitido cierta deliberación que se encuentra en otro paraje
del registro, pero que corresponde estar en este lugar por la fecha
que lleva, según ya se advierte en aquel, la transcribimos a
continuación, precedida del correspondiente extracto en que se
expresa el objeto que la motivó.

29 DE DICIEMBRE.

Convocó
el diputado Çaportella, en este día, para una junta o consejo de
jurisperitos a las siguientes personas.
Don Nicolás Pujada,
doctor en decretos, canónigo y arcediano de la Mar en la iglesia de
Barcelona.
El honorable Jaime Taranau, doctor en leyes.
Petro
Boquet, doctor en decretos.
Pedro Montmany, doctor en leyes.

Juan Andrés Sorts, canónigo y prepósito de Barcelona.
A
los que manifestó el diputado, que el Rey, con grande instancia,
pedía que, por el mismo Çaportella o por su mandato, se pagaran de
los derechos de las generalidades recojidos por órden
del parlamento poco antes celebrado, los salarios de los correos,
escuchas y espías que fuesen necesarios, lo que convenía para el
buen estado y seguridad de la gente de armas ofrecida al Rey por el
mismo parlamento, pues no podían ni querían prestar el servicio que
les correspondía hacer del modo que era conveniente; sobre lo que
tomaron las personas convocadas la siguiente deliberación.

Et
dicti jurisperiti audita proposicione predicta et visis recognitis et
recensitis capitulis et omnibus actitatis et factis per dictum
parlamentum delliberarunt
unanimiter et concorditer quod attento
quod generalitates sunt date et restitute per dictum dominum
regem eis forma et modo quibus eran per prius antequam videlicet per
dictum dominum regem apprehense fuissent et quod de necessitate
habent esse sub disposicione alicuis presidentis et per consequens
eius qui habetur pro diputato ipsius scilicet domini Çaportella. Pro
tanto dixerunt quod per ipsum dominum deputatum possint et debent
solvi et seu provideri et mandari solvi de quibusvis pecuniis
dictarum generalitatum salaria dictorum cursorum excubiarum et
exploratorum necessariorum pro bona disposicione et statu dicte
gentis armorum et eorum defensione ac salvitate ac inimicorum
invasione et ofensione et etiam per eundem dominum deputatum posse et
debere solviet seu provideri atque mandari solvi cetera sine quibus
dicte gentes armorum de quibus facta est oferta dicto domino Regi
servicium debitum facere non possent et quem ad eorum salvitatem visa
fuit utilia et ad conservacionem terrarum obediencium dicto domino
Regi et ad ofensionem rebellium et inimicorum. Et hoc etiam maxime
posse et debere sic fieri cum plurimum cernat conservacionem jurium
generalitatum que nisi ex opera dicte gentis armorum amitterentur per
occupacionem inimicorum. Quod per ipsum dominum deputatum est maxime
attendendum.

Año 1465.

Año 1465.

(La carta
siguiente es de 1464. Este Manuelico Bofarull y los que
trabajaban con él estaban muy idiotizados con la renaixença y poco
concentrados para leer los años.)

26 DE DICIEMBRE.

Mossen
Montros. Ab la present rebreu un plech de letres dreçat al collector
de Balaguer es necessari daqui en fora loy trametau decontinent. Feu
que la cosa haja recapte e noy haja falla. De Terragona a XXVI de
dehembre any MCCCCLXIIII. Trametem vos les letres que demanau
per a don Phelip de Castro e per mossen Franci Derill.
Lo plet (plec; pliego. Plet : pleito) dreçat a Sancta
Coloma trameteu lo daqui en fora decontinent. Dada ut supra.
-
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al
honorable mossen Franci de Montros deputat local en la vila e
vegueria de Tarregua.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Honrat senyer. Trametem vos les letres del senyor Rey
per al Marquesat e altres quens haveu demanades. Donau orde sien
trameses o dades decontinent e noy haja falla. E siau diligent en tot
ço que acomanat vos es segons se confia de vos. Dada ut supra.

Dirigitur an Guerau de Cervello collector de Balaguer.


Venerables pares en Crist. Sabut havem que vosaltres e
los homens dels vostres lochs recusarieu pagar los drets novellament
imposats. De que es de maravellar que en cosa tant concernent lo
servici del senyor Rey e benefici de aquest Principat com es aquesta
a la qual los dits drets son consignats vos vullau gens detenir. E si
voleu pensar que de aço pusquau esser exempts siau certs que no. Car
saber podeu com les coses son axi acordades per tots los tres
staments de aquest Principat e que han en elles a contribuir axi ecclesiastichs com seglars en la manera que en les altres coses
de generalitats se acostuma fer. Per que nous detingau pus en aço.
Car pus a Deu plau per tots han a passar aquestes congoxes. Ne
pensaseu que si puxa fer algun comport. Ans hi covendria fer altra
provisio. La qual conexeriau a vosaltres e als dits vostres homens
esser assats damnosa. Dada en Terragona et cetera ut supra.
Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.

Als venerables pares en Christ los vicaris e covent del monestir
de Scala Dei.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda e vist lo
contengut en aquella havem haguda letra del senyor Rey per als
cartoxans la qual ab la present vos
trametem. Daqui avant si ells
e lurs lochs no paguaven feu pendre quants homens del Priorat
intraran en lo comdat e encara anau als lochs del Priorat e requiriu
los batles que facen pagar e si nou faran certifiquau nos ne que fer
si ha altra rigorosa provisio. De aço nos scrivim als cartoxans
desenganant los.
Al que dehiu que lo comte es passat per los
lochs del comdat e que no sabeu quels haura dit nos ne pensam
que alre los haja dit sino que paguen. Pero axo es lo de que vos vos
deveu entremetre e cavalcar per vostra collecta o al menys scriure
sovin als collectors per saber dells com van les coses e donau hi
diligencia. La cosa aquesta be vehem que es a tot hom anugosa e
odiosa e que si los ministres no hi son diligents haura mal recapte.

(Los impuestos ya eran de por sí muchos. Los ministros,
correos, diputados, etc, muchos y con grandes sueldos o al menos
posibilidad de sacar gran tajada; lo mismo que en 2021. En tiempo de
guerra de nunca acabar, estos ministros eran muchas manos menos para
luchar junto a los barones contra los rebeldes, o al menos
asediarlos, haciendo cabalgadas y entradas a saco.
)
Lo qui aço
toqua principalment es lo senyor comte per quant quiscuns barons han
esser pagats en ses terres e si no hi abastara seran prou afanyats de

haverho de altres lochs. Per que donan hi cura si los seus afers
desigau fer.
Feu una cerqua e replegau tants diners com poreu per
trametre an Thora qui ab letres molt spesses
es ya solicitat per
lo comte de trametreli diners. E si mal recapte hi donau tots temps
se scusara ab vos. De Terragona a XXVI de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.

Dirigitur an Dalmau de Tolosa collidor de les generalitats en lo
comdat de Prades.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Se encuentra apuntada impropiamente en este lugar, por estar
bajo la fecha de 21 de diciembre, la relación del juramento y
homenaje que prestó Arnaldo Citges, mercader de Tarragona,
nombrado por el parlamento colector de los derechos impuestos en las
harinas, lo que cumplió con las formalidades de costumbre y
obligación de su persona y bienes por medio de fianzas, en cuyo
acto, para mayor seguridad, añadió la siguiente promesa.

Que
nos plenira de les peccunies de la dita collecta ne aquelles
cambiara sino ab cambi de florins dor.

28 DE
DICIEMBRE.

Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda e vist
lo contengut en aquella vos responem com ya es collocat
mossen Erill en lo sou per cert nombre de rocins dels quals pensam
que ell se contentara car axi es stat ordenat per lo senyor Rey.
Daqui avant pus los drets se cullen crehem que lo dit mossen Erill
passara a la ordinacio per la qual tots los altres passen. Lo senyor
Rey lin scriu. Feu hi lo que a vos se pertangue e jequiuho
star. Certificant nos del que sentireu.
Car si obs es fer si ha
altra provisio. Al que dehiu del vi que nos cull en aquexa terra
abans hi ve de altra part e per ço direu no deu pagar vos responem
que
si algun casola metra vi de Araguo o de altra part per
provisio de sa casa que aquest tal no pague los dos sous per
bota novellament imposats. Si empero taverners o treginers metran lo
dit vi
e aquell apres revendran aqui deuen pagar a la dita raho
de II sous per bota. E ab tot lo dret aquest sie pocha cosa. Pero per
quant pensam que aquexa terra es steril e prou guastada e si
ha lo vi ab molt treball e despesa si conexereu que les gents
se entrenyoren molt del dit dret del vi donau hi aquella tollerancia
e comport que per reposar e contentar les gents e per fer les passar
als altres drets vos apparegua fer si dega. Dada en Terragona a
XXVIII de dehembre any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella diputat et cetera.
Al honorable En Gabriel Fraga
ciuteda de Leyda en Benavarra o lla hon
sia.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

(En
esta carta el año es 1465 !! Y las anteriores 1464!!
(aunque
Manuelico escriba 1465).
¿Dónde tenías, Manuelico, el cerebro,
debajo de las faldas de la Patria catalana?)



Habiéndose
aquí omitido cierta deliberación que se encuentra en otro paraje
del registro, pero que corresponde estar en este lugar por la fecha
que lleva, según ya se advierte en aquel, la transcribimos a
continuación, precedida del correspondiente extracto en que se
expresa el objeto que la motivó.

29 DE DICIEMBRE.

Convocó
el diputado Çaportella, en este día, para una junta o consejo de
jurisperitos a las siguientes personas.
Don Nicolás Pujada,
doctor en decretos, canónigo y arcediano de la Mar en la iglesia de
Barcelona.
El honorable Jaime Taranau, doctor en leyes.
Petro
Boquet, doctor en decretos.
Pedro Montmany, doctor en leyes.

Juan Andrés Sorts, canónigo y prepósito de Barcelona.
A
los que manifestó el diputado, que el Rey, con grande instancia,
pedía que, por el mismo Çaportella o por su mandato, se pagaran de
los derechos de las generalidades recojidos por órden
del parlamento poco antes celebrado, los salarios de los correos,
escuchas y espías que fuesen necesarios, lo que convenía para el
buen estado y seguridad de la gente de armas ofrecida al Rey por el
mismo parlamento, pues no podían ni querían prestar el servicio que
les correspondía hacer del modo que era conveniente; sobre lo que
tomaron las personas convocadas la siguiente deliberación.

Et
dicti jurisperiti audita proposicione predicta et visis recognitis et
recensitis capitulis et omnibus actitatis et factis per dictum
parlamentum delliberarunt
unanimiter et concorditer quod attento
quod generalitates sunt date et restitute per dictum dominum
regem eis forma et modo quibus eran per prius antequam videlicet per
dictum dominum regem apprehense fuissent et quod de necessitate
habent esse sub disposicione alicuis presidentis et per consequens
eius qui habetur pro diputato ipsius scilicet domini Çaportella. Pro
tanto dixerunt quod per ipsum dominum deputatum possint et debent
solvi et seu provideri et mandari solvi de quibusvis pecuniis
dictarum generalitatum salaria dictorum cursorum excubiarum et
exploratorum necessariorum pro bona disposicione et statu dicte
gentis armorum et eorum defensione ac salvitate ac inimicorum
invasione et ofensione et etiam per eundem dominum deputatum posse et
debere solviet seu provideri atque mandari solvi cetera sine quibus
dicte gentes armorum de quibus facta est oferta dicto domino Regi
servicium debitum facere non possent et quem ad eorum salvitatem visa
fuit utilia et ad conservacionem terrarum obediencium dicto domino
Regi et ad ofensionem rebellium et inimicorum. Et hoc etiam maxime
posse et debere sic fieri cum plurimum cernat conservacionem jurium
generalitatum que nisi ex opera dicte gentis armorum amitterentur per
occupacionem inimicorum. Quod per ipsum dominum deputatum est maxime
attendendum.

jueves, 9 de septiembre de 2021

REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA. ENERO.

REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS
POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA, en Tarragona y otros puntos
fieles o sujetos al rey Don Juan II, a cuyo servicio estuvo aquel
desde 7 de enero de 1463 (?), separándose, en esta fecha, de sus 
compañeros de Diputación y escapándose de la ciudad de
Barcelona.

Alternan con los documentos de este registro
varios relatos de sumo interés, que no deben confundirse con los de
mera fórmula o que sirven para dar cuenta del despacho y curso de
los negocios. Para estos, que generalmente están redactados en
latin, se empleará el mismo sistema seguido en los tomos anteriores
cuando se trata de actas, votaciones, sustituciones & y
respecto de los primeros, que son esencialmente históricos, y por su
carácter pueden ser considerados como verdaderos documentos, tanto
por lo que toca al lenguage, como a los sucesos de que tratan,
se copiarán y publicarán íntegramente, precediéndoles tan sólo,
cuando sea oportuno, y como guía del lector, unas breves y sencillas
advertencies a fin de que se note la diferencia entre ellos y
las cartas, que son el objeto principal y casi general de este
registro, el cual, sin llevar en su portada más cabecera que estas
palabras: «Registre de mossen Çaportella, y la referencia al
estante donde se guardaba en algún antiguo Archivo, que no se
espresa si es el de la Diputación, da principio con el
siguiente relato.

AÑO 1463.

MES DE ENERO.


Experiencia demostra que per molt que los actes no solament
manifests mas encara notoris qui son dits de facil recordacio per
longitut de temps facilment son deduits en oblivio. E per ço los
antichs los han redigits en scrits. Hon com en la sceleratissima
rebellio perpetrada contra nostre ver Rey e senyor natural e
lllustrissima Senyora Reyna e serenissim senyor don Ferrando
fill primogenit (después de morir Carlos de Viana, Fernando, el
futuro Fernando II de Aragón, el católico, que casó con Isabel,
Elisabeth de Castilla, os suena algo?
) en menor edat e sots
potestat tutelar (la tudriu, tutora, tutrix, institutriz, era su madre la reina Juana, Johana) constituit jurat duplicadament
per tota la terra
sien stats fets inhits (inhibits?)
exercitats procurats tant de paraula com en scrits molts e diversos
damnatissims e reprovatissims actes e detestables
inextimablement a tota natura humana. Com evidentment sien contra Deu
e leys divinals e humanes e raho natural. La qual rebellio es
stada inhiciada procurada continuada per alguns pochs
en nombre ciutadans de la ciutat de Barchinona acompanyats de
alguns axi mateix pochs en nombre poblats en lo present
Principat de Cathalunya
subvertints les bones voluntats populars
en odis e en iniquitats contra les prefates magestats e la innata
fidelitat tant entre los altres actes del dit Principat en la
capitulacio festinada per fictes fames falsissimes informacions
pessimes e damnatissimes induccions. Notant los dits serenissims
senyors Rey e Reyna ab suggestions diaboliques e contra
veritat de pessimes condicions.
Com sie tot lo contrari veritat
que son dotats de molta clemencia e pietat zelants lo be publich e
dels lurs vassalls servants leys e libertats de les terres
a ells sotsmeses
justicia administrants les quals virtuts son
stades celades e per lo contrari significades per diverses e
multiplicades letres e provisions trameses a totes les universitats e
als poblats en dit Principat e encara en altres parts per tirar los
se a lur damnat proposit fahent fer comocions e ajustament de gents
darmes assetiant la dita senyora Reyna e lo dit Primogenit
impubes en lo qual no podia recaure indubitadament alguna
cintilla de causa colorada sots color de la qual poguessen fer los
dos moviments axi com ni han contra les dites magestats invadints la
dita senyora e infant en la ciutat de Gerona ab bombardes e
altres natures de armes e encara contra lur prestada fidelitat
publicant les dites Magestats per enemigues ço que infels no
hagueren fet
.
(Ni los moros ho hagueren fet)
Les quals
coses reprovatissims actes e altres damnats o gran part de aquells
son stats fets en nom dels diputats de Cathalunya e consell
segons dehien representants lo Principat entrevenint hi la
dita ciutat de Barchinona e per conseguent en aquells dits
damnats actes qui en nom dels dits deputats son stats expedits
ha entrevengut En Bernat Çaportella cavaller lo
trienni
corrent diputat e fetes moltes signatures
de provisions e letres reprovatissimes les demes de les quals li
fahien signar
que no permetien que les vahes e eren segons
ses mostrat de les pus agres e cruels e no obstant hi fahes
son degut de voler les veure mas o li plagues o no axi ho
havia a fer. La qual intervencio e dites signatures ha fetes com a
forçat oppres apresonat e per impressions e por de mort natural
la qual diverses vegades li es stada apparada e en
punt de esser deduida en efecte
e empremtada en opinio dels
pobles expressament per diverses vegades com en lo taulell o
consell no votava o fahia a lur voluntat alguns dels dits
scelerats dehien lancem lo per la finestra no trobant
se james en libertat ans es stat tengut apres ab
sobirana cura e custodia serquant los malvats delinquents e
rebelles
vies e maneres de exterminar lo dit Bernat Çaportella
diputat
ab secretes e sinistres informacions si tals a lur
damnada intencio trobar se poguessen les quals oppressions e
impressions e pahor de mort se mostren per alguna informacio sobre
aquestes coses rehebuda havent tots temps lo dit Bernat Çaportella
deputat tots los dits actes fets e procurats contra les dites
Magestats per damnats e reprovats sperant la misericordia e adjutori
divinal quant li preparara via e manera de exir sens perill de
mort natural de la dita ciutat per transportar la sua persona en loch
de obediencia de les dites Magestats per la
qual transportacio
faedora ha tots temps vellat e en totes aquelles vies e maneres que
mes ha pogut obrat molts preparatoris per obtenir son bon e molt
desigat proposit. E donchs considerant lo dit deputat la dita
sceleratissima rebellio destruccio del General e generalitats
del dit Principat e peccunies de aquell e de la dita ciutat de
Barchinona e altres universitats e de tots los poblats en aquell e no
solament de bens mas encara de persones e la infriccio e rompiment e
no observancia de usatges de Barchinona constitucions
generals de Cathalunya
e privilegis e libertats e
altres leys de la terra axi generals com particulars e
finalment la ultima e desperada invocacio del Rey de
Castella
per senyor lur liurant a aquell los comdats de
Barchinona Rossello e Cerdanya e tot lo Principat de Cathalunya

fahents fer monedas ab la emprempta de la ymaga e nom
de aquell dit Rey de Castella contra libertats de la terra
signantment la unio dels regnes de Arago Valencia Mallorques
ab los dits comdats jurada e pactada e la damnatissima
perseverancia que habita en los dits procuradors dita malvada
rebellio cobejant lo be de la cosa publica e per observança del
sagrament e homenatge per ell prestat en lo introit de la
deputacio dellibera tots temps separar se del dit participi e
comunio dels dits pessims actes ab la primera opportunitat hagues de
poder exir de la dita ciutat segons son optat e desig
insaciable. Obrant lo divinal adjutori qui no fall als en ell
confiants fets de lonch temps sos preparatoris divendres en la nit
que comptavem VII del present mes de janer lo dit Bernat
Çaportella se recolli ab sa familia en la galea grossa patronejada
per En Agosti Thora ab molt gran perill de sa persona e dels
altres a ells acompanyants per transportar son domicili en la present
ciutat de Terragona sotsmesa a la obediencia reyal no
solament com a Bernat Çaportella mas encara segons la concorrencia
del temps e en quant li es licit e permes atteses les coses damunt
dites com a diputat en la qual ciutat arriba lo digmenge prop
seguent detras lo qual fonch feta armada ab la galea grossa den Joan
Bertran e altres fustes
per poder pendre lo dit Bernat ço que a Deu no es stat plasent. E
jatsia que totes les dites coses sien assats manifestes e notories a
vosaltres molt reverendissim senyor magnifichs patriarcha e
archabisbe de la dita ciutat de Terragona oficial canonges e altres
ecclesiastichs per lo braç eclesiastich nobles cavallers e generosos
per lo braç militar consols e ciutadans per lo stament reyal aci per
lo present acte congregats encara lo dit Bernat Çaportella diputat
per perpetual memoria de les sobredites coses vos notifica ab los
presents scrits en nom no solament dels qui aci son presents mas
encara per tots los absents faels e obedients a la Magestat del dit
senyor Rey poblats en lo dit Principat havent axi com tota hora ha
hagut en son coratge tots los dits damnatissims actes signatures e
qualsevulla altres procehiments damunt e altres fets e perpetrats
contra les dites Magestats e en derogacio detractacio de les
preheminencies e corona reyal e total perdicio del dit
Principat infriccions de usatges constitucions general
prachmatiques sanccions privilegis e libertats
de la terra per revocats a sobrehabundant cautela com de dret e de
fet notoriament son tots nulles cassos irrits e freturejants de tota
eficacia e valor e per tals los ha haguts tenguts e reputats.
Dissentint en tots quants actes se son fets e daquiavant se faran del
dia de la sua partida en avant en nom de sos condiputats seus e
hoidors de comptes son axi matex oppressos e timorats tenguts en
custodia e per força e manaçats de mort la qual los es stada sta e
sera preparada si no fan tot ço e quant los dits scellerats rebelles
volran ab tota promptitut de exequcio e altres impressions a aquells
fetes. Requirint a vos en notari que de la present cedula publicada
davant tantes reverencia paternitat nobleses magnificencies e
circunspeccions de persones auctentiques ne levets carta e
cartes publiques. (aunque usan un dulce valenciano cancilleresco,
les puede a veces el occitano; tanto, que todavía se lee “hoc,och, oc” en algunas cartas de estos años:
sí afirmativo”,
lengadOC, languedOC, Occitan. Hay otro “hoc” que corresponde al
“ho”, pronunciado “u”, y que todavía hay gente que escribe
“ho”.
Yo en chapurriau escribo “u” : u faré, no puc
féu
).
La dita cedula fonch donada e presentada per lo dit
magnifich mossen Bernat Çaportella en presencia del reverendissimo
pare en Christ lo senyor En Pere per la gracia divinal patriarcha de
Alexandria archabisbe de Terragona.....
Se encuentra aquí más
de la mitad de la página en blanco, lo que no se observa en todo el
registro, y por ello es de creer que es incompleto el pie del
anterior relato o cédula.
En la primera página del folio
siguiente, después de otro espacio, que puede considerarse como
continuación de la media página no escrita que le precede, empieza
otro relato cuyo contenido es del tenor siguiente.
(Para
comprobar esto, investigadores, vayan al archivo en Barchinona - no
sé por qué se llama Barcelona hoy en día, pudiéndose llamar
Barchinona, con la de chinos y otros colonos que hay -, a ver si
encuentran la paginica en cuestión y coincide con lo que escribe
Manuelico de “sopla al ojo”, “bufa al ull”.
)



E
apres lo dit magnifich mossen Bernat Çaportella deputat scrivi a la
Magestat del dit senyor Rey significant li sa venguda e exida
de la dita ciutat de Barchinona e que era vist als del consell del
dit S. R.
resident en la dita ciutat de Terragona tota la
potestat del ofici de deputacio esser e residir en lo dit mossen
Çaportella qui era en libertat com los altres seus condeputats e los
hoidor
de comptes del dit General fossen detenguts oppressos en
la ciutat de Barchinona inobedient e rebelle al dit senyor Rey
e que la Magestat del dit senyor Rey delliberas si li fora axi
plasent. Mes notificant al dit senyor Rey com al dit mossen
Çaportella e als del dit consell del senyor Rey era vist que
de part del dit mossen Çaportella se fahes letra al Rey de
Castella
certificant lo de la veritat ço es com ne qual principi
aquesta rebellio havia haguts e de totes coses en aquella fetes e
subseguides e si fora plasent al dit senyor Rey axi se fahes. De que
lo dit mossen Çaportella cobra letra responsiva del dit senyor Rey
de tal tenor.

Al magnifich amat e feel nostre mossen Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya.
        Lo Rey.
Mossen
Çaportella. Vostra letra de XI del present havem rebuda e aquella
lesta nous poriem dir quant nos es stada grata e accepta vostra exida
de Barchinona
(esto se transforma en “sortida de Barcelona)
e de la junta en la ciutat de Terragona ab son salvament vostre de la
galera den Thora e de totes aquells qui son exits en
vostra companyia. E jatsia sempre vos hajam tengut alli hon staveu
per fidelissimo afectat e accepte servidor no res menys nos ha molt
plagut per vostres letres haver entes vostra bona voluntat e afeccio
vers nostre stat e servey. La qual molt vos agrahim e sieu cert en
totes coses honor e augmentacio de vostre stat concernents vos haurem
en tal forma per recomanat que vostres serveys no restaran
irremunerats. Per letres de mossen Rebolledo e den Thomas
Pujades
som stats certificats de tots los avisos que de vos han
haguts dels quels havem hagut molt plaer e sobre tot havem resposts
als dits mossen Rebolledo e Pujades segons per aquells vos sera
comunicat. Nos som del parer que los de nostre consell resident en la
dita ciutat son stats ço es que vos useu del ofici de deputat
e façau scriure les letres axi per al Rey de Castella com per
a les universitats rebelles segons vos parra faedor. Vostra vinguda
per poder comunicar ab vos si la disposicio del cami ho hagues
comportat nos serie stada molt accepta empero pus axi es per evitar
los perills de vostra persona aturau vos aqui e enteneu ensemps ab
les altres de nostre consell en les coses que conexereu esser
nostre servey segons de vos indubitadament confiam. Avisant nos
continuament de tot lo que poreu sentir. Quant a la gent de cavall
quens scriviu provehirem decontinent per forma que sera satisfet a
vostre record. Dada en Atzuara a XXIII de janer MCCCCLXIII. -
Rex Johannes.
Arinyo secretarius.

REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA. ENERO.

REGISTRO ESPECIAL DE CARTAS FIRMADAS
POR EL DIPUTADO BERNARDO ÇAPORTELLA, en Tarragona y otros puntos
fieles o sujetos al rey Don Juan II, a cuyo servicio estuvo aquel
desde 7 de enero de 1463 (?), separándose, en esta fecha, de sus 
compañeros de Diputación y escapándose de la ciudad de
Barcelona.

Alternan con los documentos de este registro
varios relatos de sumo interés, que no deben confundirse con los de
mera fórmula o que sirven para dar cuenta del despacho y curso de
los negocios. Para estos, que generalmente están redactados en
latin, se empleará el mismo sistema seguido en los tomos anteriores
cuando se trata de actas, votaciones, sustituciones & y
respecto de los primeros, que son esencialmente históricos, y por su
carácter pueden ser considerados como verdaderos documentos, tanto
por lo que toca al lenguage, como a los sucesos de que tratan,
se copiarán y publicarán íntegramente, precediéndoles tan sólo,
cuando sea oportuno, y como guía del lector, unas breves y sencillas
advertencies a fin de que se note la diferencia entre ellos y
las cartas, que son el objeto principal y casi general de este
registro, el cual, sin llevar en su portada más cabecera que estas
palabras: «Registre de mossen Çaportella,, y la referencia al
estante donde se guardaba en algún antiguo Archivo, que no se
espresa si es el de la Diputación, da principio con el
siguiente relato.

AÑO 1463.

MES DE ENERO.


Experiencia demostra que per molt que los actes no solament
manifests mas encara notoris qui son dits de facil recordacio per
longitut de temps facilment son deduits en oblivio. E per ço los
antichs los han redigits en scrits. Hon com en la sceleratissima
rebellio perpetrada contra nostre ver Rey e senyor natural e
lllustrissima Senyora Reyna e serenissim senyor don Ferrando
fill primogenit (después de morir Carlos de Viana, Fernando, el
futuro Fernando II de Aragón, el católico, que casó con Isabel,
Elisabeth de Castilla, os suena algo?
) en menor edat e sots
potestat tutelar (la tudriu, tutora, tutrix, institutriz, era su madre la reina Juana, Johana) constituit jurat duplicadament
per tota la terra
sien stats fets inhits (inhibits?)
exercitats procurats tant de paraula com en scrits molts e diversos
damnatissims e reprovatissims actes e detestables
inextimablement a tota natura humana. Com evidentment sien contra Deu
e leys divinals e humanes e raho natural. La qual rebellio es
stada inhiciada procurada continuada per alguns pochs
en nombre ciutadans de la ciutat de Barchinona acompanyats de
alguns axi mateix pochs en nombre poblats en lo present
Principat de Cathalunya
subvertints les bones voluntats populars
en odis e en iniquitats contra les prefates magestats e la innata
fidelitat tant entre los altres actes del dit Principat en la
capitulacio festinada per fictes fames falsissimes informacions
pessimes e damnatissimes induccions. Notant los dits serenissims
senyors Rey e Reyna ab suggestions diaboliques e contra
veritat de pessimes condicions.
Com sie tot lo contrari veritat
que son dotats de molta clemencia e pietat zelants lo be publich e
dels lurs vassalls servants leys e libertats de les terres
a ells sotsmeses
justicia administrants les quals virtuts son
stades celades e per lo contrari significades per diverses e
multiplicades letres e provisions trameses a totes les universitats e
als poblats en dit Principat e encara en altres parts per tirar los
se a lur damnat proposit fahent fer comocions e ajustament de gents
darmes assetiant la dita senyora Reyna e lo dit Primogenit
impubes en lo qual no podia recaure indubitadament alguna
cintilla de causa colorada sots color de la qual poguessen fer los
dos moviments axi com ni han contra les dites magestats invadints la
dita senyora e infant en la ciutat de Gerona ab bombardes e
altres natures de armes e encara contra lur prestada fidelitat
publicant les dites Magestats per enemigues ço que infels no
hagueren fet
.
(Ni los moros ho hagueren fet)
Les quals
coses reprovatissims actes e altres damnats o gran part de aquells
son stats fets en nom dels diputats de Cathalunya e consell
segons dehien representants lo Principat entrevenint hi la
dita ciutat de Barchinona e per conseguent en aquells dits
damnats actes qui en nom dels dits deputats son stats expedits
ha entrevengut En Bernat Çaportella cavaller lo
trienni
corrent diputat e fetes moltes signatures
de provisions e letres reprovatissimes les demes de les quals li
fahien signar
que no permetien que les vahes e eren segons
ses mostrat de les pus agres e cruels e no obstant hi fahes
son degut de voler les veure mas o li plagues o no axi ho
havia a fer. La qual intervencio e dites signatures ha fetes com a
forçat oppres apresonat e per impressions e por de mort natural
la qual diverses vegades li es stada apparada e en
punt de esser deduida en efecte
e empremtada en opinio dels
pobles expressament per diverses vegades com en lo taulell o
consell no votava o fahia a lur voluntat alguns dels dits
scelerats dehien lancem lo per la finestra no trobant
se james en libertat ans es stat tengut apres ab
sobirana cura e custodia serquant los malvats delinquents e
rebelles
vies e maneres de exterminar lo dit Bernat Çaportella
diputat
ab secretes e sinistres informacions si tals a lur
damnada intencio trobar se poguessen les quals oppressions e
impressions e pahor de mort se mostren per alguna informacio sobre
aquestes coses rehebuda havent tots temps lo dit Bernat Çaportella
deputat tots los dits actes fets e procurats contra les dites
Magestats per damnats e reprovats sperant la misericordia e adjutori
divinal quant li preparara via e manera de exir sens perill de
mort natural de la dita ciutat per transportar la sua persona en loch
de obediencia de les dites Magestats per la
qual transportacio
faedora ha tots temps vellat e en totes aquelles vies e maneres que
mes ha pogut obrat molts preparatoris per obtenir son bon e molt
desigat proposit. E donchs considerant lo dit deputat la dita
sceleratissima rebellio destruccio del General e generalitats
del dit Principat e peccunies de aquell e de la dita ciutat de
Barchinona e altres universitats e de tots los poblats en aquell e no
solament de bens mas encara de persones e la infriccio e rompiment e
no observancia de usatges de Barchinona constitucions
generals de Cathalunya
e privilegis e libertats e
altres leys de la terra axi generals com particulars e
finalment la ultima e desperada invocacio del Rey de
Castella
per senyor lur liurant a aquell los comdats de
Barchinona Rossello e Cerdanya e tot lo Principat de Cathalunya

fahents fer monedas ab la emprempta de la ymaga e nom
de aquell dit Rey de Castella contra libertats de la terra
signantment la unio dels regnes de Arago Valencia Mallorques
ab los dits comdats jurada e pactada e la damnatissima
perseverancia que habita en los dits procuradors dita malvada
rebellio cobejant lo be de la cosa publica e per observança del
sagrament e homenatge per ell prestat en lo introit de la
deputacio dellibera tots temps separar se del dit participi e
comunio dels dits pessims actes ab la primera opportunitat hagues de
poder exir de la dita ciutat segons son optat e desig
insaciable. Obrant lo divinal adjutori qui no fall als en ell
confiants fets de lonch temps sos preparatoris divendres en la nit
que comptavem VII del present mes de janer lo dit Bernat
Çaportella se recolli ab sa familia en la galea grossa patronejada
per En Agosti Thora ab molt gran perill de sa persona e dels
altres a ells acompanyants per transportar son domicili en la present
ciutat de Terragona sotsmesa a la obediencia reyal no
solament com a Bernat Çaportella mas encara segons la concorrencia
del temps e en quant li es licit e permes atteses les coses damunt
dites com a diputat en la qual ciutat arriba lo digmenge prop
seguent detras lo qual fonch feta armada ab la galea grossa den Joan
Bertran e altres fustes
per poder pendre lo dit Bernat ço que a Deu no es stat plasent. E
jatsia que totes les dites coses sien assats manifestes e notories a
vosaltres molt reverendissim senyor magnifichs patriarcha e
archabisbe de la dita ciutat de Terragona oficial canonges e altres
ecclesiastichs per lo braç eclesiastich nobles cavallers e generosos
per lo braç militar consols e ciutadans per lo stament reyal aci per
lo present acte congregats encara lo dit Bernat Çaportella diputat
per perpetual memoria de les sobredites coses vos notifica ab los
presents scrits en nom no solament dels qui aci son presents mas
encara per tots los absents faels e obedients a la Magestat del dit
senyor Rey poblats en lo dit Principat havent axi com tota hora ha
hagut en son coratge tots los dits damnatissims actes signatures e
qualsevulla altres procehiments damunt e altres fets e perpetrats
contra les dites Magestats e en derogacio detractacio de les
preheminencies e corona reyal e total perdicio del dit
Principat infriccions de usatges constitucions general
prachmatiques sanccions privilegis e libertats
de la terra per revocats a sobrehabundant cautela com de dret e de
fet notoriament son tots nulles cassos irrits e freturejants de tota
eficacia e valor e per tals los ha haguts tenguts e reputats.
Dissentint en tots quants actes se son fets e daquiavant se faran del
dia de la sua partida en avant en nom de sos condiputats seus e
hoidors de comptes son axi matex oppressos e timorats tenguts en
custodia e per força e manaçats de mort la qual los es stada sta e
sera preparada si no fan tot ço e quant los dits scellerats rebelles
volran ab tota promptitut de exequcio e altres impressions a aquells
fetes. Requirint a vos en notari que de la present cedula publicada
davant tantes reverencia paternitat nobleses magnificencies e
circunspeccions de persones auctentiques ne levets carta e
cartes publiques. (aunque usan un dulce valenciano cancilleresco,
les puede a veces el occitano; tanto, que todavía se lee “hoc,och, oc” en algunas cartas de estos años:
sí afirmativo”,
lengadOC, languedOC, Occitan. Hay otro “hoc” que corresponde al
“ho”, pronunciado “u”, y que todavía hay gente que escribe
“ho”.
Yo en chapurriau escribo “u” : u faré, no puc
féu
).
La dita cedula fonch donada e presentada per lo dit
magnifich mossen Bernat Çaportella en presencia del reverendissimo
pare en Christ lo senyor En Pere per la gracia divinal patriarcha de
Alexandria archabisbe de Terragona.....
Se encuentra aquí más
de la mitad de la página en blanco, lo que no se observa en todo el
registro, y por ello es de creer que es incompleto el pie del
anterior relato o cédula.
En la primera página del folio
siguiente, después de otro espacio, que puede considerarse como
continuación de la media página no escrita que le precede, empieza
otro relato cuyo contenido es del tenor siguiente.
(Para
comprobar esto, investigadores, vayan al archivo en Barchinona - no
sé por qué se llama Barcelona hoy en día, pudiéndose llamar
Barchinona, con la de chinos y otros colonos que hay -, a ver si
encuentran la paginica en cuestión y coincide con lo que escribe
Manuelico de “sopla al ojo”, “bufa al ull”.
)



E
apres lo dit magnifich mossen Bernat Çaportella deputat scrivi a la
Magestat del dit senyor Rey significant li sa venguda e exida
de la dita ciutat de Barchinona e que era vist als del consell del
dit S. R.
resident en la dita ciutat de Terragona tota la
potestat del ofici de deputacio esser e residir en lo dit mossen
Çaportella qui era en libertat com los altres seus condeputats e los
hoidor
de comptes del dit General fossen detenguts oppressos en
la ciutat de Barchinona inobedient e rebelle al dit senyor Rey
e que la Magestat del dit senyor Rey delliberas si li fora axi
plasent. Mes notificant al dit senyor Rey com al dit mossen
Çaportella e als del dit consell del senyor Rey era vist que
de part del dit mossen Çaportella se fahes letra al Rey de
Castella
certificant lo de la veritat ço es com ne qual principi
aquesta rebellio havia haguts e de totes coses en aquella fetes e
subseguides e si fora plasent al dit senyor Rey axi se fahes. De que
lo dit mossen Çaportella cobra letra responsiva del dit senyor Rey
de tal tenor.

Al magnifich amat e feel nostre mossen Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya.
        Lo Rey.
Mossen
Çaportella. Vostra letra de XI del present havem rebuda e aquella
lesta nous poriem dir quant nos es stada grata e accepta vostra exida
de Barchinona
(esto se transforma en “sortida de Barcelona)
e de la junta en la ciutat de Terragona ab son salvament vostre de la
galera den Thora e de totes aquells qui son exits en
vostra companyia. E jatsia sempre vos hajam tengut alli hon staveu
per fidelissimo afectat e accepte servidor no res menys nos ha molt
plagut per vostres letres haver entes vostra bona voluntat e afeccio
vers nostre stat e servey. La qual molt vos agrahim e sieu cert en
totes coses honor e augmentacio de vostre stat concernents vos haurem
en tal forma per recomanat que vostres serveys no restaran
irremunerats. Per letres de mossen Rebolledo e den Thomas
Pujades
som stats certificats de tots los avisos que de vos han
haguts dels quels havem hagut molt plaer e sobre tot havem resposts
als dits mossen Rebolledo e Pujades segons per aquells vos sera
comunicat. Nos som del parer que los de nostre consell resident en la
dita ciutat son stats ço es que vos useu del ofici de deputat
e façau scriure les letres axi per al Rey de Castella com per
a les universitats rebelles segons vos parra faedor. Vostra vinguda
per poder comunicar ab vos si la disposicio del cami ho hagues
comportat nos serie stada molt accepta empero pus axi es per evitar
los perills de vostra persona aturau vos aqui e enteneu ensemps ab
les altres de nostre consell en les coses que conexereu esser
nostre servey segons de vos indubitadament confiam. Avisant nos
continuament de tot lo que poreu sentir. Quant a la gent de cavall
quens scriviu provehirem decontinent per forma que sera satisfet a
vostre record. Dada en Atzuara a XXIII de janer MCCCCLXIII. -
Rex Johannes.
Arinyo secretarius.

sábado, 4 de septiembre de 2021

Confiants de la probitat e suficiencia de vos honrat En Johan Mates

Los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Confiants de la probitat e suficiencia de vos honrat En Johan Mates mercader ciuteda de Barchinona ab tenor de la present vos donam e atorgam plena potestat e facultat de demanar exhigir rebre e haver dels honorables inquisidors e o exequdors dels bens dels acuydats e enemichs de la cosa publica del Principat de Cathalunya en la vila de Cervera totes quantitats de peccunies per ells exhigides e reebudes e o procehides dels dits bens e de aquells fer apoques alberans e altres cauteles oir aquells de compte e rao e los comptes si vist vos sera loar e aprovar o si vist vos sera aquells impugnar e les restes demanar reebre e exequtar per mija de oficials o en altra manera. Hoc e si vist vos sera la resta dels dits bens ab o sens los dits inquisidors e o exequdors a mans vostres pendre e aquells en encant publich vendre e alienar. E de les peccunies a mans vostres provenidores de les coses totes e sengles dessus dites e de altres que apart en nom nostre rebreu en la dita vila façau pagament de un mes o dos si a tant bastaran pera cent homens a cavall conduhidors sotz lo egregi comte de Pallars capita general qui de present es dins la dita vila de Cervera prenent de aquells nomina e mostra fahent memorial dels homens cavalls e die quels sera fet lo pagament e començara correr lo sou e de totes altres coses necessaries e tenint compte de rebudes e dates per quen puxau dar bona raho. Car nosaltres sobre les dites coses ab sos dependents e emergents vos comenam les veus nostres. Pregants ab aquesta mateixa e requerints per lo benefici publich lo dit egregi comte capita veguer e altres oficials de la dita vila de Cervera que a vos dit Johan Mathes doneu tots consell favor e ajuda a ells possibles circa les coses dessus dites. En testimoni de les quals manam esser feta e a vos liurada la present ab lo segell major del ofici de Deputacio en lo dors segellada. Data en Barchinona a XV de octubre lany de la Nativitat de Nostre Senyor Mil CCCCLXIII. - M. de Monsuar. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

miércoles, 1 de septiembre de 2021

12 DE JULIO.

12 DE JULIO.


Lista de las personas facultadas para deliberar.

(A partir de aquí prescindiré de esta lista, no sé para qué vale. Si hay alguien nuevo, lo añadiré)

“Bomeu Lull, Romeu Lull”.
Pere Figueres sabater. // per la ciutat.


Deliberaciones.

En lo fet den Thomas Carreres correu (buen nombre para esta profesión!)
vista la suplicacio per ell presentada continent en efecta com en los dies passats continuant se la cort general de Cathalunya en lo capitol de la Seu de la present ciutat lo dit Thomas Carreres ab letres de deputats qui llavors eren fou trames en Napols als embaxadors qui llavors alli eren stats tramesos per la dita cort. E tornant sen lo dit Thomas de Napols fou pres per florentins e turmentat en la qual preso suporta grandissims treballs e arribat en la present ciutat demanada la pagua per ell del dit viatge hunca li sie stada pagua ans continuamen haja demanada suplica e demana aquella li sia paguada. Vists e hoyts los testimonis per ell donats los quals son ministres de la casa de la Deputacio los quals han dit e testificat de paraula que continuadament han vist venir lo dit Thomas en la casa de la Deputacio denant los deputats passats demanant los li paguassen lo que li ere degut per dit viatge e encare hagudes altres informacions fahents per lo dit Thomas. E attes que no ses pogut trobar en dies passats lo dit Thomas que havia per viatge ni menys ses pogut saber bonament lo dit Thomas si prorata alguna ha rebuda per lo dit viatge. Per tots los demunt dits concordablament a bon arbitre han delliberat e conclos que axi per lo dit viatge com per qualsevulle dans rebuts per lo dit Thomas Carreres com per qualsevulle altres coses qui per raho del dit viatge per el poguessen esser demanades li sien paguats quaranta florins
valents vint e dues lliures Barchinoneses. En aço no obstant que per los honorables deputats passats e consell fos lo dit Thomas remes a les primeres corts attes que corts a present nos speren tenir.
En lo fet den Luis dez Cortal demanat de paraula ço es que entorn dos anys ha per les nou persones eletes per lo consell li fou donat carrech de paguar e spatxar los correus e tenir compte de aquelles e jatsie ell dit Luis dez Cortal com a forçat e a pregaries de les dites nou personas ell prengues lo dit carrech e attes li prometeren que de aço sie paguat e satisfet. Es stada feta delliberacio e conclusio que attes lo dit Luis dez Cortal ha tengut lo damunt dit carrech e sostenguts molts e grandissims treballs hoc encare e bestreta alguna quantitat la qual huy per lo General li es deguda haguda veridica informacio de algunes persones de la dita novena que per tots e qualsevulla treballs ha sostenguts per lo dit fet fins la present jornada li sien paguades cinquante lliures Barchinoneses.

viernes, 27 de agosto de 2021

Geroni Rosselló, LO REY CONQUERIDOR, joglar de Maylorcha

LO REY CONQUERIDOR.

(Del Joglar de Maylorcha.)


Denant los murs de Maylorcha,  De Maylorcha en la ciutat,  S'apareyla l'host christiana,  Combatre fort desirant.


I.

Denant los murs de Maylorcha,

De Maylorcha en la ciutat,

S'apareyla l'host christiana,

Combatre fort desirant.


Lo brugit s'òu de las armas,

Trompas sonan e atabals,

Pavallós e tendes levan,

E mòuense de tots latz.


En Jacme rey d'Aragó,

Cavalcant en son cavayl,

Guarnit de èlm, espasa nua,

Quax no pòt pus esperar.

D'ira sos uyls li flamejan,

E d'ira son còr li bat;

Car no sguarda un sarrahí

Sens que hage sed de sa sanch.


Sagrament eyl prench dels nobles;

Tots los guerrers han jurat

De fer presa de la vila

O de morir massacrant.


Cent tors la vila environan,

Guarnides d'homens armats;

Mas, armes no l'espaventan

Ne host l'espaventa may.


E sguardant la part del mur

Que los ginys han derrocat,

Enaxí parla a los seus,

Metent l'ira en son parlar:


- “Sanct Jordi! Sancta Maria!

Lá vos esperan: á lor!

Cascun lo primer y sia

Si sent la fe dins son cor.


Hoc, molts n'y ha, mas no'ls ajuda

Lo braç ferm de Jesu-Christ;

Quant lur força hauretz retuda

Tot l'infern n'estará trist.

A lor! vergonya, chrestians!

Deus ho vol e jo'n suy cert:

Paucha es la sanch del vilans

P'els dampnatges que 'm soffert.


Ne burgés ne cavayler

Gir son dors, enquer que las;

Car será vil homeyer

E traydor qui torn atrás.


Per còlp ne per nafra pocha

Vuyla negun romanir;

Hajatz tots lo còr de rocha,

Ans que deshonra morir.


Qui vege a son frare occiure,

Vage avant, comanlo a Deu;

Per venjarlo vuyla viure,

E son còlp sia pus greu.


Negun en son briu defala,

Haje'n sed de sanch infael;

Sarrahíns morts fan l'escala

Per ont puja l'arma al cel. 


A lor! car Deus ens convida

A la victoria en est jorn;

Non rest enemich ab vida

En plus d'una legua en torn.

De vostres lançes quiscuna

Un cap sarrahí aport;

No hage sageta ninguna

Que no'n féra a un de mort.


De sanch de los vostres ávis

Guardatzlos plenes les mans;

Anatz venjar lurs agrávis

Fentne lo past dels milans.


Siatz l'açòt que Deus los dona,

No hagen treua ne perdó;

Faytz de lurs caps tor redona

Ont metetz lo ganfanó.


Muyren tuyt, pus master s'es,

Los qui no 's reten sclaus,

E façam p'els palafres

Estables de lurs palaus.


Vostre es lo forment que menjan,

Vostres son los lurs havers;

Esguardatzlos com s'arrenjan

Per vos emblar vostres plaers.


A quiscun tolgatz la vida,

Li tolretz del còrs verí;

l'Almudayna lá 'us convida;

En nom de Deu, anemhí.


Feritz en las vil maynades

Calcigant çerveyls por lá;

l'ombra irada dels Monchades

Lo sender eus mostrará.


De Mafumet la senyera

Ofega de ira lo còr;

La victoria ens vé derrera...

Cavaylers, á lor! á lor!” -


Dix lo rey, e quax volant

La ciutat scometia,

Diënt l'host: - “Avant! avant!

Sanct Jordi! Sancta María!”


II.


Clams de dolor, mant dampnatge,

Brugit dels brants e'ls escuts,

L'ira faënt son carnatge,

Sobrats morts, cavayls perduts;


Sòns dels atabals de guerra,

Maçes, lançes e colteyls,

Flums de sanch corrent per terra,

Caps redolant sens capeyls;


Tors qui s'esfondrant conmouen

Les potestats del infern,

Guerrers qui col vent se mouen,

E flamas e foch etern....


Maylorcha! Maylorcha beyla!

Christ desliura ta ciutat;

Martyrs donan sanch per eyla,

Tras d'un rey benavirat.


Leós de tú fan lur presa,

Ton senyor será Aragó;

Rey noveyl no 't dó feresa,

Pus la crotz es son panó.


Sanct Jòrdi a la gloria 'l porta,

Cavalcant ab cavayl blanch;

La stela d'Abú s'es morta,

E càu dins un mar de sanch.


Quiscun alberch e mesquita,

Com casteyls s'han de esvahí;

Que sa ruina estia scrita

No ho vol creure 'l sarrahí.


Quiscun alberch e mesquita,  Com casteyls s'han de esvahí;  Que sa ruina estia scrita  No ho vol creure 'l sarrahí.



F. Mistral, chatelain, tresor, Felibrige



E- “¡Valor, fils del propheta!

Dix lo Xech als seus, broxant;

Non hage negun qui 's reta,

Car gaudeix lo trespassant.

Homeyers creman e talen,

D'ira cruel lo còr encès;

No saben eyls ço que valen

Fils d'un poble may sotsmes.


Mostratzlos qu'havets coratge,

E que tots amatz morir,

Ans que viure en vassalatge

Del qui occiu a son albir.


Per ço car de lig no tenen,

N'es malvestat lo còr seu;

Famolents açí s'en venen,

Desamparats de son Deu.


De vostre aur ab las mans plenes,

Volen sejornar los vils,

E metránvos en cadenes,

Malensenyant vostres fils.


No han dret e no han justicia,

E com lops per ço los veig;

De vostre haver han cubdicia,

De vostres fembres cobeig.


Per los vençre e per combatre,

Son secors eus dona Alá;

Eyl d'un còlp los pòt abatre,

Car sols eyl es sobirá.


Non hage negun qui 's reta;

Deffenetz vostres maysós;

Feritzlos, fils del propheta!

Mafumet, confonetzlos!” -


E lo sarrahi cridant,

Pus fort l'autre scometia...

E 'ls chrestians: - “Avant! avant!

Sanct Jordi! Sancta Maria!”-


E'l carnatge es renoveyla,

E 'ls critz arriban trò 'l cel;

Maylorcha! Maylorcha beyla!

Ton baptisme n'es fort cruel!


De ferir las hosts s'aglassan;

S'huja el braç de donar tayls;

Los qui los brants ultrapassan,

Los trossejan los cavayls.


Dona lo ferre ab lo ferre,

E spurnes n'ixen de foch;

Los uns avant per conquerre,

Los autres ferms com un roch.


L'ombra de la mort es ceyla

Qui en sus de las hosts s'ha stes;

No abastan escuts per eyla,

Ne lo perpunt, ne l'arnes.


E d'ira los còrs sclaten,

Uns dels autres faent scarn;

Lo ferre dels qui combaten

S'esmussa de tallar carn.


D'En Jacme lo cavayl corre

Ont lo peril es pus greu;

De son escut sanch decorre,

Mays va ab l'ajuda de Deu.


Ardit e spasa sanguenta,

Par lo venjament armat;

Lamp dins las núus que spaventa,

Áliga dins tempestat.


No y ha qui sos colps suport;

No y ha qui no's reta á eyl,

Car es senyal de la mort

Lo dragó de son capeyl.


Li paguá, son dors girant,

Ja scometre no 'l volia;

E 'l christians: - “Avant! avant!

Sanct Jòrdi! Sancta Maria!” -


E l'host christiana camina,

Com l'ona del mar brugent,

E desfá l'host sarrahina,

Com desfá la bòyra el vent.

Lançan l'arma los qui fujen,

Car per fugir n'es pesán;

Mas d'occiure no s'en hujen

Los qui derrera los ván.


E 'Is christians fan d'eyls carnatje,

Xi com lur crueltat mereix:

Crida 'l vençut sens coratje,

Mas Alah no 'Is exauseix.


- “Leissatznos vida, chrestians,

faytz ço que 'us sia mils!” -

Dixen los veyls angoxans.

Las mayres: - “Perdó p'els fils!” -


Ploroses las puelles ixen,

Faules plenes d'aur e argent,

E: - “Prenetzprenetz, los dixen,

No'ns fassatz, no'ns fassatz nient.” -


E l'host de Christ, de son cor,

Massacrant per çá e per lá,

Sols respòn: - “A lor! a lor!” -

Membrant de lo que jurá.

Sarrahins combatre a mort

Fó de Aragó la costum;

Per ço corre ab lo còr fort,

Per dins sanch, dins foch, dins fum.

E ja 'l Xech se desespera

E gira son dòrs e fuig;

Mas va li En Jacme derrera,

E li diu ences d'enuig:


- No cal t'estojes en casa;

No 't cal, no, fugir, no 't cal;

De la beyna trau l'espasa,

Veurás dels dos qui mes val.


Mostra'm al menys ton coratge;

Car mas tany a cavaylers,

Que a mos vassayls far dampnatge

E captivar lurs uxers.


No fuges del qui 't contrasta,

Sapia bè morir com dius,

El qui ha viltat que li basta

Per encreuar los catius. -


E 'l rey per fi'l desarmava;

E per la barba el tenia,

E l'host encare cridava:

- “Sanct Jordi! Sancta Maria!” -

___


EL REY CONQUISTADOR.

(Del Juglar de Mallorca.)

I.

Delante los muros de la ciudad de Mallorca, se dispone la hueste cristiana al asalto, y arde valerosa en deseos de combatir.

Óyese el ruido de las armas: resuenan por do quiera clarines y atabales: las tiendas levántanse y los pabellones, y cunde el movimiento en todas partes.

Don Jaime, rey de Aragón, montado a caballo, ceñido el yelmo y desnuda la espada, a duras penas contiene sus bríos y su impaciencia.

Chispéanle de ira sus ojos y le palpita de enojo el corazón, pues sed de sangre le devora al ver un solo sarraceno.

Juramento recibió a todos los nobles: todos sus guerreros han jurado entrar triunfantes en la ciudad o morir matando.

Cien torres defendidas por bien armados combatientes circundan la capital (2); mas no le espantó nunca al rey el aparato de las armas, ni hueste le hizo miedo.

Y mirando en el muro la brecha que abrieron las máquinas de guerra (ingenios, ginys, enginys), con palabras llenas de ira, dice a los suyos:

- San Jorge! Santa María! Allí os esperan ya: a ellos! Sea cada uno de vosotros el primero que hiera si en su espíritu arder la fé.

Sí, muchos son los enemigos; mas no les ayuda el brazo potente de Jesucristo. Cuando les hayáis vencido, habréis llenado de angustia el infierno todo.

A ellos! venganza, cristianos! Dios lo quiere, os lo aseguro: toda la sangre de esos villanos no compensará nunca nuestros sufrimientos.

Ni vasallo, ni caballero vuelva jamás la espalda, aun cuando le rinda el cansancio: vil asesino y traidor será quien retroceda.

Que nadie retroceda por golpe o por leve herida; todos corazón de piedra; antes la muerte que la deshonra.

Quien viere caer muerto a su hermano herido de muerte, siga adelante y ruegue a Dios por su alma; procure vivir para vengarle, y sean más terribles sus estocadas.

Nadie ceda en su furor; infúndaos aliento la sed de sangre infiel: cadáveres de enemigos han de formar la escala por donde vuestras almas suban al cielo.

A ellos! Invítanos hoy Dios a la victoria: en una legua a la redonda no ha de quedar con vida ninguno de nuestros adversarios.

Cada pica llevar debe por trofeo una cabeza musulmana: cada saeta ha de herir de muerte a un enemigo.

Mirad; manchadas tienen sus manos con sangre de vuestros abuelos; corred a vengar tantos agravios; haciendo de sus cuerpos pasto de milanos.

Sed para ellos el azote de Dios; no les concedáis tregua ni perdón; levantad con sus cráneos una torre para enarbolar en ella el cristiano estandarte.

Fuerza es, mueran los que no se rindan esclavos; convertid sus adornados palacios en establos para vuestros palafrenes.

Hasta el pan que comen os pertenece, vuestras son sus haciendas todas: mirad como se disponen y se ordenan para arrebataros los placeres del botín.

Veneno quitareis al cuerpo de aquellos a quienes arranquéis el alma: bríndaos allá la formidable Almudayna: avancemos en el nombre de Dios.

Cargad contra las viles mesnadas, hollando cabezas agarenas; la sombra airada de los Moncadas os señalará la senda de la gloria.

El estandarte de Mahoma me ahoga el corazón de ira: la victoria nos viene en pos. Caballeros, a ellos! a ellos!”-

Dice el rey, y volando se dirige contra la ciudad, en tanto que la hueste esclama:
- “Adelante! adelante! San Jorge! Santa Maria!”-

II.

Gemidos de dolor, inmenso daño, ruido de espadas y broqueles, la ira haciendo horrible carnicería, vencidos muertos, caballos estraviados;

Sones de atabales, mazas, lanzas y alfanges; ríos de sangre corriendo por el suelo, y cabezas rodando sin casco.

Torres que al hundirse conmueven todo el poder del infierno, guerreros que corren y se mueven como el viento, y llamas y sempiterno fuego...

¡Ah, Mallorca! ¡hermosa Mallorca! hoy Cristo liberta tu ciudad; numerosos mártires vierten por ella su sangre, en pos de un rey afortunado.

Leones son los que acometen; Aragón será tu dueño. No te dé espanto tu nuevo señor, pues lleva la cruz por enseña.

San Jorge es quién le conduce a la gloria, cabalgando en un caballo blanco (3); en un mar de sangre cae eclipsada la estrella de Abu-Yahie.

Cada casa, cada mezquita ha de asaltarse como un castillo; no quiere creer el obstinado sarraceno que esté escrita su ruina.

Y - “Valor, hijos del profeta, dice el Jeque a los suyos esgrimiendo su cimitarra; nadie se rinda; eterna venturanza galardona al que muere combatiendo por la fé.

Asesinos son los que, encendido el corazón de ira, vienen a talar vuestras haciendas y a incendiar vuestras casas: mas ellos ignoran cuanto vale el furor de un pueblo nunca esclavo.

Mostradle vuestro esfuerzo y vuestro valor, mostradle que preferís la muerte, a ser siervos del que a su capricho asesina.

Su corazón es la iniquidad; no tienen ley ni religión: por eso vienen aquí hambrientos y desamparados de Dios.

Repletos de vuestro oro se han propuesto vivir en la molicie; y os cargarán de cadenas, y corromperán el alma de vuestros hijos.

No conocen el derecho ni la justicia; por eso les veis como una manada de lobos, codiciosos de vuestros bienes y de la hermosura de vuestras mugeres.

Para combatirlos y esterminarlos Alá os prestará su ausilio: él puede con un soplo abatir su soberbia, porque solo él es poderoso y grande.

Nadie ceje; defended con brío el sagrado de vuestras casas: acometedles, hijos de Mahoma; y confúndales el santo profeta!”-

Y dando el sarraceno fuertes alharidos, arremete lleno de coraje... Y los cristianos esclaman: - “Adelante! Adelante! San Jorge! Santa María!” -

Y renuévase la horrible matanza, y llega al cielo la vocería. ¡Ah Mallorca! la hermosa Mallorca! ¡cuán cruel es tu bautismo!

Fatígase la hueste de combatir y el brazo se cansa de dar tajos; despedazan los caballos aquellos a quienes traspasó el filo de las espadas.

Choca el hierro con el hierro, y saltan relucientes chispas; avanzan los unos afanosos de conquista, y los otros aguardan firmes como una roca.

La sombra de la muerte se cierne sobre ambos ejércitos; ni arneses ni cotas de malla bastan para resistirla.

Estalla la ira en los corazones en medio de los denuestos y las burlas: y el hierro del combatiente se embota en la carne del enemigo.

Corre Don Jaime, dirigiendo su bridón hacia donde es mayor el peligro; chorrea sangre su escudo, mas va acompañado del ausilio de Dios.

Valeroso, y agitando su rojo montante, semeja la venganza armada, rayo terrible que fulgura entre las nubes, águila en medio de la tempestad.

No hay nadie que resista a sus recios mandobles, nadie que a su empuje no ceda; señal es de muerte el dragón que lleva por cimera (4).

Ya el pagano vuelve la espalda; ya no osa acometer; y repiten los cristianos:
- “Adelante! adelante! San Jorge! Santa Maria!

La hueste de Cristo avanza como las oleadas del mar tempestuoso, y deshace las filas del ejército musulmán, asi como el aquilón arrolla la niebla (5).

Arrojan las armas los fugitivos, porque son pesadas para la fuga; mas no se cansan de herir los que les persiguen.

Y en ellos hace el cristiano terrible carnicería, tal como merece su crueldad. Perdido ya el ánimo, vocean los agarenos espantosamente; mas Alá ya no les escucha.

Y salen los ancianos, esclamando llenos de angustia: - “Perdonadnos la vida, y haced cuanto os plazca!” - Y las madres añaden: - “Perdón para nuestros hijos!” -

Y llorosas muéstranse las doncellas, de oro y plata llena la falda, diciendo: - “Tomad! tomad, con tal que no atentéis contra nosotras!” - (6)

Y la hueste cristiana, llena de brío, y esparciendo la muerte por todas partes, contesta recordando sus juramentos: - “A ellos! a ellos!” -

Guerra a muerte al musulmán, fue siempre de Aragón la divisa; por eso corre con esforzado ánimo por entre sangre, humo y fuego.

Y desesperado el Jeque vuelve las espaldas y emprende la fuga (7). Síguele Don Jaime diciéndole lleno de enojo:

- Inútil es que vayas a guarecerte en tu casa; que huyas de mi presencia: desembayna tu espada, y veremos de los dos quien más vale.

Pruébame a lo menos que tienes valor; que al fin esto cumple más a caballeros, que entretenerte en hacer daño a mis vasallos y en apresar sus naves.

No huyas, no, de quien te reta: y sepa morir dignamente como dices, el que tiene sobrada vileza para crucificar a los cautivos. -

Y por fin el rey le desarmaba, y le tenía asido de la barba (8); y aun resonaba el tremendo grito de la hueste: - “San Jorge! Santa María!” -” -