Dels Algutzirs.

Dels Algutzirs. 

Digna veu es del regnant per magestat a leys per les quals aquella inestimable virtut de justicia que es constant e perpetual volentat son dret a cascun donant negligen propria utilitat per tal que serve comuna equitat es col princep confessar si meteix alligat e verament mes al regne nostre estimam sotsmetre senyoria a les leys. Don jacsia que per totes corts leys axi nostres com altres per nos approvades observar cobeegem molt pus fort en la cort de nostra casa la qual a nos pus propinca es guardar desijam: cor mentre que les coses per nos manades observam als altres aquelles no menyspreadores demostram. Perque duem proveydor dret orde de dret amplectan quen la cort nostra dos cavallers los quals algotzirs volem esser nomenats sien instituits entre los estants de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors daquells o sien del regne nostre o daltres terres nostres o sien de regnes o terres estranyes lo damunt dit offici haja tota jurediccional potestat la qual costuma concernents per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque qual estant del regne nostre o daltres terres nostres o estant estrany segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la regina entena per aquell fet de la recepcio damunt dita si esser sotsmes a tota jurediccional legitima potestat dels dits alguatzirs o a tota franquea o privilegi dalcun loch o terres si hauer renunciat en quant los dits alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen con aço a la dita recepcio entenam ques pertanga jassia daço en la recepcio neguna expressa mencio sia hauda en alcuna manera. En la dita jurediccional potestat legitima declarants ordenam quels dits alguatzirs de totes causes civils e criminals conexença hagen segons que la tenor de les coses que davall direm explicara. De totes donchs causes poques civils e criminals conexença abdos ensemps o per un daquells ab un dels oydors primerament per qualsevol instancia de actors o de accusadors requests o request o als quals o al qual dels crims comeses denunciacio primerament sera estada feta o als quals o al qual per nos o per nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell canceller o oydors nostres remesa sera supplicacio de les dites causes feta deja esser espatxada. De les grans empero causes civils e criminals la conexença se haja a fer per lo nostre consell. E aquell qui primerament lo dit offici haura aconseguit per aquest certament sia feta la conexença ab lo dit oydor. Si abdos los dits alguatzirs sien presents lavors con de les dites coses sera feta requesta per instancia de actor o accusador qual que qual o quant sera feta denunciacio dels crims comeses o quant per nos o el canceller o el vicecanceller segons que dit es o per los oydors nostres sera remesa a aquells supplicacio daquelles coses feta. A aquestes coses ajustam utilment proveens quels alguatzirs solliciten lo canceller que un dels oydors lo qual volra en assessor liure a ells conexents de poques causes civils o criminals en lo començament de la causa present esser covenga o en la fi: principi empero de causa no deim esser dentro al actor o accusador lo convengut haura respost segons ques cove o on en causa criminal no accusan mas en altra manera es proceyt dentro confessions reebudes seran dels dalats: fi empero de causa deim esser per prolacio de sentencia diffinitiva la qual per aquells alguatzirs assistent lo dit assessor manam esser prolada axi que per altre pusca als parts en juhiy esser recitada. Ajustam encara que per aquells maseys alguatzirs assistent lo sobredit assessor sentencies interloqutories sien pronunciades: a les damunt dites coses enadents que quantes vegades los dits alguatzirs per raho de lur offici de scriva freturaran un dels escrivans de la nostra escrivania assumir no ometen: declaracio empero de les paraules premeses ajustam de aquest edicte sen pus clar retre cobeejants perque presents los alguatzirs esser deim aquells qui nos seguexen estants en lo loch on nos serem o pertinencies daquell a nostres serveys apparellats. No es encara ignorador que entenam majors causes criminals esser aquelles les quals de custuma de dret o ordinacio nostra donen pena de mort o abscisio de membre o exill perpetual de publichs crims son proposats: poques empero causes esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitades: e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinchcentes libras barchelonesas o de trecentas libras jaccenses o siscentas libras de mallorquins o dalfonsins de cosa la qual sia afirmat per lactor valer la dita quantitat o mes a la dita raho. Altres empero causes civils deim esser poques: imposants al actor necessitat de exprimir en la supplicacio o querimonia o libell quant preu esser de la cosa estimara per tal que per aço aquells qui conexer hauran segons la tenor de les coses damunt dites decernesquen. Aço maseyx volem generalment esser observat si sia demanat fet o altra cosa lo preu de la qual pusca en alcuna manera esser observat. Congrua cosa per aço esser sanccim que sentencia alcuna donan derrer supplici o toliment de membre o exili o privacio doffici o de benefici de nostra casa los alguatzirs no promulguen contra alcun dels nostres domestichs: quant que quant empero alcuna causa civil o criminal contra alcun dels sotsmeses als officis de majordom camarlench canceller e maestre racional sera endreçada los alguatzirs conexents en principi de la causa e en la fi degen assistencia de un dels majordoms camarlenchs canceller o en absencia sua del vicecanceller o maestre racional adhibir: e si causa alcuna civil o criminal contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada los alguatzirs conexents en principi e en principi e en la fi de la causa haver hagen assistencia del majordom de la reyna. E aquestes matexes coses disponem esser observades si contra alcun dels familiars o sequaces dels damunt dits causa alcuna sera dreçada. E de la causa principi e fi declaracio les sobre dispostes coses clarament testimoniegen. Volents part aço a perill de fuyta dels criminoses provehir ajustam que on que on dels criminoses de nostra cort ixents de qualque estament offici o grau fuyta sia duptadora cascun alguatzir pusca pendre lo criminos jatsia encara en causa daytal criminos procehir absolutament no pusca ultra la jurediccio sobreposada en la qual nos cove sino judicialment procehir ne encara ultra forma de dret per causa de la correccio dessus dita alcu dels barons cavallers e consellers qui son de nostra sacra casa prenguen nos no demanats o incients: ordenants quels dits alguatzirs per la conexença de les causes criminals ne civils alcun salari prengan car los drets del dit offici lus donam en satisfaccio dels treballs que han per les dites causes. E aquells tenguen lo nostre carcer real e prenguen e facen pendre aquelles persones criminoses o altres axi estranys com domestichs que nos o nostre conseyl manarem. E facen encara pendre tots aquells de nostra cort que nostres mayordomens o nostre canceller e nostres camarlenchs o nostre maestre racional cascuns en lur offici lurs requerran e aquells facen guardar be e diligentment que per negligencia nos pusca o per altra manera justicia esser deperida. E tenguen en presons e carcers deguts cascun segons son delicte: volents los dits algotzirs o la un dells esser curoses de sollicitar nos que provehiam de comissari saben dret per tal quels furs e constitucions dels nostres regnes e terres sien servats qui ab el ensemps a les confessions reebedores dels dits encarcerats o presoners e a tot lo proces e enantament que contra aquells sera fet per lo dit comissari e a la diffinicio e relacio dels processes e als juhis e sentencies daquells sia. En apres los dits presoners o encarcerats facen punir per penes degudes segons que per nostra provisio o juhi real sera declarat e ells meteys anar tro al loch on la punicio sera ordonada faedora ço es de mort o enderrocament de cases o alberchs o destruyment de bens seents o mutilacio dalcun membre si donchs oreyla no es: decernents que lo dit offici exercesca lo pus antich en loffici dementre que amdos presents seran en la nostra real cort e lo pus antich absent per laltre volem lo dit offici esser regit: e aquells de son offici licencies de partir de la cort donar pusquen e punir aquells de son offici si fallit hauran en lur offici de la quitacio dun mes o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara los dits algotzirs esser estrets de fer a nos sagrament que en lo dit lur offici se hauran be e lialment e les confessions processes sentencies e tots altres enantaments que davant ells se faran secrets tendran e homenatge fer encara que tot dan nostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran e que tot profit nostre e de nostra persona que a lur noticia pervendra a nos con pus tost poran revelaran e que no han fet ne faran alscunes coses perque les coses desus dites no pusquen complir.

dels homens del offici del algotzir

Del Posader.

Del Posader.

No tan solament alberchs convinents als grans princeps e grans senyors son assignadors ans encara a tots aquells qui per servir les sues persones per raho de lurs officis les sues corts seguexen es necessari. Per ço ordenam que quan nos caminar sesdevendra un porter lo qual posader sera nomenat ira davant al loch predestinat nos deure anar qui do e assigne dos hostals a nos dels meylors del loch ço es la un per nostre menjar ab nostres domestichs e laltre per nos dormir e reposar e encara entorn de nostres hostals assignar sie estret de donar hostals convinents als nostres officials e a lurs officis los quals per offici han a regir e servir en nostre palau. En apres a prelats barons consellers cavaylers e altres domestichs nostres e a altres persones generosos qui nostra cort seguiran segons sa condicio esguardada la granea del loch e la multitut e poquea de les companyes assignar sie tengut. E no resmenys per tal que aquells a qui les posades per ell assignades seran pusquen pus tost en cascun loch trobar aço: haja cura diligent que totes les posades que assignades haura e los noms daquells pera qui seran cascun dia nos caminan en lo loch en lo qual romandre deurem a la porta de nostre hostal en un paper per escrit pos. Encara en cascuna de les dites posades lo nom de cascu al qual assignada la haura ço es en la porta forana scrisca: e si la posada que a un assignada haura altre per sa temeritat occupara aço deja encontinent al nostre alguazir denunciar qui sobre aço punesca los contrafaedors per la manera que nos ordenarem: e si lo dit posader en notificar aquestes coses al dit alguazir sera negligent per cascuna vegada sie privat de la quitacio de un dia. Encara volem que lo dit posader jur en poder de nostres camarlenchs o de un daquells que en fer lo dit seu offici be e lialment tota parcialitat foragitada se haura a cascun segons sa condicio e de son offici esguardada la granea del loch posada convinent donan.

Dels algutzirs