Ley XII.
Com los defensors deuen esser persones fort entenents.
Encara hi ha altres bonees oltra les
IIII virtuts damunt dites les quals deuen haver en si los cavallers:
e aço es que deuen esser entenents et certs car lenteniment es la
una cosa del mon que mes endreça lom pera esser acabat
en sos affers et que mes lo lunya de les persones
ignorans et necies. E per ço los
cavallers qui han a defendre segons que damunt havem dit deuen esser
entenents et esperts: car si no ho eren errarien en les
coses que haguessen a defendre car lo no enteniment los
faria fer que no mostrassen lur poder contra aquells contrals
quals lo deguessen mostrar et daltra part que feessen
mal a aquells los quals serien tenguts de guardar et de
defendre. E axi meseix los faria esser cruus el
durs contra les coses vers les quals deurien esser piadoses e
esser piadoses contra les coses vers les quals deurien esser
forts et cruels. E encara los faria fer altra errada
major quels faria tornar en deslealtat: car
ferlos hia amar aquells a qui deurien voler mal. Encara los
farie esser esforçats la on no ho deurien esser e flachs
et covarts
la on deurien haver esforç: e cobeejar
ço que no deurien haver et oblidar ço que deurien
cobeejar e per aquesta manera lo no enteniment los
faria errar en totes coses que haguessen a fer.
ley-xiii-com-los-cavallers-deuen-esser-savis-entenents-sapien-obrar-lur-enteniment
Ley XI.
Com los cavallers deuen haver en si IIII virtuts
principals.
Les bones costumes quels homens
han en si son appellades virtuts e entre totes son IIII les
majors axi com son saviesa fortalesa temprança
et justicia: e tot hom qui haja voluntat daver
perfeccio de bonea deu treballar en haver aquestes IIII
virtuts tan be los ordenats de que havem parlat dessus
com los altres qui han a governar les terres per lurs
lavors et per lurs treballs. E a alcuns no son
major obs nis convenen les dites IIII virtuts que als
defensors ço son cavallers per tal com ells han a defendre la
sancta esglesia els reys et tots los
altres. Car saviesa los dara que ho sapien
fer a son profit sens son dan: e la
fortalesa que sien ferms en ço que faran et que no
sien movibles en lur sen: e la temprança
que façen lurs obres axi com deuen et que no
passen mes a avant: e la justicia que façen lurs
affers justament reten a cascu ço que es seu. E
per aquesta raho los antichs per remembrança
daço feren fer als cavallers armes de IIII maneres:
les unes que vesten et calçen e les altres ques
cinyen e les altres que posen davant si e les altres ab
que firen. E jassia que aquestes armes sien de
moltes maneres pero totes tornen a dues maneres: les unes que son
pera defendre lo cors perque son dites armadures:
e per ço com los defensors no haurien tots cominalment
aquestes armes et encara que les haguessen no les porien
continuament portar ab si ordenaren los antichs que fos
feta una arma en ques mostrassen
totes aquestes coses per semblança et aço es la
espasa: e be axi com en les armes que lom vist
pera defendre si meseix mostra saviesa et es ver ques
deu guardar de tots los mals que li porien avenir per
sa colpa e axi meseix mostra lo manti de lespasa
que hom te clos en lo puny: car aytant com hom
axil te es en poder et en voler dom de baxar
lespasa o dalçarla o de ferir ab aquella et de
dexarla. E axi meseix com en les armes que hom para
davant si per defensio demostren fortalesa que es virtut que fa estar
lom ferm als perills qui sesdevenen axi en lo pom
es fortalesa de la espasa cor en aquell se sofer
lo manti el arriat el ferre. E be
axi com les armes que hom te cenyides son mijanceres entre
aquelles que hom se vest et aquelles ab que hom fer:
son axi com la virtut de la tempranza entre les coses de les
quals se fa massa o poch de ço que fer se
deu: be axi es posat larriat entrel manti el
ferre de la espasa. E be axi com les armes que bom te ab
lo puny clos pera ferir demostren
justicia que han en si dreta e axi matex demostra
egualtat lo ferre
de la espasa qui es dret tallant et agut et
talla egualment de
cascuna part. E per totes
aquestes rahons ordenaren los antichs que la portassen
ab si tots temps los nobles defensors et que en aquesta
reebessen honor de cavalleria el no en altra arma per tal que
tots temps los vinguessen a memoria aquestes IlII
virtuts les quals deuen haver en si sens les quals no porien
mantenir lestament de la defensio per lo qual son
ordenats.
Ley X.
Com
los gentils homens deuen guardar la noblea de
gentilesa o de paratge.
Gentilesa o
paratge segons que havem dit en la ley davant aquesta
es noblesa que ve als homens per linyatge. E per
ço deuen molt guardar los qui han dret en gentilesa
o paratge que no li donen dampnatge ni li facen
minva ni deshonor: car pus lo linyatge
fa que la hagen los homens axi com a heretat no
deu voler lo gentil hom que sia tan malastruch
que ço quels altres començaren et ço en que
heretaren prena deshonor et sacab en ell. E aço
es quan lo gentil hom fa deshonor o minva
a ço quels altres cresqueren: et aço
faen matrimoni ab pagesa o pages ab filla
de gentil hom. Pero la major part de la gentilesa o de paratge
guaanyen los homens per la honor dels pares: car
jassia que la mare sia pagesa o de vila empero
sil pare es gentil hom lo fill es comptat per
hom de paratge mas no per noble: mas
si naix de fembra de paratge et dom de vila no
volgren los antichs que fos en totes coses hom de
paratge: car tots temps los homens quan alcuna
cosa volen dir posen primerament lo nom del pare ni james
a alcun hom no diu hom lo nom de la mare que no so
tenga a deshonor: car major deshonor no pot haver la cosa
honrada que mesclarla ab cosa que no es donor et
lexar lo nom donor et pendre lo
qui no es donor.
Ley XI