viernes, 24 de enero de 2020

Ley XII. Com los defensors deuen esser persones fort entenents.


Ley XII.

Com los defensors deuen esser persones fort entenents.

Encara hi ha altres bonees oltra les IIII virtuts damunt dites les quals deuen haver en si los cavallers: e aço es que deuen esser entenents et certs car lenteniment es la una cosa del mon que mes endreça lom pera esser acabat en sos affers et que mes lo lunya de les persones ignorans et necies. E per ço los cavallers qui han a defendre segons que damunt havem dit deuen esser entenents et esperts: car si no ho eren errarien en les coses que haguessen a defendre car lo no enteniment los faria fer que no mostrassen lur poder contra aquells contrals quals lo deguessen mostrar et daltra part que feessen mal a aquells los quals serien tenguts de guardar et de defendre. E axi meseix los faria esser cruus el durs contra les coses vers les quals deurien esser piadoses e esser piadoses contra les coses vers les quals deurien esser forts et cruels. E encara los faria fer altra errada major quels faria tornar en deslealtat: car ferlos hia amar aquells a qui deurien voler mal. Encara los farie esser esforçats la on no ho deurien esser e flachs et covarts
la on deurien haver esforç: e cobeejar ço que no deurien haver et oblidar ço que deurien cobeejar e per aquesta manera lo no enteniment los faria errar en totes coses que haguessen a fer.

ley-xiii-com-los-cavallers-deuen-esser-savis-entenents-sapien-obrar-lur-enteniment

Ley XI. Com los cavallers deuen haver en si IIII virtuts principals.


Ley XI.

Com los cavallers deuen haver en si IIII virtuts principals.

Les bones costumes quels homens han en si son appellades virtuts e entre totes son IIII les majors axi com son saviesa fortalesa temprança et justicia: e tot hom qui haja voluntat daver perfeccio de bonea deu treballar en haver aquestes IIII virtuts tan be los ordenats de que havem parlat dessus com los altres qui han a governar les terres per lurs lavors et per lurs treballs. E a alcuns no son major obs nis convenen les dites IIII virtuts que als defensors ço son cavallers per tal com ells han a defendre la sancta esglesia els reys et tots los altres. Car saviesa los dara que ho sapien fer a son profit sens son dan: e la fortalesa que sien ferms en ço que faran et que no sien movibles en lur sen: e la temprança que façen lurs obres axi com deuen et que no passen mes a avant: e la justicia que façen lurs affers justament reten a cascu ço que es seu. E per aquesta raho los antichs per remembrança daço feren fer als cavallers armes de IIII maneres: les unes que vesten et calçen e les altres ques cinyen e les altres que posen davant si e les altres ab que firen. E jassia que aquestes armes sien de moltes maneres pero totes tornen a dues maneres: les unes que son pera defendre lo cors perque son dites armadures: e per ço com los defensors no haurien tots cominalment aquestes armes et encara que les haguessen no les porien continuament portar ab si ordenaren los antichs que fos feta una arma en ques mostrassen totes aquestes coses per semblança et aço es la espasa: e be axi com en les armes que lom vist pera defendre si meseix mostra saviesa et es ver ques deu guardar de tots los mals que li porien avenir per sa colpa e axi meseix mostra lo manti de lespasa que hom te clos en lo puny: car aytant com hom axil te es en poder et en voler dom de baxar lespasa o dalçarla o de ferir ab aquella et de dexarla. E axi meseix com en les armes que hom para davant si per defensio demostren fortalesa que es virtut que fa estar lom ferm als perills qui sesdevenen axi en lo pom es fortalesa de la espasa cor en aquell se sofer lo manti el arriat el ferre. E be axi com les armes que hom te cenyides son mijanceres entre aquelles que hom se vest et aquelles ab que hom fer: son axi com la virtut de la tempranza entre les coses de les quals se fa massa o poch de ço que fer se deu: be axi es posat larriat entrel manti el ferre de la espasa. E be axi com les armes que bom te ab lo puny clos pera ferir demostren justicia que han en si dreta e axi matex demostra egualtat lo ferre de la espasa qui es dret tallant et agut et talla egualment de
cascuna part. E per totes aquestes rahons ordenaren los antichs que la portassen ab si tots temps los nobles defensors et que en aquesta reebessen honor de cavalleria el no en altra arma per tal que tots temps los vinguessen a memoria aquestes IlII virtuts les quals deuen haver en si sens les quals no porien mantenir lestament de la defensio per lo qual son ordenats.


Ley X. Com los gentils homens deuen guardar la noblea de gentilesa o de paratge.


Ley X.

Com los gentils homens deuen guardar la noblea de gentilesa o de paratge.

Gentilesa o paratge segons que havem dit en la ley davant aquesta es noblesa que ve als homens per linyatge. E per ço deuen molt guardar los qui han dret en gentilesa o paratge que no li donen dampnatge ni li facen minva ni deshonor: car pus lo linyatge fa que la hagen los homens axi com a heretat no deu voler lo gentil hom que sia tan malastruch que ço quels altres començaren et ço en que heretaren prena deshonor et sacab en ell. E aço es quan lo gentil hom fa deshonor o minva a ço quels altres cresqueren: et aço faen matrimoni ab pagesa o pages ab filla de gentil hom. Pero la major part de la gentilesa o de paratge guaanyen los homens per la honor dels pares: car jassia que la mare sia pagesa o de vila empero sil pare es gentil hom lo fill es comptat per hom de paratge mas no per noble: mas si naix de fembra de paratge et dom de vila no volgren los antichs que fos en totes coses hom de paratge: car tots temps los homens quan alcuna cosa volen dir posen primerament lo nom del pare ni james a alcun hom no diu hom lo nom de la mare que no so tenga a deshonor: car major deshonor no pot haver la cosa honrada que mesclarla ab cosa que no es donor et lexar lo nom donor et pendre lo qui no es donor.

Ley XI