28 DE MARZO.
Se recibió en este día una carta del rey de Castilla, por
manos de un caballero suyo llamado Gonzalo de Caçeres,
(Gonçalo de Caceres
en el texto siguiente) cuyo contenido es el siguiente.
Nos
el Rey de Castilla e de Leon enbiamos mucho saludar a vos los
muy reverendos egregios et nobles magnificos diputados del Principado
de Cathalunya en la ciutat de Barchinona.
Antes de
agora vos ovimos scrito con un oficial de armas nuestro sobra
la detencion del Principe nuestro muy caro e amado primo e por
quanto despues mediante la gracia de nuestro Senyor ha vemos sydo
certificado ell sea en su plena libertat en esta cibdat
de Barchinona e por maior saber la dispusycion
de sa persona enbiamos a lo vesytar a Gonçalo
de Caceres cavallero de nuestra casa de quien mucho fiamos
al qual de nuestra voluntad va largamente informado. Ell vos
fablara algunos fechos complideros al bien e paz e
reposo destos reynos. Rogamos vos le sea dada plenaria
fe a lo que de nuestra parte vos dira. Muy reverendos egregios nobles
magnificos Dios vos haya todos tempos en su special
guarda. De Segovia a honse dias de março
de sexanta e hun annos. El Rey - Por mandado
del Rey. - G. Mendes.
Las razones o informes a que alude la
credencial que antecede, y que expuso a los Diputados el mencionado
embajador, eran substancialmente las que siguen.
Primerament
lo dit embaxador dix que lo Senyor Rey de
Castella los saludava molt els enviava una letra
quels dona la qual era patent segons lo custum e
stil de Castella signada de sa ma e segellada ab
son segell la qual fou aqui legida e per quant hi havia
creença en virtut de aquella
ell explica com a noticia del dit Senyor Rey de Castella era
pervenguda la liberacio de la persona del Senyor Primogenit su
primo de la qual havia hagut singular plaer e consolacio per
quant ell lo amava de molt bon cor e mes que altra qualsevol
persona que a ell sia conjunta de parentela e per ço
havia enviat a ell per veure e visitar la persona del dit
Senyor Primogenit e que regraciava molt a ells e a tot lo Principat
la amor e fidelitat que havian monstrada e mesa
en obra en la recuperacio e
liberacio del dit Senyor Primogenit e
los treballs e despeses que hi havian mesos e tant com
si per la persona del dit Rey de Castella su Senyor ho
haguessen fet comendant molt als dits diputats e consell e tot lo
Principat com virtuosament e loable se eren hauts en aquest
fet e segons lurs predecessors del Principat havian
acustumat fer en les coses que emprenien. E que lo dit Senyor Rey de
Castella segons los havia enviat a dir pochs dies havia per sa
letre havia enviat a pregar lo Senyor Rey Darago li
plagues deliurar e traure de preso le dit Primogenit e que per
quant nol ne havia volgut complaure ell per mostrar la
sua voluntat que havia a la liberacio del dit
Primogenit e de conservar e tenir la pau que ell havia ab lo
dit Senyor e ab los dessus regnes e terres que
ell havia enviada en la frontera certa gent darmes de cavall e de peu
per ajustarse ab lo exercit del Principat e entendre per son
poder e ajudar a la liberacio de la persona del dit Primogenit ab
proposit que si fos obs que vingues en persone ab
tot son stat e sforç. E
mes dix que lo dit Rey de Castella per conservacio del amor e
bona concordia que lo dit Rey son Senyor havia ab
lo Senyor Darago e sos vassalls havia fet moure
matrimoni entre lo dit Senyor Primogenit e la infanta sa
germana e que encara havia aquella mateixa voluntat e que lo
dit Senyor Rey de Castella los pregava e encarregava molt
stretament e afectuosa haguessen per recomenada la persona e lo stat
del dit Senyor Primogenit car lo dit Rey de Castella
havia voluntat fer per ells e per los de aquest Principat lo que
volguessen e conservar e tenir la bona voluntat que es entre lo dit
Senyor Rey Darago e sos vassalls e ell dit Rey de Castella
e sos regnes e vassalls.
El abad de Monserrat contestó
en nombre del Consejo al embajador, diciéndole que daban las gracias
al rey de Castilla, por lo que de su parte les acababa de exponer; en
consecuencia de lo que, se tomó desde luego la siguiente
deliberación.
Que lo exercit partescha de
Fraga e vinga a la ciutat de Leyda en la qual resten
cinccents homens de peu de les parts foranes e
mes remotes a la dita ciutat. E mes cinquanta rocins utils que per
semblant no sien de la dita ciutat e aquells sien los
millors e pus utils del exercit. E los dits D. homens
e cinquanta rocins de aquells qui hauran voluntat romanir. Tota la
altre gent de cavall e de peu sia licenciada. La
capita general stiga en Leyda fins en altra manera sia
provehit lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu
que sen vinga.
Atendido el objeto de la anterior
deliberación, se escribió al general y vizconde, a Juan Ferrer, a
los diputados de Aragón y a los jurados de Zaragoza.
El propio
día se recibieron las siguientes cartas.
Als molt reverents
nobles e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e
consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt
reverents nobles e honorables senyors. Per mans del magnifich mossen
Bernat Margarit e rebuda una vostra letra e mes e entes quant
me a volgut explicar de part de vostres reverencies nobleses e
honorables savieses e responent a tot dit que jat se sia que a
tota via de pau e de concordia entre mi e lo comte de Prades
me conviden em impelesquen lo servey
de Deu ma professio e encara edat pero no es poch lagullo
de vosaltres mossenyors als quals yo summament cobeg
complaure e encara obehir. E per ço que conegau no
vull esser trobador de qualsevulla honesta e virtuosa operacio
sere content per satisfer a la voluntat e just desig vostre
metre soltament en vostres mans e poder e dels consellers de
Barchinona tota la questio e debat que es entre mi e lo sobre dit
comte de Prades e tota la casa de Cardona segons que aquella
havia mesa en poder del Senyor Rey. Ab tot sa
Majestat no hi haje dona aquella fi que fore digna de hun Rey
virtuos e que zelas lo be e repos de sos subdits e vassalls. Sobre
aço jo he a ple comunicat ab lo dit mossen Margarit.
Placieus donarli fe e creença com
a la mia persona propria. Oferintme sempre promptissim e
apparellat de fer per vostres reverencies nobleses e honorables
savieses quant de mi os sera plasent dispondre e ordonar.
Jo per gracia de nostre Senyor so fora del tot de la febre.
Rest pero molt e molt flach pero per tota la semana
santa Deus volent yo sere en Sanahuga e de aqui enfora
me dispondre a quant per vosaltres mossenyors me sera
significat axi com aquell que en res que concernesque lo
felicissimo stat del Principat de Cathalunya no sabria ne
volria mencar. De Salas a XXIIII de març
any Mil CCCCLXI. - Prest a tota vostra ordinacio e voluntat lo
patriarcha Delaxandria bisbe Durgell.
Als molt
reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats
del General del Principal de Cathalunya e consell en virtut de la
comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents egregi
nobles magnifichs e honorables senyors. Pus fins aci
vos sou stats de scriure en la manera acustumada per esser occupats
per la beneventurada entrada del Senyor Primogenit en aqueixa
ciutat considerant encara per ma indisposicio segons dieu en
vostra letra de la qual sou cert ereu ben avisats daci avant
vos placia hun tant delit com tots havem de vostres letres per
falça creença nous sia tolt avisantvos com per
gracia de Deu yo so molt milorat jatsia
no prou fort pero so en tanta convalescencia
que per legir
vostres letres so en prou disposicio. E per ço
placiaus per lo que dieu no star de scriurem ans vos
prech ho façau com pus sovint poreu aleviats
de feynes que significau haver de la venguda de Senyor
Primogenit. Quant al quem dieu que pensar no podeu la Majestat
del Senyor Rey vulla metra en execucio les coses
quis dien per reports e fames de gents segons per mi sou
avisats dient la raho per que vos dich que hoig coses de que
reste molt aconsolat pus sia en fet axi com vosaltres
creeu e per obres se seguischa resta yo haja fet lo
degut de havervos avisat del que sabia e sentia. Pregant nostre
Senyor Deu vos illumini en be elegir de e sobre les coses dieu
continuament tractar ab la Majestat de la Senyora Reyna per mija
de vostres embaxadors los quals trames li haveu a Vilafrancha en la
qual sa Senyoria es en manera tal ques seguescha
la honor e servey de Deu dels dits Senyors Rey e Reyna
e seguretat del Principat tranquillitat e repos de la cosa
publica e poblat de aquell fentvos oferta entretant se fara ab
compliment so que per vosaltres es demanat quant al ben star o
segur de aquest exercit provehint aquell ab summa vigilancia de
scoltes guaytes e altros provisions necessaries a tuycio e
seguretat sua. E per quant lo temps dels dos mesos del acordament fet
per vosaltres se abreugese com sabeu es prop de la fi
considerada la pocha voluntat que los del dit exercit axi de peu com
de cavall han en seguir aquell despuys que lo Senyor
Primogenit es deliurat e restituit en libertat e la
crehença tots havien no passaren Martorell vuy
tots generalment grunyen e criden los huns quels
donen licencia oferint tornar lo sou quels resta
altres quels do temps dins lo qual corrent lo
temps dels dits dos mesos sien junchs (?) e atesos en
lurs cases pretenents que a ses despeses no sen deuen
tornar mas ab lo dit sou altres que dihen
que hora per hora que los dits dos mesos seran complits segons lur
comple comptadors del jorn que prestaren homenatge e anant
sens demanar a mi licencia ne pus dirme res sen iran e
sen tornaran en lurs cases lexant a mi la bandera. Es
stat deliberat de aço vos fos axi scrit pet manut en manera
que dins lo temps que resta per vosaltres fos deliberat e provehit a
la honor del Principat e de alguns de vosaltres qui deliberan
eternalment aturar aci fins altrament per vosaltres sia
ordenat e a vosaltres scrit de que restam ab major recel vista la
deliberacio dels bons e hoyint dels folls lo que dessus vos he
scrit. E per quem par faça prou al fet per que en tot e per tot reta
mon deute de la capitania seguint los termens de la ley
qui vol los mals sien punits e los bons premiats
e remunerats deliber scriureus la contentacio molta que tinch dels de
mon consell qui en sos consells hi en totes les
coses occorrents al servey e conservacio de la honor del Principat de
dia e de nit may han fallit prenent tots e hun cascu la
sua porcio de les feynes ultra lo consellat ço
es los huns los sobreguayts e ordonar les guaytes
partir sollicitar e visitar aquelles los altres de inquirir dels
lochs fora la vila en metra scoltes e sentintles e axi de tots los
altres de mossen lo veguer e de son assessor o assident
quant be man servit e quant ne so content per letres dir nous
poria. E axi placieus voler aquells integrament satisfer e
ultra axo abundantment remunerar e gratificar hun cascu segons lo ben
obrar qui fet haura lo qual es tant publich qee amagar nos
poria. Com lo General me
par sia la mar qui a hun cascu egualment
se comunica pero quiscu sen porta segons la mesura ab
que ve e no pus. E ab tant la Trinitat Sancta sia vostra
proteccio e guarda. Dada en Fraga a XXVI de març
any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de
Cabrera comte de Modica.
Als molt reverends egregis nobles e
magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de
Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs
senyors.
La present es sol per avisar vosaltres de ma
voluntat que no es pus de seguir lo exercit haver
complit lo temps dels dos mesos e aço dich per lo socorriment
que per vosaltres era ordonat me fos donat ço
es cent cincuanta florins la qual cosa es per la pratica que
mes servada per lo comte per moltes e
diverses maneres. De tot aço vos ne he volgut avisar
ab temps per quey provehischau en aquella manera
que ben vist vos sera no dient que en tots altres negocis yo
puga servir lo Senyor Primogenit e al Principat noy
meta persona e bens e quant tinga en lo mon. Axi
mateix vull avisar vostres savieses per lo carrech
per vosaltres a mi donat en los sentiments que yo he
passat lo temps dels dos mesos molts gentils homens no
sen tornen e dien que no pendran pus sou em dubte que
la gent no buyt en tal manera que la bandera no rest
desacompanyada e que nos meta
gran desbaratat entre
nosaltres. De tot lo que sent ne he volgut
avisar vostres prudencies. Per queus placia volerhi provehir en
aquella millor forma queus semblara. E ab tant ordonau de mi
lo que plasent vos sia.
Scrita en Fraga a XXVI de març
- Lo qui es prest a a la ordinacio de vosaltres
vezcomte de Rochaberti.
El mismo día, los señores Diputados
mandaron escribir las siguientes cartas.
Als molt honorables e
savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt
honorables e savis senyors. Per nosaltres e aquest consell es
provehit que tot lo exercit partescha de la vila de
Fraga e sen vinga en aqueixa ciutat en la qual
romanga lo capita ab les banderes acompanyades
de cinch cents homens de peu e cinquanta rocins utils
tant solament e que tota laltra gent axi de cavall com
de peu daqui en fora sia licenciada. Pregamvos donchs
senyors que vullau donar orde que junt aqui lo dit
exercit sie allehujat e lo dit nombre qui
romandra sia be tractat segons de vosaltres fiam.
E
tingaus molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat en guarda
sua. Dada en Barchinona a XXVII de març any Mil
CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del
General de Cathalunya residents en Barchinona.
Al
molt noble e molt magnifich baro lo vezcomte de Rochaberti
capita de la gent de peu del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt noble e molt magnifich baro. Vostra letra havem rebuda per
la qual vehem vostra voluntat de venir del exercit. Nosaltres
per lo dit esguard e per altres som entrats en delliberacio que era
de fer del dit exercit e havem concordat que ates daqui avant no
afretura tenir la vila de Fraga que en nom de Deu lo dit exercit
sen vinga tot ensemps en una companyia a la ciutat de
Leyda en la qual per lo present romangen les banderes
acompanyades de cinch cents homens de peu e de cinquanta
rocins utils e que tota laltra gent axi de cavall com de peu sia
licenciada segons de tot aço scrivim pus stesament al
comte de Modica capita general. Pus donchs lo dit
exercit sia en Leyda vos ne poreu venir e
axi sera satisfet a vostra voluntat regraciantvos lo
bon voler quens significau haver en lo honor e
benefici de aquest Principat. E per quant vos speram aci
prestament no curam mes dir remetent tot lo restant a la
vista. En lo mig e tota hora tingaus lo Sant Sperit en
guarda sua. Dada en Barchinona a XXVIII de març
any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats
del General de Cathalunya residents en Barchinona a
vostra honor prests.
Al molt egregi senyor e strenuu baro lo
comte de Modica capita general del exercit del Principat de
Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Pus a
nostre Senyor Deu per sa clemencia e merce ha plagut que la
desigada liberacio de la persona del Senyor Primogenit es
obtenguda per quant no volriem que aqueixs senyors del regne
de Arago se agrehuiassen de la tenuta de la vila de
Fraga havem delliberat que vos senyor ab tot lo exercit
parteschau de la dita vila de Fraga eus ne
vingau a la ciutat de Leyda hon apres siau junt ab
tot lo dit exercit provehireu en aturar aqui cinch
cents homens de peu los quals pero no sien
homens de la dita ciutat de Leida ne de
lochs vehins abans remots de la dita ciutat e sien
de aquells qui darrerament han pres lo sou dels XV jorns
e que hajen voluntat de romanir mes avant si delliberarem aquells
retenir en los quals no es intencio nostra romanga algun
cap de cinquantena car no afretura. Per semblant vos
reteniu cinquanta rocins utils e dels millors e mes dispots
del exercit e que hajen voluntat de romanir si per mes temps del que
han a servir los volrem e que no sien de la dita ciutat
de Leyda sino de fora de aquella. E a tota laltra gent axi
de cavall com de peu licenciareu per anarsen a lurs
cases en lo nom de Deu. Vos senyor per quant no seria cosa
pertinent a la condicio vostra aturar ab tant petit
nombre de gent romandreu ensemps ab lo veguer
per uns breus dies en la dita ciutat retenint aqui les banderes e
sera per refermament de vostra salut e en lo mig nosaltres
provehirem de alguna persona qui capitaneje la dita gent e provehit
aço vos ho significarem e poreuvosne venir Deu volent.
Per dar raho als diputats de Arago e jurats de Çaragoça
de la stada e partida de la dita vila de Fraga nosaltres los scrivim
per letres que rebreu ab les presents les quals de aqui en
fora los trametreu. E mes en la partida vos agraciareu sius
plaura dels jurats e prohomens de la dita vila de Fraga usant
envers ells de paraules conducents a la amor e bennivolencia
del dit regne e aquest Principat les quals conservar es
a vosaltres molt acor. Si algunes coses subseguiran en la partida de
Fraga nos avisareu de aquelles e sobre elles e altres que
occorreguen vos scriurem a la dita ciutat. Ab tant molt egregi
senyor tingaus la Santa Trinitat en guarda sua. Dada en
Barchinona a XXVIII de març
any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat.
Los
cinquanta rocins es intencio nostra sien de aquells qui han a
discorrer encara mes temps puys sien suficients. Lo
present correu ha pres carrech de anar ab les letres a
Çaragoça
axi que non calra haver altre. - Los
diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la
comissio de la cort elegit a vostra honor prests.
Al molt
honorable lo senyer En Johan Ferrer receptor general de
les intrades e exides del general de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Per nosaltres e nostre consell es feta
delliberacio que tot lo exercit jaguescha la vila de
Fraga e en nom de Deu sen venga a la ciutat de Leyda en la
qual romanga lo capita ab lo veguer e les
banderes acompanyades de cinch cents homens de peu e de
cinquanta rocins utils tant solament. Los dits cinch cents homens es
nostra intencio sien de aquells qui darrerament han rebut lo sou
dels quinze jorns e que no sien homens de la dita ciutat de Leyda ne
dels lochs vehins abans forasters o remots de la dita ciutat e
que sien dispots e hajen voluntat de romanir al dit sou si per
mes temps al mateix sou si sera delliberat aquells per mes temps
retenir. Per semblant dels cinquanta rocins es intencio nostra que no
sien de la dita ciutat abans fora de aquella e los millors del
exercit e hajen la mateixa voluntat de romanir al dit sou si per mes
temps los volrem. En la gent de peu es intencio nostra
no romanguen alguns caps de cinquantena per quant es vist no
afreturar. Tota laltra gent axi de cavall com de peu volem sia
licenciada per anarsen hon volran e axiu scrivim
al capita. Conferiune ab ell e axi disponeu de totes les dites
coses pero abans que aço no sia divulgat provehiu en
haver adzembles e carnatge per portarvosne a Leyda totes les
municions provisions e altres coses que fossen aqui del exercit per
manera que ab lo exercit ensemps vos ne
porteu e en la dita vila de Fraga no romanga res. Si ho menejau
secretament e ab cautela haureu millor raho del carnatge per que en
totes coses siau atent e provehiu a la seguretat e indemnitat
de aquelles segons se fia de vos. Lo capita com dessus
es dit aturara en Leyda fins hajam provehit de alguna altra
persona qui capitanege la dita gent car no seria
competent a sa condicio ell star aqui per un exercit tant
poch. E per aço vos nos scriureu qui seran los
dels cinquanta rocins qui romandran per que entre aquells pugam
elegir aqui per capita. E mes nos scriureu quant passara lo temps que
han a servir los dits cinquanta rocins per lo sou que tenen ja e
quant hauran complit los cinch cents homens qui romandran
comprenenthi los quinze jorns per ço
que sobre tot puixam apres deliberar. Lo
vezcomte de Rochaberti sen pora venir e axi lin
scrivim. Apres scrivim als diputats del regne de Arago e
jurats de Çaragoça
donantlos raho de la stada e partida de la dita vila de Fraga. Ab les
presents rebreu lurs letres es quals per correu daqui en fora los
trameten provehint que sien ben donades. Los cinquanta rocins que
romandran es intencio nostra sien de aquells qui han a discorrer mes
temps del sou que tenen puys sien suficients. E axi de tot aço
conferiu ab lo capita. Dada en Barchinona a XXVIII de març
any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Lo present correu ha
carrech de anar ab les letres a Çaragoça
axi que nous calra haverne altre algu. - Los diputats del General de
Cathalunya residents en Barchinona.