Mostrando entradas con la etiqueta Calatajubii. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Calatajubii. Mostrar todas las entradas

viernes, 5 de marzo de 2021

24 DE NOVIEMBRE.

24 DE NOVIEMBRE.

Se celebró Consejo, para ver lo que sería conveniente hacer en vista de unas cartas del Señor Rey sobre las encomiendas de Miravet y de Ascó, y si los oficiales que se hubiesen de nombrar y los que existían en tiempo del príncipe Carlos, podrían continuar ejerciendo bajo la nueva lugartenencia; como también para tratar de los oficiales, ministros y consejeros que se hubieren de señalar al Primogénito; sobre lo que no recayó acuerdo alguno por la neutralidad de la votación.
Dióse cuenta, en la misma sesión, de la siguiente carta que había enviado el maestre del hospital.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs los deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs. Nos trametem aqui a vosaltres mossen Joan de Copons e En Galceran Çacirera S. de Moncortes nebot nostre exhibidors de les presents sobre certa novitat que per lo veguer de la ciutat de Tortosa nos es stada feta los quals plenament son informats de nostra voluntat la qual de part nostra vos han explicar. Pregam vos quant mes afectuosament podem vos placia donar plena fe e crehença a abduys los sobre dits ensemps o a qualsevulla dells en lo que per part nostra vos sera dit e metre en la dita novitat lo remey que de vosaltres speram. Data en lo castell de la vila nostra de Casp a XVIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - Magister hospitalis Jherusalem.

Molt alt e molt Excellent e virtuos Senyor.
Per quant havem per ferm que la Excellencia vostra segons per diverses vies ha significat es e sera tots temps attentissima a la observança de la capitulacio
fermada entre dita vostra Excellencia e aquest Principat per tant no duptam que si per inadvertencia o altrement contra aquella res sera fet la Majestat vostra sera prompta allo revocar e tornar al degut stament segons de vostra reyal fe e de la religio del jurament per aquella prestat es pertinent e degut. Daquen es Senyor molt excellent que com de vostra Majestat sia emanada letra dirigida als veguer e sotsveguer de Tortosa e altres oficials etc. manant los stretament prenguen a lurs mans les comandes de Miravet e de Azcho ab lurs rendes e fruyts e no permeten per algu la possessio de les dites comandes esser presa sens licencia e manament de vostra dita Majestat ne usar de bulles o altres provisions de les dites comandes o alguna de aquelles disponents segons en la dita letra copia de la qual a nosaltres es devenguda e aquella a vostra Altesa ab la present remetem largament se conte. Mes hajam entes que vostra Illustrissima Senyoria haja otorgat certa remissio e guiatge En Miguell Davinyo donzell de Vilafrancha de Penedes e altre guiatge a mossen Gualbes cavaller domiciliat en aquesta ciutat les quals coses son vistes procehir contra forma e tenor de la dita capitulacio en la qual vostra lllustrissima Senyoria per sa gran clemencia e benignitat ha volgut fer e crear loctinent seu general e irrevocable en lo dit Principat ab plenissima potestat e exercici lo lllustrissimo Senyor don Carles de gloriosa recordacio fill primogenit de vostra Majestat lo qual del present segle passat axi com al divinal poder ha plagut lo lllustre Senyor don Ferrando fill vostre es e succeheix en aquell punt regiment loctinencia administracio e exercici que del dit lllustrissimo Senyor don Carles en lo primer loch ere provehit e ordenat. Adonchs vostra Majestat manar als dits oficials com en la dita provisio se conte e fer e atorgar los dits o altres semblants remissio e guiatges es usar de la jurisdiccio en lo dit Principat al dit loch en virtut de la dita capitulacio pertenyent e axi seria contravenir a aquella ço que no pensam en manera alguna fet o attemptat sia per la Majestat vostra consideradament. Per tant Senyor molt alt e molt virtuos a vostra solita justicia e virtut humilment suplicam e per la observança de la dita capitulacio e de la paraula e fe reyal e jurament per aquella prestat ab humil e subjecta devocio demanam sia de merce de aquella la dita letra remissio guiatges e actes de alguns altres semblants haura revocar cessar e anullar
remetent tota la dita administracio e exercici al dit lllustrissimo fill e loctinent de vostra Altesa per la qual en aquella es preficit a fi que la dita capitulacio sia servada e a aquella no sia en res derogat. La qual cosa jatsia de dret e justicia proceescha e sia deguda e pertinent a vostra reyal dignitat e succehira en servici de aquella e en repos e contentacio dels animos de tots los poblats en aquest Principat que per electes e obres vegen tota fe integritat e virtuosa constancia en la Majestat vostra segons de aquella han consebut encara nosaltres e tot aquest Principat vos ho reputarem a singular gracia e merce. Suplicants lo poder divinal conserve en tota prosperitat molt alta e molt excellent Senyora (Senyoria) la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en la ciutat de Barchinona a XXIIII del mes de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en merce e gracia vostra humilment se recomanan los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

Johannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie. (Dónde está Cataluña en estos títulos?)
Dilectis et fidelibus nostris vicario civitatis nostre Dertuse et subvicario civitatis ejusdem aliisque universis et singulis oficialibus nostris ad quos spectet et presentes pervenerint seu fuerint quomodolibet presentate in Principatu Cathalonie et signanter in vicaria Dertuse constitutis dictorumque oficialibus locatenentibus presentibus et futuris salutem et dileccionem. Cum in presenciarum vaccet castellania Emposte ordinis hospitalis sancti Johannis Jherosolimitani promocione castellani dicte castellanie in majistrum dicti ordinis. Volumusque certis respectibus atque avisis quas in presenciarum exprimere non curamus ut preceptorie sive comande de Miraveto et de Azcho que sunt membra dicte castellanie in nostro Principatu ac vicario Dertuse cum eorum et cujuslibet eorum introitibus redditibus proventibus et juribus pro futuro successore conserventur ideo presencium serie ex certa nostra scientia et expresse vobis et eorum cuilibet dicimus et districte precipiendo mandamus sub obtentu nostre gratie ireque et indignacionis incursu ac pena trium mille florenorum auri Aragonum a bonis contrafacientibus irremissibilter exhigendorum nostroque erario aplicandorum quatenus illico visis presentibus dictas comandas sive preceptorias de Miraveto et de Azcho cum earum et cujuslibet earum introitibus redditibus proventibus et juribus ad manus nostre curie aprehendatis meo (?) patiamini aut permitatis possessionem earum aut alterius earum per quempiam capi absque expressis licencia et mandato nostris utendi bullis aut aliis provisionibus de eisdem comandis aut altera earum quoquomodo disponentibus. Et contrarium non faciatis aliqua ratione vol (vel) causa pro quanto graciam nostram caram habeatis iramque et indignationem nostras ac penam predictam evitare cupitis. Dattum Calatajubii die septima novembris anno LXI. (1461)

Se recibieron, el mismo día, las siguientes cartas.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Dues letres vostres havem reebudes per mans den Johan Ferrer per part vostra a nos trames. La una de les quals nos fou donada lo divendres prop passat e la altra hir dilluns aci en Calatayud e vistes les dites letres e entesa la creença que per lo dit En Johan Ferrer en virtut de la creença a ell acomanada som stats marevellats que per lo noble don Jofre de Castre vos sia stat donat entendre que per ell haver adherit als cathalans en la liberacio del Illustrissimo princep don Carles nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria qui Deus haja sien stats fets ninguns procehiments contra ell ne contra la sua terra vassalls e bens com sia notoria cosa que ha pus de XXV anys que comensaren los debats entre lo dit noble e mossen Johan Ximenez Cerda e valedors de cascun dells per occasio de la mort per lo dit mossen Johan perpetrada en persona de mossen Pero Martinez de Muriello sogre del dit don Jofre e apres se es inmiscuit en aquella bandositat mossen Rebolledo per causa del matrimoni per ell fet ab la filla del dit mossen Cerda segons pus largament es contengut en les letres nostres a vosaltres trameses sots data de deeset de octobre prop passat a les quals no es stat satisfet e a confermar que lo dit don Jofre ha participat e encara es stat cap en la dita bandositat apar manifestament per que lo dit egregi comte de Prades ab mossen Çaportella durant la dita bandositat tramete certa gent darmes contra lo dit Jofre en valença del dit mossen Rebolledo e com per don Johan Dixer fos dit al dit comte ques maravellave que ell fes valença al dit mossen Rebolledo contra don Felip de Castre per lo dit comte li fou respost que ell no fahia valença a mossen Rebolledo contra don Felip de Castre mes contra lo dit don Jofre axi com ell en certa altra bandositat ne havia fet contra ell dit comte de Prades. Consta axi mateix e es manifest que per ço com En Johan Gilabert habitant en la vila de Cervera havia feta valença al dit mossen Rebolledo contra lo dit don Jofre homens seus de manament seu segons se preten e diu lançajaren lo dit En Johan Gilabert en la dita vila de Cervera el jaquiren per mort a que per aquests actes o altres molts que sen trobarien apar evidentment que no solament lo dit don Jofre ha participat en la dita bandositat mes encara es stat cap de aquella. Haguda raho al origen don avalla ço es de la mort del dit mossen Pero Martinez de Muriello ne obstaria ço ques diu de les vanes e folles paraules que digueren alguns homens del dit mossen Cerda e mossen Rebolledo de ço que ere stat en Leyda car aci son venguts lo dit mossen Rebolledo e Palafolls son fill. Los quals dihen e aferman que james per homens lurs semblants paraules foren dites e com dites les haguessen homens axi facils e de tant pocha stimacio no recau en consideracio de persones de auctoritat que per aquella adhesio se degues empendre contra lo dit don Jofre que assats hi abastaven les altres notories inimicicies precedents. Tant com es a laltre cap ques diu que ses seguit en lo loch de Lescuarre que es del dit don Jofre es stat cas nou ço es per causa de certes egues que per alguns scuders del dit don Jofre eren stades preses e occupades de vassalls de mossen Johan de Villalpando per recuperacio de les quals a instancia de la part damnificada ere anat lo loctinent de sobrejuncter del comdat de Ribagorça segons ho ha acostumat per cobrar les e li fou feta resistencia e fer li jaquir lo basto e per aquella causa e encara per altres delictes comesos per Pedro de Antrames-augues scuder del dit don Jofre fon penjat segons apar per lo proces e per una letra a nos tramesa per lo loctinent de procurador general del dit comdat la qual en sa prima figura havem manat comunicar al dit En Johan Ferrer e de aquells vos trametem copia. Apar donchs clarissimament que res no es stat fet contra lo dit don Jofre per haver adherit als cathalans en la deliurança del dit lllustrissimo Princep don Charles nostre fill. Tota via empero per major justificacio nostra e contentament vostre vos havem provehit e manat que sobre aço sia reebuda verdadera informacio e si per aquella se demostrava esser stades dites semblants paraules com se preten que digueren aquells a qui es donat lo carrech per vos sera manat proceir contra ells per tal forma que seran severissimament punits e castigats.
Tant com es al altre cap ques diu que de part nostra fou tramesa al vaguer de Barchinona sobre la capcio e detencio de hun home per causa de certa mort ques dehia per ell era stada feta ne hauriem hagut plaher haver vista la dita letra o copia de aquella per que a nos no recorda haver manat tal letra ne se troba esser stada registrada en los registres de nostra cancelleria juxta la loable costum de aquella ab tot aço empero nos som stats molts contents manar revocar decontinent la dita letra com james sia stada ne sia la intencio nostra fer res que pogues derogar als usatges de Barchinona constitucions privilegis e libertats de aqueix Principat. Les letres que per lo dit Johan Ferrer nos son stades demanades en virtud de la creença pera mossen Charles Dolius embaxador nostre trames al Illustrissimo Rey de França nostre molt car e molt amat cosi decontinent les havem manades desempatxar per satisfer a la suplicacio vostra e per donar tota ajuda e favor que puixam donar a nostres subdits e vassalls en tots lurs afers e comercis. Dada en Calatayut a deu dies de noembre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

La siguiente es copia de la carta enviada al señor Rey por el procurador del condado de Ribagorza, sobre el asunto de don Jofre de Castro.

Molt excellent Princep e molt virtuos Senyor.
De vostra molt alta e molt Excellent Senyoria he reebut dues letres responsives a la instruccio e memorial per mi trames a vostra merce de les novitats fetes per los de don Felip de Castre e per los de mossen Rebolledo e arribant les dites letres acas fonch justat lo consell general del comdat e axi lis doni una de les dites letres les quals vostra Altesa trametia als prohomens del dit comdat. De la qual lo dit consell ha hagut sobirana consolacio de la bona provisio e orde que vostra merce ha provehit e trames als tots en lo reparo qui vostra Altesa mana esser fet per quant de continent yo fiu certes letres intimatories a quiscuna de les dites parts donasen orde de tornar e restituir lo que pres havian. E axi feren resposta que no (ho) farien pero no feren res. Yo veent que no fahian per major acusa los he fet altres dues letres requisitories requirint a don Felip e a Palafolls que restituissen les dites coses. En aquelles no feren ninguna resposta. Yo e tot lo consell justat veent que no se matian en tal orde deliberarem justar CCCC o D homens en donar reparo en lo qui per vostra merce es manat e ordonat. Esse (se es) seguit Senyor molt alt qui essent justada la gent part de les egues qui eren justades e pujades a la montanya les quals eren dels vassalls de mossen Vilalpando venian de la mantanya e quant foren en lo terme de la Scuare per lo cami reyal vengueren certs scuders de don Jofre de Castre e mananselos en ta (en algunas formas del aragonés, hacia, ejemplo enta arriba) Lescuare ab lo qui les manave yo sentint aço decontinent trameti lo sobrejuncter o son loctinent a la Scaure (Scuare, Scaure, Lescuare, hay otras versiones) per requerir tornassen les dites egues (yeguas, de equus) per quant Senyor lo sobrejuncter fonch dins lo loch vangueren X o XV ben armats e ab lançes e ab balestes dient que per que era aqui. Respos lo sobrejuncter e dix que per fer certs actes per manament meu. Respongueren los dits servidors de don Jofre dient que si ell no lexava lo basto que mala era vengut e ell dix que no ho faria. Tornarenli a dir que renegaven de Deus que si nol lexava quel matarian e lo dit sobrejuncter de temor donat lo basto a hu dels testimonis que manave e la hu de aquells veent que lo testimoni havia pres lo basto va e tiralli de la ma e lançal en terra. E axi li digueren que per que venia. Dix lo dit sobrejuncter per requirir li donassen certes egues que habian pres de Stopanya. Digueren que ja tenien voluntat de tornarles que si les sen volia manar que les sen menas pero que mester li era que no fes actes nenguns sino que mala hi era vengut e axi sen hague a tornar. Apres Senyor molt just dos dies apres los scuders e servidors de don Jofre anaren sen al loch de Quaxigar qui es de un pubil fill de Jorge Bardaxi lo qual stave en salvaguarda del lllustre mon Senyor lo Senyor Princep e manaren sen del dit loch sis bous e una mula e dos someres e cert bestiar menut e dos homens presos los quals eren vassalls propris del Senyor Princep e tota la dita presa e homens menaren a la vila de la Scaure e meteren los presos dins la torra. E yo vent tals dues novitats e decontinent que vengueren apellidar per la salvaguarda ab la dita gent ani al dit loch de Lascaure molt secret en la nit e vaig asenar los homens o mal faytors dins lo loch pero no tots que per secret que yo ho fes los acostumats donaren avis que yo anave alla e varen traure los presos de la torra e ab la pressa meterenho en una cova en lo terme e part dels malfaytors per
mes preu dihent que nols trobarien aturarense en lo loch e meterense dins una via molt secreta. E yo vingui a requerir me dassen los malfaytors e sobre aço se feu molts protest. A la fi me lexaren entrar pero negant que ells no sabien res de aquells ni tenian tal cosa. Yols dix que me obrissen lo castell e axi ho feren e tenint lo loch e castell yo fiu lo scorcoll de quem dura tot lo jorn que no podia trobar res pero en ans no entrassem en lo loch verem part dels malfeytors e yo stave torbat que yo tenia acercolat lo loch que no podien exir tots temps yo instave e cercave los dits presos. En tant que axi passa tota la nit en lo endema per alguns qui desigaven la honor del Senyor Princep dixme que yo poria haver part dels malfeytors pero que si yols volia quen havia a leixar dels qui havia ab aquell. Yo Senyor veent que no podia haver res ami (vaig amar; amé, quise, preferí) mes hu que no negu e axi de tres qui eren en una citia (citja, citjar, sitja, sitjar, Citges, Sitges; lo sechá a Vallchunquera) yols tragui e per la paraula donada al qui los me mostra que pres ab jurament quim lexaria los dos e axi ho fiu e prengui hun nomenat Pedro de Entramasauguas scuder de don Jofre lo qual yo havent pres hagui letra del governador qui era un capella quem pregave lo hi manas a capella que ell lo volia fer sentenciar e axi ho fiu lo qual es ja enforcat. E axi mateix Senyor per lo ultrage que feren al sobrejuncter e per los vassalls del Senyor Princep haver mes presos dins aquella corre yo he pres lo castell e loch a ma del Senyor Princep com lo balle e lo capita que don Jofre tenia han dit fet e hajen consentit en tots los dits casos e hajan comes bausia contra lo senyor directe per quant Senyor molt alt yo tinch lo dit castell e loch a ma del Senyor Princep e he mes batle en aquell e per semblant volie pendre los homenatges dels vassalls pero han me pregat poguessem consultar o demanar de consell com ho fariam per no donar en mal cas del homenatge qui tenen a don Jofre per quant Senyor molt Excellent he deliberat fer la present a vostra merce sobre aquest fet com me deig regir ni vostra Altesa que ordena se faça. Es ver Senyor que de aquest fet per no haver assessor me so consellat ab mossen Pertusa. E diu que li par que se deuen requerir les postats (potestats; potestades?) dels tres castells restants e que aquests son gunyats al Senyor Princep solament per lo cas de la resistencia del sobrejuncter en ferli lexar lo basto axi una vostra merce si ho fare axi car si del fet qui atany comete lo procurador de don Jofre de levar lo basto al sobrejuncter se hagues fet algun castich ja ara no la haguerem attemptada pero ha esser feta la voluntat de vostra Altesa. De la vostra vila de Sant Johan a III de noembre. - Senyor molt just.
- Lo qui besant les mans de vostra Altesa humilment se recomana en gracia de aquella Barthomeu Burro loctinent.

domingo, 15 de marzo de 2020

II. Reg. n. 64, fol. 36. Dic. 1131. (+ 1386)

II. 

Reg. n. 64, fol. 36. Dic. 1131.

Noverint universi quod coram nobis Alfonso Dei gratia rege Aragonum Majoricarum et Valentie ac comite Barchinone comparuerunt procuratores concilii Calatajubii et exhibuerunt in presentia nostra quoddam privilegium super populatione dicte ville concessum per dompnum Alfonsum regem populatoribus ejusdem ville et successoribus eorundem et confirmatum per sumum pontificem Lucium papam
tertium quod privilegium erat sigillo cereo predicti domini Alfonsi et bulla plumbea dicti pape
pendentibus roboratum. Et quia dictum privilegium et fili dicte bulle consumi incipiebant nimia vetustate adeo quod
nisi celera provisione sibi dictum concilium consulisset
possent sustinere intollerabilem lesionem: nobis ex parte dicti
concilii extitit humiliter suplicatum quod eis super hoc dignaremur
congruo remedio providere. Nos nunc eorum justis supplicationibus
inclinati dictum privilegium vidimus et legi et examinari fecimus
diligenter quod non viciatum non rasum non cancellatum
non abolitum in aliqua parte sui per dominum Petrum
inclite recordationis regem Aragonum patrem nostrum
invenimus confirmatum: sed cum ex ejus inspectione nobis aparenter
patebat posse in brevi in tantum consumi propter sui nimiam
vetustatem quod dictum concilium irreparabiliter lederetur: dictum
privilegium mandavimus publicari et reparari ad perpetuam memoriam
futurorum: quam presentem publicacionem et reparacionem similiter
confirmamus ut dicta publicacio et reparacio sicut dictum privilegium
perpetua de cetero gaudeant firmitate. Tenor autem dicti privilegii
de verbo ad verbum sequitur seriatim. - In Dei nomine et ejus gratia
scilicet Patris et Filii et Spiritus sancti amen. Gratia Dei ego
quidem Alfonsus rex facio hanc cartam donationis
et confirmacionis ad vos totos populatores de Calatajube
qui ibi estis populatos et in antea ibi veneritis populare et quod
amore Dei et quod bene sedeat populatum et totas gentes ibi veniant
populare cum bona voluntate et sedeatis ibi
congregati ad honorem
Domini nostri Jesuchristi et sancte Dei genitricis Marie Virginis et
omnium sanctorum et ad confusionem et malediccionem
paganorum destruat illos dominus Deus amen. Dono et concedo
vobis quod habeatis foros tales quales vos ipsi michi
demandastis. In primis quod habeatis medianeto cum totas meas
terras ad vestra porta de Calatajube et nullo homine de
Calatajube non fiat preso per nulla occasione foras de
Calatujube et non
respondeat foras de suo concilio ad nullo homine: et qui inde eum
formaverit pectet M morabatinos tercia pars ad regem
tercia ad concilio et tercia ad quereloso
et adjuvet IIII senior et concilio: et totos
populatores qui venerint ad Calatajube populare de totos debitos
que habuerint factos et calonias et clamos fuerint
super illos de rege et de todos alios homines sint
soltos et finitos et ubicumque habuerint hereditates et avere habeant
illum totum salvum et ingenuum liberum et franchum pro vendere
dare et impignorare cui ipsi voluerint: et si evenerit causa quod
inveniant homine mortuo in termino suo non sit omicidio
pariato: et homine qui non sit de Calatajube si
mataverit homine de Calatajube aut prendiderit
vel discavalgaverit pectet M morabatinos tercia
pars ad regem et tercia ad concilio et tercia ad
quereloso: et si homine de Calatajube mataverit
ad suo vicino et parentes de mortuo firmare
potuerint ipse qui fecit pectet CCC solidos C solidos ad regem
ducentos ad suos parentes et sit ille qui fecerit omiciero: et
si non potuerint firmare parentes salvet se cum Xll juratores
vicinos: et quod omiciero sicut superius dixi stet
intro sua casa novem dies post novem dies exeat de villa et
stet foras usque habeat amorem de parentes mortui:
et qui fuerit mortuus non habuerit parentes concilio accipiat
suo omicidio et partat per sua anima ubi fuerit necesse. Et
vicino de Calatajube qui potuerit tenere homines in suo solare
christianos aut mauros aut judeos ad illo
respondeat et non ad ullo alio seniore: et nullo vicino qui rapuerit
sua vicina qui sit de Calatajube paret illam in medianeto ante suos
parentes et vicinos de Calatajube et si voluerit illa ire ad suos
parentes pectet ipso a rabitore ad parentes de muliere
quingentos solidos et postea sit omiciero et si illa
voluerit ire cum illo vivant se ut melius potuerint et illa sit
omiciera. Similiter vicino qui sua vicina
forçaverit et illa venerit voces mitendo et illa duos
testes habuerit pectet ut superius dixi et sit omiciero
et si non potuerit illa firmare et ipse negaverit salvet se cum XII
juratores et si se non potuerit salvare pectet ut superius
dixi: et vicino qui sacaverit armas super suo vicino
intro Ia civitate pectet LX solidos
tercia pars ad regem tercia ad concilio et tercia ad
quereloso. Similiter qui venerit in bando super suo vicino et
ferirat vel peliarat pectet LX solidos similiter per tres
partes: et concilio de Calatajube quod habeat judice quale
ipse voluerit et sic usque ad anno et postea quomodo placuit ad
illos: et qui excucierit pignos ad judice pectet IIII quinque
solidos et qui excucierit pignos ad sagione pectet VI denarios
et judex qui fuerit ipse demandet las colonias qui
venerit ad seniore et nullo vicino non sit mino de rege neque
de seniore et qui ibi intraverit pectet M solidos ad
concilio et senior qui fuerit de Calatajube non
firmet super nullo vicino et nullo vicino de Calatajube non
donet ledam in tota terra de domino rege et qui IIII
tulerit per força pectet M morabatinos in tres partes
ut superius dixi et vicino cui pignoraverint per comprare
cavallo videat concilio sua bona et si habuerit ad comprare
compret et cavalgatores de Calatajube de ganancia quod
fecerint emendent plagas totas et alçent cavallos et
donent una quinta de.... et de ganato vivo et de totas
alias causas non donent nata: et si evenerit quod prendant
cativo qui sit rex sit de domino rege et de alio

captivo sua quinta et si habuerit dominus noster rex ire
campale vadat tercia parte de illos cavallos et de illa tercia parte
ipse qui non fuerit in hoste pectet I solidum et nullo
cavallero de rege neque de seniore neque de nullo
homine non habeat posaderia in casa de vicino de Calatajube
sine sua voluntate et habeant vicinos de Calatajube
fornos et bannos et tiendas et molinos et
canales unusquisque ubi melius potuerit facere: et qui debuit
jurare per omicidium vel per batalla juret
super altare et per alias causas juret super cruce
de fuste aut de petra
et dicat qui debet jurare per Deum et ista cruce
juro tibi et nonnulla causa alia et dicat qui prendet la jura quod si
mentet perduto sit ille qui jurat respondat una vice amen et
non sit ibi alter achaquia neque referta in jura et non pacet super
la cruce et placito de jura de sol ad sol et vicino qui
ad alia feriat intret IIII in manus sit pedone sit cavallero
et vicino de Calatajube non habeat maciaria. Qui fuerit
fidator de mandamento post medio anno non respondat. Qui fuerit
fidator de pecto quamdiu vixerit respondat post mortem ejus non
respondat uxor ejus neque filii neque nullo parente. Pro illo
homicidiero qui fugerit ad Calatajube aut qui
adduxerit muliere rapita si aliquis incalçaverit
illos non intret post illos in termino de Calatajube usque
faciat sciente ad concilio: et qui incalçaverit suo vicino
per ferire aut prendere et si inserraverit illum
in sua casa et ferirat vel pulsarat ad sua
porta et si habuerit ipse inserrado duos testes
pectet ipse qui male fecit ad ipse qui fuit inserrado
CCC solidos et si non habet testes juret super
altare ubi jurant per omicidium et quod non fecit et
testes falsos sint tornados per batalla et nullo vicino solvat
pignora de alio nec ganato qui mane exit de villa et nocte debet
venire et qui juret domino de ganato qui mane exivit et nocte debet
venire et postea vadat ille per quod est pignorato et mitat fidancia
per ante suo judice et si noluerit prendere faciat ibi testes et
veniat se et postea domino de ganato trabat illum ut melius potuerit:
si preserit pignos de suo vicino et auguraverit illos foras de
casa duplet illos et toto vicino qui fuerit de Calatajube si
fecerit IIII virto senior aut alio vicino faciat rancura in concilio
et postea adivet IIII concilio et si noluerit IIII adivare concilio
laxet in villa uxor ejus et filios et avere et
toto quanto habet ut sit IIII salvo per ad illo et postea
exeat de villa et pignoret ad concilio ubi
melius potuerit usque duplent IIII suo avere concilio: et toto
mauro que est in termino de Calatajube et fugierit
ad evouso donet concilio sua hereditate ad christiano
et de judeo similiter fiat: et christianos et
mauros et judeos comprent unus de alio ubi voluerint et
potuerint: et christiano qui mataverit judeo aut
mauro si fuerit manifesto pectet CCC solidos et si
negaverit salvet se esse cum sibi altero cum jura quod non
fecit et christiano firmet ad judeo cum christiano
et judeo et judeus ad christiano similiter
et de mauro similiter et christiano juret
ad judeo et ad mauro super cruce et judeus
juret ad christiano in carta sua Acora tenendo
et mauro qui voluerit jurare ad christiano et
dicat Alamet caucamo et talat taleta. Clericos
qui fuerint in Calatajube sedeant unusquisque in suas ecclesias
et donent quarto ad episcopo et quarto ad sua
ecclesia de pane et vino et corderos et de
nulla alia causa non donent quarto et serviant suas ecclesias
et habeant foros et judices sicut suos vicinos: et qui
venderit hereditate ipse qui comprat illa in collatione de ipso qui
vendet ibi vadat et ibi faciat suo mercato et de hereditate qui
fuerit vendita per L solidos in suso donet in roboratione qui comprat
II solidos et si noluerit dare duos solidos det ad
quatuor homines jantare et qui compraverit hereditate
et tenuerit illa postea medio anno non respondat per illa ad nullo
homine. Testimonia falsa qui per batalla cadet duplet
illo avere. Et latrone qui furtaverit et postea
negaverit et liciaverit et cadet duplet illo avere ad suo
domno et novenas ad palacio. Et toto ganato forano de
Calatajube qui post tres dias steterit in termino de
Calatajube donet montatico de busco baca et
de grege carenero medio ad seniore et medio ad
concilio: et vicino de Calatajube non donet quinta in nulla
parte nisi in Calatajube et qui tenet captivo mauro in
Calatajube et pro ipso mauro tenent christiano in terra de mauros veniant parentes de christiano et donent in
quanto fuit comprato ipso mauro et despisia que habet facta et
accipiat lo mauro et trahat suo christiano. Et si non
exierit postea per illo et christiano ipse qui fuit domino
de mauro si voluerit accipiat suo mauro et
tornet avere quod prisit. Et qui pignoraverit in villa
sine sayone VI denarios pectet ad judice:
et primo populator qui venerit non rendat ad alio qui postea venerit
pro ullo pecto neque de clamo antea facto et si duo populatores in
uno venerint et uno ad alio demandaverit stent ad laudamento de
concilio: et qui malaverit vel scavennaverit mulierem
maritata et habuerit duos testes pectet qui
fecit CCC solidos ad marito et ad parentes de
muliere et si non habuit testes veniat cum XII et
jurent los sex cum illo et si muliere ad alia
malaverit intret in manus et si fecerit livores pectet illos si habet
testes et si non habet juret per suo cabo: et si mauros
vel christianos levarent ganado de vicino de
Calatajube et postea tornaverint ipso ganado cavalgatores de
Calatajube veniat domino de ganato et juret sibi altero
quod suum fuit et non illum dedit neque vendidit et si est cavallo
aut egua aut mulo donet V solidos et prendat sua
bestia et de bove et asino I solidum et
homine de Calatajube si fiaverit captivo qui fugiat
qui sit de villa habeat inde quinque solidos et si non
fuerit de vicino habeat in illo lo medio. Et qui excucierit
ganato qui non sit de vicino fores de termino habeat in
illo lo medio: et homine de Calatajube qui habuerit rancura de
alia.... et fuerit ad ipso concilio unde habet rancura et non fecerit
ibi IIII nullo directo faciat ibi homines et postea veniat ad
Calatajube et prendat homines et faciat pignora de campo et de ipsa
pignora que fecerit prendat in assadura LX solidos et in ipsa homines
de Calatajube pignora alia mactarent non sit omicidio
pariato et si christiano ad judeo feriret
non intret IIII in manu et si fecerit livores et habuerit
judeo et christiano pectet las livores et
si non habet testes juret quod non fecit et de mauro
similiter fiat. Et si christianos vel mauros levarent
ganado de Calatajube en preda et cavalleros vel
pedones qui excucierint ipso ganato foras de termino
prendant de cavallo et equa et mulo V solidos
et de asino et bove I solidum et de res minuta
de Ia cabeça II denarios et isto termino de isto
ganato sit tale quale est scriptum unde terra partimus. Et
insuper de totos foros et judicios totos qui fuerint
inter vicinos minutos et grandes qui non sunt scriptos
in ista carta que sint in arbitrio et laudamento de toto concilio
domino Deo adjuvante: et qui fecerit plaga ad suo vicino
unde exeant ossos pectet qui fecit ad ipso plagato
LX solidos et qui crebaverit dente de suo vicino
pectet C solidos et qui tallaverit mano de suo vicino
aut pede vel oculo saccaverit vel nares
tallaverit pectet omicidio de mancipia. Qui
stat ad soldata mataverit homine et quando steterit cum
suo amo demandarent IIII faciat directo et postea que exierit de suo
amo suo amo non rendat: quod si nullo homo habuit baralla cum
suo vicino per ipsa baralla filios de ipsos homine
mataverit parentes pectent omicidio: et
si pater filium suum mataverit et pro pecuniis
inde morierit non sit omicidio pariato: quod si
feriat cavallo vel bove vel bestia ad
homine et inde morierit non sit omicidio pariato:
quod si fecerit alios livores pectet illos: quod si
casa caderet et mataverit hominem non sit
omicidio pariato: quod si homine caderat in canale de
molino vel acenia et morirat non sit omicidio
pariato quod nullo vicino de Calalajube qui passarat per los
portos de Pampilona vel per ipsos de Jaca non
donent lezda in ida neque in venida et qui IIII presierit
pectet M morabatinos per tres partes ut superius dicet. -
Sig+num Adefonsi leonensis regis. - Ego Ramiro
Dei gratia rex: petierunt michi cavalleros de Calatajube
una dona quod dono eis cum bona voluntate et bona mente
villa que dicitur Aranda cum suo termino et habeant
illa libera et firma per secula cuncta amen
et qui non donet majus quinta sed donent decimo et faciant illos
aztores et illas turres de Calatajube de illa renda qui
se levaverit in villa et in termino ejus. - Et ego quidem gratia Dei
rex Alfonsus dono vobis terminos ad homines de Calatajube dono
vobis Cadascun cum suo termino et quomodo las aquas
cadent usque ad Calatajube et quomodo vadit illa serra de Castiella pro nomine Albiedano et quomodo vadit ipsa serra de Viduerna usque ad Calatajube et dono vobis Badello cum
suo termino et usque ad Calatajube. Et dono vobis Caravantes
cum suo termino usque ad Calatajube et dono vobis Albalat cum
suo termino et inde usque Calatajube. Et dono vobis Fariza cum
suo termino et inde usque ad Calatajube et dono vobis Anchel
cum suo termino et inde ad Calatajube et dono vobis Mil Marchos
cum suo termino usque ad Calatajube et dono vobis Guisamam cum
suo termino usque ad Calatajube et quomodo vadit la Mata de Maxaran et sicut exit ad ipsa turro de la Leyda et dono vobis Cubel cum suo termino et inde usque ad Calatajube.
Et dono vobis Villafelice cum suo termino usque ad Calatajube
et dono vobis Langa cum suo termino et inde usque ad
Calatajube et dono vobis Coda cum suo termino usque ad
Calatajube.
- Gratia Dei scripta in mense decembris sub era MCLXVIIII. Et fuit roborata ista carta in die sancti Stephani de manu regia in villa que dicitur Bisense. - Sig+num regis Ramiri.
-
Sig+num regis Adefonsi. - Et sunt inde testes auditores et visores comite de Pallars comite Artallo
senior Enneco Semenones de Stramatura Bertran de Larves Sanccio
Fortunones de Xavarre episcopus Petrus in Rota senior in Capella
Blanquer Gonbaldo senior Guillermus Garocii in Bissense Petro Jozbert
in Auzanue episcopus Arnaldus in Osca senior in Osca Sancio Johannes
senior.... in Boyllo senior Ato Garcez in Barbastro episcopus
Guillermus in Çaragoça sennior Lop Garcez in Alagone sennior Ortii
Ortici in Borja comite de Percas in Tudela episcopus M.... in
Taraçona senior Fortun Lopez in Soria senior Fortun Aznares in
Belanga senior Lop Yeneguez in Monte-Regale episcopus Sancius in
Pampelona senior Petro Tizone in Estella senior Fortun Garcez Casal
in Najara senior Lop Lopez in Sors et in Ricla episcopus Sancius in
Najara senior Deo Gomez in Careso Latron senior in Albera senior
Petro Moinez in Monniz regnante me Dei gratia rex Adefonsi de
Bilforade usque ad Pallares et de Bayona
usque in Regalis Monte. - Et si aliquis rex vel
comite aut senior vel vicino qui hoc supradictum
disrumpere vel fraudare voluerit non habeat partem in Deum vivum et
verum qui fecit celum et terram mare et omnia que in eis sunt sed
habeant iram Dei omnipotentis et ejusdem Domini nostri Jesu-christi
et sancte Dei genitricis et virginis Marie et beatorum apostolorum
Petri et Pauli et omnium sanctorum et sit maledictus et
anathematizatus et non habeat partem cum sanctis Dei neque cum
nullis bonis christianis sed cum Juda traditore
qui Dominum tradidit tribulatione et anxia et dolore inferni
inferiori pari pene paciatur. Amen amen amen. Fiat fiat fiat. - Ego
Dei gratia rex Adefonsus totum hoc superius scriptum laudo et
concedo et confirmo vobis barones de Calatajube ut sit
salvum et securum et liberum et firmum ad vos et omnis generatio vel
posteritas vestra salva mea fidelitate et de omni mea posteritate per
secula cuncta. Et qui hoc scriptum vobis forçare vel trahere
voluerit sit tale quale superius dictum est ab omni tempore. Valeat
amen. - Et ego Dei gratia Ramirus rex hoc superius scriptum
laudo vobis et concedo et confirmo per secula cuncta et sunt inde
testes senior Lop Lopez in Calatajube senior Castanno in Bel senior
Lop Fortunones in Albero senior Ferriz in Sancta Eulalia Raimundus
Periz in Tarbena Petro Romeo senior in Senato senior Sancio Sanz de
Essun Trimoreades Guillermus Garcez majordomo en Gustan senior Semen
Garcez de.... in Penna senior Lop Arcez Arcayne in Melcorna et
Capellanos in Capella don Enneco in Alben don Fortuno de
Monte-aragone senior Enneconi de Navasa in Billiella. Scripta
carta in mense octobris II nonas sub era MCCXXII
intra in Calatajube: et qui hoc scriptum disrumpere voluerit
sit tale quale superius dictum est et in prima voce habent ira Dei et
de omnibus et de XII apostolis et maledictio Dei et omnium
sanctorum veniat super illo et generacione ejus amen. - Sig+num
Raimundi Comes. - Signum + regis Ildefonsi filius
Raimundi comitis Barchinonensis qui auctorizo hoc scriptum
salva mea fidelitate et de omni mea posteritate. - Sunt testes domino
archiepiscopo Raimundo Tarragonensi et domino Guillelmo episcopo
Barchinonensi et domino episcopo Petro Cesarauguste
et domino M.... episcopo Tirasone et comite de Pallars
et don Petro de Castellersol senior in Calatajube et Fortuno Aznarez
de Taraçona et Petro Ortiz et don Pelegrin et G. de Servant
et Guillelmo de Castelvile et Petro Pardo et Sancius Rafena et Petro
Perez de Terrez era MCC die kalendas septembris.
- Lucius episcopus servus servorum Dei dilectis filiis
presbiteris et clericis de Calatajube et de termino suo salutem et
apostolicam benedictionem. Justis petentium desideriis dignum est nos
facile prebere assensum et vota que a rationis tramite non discordant
effectu sunt prosequente complenda. Ea propter dilecti in domino
filii vestris justis postulationibus grato concurrens assensu
ecclesias vestras de Calatajube et de termino suo cum omnibus
pertinenciis suis ecclesiam sancte Marie medie ville
cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Andree cum pertinenciis
suis ecclesiam sancti Johannis de Vallupul cum pertinenciis
suis ecclesiam sancte Marie cum pertinenciis suis ecclesiam
sancti Jacobi cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Petri
Serranorum cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Martini
cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Salvatoris cum
pertinenciis suis ecclesiam sancti Petri Francorum cum
pertinenciis suis ecclesiam sancti Torquati cum pertinenciis
suis ecclesiam sancti Dominici cum pertinenciis suis ecclesiam
de Miedes cum pertinenciis suis ecclesiam de Casteyon cum
pertinenciis suis ecclesiam de Marha cum pertinenciis suis
ecclesiam de Duran cum pertinenciis suis ecclesiam de
Villalba cum pertinenciis suis ecclesiam de Sediles cum
pertinenciis suis ecclesiam de Ruesca cum pertinenciis suis
ecclesiam Durera cum pertinenciis suis ecclesiam de Viver
cum pertinenciis suis ecclesiam de Finoges cum
pertinenciis suis ecclesiam de Pietas cum pertinenciis suis
ecclesiam de Marach cum pertinenciis suis ecclesiam de
Cornay cum pertinenciis suis ecclesiam de Saviniano cum
pertinenciis suis ecclesiam de Paracolle cum pertinenciis suis
ecclesiam de Embit cum pertinenciis suis ecclesiam de
Viver de la Sierra Castella cum pertinenciis suis ecclesiam de
Turralba cum pertinenciis suis ecclesiam de Cuhela cum
pertinenciis suis ecclesiam de Amienone cum pertinenciis suis
ecclesiam de Villa-rubea (en dos lineas) cum pertinenciis suis ecclesiam de Vadiello
cum pertinenciis suis et de Forcaro ecclesiam de Bedeyo
cum pertinenciis suis ecclesiam de Torrijo cum pertinenciis
suis ecclesiam de Moros cum pertinenciis suis ecclesiam de
Monubles cum pertinenciis suis ecclesiam de Alhama cum
pertinenciis suis ecclesiam de Buvierca cum pertinenciis suis
ecclesiam de Casteyon cum pertinenciis suis ecclesiam de
Atheca cum pertinenciis suis ecclesiam de Ferrer cum
pertinenciis suis ecclesiam de Jarava cum pertinenciis suis
ecclesiam de Jodes cum pertinenciis suis ecclesiam de Aguas
cum pertinenciis suis ecclesiam de Cinvalla cum pertinenciis
suis ecclesiam de Tiestos cum pertinenciis suis ecclesiam de
Cuble cum pertinenciis suis ecclesiam de Pardos cum
pertinenciis suis ecclesiam Davanto cum pertinenciis suis
ecclesiam de Monobrega cum pertinenciis suis ecclesiam de
Casteyonciello cum pertinenciis suis ecclesiam Dalbarba
cum pertinenciis suis ecclesiam de Azret cum pertinenciis suis
ecclesiam Dathea cum pertinenciis suis ecclesiam de Monçon
cum pertinenciis suis ecclesiam de Fontes cum pertinenciis
suis ecclesiam de Novella cum pertinenciis suis ecclesiam de
Morata cum pertinenciis suis ecclesiam de Viliella cum
pertinenciis suis ecclesiam de Malonda cum pertinenciis suis
ecclesiam de Paracolle cum pertinenciis suis ecclesiam
Dominici sancti.... cum pertinenciis eorum ecclesias Ospitalis
cum pertinenciis earum ecclesias sancte Xive cum pertinenciis
earum ecclesiam sancti Benedicti cum pertinenciis omnibus suis
canonice vobis concessas sicut eas canonice et de antica
consuetudine prout in scripto regis continetur possidetis
devotioni vestre auctoritate apostolica confirmamus et presenti
scripti patrocinio comunimus: statuentes ut nulli omnino hominum
liceat hanc paginam nostre confirmationis infringere vel ei
aliquatenus contra ire: si quis autem hoc atemptare presumpserit
indignacionem omnipotentis Dei et beatorum Petri et Pauli apostolorum
ejus se noverit incursurum. Data Velletri septimo
calendas februarii. - Ego supradictus Ildefonsus Dei
gratia rex Aragonum comes Barchinone et marchio
Provincie ob remedium anime mee et parentum meorum dono laudo
atque imperpetuum concedo domino Deo et omni clero et populo presenti
atque futuro de Calatajube omnia que antecessores mei eis dederunt et
sicut in hac suprascripta pagina scriptum est et a domino Lucio
papa summo pontifice suo scripto et sigillo presenti concessum
et corroboratum est sic ut in perpetuum firmus teneatur manu et
sigillo meo proprio confirmo et corroboro. - Nosque Alfonsus Dei gratia rex Aragonum Majorice et Valencie ac comes Barchinone viso dicto privilegio publicato coram nobis et omnibus in eo contentis a
principio usque ad finem diligenter inspectis confirmato per dominum
Petrum illustrissimum inclite recordationis regem Aragonum
patrem nostrum quod privilegium propter ipsius vetustatem
et demolicionem filorum bulle pape summi pontificis
in eo contente fecimus reparari: idcirco dictum privilegium et
reparationem ipsius prout superius per singula continetur concilio
Calatajube et tote posteritati eorum aprobamus ac etiam
confirmamus nunc et in perpetuum prout melius sanius utilius ac
perfeccius dici scribi et intelligi possit ad comodum et salvamentum
dicti concilii et totius posteritatis ejusdem. Et ut presens scriptum
confirmacionis et reparacionis majus robur obtineat firmitatis
sigilli nostri appensione eum duximus muniendum. Datum apud
Cesaraugustam XIIII kalendas madii anno domini MCCC octuagesimo sexto. - Signum + Alfonsi Dei gratia regis Aragonum Majoricarum et Valentie ac comitis Barchinone. - Testes sunt Bernardus Guillermus de Entiença Ermengaudus comes Urgelli Arnaldus Rogerii comes Pallariensis Artallus de Luna Petrus Ferrandez.