Mostrando entradas con la etiqueta Burgunya. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Burgunya. Mostrar todas las entradas

miércoles, 23 de diciembre de 2020

19 DE MARZO.

19 DE MARZO. 

Acordóse, que de los peones que formaban el ejército que había en Fraga, pasasen quinientos a Lérida, entre los cuales se habían de contar los que pagaba esta ciudad,  para que residiesen en la misma, hasta nueva orden. Se dio cuenta, además, de las cartas que siguen.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Si apres de la letra vos fiu per avisar vostres reverencies nobleses e magnificencies com lo Senyor Rey no era exit de Çaragoça per exir al conestable de Navarra segons avisats ereu ab una altra letra del dia abans fins la present jornada nous he scrit placiaus no haverho a maravella car ultra que los fets nou han portat vosaltres haveu fet axo mateix que deu jorns ha no he haguda letra vostra sino una per lo correu qui la present portara ab la qual dieu apres quel Senyor Primogenit fos entrat en aqueixa ciutat me respondrieu a les coses que per mes letres demanades vos eren e en part non tinch a maravella tant es stat lo plaer tots haveu hagut aqui de haver (no se ve una a, solo un palito pág.56 del pdf)conseguida la persona del Senyor Primogenit la qual deu bastar en fervos oblidar tots los qui som deça. Ara que los fets ho porten per excitar vostres animos e aquells reduhir a algund record de nosaltres es delliberat vos faça la present axi per pregarvos scrivau dels grans fets qui aqui son com encara per avisarvos de algunes fames e avisos que en aquesta vila havem de dos jorns ença. Ir que fonch dilluns hora baixa prop Alcarraç per un home del dit loch foren vists quinze o vint rocins lo qual ab so de viafors vench al dit loch denuntciant lo que vist havia de que son guardats tota aquesta nit los de la dita vila e encara cent homents del exercit qui alli eren fent aci avis En Pere de Sentcliment de les dites coses. Vuy depres menjar per En Gomar ciutada de Leyda he sabut com en la ciutat de Leyda e los pahers de aquella serien stats avisats per la prioressa de Alguayre com lo Senyor Rey ab letra sua la hauria pregada e requesta en lo dit monestir li acullis donas alleujament e sostengues docents homens de peu los quals sa Majestat li trametria per la qual raho ella los consultava els pregava li trametessen gent. De que los dits pahers li haurien respost que tal soccors dar no li podien com los haguessen mester per la ciutat de Leyda. Lo present jorn apres per tres homens qui son venguts de Muntço he hagut avis com la semmana (septimana, setmana, semana) passada tenint consell aiustat de la dita vila lo dit comanador en ple consell hauria dit que si ell podia haver algun de aquest exercit que ell lo 
castigaria. Roger Darill qui es aci ha pres carrech de fer venir algu de la dita vila per mills saber la veritat daquestes fames. Per via de Çaragoça he sabut com lo Senyor Rey treballa en fer cinchcents rocins dona sentiment per provehir Balaguer e Montblanch hauria molt a bo en aço pensasseu en manera tal se provehis quant pus prest pogues les dites ciutat e vila nons fossen enemigues car jas diu publicament que mossen Pero Vaca es en lo castell de Algerri ab alguns homens de peu. Yo aci treball en sentir quant mills puch la veritat de aquestes fames. Del que sentire e sabre plenament sereu certificats e avisats. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a XVII de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Johan de Cabrera comte de Modica. 

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ans que partis pera Seros e Aytona leixi aci una letra la qual tornant encara he trebat aci. Yo so stat de fora com dit he en Seros Alcarraç e Aytona hon he fet lo pagament de XV dies als qui hi son hels trobats que no staven ab la guarda que devien attenent que eren en lochs un poch sospitosos e molt prop de Arago e tornat aci he rebuda una spia de Çaragoça per la qual so avisat que lo conestable scassament se es acostat a X legues de Çaragoça es sen tornat en Castella. No sab hom certament com be es fama que lo Senyor Primogenit lin ha scrit e per semblant los diputats de Arago e de aço crech ne sien aqui mes en cert avisats aqui que yo en aci. Pero quesvulle sia yo he quasi per impossible que lo dit conestable ab tant grossa gent se pogues sostenir en Arago sens ferhi guerra o tenirhi cinchcentes adzembles (acémila, azémila, ase, burro) per lo carruatge. Essent lo dit conestable en Arago li vench darrere mossen Piers de Peralta ab qualsque XXXXV rocins no pus e volgue entrar en Magallon e los homens del dit loch no loy volgueren acullir dient que encara que fos capita del Rey que ni obririen les portes a ell ni al conestable e axi sen hac de anar. Lo mestre don Alonso fill del Senyor Rey vench a Çaragoça dimercres passat acompanyat de XXXV ballesters. No se la cosa com ira peravant que al present molt va magra. Ha dit una spia que los de Magallon tenien en Castella ab lo dit conestable an aquesta spia que yo he cobrada que partit lo conestable de Alfaro al cendema hi arribaren CCCC rocins per socorrerlo e puix lo dit conestable sen es tornat en lo regne de Arago ses mes en repos mas si quants venen de Arago dien veritat lo Rey tots temps fa son esforç per fer gent darmes fins en sicents rocins. He sabut en Seros per un barber de Balaguer que vuy ha vuyt dies arriba alli en lo consell de Balaguer letra del Senyor Rey en quels dehia que fessen quant preparatori poguessen de forment farines civades e altres vitualles de que hac grant remor en consell que uns dehien ques devia fer altres que no e axi parti lo consell ab gran divis e non han conclos res. Yo senyor se que es Balaguer e molts de aqui ho saben. Hajau per cert que meteutsi gent darmes faria molt e molt gran guerra en Urgell. Totes estes noves he comunicades al capita e a son consell. Daqui avant remet la provisio a vosaltres e a ell. Lo capita es millorat jatsia nos leve del lit aci tenim molta gent malalta e molts que en lo pagament ne trob de morts. Dels morts nom se com ho faça de les armes per lo temps quels restava a servir. Fins aci no he volgut toquar en res perque lo General no fos reptat de massa ambicio. Pero si vostres magnificencies no dellibereu altre placiaus fermen avis. Fins aci noy he als de nou que fretur scriure. Feta en Fraga dissapte a XIIII de març. - Quim recoman en gracia e merce de vostras reverends e honorables savieses Johan Ferrer.
Apres de haver scrita la present lo correu no es parlit hay sobrevengut noves les quals no he per veres mas Deus volent dema ne sere certificat. Dit man que a nit passada foren XX rocins al entrant de nit a la bassa de Alcarraç e que refrescaren en Montagut e que
eren mossen Rebolledo e altres qui eren venguts al cami per sperar don Johan Dixer qui devia venir de Barchinona. Siy ve o no yo crech sera bo dirli que no pas de Tarragona ença sens escorta de gent de aci car si a Balaguer passaven XXX o XXXX rocins porien correr segurs fins a Tarrega essents nosaltres aci. Lo comanador de Montço es anat desfreçat al Rey. Hir se feu crida en Montço que sots pena de la vida tot hom fos prest ab ses armes tota volta que sentissen repiquar qualsevulla campana de Montço e aço es cert. No se ques volen dir estes crides. A nit ha vengut aci nova la qual yo tinch a burles que venint lalmirant la via del conestable lo Rey de Castella li es vengut damunt e quel ha romput e desbaratat. Mas la nova ve per via de traginers e los qui venen a cavall non dien res. Closa a XVII de març.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors.
La present es per dirvos com he cobrat vuy dues spies la una de Montço e de Barbastre la qual me diu cert e es persona de recapte com lo Rey ha fet deenar totes les viles e ciutats reals de aquella partida de Arago e ha amprat specialment los homens del Abadiat de Graus e del comdat de Ribagorça e de aquest ampre principalment havia carrech lo comanador de Montço e los del comdat feren resposta que ells eren contents de servir lo Senyor Rey mas que no exirien del comdat de Ribagorça com per privilegi no sien forçats de exirne. E de aço scrivi lo comanador de Montço al Rey lo qual li rescrivi que nols desapleguas ne que nos mostras mal content de ells e quels tengues axi a noves. E en apres digous passat vench letra alli per aquelles terres del Rey en quels notificava lo delliurament del Princep e en apres lo divendres seguent vengueren alli certs porters e comissaris del Rey qui havien fet la cerca per Arago per plegar les juntes e alli volgueren fer fer una crida la qual portaven ja ordonada contenent en efecte que tot hom tiras ab ses armes la via de Çaragoça per cobrar la vila de Fraga la qual gent stranya habia presa e robada en gran onta de la corona reyal e fonch dit per los jurats de Montço als dits comissaris que attes que lo Senyor Rey havia ja delliurat lo Primogenit e que totes les coses havien repos que no era necessari fer tal crida pero ab tot axo la crida se feu lo divendres passat en la forma sobredita. Enapres lo dissapte seguent lo Rey scrivi al dit comanador que desaplegas la gent e quels fes per ell gracies e axi ho feu e fins aci noy ha altres noves de Barbastre ni de Montço. Lo qui es vengut de Çaragoça me ha dit que lo diumenge passat envers miga nit arriba alli nova com lo conestable entrava en Arago de ques mogue en la ciutat gran repicadiç e gran remor e gran moti. Lo dilluns lo Rey tench gran consell en la casa de la diputacio hon continuament reve e se sta aqui tots temps tenint consell. Aquell dia entraren de fora molts barons a cavall armats ab ses gents pero no ab aquell nombre que los barons de Arago se acustumaven de aplegar e lo Rey feu crida que de cascuna casa de la ciutat li haguessen dar un hom per que ell delliberava exir al encontre al dit conestable e los de la ciutat se mostraven molt frets en volerhi exir dient que aquells qui entraven no fahien neguna guerra en Arago ni enug a negu ans tot quant prenien pagaven be. E volentse esforçar de exir la ciutat li dix que sa merce se abstingues de anar al encontre al dit conestable car la ciutat may hi donara loch que ell se avorris axi. E axi ells lo detengueren pero tots temps fahia plegar gent ab tot ques fes ab gran dificultat per falta de moneda e encara de voluntats. Ham dit hom qui es vengut de Çaragoça que dauant lo Rey demanaren a Guçman perque havia desemperada Fraga e respos que por el cuerpo de Dios que mas pendones trahian los cathalanes que el Rey no tenia servidores en Aragon. En terres de don Johan Dixer es stat regonegut un correu del comanador de Montço lo qual portava letras a la Reyna en que li scrivia que ell era prest per fer guerra a les aldeyes de Leyda. De tots aquests preparatoris se pot fer una summa a qui beu vol entendre que si la gent del Senyor no havia la pobresa que te e la congoixa dels fets de Castella se deportaria molt volenters en darnos deça qualque empaig. Yo començ a dar diners a la gent e si be tot hom fahia lo desmenjat ara tot hom pren diners a gran pressa. En la mostra trobe molta gent malalta e alguns morts. Dema Deu volent ire a fer lo pagament a les gents qui stan a Seros Aytona e Alcarraç e fare encare als quey son alguns avisos per la sua seguretat e si vostra reverencia e honorables magnificencies ne scrivien un mot al capita que incautas la gent de Seros e de Aytona ques guardassen be no seria mal car certament ells stan a perill no guaytantse e so informat que han leixat les guaytes. Ells son entorn sicents homens en aquests dos lochs los quals son de don Matheu de Montcada lo qual en aquest fet es tot real tenen Mequinença a dues legues que lehugerament una nit hi porien passar cinch cents homens quels pendrien tots en lo lit sens negun afany e guardantse be res nols poria noure. De tot aço Deu volent dema yo comunicare ab ells els avisare del que he sentit. La present leix aci perque si correu se spatxa sia tramesa aqui perque vostres magnificencies senten com stan les coses fins lo present dia. Lo capita sta de mal de costat al lit. Lo metge me dix primer que era reuma apres ma dit que es mal de costat verdader. Ell sta ab paor. Deu per sa merce li ajut. Feta en Fraga dijous a XIl de març.
- Mossenyors placiaus ferme trametre unes sis roves de polvora de spingarda car la que he feta fer en Leyda no es exida bona ne val res per spingarda. - Quim recoman en gracia e merce de vostras reverencies e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per quant lo balle de aquesta ciutat fa sa continua habitacio en lo castell de aquella e no es volgut devallar per habitar en la ciutat durant los fets occorrents se han de aquell moltes sospites e gelosies e lo poble de aquesta ciutat ne es posat en gran murmuracio e tumult dient per molts sguards no deure esser permes ne tollerat que lo dit balle ature ne habite pus en lo dit castell mas deure esser provehit hisqua totalment de aquell durant la causa de la guarda e custodia del dit castell majorment ques dubta molt a tracte e giny del dit balle nos donas entrada a gent stranya en aquell e que aquesta ciutat non reportas mal e dan ab la tollerancia e fiducia del dit balle com siam stats certificats que lo dit balle se letreja molt ab lo Senyor Rey e es anat una vegada personalment parlar ab ell. Per tant ab quanta major afeccio podem vostres reverencies pregam e supplicam vos placia de continent scriure al diputat local de aquesta ciutat faça requesta al dit balle que en vigor del sagrament e homenatje per aquell prestat de inseguir les requestes fahedores per part del General de Cathalunya de continent ell ab tota sa familia hixqua del dit castell e no habite en aquell fins a tant en altra manera sia provehit. Oferintnos sempre prests quant a nosaltres se sguarda fer tota bona cara al dit diputat local sobre les dites coses e altres los negocis que occorren concernents. E sia senyors molt reverend egregis magnifichs e savis la Sancta Trinitat continuament en vostra proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVI de març any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Vostres reverencies certifich com per los capitans de les gents darmes conduides per lo general excepto en Çamaso me es stat dit que les sues gents se han despes lo sou e diners quels es stat donat e que no tenen que despendre e si nols es provehit de algunes peccunies se dubten que per necessitat no se hajen a convertir a plenirse de coses e robes de altri e que no hajen a furtar de les quals coses me han dit ne scrivis a vostres reverencies dients que ho sen hauran anar o hauran a furtar si donchs per vosaltres no son soccorreguts com no tinguen de que poder viure e sostenirse.
(Y estos soldados harapientos, que mueren de hambre sin luchar, que no tienen de qué poder vivir y sostenerse, viure e sostenirse, aparte de ordeñar liebres por los llanos de Leyda, Lérida, Ilerda y "talar" las huertas regadas por el Segre, Cinca y Ebro, hurtar, furtar, habían de entrar en Morella a liberar al Príncipe de Viana, o atacar al Rey de Aragón en Zaragoza, Çaragoça? JA JA JA!
Lo orgull catalá es tan antic com Chastelongne, pero tamé lo seu patetisme.
)
Perque mossenyors vos certifich de les dites coses supplicant vos hi vullau prestament provehir com sia cosa que no sofir dilacio. Mes encara mossenyors lo poble e gents de aquesta ciutat se sospiten molt den Johan Curto balle de aquesta ciutat lo qual sta en lo castell e jatsia hi haja altra gent en custodia de aquell empero per la afeccio que fins aci ha mostrada al Senyor Rey e apres seguit lo fet de Leyda lo dit Senyor Rey los a fet anar a parlar ab ell e apres per lo dit Senyor Rey li son stats tramesos alguns correus ab letres e no cessa de letrejarse ab lo dit Senyor Rey. Lo poble de aquesta ciutat no pot
comportar que aquell stiga en alguna manera en lo dit castell recelant e sospitantse molt de aquell e es tanta la murmuracio de les gents quels honorables procuradors de aquesta ciutat me han dit que yo ne scrigues a vostres reverencies que volguessen provehir que lo dit balle no ature en lo castell e que sia request per part de vostres reverencies en virtut de la seguretat per ell prestada de inseguir e executar totes vostres requestes que buyde lo dit castell e no stiga en aquell perque mossenyors com lo dit castell sia la major fortalesa de la ciutat e sia molt necessari sostenir aquell car pres lo castell la ciutat seria perduda e nos poria sostenir per custodia de aquella e repos dels ciutadans e habitants e cessar tot perill e inconvenient supplich vostres reverencies vullen provehir en les coses dessus dites e aço breument com sia molt necessari e no comporten dilacio. Certificantvos mes com lo mestre de Muntesa per ses letres ha scrit al alcayt del castell de Paniscola (Peñíscola) que fornescha e proveescha de vitualles aquell per un any e a les universitats de Sent Matheu e Trayguera que adoben los murs encautant los que facen molt prest les dites coses e que no haja falla. Creuse ques fa per los fets occorrents. Perque mossenyors vos avise de les dites coses oferintme fer molt promptament e complir tot lo quem sera scrit e manat per vostres reverencies les quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVI de març any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es molt prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

El mismo día los señores Diputados mandaron escribir las cartas que siguen.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor general de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Delliberat havem que sien donats al vezcomte de Rochaberti cent cinquanta florins corrents. Perqueus dehim e manam que vista la present donen e liureu al dit vezcomte los dits cent cinquanta florins cobrant apoca de aquells. Dada en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro, Aqui es en lo exercit un quis diu Nicholau Bonjuern (Bon+jorn: Bondia, Bondía, Buendía) home de peu acordat en la conestablia dels perayres de aquesta ciutat del qual per alguns sguards a nosaltres exposats nos plaura que donant ell attre home idoneu e suficient a coneguda vostra qui per lo dit Nicholau se obligue servir lo temps que lo dit Nicholau era tengut servit licencieu lo sobre dit Nicholau de venirsen. Perque vos significam nostra delliberacio e voler juxta la qual vos placia axi donar loch a la cosa. E sia la Sancta Trinitat en guarda vostra. Dada en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al reverend mossenyer lo abat del monastir de Poblet e als honorables tots e sengles balles e altres oficials de les viles e lochs de la honor del dit monestir e a lurs loctinents los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona saluts e honor.
Com per alguns sguards concernents honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e benefici tranquillitat e repos del dit Principat e interes de les generalitats de aquell sia necessari los pobles de les viles e lochs de la dita honor star adeenats e preparats ab lurs armes e vitualles per guardar la dita honor e los castells e forces de aquella e per resistir e expellir si alguna gent enemiga del dit Principat aquell invadir volia. Per tant per lo benefici del dit Principat e conservacio dels dits drets de les generalitats de aquell
als quals sobre aço molt interes redunda vos requerim vullau axi dispondre les dites coses e que no doneu loch que de les gents de les dites viles e lochs se poguessen evacuar abans com dites sien estiguen preparades e fornides e guardats los dits castells e forçes com axi per benefici del dit Principat e conservacio de les dites generalitats sia necessari se faça. Dada en Barchinona a XVIIII del mes de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los veguer e consols de la vila de Puigcerda.
Molt honorables e savis senyors. Nosaltres entenents en totes coses que sien servey del lllustrissim Senyor e repos e benefici de aquest Principat de Cathalunya havem donada diligencia e obra en pacificar totes bandositats e diferencies que sien entre qualsevol persones del dit Principat. E sabut que entre En Johan Solanell qui es aci sindich de aqueixa universitat de una part En Pere Sunyer de aqueixa vila de la part altra era e es certa diferencia havem insistit per miga de certes persones a aço diputades que lo dit Johan Solanell dona loch que lo dit Pere Sunyer qui a instanda sua stava en preso hisque de aquella e que entre ells sobre dita lur diferencia sia fet cert compromes del qual se tractara aqui. Pregamvos afectuosament vullau entrevenir entre les dites parts e donar orde que migançant lo dit compromes la dita diferencia se leve totalment es seguescha pacificacio e repos entre les dites parts e de aço ultra quen fareu lo pertinent e degut de vosaltres hauremvosho a molta complacencia. Tingaus la Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apperellats a vostra honor.

Al lllustrissim e molt alt senyor lo duch de Burgunya e de Brabanç et cetera.
lllustrissim e molt alt senyor. La fama divulgadora de les coses crehem haura portat a noticia de la Excellencia vostra com la Majestat del Serenissim nostre Rey e Senyor per algunes sinistras informacions de mals consellers havia detengut lo lllustrissim senyor don Charles fill primogenit sen princep de Viana la qual cosa succehia en molta contristacio e dolor de nosaltres e de tots los poblats en aquest Principat qui moguts per la innata fidelitat que sempre aquest Principal hague e ha envers la corona real e per lo vertader zel e devocio a totes coses concernents honor gloria e exaltacio de aquella de tal diferencia entre la dita Majestat real e lo dit lllustrissim Senyor Primogenit fill seu subseguida anxiosa solicitut en los animos reportavem. Per la qual raho feta per part de aquest Principat humils e devotes supplicacions e instancies vers la Majestat real per liberacio del dit Senyor Primogenit aquella per la gracia divinal per miga de la lllustrissima Senyora Reyna es stada per lo dit Senyor Rey atorgada. E açi lo dit lllustrissim Primogenit es restituhit en sa libertat primera e de present ab celebracio de molta leticia es e resideix en aquesta ciutat de Barchinona. Les quals coses havem delliberat notificar a vostra dita Excellencia de la qual fermament se creu per sa claritat e virtut e per lo deute que de aquella es ab la dita Majestat real e ab lo dit Illustrisim fiil seu que li succehira a plaer saber la tal prospera successio de aquelles. Supplicantsvos Serenissim e molt alt senyor que placia a la celsitud vostra haver en bona recomendacio los embaixadors qui per los negocis de aquesta ciutat son ab la dita vostra Altesa e tractar a ells e los dits negocis juxta la ferma sperança que se ha de vostra Serenitat
per la qual aquest Principat es e sera tota vegada dispost les coses fer que a son plaer e servey redundassen. La Sancta Trinitat lllustrissim e molt tinga en sa proteccio vostra lllustrissima e molt alta Senyoria. Scrita en Barchinona a XVIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - De vostra Illustrissima senyoria devots servidors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

martes, 11 de junio de 2019

Tomo I, texto XLI, duc de Burgunya


XLI.

Reg. 2252, fol. 129. 22 de noviembre de 1409.

Molt car e molt amat frare. Cobejants ab fervent desig saber la salud e bon estament de vostra persona pregamvos affectuosament que soven vullats ab vostres letres consolar: e per tal com a nos es ben cert molt car e molt amat frare quen haurets fort gran plaer significamvos que nos e la reyna nostra molt cara muller som en bona disposicio de nostres persones merce de nostre Senyor Déus. Molt car e molt amat frare nos havem informat lamat conseller nostre mossen Dalmau de Dernius dalcunes paraules que de nostra part vos explicara: perqueus pregam ab gran affeccio molt car e molt amat frare que a aquelles vullats dar fe et indubitada creença axi com si per nos personalment vos eren dites. E sia lo sanct Esperit molt car e molt amat frare vostra continua proteccio. Dada en la casa de Bellesguard del territori de Barchinona sots nostre segell secret a XXII dies de novembre del any MCCCCVIIII. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici.- A nostre molt car e molt amat frare lo duc de Burgunya.

Juan I, duque de Borgoña, (Dijon, 28 de mayo de 1371 - Montereau, 10 de septiembre de 1419)

Juan I, duque de Borgoña, (Dijon, 28 de mayo de 1371 - Montereau, 10 de septiembre de 1419), llamado Juan Sin Miedo.
Francés: Jean sans Peur,
occitano renombrado catalán:  Joan sense por
hijo primogénito y sucesor del duque Felipe el Atrevido.

Se parece bastante al actor Gabino Diego:
"un zumito de naranja, pero natural".

Gabino Diego, duque de Borgoña, Juan sin miedo, Juan I

video:






https://es.wikipedia.org/wiki/Ducado_de_Borgo%C3%B1a

https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_I_de_Borgo%C3%B1a

Juan Sin Miedo casó con Margarita de Baviera, con quien tuvo los siguientes hijos:

Margarita, condesa de Gien y Montargis (1393–2 de febrero de 1441, París), casó el 30 de agosto de 1404 con Luis, delfín de Francia, más tarde, el 10 de octubre de 1422, con Arturo de Richemont, condestable de Francia, el futuro duque de Bretaña.
Catalina (m. 1414, Gante).
María (1394-30 de octubre de 1463, Monterberg bei Kalkar). Casó con Adolfo, duque de Cléveris.
Felipe el Bueno, su sucesor (1396–1467).
Isabel (m. 18 de septiembre de 1412), que casó en Arras el 22 de julio de 1406 con Olivier de Châtillon-Blois, conde de Penthièvre y Périgord.
Juana (n. 1399, Bouvres), m. joven.
Ana (1404–14 de noviembre de 1432, París), casó con Juan, duque de Bedford.
Inés (1407–1 de diciembre de 1476, Château de Moulins), que casó con Carlos I, duque de Borbón.
Juan también tuvo varios hijos ilegítimos, incluyendo a Juan de Borgoña, obispo de Cambrai, con su amante Inés de Croy, hija de Juan I de Croÿ, y Guillermo de Haegen, con Margarida de Borsele.



Territorios de la casa de Valois-Borgoña durante el reinado de Carlos el Temerario
Territorios de la casa de Valois-Borgoña durante el reinado de Carlos el Temerario

ducado, condado, Borgoña, siglo XIV
ducado, condado, Borgoña, siglo XIV