Mostrando entradas con la etiqueta La Palma. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta La Palma. Mostrar todas las entradas

lunes, 30 de agosto de 2021

MARGARIDA CAIMARI. AMOR DE MARE.

MARGARIDA CAIMARI.

https://de.wikipedia.org/wiki/La_Palma_(Magazin)


Encare
que naxqué en la illa de Cuba, foren mallorquins sos
pares, fou Mallorca


ahont
passá los jorns de s'infantesa y ahont viu y va ser educada. Se té
donchs per verament mallorquina (sí, claro, consevol que
naix a cuba es mallorquí, Fidel Castro, José Martí, eren
mallorquins. Ángel Guimerá, naixén a les Canaries, va sé catalá; feu molta pena. Y molta mes los charnegos catalanistes
).
La
donaren a conexer algunes poesies castellanes, de les cuals ne
llegí en sessió pública en l'Ateneo Balear, y llavors secundá lo
moviment dels qui formaren l'host del renaxement de les lletres
patries
, y se dedicá a cantar ab molta de sensillesa los tendres
sentiments de mare. Fóre de desitjar que prengués part ab mes dalé
en la creuada, ja que no li falta sentiment per arribar a
major altura.





AMOR DE MARE.


-
Molt grossa ma pena fore,


Angelet
de lo meu cor,


El
dir á Deu a la vida,


Cuant
la vida t'he dat jò.





Venir
al mon sense mare


Seria
un gran desconort;


Ay,
Deu meu! donaume vida


Per
surar mos infantons.





Los
infantons que desitj'


Perque
eus estimen a vos,


Perque
me donen besades


Cuant
se ruará mon front.





No
volgueu, mon Deu amat,


Qu'are
m'en duga la mort,


Que
sensa mare el meu fill


¿Qué
faria en aquest mon?





AMOR DE MADRE.





-
Angelito de mi alma! grandísima sería mí pena, si ahora que me ha
cabido la ventura de darte la vida, hubiese de dar al mundo mi eterno
adiós.


Inmensa
es la desgracia de quedarse en él sin madre; ay Dios mío! conservad
mi existencia que tanto necesito para conservar la de mis hijuelos.


Estos
hijuelos tan deseados y tan queridos, para que os amen, para que a mí
me besen y me acaricien cuando surquen mi frente las arrugas.


Dios
mío! no permitas que la muerte venga a segar mis días. ¿Qué haría
el hijo de mis entrañas privado en este mundo de los cuidados de su
madre?






¿Quí li dará com sa
mare


Dolses
besades d'amor?


¿Quí
dins lo bres adormit


Podrá
vetlarlo com jò,


Esperant
qu'òbrigue els ulls


Per
ferlho riure goijós?





La
nit passaré contenta,


Si
descansat lo nin dorm,


Y
trista si 'l sent plorar


Malaltet
ò desficiós.





¡Oh,
fill meu! ¡quína altre vida


Ab
tú m'espera en el mon


Vida
plena de ventura!


Vida
plena de dolors!





Per
tú faré camisetes,


Per
tú cosiré llansols,


Per
tú guardaré les joyes


De
plata, diamants y òr.





Per
tú faré una caseta


Que
tenga un hortet y sol,


Y
fruytals hi sembraré,


Y
en mitj del hort una font.





Floretas
hi farem crexer


Hermoses
dintre del hort,


Floretes
que cullirás


Cuant
sápigues la llissó.





¿Quién como ella le
prodigara sus dulces y amorosos besos? ¿Quién, cabe su cuna, le
guardaría como yo su sueño, esperando con ansia que abriese sus
bellos ojos para hacerle sonreír de alegría?


Contenta
pasaré la noche, si sosegado duerme el muy amado de mi alma; pero
triste, muy triste, si le siento llorar inquieto o enfermo.


Hijo
mío! ¿qué vida aguardo contigo en el mundo tan distinta de la que
esperé?
¡Cuán llena de ventura, y al mismo tiempo cuán llena
de congojas!


Por
ti me afano en mi labor, cosiendo camisitas para vestirte y sábanas
para envolverte: para ti guardaré mis joyas de oro, plata y
diamantes.


Para
ti haré construir una casita, con un jardín en donde penetre el
sol. En el centro habrá una fuente y frescos frutales en torno.


Allí
sembraremos toda suerte de florecitas; florecitas de que podrás
formar un ramo los días que en la escuela sepas la lección.






Si arribas, fill meu, a
crexer,


A
ser homo ab un bon cor,


A
tenir una carrera,


A
ser amat de tothom;





Si
respectes lo teu pare,


Si
tems a Deu sobre tot,


Y
al amor que jò 't tendré


Com
un bon fill correspons,





Ma
vida será ditxosa,


Tranquila
la meua mort,


Llaujeres
les meues penes,


Y
tú serás venturós.





¡Oh,
fill meu! ¡quína altre vida


Ab
tú m'espera en el mon!


Vida
plena de ventures!


Vida
plena de dolors!





Cor
de mare es cor de mártir,


Lo
martiri pero es dols.


¿Qué
m'importa lo martiri


Si
a n'el cel dú del amor?

_____





Si llegas a hacerte
mayor, a ser un hombre de buenas prendas; si llegas a tener carrera y
consigues hacerte amar de todos.


Si
respetas y honras a tu padre, si amas a Dios sobre todas las cosas,
si a mi cariño eterno sabes corresponder siempre como buen hijo;


¡Cuán
dichosa será entonces mi existencia! ¡Con cuánta tranquilidad veré
adelantarse la muerte! Ligeros se harán mis pesares, a medida que
seas feliz.


¡Hijo
de mi alma! ¡Qué perspectiva se me ofrece contigo en este mundo!

Vida llena de venturas ! Vida llena de dolores!


Corazón
de madre es corazón de mártir! Pero el martirio es dulce. ¿Qué me
importa este martirio si trasporta al paraíso del amor?

____