CVII, reg 1351, fol, 19, 12 marzo 1371

CVII.
Reg. n. 1351, fol. 19. 12 mar. 1371.

Al noble et amat mossen Thomas de Feelton gran senescal de Aquitania salut et dileccio. Jassia que nos ab alcuna letra nostra dada en Tortosa a XX dies de febrer del any dejus escrit hajam significat a vos nos haver assignats los lochs seguents ço es Valencia Saragoça Leyda o Tortosa per fer la batalla la qual es empresa de fer a nostre juiciament entre vos e mossen Ramon de Caussada senyor de Puigcornet: empero com ara maestre Guillelm de Melle de part vostra nos haja supplicat que a nos placia declarar en qual dels dits IIII lochs volrem ques faça la dita batalla: per tal nos sobre aço nostra intencio declarants la ciutat de Valencia per fer en aquella la dita batalla vinents vos e lo dit mossen Ramon apparellats segons que jaus havem significat a vos e al dit mossen Ramon per la present assignam e daquesta assignacio e denominacio de la dita ciutat de Valencia la present letra nostra manam a vos esser feta. Dada en Tortosa sots nostre segell secret a XII dies de març en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCLXXI. - Rex Petrus. - Franciscus Castello mandato regis facto per Bernardum de Bonastre secretarium. - Similis litera fuit directa dicto Raymundo de Caussada militi verbis tamen competenter mutatis.

Dels Serveys.

Dels Serveys.

Jassia que tres sien acceptacions de dons per los quals la humana natura contre justicia militar es coneguda favor damistats ço es saber adulacio de laor e acceptacio corporal de don: pus laugerament empero se gira lo coratge per don de la cosa corporal que per favor de gracia e de laor. Hon volents esquivar quels conseylers postres qui son estimats part del nostre cors no facen algunes coses per les quals en donar a nos ço que Deu no vulla consell pusquen esser torbats: volem e ordonam quels dits nostres conseylers de dons e de serveys qui los huyls dels jutges ençeguen si doncz no era de parent o de conseyler se abstenguen ab acabament cor oblacio e molt pus fort recepcio de don corch es de regiment: pero per tal que massa no siam vist ells estrenyer e per tal que als dits conseylers ço que per nostra prohibicio farien no pusque esser per los ignorants o estranys en altra cosa esser notat que segons la forma ques segueix pusquen tan solament pendre per la present laudable sanccio a ells licencia atribuim ço es totes coses menjadores sol pero que una persona oltra vint solidos de la moneda corrent en lany en la terra hon serem summa no subrepuig ço que haura reebut. E per tal con condicions de persones son molt esguardadores la on les coses damunt dites menjadores se darien per prelats o barons o universitats de viles o daltres corses de clergues o de lechs o de juheus o daltres colegis approvat o no approvat sol que no sia reprovat la damunt dita summa de vint solidos entro a sinquanta solidos en lany estenem oltra encara les coses menjadores joyes valents deu solidos e no pus a ells tribuim facultat de pendre. En lo cas empero en lo qual alcun princep o altre al qual per nos fossen trameses alcun don a els o vestedures fer volien pusquen aquell o aquelles reebre aquesta sanccio o constitucio reyal no contrastan a honor del princep o del altre dessus dit: cor si missatges per princep o grans senyors a nos trameses don a ells de part nostra exhibit reebre recusaven aço a nostres volers desagradable per raho occorreria e a nos no tornaria a honor. Empero cor libertat de arguir es vist perdre e pert qui daquell pren qui per aço dona que no sia corregit: la damunt dita licencia loch haver no volem en aquelles persones les quals en nostra cort en aquell temps pleyt menarien o breument sesperarien de menar si empero a sabuda dells sera pervengut jacsia que fossen cosins o conseylers ans expressament ho vedam e si alcun en alcuna cosa sens nostra expressa licencia la qual en escrits letra ab nostre segell segellada haja contra o oltra la forma damunt dita haura reebut de nombre de nostres conseylers sera delit e oltra aço a nostre arbitre sera punit.