CVII, reg. 1351, fol, 19, 12 marzo 1371

CVII.
Reg. n. 1351, fol. 19. 12 mar. 1371.

Al noble et amat mossen Thomas de Feelton gran senescal de Aquitania salut et dileccio. Jassia que nos ab alcuna letra nostra dada en Tortosa a XX dies de febrer del any dejus escrit hajam significat a vos nos haver assignats los lochs seguents ço es Valencia Saragoça Leyda o Tortosa per fer la batalla la qual es empresa de fer a nostre juiciament entre vos e mossen Ramon de Caussada senyor de Puigcornet: empero com ara maestre Guillelm de Melle de part vostra nos haja supplicat que a nos placia declarar en qual dels dits IIII lochs volrem ques faça la dita batalla: per tal nos sobre aço nostra intencio declarants la ciutat de Valencia per fer en aquella la dita batalla vinents vos e lo dit mossen Ramon apparellats segons que jaus havem significat a vos e al dit mossen Ramon per la present assignam e daquesta assignacio e denominacio de la dita ciutat de Valencia la present letra nostra manam a vos esser feta.
Dada en Tortosa sots nostre segell secret a XII dies de març en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCLXXI. - Rex Petrus. - Franciscus Castello mandato regis facto per Bernardum de Bonastre secretarium. - Similis litera fuit directa dicto Raymundo de Caussada militi verbis tamen competenter mutatis.

CVIII

(Nota: Tomás Feelton o Felton podía entender esta carta, ya que era gran senescal de Aquitania. 
ver https://es.wikipedia.org/wiki/Primera_guerra_civil_castellana

Inés de Poitou, Agnès de Poitiers, Agnès de Poitou, también conocida como Inés de Aquitania, esposa de Ramiro II de Aragón y madre de Petronila, seguramente también la entendería, salvando la diferencia de tiempo. Así escribía su padre:

Comte de Poitiers.

I.

Farai chansoneta nueva

Ans que vent, ni gel, ni plueva;

Ma dona m’ assaya e m plueva (: prueba?)

Quossi de qual guiza l’ am;

E ja, per plag que m’ en mueva,

No m solvera de son liam.

Qu’ ans mi rent a lieys e m liure,

Qu’ en sa carta m pot escriure:

E no m’ en tenguatz per yure,

S’ ieu ma bona dompna am;

Quar senes lieys non puesc viure,

Tant ai pres de s’ amor gran fam!

Qual pro y auretz, dompna conja,

Si vostr’ amor mi deslonja?

Per que us vulhatz metre monja?

E sapchatz, quar tan vos am,

Tem que la dolors me ponja,

Si no m faitz dreg dels tortz qu’ ie us clam.

Que plus etz blanca qu’ evori,

Per qu’ ieu autra non azori;

Si’n breu non ai ajutori,

Cum ma bona dompna m’ am,

Morrai pel cap sanh Gregori,

Si no m bayza ‘n cambr’ o sotz ram.

Qual pro y auretz, s’ ieu m’ enclostre, 

E no m retenetz per vostre? 

Tot lo joy del mon es nostre, 

Dompna, s’ amduy nos amam. 

Lay al mieu amic Daurostre 

Dic e man que chan e que bram.

Per aquesta fri e tremble,

Quar de tant bon’ amor l’ am,

Qu’ anc no cug qu’ en nasques semble

En semblan del gran linh N Adam.

II.

Mout jauzens me prenc en amar

Un joy don plus mi vuelh aizir;

E pus en joy vuelh revertir,

Ben deu, si puesc, al mielhs anar;

Quar mielhs or n’ am estiers cuiar

Qu’ om puesca vezer ni auzir.

Ieu, so sabetz, no m dey gabar,

Ni de grans laus no m say formir;

Mas, si anc nulhs joys poc florir,

Aquest deu sobre totz granar,

E part los autres esmerar,

Si cum sol brus jorns esclarzir.

Ancmais no poc hom faissonar

Com en voler ni en dezir,

Ni en pensar ni en cossir,

Aitals joys no pot par trobar;

E qui be ‘l volria lauzar,

D’ un an no y poiria venir.

Totz joys li deu humiliar,

E tota ricors obezir

Mi dons, per son bel aculhir

E per son belh douset esguar;

E deu hom mais cent ans durar

Qui ‘l joy de s’ amor pot sazir.

Per son joy pot malautz sanar,

E per sa ira sas morir,

E savis hom enfolezir,

E belhs hom sa beutat mudar,

E ‘l plus cortes vilanejar,

E ‘l totz vilas encortezir.

Pus hom gensor non pot trobar,

Ni huelhs vezer, ni boca dir,

A mos ops la ‘n vuelh retenir

Per lo cor dedins refrescar,

E per la carn renovellar

Que no puesca envellezir.

Si m vol mi dons s’ amor donar,

Pres suy del penr’ e del grazir,

E del celar e del blandir,

E de sos plazers dir e far,

E de son pretz tenir en car,

E de son laus enavantir.

Ren per autrui non l’ aus mandar,

Tal paor ai qu’ ades s’ azir!

Ni ieu mezeys, tan tem falhir,

No l’ aus m’ amor fort assemblar;

Mas elha m deu mon mielhs triar,

Pus sap qu’ ab lieys ai a guerir.

)

Dels Serveys.

Dels Serveys.

Jassia que tres sien acceptacions de dons per los quals la humana natura contre justicia militar es coneguda favor damistats ço es saber adulacio de laor e acceptacio corporal de don: pus laugerament empero se gira lo coratge per don de la cosa corporal que per favor de gracia e de laor. Hon volents esquivar quels conseylers postres qui son estimats part del nostre cors no facen algunes coses per les quals en donar a nos ço que Deu no vulla consell pusquen esser torbats: volem e ordonam quels dits nostres conseylers de dons e de serveys qui los huyls dels jutges ençeguen si doncz no era de parent o de conseyler se abstenguen ab acabament cor oblacio e molt pus fort recepcio de don corch es de regiment: pero per tal que massa no siam vist ells estrenyer e per tal que als dits conseylers ço que per nostra prohibicio farien no pusque esser per los ignorants o estranys en altra cosa esser notat que segons la forma ques segueix pusquen tan solament pendre per la present laudable sanccio a ells licencia atribuim ço es totes coses menjadores sol pero que una persona oltra vint solidos de la moneda corrent en lany en la terra hon serem summa no subrepuig ço que haura reebut. E per tal con condicions de persones son molt esguardadores la on les coses damunt dites menjadores se darien per prelats o barons o universitats de viles o daltres corses de clergues o de lechs o de juheus o daltres colegis approvat o no approvat sol que no sia reprovat la damunt dita summa de vint solidos entro a sinquanta solidos en lany estenem oltra encara les coses menjadores joyes valents deu solidos e no pus a ells tribuim facultat de pendre. En lo cas empero en lo qual alcun princep o altre al qual per nos fossen trameses alcun don a els o vestedures fer volien pusquen aquell o aquelles reebre aquesta sanccio o constitucio reyal no contrastan a honor del princep o del altre dessus dit: cor si missatges per princep o grans senyors a nos trameses don a ells de part nostra exhibit reebre recusaven aço a nostres volers desagradable per raho occorreria e a nos no tornaria a honor. Empero cor libertat de arguir es vist perdre e pert qui daquell pren qui per aço dona que no sia corregit: la damunt dita licencia loch haver no volem en aquelles persones les quals en nostra cort en aquell temps pleyt menarien o breument sesperarien de menar si empero a sabuda dells sera pervengut jacsia que fossen cosins o conseylers ans expressament ho vedam e si alcun en alcuna cosa sens nostra expressa licencia la qual en escrits letra ab nostre segell segellada haja contra o oltra la forma damunt dita haura reebut de nombre de nostres conseylers sera delit e oltra aço a nostre arbitre sera punit.