Mostrando entradas con la etiqueta 1825. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 1825. Mostrar todas las entradas

viernes, 27 de agosto de 2021

MARIAN AGUILÓ.

MARIAN AGUILÓ.

Marian Aguiló Fuster, Es un dels qui ab mes ardiment y perseverancia proposárense fer reviurer la llengua de la tèrra



Es un dels qui ab
mes ardiment y perseverancia proposárense fer reviurer la llengua 
de la tèrra, y han
contribuit á la renaxensa de les lletres catalanes. Encare que ses
primeres rimes escrites foren en la parla de Castella, molt prest
esdevengué 
ferm y constant
amador de la litteratura pátria: y axi es, que ja en los anys de
1842 y 
1843 ressonavan per
les muntanyes mallorquines los romanços y gloses que ab sa lira 
de trobador cantava.
De llavores en çá, sens desmayar un sol dia, ha treballat ab una 
fé ardenta y may
aminvada per la causa que mes tard han abraçat tants jóves poetes,
que son avuy l'esperança y serán demá l'orgull de
Cataluña,
Mallorca y Valencia
.


Fruit de llarchs
estudis y de espinosos treballs bibliográfichs es sa Biblioteca catalana 
ó sia la taula de
totas las obres catalanes que se han donat á la estampa. Eix llibre
fóu premiat per lo Govern ja fá alguns anys; y encare qu'es comensá
la seua esmerada impressió, no ha exida á la llum per no haverse
conclosa. Baix de la direcció d'en Aguiló se publica en Barcelona y
casa del editor Verdaguer, una colecció de obres catalanes, en
volums in 8° molt ben estampats, notantse entre aquelles obres el
famosíssim llibre de cavalleria Tirant lo blanch. En los viatjes que
sovint ha fet lo poeta per l'interior de los antichs realmes hont se
parla
encare la llengua catalana, recullí molts de romanços
populars
de una riquesa y estima notables. Y adames d'altres 
treballs, té molt
envant el de un Diccionari de la matexa llengua, el de una colecció
de adágis catalans, el de un altre de rondalles de la terra y el de
un altre de cançons ó corrandes, tot lo cual fore bó y molt per
cèrt se desitja, que vaés pronte la llum pública.


De ses poesies no
s'en ha fet aplech, encare que s'en coneixen moltes, impreses 
en los diaris y
revistes, axí de Mallorca com de Catalunya. Les que presentá
l'autor en 
los Jochs florals de
Barcelona
, en lo major nombre, guanyaren joya. En l'any 1864, 
obtingué la de
honor y cortesía la que porta per títol Esperança, y accèssits
L'Aubada, 
Dessòrt y Gotx; y
en 1866 guanyá la matexa joya lo romanç Axo ray, y la viola de òr
y argent la composició religiosa L'enteniment y l'amor. En lo mateix
any fóu proclamat Mestre en gay saber, ab motiu de tenir ja las tres joyas que demanen los estatuts del Consistori per poder obtindre
aquell desitjat y honrós títol.


Viu en Marian Aguiló
del tot consagrat á les lletres desde la seua infantesa; naxqué 
en Palma dia 16 de
Maig de 1825, y es avuy bibliotecari de la biblioteca provincial 
de Barcelona.

_______

http://www.cpmarianaguilo.com/

https://es.wikipedia.org/wiki/Marian_Aguil%C3%B3