Sumari, T.

TALLS,
TATXATS.

QVE
tothom, es tengut en pagar Talls, e ques poden fer en certs casos
expressats en la franquesa, comensant. Quoniam vniverse libertates,
en libre den Sant Pera en la 5. carta en la primera columna.

Tots
los qui posehexen en Realench hagen, a contribuir en Talls, es
en dit libre en la sisena carte en la quarta columna, comensa.
Noverint Vniversi.

Que
los Taxats en los Talls no pugan allegar compensacio, ne
sia hoit qui ve per corregir se fora lo terma prefigit a
correccio, es en libre en cartes 177, en la segona pagina, comensa.
Ioannes Dei gratia.

TERMENS
DE ALCHARIES, E PASTVRES.

De
questions de Termens de Alcharies, e pastures fa mensio la franquese.
comensa. Iacobus, en libre Sant Pera en la 9. carta en la 3. columna.

De
dits Termens de Possessions, e camins, e de Parroquies se fa mensio
en dit libre en cartes 29. en la tercera columna. no es axo
sino que confirma que no pugan forsar a nigu.

Quant
es questio dels dits Termens pettany aquella a conexer als
Balles de les Viles ab los Iurats ensemps, es en dit libre en 91
carta en la tercera e quarta columna.

Que
de les Sentencias dels termens de les Possessions si es
appellat se deu admetre appellatio en quatre casos
contenguts en la franquesa, comensa. Petrus Dei gracia, en libre den
Rossello en cartes 211. 1. pagina.

TRETA
DE FORMENT.

**
(no se ve esta palabra o palabras) habitadors de Mallorques
han liberament treta de Forments,
e altres vitualles de Valencia, e Cataluñya
franquement, e libera, es en libre den Sant Pera a 26.
cartes en la quarta columna, comensa. Circa la fi.

Asso
matex, es en dit libre en cartes 28. en la tercera columna, conensa.
Petrus Dei gratia.

Asso
matex en libre den Rossello en cartes 203. en la segona pagina,
comensa. Pateat Vniversis.

Treta
de forment, vitualles de Tortosa, e de tots los llochs
subiectes al Señyor Rey, es en libre den Rossello en
cartes 210. en la prinera pagina, comensa. Petrus Dei gra.

TESTAMENT,
E TESTMENT DE IVRATS.

Los
Testaments valen no obstants les solemnitats de dret, es en libre den
Sant Pera a 27. cartes en la primera columna entenent empero que lo
Hereu sia capas, comensa. Rursus &c.

Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 207. en la primera pagina,
comensa. Pateat Vniversis.

Del
Testament dels Iurats parla lo capitol, en libre de capitols de corts
generals en cartes 104. en la Primera pagina en lo principi, comensa.
Item com antigament.

Los
Testaments ques fan no sien publicats devant los testimonis en libre
den Sant Pera en cartes 31. en la primera columna, comensa. Item
Testamenta.

TVRMENTAT,
TVRMENTS, TORTVRA.

Que
negu sia Turmentat sens Sentencia ab concell de Promens dada e dels
qui hi entrevenien dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 27.
cartes en la primera columna, comensa. Pateat Vniversis, y de Asso
matex dispon la franquesa qui, comensa. Nos Ferdinandus en libre den
Sant Pera en cartes 198.

De
Turments, o questions parla la franquesa en libre den Sant Peta en
cartes 138. en lo principi de la *primera pagina, comensa. En
careus atorgam.

Que
los turmentats sien fets segons franqueses, es en dit libre en cartes
141. en la primera pagina, comensa. Encareus atorgam.

Que
en les Tortures han entrevenir dos dels Magnifichs Iurats es en lo
dit libre en cartes 194. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes, y
mes en lo Matex libre en cartes 198. comensa. Nos Ferdinandus.

Asso
matex dispon la franquesa Nos Ferdinandus en lo dit libre en cartes
198. en la primera pagina.

Que
no sia algu turmentat sens consell de Promens, e que aquells
entrevengan en dita Tortura, es en libre den Rossello en
cartes 208. en la segona pagina, comensa. Pateat Vniversis.

TAVLA,
E TAVLA DE CAMBI.

De
la taula que han de tenir los Officials mireu en la dictio capitols
de Corts Generals, e quins Officials hi son tinguts, mireu en lo dit lloch.

Que
los Officials qui executan per la Vniversitat aiustats devant
los Iutges de la taula no son tenguts posar lo basto fins, a
Sentencia difinitiva si son comdemnats, es en libre den Sant
Pera en cartes 199. en la segona pagina, comensa Noverint Vniversi.

Que
negu no gos tenir Taula de Cambi ab tapit si la
dita Taula no havia asegurade en poder de la cort, es en libre
den Rossello en cartes 171. en la primera pagina, comensa Sapien
tuyt.

Que
los Ordinaris son tinguts tenir taula, es en libre den Rossello en
cartes 153. en la primera pagina comensa. Pateat Vniversis.
Asso
matex, es en dit libre en cartes 206. comensa. Petrus Dei Gratia en
la I pagina.

Los
Taulers conegan de tots los Officials passats e que
no sien Impedits per lo Governador en cartes 308. en
libre den Rossello en la I. pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

La
Taula Numularia de la Vniversitat de Mallorques
Institucio e capitols de aquella en libre Abello en cartes 135.

Los
Iutges de la Taula sien elegits de les mes Idoneas
persones e haut colloqui ab los Magnifichs
Iurats primerament, es en libre den Rossello en cartes 339. en
la primera pagina, comensa Petrus Dei gratia.

La
Taula del deposit sia de la Vniversitat de Mallorques al
exemple de Barcelona es en libre den Rossello en cartes 422.
l. pagina, comensa. Nos Martinus.

Los
capitols de la Taula, y creacio de aquells son en lo libre
den Abello en cartes 135.

TEXIDORS
DE LLANA

Les
Ordinacions, e capitols de Texidors, sien servats, es en libre den
Sant Pera en 82. cartes en la quarta columna, comensa. En Nom de Deu.

TESTIMONIS.

De
Punir falsos Testimonis, es en libre den Sant Pera en cartes 121. en
la primera pagina, comensa. Iacobus Dei gracia.

Que
les deposicions del Testimonis fassen personalment los
Nottaris de les corts e que nos cometen a Iovens
sino son ben Instruits e doctes, en libre den Abello en car. 90 en la
primera pagina, comensa. Sanctius Dei gratia.

TRESOR.

Los
qui troberan Tresor sia servat lo dret comu, es
en libre den Sant Pera en cartes 137. en la segona pagina, encareus
atorgam. Asso matex troberan en libre den Rossello, en 162.
cartes en la segona pagina.

TRAYCIO.

Si
algu es trobat en Traycio, o en falcia sia Iutiat per
la Cort, e promens, e en continent lo que sera Iutiat mes en
execucio, es en libre den Sant Pera en cartes 140. en la I.
pagina, comensa. Sapien Tuyt.

TINCTS,
TINCTORES.

Que
Los Tintores de Drap de Llana, e Lli no
habiten en mig de la Ciutat, es en libre den Rossello en 289.
cartes, comensa. Nos Petrus en la primera pagina. (Muy bien
legislado para evitar los malos olores típicos de la tintorería.
Tintar, tincts, tinctores, tintores, tintorers, tintoreros, etc. Lli
: lino, en otros textos antiguos se encuentra “li”.)

TAFFVRARIA.
(tafuraria)

Taffuraria
no pot esser ni en la Carce Real ni en algu
lloch de Mallorques es en libre den Rossello en cartes
297. en la 1. pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Asso
matex en dit libre en cartes 391. segona pagina, comensa. Nos
Ioannes.

TAXES
DEL SCRIVA DELS CONCOLS Y ALTRES.

Tatxacions
fetes per los Magnifichs Iurats dels Selaris del Scriva
del Consolat, y dels Verguers, y limitacions dels
calculs, y relacions, es en libre extreordinari de
Ramom Lull

Nottari
en Iañi 1540 registades en
la Governacio en libre de Suppor. Del dit dit Añy
comensa. Noverint Vnivers.

Tatxacions
fetes sobre les portades dels Bastaxos, stan continuades en lo
extraotdinari del discret en Perot Genovart
Nottari del Añy. 1543.

Capitol,
y Ordinacions de la Taula en lib. den Abello car. 205.
Taula de la Vniversitat intitucio, y capitols de
aquella en libre den Abello folio 135. 203. y 221.

Tolles,
ni Sindicats no poden resoldres en lo Gran y
General Concell sens el vot de la tersa part dels
consellers de le part Forana folio 86. del licre den
Abello.

Talaies
sien elegides per los Iurats folio 119. pagina 2. del libre
den Abello.

15 DE FEBRERO.

15 DE FEBRERO. 

En este día ni hubo sesión, ni se reunieron los diputados en consistorio; pero se da cuenta en el acta de haberse recibido y despachado las siguientes cartas:

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de gran saviesa senyors. Lo dia present envers les vuyt hores ans de mig dia per los consellers de aquesta ciutat per absencia del diputat daquesta ciutat mes stada donada una letra vostra closa e segellada la qual segons man dit los era stada liurada per hun vostro correu e perquem trob loctinent de vostre diputat per respecte de la absencia ya dita encontinent he desclosa e lesta vostra letra qui es sots data de set del corrent mes e sens altre intervall he mes en exequucio lo contengut en aquella ab veu de crida solempnament publicada en aquesta ciutat.
E ordoneu de mi molt reverent honorables e de molt gran saviesa senyors tot ço e quant vos sera plasent e sera exequit prestament. E conserveus la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich dimarts vers mig dia a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tots vostre manament e ordinacio prest quis recomana en vostra gracia Francesch Valls canonge loctinent de diputat en Vich.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya de Barchinona.
Molt honorables e magnifichs senyors. La present es per fer resposta en una letra he rebuda vuy la qual me manau que per tant com donau comissio aci al diputat local que ab entreveniment del consol en cap de aquesta vila acort tanta gent darmes a cavall com haver se puscha juxta forma de la letra li scriviu haveu scrit al receptor de les entrades exides que de les pecunies de sa recepcio pach tant com montara lo dit acordament e la bestreta de aquell e si empero lo dit receptor no haura tanta quantitat voleu e diheu hem manau que de la recepcio mia hi faça compliment e per letra de cambi (cambi, con b; cambio; canvi) que dit deputat me faça dreçada a vosaltres per lo compliment an Raphael Refart. Perque mossenyors molt magnifichs sera fet axi com manau e yo he dit al diputat local esser prest tostemps *ho a vostre menester. Deus sia ab tots. Scrita a Perpinya a XII de febrer del any Mil CCCCLXI. - Ramon Traginer qui molt se recomana en vostra gracia.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Ir per correu vos scrivi com havia feta la crida per lo acordar aci a Perpinya qui es cap vegueria. Per la gent darmes a cavall he seguit vostre manament. De França no sentim mes. Es ver al parer meu seria bo tenirhi dos ho tres spies. Placieus donarmen comissio per despendrey. Vuy havem aci hauda la nova de Leyda quens ha donada molta dolor a Deus placia de Fraga la hajam millor. La vila e militars volien yo anas aqui a vosaltres apres ses delliberat trametre correu al nostre embaxador per esser mes prest ab certes instruccions explicara a vostres reverencies e consell del que toquara aci a mi altre nom fos preferit que siau certs aci a moltes coses ma presencia es necessaria. La vila ses preparada stan en orde los CC ballesters haureu e creu yo he cinquanta cavalls per sou no havent mes dir. Maneume vostres reverencies lo que plasent los sia supplicant la Trinitat sancta a tots do bo consell. A Perpinya a XII de febrer a cinch hores depres mig dia any Mil CCCC sexanta hu. - Prest a vostra ordinacio e manament Gabriel Girau.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors. Vuy hora de vuyt hores de mati he rebuda vostra letra de deu del present e vist lo quem cometeu e manau en continent he provehit juxta la seria de dita letra e sera feta tanta diligencia com a mi sera possible en expedir lo dit negoci e ya la ora dare que son deu ores davant mig jorn he parada taula per lo acordar e feta la crida per aquesta vila. Laltre jorn per correu me scriviu fahes tota diligencia en sentir ya si en Lengadoch ni comdat de Foys ni encara en lo realme de Fransa se fahia algun preparatori ni moviment de algunes gents darmes que fos cosa de notar e que per correu volant vos ne rescrivis. Jaus he rescrit del que fins en aquella ora se pogue sentir e fins are no he sentit mes sino lo queus dire. Sabut he lo comte de Foys es en la cort del Rey de Fransa al qual havia demanada licencia per podersen venir la qual no ha poguda obtenir es ver sabem en lo comdat de Foys te per instancies lo dit comte moltes gents darmes fins aci no fan negun moviment diuse que sils volia comendar en spay de vuyt jorns trauria pus de mil homens darmes e encara pus de quatre o cinch milia homens de peu. Yo ab consell dels honorables consols de aquesta vila he deliberat trametrey una persona per sentir ya si farien negun preparatori ni moviment ab tot no tinga de vosaltres tal comissio mes crech vist lo negoci quant importa per vosaltres me sera pres en comte. Haureus a gracia en aquest mig temps men vullau rescriure e donarmen la comissio del ques sentira si cosa sera de caler de continent ne avisare vostres reverencies. Ir aquesta vila trames hun correu ab lur embaxador aqui ab certa instruccio la qual havia explicar a vostres gran reverencies yo de la mia ma propria scrivia a vosaltres mossenyors e lixaremme les letres les quals seran ab la present. Los doscents ballesters listes (leídas; llegides, legides, lligides, ligides) aquestes letres vengudes ab aquest correu e vist lo contengut de aquelles sobresiuran e ja aquesta vila ans de vostra letra ab tot fossen ya preparats donave en aqueix parer e axi nera scrit al honorable mossen Johan Ramon embaxador lur vos o degues dir. Ab aquest bruyt (brogit?) en que som a que Deus nos ajut monent vos ho dich intren en pensament si serie bo provehir ab los capitans e castellans dels castells de aquestes forces qui son aci en aquesta frontera ni encara per tot lo comdat. No havent mes dir manenme vostres reverencies lo que plasent los sie supplicant la divina potencia vos tinga en la sua proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a Xlll de febrer a X hores devant mig jorn del any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra ordinacio e manament prest Gabriel Girau diputat local.
Aquesta vila e tot aquest comdat e tots los militars per gracia de Deu es tot en unitat.

Als molt reverents egregis nobles e honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles e de molt gran providencia mossenyors. De diluns mati prop passat fins aci que fou rebuda vostra letra certificant lo principi de exequucio per cobrar lo lllustre Primogenit e defensio de libertats feu star aquesta ciutat vegueria e circumvehins en molta congoixa pero lo major e principal es la ciutat. La oppinio dels pus savis era que si Deus fahia tanta gracia als cathalans que vehessen ab unio la dita defensio e lo adveniment del Massies (mesías; messíes, messies, mesíes, mesies) que lo primer acte havia esser pendre la jurediccio e tot lo domini en ma del Principat en persona e nom de la Majestat e per conservacio de la corona e que aço sia vist fallir e tant dilatar special en aquesta ciutat qui per les causes scrites tant per lo diputat local com per mi a mossen Bernat dez Lor sta en lo trespas de la mort la nit passada fem per exequutar la tramesa de docents ballesters e nos pot fer conclusio ans lo jurat en cap ab hun altre jurat ab part dels consellers sen ana e desempara e posat romasessem quatre jurats la part dels consellers no basta al nombre per lo consell general ordonat per que era gran nit hac a romandre. En tot aço es principal los tractes den Altariba. Es cregut pora esser saguit per mes be perque solament erem passats a fer vuyt conestables ab graus diferencies e tots de la ciutat e aço mossenyors es mal conduit que es atorgat solament de la ciutat sien tramesos los cinquanta e lo restant de la vegueria e nos pot scusar a be fer e contentar que cascuna porcio de gent no hage sos conestables e la principal discrecio se veu concordia e unitat ab la vegueria. Dimecres mati fou rebuda vostra letra certificant la partida de la Majestat e del Primogenit qui per esser publica nou molt e ha mes molt animo en Altarriba e fa duptar a molts e assats ne fou scrit aquell dia. Aquesta ciutat ha mester mes dos dies ans que sia tencada e no es possible si puga tractar stant la jurediccio en ma que sia ans seria gran perill de mossen Cruilles mossen Bernat Mergarit mossen Samso e dels altres ciutadans qui per lo Principat son fora de lurs cases. Se reberen letres la nit passada a singulars e de mossen Samso per si e per mossen Cruilles als jurats recomenant lurs cases mullers infants e bens a aquesta ciutat scriuen de custodia de lurs castells. En tot aço per nos a present nos pot provehir e tant los duptes creixen e les voluntatats aterrexen. Sabut haveu per la presencia de Altarriba quant treball se ha haut en no fallir que posat la unio en voluntat fos sino de molts pochs pero han duptat parlar clar. Aquella nit que mossen Arill (Erill, Derill) explica la crehença a soles torna strenyer los jurats en que fon present Naltarriba (en Altarriba: n´Altarriba) e val Deu que feu de terros. Scrit es stat quant benefici feu hun avis de mossen Lor (dez Lor, Dezlor) en lo fet de les ramençes (remensa, remenses) la semmana passada. Hun dels sindichs parla ab mi air diuse stan ensemps e concordes a la unio e defensio. Per lo treball den Altarriba no cessa en torbar no es de oblidar los barreigs dels calls en Cathalunya principiaren en aquesta ciutat e altres insults apres de aquells si divinalment noy fos obviat. Tantes savieses vullen preveura tants evidents perills en los quals seguirse continuament se treballe. E no vullau permetre patir aquells qui ab tanta voluntat han adherit e ab tants treballs e perills. Novament es vist gran perill e dupte de algun gran secret e fiança de mal per lacte que lo diputat local vos tramet ab lo present correu que lo dit Altarriba en aquests termens no hage extimat no duptat rompre lo homenatge prestat en aqueix consistori. Val Deu quin perill es aquest a culpa de no haver provehit en lo que los mes judicaven devia pressehir. Mossenyors per molts e per los pus discrets es feta conclusio que si per vosaltres sera duptat ne sera oppinio que dupteu en exequutar neguna potencia vosaltres mateix destrohir tot lo adefici e som en punt com si no haviem Senyor e totes dificultats o duptes fora e tot en nom de la Majestat e en res nos deu fer aturada sino en conservar la sola persona de la Majestat a que se allega Aquell que de nit mata perque dix havia mort Saull et cetera. Nos deu fer dupte de pendra la jurediccio de tota Cathalunya en vostra ma e per interim comenar aquella als regidors de les ciutats e viles reyals qui essent vosaltres los principals e provehidors han a conservar lo estat de la Majestat fins lo repos sia vengut de la divina Providencia de que se ha ferma fiança no fallira e no deu fallir rigoroses cominacions contra aquells qui vindran ne tractaran contra lo estat e deliberacio del Principat que no es menys infidelitat ne punicio venir contra la propria patria que contra son Senyor e en son cars e temps pertinent se creu no falira condigne premi dels fets de quiscuns. No hajau a maravella si aquesta es feta en nom de hun sol jurat que en voluntat son V e tota la ciutat e vegueria mes per no esser provehit en lo que dit es de la jurediccio lanimo no baste parlar alt ans tostemps aflequeix si molt prest no es provehit e a mi no sa res agrair sino la ploma. Per alguns es dit seria molt necessari si fet no es requerir ab letres trameses los diputats e jurats de Arago e de Valencia que seguissen lo Principat e que fos vist si seria expedient congregacióo de tots ensemps. No imputen a altercuyt sino a bona voluntat que si provehiu ques puga parlar en seguir altres motius sintreu si seran grahits e molts trobareu qui contraferan a Sent Pau no pot anar a major panyora e a tots sens dilacio creu aquesta ciutat e vegueria de tants perills e congoxes e starem reposats e segurs vosaltres e nosaltres fins a Salses. Vostres grans providencies les quals nostre Senyor conserva en unio e prosperitat de la Majestat e de tots los regnes manen e ordonen de mi tot lo que plasent vos sia. Scrita en Gerona divendres a X ores ans de mig dia. Per aquests fets som stats tramesos de diluns en sa per lo diputat local e per mi quatre homens de la sola despesa han assats e del primer es stat fet.
Algun guiatge honest e que no sia contra constitucions ne en prejudici de part privada es vist seria necessari per los CC ballesters e altres qui hiran al exercit.
E es vist necessari manar pau e treua general.
Mossenyors a tota ordinacio e manament de vostres grans providencies prompta Francesch Reset hun dels jurats de Gerona.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Entes havem que vosaltres delliberau trametre aci a nos capitans ab los doscents homens queus havem demanats. Perqueus dihem que per res del mon nols nos trametau sino tan solament vuyt conestables ab los dits doscents homens compresos car nosaltres havem ya provehit aci dies ha de tots los qui han esser capitans de tota la gent a peu. E placiaus desempatxar de trametrens los dits CC homens e dits conestables seus pus certificantvos que sens los dits dos capitans nos trametau tota la gent lesta e be a punt prenentne axi be de la vegaria com de la ciutat de Gerona. Dada en Barchinona a XV de febrer any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al molt honorable senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpinya e bisbat Delna.
Molt honorable senyer. Tres letres havem rebudes e plaunos de la spia que haveu trsmesa (tramesa) per veure e sentir les gents del comte de Foix si faran algun moviment. Per semblant vos cometem ne trametau en Prohença e en França axi com ab consell dels consols de aqui conexereu sia util e necessari e de tot lo que sentireu nos certificau de continent. De la gent de peu apres haguem scrit fos tramesa hagem consideracio que axo era frontera e que no era be fet traurels de aqui attes encara que aci sen troben assats pero lo missatger de aquexa vila ha feta sobre la segona delliberacio querimonia dient que era dan de aquexa universitat per la gent que havien fet preparatori que haguessen a romanir per la qual instancia havem scrit als consols de la dita vila remetentlosho a conexença e consciencia los que si veuran la gent fos de aço interessada e los dits consols deliberaran trametrela que ho façen axi com los sia vist. Ara per vostres letres vehem que lo parer dels dits consols seria ja abans que scrit los haguessem que romanguessen e parnoshi veheu be som maravellats del que lo dit missatger ha volgut dir. De tot vos havem volgut avisar a fi quen parleu ab los dits consols e que en cert sapien quens plaura la dita gent de peu nos moga de aqui car no afreturara. Si empero los dits consols ho volran que vingue ja los havem remes a Iur voler la qual cosa havem fet no per necessitat que hajam de la gent mas perque los dits consols no haguessen descontentacio. De la gent de cavall nos plau la diligencia que per vos si fa pregamvos la fassats (occitano; faigau, faigueu, fassau; hagáis) desempatxar fahent fer crida que los qui lo sou hauran pres partesquen de continent. Plaunos de la molta unitat quens scriviu es entre tots los staments de aqui car aquexa es la salut. Dada en Barchinona a XV de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Francesch Ponç diputat local en la ciutat e vegueria de Manresa. Diputat local. Per favor e benefici dels afers quens son acomenats per la cort qui era convocada en la ciutat de Leyda lo regent la vegaria de aci a requesta nostra e de nostre consell qui representant aquest Principat ha feta publicar una crida copia de la qual vos emviam. Pregam e encarregamvos molt stretament que vista la present requirau de part nostra lo veguer de aqui en virtut de la seguretat que ha prestada o es tengut de prestar de obtemperar e exequtar nostres requestes sens consell dilacio o consulta faça fer e publicar en aquexa ciutat la dita crida segons la copia queus trametem. Dada en Barchinona a XV de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Ara hojats queus fa assaber lo molt honorable mossen …. per lo molt alt e molt excellent lo Senyor Rey a requesta dels molt reverent e honorables deputats del General del Principat de Cathalunya qui aço fan ab deliberacio del consell en virtut de la comissio per la cort general celebrada en la ciutat de Leyda assignat qui tot lo Principat representa e encara de consell dels molt honorables e molt savis senyors los consellers de la ciutat de Barchinona que com per gran servey de Deu Omnipotent servey e honor de la reyal corona recuperacio de la persona del lllustrissimo Senyor don Carles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera Princep de Viana e benefici e repos e tranquillitat del Principat de Cathalunya e de la cosa publica de aquell sia stat delliberat per lo be pacifich del dit Principat que tots aquells de qualsevol ley stament o condicio sien qui se acordaran per causa del dit negoci sien guiats e de fet aquells guia. E mes encara denuncia e notifica a tot hom que los poblats en Cathalunya ara sien acordats o no e lurs enemichs son en pau e treua constituhits segons los usatges de Barchinona e constitucions de Cathalunya en axi que si algu axi dels enemichs dels dits acordats com encara dels dits no acordats contra los lurs enemichs e encara altres qualsevol persones de qualsevol condicio sien dampnificara algu dels dits poblats en persona o en bens per si o per interposada persona incorreguen les penes de les dites constitucions e usatges e encara pena de mort sens tota merce declarat empero que en lo dit guiatge no sien compreses gitats de pau e de treua o bandejats.

Als molt reverents nobles honorables mossenyors e de gran providencia los senyors diputats e consell en virtut de la comissio de la cort de Cathalunya.
Molt reverent e molt nobles honorables e de gran providencia mossenyors. Per vostres letres vengudes a nosaltres e encara particulars havem sabut com en la desliberacio e provisio per vosaltres mossenyors feta en aquesta fahena que tots prosseguim haveu desliberat dar sou perqueus deman de gracia que axi com ne donau a altres ne fassau dar a mi per cinquanta homens de peu o per aquells que beus vendra ultra la pensio quem haureu donat segons als altres embaxadors haureu ordonat donar hoc e daltra part alguns gentils homens servidors meus los quals seran en nombre de huns vuyt o deu rocins e de sous supplich no men digau de no e axi com confiu de la reverencia e magnificencia de vosaltres. Mes senyors si deliberau ferme aquesta gracia per Johan Ferrer que dieu trameteu de les parts desa o per les persones que desliberareu quens donen los diners asi e sapien los qui seran los que iran ab mi ni en companyia mia.
E no cal dir mes sino la senyoria de vosaltres ordon de mi tot lo que plasent vos sia.
Fra Arill va aqui tambe per aquexa raho suplichvos mossenyors quel hajau per recomenat e hajau a memoria axi com als altres e es tal que no fara sinol degut. Scrita en Leyda a XIII de febrer. - Mossenyors lo quim recoman a la senyoria e magnificencia de vosaltres Franci Darill.