Mostrando entradas con la etiqueta Bernardo Medici. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Bernardo Medici. Mostrar todas las entradas

domingo, 9 de junio de 2019

Tomo I, texto XXII, Manuel Paleologo, emperador Constantinopla


XXII.
Reg. 2.252, fol. 91. 25 de junio de 1409.

Excellentissimo principi domino Manueli in Cristo Dei fideli et ejus gratia imperatori et moderatori Romeorum Paleologo semper augusto Martinus Dei gratia rex Aragonum salutis et honoris continui incrementum. - Excellentissime princeps nobilem et dilectum nostrum Aliotum de Caupena cujus est la Legena de la Payada excellentie vestre recommittimus affective serenitatem vestram excellentissime princeps internis affectibus deprecantes quatenus nostri honoris instinctu eundem nobilem Aliotum cui propter plura grata servicia per ipsum nobis impensa multum afficimur recomendatum habere dignetur cum locus occurrerit in agendis; et obligabit nos vestra serenitas quam incrementis felicibus conservet Altissimus ad cuncta concernentia sua beneplacita et honores. Data Barchinone sub nostro sigillo secreto XXVa die junii anno a nativitate Domini millessimo quadringentessimo nono. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Excellentissimo principi domino Manueli in Cristo Dei fideli et ejus gratia imperatori ac moderatori Romeorum Paleologo semper augusto.


Diplomatari de l'Orient català (1301-1409), JA JA, l´Orient català, estos del IEC están bastante pasados de rosca.

viernes, 7 de junio de 2019

Tomo I, texto XVII, Francesch Martorell, sanct pare


XVII.
Reg. 2252, fol. 93. Se halla entre los documentos de 1409.

Memorial de ço que per part del senyor rey deu dir al sanct pare en Francesch Martorell cambrer del dit senyor. - Primerament apres la recomendacio acostumada dara al sanct pare la letra de creença quel dit senyor li tramet per virtut de la qual li dira les coses seguents. -
Bernardus secretarius. - Ço es quel dit senyor ha novellament reebut una letra que mossen Francesch Daranda li ha tramesa ab que li ha fet saber lo procehiment quels cardenals e anticardenals qui son en Pisa han fet contra ell de que lo dit senyor ha haut gran desplaer e quel supplica que de totes novitats quels dits cardenals faran lo vulla soven certificar. - Bernardus secretarius. - Noresmenys li dira que al dit senyor appar si a la sua santedat sera ben vist faedor quel dit sant pare degues trametre a dir a ses ambaxadors qui son en Pisa que ells degen mostrar e notificar a tots los missatgers del emperador reys e daltres grans princeps e de comunitats e universitats la offerta quel dit sanct pare ha feta als dits cardenals anticardenals e concili: e si per mostrar aquesta offerta los dessus dits tornaven a loch lo mal e errada que han feta be staria e si perseveraven en lur iniquitat apparia al dit senyor rey que en aquest cas lo dit sanct pare la notificas ab letres sues e per persones certes a tots los reys e princeps de cristians per tal que poguessen clarament veure que no esta per ell mas per los dessus dits qui obcegats per lur iniquitat han procedit contra justicia e bona equitat. - REX MARTINUS - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici (1).

(1) En la mayor parte de cartas que los monarcas de Aragón dirigían o recibían de otros personajes (de cuya originalidad no puede dudarse), observamos la costumbre de no espresar su data mas que el lugar, día y mes en que fueron escritas, suprimiendo el año con un etc., sin duda por considerar
que se recibirían en el que entonces corría. En el siglo 14.° no era conocida aun la institución de correos generales, y solía ser el portador de las cartas reales un enviado o persona más o menos caracterizada, que por lo general venía espresada y recomendada en las mismas, con facultades para enterar y tratar del asunto de su misión. Algunas veces ni siquiera le indica el testo de la credencial, como ni tampoco el nombre del monarca a quien iba dirigida; de modo que es menester acudir a mil rodeos, a veces infructuosos, para venir en conocimiento del año, del asunto o del monarca a quienes se refiere la carta. Don Pedro el Ceremonioso fue el primer rey de Aragón que estableció el número de veinte hombres de los más andarines con título de correos de su corte, como puede verse en el registro de las Ordinacions de la casa real de Aragó. núm, 1529, fol. 97.