Mostrando entradas con la etiqueta lo castell Demposta. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta lo castell Demposta. Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de septiembre de 2021

lo castell Demposta, Andreu Dueca, procuradors de Tortosa

 

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Si En Andreu Dueca ciuteda daqueixa ciutat vos semblara dispost e fael per capitanajar lo castell Demposta lo qual per diversos singulars de la dita ciutat es stat fins aci custodit vos agrahirem lo introduiscau en capita del dit castell. Tota via empero remettents ho a vosaltres qui les coses dequi veeu al huyl e sabeu com hi fa provehir.
E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a X doctubre del any Mil CCCCLXIIII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

Si En Andreu Dueca ciuteda daqueixa ciutat vos semblara dispost e fael per capitanajar lo castell Demposta lo qual per diversos singulars de la dita ciutat es stat fins aci custodit vos agrahirem lo introduiscau en capita del dit castell.


https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d%27Amposta

Lo Castell de Amposta (al texto lo castell Demposta) ere un castell de la vila de Amposta, (bastant lògic) actualment un recinte arqueològic declarat bé cultural de interès nacional.

Lo recinte s'emplaçe a un estrenyiment del marge dret del riu Ebre dintre el nucli urbà d'Amposta, sobre una menudeta elevació de roca conglomerada quaternària.

Lo recinte jussà, organitzat al voltant d'un pati d'armes, era protegit per un sistema de doble fossat sec concèntric en forma de "U", amb el riu als seus dos extrems. Del recinte jussà es conserven unes estances alineades del segle XIV-XV que formarien part de les dependències d'emmagatzematge d'avituallaments i delmes, al costat de l'entrada, soterrades i adossades a la muralla andalusina, i un portal cec ogival fet d'un bon nombre de dovelles irregulars, d'estil gòtic i funció purament estètica, que formava part de l'emmurallament fluvial. A la part est del recinte, contra lo riu i separat del recinte jussà per un fossat, s'emplaçave lo recinte sobirà del castell, la torre de l'homenatge anomenada Celòquia, objecte d'una reconstrucció contemporània.

La porta principal, que menava a la vila, l'actual nucli antic d'Amposta, estave protegida per una torre, anomenada de l'Hospital, situada al contravall entre els dos fossats, de la qual es conserve lo basament. Lo fossat extern discorrie per on actualment transcorre lo canal y lo carrer del Fossat, desembocant al final del carrer de Sant Sebastià, aproximadament on actualment s'emplaça la pilastra del pont penjant.

Lo fossat intern, datat del segle x, està excavat a la roca conglomerada i té una profunditat aproximada de 6 metres i una amplada aproximada d'11 metres, que s'estreny a mesura que s'apropa al riu. A l'escarpa es conserva lo pas de ronda, d'1,40 metres d'amplada, que discorre entre la muralla y lo talús del fossat. La part oest del fossat resta desfigurada, ja que s'enderrocà bona part del mur andalusí que separave els dos fossats per bastir un canal per fornir d'aigua la turbina del molí arrosser de Cercós. En aquest punt, al basament del fumeral del molí, estava la torre de Sant Joan, bastida entre finals del segle XIV i la primera meitat del segle xv, al punt d'inflexió de la muralla andalusina on s'unien els dos fossats. Només es conserven aproximadament 6 metres d'alçada i dues espitlleres, una orientada al nord i l'altra a l'oest. Presenta una planta rectangular d'11,75 per 9,20 metres, i murs de 2,40 metres d'amplada, fets de carreus encoixinats i morter de calç.

Història:

Les restes arqueològiques documentades més antigues són un petit llenç de muralla i quatre sitges d'època ibèrica. Tamé s'evidencie presència andalusina durant el segle x, en aquell moment segurament una ocupació amb funcions de vigilància, per esdevenir al segle xi un hisn, centre administratiu i defensiu que servia de refugi en cas de perill per a la població dispersa.

Lo castell és citat documentalment per primera vegada lo 1097, fent referència a la infeudació del terme d'Amposta feta p´el comte Ramon Berenguer III a favor del comte Artal de Pallars, amb la finalitat que hi bastís un castell un cop conquerida la zona. Després de la conquesta del terme d'Amposta per Ramon Berenguer IV, el cedeix l'any 1149 a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, esdevenint la comanda d'Amposta, que donarà nom al priorat com a Castellania d'Amposta fins a l'any 1280, en què Pere lo Gran, volent recuperar per la Corona lo senyorio sobre Amposta, lo va permutá en los hospitalers per les viles d'Onda i Gallur, encara que lo priorat mantindrà lo nom. Lo any 1384, lo castell passe a mans de la orde de Sant Jordi d'Alfama, per concessió del rey Pere IV de Aragó.

A la guerra civil catalana, lo castell se va posicioná contra lo rey Joan II, motiu pel qual l'exèrcit reyal hi va iniciá lo 2 d'octubre de 1465 un setge fluvial y terrestre, que va acabar en la capitulació del castell, defensat pel capità Pere de Planella, lo 21 de juny de 1466.

A conseqüència del greus danys patits durant lo setge, lo castell va ser abandonat, y successives rátzies pirátiques, los anys 1518, 1520, 1530 i 1540, resultaren en la seva completa ruina, pel que se va decidí emprar la seua pedra pera bastir altres construccions, tal com documente la sollicitut concedida a l'abat de Benifassà pera traure pedra.

  1.  «El poblat del Castell d'Amposta (Amposta, Montsià). Un hàbitat fortificat a la desembocadura de l'Ebre». I JORNADES D'ARQUEOLOGIA DE TIVISSA. CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE. [Consulta: 23 juny 2012].
  2.  «Castell d'Amposta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
  3.  Únic de l'orde que porta el nom de "castellania" en lloc de "priorat".
  4.  Fuguet, 1998, p. 27-28.
  5.  «Amposta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.