Mostrando entradas con la etiqueta façats. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta façats. Mostrar todas las entradas

domingo, 3 de octubre de 2021

GLOSARIO, F.

F.



FAÇ.
v. Hago. (facere : facer : hacer : faire : fer)



FAÇA.
V. Haga.



FAÇA
‘L. Haga el, haga al.



FAÇAN.
v. Hagan.



FAÇAS.
v. Hagas.



FAÇATS.
v. Haced, hagáis.



FAÇEL.
adj. Fiel. (fael, feel; fidel)



FAÇETS.
v. Haced.



FACTURA.
sust. c. Hechura.



FADICH.
adj. Engañado, frustrado.



FADIGAR.
v. modo inf. Reusar, desechar, escasear, frustrar.



FADIGAT.
part. pas. de "fadigat”. Reusado, desechado, escaseado,
frustrado.



FAÉ.
v. Hizo.



FAEDOR.
sust. c. Hacedor.



FAEL.
sust. c. Fiel. - Li fael: los fieles.



FAEM.
v. Hacemos. (fém; fem también es fiemo, estiércol, humus,
fumus
)



FAENT.
v. gerundio de “fer”, far o fayre". Haciendo. (fent; fén;
“aná fén fem”
)



FAENTLI.
v. Haciéndole.



FAEREN.
v. Hicieron. (feren)



FAÉS.
v. Hiciese. (fes; faiguere)



FAHÉS.
V. FAÉS.



FAHIEN.
v. Hacían. (féen; feien, feyen)



FAL.
v. Falta, delinque, yerra; falto, delinco, yerro. (fall)



FA
'L. Hace el, le hace, lo hace.



FALACIA.
sust. c. Engaño, falacia.



FALÇETAT.
sust. c Falsedad.



FALEIX.
v. Faltas, delinques, yerras.



FALIMENT.
sust. c. Culpa, falta, error, falta de una cosa. (falliment)



FALIÓ.
V. FAYLIÓ.



FALIR.
v. modo inf. Faltar, delinquir, errar. (fallir)



FALÍS.
v. Faltase, errase, delinquiese. (faltare, errare, delinquire)



FALIT.
adj. Culpable. (fallit)



FALIT.
part. pas. de "falir”. Faltado, delinquido, errado.



FALO.
v. Lo hace. (lo fa)



FALS.
adj. Falso.



FALSEDAD.
V. FALSETAT.



FALSEJANT.
v. gerundio de "falsejar”. Falseando, con falsedad, con
perfidia, con engaño.



FALSETAT.
sust. c. Falsedad, perfidia.



FALSIA.
sust. c. Falsía, engaño, artimaña.



FALL.
v. Falle, delinque, yerra.



FALLA.
v. Yerra, falta, delinque.



FALLE.
v. Falla, falte; delinque, delinca; yerra, yerre.



FALLE
‘N. Falla en.



FALLENT.
v. gerundio de "fallir”. Faltando, delinquiendo, errando.

FALLESCA. v. Falte, delinca, yerre.



FALLÍ.
v. Faltó, delinquió, erró.



FALLIBILITAT.
sust. c. Culpabilidad.



FALLIDA.
sust. c. Falta, culpa, error.



FALLIMEN.
V. FALIMENT.



FALLIMENT.
V. FALIMENT.



FALLIÓ.
V. FALLIDA. (Tendrá que ver con Fayó, Faió, localidad
zaragozana?
)



FALLIR.
V. FALIR.



FALLIREN.
v. Faltaron, delinquieron, erraron.



FALLIS.
V. FALÍS.



FALLIT.
part. pas. de "fallir". Faltado, delinquido, errado. - A
veces se usa como sustantivo comun equivalente a culpa, falla, error.



FALLITS.
v. Faltáis, delinquís, erráis.



FALLÓ.
adj. Malo, culpable. (Tendrá que ver con Fayó, Faió, localidad
zaragozana?
)



FALLOR.
susl. c. Culpa, falta, delito, error.



FAMECH,
adj. Hambriento, famélico. (famolenc, famoleng)



FANLI.
Le hacen. (li fan)



FANTASTIGA,
adj. Fantástica.



FAR.
v. modo inf. Hacer. (fer)



FARÁ
‘L. Hará el, hará al.



FARÁ
‘L VOS. Os lo hará.
FARÁSLI. Le harás. (li farás)
FARÁUS.
Os hará. (us fará; tos fará)



FARAY.
v. Haré. (se pronuncia faré)



FARETS.
v. Haréis.



FARION.
v. Harían. (faríen)



FARLI.
v. Hacerle. (ferli, fer li)



FARLO.
v. Hacerlo. (fer lo, ferlo; fer ho)



FARO.
sust. c. Faro. (far)



FAS.
sust. c. Faz. - En fas; cara a cara, frente a frente. (face
inglés, facebook
)
FA ‘S. Se hace. (es fa, se fa)



FASIA.
Hacia.



FASCIEN.
v. Hacían.
FASLI. Le haces.
FASEN. v. Hago (de ellos). (en
fas - faç, en faig, ne faig, ne fach
)



FASSA.
V. Haga.



FASSION.
V. FASCIEN.



FASTE.
v. Te haces. (te fas, et fas)



FAT.
adj. Necio, fatuo, loco, ignorante, imbécil. (fato)



FASTIG.
sust. c. Fastidio, hastío, disgusto, repugnancia. (fástig,
fástic
)



FATIGAS.
v. Cansas, fatigas.



FATIGUES.
sust. c. pl. Fatigas.



FAY.
v. Hace (fa o fá), haz (fes).



FAX.
sust. c. Carga, peso. (Tiene que ver con feix, fajo, haz,
fascis?
).
(Mas tansolament vos, per qu' eu lo fax
aport,
)



FAYÇO.
sust. c. Facción, fisonomía, forma, figura, imagen, manera. (faysó,
fayçó
)



FAYDIT.
part. pas. de "faydir". Desterrado, proscrito, privado de
una cosa.

https://de.wikipedia.org/wiki/Faydit



FAYIA.
V. FASIA.



FAYLIMENT.
V. FALIMENT.



FAYLIÓ.
V. FALLIDA. (Lo mismo con Fayón, Faió)



FAYLIR.
V. FALIR.



FAYLIT.
V. FALIT.



FAYLITS.
v. Faltáis.



FAYNE.
Haz (de ello); hago (de ello). (faig ne, fach ne, ne faig, ne
fach
)



FAYRE.
V. FAR.



FAYSÓ.
V. FAYÇO.



FAYT.
sust. c. Hecho, empresa, negocio. (fayt, fayts, feyt, feyts :
hechos
)



FAYT,
FAYTA. part. pas. de "far, fer o fayre”. Hecho, hecha. (fet,
feta, fets, fetes
)



FAYTS.
v. Haced, hacéis,



FAYTSLA.
Hacedla. (féula, feula)



FAYTSLO.
v. Hacedlo, haceislo (lo hacéis). (feu ho, féu,
feulo, féulo
)



FAYTSME.
v. Hacedme, haceisme (me hacéis). (feu me, féu me)



FÉ.
V. FAÉ.



FEBLES.
adj. pl. Flébiles, débiles. (flojos)



FEEL.
sust. c. Hiel. (fel, fèl, fél)
FEEL. adj. Fiel. (fael,
faels, feels, Castelldefels, Castell de faels
)



FEENT.
v. gerundio de "fayre o fer". Haciendo. (fent; fen, fén;
anar fent fem
)



FEÉS.
v. Hiciese. (faiguere; faigués, fes)



FEHEN,
v. Hacían. (feen, féen, fayen, faien, etc)



FEL.
V. FEEL.




‘L. v. Hazlo. (fes lo)



FELICITAT.
sust. c. Felicidad. (felissidat)



FLELÓ.
adj. Enojado, descontento.



FELLONIA:
sust. c. Felonía, enojo.



FEM.
v. Hacemos.
FÉ ‘M. v. Hízome. (me hizo; em va fer, me va
fer, me va fé
)



FEMBRA.
sust. c. Hembra, mujer. (fémina; feminista, femenino,
femenina
)



FEMBRE.
V. FEMBRA.



FEMMA,
sust. c. Mujer, hembra.



FENEIX.
v. Fines, acaba, mueres. - Si feneix peccador: si mueres en pecado.



FENÍ.
v. Acabó. (finí)



FENIR.
V. FINIR.



FENIT.
V. FINIT.



FENOLLAR.
sust. c. Campo de hinojo. (fonoll, fenoll; hinojosa)



FENTAMENT.
adv. Disimuladamente, con fingimiento, sin dudar, sin perplejidad,
sin dificultad.



FENYS.
V. Finge, aparenta, da a entender. - Fenys te: te finge, te da a
entender.



FERA.
v. Hiciera. (si yo faiguera; si ella faiguere)



FÉRIA,
sust. c. Feria.



FERIMENT.
sust. c. El acto de herir o de golpear. (ferir : herir; ferida :
herida
)



FERITZ.
v. Herid, herís, arremeted, arremetéis.



FERM.
adj. Firme.



FERMA.
v. Ata. (hace firme; fermar :
firmar, afirmar
)



FERMANÇA.
sust. c. Firmeza, seguridad, garantía.



FERMAR.
v. modo inf. Afirmar, asegurar, fortalecer, atar.



FERMAT.
part. pas. de "fermar". Afirmado, asegurado, fortalecido,
atado.



FERME.
adj. Fuerte, firme.



FERMETAT,
sust. c. Firmeza.



FERRA.
V. FERRE.



FERRAMENTAS.
sust. c. pl. Armas, armaduras. (ferro, ferre, fierro, ferrum,
hierro
)



FERRE.
sust. c. Hierro. - En sentido figurado arma.



FERRERÓ.
Diminutivo del nombre propio Ferrer o Ferrario. (apellido,
Fórnoles
)



FERREY.
v. Desconocemos la significación de este vocablo, como no sea uno de
los tiempos del verbo "ferir”, que equivale a los castellanos
herir, dar con alguna cosa, embestir en una refriega. (Que donçeyl
bon il vostre stòl ferrey
)



FERTE.
v. Hacerte. (fer te, pronunciado ahora “fét”, ferte ballar a tiros)



FERVÓS.
sust. c. Fervor.



FES.
Se hizo, hiciese.



FESÉS.
v. Hiciese. (faigués;
faiguere
)



FESSETS.
v. Hicieseis.



FETS.
v. hacéis, haced. (féu o feu;
fets
: hechos : feyts, fayts
)



FEU,
sust. c. Feudo.



FEU.
v. Haced y otras veces hizo. (ell feu, eyl feu; feu lo que tos
mano
)



FEYLONA,
adj. term. fem. Iracunda, enojada.



FEYT.
sust. c. Hecho. (libre dels feyts)



FEYT.
part. pas. de "fer o far”. Hecho.



FÍ.
sust. c. Fin, final, objeto.



FI.
v. Hice.

FI. adj. Fino, verdadero.



FIANÇA.
sust. c. Fianza, confianza, seguridad, garantía.



FICAT.
part. pas. de "ficar". Hincado (fincado). - Ginoyl
ficat: hincada la rodilla.



FIETS.
v. Fiéis.



FIL.
sust. c. Hijo y también hilo. (fill : hijo; fil : filo : hilo)



FINERAY.
v. Finiré, acabaré.



FINÍ.
v. Concluyó, finió, acabó. (finalizó; murió)



FINIR.
v. modo inf. Acabar, finir, finalizar, concluir. - A veces morir,
p.e: apres lo meu finir: después de mi muerte.



FINIT,
FINIDA. part. pas. de "finir". Acabado, acabada; finido,
finida; concluido, concluida;



finalizado,
finalizada.



FIRAM.
v. Embistamos, arremetamos. (hiramos, de herir)



FIRÉL.
V. Le hiera, le embista, le arremeta.



FIRENT.
v. gerundio de "ferir". Hiriendo, embistiendo,
arremetiendo. (ferint, ferín)



FIRMAMENT.
sust. c. Firmamento.



FIT.
sust. c. Hito. - De fit en fit: de hito en hito (mirar a alguien).



FIU.
v. Hice. (vaig fer, vach fé)



FLAMA.
sust. c. Llama. (fiamma, flamma)



FLOCHA.
sust. c. Copete, penacho.



FLOM.
sust. c. Río. (flumine, flumen, flum)



FÓ.
v. Fue, estuvo, y a veces existió.



FOL.
V. FOLL.




‘L. Fue el.



FOLIA.
sust. c. Locura, extravagancia. (tontería, tontada)



FOLL.
sust. c. Loco, insensato. (tonto, bobo, etc; fool inglés)



FOLLAMENT.
V. FOYLAMENT.



FOLLETAT.
V. FOLIA.



FOLLOR.
v. FOLLA.



FOM.
v. Fuimos.



FÓN.
v. Fue.



FONA.
sust. c. Honda. (fonevol, tipo de catapulta, fona molt gran)



FONTANYES.
sust. c. pl. Fuentes. (fonts, font; fontis, fontem, etc)



FOR.
sust. c. Fuero, justicia, tribunal, ley, uso, manera, curso, precio.

(fur, furs; forum, foris Aragonum)



FORA.
adv. Fuera, excepto.



FORA.
v. Fuera.



FORA
‘L. Fuera el, fuera al, excepto el.



FORA
‘N. Fuera en.



FORAU.
v. Fuerais.



FORÇA.
v. Fuerza, obliga.



FORÇA.
sust. c. Fuerza.



FORÇAR.
v. modo inf. Forzar, obligar.
FORÇAT. part. pas. de "forçar”.
Forzado, obligado.



FORE.
V. FORA.



FORE'
N. Fuera en, estuviera en.
FORENNE. Fueron (de ellos o algunos de
ellos). (ne van anar)
FORES. v. Fueras.



FORMATS.
v. Formáis.



FORMENT.
sust. c. Trigo. (triticum; blat, blatum; forment es el trigo
candeal, algo más tardío. Formentera, Formenta entre Beceite y Fredes, mote formentí, formentina.
)



FORMENT.
adv. Fuertemente, mucho. (fort, fortment)



FORNICAMENT.
sust. c. Fornicación.



FORON.
v. Fueron.



FORS.
adv. Afuera. - De fors: afuera, de afuera. (forastero, foraster,
foragitar
)
FORT. adv. Muy, mucho.



FORT.
adj. Fuerte, esforzado. (forta femenino, esforzada)



FORTMENT.
adv. V. FORMENT.



FORTITUDO.
sust. c. Fortaleza. (virtud)



FOS.
v. Fuese, hubiese.



FOSSAS.
sust. c. pl. Charcos, pantanos.



FOSSETS.
v. Fueseis. (foreu o fóreu)



FOU.
V. FÓN.



FOYL.
V. FOLL.



FOYLAMENT.
adv. Locamente. (tontamente)



FRANCHA.
adj. term. fem. Franca. (francha et libera; franca y libre. Nada
que ver con esa zona de Aragón a la que los catalanistas, franjistes o franchistes llaman franja de Ponent, respecto a Cataluña, la Castilla francesa y después aragonesa. Yo la llamo franja del meucul
).



FRANCHAMENT.
adv. Francamente. (francament)



FRAGIL.
adj. Frágil.



FRANQUEA.
sust. c. Franqueza. (franquesa)



FRANY.
sust. c. Fragmento.



FRARE.
sust. c. Hermano, fraile. (frater; fratello, flare, fraternidad,
etc
)



FRAYRE.
sust. c. Fraile. - Li frayre: los frailes. (los flares)



FRE.
sust. c. Freno, brida.



FRESAR.
v. modo inf. Bordar, recamar, adornar con galones.



FRETURA.
sust. c. Falta. (necesidad)



FRETURAR.
v. modo inf. Faltar, hacer falta.



FRETURÓS.
adj. El que hace falta. (necesario)



FREVOLTAT.
sust. c. Frivolidad, fragilidad, debilidad.



FROMIR.
v. Desconocemos la significación de este vocablo. Quizás equivalga
a los verbos castellanos ordenar, disponer, componer, redactar,
escribir, castigar el estilo, limarle, pulirle, y demás
significaciones del verbo latino formo, formas, formare.



(Ab
esta Art, et fromir Mesclant los començaments,)



FRUCTUOSAS.
adj. pl. Fructíferas. (fructuosas)



FUGIENS.
adj. pl. Fugitivos. (fugitius; fugit; fugire; fugir; Como Carlos
Puigdemont
)



FUGIR.
v. modo inf. Huir.



FUI.
v. Fui.



FUIG.
v. Huye.



FUIST.
v. Fuiste.



FULLA.
sust. c. Hoja.



FULLA
'L. Hoja al.



FUSINA.
sust. c. Quizás equivalga a la palabra castellana confusión.



FUST.
sust. c. Leño, madero. (fusts; barcos; fustes : maderas; fusta :
madera)



FUY.
v. Fui, estuve.



FUYG.
V. FUIG.



FUYST.
V. FUIST.

miércoles, 3 de febrero de 2021

8 DE JUNIO.

8 DE JUNIO.

Acordóse que los apuntes y notas puestas a los capítulos fuesen antes presentados al señor Primogénito, a cuyo efecto pasaron a verle algunos de los señores Diputados junto con los Concelleres de Barcelona, y después de largo coloquio, y con las enmiendas que juzgaron necesarias, fueron expedidos los mencionados apuntes, para que fuesen presentados a la señora Reina.
El mismo día se recibieron y fueron expedidas, por su orden, las siguientes cartas.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per jo enviar los CCCC homens de peu segons a mi per vosaltres es stat scrit ab sola paga e satisfaccio de la porrata del present mes per part dels dits CCCC homens o la major part de aquells es stada exposta querela e clamor devant mi de moltes coses e singularment de jo no tenirlos res ans quels trencava les bones paraules e ofertes ab sperances moltes de llur be que entendre dat los avia dient com nols paria fos degut que los passats qui menys dells havien servit haguessen hagut temps de sinch o sis jorns per tornar en llurs cases comptant aquells llur sou com si servissen e aço segons per vosaltres ere ordonat que fora cosa molt deguda que ells haguessen lo dit temps semblant de aquells quil havien hagut hoc e no res menys fossen pagats de deu o dotze jorns que los dessus dits sens sou algu a la fi de abril propassat servit havien e que una volta de totes aquestes coses e de tot aquest temps jo volgues haver raho e ferlos la contenta. Jo jatsia haja les coses per prou rahonables e molt conformes a raho e a justicia no havent tal comissio de vostres gran reverencie e magnificencies no es stat a mi possible en res sobre les dites coses requestes poderlos satisfer mas per reposarlos e donar algun remey a llur mala contentacio helos ofert scriureus de e sobre les dites coses segons dessus he fet fentvos serts del que dessus he dit passar axi en fet. E per quant me par les dites coses se sguarden molt a la honor de vosaltres e encare repos benifici e tranquillitat daquest Principat volent fer per ells a mi lo possible vos deman de gracia los dits homens de les dites coses per ells preteses hajats molt per recomenats segons be haveu acustumat e de vostres grans reverencies e magnificencies tinch sperança. Aço mossenyors de la part que men tocha vos haure a molta gracia. Oferintme fer per vosaltres lo quem sera ordonat. E ab tant la Trinitat Sancta sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a sis de juny any Mil CCCCLX hu. - Prest al que ordonareu lo veguer de Barchinona.

Als molt reverent magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. La causa de la present es per significarvos com apres que la desliberacio vostra dels D. homens del exercit los CCCC fossen licenciats es stada feta aci gran ramor e querela per los conestables e altres del exercit dients que ells son granment interessats en moltes maneres per quant los del major exercit e lo capita general de aquesta ciutat sen partiren. A cascu dels asoldadats foren donats certs dies de retorn a ses cases segons la distancia de aquelles e per semblant ni ha molts dels que aci son quels son deguts a alguns sis o set jorns a altres deu dotze jorns del temps dels quals dies raho alguna no han agut nils es stada feta. E mes avant dien quels es stat ofert o mes en sperança los pagarien lo sou del present mes e que res del dessus dit nols es stat complit ans solament los volien de aquests cinch jorns del present mes contentar dels quals no havien volgut pendre diner pero apres an agut consell ne prenguessen e axi ne han pres sols dels dits cinch jorns ab protestacio del restant. Per que senyors molt reverents e magnifichs dits acordats son recorreguts per nosaltres pregantnos de les dites coses deguessem certificar e scriureus. Per ço ab aquella major afeccio que podem vos pregam queus placia dar orde pus los dits acordats han be servit e ab bona voluntat que ells sien contentats a fi que per quant ni ha de diverses parts no tenguen clamors ni mala contentacio del dit Principat que serie e redundarie en gran carrech de aquell e que no sabeu sils haureu mester. E sie molt reverend e magnifichs e de gran providencia senyors lo beneyt Jhesus vostra guarda. De Leyda a V de juny any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Per algunes novitats que aci havem scrivim a nostres misatgers al larch per no attediar vostres reverencies e providencies. E axi placieus darlis fe e crehença ab efecte en tot ço que de part nostra sera explicat a vostres reverencies e magnificencies de les quals la Sancta Trinitat sie custodia e guarda. De Leyda a XXVII de maig any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Al molt reverend pare en Christ lo senyor archabisbe de Tarragona un dels embaixadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend pare en Christ e senyor. De vostra molt reverend paternitat havem reebuda letra ab la qual aquella justa la sua gran e solicita virtut nos persuadeix a la bona e desigada concordia sobre los afers occorrents e sobre aço nos diu totes aquelles coses que de tanta vostra paternitat e senyoria son pertinents. Los quals per nosaltres hoides summament les vos regraciam car veem corresponen a servici de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e benifici e repos de aquest Principat e a la ferma sperança e sencera opinio que nosaltres e tot lo dit Principat de vostra reverendissima senyoria obtenim e per cert havem que apres la ajuda e endreça de nostre Senyor Deu lo negoci aquest per la industria vigilancia e treball de vostra reverendissima paternitat potissimament pervendra a la desigada fi de que tot aquest Principat meritament fara de vostra reverendissima paternitat digna reputacio. Les coses senyor molt reverend aci reportades per los venguts de la embaixada nos han plagut e sobre aquelles son fets per nosaltres bones deliberacions e ja ab aquelles los dits embaixadors foren stats expedits per retornar aqui sino per quant han ha procehir de comuna concordia de la ciutat. Ço que fins açi no ha hagut encara compliment speram en Deu volent que prest si donara conclusio e aquella per los dits embaixadors sera aqui reportada. De tot aço se scriu mes stesament per letra comuna a vostra senyoria e a tots los embaixadors altres. La Sancta Trinitat reverendissimo pare en Christ e senyor tinga en sa proteccio vostra reverendissima senyoria la qual nos rescriga tot quant li placia. De Barchinona a VIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General etc. e consell etc. a vostra honor prests.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors los embaixadors del Principat de Cathalunya a la lllustrissima Senyora Reyna tramesos.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors. Retornants aci los companyons vostres de la embaixada son stades vistes e recensides en aquest
consistori totes les coses per ell reportades les quals nos han assats alegrats e confortats e regraciam a vosaltres e a tots de la dita embaixada la obra industria e treballs vostres migançant los quals la cosa sta en tant bona disposicio. Per nosaltres son stats aci fets certs apuntaments qui del negoci Deu volent seran
conclusio final pero per quant es nostra intencio prosseguir lo que fins açi es stat fet ço es passejar los afers a la comuna concordia de aquesta ciutat e fius aci encara no es stat totalment deliberat per la dita ciutat. Per tant sperants la tal deliberacio los dits embaixadors se detenen aci de hora en hora e continuament se insisteix en la cosa e speran que molt prest tot sera ben acordat e ab lo dit acord los dits embaixadors poran aqui retornar. De aço per que la triga nous sia maravella havem volgut certificar les reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres a les quals placia de tot fer paraula a la Illustrissima Senyora Reyna e ab devotes recomendacions significar a sa Excellencia que ab subiran studi e diligencia se enten en aquest negoci a tot servici de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e no poch de la dita Senyora Reyna la voluntat e afeccio de la qual al benefici de aquest Principat es ben vista e sempre sera degudament commemorada e per aquella vos pregam li sien per vosaltres en nom del Principat dignes gracies referides. Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat vos tinga en custodia sua. De Barchinona a VIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell et cetera a vostra honor prests.
Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als honrats los balles de les viles de Martorell de Molindereig de Sent Boy de Terraça de Sabadell de Granulles (Granollers) de Matharo (Mataró) e de Sentçaloni (Sant Celoni) o a lurs loctinents salut.
Com nosaltres enviem En Bernat Prat de Mata per presentarvos a cascu una crida la qual volem sia aqui feta vos dehim e requirim que la dita crida façats fer e publicar a cascu en la vila don es batle lo primer dia de mercat quis tinga en la dita vila. E en aço no haja falla com per los esguards en la dita crida contenguts axi vullam se faça. Dada en Barchinona a VIII dies del mes de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Al honorable senyer En Blay Merles diputat local en la vila e vegueria de Vilafrancha de Penedes.
Diputat local. Enviamvos una crida interclusa dins la present la qual volem eus manam façats publicar per los lochs acustumats de aqueixa vila lo primer dia de mercat que en aquella se tindra e en aço no haja falla com axi vullam se faça per los sguarts en la dita crida contenguts. Dada en Barchinona a VIII de juny del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.

Dirigitur vicario Barchinone presidi in exercitu Principatus Cathalonie.
Molt magnifich e molt savi mossen. Vostra letra havem rebuda a la qual vos responem que sobre les coses en aquella contengudes e altres havem informat largament de nostra intencio e voluntat En Johan Ferrer receptor general de les entrades e exides de aquest Principat. Per ço us pregam e encarregam molt stretament que donets plena fe e creença al dit Johan Ferrer sobre los dits afers axi com si nosaltres personalment vos ho dehiem. E sia molt magnifich mossenyor la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VIII dies de juny del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats etc. a vostra honor apparellats.

martes, 18 de febrero de 2020

LVIII, reg 6, fol 134, 25 diciembre 1283

LVIII.
Reg. Núm. 6. fol. 134. 25 dic. 1283.

Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia als feels seus a tots homens de la val Dandorra (1) saluts et gracia. Avem entes que vos no havets complit ço que promes es a nos ni avets volguts fer lomenatge per nos a aquels que nos vos tramesem: et sabets be vosaltres que denant lo comte de Foix cara a cara nos ho promeses: perque vos en aço no podets haver neguna bona raho ne escusa nius en devets estar per negun altre manament contrari. On vos deim eus manam que vos vistes les presents letres nostres façats per nos et en loc de nos al amat cavaler nostre En Comenges o a aquels qui el en son loch hi metra los homenatges el complescats totes les altres coses qui nos avets promeses de complir: en altre manera si azo no fets femvos saber que enantarem contra vos et vostres coses axi con seynor deu enantar contra sos homens quel son rebelles et no volen esser obedients al seu manament. Datum Barchinone VIII kalendas januarii.

(1) El conde de Urgel don Ermengaudo, hijo del de Barcelona don Borrell, dio en satisfacción de sus pecados al Monasterio de San Saturnino, situado sobre el río Valeria de su condado de Urgel, a los idus de junio del año 11° del reinado de Roberto, la mitad del censo del valle de Andorra o Annorra que lindaba de oriente con el condado de Cerdaña, de mediodía con el río Negro, de poniente con el condado de Pallars y de cierzo con el término de Savartes. Véase el pergamino núm. 84 de la colección del 6° conde.



lix-reg-6-fol-134-26-diciembre-1283

domingo, 9 de junio de 2019

Tomo I, texto XXIX, carta, lo rey Darago et de Sicilia, reyna de Sicilia

XXIX. 
Reg. 2252 fol. 105. 6 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Reyna molt cara filla. Be creem que per nostra desaventura e vostra no ignorats com nostre Senyor Deus ha volgut appellar al seu regne nostre primogenit lo rey de Sicilia marit vostre de que viurem tostemps ab sobirana tristor e dolorosa vida: placia a nostre Senyor Deus reyna molt cara filla que li do bon repos e vulla consolar nos e vos en nostres tribulacions e gran adversitat en que per sa merce nos ha posats. Reyna molt cara filla pregamvos ab la major affeccio que podem que ho prengats com pus pacientment porets e que conformets lo vostre voler ab aquell de nostre Senyor Deus a qui ha plagut e al qual alcu no deu ne pot contradir e
que vullats entendre ab sobirana diligencia en lo bon regiment daqueix regne axi com tro açi tots temps havets be acostumat: e siats certa reyna molt cara filla que per la mort del dit rey nostre primogenit e marit vostre no es ne sera menor la amor queus havem e haurem daqui avant daquella queus haviem en vida sua ans sera molt major que jamay no fo e conexeretsho per obra. Reyna molt cara filla en breu Deu volent vos escriurem largament sobre aquesta materia e sobre les provisions que entenem a fer per lo bon regiment et pacific estament daqueix regne sobrel qual a present als nous escrivim sino que com nos sapiam certament que Carles Omeli Simon de Mar e los altres jenoveses qui foren preses ab les quatre galeas en Sardenya sien en poder de mossen Sancho Roiç e segons quens han dit sien en lo castell de Cathania pregamvos affectuosament reyna molt cara filla que no vullats dar loc per res quels dits jenoveses venguen en mans del dit mossen Sancho ans si hi son los li façats levar tantost e romanguen en vostre poder preses ferrats e ben guardats en manera que no puxen fugir e que per cosa del mon no sien dats a rescat o a alcun altre partit quar si exien en alcuna manera de la preso seria total perdicio del regne de Sardenya. E sia la sancta Trinitat reyna molt cara filla continuament vostra guarda. Nous merevellets reyna molt cara filla com la present no es signada de nostra ma quar per la subirana tristor en que som posats no havem pogut signar. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a VI dies dagost del any de la nativitat de Nostre Senyor mil CCCCVIIII - Bernardus secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a la reyna de Sicilia.


Reg. 2252 fol. 105. 8 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Reyna molt cara filla. Per raho de la molt dolorosa mort que havem sabuda de nostre primogenit lo rey de Sicilia marit vostre de gloriosa memoria havem delliberat de passar en lo regne de Sardenya fort prestament per acabar e portar a deguda fi la execucio per lo rey nostre primogenit contra los sards a nos e a ell rebelles començada e puys partint del dit regne entenem anar visitar lo regne de Sicilia e metre aquell en bon e pacifich estament ab la ajuda de nostre Senyor Deus: e sobre tot aço reyna molt cara filla havem informat largament de nostra intencio lamat nostre mossen Jacme Roure qui de nostra part vos esplicara alcunes paraules a las quals vos pregam reyna molt cara filla que vullats donar fe et induditada creença: e trametemvos reyna molt cara filla per aquell la carta del poder queus havem donat de regir e administrar lo dit regne de Sicilia en aquella forma que fahiets en temps quel dit rey nostre primogenit e marit vostre vivia. E sia lo Sanct Sperit reyna molt cara filla vostra continua proteccio. Nous merevellets reyna molt cara filla com la present no es signada de nostra ma quar per la sobirana tristor e congoxa en que som posats per raho de la dita mort no la havem poguda signar. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a VIII dies dagost del any MCCCCVIIII. - Bernardus secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur regine Sicilie.