19 DE MAYO.
No hubo sesión, por estar ocupados en otros negocios de
la Generalidad, y en la recepción, que se verificó por la tarde,
del conde de Armanyach, el cual venía de Roma con dos
galeras de florentinos. Sin embargo, se mandó escribir
varias cartas, que siguen, y se dio cuenta de otras que se
recibieron, y que también se hallan a continuación.
Al molt
magnifich e molt savi mossen Arnau Guillem Pastor cavaller e regent
la vegueria de Barchinona.
Mossen molt magnifich e molt savi. Per
quant no sabem aci la jornada que lo noble don
Phelip de Castro vench a servir aqueix exercit ab
los quoranta
rocins que ha oferts servir e te paga per dos mesos no havem pogut
comptar ab ell per que vos diem e pregam que vos sapiau en cert lo
jorn que lo dit don Phelip vench servir en lo dit exercit ab los dits
quoranta rocins utils per servir aquell segons havia e ha ofert e
apres vejau los dits dos mesos quant passaren o finiren dels quals
com es dit es ja pagat prenent li en compte un dia per venir de
sa casa aqui e dels dies restaran de aquest mes finits los dits dos
mesos li façau pagar lo sou dels dits quoranta rocins an Johan
Ferrer si hi sera sino al diputat local de aqui qui en sa absencia
haura carrech dels afers que lo dit Johan Ferrer tenia segons nos
ha scrit. E axi mateix volem que dels dits restants dies li sia
abatut un dia per tornarsen a sa casa. Tot vos
ho remetem hi guardeu per lo General e per lo dit don
Felip. Dada en Barchinona a XVIIII de maig any Mil
CCCCLXI. - A. P abat de Montserrat. - Los diputats et
cetera.
Al molt honorable mossen Tomas de Carcassona
cavaller diputat local de Leyda.
Mossen molt honorable.
Per quant creem que En Johan Ferrer sera de aqui partit e
haura lexat a vos carrech dels afers que tenia
segons nos ha scrit e per quant aci no podem saber en
cert qual dia vench lo noble don Felip de Castro
a servir aqueix exercit ab los quoranta rocins que
ha ofert e es pagat per dos mesos no li podem fer compte e per ço
scrivim a mossen lo veguer qui presideix al dit exercit que
sabia lo dit dia e veia abatut un dia per
venir de sa casa al dit exercit quant finiren los
dits dos mesos e finits aquells dels dies qui restaran de
aquest mes abatut un dia per tornarsen a la dita sa
casa li faça pagar per vos e lo dit Johan Ferrer hi si
a lo sou dels dits restants dies daquest mes. Per queus
dehim e manam que en absencia del dit Johan Ferrer façau
segons dessus se conte si lo dit Johan Ferrer hi
sera façau ell e haja la present per sua e a
cautela e manament seu. Dada en Barchinona a XVIIII de maig
any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat - Los diputats
et cetera.
Al molt honorable mossen e de gran saviesa lo
senyor En Johan Berenguer Tora mercader en casa de la
Diputacio.
Senyor molt honorable. La present no es per pus
sino que yo no trobant correu per qui tremetreus la
letra de Çaragoça en ça sino ab hun
grandissim aventatge que noy volian anar ne
portar la dita letra menys de XVI florins dor lo bon
home de aci volch em dona lo consell
que attenent que yo no podia scriure per correu sino ab lo
gran deseventatge axi com dit vos he que de continent
que yo partis fins aqui en Leyda e pus axi ni
havia home de fiança e que hi donaria recapte per correu molt
cuytadament que les tremates
e de continent
que men tornas asi e axi que mossen yo he
volgut fer ho axi per major seguretat lo qual vos tramet lo
present portador lo qual deu esser aqui dimarç per tot
lo dia e si abans pot abans per que mossen vos
dich que li donets VIII florins dor
car yo considerant que los altres ne
volien tant o mes empero tot sia remes a vostra saviesa
car yo he fet. Per que feya compte que no podia
anar en neguna manera pus segurament ne tant
prest vos tramet la dita letra dins la present ab lo
dit portador e ab tant mossen no dich pus sino que
devia si plaura a nostre Senyor Deu men torn en
Çaragoça per mes saber noves ab lo dit bon home e stare alla
fins a tant que vos me scrivau ja que volieu que faça
en casa del dit bon home car ell les me
donara de cominent lo qual te molt bona e gran
voluntat en aquest fet al qual se recomana molt
en gracia
e merce de aqueixos mossenyors de diputats e yo
ab ell e en gracia vostra. Lo Sant Sperit sia en
vostra bona guarda. Scrita ab cuyta en la ciutat de Leyda
a XVIII de maig del any Mil CCCCLXI.
En Çaragoça
dos o tres jorns ha son arribats dos embaxadors la hun
del Rey de Portogal e laltre del almirant de Castella. Han parlat aci molt ab lo Senyor Rey
e ara van aqui. Yo crech que no sino per metre zizania
e discordia entre lo Senyor Primogenit e lo Senyor Rey de
Castella hoc encara entre nosaltres car may
fan alre segons yo he sentit e sabut. - Lo tot
vostre.
Al molt honorable senyer e de gran saviesa lo
senyer En Johan Berenguer Tora mercader en casa de la Diputacio
sia dada en Barchinona.
Mossen molt
honorable. Certifich vostra saviesa com sus ara entre deu e XI hores
de mati lo qual es divendres que tenim XV del present mes de maig Io
Senyor Rey es partit de aci per anar la via de Navarra per
çacorrer lo castell o força de Lumvirra
(Lumbierre en textos anteriores) si pora lo qual
te asetgat e te vuy la vila Xarles Dorteda
(Dartieda, De Artieda, en
texto anterior). Crech mossen segons acis
diu que lo dit Xarles caura pres abans que lo
Senyor hi sia e Viana la qual *sta en punt de perdres
per que la gent del conestable e del Rey de Castella la tenen
en fort punt e molt stretament que los de Viana stan ja ab
pactes ab lo dit conestable que dins cert temps lo Senyor
Rey nols ha socorreguts que ells se daran a
ell. E axi mossen segons se diu aci per aquells quiu
saben que en la manera que lo conestable la te que lo
Senyor Rey no la pora çocorrer
desta volte car lo Rey de Castella es
aqui en Algronyo ab calques vuyt o
deu milia entre cavall e a peu qui prestament los daran
de sobre que lo çocorriment
noy podra bastar. Dich vos que lo Senyor Rey ha
emprat tots los barons e cavallers de Arago e
axi que particularment los demes li fan valença.
Crech que segons se diu que lo Senyor Rey ab
tots quants ell hic pot axir no bastan a CC.
cavalls entre ginets a la guisa empero sense neguna
gent de peu que no sen va negu ab ell de açi
ni tempoch crech que daltra part car vuy
los quil saguexen vuy en dia en aquest
fet quasi los demes ho fan mes per por que per amor de que
mossen vos avis que lo Senyor Rey sen va molt congoixat he
ha fet e fa tot lo que pot per traure hic tanta de
gent com ell pot recobrar les dites terres de que mossen sen
mena abdos los fills del comte de Foy e
molts daltres barons e cavallers de aquesta ciutat e regne
entre los quals ne es lo comenador de Monço
e mossen Rebolledo ab sos fills e los Gilberts ab
molts daltres als quals jo de nom no conech ni sabria
anomenar e los fills del nostre governador ço
es de mossen Requesens e molts daltres cathalans tants
quants aci son poguts trobar aci en cort que tenguen
la voluntat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna contra
lo Senyor Primogenit.
Item mes mossen vos avis com a
nit vespre entre les sinch e les sis hores de pres
dinar axi poch mes que la Senyora Reyna fonch de
partida de aci e
lo Senyor Rey volia anar ab ella per
acompanyarla fins a la Perdiguera e lo sent dema
devia tornar aci vench hun araut
(herault; heraldo) del Rey de Castella lo qual
venia dreçat aci
als jurats de Çaragoça dient com ell hera aqui de part del
Senyor Rey de Castella lo qual los requeria
que pus ell era en bona e pacifica pau ab lo
Senyor Rey e terres sues ells li fessen servar
la IIur bona pau la qual era entre ells. E que de
continent dins dos hores li fessen resposta en altra
manera que ell sen tornaria sens llur resposta car
lo Senyor Rey de
Castella se sabia ques
tenia de fer. E axi que mossen los dits jurats esent
axi turbats en si mateix vingueren davant lo Senyor Rey
dihent li com ells li portaven la dita letra que lo
Rey de Castella los havia tramesa ja que manava sa
Senyoria que fessen ne li responguessen en tant
que mossen lo Senyor Rey de continent feu aplagar son
consell fins a gran hora de nit que nos pogue saber que
deliberaran sobre lo dit araut sino ques
diu aci que lo dit araut sen es anat e partit
sens resposta neguna e axi que mossen vos podeu creure e
avisar aqui aqueixos mossenyors de diputats que la
guerra es ab nosaltres o no romandra per lo Senyor Rey
tant quant ell pora per que mossen vos sia avis.
Item
mes mossenyors vos avis com lo Senyor Rey ha prorrogades
les corts de Arago fins a XV dies que diu que de continent
sera vengut e que haura recobrades totes les terres de Navarra e que
tant tost sen tornara aci mes no diu si plaura a
Deu. Lo senyor archebisbe diuen
que roman aci per fer mes gent per tremetre al Senyor
Rey e diners e segons se diu que si lo cas sera
continuera e prorrogara les dites corts de que
mossen vos avis que los aragonesos ne stan
baires a pits nom se com so (su; s´ho,
se ho) pendran. Nom puch pensar que aci no capia
calque gran barat si lo Senyor Rey pot fer la
sua car digau he avisau lo Senyor Primogenit
ques guard ara mes que may que no senten
sino totstemps en fer gran dan en ça
persona (falta el punto)
Item mes mossen vos avis com
segons son stat largament informat per lo bon home
de mercader de aci que sab be que la Senyora Reyna va
aqui per tenirvos a noves sobre lo fermar dels capitols
e de no fer ne res car diu que ella te la mel en
la bocha e lo gran fel e vari (hiel,
veneno) en lo cor car tot no son sino
malicies e manyes castellanes tot quant fan en guisa
que ells pugan metre qualque gran divisio aqui
entre vosaltres e que entretant vendria lo temps ques
mudarian diputats e ques mudaran les voluntats e axi
ells feran lurs afers e axi que mossen ells no pensen
sino com nos podran enganar que no es negu de
aquexos senyors qui saben en aquestes coses hi vagen sino per
pura passio e gran engan del Senyor Primogenit e nostre car
tot quant hic ha dit va molt desbaratat e que segons
ells diuhen ço
es lo Senyor Rey e la Senyora Reyna e tota la cort que no han
altra sperança sino que
poguessen anar aqui ço es per poder metre una gran
discordia entre nosaltres e lo Senyor Primogenit a fi que ells
poguessen fer de Cathalunya a tota lur guissa e
portarvos a total destruccio car jur vos per Deu mossen segons
yo veig e hoig (oigo) aci per casa del
Senyor Rey que aquests senyors de castellans hi
encara alguns traydors del nostres diuhen coses
de nosaltres que si ells nos podian menjar ab dents ells nos
manjerian.
(Para el rey de Aragón hubiese sido más
productivo a posteriori dejar que invadieran el Principado; los del
norte, en Francia, ya preparaban ataques, como otras veces
intentaron. El ejército catalán de muertos de hambre que robaban
por Fraga y esa zona, según podemos leer en estos tomos de la
"guerra" de catalanes contra Juan II de Aragón, poca
resistencia hubiera sido para gascones, francos, y otras naciones que
se hubieran llevado esta joya de la Corona.)
Item mes mossen vos
avis com he sabut per lo dit bon home de aci que lo Senyor
Rey tractava de donar a Barassi e a Sos Negros e
altres forçes moltes en
Arago als castellans ço es al almirant de Castella e axi que los
de la dita terra ço es del Barassi de una tant gran malesa e non han
volgut consentir ni fer en tant que hun jurista a qui diuhen micer
Toyola lo qual era lo tractador per part del Senyor Rey dihuen
que han scalabrat forment (fortment; fuertemente;
forment es frumentum, tipo de trigo, Formentera, Formenta de Beceite
a Fredes) e axi mateix mossen se diu que per via de Calatayud
venen DC. rocins dels cavallers los quals son contra lo Rey de
Castella per ajudar al Senyor Rey paraxent al Senyor Rey
que Arago ni los aragonesos no li son prou segurs e que si en
aquest regne se met gent stranya dich vos que
seria hun gran dan e mal de tota la terra e que donau tot lo
regne per destrouit.
Item mes mossen fonch
deliberat per lo dit bon hom de aci attenent que no
havian pogut fer correu propri cense (sin; sens,
sense) una gran despese ell si volch que yo
nich partis molt cuytadament per portar la dita letra fins a
Leyda e de Leyda en fora queus sia remesa e que yo men torn
molt cuytat aci per veure tots temps ja que podrem
sentir per la via de Navarra hoc encara sentir qualques coses
de aci que les coses segons diu lo dit bon home e speriencia
quiu mostra les coses no van massa be clares. Mes si plaura a
nostre Senyor Deu qualque dia elles vendran a lum. E ab
tant mossen no dich pus per la present sino que lo dit
bon home de aci vos suplica quel recomaneu en gracia e
merce de aqueixos mossenyors de diputats que per la mia fe ell
mostra esser home de molt de be e haver bon zel e intencio en la dita
fayena segons ell mostra e axi mateix mossen vos
supplich quem recomaneu en gracia e merce de aquexos
mossenyors de diputats e recomanme molt a vos. Scrita ab
cuyta en la ciutat de Çaragoça
divendres a XX del present mes de maig del any Mil CCCCLXl. - Lo
tot vostre.
