jueves, 14 de enero de 2021

10 DE ABRIL.

10 DE ABRIL.

Habiéndose presentado, en este día, doña Isabel, esposa del noble don Galceran de Requesens, con una carta del Rey para los señores Diputados y Consejo mandaron estos que se leyera, contestando a dicha señora, que deliberarían acerca del contenido de aquella.
Sigue la carta.

Als reverent e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats vintessetena e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Sabut havem com en aquests pasats dies de ordinacio vostra lo noble magnifich e amat conseller nostre mossen Galceran de Requesens governador o portant veus de governador general en aqueix nostre Principat de Cathalunya fou pres e detengut per lo balle de Barchinona en la sua casa de Molindereig e portat a la dita ciutat e mes en la preso comuna de aquella on de present es detengut. La causa de la sua detencio ignoram pero rehonablement de la captio de hun tan gran e preeminent oficial nostre en lo dit Principat nos deuria esser stada donada alguna noticia car en cas que per ell fossen stades fetes algunes coses no degudes sempre per nos seria stat donat loch que fos degudament punit e castigat justicia migençant. Pero ques vulla sia del pasat  deposant en aquesta part tota rigor e usant de temprança e mansuetut vos pregam e encarregam axi stretament com podem que deferint en aquesta part a la honor nostra de qui es stat e es oficial e per tots bons altres e honests respectes façats deliurar de la
preso lo dit gobernador e no permetre que li sia feta vexacio e molestia en la sua persona e bens car com dit havem si fet o comes haura coses algunes que mereixquen correccio ab bona voluntat hi entendrem e donerem orde que la justicia sia feta e ministrada de ell e de tot altre qui dege eser feta certificantsvos que altra que en aço fareu lo degut nos vos ho tendrem a singular servey e complacencia. Dada en Çaragoça a XXI dies de març del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

El mismo día, después de comer, volvieron a reunirse los señores Diputados y Consejo; y como algunos hiciesen la proposición de si debían mandarse copias de los capítulos enviados al Rey a casi todos los síndicos de las universidades, que las solicitaban, acordóse que no se hiciese por entonces, en atención a no haberse concordado del todo con la señora Reina; sobre cuyo negocio se emitieron también diversos pareceres relativamente a si se es-escribiria al Papa, al rey de Francia, al duque de Borgoña y a otros señores y príncipes cristianos, por vía de consulta, reconociendo que era bueno informarse en tan árduos asuntos; y como aprobasen esta idea la mayor parte, comisionóse al obispo de Elna, para que lo hiciese con toda discreción, acordándose al propio tiempo que se le enviasen algunas personas bien enteradas de este negocio, y que si se escribía al rey de Francia, fuese también con gran modestia y discreción.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat et cetera.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e de gran providencia senyors. Lo dia passat arriba aci En Perello notari per lo qual rebem la resposta per vosaltres feta a la consulta que per ell vos haviem tramesa fer. De continent rebuda vostra letra anam parlar ab la
Senyora Reyna e suplicar sa Altesa juxta la forma que scrit nos havem. La sua Excellencia dix li plahia entrar en practica de aquests afers e que si entenera de continent. Lo dia present la dita Senyora ha stat retreta ab los de son consell. Per nosaltres entorn les VI ores apres mig jorn es stat trames a sa dita Excellencia lo dit notari per dirli si li fora plasent anasem a la sua Celsitut. Ha repost que stava entenent en la resposta faedora als capitols la qual nos sera donada dema Deu volent. Haguda aquella de continent ne sereu certificats avisantvos mossenyors som certs que abans que lo dit Perello fos ates aci ya la dita Senyora per miga del Castella de Emposta lo qual partint de aqui era primer vengut sabe vostra delliberacio e axiu sab daltres ques fan en aqueix consell ço que es cosa carregosa a vosaltres e a nosaltres e no succehex a la deguda reputacio. Placleus en quant fer si puscha per obviar a tals coses hi sia be ates. Ab tant molt reverends egregi nobles magnifichs e de gran providencia senyors la Sancta Trinitat vos haja en guarda sua. E rescriviunos ordenant de nosaltres lo queus placia. De Vilafrancha de Penedes a VIIII de abril any LXI. - Lo present portador es hom de casa nostra sens que no ha haver res del port. - A tota vostra ordinacio prests los embaixadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend magnifichs e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de molt gran providencia mossenyors. Jo instat per los consols de aquesta vila e encara per quem poria esser molt rahonable per certes noves que acis comptaven del comdat de Foix per esserne cert hi he trames hun home qui vuy es tornat. Compte com lo comte de Foix ha scrit de la cort del Rey de França ont es als cavallers e gentils homens del dit comdat ques metesen a punt e en orde e axi ho feren. Diu mes com lo comte de Foix continue de demanar licencia al Rey de França per quatre mesos per venir a veure la comtesa. Fins aquella hora nos sap que la hages obtenguda es ver se creu la obtindra. Lo dit comte de Foix ha fet molt reforçar lo castell de Maseres e ha scrit que li fos feta gran provisio de fromens e de sivades e axi compte aquest qui es vengut quen han fet. Diu mes que lo poble del dit comtat mostre mala contentacio per que la comtesa atura tant en Navarra e no ve en lo comtat. Moviment de gent de peu algu no si fara. Altres coses no ha portades sino que tots los pobles del dit comtat lohen e bendihen los cathalans dels actes fets en la detencio e liberacio del Senyor Primogenit. Altres coses no y ha de que fretur scriure.
Yo he feta fer asi la crida en lo principi del present mes e fare al vuite die de les intrades e exides e del segell de sere e de plom juxta la forma de vostra letra. Rescrichvosne per que men haveu donat carrech.
E axi mateix be ha vuit jorns vos trameti per lo macip den Alegret lo velut morat qui fou retengut a la bolle dassi qui dien fon furtat an Gabriel Miro. Daqui fou trames a la taule de les intrades e exides de aqueixa ciutat fos liurat a vostres magnificencies. Siau recordants de les guardes qui han trobat lo frau e altre no hagues ço que toquaria a ells e manenme vostres grans reverencies lo que plasent los sie suplicant la divina potencia vos vulle tenir en la sua guarda. De Perpenya a VIII dies de abril del any Mil CCCCLXI.
- A vostre ordinacio e manament prest Gabriel Girau diputat local. 

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Huy he rebuda una vostra letra del primer de abril en la qual me significau vostra delliberacio de voler fer restar açi Mosel vaguer al L. rocins e D. homens de peu e aço mossenyors voleu que yo inste que sia mes en
execucio
la qual execucio no sta en pus sino que lo capita sen vaja car ja Mosel veguer es content fer segons es delliberat. Es ver mossenyors que per triar los D. homens utils vostra reverencia e honorables magnificencies volria me responguesseu al que en aquests dies passats per diverses letres he scrit ço es quines gents volreu si hi aura spinguardes ni quants que yo crech no trobareu prou que mudant conestables yols fare tots romandre axi mateix sils pore fer certs que acabat lo temps dels dos mesos e XV dies aquests qui restaran sien soldejats per dos mesos car puix sien certificats de haver sou los qui restaran no auran enveja dels qui sen iran. Crech mossenyors vostra deliberacio sia stada molt bona de metre les coses en aquest tall mentra aquests capitols de concordia se tracten lo qual placia Deu vulla conduhir. En lo licenciar de les gents ses tengut açi aquest orde que primerament es stat delliberat per lo capita e consell licenciar tots los capitans de cinquantenes e axi son stats licenciats mes ses delliberat no licenciar negu de cavall fins lo temps que avien a servir sia scorregut e mes ses delliberat que la gent de peu qui ha pres socorriment dels tres florins no sia licenciada fins se haja respost de vostra consulta e la gent de peu qui no ha pres lo dit socorriment de tres que sia licenciada a coneguda mia fentho en manera secreta e a poch a poch en manera que los qui resten no agen causa de congoxar e axiu licencie quant dos quant tres com ab menys brogit puch. Si als del qui es delliberat vostra reverencia e honorables savieses saben ni vehen aqui no es culpa ni carrech meu car fas sens intervencio mia ne sebuda alguna. Es ver mossenyors que de uns dies en ça yo crech aureu vist aqui molts qui sen van licenciats ab letres dreçades a vostres magnificencies e jat sia que sian molts no cregau hi perda res lo General car primerament los qui sen van son homens quis moren his morien en Fraga de anuig e anavenme quasi plorant detras quels licencias e avihant a ells cobrava altri en loch seu que valia tant o mes del qui sen anava car he cobrar gent destre hi en tots quants ne mudats sens fallirne hu he hagut per fermança lo conestable de la conestablia hon se mudaven e axi de aquestos almenys so segur que nom fugiran e siu fan ya tinch qui pagara per ells. Avisantvos mossenyors que alguns de aquests homens de peu vehent que no he volgut licenciarlos e altres sabent que altres son partits han mes en fama que yo prenia sobornacions de licenciarlos vullvosne mossenyors avisar per que si aqui sen fahia clamor neguna queus placia la diligentment voler sobre negu quin aja pagat I diner que per hu jou vull tornar mil e si negu ha pagat res han pagat al qui restava per servir en loch seu car de alguns he pres aquest tall que si sis o set qui avien a servir cinch o sis o set jorns per hom sen volien partir ates que lo General de servey de sis ni de set dies no ha negun profit al present yo he guiyat de multiplicar los dies de tots en aquesta forma que si sis homens me havien de servir deu jorns he fet que aquests sis me han dat hun home per LX dies e axi lo General se avança lo sou de aquell hom be si la vostra delliberacio ages sabuda en Fragua quant comensi a stapolar gents per scanbi de altres yom tinch per dit que aguera agut axi una XXV de homens que ja stalviarien al General CCC florins. Segons lo libre del acordament mossenyors yo trop que alguns tacanys son fugits e los demes fugiran ans de arribar a Cervera e los demes ans de exir gayre luny de Barchinona que solament en la conestablia den Vilalba he trobat quen fugiren III que no feren sino pendre lo sou he may los veu pus be los demes dels fugits son tots de la terra esme vengut lo pare de hu que volentes me donara hun hom per servir dos mesos e que li fes perdonar sa falta. Tinch lo a noves per que mossenyors placieus delliberar si negus volia reconsiliar e esmenar sa falta com volreu ques fassa axi mateix si aquests acordaments han de durar es mester ques faça qualque despesa per pendre qualque hu dels fugits e ferne aci castich car la gent es molt atrevida e si no vehen castich de algu molts se atreviran a fugir. De quants yo he trobats menys en lo regoniximent he pres jurament dels conestables que tota volta que sapien hon son los denunciaran en vostre consistori en manera que pugen esser castigats.
Hir tremeti hun moço meu a Fraga per una camisa que se havia oblidada. Diu quey veu uns dotze falquones del Rey quey eren ja arribats nom se de hon se eren exits e molts li digueren plorant que volgueren que tornasem alli que lo Rey los menaçava de ferne grans sentencies per quens avien dat entrada e crech sien opinions de velles. Feta en Leyde lo die de Pasque de mati a V de abril. - Placieus mossenyors ferme trametre lo acordament de la gent de cavall per jornades. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.