Mostrando entradas con la etiqueta Abspurgi. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Abspurgi. Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de junio de 2020

CXII. Reg. N° 4312, fol. 86. 25 nov. 1585.


CXII.
Reg. N° 4312, fol. 86. 25 nov. 1585.

Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugalie Hungarie Dalmatie Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Gallesie Majoricarum Hispalis Sardinie Cordube Corsice Murcie Giennis Algarbii Algezire Gibraltaris Insularum Canarie lndiarum Orientalium et Occidentalium Insularum et Terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Bravantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Abspurgi Flandrie Tirolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristani et 
Goceani. Fuere nobis nuper per dilectum nostrum Bartholomeum Jaume Juan jurium doctorem sindicum nostre vicarie Bisulduni exhibita et presentata nonnulla capitula et supplicationes que et quas decretari jussimus et mandavimus prout in calce uniuscujusque dictorum privilegiorum continetur quarum tenor sequitur et est talis. 
- Sacra catolica real magestat: los habitants e faels vassalls de vostra real magestat de la vegueria de Besalu bisbat de Gerona per la llur gran fidelitat suppliquen a vostra real magestat e o per ells micer Jaume Joan com a syndich de dita vegueria li placia y li sia de son real servici manarlos concedir y atorgar per lo be y utilitat de dita vegueria y per lo bon regiment de aquella los capitols seguents. Primerament com la vegueria de Besalu sia principal e dins de aquella se encloguen passades de sinquanta y vuyt parrochies en les quals entren molts senyors emphiteotecaris e com los sien permeses de jure las capbrevacions de lurs drets y rendes e pera fer dites capbrevacions crean y prenan per jutges notari y altres persones no en dret literades los quals per no entendre lo que es de justicia donan lloc a moltes cavillacions e tant prest condamnen lo qui te dret com lo qui tort y com estiga per constitucio de Cathalunya per vostra real magestat feta en lo any 1564 prohibit ningun poder esser jutge ni assessor que no sia graduat en dret canonic o civil et com sia veritat que en la vila de Besalu continuament estan y resedexen en aquella set o vuyt doctors o licenciats los quals poden servir de jutges y de dret los es permes: per tant supplique dit sindic a vostra magestat li placia y li sia de son real servey manar prohibir e ab spres privilegi concedir que en dita vegueria ni vila de Besalu puga esser jutge ninguna persona que en dret no sia graduada en ningunas causas de qualsevol qualitat que sien e si per algu sera fet lo contrari hage esser punit conforme deuen esser los violadors de constitucions y que los dits habitants en dita vegueria no sien tenguts a comparer davant semblants jutges creats contra forma de dita constitucio. Plau a sa magestat haventhi doctors o bachillers habitants en la vegueria de Besalu. Item senyor com sia veritat que de mes de quatre cents anys en esta part segons que ab antigues scriptures se trobe esta statuit y ordenat en la vila de Besalu que sempre que per qualsevol cas grave o leve que sia per manament del lloctinent de vostra real magestat y de sa real Audiencia en lo principat de Cathalunya es manat alsar sometent acostumen en dita vila tocar una campana pera dit effecte destinada et tocant aquella fora dita vila a una casa de pages cerca de una montanya lo qual te carrec muntar en el cas inmediatament y pera dit sometent toca un corn y apenas comensa que ja hi ha altre pages en altre puig o montanya qui ab altre corn respon y desta manera ab una hora y ab manco es tota la vegueria en armes pera dit sometent: y com se esdevinga moltes voltes que estos que tocan corns en de nits y de dias tenen de estar en los puigs et montanyes tocants aquells no sens molt gran perill de ses persones fins a tant tenen avis del official nos poden moure de dit lloc com moltes voltes se sia trobat en sentir lo corn los lladres y mals homens acudian al lloc hont dit corn tocava per estar aquell a solas lo mataven o sel menaven de manera que ab difficultat se fa dita diligencia y com sia tan utilos semblant orde per la terra: supplica dit sindic a vostra real magestat li placia y li sia de son real servey en que aquestos tals que semblant carrec tenen los sia licit y permes per guarda de llur persona pugan menar en llur companya quatre o sis homens armats de les armes acostumadas y ordenadas per vostra real magestat y no prohibidas y la matexa concessio placia a vostra real magestat esser feta a los sindichs de dita vegueria per lo que tracten lo be y utilitat de la terra y aço sens incorriment de pena alguna ab tal empero que los homens qui aniran ab aquestos sian personas de be y habitans en dita vegueria. Plau a sa magestat que los que tenen carrec de tocar dits corns al temps que aniran a tocar aquells y estantlos tocant pusquen anar acompanyats ab la gent que voldran y ab les armes que no sien de les prohibides.
- Quibus quidem capitulis nobis exhibitis et presentatis et ut supra patet expeditis et decretatis fuit nobis pro parte dicti Bartholomei Jaume Juan juris utriusque doctoris syndici vicarie predicte Bisulduni supplicatum ut pro ipsorum observantia de eis privilegium in forma expediri mandato dignaremur. Nos vero habita ratione servitiorum et meritorum dicte vicarie eorundem votis benigne annuentes tenore presentium de nostra certa scientia regiaque auctoritate nostra preinserta capitula et unumquodque ipsorum juxta decretationum et responsionum nostrarum in fine cujuslibet capitulorum expositorum tenorem syndico seu universitati et hominibus dicte vicarie Bisulduni concedimus et liberaliter elargimur nostreque hujusmodi concessionis et elargitionis munimine seu presidio roboromus et validamus auctoritatemque nostram interponimus pariter et decretum volentes et decernentes quod hujusmodi nostra concessio et elargitio sit et esse debeat universitati et hominibus dicte vicarie Bisulduni stabilis realis valida atque firma nullumque in judicio aut extra impugnationis objectum deffectus incommodum aut noxe cujuslibet detrimentum sentiat sed in suo robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philipo principi Asturiarum et Gerunde ducique Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro carissimo et post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propitio immediato heredi et legitimo successori intentum aperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus eumque rogamus illustribus vero egregiis respectabilibus nobilibus et magnificis dilectisque consiliariis nostris quibuscumque locumtenentibus et capitaneis generalibus nostris cancellario vicecancellario regenti cancellariam et doctoribus nostre regie Audientie constitutis et constituendis dictorumque officialium locatenentibus et subrogatis seu officia ipsa regentibus dicimus et mandamus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis quatenus hujusmodi nostram gratiam et omnia et singula in ea contenta firmiter observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque cauti secus agere vel fieri ut promittitur ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri vero officiales nostri gratiam nostram charam habent et preter ire et indignationis nostre incursum penam preapositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo impendenti munitam. Data in oppido Montissoni die vigesima sexta mensis novembris anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo octuagessimo quinto regnorum autem nostrorum videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem trigesimo primo Castelle autem Aragonum ulterioris Sicilie et aliorum trigesimo Portugallie autem sexto. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi Joanni Maria Serra visa per Frigola vicecancellarium Comitem generalem thesaurarium Sapena Campi Terça et Quintana regentes cancellariam. - Otorga vuestra Magestad a la vegueria de Besalu en el principado de Cathalunya los capitulos aqui insertos concernientes al buen gobierno de la dicha vegueria.