Mostrando entradas con la etiqueta dar. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta dar. Mostrar todas las entradas

viernes, 27 de agosto de 2021

Marian Aguiló. LA MORT DEL CAVALLER.

LA MORT DEL CAVALLER.





- Don Anfós de
Castéll-negre


¿D'ahon vé ab son
patje n'Uch?
- Vé de dar una batalla


Y la séua host ha
perdut.



Per més qu'ell l'encoretjava,


Sa gént esglayada
ha fuyt;


Torna ab la veu
escanyada,


Y ab son llarch
montant esmús.





Son cavall blanch
vermelletja,


Tot son vestit sanch
escup;


Mal fat duya a la
batalla,


Y els inimichs l'han
retut.





LA MUERTE DEL CABALLERO.


Don Alfonso de
Castel-negro ¿de dó viene con Hugo su paje? Viene de la batalla y
ha perdido su hueste.


Por más que hizo
para animarla, huyó espantada su gente: él vuelve con la voz ronca,
con el largo montante embotado.


Rojea su caballo
blanco, sangre brota su vestido todo: mal hado traía al combate, y
los enemigos le rindieron.





- Ja que no he mort a espasades,


Vench aquí a morir
de enuitx;


Fesme estendre la
péll d'onso,


Per capsal posehi
l'escut.





Cura a mon cavall
les nafres,


Y servit d'ell si 's
qu'en surt;


Mes mena'l t'en, que
no 'l senti,


Qu'en eguinar
m'escarruf.





Tòt sol déixa'm a
la tenda;


Moriré cridant
Jesus,


Com moren frares y
dones


Demunt sos llits
ajaguts.....





En esser mort, pren
mes armes,


Dúles a mon fill
menut.....


Dirás a la sèua
mare


Qu'es pòs dol, mes
no com muyr. -





Tot lo vespre, de
defora


N'Uch, fentlí
canal els ulls,


Va guaytá al de
Castell-negre


Que, de la febre en
lo bull,





Croxintli ses dènts
de rabia,


Y s'armadura ab sos
punys,


- ¡Flastomat sia el
camp, deya,


Hon quedar mort no
he pogut!





- Ya que no he muerto a filo de espada, vengo aquí a morir de enojo:
hazme extender la piel de oso, pon por cabecera el escudo.

Cura
a mi caballo las heridas, y sírvete de él si sobrevive; pero
llévatelo para no oírle, que su relincho me estremece.


Déjame solo en la
tienda; moriré clamando Jesús, como mueren frailes y mujeres,
tendidos sobre sus lechos.


Cuando haya muerto,
toma mis armas y llévalas a mi hijo pequeño;... dirás a su madre
que se ponga luto, mas no de qué modo muero. -


Toda la noche, desde
afuera, hechos dos fuentes sus ojos, observó Hugo al de

Castel-negro, que en el hervor de la calentura,


Crujiendo de rabia
los dientes, y la armadura con sus puños: - ¡Maldito sea el campo,
decía, donde no pude quedar tendido !





Cuant per hon veya mes masses


Y els còps eran mes
fexuchs,


Hi he alsat la mèua
massa


Y lo mèu cavall hi
he duyt.





Entre els còps qui
rebotavan


Com rebota el
calabrux,


En va a les destrals
al ayre


He arrambat lo cap
desnú.





No 'm trobarán les
arpèlles


EntrE 'ls morts a
caramull:


En el camp de la
batalla


No ha quedat por
mí un lloch buyt.





¡Ben sortats mos
companyons!


Dels valents, no 'n
roman un;


Tots han mort demunt
sa sella,


Y jo mesquí en el
llit muyr!





Deu no ha volgut que
guanyasem,


Ni que morís ha
volgut,


Perque visquent,
d'hora en hora


Lo meu afront
sobrepuitx.





Mes, cap cavallé ha
de veure


Que a lo jou mon
coll arruf;


Fret m'en durán de
ma tènda,


No viuré com un
poruch. -





Mientras que por allí donde más densas veía las mazas, y más
pesados eran los golpes, he alzado yo mi maza y conducido mi caballo.


Entre los golpes que
rebotaban como rebota el granizo, en vano a las hachas blandidas por
el aire, he arrimado la cabeza inerme.


No me hallarán los
milanos entre los cadáveres a montones; en el campo de batalla no ha
quedado para mí un lugar vacío.


¡Bienhadados mis
compañeros! Ni uno resta de los valientes: todos han muerto
montados, y yo ¡triste! muero en la cama.


Dios no ha querido
que venciéramos, ni ha querido que yo muriese, para que con la vida
se aumente de hora en hora mi oprobio.


Mas, no ha de ver
caballero alguno que doble a tal yugo mi cerviz; frío me sacarán de
la tienda; no viviré como un cobarde. -





Corns y atabals tocan diana,


Los cavalls donan
bramuls;


Com en l'auba no
s'axéca


Don Anfós deu sér
difunt.





Lo seu patje entra a
la tenda,


Y 'l troba estirat y
mut,


Sobre 'l pit sa
llarga espasa,


Besant mort la creu del puny.

____

Diana tocan bocinas y atabales,
relinchos dan los caballos; puesto que al aurora no se levanta,
difunto debe de ser don Alfonso.


Entra su paje en la
tienda y hállale tieso y mudo, con su larga espada sobre el pecho,
besando muerto la cruz de la empuñadura.

____

domingo, 9 de junio de 2019

Tomo I, texto XXIX, carta, lo rey Darago et de Sicilia, reyna de Sicilia

XXIX. 
Reg. 2252 fol. 105. 6 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Reyna molt cara filla. Be creem que per nostra desaventura e vostra no ignorats com nostre Senyor Deus ha volgut appellar al seu regne nostre primogenit lo rey de Sicilia marit vostre de que viurem tostemps ab sobirana tristor e dolorosa vida: placia a nostre Senyor Deus reyna molt cara filla que li do bon repos e vulla consolar nos e vos en nostres tribulacions e gran adversitat en que per sa merce nos ha posats. Reyna molt cara filla pregamvos ab la major affeccio que podem que ho prengats com pus pacientment porets e que conformets lo vostre voler ab aquell de nostre Senyor Deus a qui ha plagut e al qual alcu no deu ne pot contradir e
que vullats entendre ab sobirana diligencia en lo bon regiment daqueix regne axi com tro açi tots temps havets be acostumat: e siats certa reyna molt cara filla que per la mort del dit rey nostre primogenit e marit vostre no es ne sera menor la amor queus havem e haurem daqui avant daquella queus haviem en vida sua ans sera molt major que jamay no fo e conexeretsho per obra. Reyna molt cara filla en breu Deu volent vos escriurem largament sobre aquesta materia e sobre les provisions que entenem a fer per lo bon regiment et pacific estament daqueix regne sobrel qual a present als nous escrivim sino que com nos sapiam certament que Carles Omeli Simon de Mar e los altres jenoveses qui foren preses ab les quatre galeas en Sardenya sien en poder de mossen Sancho Roiç e segons quens han dit sien en lo castell de Cathania pregamvos affectuosament reyna molt cara filla que no vullats dar loc per res quels dits jenoveses venguen en mans del dit mossen Sancho ans si hi son los li façats levar tantost e romanguen en vostre poder preses ferrats e ben guardats en manera que no puxen fugir e que per cosa del mon no sien dats a rescat o a alcun altre partit quar si exien en alcuna manera de la preso seria total perdicio del regne de Sardenya. E sia la sancta Trinitat reyna molt cara filla continuament vostra guarda. Nous merevellets reyna molt cara filla com la present no es signada de nostra ma quar per la subirana tristor en que som posats no havem pogut signar. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a VI dies dagost del any de la nativitat de Nostre Senyor mil CCCCVIIII - Bernardus secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a la reyna de Sicilia.


Reg. 2252 fol. 105. 8 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Reyna molt cara filla. Per raho de la molt dolorosa mort que havem sabuda de nostre primogenit lo rey de Sicilia marit vostre de gloriosa memoria havem delliberat de passar en lo regne de Sardenya fort prestament per acabar e portar a deguda fi la execucio per lo rey nostre primogenit contra los sards a nos e a ell rebelles començada e puys partint del dit regne entenem anar visitar lo regne de Sicilia e metre aquell en bon e pacifich estament ab la ajuda de nostre Senyor Deus: e sobre tot aço reyna molt cara filla havem informat largament de nostra intencio lamat nostre mossen Jacme Roure qui de nostra part vos esplicara alcunes paraules a las quals vos pregam reyna molt cara filla que vullats donar fe et induditada creença: e trametemvos reyna molt cara filla per aquell la carta del poder queus havem donat de regir e administrar lo dit regne de Sicilia en aquella forma que fahiets en temps quel dit rey nostre primogenit e marit vostre vivia. E sia lo Sanct Sperit reyna molt cara filla vostra continua proteccio. Nous merevellets reyna molt cara filla com la present no es signada de nostra ma quar per la sobirana tristor e congoxa en que som posats per raho de la dita mort no la havem poguda signar. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a VIII dies dagost del any MCCCCVIIII. - Bernardus secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur regine Sicilie.