Mostrando entradas con la etiqueta catalanes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta catalanes. Mostrar todas las entradas

sábado, 11 de septiembre de 2021

han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella (traidores catalanes)

MES DE FEBRERO.


En apres lo
dit magnifich mossen Bernat Çaportella diputat vista e attesa la
diferencia e guerra moguda e suscitada entre lo dit serenissimo
nostre Senyor lo Rey de una part e lo Rey de Castella de la part
altra per causa de la dita rebellio per la ciutat de Barchinona e
altres a ella adherents feta qui sotstreta la deguda fidelitat al dit
senyor Rey han proclamat en Rey e senyor lo dit Rey de Castella
en que han entrevengut e entrevenen letres e actes signats per lo dit
mossen Çaportella e altres actes en nom dell e dels dits seus
condeputats per força de la dita oppressio e violencia fetes en la
dita ciutat de Barchinona. Per occasio de la qual cosa son stades
trameses e son de present gent darmes del dit Rey de Castella
en lo Principat de Cathalunya e encara en los regnes de
Araguo e de Valencia
per pendre e occupar aquells e per guerrifar
e damnejar les terres e persones qui volen star e perseverar en la
deguda fidelitat al senyor Rey a les quals coses lo dit Rey de
Castella serie vengut per falses informacions a sa excellencia
donades per part dels dits deputats e de la dita ciutat de Barchinona
e seria vengut a creure los actes aquells haver alguna subsistencia o
valor. Per tant lo dit magnifich mossen Çaportella per servici del
dit senyor Rey e enseguint sa voluntat juxta la letra de la Magestat
desus inserta e per descarrech seu e honor e benefici de tots los
obedients a la Magestat del dit senyor Rey e per lo repos e benavenir
que de aço poria provenir e provendra Deu volent en lo present

Principat ab e de consell del dit reverendissimo senyor
Patriarcha e archabisbe de Terragona e del noble e magnifichs mossen
Rodrigo de Rebolledo cavaller capita per lo dit senyor Rey en la
present ciutat e camp de Terragona mossen Bernat Calba mossen Guillem
Berenguer de Masdovelles mossen Berenguer de Montpalau cavallers En
Thomas Pujada regent la tresoreria del dit senyor Rey Nandreu Bisbal
donzell micer Pere Boquet e micer P. Montmany tots del consell
del dit senyor Rey resident en la present ciutat de Terragona
dellibera esser scrit al dit Rey de Castella significant li la
veritat de les dites coses com passaven e qual principi e progres
tenien. E axi fonch feta letra al dit
Rey de Castella de tal
tenor.


Molt alt e molt excellent Rey e poderos
senyor.
Si en la narracio de les coses se testifiquave la simpla
veritat res no serie mes saludable en la conversacio humanal. Mas com
aquella celada se donen sinistres informacions es obrir cami a molts
inconvenients. De la tempestuosa e turbulenta turbacio seguida en aquest Principat de Cathalunya se creu relacio esser feta a
vostra reyal celsitut mas per appasionades persones qui no solament
han cuberta mas del tot impugnada la veritat es vist per aço digna
cosa certificar de aquella la vostra Excellencia Reyal. Era en lo dit
Principat com universalment se sabia stament pacifich de justicia de
fidelitat e obediencia e de totes altres gracies e bens opulent. Lo
qual lo sperit maligne de pau e repos envejos desigant subvertir ha
volgut posar desig e cubdicia en los animos de algunes persones de

viure no solament absolutes e sens domini mas de senyorejar lo
dit Principat e de proseguir algunes altres per lurs provades passions. E ab tal proposit e intencio les dites malicioses persones
per conduhir aço a la desigada fi han sembrades fames falsisimes
contra la Magestat del Illustrissimo nostre Rey e Senyor dihent
aquella haver en proposit destruhir no solament la ciutat de
Barchinona mas encara tot lo dit Principat difamant la Excellencia
sua de crueltat e altres perverses condicions e a confirmacio de
aquestes malicioses fames e de la tanta iniquitat han tenguda
prathica de fer se algunes coses mijançant lo cors del lllustrissimo
don Carles de bona memoria primogenit del dit S. R.
Les quals son
stades dades entendre esser miraculoses e per tals divulgar e
publicar les han fetes per algunes religioses e ecclesiastiques
persones corrompudes per peccunies e per dons. Don ses seguit que lo
poble de la ciutat de Barchinona e altres pobles de Cathalunya
decebuts per les dites predicacions han dada fe no solament als dits
miracles mas a les dites difamacions. Donant credit als qui eren e
son stats de aço auctors. Los quals se jactaven voler amar e
defendre la cosa publica e per aquella treballar entant que enganats
los pobles per la major part e cayguts en aquest error han cregut mes
avant lo quels es stat donat entendre per aquest seductors. Ço
es que era pertinent e necessari la dita reyal Magestat esser
exellada e desterrada e no deure ni poder intrar en lo
dit Principat. E com a molts de la dita ciutat de Barchinona e altres
del dit Principat apparagues cosa dura e correspondent a infidelitat
e redundant a gran dan del publich que lo dit lllustrissimo Senyor
Rey no pogues en son Principat intrar e aquell regir e que persones
privades (la e girada, pareix a) volguessen la senyoria e
regiment occupar. Entant que aquests faels e devots a la dita
Majestat Reyal delliberassen la venguda sua demoras. Los altres han a
aço contradit o per malicia del temps han prevalegut a fer violencia e sobergueria als qui no son stats de aquest parer. En
tant que per la potencia dels perversos occupants auctoritat e
senyoria per propia temeritat son stades donades a molts e diversos
dels altres sentencies de cruels morts e aquelles deduides a
exequucio. E contra altres fets bandejaments exilis
e diverses persequucions. Les quals o semblants no foren james
vistes en lo dit Principat. E no solament aço es stat temptat e fet
en persones privades mas encara en persona de un conseller de la
ciutat de Barchinona al qual per voler mantenir deguda fidelitat e ço
que era de justicia e raho es stada donada mort. Molts e
diversos oficials reyals per la matexa raho son stats presos e
son detenguts en greus presons. E no resmenys a mi Bernat Çaportella
hu dels diputats del dit Principat e als altres condeputats meus es
stada feta gran violencia e oppressio detenint nos en la dita ciutat
com a presoners e fahent nos menaces de la mort si nons adheriem a llur voluntat. Per la qual mort evitar nos ha covengut adherir a la
dita maliciosa part e fer e signar les letres e provisions que la
dita maliciosa part ha volgut. E ultra aço son stades per aquella
fetes coses altres indignes de recitar fins a traure la bandera de
la
ciutat de Barchinona
e del Principat ab ma armada e
poderosa contra la lllustrissima senyora Reyna e Illustrissimo senyor
Primogenit don Ferrando stants en la ciutat de Gerona per aquells
apresonar. Los quals essent en una força de la dita ciutat han a
aquella sitiada e combatuda molt durament fahents aquesta manifesta
rebellio contra la dita senyora Reyna e contra lo dit senyor
Primogenit lo qual ladonchs novament havien jurat. E los quals
indubitadament hagueren presos rompuda o intrada la dita força o
dins aquella per fam o per armes los hagueren morts sino per la ajuda
de Deu e del Illustrissimo Rey de França. Les gents del qual per aço
trameses aqui plegaren e fahent levar lo siti desliuraren la dita
senyora Renya (Reyna) e senyor Primogenit bellicosament. E com
abans que desliurats fossen sentint la Majestat del dit senyor Rey la
pressura en
la qual los dits Illustrissims muller e fills seus
staven volgues a aquells e encara als seus faels e devots als quals
tanta persequucio ere dada socorrer e per aço vingues en lo dit
Principat prestament li fonch trames al encontre lo exercit del dit
Principat fornit de gran nombre de gent darmes de cavall e de
peu. Los quals vingueren a batalla campal contra lur Rey e senyor de
la qual lo dit senyor Rey fonch glorios vencedor fahent gran strall
de la gent del dit exercit segons per altres moltes jornades es stat
fet de la gent matexa rebelle volent morir en sa rebellio (los
deputats escriben alguna vez que solo han muerto de los de su
ejército “IIII o V”, igual omiten “milia”. Cartas de 1463,
tomo 24
).
Donada per Deu quiscuna vegada victoria al dit
Senyor Rey. E finalment com aquests rebelles altra cosa no hagen
poguda fer constituits en punt de desesperacio per la rebellio e
peccats per ells comesos son recorreguts a la excellencia vostra
proclamant lo en Rey e senyor e donant li aquella malvada fe
que han rompuda a lur natural e ver Rey.
Don han ubert
cami de guerra entre dos tant excellentissims Reys de deute de sanch
tan acostats e donada occasio a molts inconvenients e mals quals son
per aquesta raho seguits. Que aquesta rebellio e acte detestable haja
los principis e progressos dessus dits apar per proces e per
confessio propia den Joan Agullo paher e conseller primer de
la ciutat de Leyda lo que es stat hu dels principals comovedors de aquesta malvestat.
E capitanejant certa gent darmes que exia
al encontre al dit senyor Rey fonch ab tota la dita gent pres
e ell dit Joan per manament del dit senyor Rey a mort condemnat.
En la ora de la qual confessa publicament les dites e altres
malvestats de les quals se rete molt culpable a la Majestat del dit
senyor Rey demanant a aquella perdo en la anima pus lo cos rebia lo
suplici degut. Aquesta es dels dits afers Senyor molt alt e molt
excellent la pura veritat. La qual yo dit Bernat Çaportella
pusch testificar e testifique per les presents essent en libertat en
la ciutat de Terragona hon so pervengut fugint cautelosament e
secreta ab una galera per mar de la dita ciutat de Barchinona en la
qual com dit es so stat ab los altres meus condeputats detengut
oppres menaçat e forçat en fer lo que ses volgut. No vulla donchs
attendre la Excellencia vostra a les letres per mi ne per algu dels
altres meus companyons signades e a vostra dita Excellencia dirigides
en proclamacio de senyoria o coses a aço concernents. A les quals
altres he dissentit decontinent so stat en ma libertat e
dissentire tots temps. Ne vulla creure los dits actes haver alguna
subsistencia fermetat o durada fets per la violencia e oppressio
dessus dites e per largues efusions de pecunies dels bens del
General
e del publich de aquest Principat per fer
precipitar los pobles e ab altres iniques machinacions. E per quant
la major e mes sana part de Cathalunya signantment dels prelats
barons militars e persones generoses son stats e son tota hora de
contrari vot e parer ço es de la verdadera obediencia e fidelitat de
lur ver e natural Rey e senyor entenent per la dita fidelitat
exposar lurs vides e morir tota hora que necessari sera. E
gran part dels pobles rebelles es stada reduida es redueix quiscun
dia atorgant la error e regonexent lur verdader senyor e Rey.
E alre de aço en breu no sespera sino que tots los dits pobles en
los quals maximament lo dit error es caygut regonexent aquell per
pagar degudament los quils han seduits e enganats si levaran contra
ells e a peces los tallaran.
(Lástima que no pase en
la Cataluña actual con el gobierno de la Generalitat.
)
La
present vera informacio per vostra alta senyoria compresa pora
entendre la gran malicia dels actors seus e de qual pena son dignes
ells e los qui la volen en res colorar e qui sots tals colors son
attesos a vostra reyal celsitut volen aquella fer implicar en cosa
tant detestable e tant impertinent a vostra excellencia reyal. La
qual abominara segons se spera lo dit detestable acte e tots los seus
actors e desistira de lur patrocini e ajuda e de tota empresa feta
per aço. Imitant lo dit Illustrissimo Rey de França qui com en tal
fluctuacio del dit Principat pogues fer e prestar molta turbulencia
no solament ha recusat e repudiat ço que la tortura o malicia del
temps ingeria abans en vindicta dels scelerats e rebelles e per tomar
los sots lo degut jou de obediencia a lur ver rey e
senyor
ha feta e fa com a Reyal persona es pertinent admirable
subvencio e ajuda mantenint la justicia del dit serenissimo senyor
Rey e reverind la sua reverend camererie e antiga edat no altrament
que un obedient del qual meritament se pot axi exclamar. O verga de
flors ornada procehint de la gloriosa rail e casa christianissima
dels candidissims lilis insignida e decorada molt dignament
qui pora la tua justicia constancia magnanimitat ab les altres
virtuts moltes comendar ab dignes lahors en tu es verificat lo eloqui Davitich Quia dilexisti justiciam et odisti iniquitatem propterea unxit te Deus Deus tuus oleo exultacionis et justicie pre particibus tuis et cetera. Ha unt a
tu lo Altisme per la tua justicia e preclares virtuts de oli de
exultatio e de gracia fahent te dels teus christianisims pares digne
successor. Confirmant la tua reyal cadira de stabilitat de pau e de
opulent repos en tant que la tua admirable potencia no solament es a
tenir tranquilles los seus latissims termens mas per subvenir a
qualsevol altre en sa justicia e bon dret. Tu christianissim Rey est
verdader spill e norma a qui vulla dignament imitar condicions
reyals. De la excellencia vostra excellentissim Rey de Castella al
qual lo parlar retorna aço matex se spera per esser aquella de
virtuts ornada e fulcida de gran poder. E que no sera oblidant ne
ingrata del memorable acte fet por lo Illustrissimo senyor Rey don
Fernando de memoria inmortal pare del dit nostre serenissimo senyor
Rey envers lo Illustrissimo Rey don Joan pare de vostra altesa. Lo
qual com fos en molt tendra edat e constituit sots tutela del dit
Illustrissimo don Ferrando la donchs infant de Castella sens haver
reyal dignitat e fos en aquella lo dit don Ferrando proclamat per les
gents de Castella no volch aço soltar
abans los dona e posa lo
dit don Joan per lur Rey e senyor. E primer de tot li otorga ço que
era de sa justicia e bon dret. Don lo dit Illustrissimo don Joan pare
vostre ha regnat e lo regne transferit en la Excellencia vostra per
deguda successio. La qual no fora devenguda si lo dit Illustrissimo
don Fernando hagues volgut axi com podia lo dit regne occupar. Pot
esser aquesta santa virtut e benificencia entre reyals persones
posada en oblivio. Certes abans de aquella se creu e sespera tota
gratitut ab retribucio de obres e que migançant la divina gracia
sera entre los tres tant potentissimo Rey no alre que concordia e
unitat de volers a repos de lurs catholichs pobles e a extermini dels
infels e a lahor e servey del rey Altisme de tots universal creador e
senyor qui deu esser reduptat e temut no volent sino equitat e
justicia e qui leva lo sperit de vida als princeps e altres tota hora
que li plau. Al qual en per tots temps sie laor e gloria e li placia
en tota prosperitat conservar longament vostra molt alta e molt
excellent senyoria la qual mane a mi ço que de sa merce sia.
Feta en Terragona a III dies del mes de febrer any de la Nativitat de
Nostre Senyor Mil CCCCLXIII. - De la Excelencia vostra. - Humil e
devot servidor Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya.


Al pie de la carta se encuentra el sobrescrito de la misma en
estos términos.

Al molt alt e molt excellent rey e poderos
senyor lo Rey de Castella.

Adviértese en seguida, que la
precedente carta fue cerrada y sellada con el sello de la Diputación
de Cataluña por el mismo Çaportella, y expedida por el notario
Pedro Perelló, como escribano tomado por aquel para todos los actos
de diputación que debía ejercer, viéndose a continuación la
siguiente firma, según estilo de escribano de mandamientos.


Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

E
no resmenys lo dit deputat considerant e attenent que succehira a
servici del dit senyor Rey a confirmacio de les bones voluntats e
devocions envers la Majestat del dit senyor Rey de tots los poblats
en la ciutat de Çeragoça e encara del regne de Arago
esser los scrit del dit negoci e de aquell esser los dada
verdadera informacio. Com per letres dels dits deputats e lur consell
e encara de la ciutat de Barcelona (en los tomos de la
guerra contra Juan II aparece casi siempre Barchinona
) los sien
stades donades moltes sinistres informacions en contrari. Per tant de
consell e approbacio del dit reverendissimo Senyor Patriarcha e
archabisbe de Terragona e dels dits noble e magnifichs mossen Rodrigo
de Rebolledo mossen Bernat Calba e altres de consell del dit senyor
Rey resident en la dita ciutat de Terragona dessus dit dellibera
esser scrit als jurats de la dita ciutat de Çeragoça e
encara als deputats del dit regne de Arago sots tal forma.


Molt honorables e savis senyors. Si les vostres savieses ab
diligent consideracio volen attendre les coses en aquest Principat
fetes de les quals es tanta turbacio provenguda poran manifestament
compendre la malicia e intencio reprovada dels seus actors e quant es
stat error molt gran a ells inseguir e quanta cecitat seria
voler daquiavant en aquella perseverar. Essent en lo dit Principat
stament pacifich e de tots bens opulent algunes privades persones
mogudes per lurs propries passions han volgut aquell subvertir y
sembrant fames falsissimes contra la Majestat Reyal e vessant
escampant les peccunies e tresor del General e ab altres
malicies e iniquitats han adherits los pobles a lur malicios voler fahent los precipitar e caure en grandissimes errors entre los
quals es no pocha esser feta inobediencia e rebellio a la dita reyal
Magestat e haver proclamat altre Rey e senyor don es venguda
la guerra qual al dos sostenim. Qui pot comptar lo gran

nombre de les persones mortes en aquesta furor. Qui les
depradacions e incendis e altres varies calamitats. Qui los
grans damnatges pot suficientment extimar. Feta es mig deserta la
nostra Cathalunya que populosa esser solia. Feta es buyda e vacua
dels bens e riqueses que solia habundar e la que solia esser cap de
provincies es feta sola e constituida en molta calamitat. Aquest es
lo be publich lo qual los tals seductors se jactaven voler
cerquar e procurar. Aquestes les libertats les quals dehien
mantenir. Quals violencies oppresions e forces sien stades e fetes
per los dits seductors acompanyats e ajudats de la malicia del temps
a fer adherir tots los que han volgut a lur malicia e voler assats
es notori e cert fins a la oppressio feta a mi Bernat
Çaportella
deputat del General del dit Principat e als
altres condeputats meus e hoidors de comptes del dit General
essent detenguts en la ciutat de Barchinona com a presoners e
de tota libertat destituhits abans cominats de greus menaces
fins a la mort natural. Per terror de la qual ha convengut adherirse
a lurs vots e fer e signar totes provisions e letres que a ells ha
plagut. Mas per quant no vol Deu que les coses que dell no procehexen
hagen larga duracio ha ubert a mi cami per lo qual so exit de
la dita oppressio fuigint molt cautelosament de la dita ciutat
de Barchinona e venint en aquesta ciutat de Terragona en la qual so
en libertat
e per so he dissentit e dissent a tots los actes fets
per mi e per los dits meus condeputats o hoidors e que per aquells
daquiavant se faran durant la dita oppressio. E per quant en aquella
ells no poden del dit lur ofici usar es stat vist la potestat tota
del dit ofici residir en mi qui son en libertat. Per tant Deu volent
usare en aquesta ciutat del dit ofici fahent e representant tot lo
consistori de la Diputacio
e expedint tots actes al dit
consistori pertinents a honor e servey de la Magestat de
nostre natural e ver Rey e senyor e conservacio e reparacio de
la cosa publica (república) e de les sues libertats
e de tots privilegis constitucions costums e usatges del dit
Principat. La magestat del dit senyor Rey es de aquesta intencio e
voler segons per sa letra me ha significat e manat. Volent que lo
General
e drets seus
sien conservats e per mi mantenguts e defesos com ere abans de
aquesta turbacio. Les quals coses totes he volgudes significar a
vostres honorables savieses per les presents. Pregant e exortant
aquelles a la vera fidelitat e obediencia de la dita nostra reyal
Magestat e de expellir e lunyar tota altra cecitat e error de la qual
adversant nostre senyor Deu alre sperar nos poria que total extermini
e destruccio. Clement e piadosa es la dita reyal Magestat e prompta a
venia e misericordia a tots los qui a ella volran venir. Sera
satisfer al manament divinal qui vol obediencia als qui posa en los
regnes e terres en loch seu e satisfer a la fidelitat dels cathalans
als quals de aquella ja mes se hoi dir scalabantassen
los peus e sera restituhida en lo dit Principat pau e repos. Lo qual
nos trameta lo poder divinal qui vostres sabieses de lum
de claror inspire a tot lo seu servici. Rescrivint a mi vostres dites
savieses lo quels placia. Dada en Terragona a III de febrer del any
Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat
del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt
honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Çeragoça.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt
reverends noble e magnifichs senyors.
Per quant les vulgars fames
qui dels grans afers insurten acostumen moltes vegades alterar
la veritat de aquelles e atribuir la justicia e injusticia altrament
que nos deu es cosa pertinent e honesta als qui la veritat saben
testificar e expandir aquella per squivar tot error. Aquest motiu es
en causa de esser tramesa a vostres reverencia noblesa e
magnificencies la present per la qual vera informacio hagen de la
turbulent tempestat seguida en aquest Principat e quals son stats los
principis e qual tot lo proces. Era en lo dit Principat com
universalment se sabia stament pacifich et cetera.
(Adviértese
aquí que debe continuar igual a la carta que precede hasta el
párrafo que sigue.) Son recorreguts al lllustrissimo rey de
Castella
proclamant lo en rey e senyor e donantli aquella
fe malvada que han rompoda a lur natural e ver rey.

(Nuevamente se advierte que debe continuar hasta el siguiente
párrafo.)
Tal es dels dits afers molt reverend e magnifichs
senyors la pura veritat et cetera.
(Irá continuando este párrafo
hasta el que se encuentra a continuación.)
No vullen donchs
attendre les reverencia nobleses e magnificencies vostres a algunes
letres e provisions per mi o algu dels dits meus condeputats signades
en proclamacio del dit Rey de Castella e altres aço
concernents e a les quals e altres actes he dissentit decontinent so
stat en libertat e disentire tots temps. Ne vullen creure los dits
actes haver alguna subsistencia fermetat o durada fets per les dites
violencia e oppressio e per largues et cetera.
(Como en la
anterior hasta el siguiente párrafo.)
Aquesta vera informacio
per vostres reverencia noblesa e magnificencies haguda poran aquelles
compendre la malicia dels actors seus e de qual pena son dignes
per haver sembrada tant gran iniquitat e donada occasio a tanta
turbacio scandils inconvenients e mals. Als quals Nostre Senyor
Deu vulla donar remedi illuminant de vera claror los enteniments de
aquells qui en tant error son cayguts per retraurels de aquella e fer
los venir a la deguda part e donant lo repos que a una tanta turbacio
es obs. Crehent adonchs yo dit Bernat Çaportella deputat
vostres reverencia nobleses e magnificencies com a fidelissimes a la
dita Magestat del dit nostre Illustrissimo Rey e Senyor pendre a
contentacio e plaer haver dels dits afers qui tant la sua justicia e
bon dret confirme verdadera informacio e per quant com ya dessus se
conte es cosa honesta e deguda la veritat manifestar he volguda fer
la present a vostres dites reverencia noblesa e magnificencies. Les
quals lo poder divinal tinga en sa bona guarda e aquelles rescriguen
a mi tot ço quels placia. Feta en Tarragona a III dies del mes de
febrer any Mil CCCCLXIII. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya a vostra honor prest.
Als molt
reverend noble e magnifichs senyors los deputats del regne de
Arago
.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


E fetes e expedites les dites letres lo dit mossen Bernat
Çaportella de consell dels dessus dits remete aquellas a la Magestat
del dit senyor Rey la donchs resident en la ciutat de Çeragoça
al qual segui que plagues a sa Excellencia veure e fer veure e
regonexer aquelles copia de les quals li tramete apart per la
dita visio e inspeccio. E si
la sua dita Excellencia havia per bones les dites letres e redundants
a servici seu que provehis e manas aquella del Rey de Castella esser
li tramesa. Les altres esser donades als dits jurats de Çaragoça
diputats del regne de Arago. E no res menys scrivi al dit Senyor Rey
sobre e de algunes altres coses de les quals cobra letra responsiva
de la Magestat sua de tal tenor.

Al magnifich a amat
conseller nostre mossen Bernat Çaportella diputat del General de
Cathalunya.
        Lo Rey.
Diputat. Vostra letra de tres del
present havem rebut a la qual vos responem que Nos som molt contents
fer la provisio per als diputats locals que per vos nos es demanada.
Empero no podent la spatxar axi prest scrivim al Governador de
Cathalunya al patriarcha e mossen Rebolledo que facen exequutar
vostres manaments. Es empero nostra intencio que per vos sien creats
novament per diputats locals en les terres a Nos obedients aquells
que Nos havem ordenat a la colleccio de les Generalitats.

Los quals responguen a vos de ço que rebran e vos apres del que
rebreu dins la receptoria den Thomas Pujades que respongau a
ell. Del que rebreu dins la receptoria den Gaspar Vidal lo
qual sta en Tarregua que respongau al dit Gaspar e del que
rebreu en Balaguer e les terres a aquell circumvehines respongau a
micer Francesch Ponç (Frsncesch) a fi que per aquells
puxa esser convertit en lo pagament de la gent darmes peons e altres
despeses necessaries al sosteniment de les ciutats viles e lochs de
nostra obediencia. La patent dirigida als dits diputats locals en la
forma que per vos nos es demanada vos trametem per lo present correu.
Les letres quens haveu trameses per al Rey de Castella diputats de
aquest regne e jurats de aquesta ciutat e les copies de aquelles
havem rehebudes de les quals havem hagut molt plaer e crehem faran
bon fruyt. Les que venien al dits diputats e jurats havem manades
decontinent donar. Lo parer vostre e dels altres de nostre consell
rescriure en semblant forma als diputats del regne e als jurats de la
ciutat de Valencia loam. Pregam vos axi ho exequuteu. Quant al fet de
les treues entre Nos e lo Rey de Castella fetes e de les noves aci
occorrents scrivim largament al noble mossen Rodrigo de Rebolledo per
lo qual vos seran comunicades. Quant al ofici de procurador reyal de
aquexa ciutat e del camp (Tarragona). Ya per altra vos
havem scrit e encara ab la present vos ho diem que a Nos ha desplagut
no poder satisfer a vostra supplicacio per haver promes primer lo dit
ofici a mossen Berenguer Joan de Requesens. Empero siau cert
que en molt majors coses vos ne farem smena. De Çeragoça a
XV de febrer MCCCCLXIII. - Rex Johannes.
Arinyo secretarius.

E
rebuda la dita reyal letra per lo dit mossen Bernat Çaportella
volent ell enseguir e complir la voluntat ordinacio e manament del
dit senyor Rey mana esser scrit als dits deputats del Regne e
jurats de la ciutat de Valencia e encara als jurats de la
ciutat de Mallorcha sots tal o semblant forma qual fonch e es
stat scrit als dits deputats del Regne de Arago e jurats de la
ciutat de Çeragoça e axi realment foren fetes e
desempatxades les dites letres per mi dit Pere Perello.

El
mismo secretario Perelló advierte a continuación haberse escrito
otra carta, igual a la que menciona, a los jurados de la villa
de Iviza; haciendo notar al mismo tiempo la omisión en este
punto de otra dirigida al Rey de Portugal, la que se encuentra
en otro lugar del registro, por lo que hemos creído oportuno
colocarla a continuación.


(Catalanes traidores, Pedro, conestable de Portugal)

sábado, 20 de junio de 2020

Jorge María Ribero Meneses, Catalunya, Castilla

Un filólogo asegura que el origen de Catalunya es Castilla


Jorge María Ribero Meneses, Catalunya, Castilla

Palencia y Burgos son, en opinión de Jorge María Ribero Meneses, la verdadera cuna del hoy llamado 'pueblo catalán'.

catalán = castellano : Castelongne : Cathelongne


  
Madrid. (Efe/Pedro Pablo G. May).- Los primeros catalanes no sólo fueron de origen castellano sino que el mismo nombre de Cataluña deriva del de Castilla, según defiende el filólogo y prehistoriador Jorge María Ribero Meneses en su último libro Burgos, Palencia, Asturias y Santander: la cuna castellana del pueblo catalán.
"Las evidencias son de toda índole, empezando por numerosos topónimos catalanes actualmente vigentes como Barcelona (Barcino, Barchinona), Tarragona o Montserrat, cuyo origen se encuentra en tierras de la Castilla profunda", según ha asegurado Ribero Meneses a Efe.
Palencia y Burgos son, en su opinión, la verdadera cuna del "hoy llamado pueblo catalán" pues resulta asombroso comparar el mapa de Gerona con el de Palencia y el de Burgos con el de Lérida, a la hora de encontrar multitud de nombres iguales o del mismo origen filológico".
La simbología también "aporta datos clave para esta investigación, porque las conocidas 'barras catalanas' de la 'senyera' se encuentran en muchos escudos de origen claramente castellano y cantábrico" y, aunque hoy no se conserve su policromía, sí se han conservado los colores "en algunos sorprendentes retablos como los que podemos encontrar en Castrojeriz, una población clave". 
https://www.biodiversidadvirtual.org/etno/Escudo-Castrojeriz-img71960.html
Ribero Meneses explica su sorpresa cuando en una procesión tradicional de pendones en la localidad palentina de Ampudia, "el mismo nombre que la Ampurias gerundense, me encontré con que la primera bandera castellana con la que se abría el recorrido era un calco de la aragonesa".
De hecho, la "senyera" es la bandera que "más fielmente recuerda el antiguo estandarte de los pueblos celtíberos, con bandas rojas y amarillas que hoy se conserva en tantas enseñas españolas, empezando por la del Estado", afirma. https://www.lamoncloa.gob.es/espana/simbolosdelestado/Paginas/index.aspx
El libro de este filólogo plantea la tesis de que en la antigüedad colonos de origen cantábrico y de lo que hoy es el norte de Castilla fueron los primeros en recorrer el Ebro desde sus fuentes (Fontibre) hasta el Mediterráneo y "siguiendo las costumbres de la época, nombraron su desembocadura igual que sus fuentes, al utilizar uno de los viejos nombres de este río, Castallania".
Ribero Meneses, quien recuerda que aún hoy uno de los ríos de las fuentes del Ebro se llama Castillería, cree que estos colonos "llamaron Castellón, monumental denominación que todavía se conserva, a la margen derecha de la desembocadura y Castallania, a la margen izquierda".
De Castallania, el nombre habría evolucionado filológicamente hacia Cattallania, Catalonia y, finalmente, Cataluña.
"Todo esto no es nada nuevo", asegura Ribero Meneses, quien recuerda que "en el Atlas de Ptolomeo dibujado hace 1.800 años ya aparece el nombre de los 'castellani' como pobladores de Cataluña, junto a Ilerda, hoy Lérida".
También en la placa de bronce hallada en la localidad leonesa (Legionis: Leon: León) de Bembibre figura un edicto del emperador Octavio Augusto hace más de 2.000 años en el que "reconoce la lealtad de la tribu de los castellanos paemeiobrigenses, que no se habían rebelado contra Roma..., y son nombrados así, como castellanos, hasta cuatro veces en el texto en latín".
"Éstos y otros datos están al alcance de quien quiera investigar en este sentido, pero ha habido y hay fuertes intereses para ocultarlos", denuncia Ribero Meneses para quien, "si el protagonismo histórico hubiera sido de Cataluña y no de Castilla y si la capital española hubiera sido Barcelona y no Madrid (Toledo en tiempos de los godos), otro gallo cantaría".
Nacido en Valladolid pero formado profesionalmente en Cataluña donde puso en marcha en 1973 el primer movimiento español de defensa del patrimonio histórico artístico con la asociación "Arte en Peligro", Ribero Meneses, es autor de un centenar de libros e innumerables artículos de divulgación filológica.
"No es que seamos parecidos, es que catalanes y castellanos somos exactamente lo mismo", concluye este investigador.
Sesión del día 27. 
Dióse cuenta de la siguiente carta del duque de Berry, presentada por Bernardo de Gallach.

Núm. 110. Tom. 16. fol. 646.

noz trechers e bons amis les gents del parlamant de Cathelongne. - Jehan filz de roy de Françe duch de Barri e Damogue comte de Poitou Destampes de Boloingne Daungrie lieutenant de monsengneur le roy en ses pais de Languedoch e duchie de Guienne a nos treschers e bons amis les gents du parlement de Castelongne salut. Treschers e bons amis: nous avons entendu que de present vous estes asemblez pardela pour vaquer e entendre de tout vostre povoyr a farre farre e administrer bona rayzon e justice a celui auquel de droit apartendra e droit appartenir la corroune Daragon. Donc treschers e bons amis nous vous remercions bien affectuosament et avone a voz bones leyautez e proudomies cele si bonne confiança que en bonne justice vous haurets le bon droit de nostre tres chere e tres ame meire la royne de Sicile e de nostre tres chier e tres ame neveu mossengneur Loys son filz en bona recomendacion: en quoy bonns freres vostro devoir e farets a monsegneur le roy a nous touz dun sanch reyal e de la mayson de Françe tresingulier et parfayt plair e a nostre povoir ne souffretons que par gents darmes soit donne ou fait en pais Daragon aucun serief ou donnatige. E pouere que nous avons entendu que ung heraut este pardela e a fait certanis sinistres ruppots nous vous certifions que cenamie este de nostre seu volute e continuadament: et se aucimement pardela on voluoit metre le bon droit et la bone justice de nostre dite mer e de nostre dit neveu en delay et que bonement croyre ne pourrions nous somes certanis que mon dit sengneur pendroit grat despalaisance e metroit penne a garde son droit comme rayson est et nous de nostre povoir et ne le pourrions bonnement soufir. Tres chers e bons amis se cose voles que nous puissons vueyllez le nous signifier e nos la ferrons de buen cuer et voluntiers. Le sanct Spirit vous ait en sa saincte guarde. Escrip en nostre ville de Bourges le IIIIme jour davrili. - Bours (1).

(1) Trasladamos este documento con entera conformidad al registro, y tal como debe leerse según reglas paleográficas, prescindiendo de enmendar los muchos yerros de que está evidentemente plagado, y que cometería el escribiente al registrarlo, ya por no serle muy conocida la letra francesa en que vendría escrito el original, ya por serle estraño aquel idioma. Al lector instruido le costará muy poco el sustituir dommatge o dommage a donnatige, volonté a volute, pour ce o parce a pouere, commandement a continuadament, etc.; pero nosotros hubiéramos faltado a la debida fidelidad, si hubiésemos presentado el testo con semejantes correcciones. En algunas de las actas de este parlamento abundan tales descuidos de los amanuenses; pero los hay en menor número en la parte catalana o latina, crecen en la castellana, y suben de punto en los documentos escritos en algún idioma estranjero. Aunque en las escrituras de la primera clase hemos procurado despojar el testo de todos aquellos defectos accidentales, como dice Capmany, que no son los que caracterizan el gusto de las naciones, ni la corrupción literaria de tal siglo o tal reinado, sino la torpeza o capricho personal del secretario o escribiente; no nos hemos atrevido a tanto respecto de los instrumentos escritos en idiomas estranjeros, ya porque, siendo más defectuosos, hubiera sido necesario rehacerlos enteramente; ya también por no esponernos a cometer nuevos yerros, al manejar y recomponer una lengua que no es la de nuestro país ni de nuestros tiempos: aun así presenta a veces suma dificultad el descifre y traslado de papeles escritos en idioma estraño, porque falsean a cada paso las reglas paleográficas, si nos es desconocido el lenguaje, y si no podemos comprender el sentido, enlace y relación de unos vocablos con otros. Sirva esta nota de advertencia general para todos los traslados o copias de escrituras continuadas en esta Colección.


catalán = castellano, Cathelongne, Castelongne

chatelain, Frederic Mistral, Felibrige

Un atra carta aon podem vore Cathaloigne y Bourgoingne :
Núm. 390. Tom. 21. Fol. 1822.

A moult nobles honorables et sages sires et grans amiz le vezcomte Dille et de Canet lo gouverneur de Rossillon et les consols de la vila de Perpinen. - Molt nobles honorables et sages sires et grans amiz: plaise vous assaver que comme par le comandement du roy mon souverain seigneur ja piessa a moy fait dentrer en icelui royaume et seigneurie Daragon pour garder aidier et soustenir la pure et vraye justicie sur le fait de la succession du dit royaume et garder que par forçe impression ne autre maniere illicite icelle seigneurie ne soit occupee et soumisse a tirennie et que la tres haulte et tres puissant princesse la royne de Jerusalem et de Sicile fille du feu roy Johan Daragon de glorieuse memoire ou mosegneur mossen Loys son ayme filz ne soient injurieusement ne par fraude ou impression forgites de la succession de son dit pere ou ayeul et soit ainsi que le roy mon souveran seigneur lays signiffie a la tres haulte et puissant princesse la royne Yoland Daragon sa cousine et a ses ambaxadeurs estants pour lours a Barcelone et le dite dame par un des ditz ambaxadeurs vous a fait prier et requerir que vous me voulisses recullir et les gens darmes qui vendroient en ma compaignee pour la cause dessus dite et non pour porter ne fere vilennie ne oultrage a nulli qui soit des dites seigneuries Daragon ainsi comme amiz bien vuallans et celux qui venant pour garder mantenir servir et honnourer ses dites seigneuries et non aututrement offandre et ainsi comme louneur et la haultesse et excellence du seigneur qui menvoye le requeroit et que vous qui estes et avez este jusques ici au dit seigneur voisins et bon amiz monstressiez exemple damour e toute douceur a toz les autres: sur la quelle requeste selon que je suy informe fut par vous moult noble governeur respondu avec deliberacion de voz hounourables et sages consolz et conseillers que vous en rescripriez au parlament de Cathaloigne et que selon que le dit parlement vous en respondroit vous en feries et men respondries: de la quelle responce la dite royne ma tres redubtee dame la quelle vouz a tous diz amez gardez et honnourez et pour houneur delle avez reccuz tant de bienz et de houneurs et prenez encorez de jour en jour a et doit aver este bien petittement: et quant a moy je men merveille moult et encores plus que non obstant les dites gracieuses offers et parolles et autres les quelles continuement vous ent este dites en vostre ville vous ne voulez prandre aucune confiance en dit roy mon souveran seigneur ainç avez fait et fetes gens darmes pour moy resister ce que nous ne autres des dites seigneuries navez encores entreprius ne essaye contre nul des autres competiteurs ja soit ce quilz ayent miz et metent encores gens darmes en les dites seigneuries et y ayent fait et porte grans et irreparables dommages et non obstant que plusere foiz que vous et les autres tant aux parlemens comme per les notables cites et villes ayez este sommes et requis a grant instançe encores derrerement par le ault et puissant seigneur monsieur le comte de Vendosme de par le dit seigneur que vous voulissiez fere el garder equalite en la poursuite de la dite justice et que toutes gens darmes buidassent et que si vous voulieu aide a les de bouter que vous lauriez prontement aux despens du dit seigneur ou au plus fort que vous souffrisiez que de la part du dit seigneur en fust mis pareilli nombre comme les autres competiteurs desquelz ni a cellui qui de cler droit aultesse puissance ne juste poursuite aye ne doye surmonter le dit seigneur pour quoy vous les devez plus favoriser que le dit seigneur ne moy et les autres qui venons par son commandement: pour quoy moult nobles hounourables et sages sires encores je vous signiffie que mon entencion nest ne na este ne aussi je nay commandement de fere ne porter dommage a nulli subgite ne habitant des dites seigneuries ains vueli et entens avec toute ma compaignee passer en paient mon escot raisonnablament a la fin dessus dite davoir obtenir declaracion de justice et reparacion sur aucune inique et injuste nominacion et eleccion daucunes persounes du dit seigneur et a sa dicte cousine tres suspectes par causes justes vrayes nottories et tres rasounables. Et pour tant moult nobles hounourables et sages sires de par le dit seigneur et aussi de par les tres haulz et puissans princes et dames le roy et royne de Jerusalem et de Sicilie les duc de Guienne et de Bourgoingne et autres seigneurs de son sanch je vous prie et requier tant que je puis que en ma dite entree vous dounez et fetez douner a moy et a ma compaignee viurez logis et autres choses a moy et a ma dite compaignee necesseres conduit conseilli conffort et aidi ainsi que pour le bien de la besoigne verrez et cognoisceres estre expedient et necessere a la fin et intencion dessus dites et ainsi comme les diz seigneurs et dame et moy jusques a ceste foiz en avons eu perfecte confiance et tellement quilz doient demourer contens de vous. Et sur ce moy fere responce de vostre bonne et clere intencion: et si riens voulez que le puisse signiffies le moy quar ainsi comme jusques ici ne vous aye escondit de riens que par nul de celle ville maye este requis je metray poyne de la complir. Moult nobles hounourables et sages sires et grans amiz je pri au benoist filz de Dieu que pour sa sancta grace vous doine boune vie et longue. Script a Nerbonne le Xe jour de juny. - Bouciquaut mareschal de France.

//

XLVII.

Constitutiones pacis et treguae editae Gerundae ab Ildefonso II Aragonum Rege, denuoque firmatae apud Villamfrancam Poenitentium (Villafranca del Penedés, Penades).

Ex Lib. virid. Capit. eccl. Gerunden. fol. 206. b. 

Cum divinarum et humanarum rerum tuitio ad neminem magis quam ad Principem pertinere dignoscatur, nichilque iam proprium debeat esse boni ac recti Principis quam injurias propulsare, bella sedare, pacem stabilire et informare, informatamque subditis conservandam tradere, ut de eo non incongruae dici et predicari possit quod a Principe Regum dictum est: Per me Reges regnant et potentes scribunt justitiam; ea propter anno ab Incarnatione Domini MCLXXXVIII. idus augusti habito super hoc tractatu et deliberatione apud Gerundam cum Berengario Venerabili Terraconensi Archiepiscopo, et quibusdam suffraganeis suis, omnibus quae magnatibus sive Baronibus terrae nostrae, quibus unanimiter justum et equum visum est comuni utilitati expedire, ut in tota terra nostra a Salsis (Salses) usque ad Tortosam et Ilerdam cum finibus suis pax et treuga instituatur, et nephanda raptorum et predonum audatia exterminetur. Nos qui per gratiam Dei in regno Aragonis et comitatu Barchinonae et provintiae preesse dinoscimus, cum predictorum omnium assensu et voluntate publicae utilitati providentes et saluti animae et parentum nostrorum consulere volentes, ecclesias omnes et personas religiosas cum omnibus rebus suis nostrae protectionis praesidio vallare, ac perpetuo munire disposuimus. Inde est quod omnibus tam clericis quam laycis qui in jam dicta terra nostra degere noscuntur, treugam et pacem secundum formam infra positam et prescriptam, tenendam et inviolabiliter conservandam injungimus, nosque et ad id observandam etiam in eos qui eam violaverint animadvertendum alligamus et astringimus. In primis igitur parentum nostrorum sequentes exempla cum consilio et voluntate supradictorum virorum ecclesias omnes et earum cimiteria quia spetiali censura hominum in bonis Dei intelliguntur sub perpetua pace et securitate constituimus. Ita quod nullus cuiuslibet professionis eas vel earum cimiteria vel sacraria cuiuscumque ecclesiae in circuitu constituta invadere aut infringere praesumat, nichilque inde abstrahere attemptet, feriendis huiusmodi statuti temeratoribus pena sacrilegii eiusdem loci Episcopo inferenda et satisfactione dupli dampni quod fecerint ei qui passus est, praestanda. Ecclesias quoque incastellatas sub eadem pacis et treugue securitate constituimus. Ita tamen ne aliquis in eisdem ecclesiis praedam vel alia malefitia congreget vel guerram inde faciat. Quod si contra factum fuerit, quaerimonia ad Episcopum in cuius episcopatu comissum fuerit, et ad nos sive Baiulum nostrum deferatur, et ex tunc auctoritate nostra et Episcopi vel quod comissum fuerit emendetur vel a pace predicta ecclesia sequestretur. Dominicaturas quoque Episcoporum et canonicorum et monasteriorum et omnium clericorum sive res eorum sub eadem pacis securitate constituimus poena duplae restitutionis inminente eis qui eas invadere vel dampnum dare praesumpserint. Set et clericos, monachos, sanctimoniales et viduas eorumque res omnes sub eadem pacis defensione constituimus; ita quod nemo eos aprehendat, nichilque eis injuriae inferat, nisi in maleficiis inventi fuerint. Si quis vero in aliquem istorum violentas manus injecerit, vel eis aliquid abstulerit, ablata in duplum restituat, et de injuria nichilominus juditio Episcopi in cuius diocesi factum fuerit ille satisfatiat, et insuper sacrilegii penam Episcopo dependat. Immunitates quoque templi et hospitalis Jherosolimitani, et Dominici Sepulcri, necnon et aliorum locorum venerabilium, set et eorundem locorum venerabiles fratres cum omnibus rebus suis sub eadem pacis defensione et poenae interminatione pariter cum clericis et aliorum locorum venerabilium, set et eorumdem locorum venerabiles fratres cum omnibus rebus suis sub eadem pacis defensione et poenae interminatione pariter cum clericis et eorum rebus et ecclesiis constituimus. Villanos et villanas et omnes res eorum tam mobiles quam se moventes, videlicet, boves, asinos, asinas, equos et equas, oves et porchos, ceteraque animalia sive siu apta ad arandum sive non sub pacis et treugae securitate (pone securatate) ita constituimus, ut nullus cuiuslibet professionis eos capiat vel alias in corpore proprio vel in rebus mobilibus dampnum eis inferat, nisi in maleficiis inventi fuerint, vel in cavalcatis cum dominis suis vel cum aliis ierint, vel cum armis contra aliquem exierint. Set et tunc cum reversi fuerint de cavalcatis securitatem eis praestamus, si in ipsis cavalcatis dampnum dederint ei qui propter culpam propriam a predicta treuga fuerit exclusus. Item constituimus ne aliquis mansiones villanorum diruat vel incendat, vel alias ignem ad nocendum subponat, neque oliveta succidat, vomeres et alia instrumenta aratoria sint in eadem pace, vel ille vel illa qui cum predictis animalibus araverit vel ea gubernaverit cum omnibus quae secum portaverit vel habuerit eadem pace muniatur. Et nullus homo ea animalia aratoria pro pluvo, vel alia occasione capere vel rapere presumat; servata tamen exceptione rusticorum qui debitores vel fidejussores sunt pro aliis non dominis tamen ut inferius continetur. Si quis contra huiusmodi constitutionem venerint, liceat (parece una ll) ei infra XV dies a tempore comonitionis ab Episcopo et domini Regis vicario simpliciter malefitium restituere nulla alia poena adjecta, nisi LX solidos quos emendet pro treuga fracta, nisi fuerit tale factum quod importet aliquam poenam secundum tenorem consuetudinis scripte praestandis insuper, si fuerit. Si vero infra praefatos XV dies noluerit restituere malefitium illud, prout proxime dictum est, cogatur inferre simplum vel duplum qualitate dampni inspecta, prout tenor consuetudinis scripte se habuerit cum poena similiter LX solidorum. Quod si commonitus neutrum facere voluerit, a predicta treuga malefactor et eius coadjutores separati intelligantur, ita quod si aliquod malum propter hoc eis allatum fuerit, non requiratur pro pace et treuga fracta, servata tamen pace animalium aratoriorum et instrumentorum suorum et incendii. Set si malefactor et adjutores eius jam dicto quaerelanti ullum malum fecerint emendetur pro pace fracta. Preterea constituimus ut si forte duo vel tres aut plures homines alicuius militis vel cuiuscumque domini alicubi locorum sibi invicem rixati fuerint, quodcumque dampnum sibi inferant, vel ex quacumque alia causa controversiam habeant, lis apud dominos eorum exagitur et terminetur. Si vero diversos habuerint dominos statuimus ut justitiae plenitudinem ad invicem exhibeant et juditio eorum dominorum causa dicta debito fine terminetur. Verumptamen si infra XX dies domini eorum justitiae plenitudinem inter eos exhibere noluerint, liceat post eosdem XX dies transactos praedictis hominibus quaerimoniam suam apud Episcopum et vicarium Regis deponere, et per eos ut supra statutum est vindicta pacis et treugae sumatur. Item terras in contentione positas nullus villanus laboret, ex quo constiterit apud judicem ordinarium possessores (pone possesores) nolle stare justitiae. Si vero bis vel ter (2 o 3) comonitus eas laboraverit, et propterea dampnum susceperit, non requiratur pro pace fracta preter mortem et debilitationem personarum, et salva pace bestiarum in usum laborationis (laborar; aratione; llaurar) deditarum et incendii. Nolumus enim quod propter quaerimoniam rusticorum aratoria animalia depredentur, invadantur et disperdantur. Si quis autem debitor vel fidejussor extiterit et satisfacere creditori non curaverit, de suo proprio pignoretur, nec pro pace fracta habeatur, servata tamen pace bestiarum in usum laborationum deditarum et incendii, in eo videlicet casa ubi quis pro domino suo fidejussor extiterit. Item decernimus ne quis cuiuscumque professionis licentiam habeat pignorandi aliquem rusticorum vel bajulorum ex contractu domini sui, prout proxime supradictum est, pena fractae pacis imminente illi qui contra fecerit, nisi debitor aut fidejussor pro domino suo extiterit, exceptis illis bajulis qui militibus sicut scriptum usaticum comparantur, nisi debitor aut fidejussor pro domino suo extiterit. Item cum sit de proposito nostro unicuique jus suum servare et malignitatibus quorundam in quantum possumus occurrere qui de dampnis datis et possesionibus ab ipsis detentis a quibuslibet conventi et legitime citati in jure respondere negligunt, exclusis primo ipsis contumacibus, et separatis a treuga et securitate supradicta et excomunione Episcopi subsecuta. In hiis duobus casibus damus licentiam pignorandi ipsis actoribus et res eorum accipiendi et etiam rusticorum suorum, salvis tamen animalibus aratoriis et incendio. Conventos autem a dominis suis de traditione sive de bausia qui secundum consuetudinem scriptam innocentiam suam purgare noluerint, ab hac pace sive securitate tam eos cum hominibus et honoribus suis quam eorum coadjutores excludimus et excipimus. Salvitates quoque tocius terrae nostrae tam novas quam antiquitus constitutas sub praedicta pace et securitate ponimus et constituimus. Fures et latrones et eorum receptatores, si malum quod fecerint restituere noluerint et directum facere contempserint, a predicta pace et securitate secludimus (: excluimos). Item constituimus (pone con-tituimus) quod si malefactor amonitus ab Episcopo vel vicario domini Regis subjacens excomunicationis vinculo predicto modo satisfacere noluerit, Episcopus cum vicario domini Regis congreget exercitus totius suae diocesis in hunc modum ut unus homo de unoquoque manso sequatur exercitum, et si competens vindicta a malefactore sumatur. Quod si mansi inhabitator ad congregationem exercitus unum hominem mittere noluerit, excomunicetur ab Episcopo et tamdiu excomunicationis vinculo subjaceat, donec sit satisfactum Episcopo et vicario arbitrio eorum. Preterea constituimus quod si Episcopus neglexerint exhibere suam justitiam, et malefactoribus amore vel timore malefactorum non possit ipse Episcopus vel homines sui tamdiu in nostra curia vel in nostris vicariis invenire justitiam, quamdiu negligentiam suam non emendaverit, liceat vicario ipsum malefactorem excludere a pace supradicta. Item constituimus quod si malefactor noluerit resarcire comissum, prout superius dictum est, ab Episcopo et vicario domini Regis amonitus et propter contumatiam ejus Episcopus et vicarius cavalcadas ad sumendam vindictam super induxerint et ibi Episcopus et vicarius expensas fecerint vel alia dampna inde contraxerint, ut restituantur expensae et cetera dampna arbitrio Episcopi et vicarii. Item vias publicas sive caminos vel stratas in tali securitate pono et constituo ut nullus inde iter agentes sub pace comprehensos invadat vel in corpore proprio sive rebus suis aliquid injuriae vel molestiae inferat. Quod si quis contra fecerit, in duplum restituat et poenam LX solidorum inferat. Preterea illud constituendum esse et firmiter observandum censuimus sub eadem treuga et pace dies dominicas esse, festivitates omnium Apostolorum, Adventum Domini usque ad octavas Circumcisionis, et Quadragessimam (Cuaresma) usque ad octavas Paschae, diem quoque Ascensionis Dominicae, necnon Sanctum Penthecosten cum octavis suis, et tres festivitates Sanctae Mariae, et festivitatem Sancti Johannis Babtistae, et Sancti Michaelis, et omnium Sanctorum, et Sancti Foelicis Gerundae. Et preterea sciendum est quod predicta poena LX solidorum dividatur pariter inter nos et Episcopum cum medietate dupli. Alia medietas dupli applicetur illi qui dampnum passus est. Item volumus quod occassione huius constitutionis in nullo derogetur usatico (uso, usatge; + consuetudine : costumbre; más usado en plural, usaticos, consuetudines) scripto, scilicet, in dandis potestatibus castrorum a vassallis dominis suis, sive in restituendis vassallis vel omnibus aliis. Item statuimus quod si aliquis contra consuetudinem scriptam venire presumpserit, si dampnum sibi vel suis coadjutoribus datum fuerit, non requiratur nec emendetur pro pace fracta. Item statuimus, quod si pro pastu pecoris (pécora) oves vel boves vel alia quaelibet animalia ducta aut inclusa fuerint, non requirantur nec emendentur pro pace fracta. Item omnibus sit manifestum, quod nos promittimus quod de cetero non aliquid exhigamus occasione bovatici vel constitutae pacis ab aliquibus hominibus constitutis a Salsis usque Ilerdam et Tortosam et in suis finibus. Promittimus quod non constituamus in tota supradicta terra vicarium nisi Cathalanum

Ut autem haec omnia supradicta melius et firmius observentur, ego Ildephonsus Dei gratia Comes Rex Aragone, Comes Barchinonae, et Marchio Provintiae in Penitense apud Villamfrancham juro tactis corporaliter sacrosanctis Evangeliis omnia supradicta me bona fide observaturum, si Deus me adjuvet, et haec sacrosancta Evangelia, et observari faciam. = Signum + Ildephonsi Regis AragonaeComitis Barchinonae, et Marchio Provintiae