Mostrando entradas con la etiqueta Juan Andreu. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Juan Andreu. Mostrar todas las entradas

jueves, 3 de septiembre de 2020

4, 5 de enero

4 DE ENERO.


Se resolvió convocar una junta de letrados, que informase de qué medios podría echarse mano, y qué razones podrían alegarse, para reclamar por la vía judicial la libertad del Príncipe.

5 DE ENERO.

Se propuso por algunos de los diputados y consejeros el acuerdo que sigue, del cual disintieron Jaime Taranan, Gregorio Molgosa, Juan Dusay, Andrés Solzina y Juan Andreu, presentando los votos particulares que también se copian a continuación.
Quod supplicent domino Regi verbo quod observet guidaticum seu guidatica pro observatione usaticorum Barchinone Quoniam per iniquum Statuerunt etiam Auctoritate et rogatu et pratice eorundem et sich Liberet illico dominum Principem filium suum non obstantibus quibusvis in contrarium forte dictis que asserant de jure aut de facto non obstare et dictum Principem non fore culpabilem. Et si fortasse dominus Rex non annuat dictis supplicationibus verbo factis dicendo quod post guidatica dictus Princeps delinquerit vel alias contradixerit dicant quod non credunt quod delinquerit et sic eum placeat liberare. Et si dominus Rex persistat in denegacione observacionis pedictorum tunc supplicetur quod pro predictis examinandis eundem Principem restituat in Principatu Cathalonie et civitate Illerde in qua ipsum cepit et ex quibus Principatu et civitate eum extraxit et secum duxit contra constituciones et libertates Cathalonie per ejus Majestatem juratas supplicando in omnibus predictis dictum dominum Regem in vim contractus et juramenti per eum prestitorum ad quorum observanciam precise astrictus est cum usatica et constituciones sint leges paccionate et jurate et vim contractus habentes et nullum subeant judicium directe vel indirecte sed pro clara observancia et alias supplicent adaptando melius quo potuerint verba et fiat sine scriptis.

Sia suppplicat al Senyor Rey que com per la detencio que ell ha feta de la persona del Senyor Princep fill seu haja derogat e contravengut a molts usatges de Barchinona ço es al usatge quoniam per iniquum per quant lavia guiat e al usatge auctoritate et rogatu et cum temporibus per quant havia trames per ell e al usatge statuerunt etiam per quant en aquell mateix dia havia besat e mes per traure lo dit Senyor Princep de la ciutat e vegueria de Leyda e del Principat de Cathalunya haja derogat e contravengut a moltes constitucions de Cathalunya e privilegis de la dita ciutat de Leyda e assignantment a la constitucio del Rey En Pere segon en la 2a cort de Barchinona capitulo XI° que comença Item quod omnes *cause que sint de Cathalania et cetera e a la constitucio del mateix Rey En Pere en la dita cort capitulo XII° que comença Item quod *cause vicarie e a la constitucio del Rey En Jaume segon in III curia Barchinone capitulo VIII° que comença Item ordinamus e a la constitucio de la Reyna dona Maria en la cort de Barchinona capitulo II° que comença Volents les constitucions et cetera Item als privilegis de la dita ciutat de Leyda que volen que negu qui alli sia pres puga esser tret de la dita ciutat que sia sa merçe per reparacio del greuge fet al dit Principat e ciutat de Leyda e per observancia de les dites constitucions e privilegis vulla de continent tornat lo dit illustre Princep en lo dit Principat de Cathalunya vegueria e ciutat de Leyda. E apres per observancia dels dits usatges li placia tornar lo dit ilustre Princep en ça libertat com sia stat pres e detengut contra forma dels dits usatges et cetera. - Johannes Dusay.
Andreas Solzina doctor decretorum est intencionis quod verbo et non in scriptis suplicetur Regie Majestati quod attento quod Illustrissimus Princeps filius suus fuit per suam Serenitatem detentus in civitate Illerde Principatus Cathalonie et demum illum secum duxit extra dictam civitatem et Principatum ex quo fuerunt lese constituciones generales Cathalonie disponentes quod cause vegarie infra vegariam et cause Cathalonie infra Cathaloniam et cetera quod placeat sue clemencie dictas leges patrie per suam Majestatem juratas et paccionatas inter ipsum et dictum Principatum illesas intactasque servare ac tenere prout ipse suique predecessores recordacionis inmortalis est ac fuerunt optime soliti et ita quod placeat ejusdem illustrissime dominacioni dictum Principem infra dictum Principatum et vegariam reducere. Et si per suam Majestatem respondetur quod dictus Princeps comissit crimen lese magestatis et cetera poterit responderi quod si et ubi ita esset quod minime creditur dictus Princeps erat et est quidatus per vulgatos usaticos deductos et allegatos propter quos venit omnino relexandus. Verum quia in Regno Aragonie non est locus disputacioni de dictis meritis per dictas constituciones que etiam locum habent in asserto crimine lese Majestatis et in primo capite cum generaliter loquantur et generaliter sunt intelligende etsi sua Majestas pretendit non habere locum dictas constituciones in dicto pretenso crimine istud est interpretari dictas constituciones quod crimine fieri potest per suam Serenitatem solam obstante alia generali constitutione Cathalonie et sic si ipse vult istud pretendere ut sup-
(salta de la 123 a la 126)
devant ell haurie procehir a castigar aqueix Principat e nosaltres. Et dit aço mana al prothonotari legir primo hun memorial en paper que dix lo dit Senyor ere stat trobat en poder del secretari del Senyor Princep lo qual segons se diu li fou trames per hun juriste de açi continent en efecte que per furs alli mencionats e practiques daquests Regne pus los primogenits dels Reys passen XIIII anys poden es deuen dir primogenits e exercir lo ofici de Gobernador general. Item una letra segons dix feta per lo Rey de Castella a don Johan de Beamunt la qual solament en dos linees conte creença al portador. Item altra letra que mossen Diego de Ribera cavaller castella fahie al dit don Johan per raho del matrimoni ques tractave de Castella ab lo dit Princep. E quascuna de les dites letres al parer nostre son molt apartades de culpa impingidora al Senyor Princep. Es ver lo Senyor Rey ne trau cert seny per presumpcio. Item altra letra tramesa per lo dit don Johan de Beamunt a son frare conestable de Navarra certificantlo de coses familiars entre ells e a la fi parle alguns mots del Senyor Princep molt bons honests e tals que ans li succeexen al parer nostre a lahor qua a culpa. Item altra letra que la vezcomtessa de Biota fahie al al dit Princep en la qual ha moltes paraules impertinents e no ben dites avisant lo dit Princep de la poca voluntat que los Senyor Rey e Reyna han en ferlo jurar per primogenit e en fer lo matrimoni de Castella e jatsia hi haja moltes indegudes paraules pero a nostre parer no fan res al Princep car lo carrech de la dita vezcomtessa. Apres feu legir hun paper lo qual se aferme esser la deposicio de don Johan de Beamunt la qual tota es feta e composta en molta lahor del Senyor Princep e a nostre parer no mostre fer en res contra lo dit Princep car lo mes que diu es que ell dit don Johan e lo doctor de Butia havien pensat pero no deliberat que lo Senyor Princep de Leyda tornas en Barchinona e que de alli tremetes al Senyor Rey tres missatgers per dir a sa Majestat quel fes jurar per primogenit e ques fes lo matrimoni de Castella e com fossen partits los missatgers que tentost lo Princep partis e anas a Mallorcha es fes assegurar del Governador e si alli stave segur sino que tiras en Sicilia e si li parie no esser expedient anar en Sicilia que anas a Cartagenia e que fes lo matrimoni ab lo Rey de Castella pero no diu que lo dit Princep sabes res en aço ne hagues res fet ne dit que ofena la Majestat del Senyor Rey. Legides totes les dites coses lo dit Senyor Rey torna parlar dressant les paraules a nosaltres dient ja veeu com ço que jo vos havie dit del Princep passe axi perque daci avant vos ne podeu tornar e nom provoqueu mes a ira car no ho pendria a paciencia ans haurie procehir contra vosaltres e lo meu Principat allegantnos una ley que diu es en Castella qui sapelle ley de Spanya la qual dispon que si lo Rey es supplicat e per una o dos vegades denegue admetre la supplicacio dalli avant lo qui mes supplique cau en pena de menos valer que vol dir quasi infidelitat dient que ell seria forçat procehir en castigar juxta la dita ley si mes avant era enujat per nosaltres. Hoc mes dient que lo Rey En Pere per sola suspicio de certs actes que son frare fahie feu matar aquell e lo rey de Mallorcha per sola sospita que contra ell se hague fou destrouit e pres axi que nous meravellasseu del que ell fahie contra lo Princep com ja fos practicat per los dits Reys per sola presumpcio quant mes ell per les causes dessus dites. Les quals coses per nosaltres oides molt humilment responguem que tant com toque lo interes del Senyor Princep ne en scusarlo al present no curavem dir res mas que la sua Senyoria volgues tolre als cathalans la via de supplicar era metrelos en desesperacio e que nuncha per los Reys passats de gloriosa memoria fou prohibit lo supplicar e axi que plagues a la sua Altesa no pendre en enug nostres supplicacions e instancies majorment que axi nos era forçat juxta la comissio per vosaltres senyors a nosaltres feta. Quant es a la ley de menos valer responguem ab paraules pertinents que les orelles dels cathalans no acustumen ne poden oir res quels toch a lur innata e incorrupta fidelitat e que de la sua Altesa era pres humilment mas que algun altre fora la sua persona no satrevis a tal cosa dir car no porie passar sens deguda resposta. E lo dit Senyor Rey inflamat en ira e colera replica que ell estave e perseverave en lo que dit havie. E axi partintnos de la sua Senyoria molt torbats e contristats anam a la posada de mi archabisbe e fem venir los missatgers de Barchinona Leyda Perpinya e Tortosa als quals recitam totes les dites coses demanantslos sobre aço de consell. Los de Barchinona dixeren que encara no havien explicada lur embaxada al Senyor Rey e que fins haguessen amplament parlat ab sa Majestat no porien res dir significants que ells portaven tals coses que crehien fer tot be. E nosaltres veents lur resposta nols volguem pus anujar e axi sen anaren. Los altres missatgers restaren e tots ensemps deliberam que per la honor del Principat covenie e era molt necessari tornar parlar ab lo Senyor Rey present son consell per satisfer als dos caps qui toquen a la pupilla del ull dels cathalans ço es al prohibir les supplicacions e al carrech de infidelitat e que al cap de Spanya per mi comte de Prades es certa forma e manera per tots nosaltres composta. E de fet ir que era dissabte fom ab sa Majestat e present lo consell dessus dit tota humil e subjecta reverencia de sa Altesa precedent satisfem molt prolixament als dos articles (caps) dessus dits ab copia de paraules forçades e ab aquell gest de homenia que los cathalans acustumen parlar per la honor del Principat e lur en tals casos acompanyantho de motius gestes conquestes e altres coses fetes ab scampament de sanch e perdicio de bens per los cathalans. E quant al article de la ley de Spanya fon dit que los cathalans ja tenen lurs leys e pratiques molt apartades de les leys e pratiques de Castella França e Anglaterra dient a la fi que apartada la sua clement e reyal persona si algu de son consell o altres qualsevol persones tacha alguna de infidelitat volien impingir a aqueix Principat ne a nosaltres que tots deliberavem perdre les persones animes e bens ultra que lo Principat hi provehirie talment que la honor sua seria salva. Lo dit Senyor Rey oides totes les dites coses molt attentament e lo seu consell constituit en gran silenci respos molt humanament que no placia a Deu ell haja haguda intencio de denedar expressament les dites supplicacions quant es en respecte de nosaltres ne del seu Principat de Cathalunya pero que ere ver quant en respecte dels altres vassalls dels miradors circumvehins qui comprenien altre de aquest modo de supplicar ell haguere a gran servey que cessassem pus sabiem sa intencio. E mes dix de la ley de Spanya era sa intencio haverho dit per exempli e no que sa Majestat entenes que en sos regnes e terres ell judicas ne exequutas res sino ab les leys municipals de aquelles e drets comuns e segons los Reys passats han acustumat ne plagues a Deu que la sua intencio fos de haver res pensat de infidelitat ans te lo Principat e los cathalans per fidelissimos vassalls e que en consell ne fora may oy dir lo contrari certificantnos que on lo opposit sentis ell hi exposarie la persona en defensio lur axi com sa Majestat creu los cathalans han expostes e exposarien les persones a mort per la defensio exaltacio e honor de sa reyal corona segons han tostemps acustumat. Feta la resposta dessus dita nosaltres a qui la tristicia e passio que teniem fou en goig reduida regraciam aquella molt a la sua Altesa e lin besam la ma. Apres lo matex instant per bocha de mestre Johan Ferrando com a predicador en aquesta part foren dites a la sua Senyoria algunes coses molt appropriades a la materia dessus dita e signantment mostrant gran admiracio e alguna resta de passio de aquelles paraules proferides per sa Majestat nol provocassem mes a ira com sia missatge de la mort assenyalant les nostres persones e allargantse lo dit mestre Ferrando en dir algunes auctoritats de la sacrada Scriptura e altres coses molt dignes de venir en orelles de hun Rey e senyor tal com ell es. E lo dit Senyor prenent benignament lo parlar de mestre Ferrando dix veritat esser que ell havie proferides les dites paraules pero no les entenie haver dites contra nosaltres ne contra algu del Principat mas lo seu concepte es que la nostra representacio e instancia cause tants pensaments en les gents que venen en detraccio de la sua reyal Majestat que allo lo encen e provoque en gran ira quil porte en insuportabla congoixa per la qual remediar si no cessam sera forçat a exequutar la persona del Senyor Princep qui es causa de aço. Nosaltres responguem que pus lo Principat de clemencia e misericordia lo supplicave fos de sa merçe aço no nogues lo Senyor Princep e axi nos partim alegrament de sa presencia e deliberam de tot avisar vostres reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses a fi que vejau e sentiau tot lo proces del negoci e millor puixau deliberar lo que sia a bona conduccio de aquell. Certificantvos que are oym agre are dolç per moltes vies e bonament en res nons podem fermar per fer pronostich. Nostre Senyor Deu sie tots temps director. Sabut havem e es cert que lo Senyor Rey tramet a vosaltres e a Gerona e Perpinya e altres parts del Principat mossen Guillem Ramon Darill e mossen Luis de Vich veureu mossenyors que diran e provehireu segons de vosaltres se spere. Aximateix tramet en Valencia lo scriva de racio per la matexa fahena. Tot vos sie avis. Nosaltres ab gran diligencia e voluntat continuament vaccam circa lo negoci sperant sempre ab desig vostres deliberacions e conclusions. Lo dit Senyor Rey segons se diu sta e persevere en portar lo Princep en Morella. Vuy mati a les set hores ja ordenada la present es arribat Manxo servidor segons diu de vos mossenyors de Montserrat ab una letra en la qual veem vos meravellaveu com nous haviem scrit fins aquella hora e significau haver dubte que los correus no fossen presos. Ja vos havem scrit e dada raho del lagui de nostre scriure e per dos correus derrerament spatxats la hu a XXX del passat laltre lo jorn de Ninou (any nou, cap d´any) pensam havervos explicada prou materia. Creeu mossenyors que no folgam nit ne dia e nons porieu mes cuytar que som cuytats en dar recapte al que tenim entre mans. Dels correus no hajau suspita car fins açi no sabem que algu ne sie stat pres ne detengut. E ordenen vostres reverencias nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Çaragossa a IIII de janer any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Reunidos otra vez por la tarde los diputados y consejeros, acordaron también enviar copia de la carta que precede a las universidades de Gerona, Perpiñan, Lérida, Cervera y Tortosa, acompañándola con la circular que sigue:

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e molt savis senyors. Per altra pochs dies ha vos havem scrit queus plagues elegir una persona la qual fos açi al XII jorn del present mes per les rahons en la dita letra contengudes. E ara perque havem rebuda una letra dels embaxadors de aquest Principat e vejau que si conte e los afers en quin punt son vos ne enviam copia interclusa en la present. E jatsia cregam hajats elegida persona per venir açi segons es dit encara vos pregam que la fassau cuytar que no manch a la jornada car ja vehets los afers si ho requeren. E sia molt honorables e savis senyors la Santa Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VII de janer any Mil CCCCLXI. - A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

También se aprobó la contestación que debía darse a los embajadores, en los siguientes términos.

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e honorables senyors. Gran aleujament e consolacio ha donat a nostres inexplicables congoxes la animosa virtut per vosaltres usada e exercida segons per vostra letra de quatre del present vuy rebuda som diligentment avisats. E no solament vostra letra aço explica mas moltes particulars singularissima e virtuosa fama a vosaltres attribuex. E jatsia la sperança de aquest Principat e de nosaltres aquell representants en vosaltres tal fos com per experiencia loablament comprovam encara som molt alegres e confortats sentir e saber axi virtuosament lo honor de aquest Principat en lo qual tant compreneu hajau defes a comu descarrech de tots de que infinidament vos regraciam. Pregantvos continuament que ab summa virtut e sforç aquest negoci prosseguiau de queus restara perpetua gloria e fama car stimat es per los miradors e es opinio certa que en lo prospero exit de aquest negoci sta la felicitat e prostracio de aquest Principat. E femvos certs que en aquesta materia es tanta la unio dels coratges dels cathalans que discrepancia alguna no recau entre majors mijans e populars. Con tanta unitat es e perseverancia de aquella facil cosa es virtuosament obrar de que se aconsegueix inextimable premi. Aço no dihem perque james de vosaltres se haja sperat altre del que sentim mas sols ho scrivim per nostra contentacio e confort a vostra virtut.
E encara que per vosaltres axi virtuosament sia stat satisfet a la Majestat del Senyor Rey com scriviu havem delliberat scriureus nostre parer lo qual vos pregam sia a la dita Majestat en presencia de son consell si possible es en tal orde e forma explicat que comprenga vosaltres havernos certificats de tot lo que dit e rahonat era stat. E jatsia vosaltres aquest Principat representats promptament haguesseu satisfet pero nosaltres loant e aprovant la satisfaccio vostra encara havem delliberat heus havem scrit esser ampliada la dita resposta e satisfaccio e axi juxta les coses dejuscrites sera vostre parlament deduhit. Crehem aquest tal orde conduhira la dita Majestat esser certa que no solament lo que vosaltres dehiu parlau de vosaltres mateix mas que molt mes encara que no li explicau vos es en comissio donat. E venint respondre e satisfer particularment a tots los caps en dita vostra letra contenguts juxta lo orde en que son en aquella posats vos dehim com havem gran plaher e a bon senyal que la Majestat del Senyor Rey en presencia dels quens scriviu fahents son consell vos haja volgut parlar e respondre car no havem dupte molts dells en aquella porcio que podra cascu ajudaran aquesta materia e la dirigiran a bon fi. E hon nou facen podran esser certs que de Deus omnipotent qui mal algu no jaquex impunit e encara de gents podrien haver tal premi com se merexerie de tan enorme crim com serie torbar tant benefici e repos de la cosa publica de aquest Principat lo qual ha per constant e ferm que pot e deu extirpar los qui mal aconsellen a la Majestat real. Ens plaura molt totes vegades ques puixa davant lo dit consell sien nostras instancies fetes. E encara hauriem a bo comunament sius era vist o particular fossen los del dit consell pregats convidats e incitats a ben obrar e consellar en aquest negoci. E si lo contrari faran ço que no creu aquest Principat degen sperar condigna satisfaccio. En lo queus scrivin havervos dit la dita Majestat esser enujada de vostras supplicacions e que no pendria a paciencia pus continuasseu e que procehiria contra vosaltres e aquest seu Principat e que no fos pus a ira provocat allegant la ley de Castella (ley de Spanya pone antes) de menos valer et cetera e los procehiments del Rey En Pere et cetera vos responem deliberadament e consulta que ab tot per vosaltres virtuosament hi sie stat satisfet perque la sua Majestat be planament conega aquest parlar en Cathalunya no esser sentit sens grandissima congoxa e que algu altre no seria tollerat encara desijam esserli replicat e satisfet. (Menos mal que estos no vieron lo que pasó con sus fueros y otras leyes con Felipe V de Bourbon, Borbón, les hubiera dado un jamacuco) Primerament que havem a gran admiracio la sua Majestat digua esser enujada de supplicacions com ab la sua clemencia parlant tals paraules no sien pertinents a la sua corona reyal car lo ver Rey deu resemblar al Rey dels Reys Deus omnipotent lo qual no solament no pren enuig en esser supplicat mas expressament mana quel demanem el suppliquem el importunem e ab ferma fi demanat de qualsevol ab plaer ha oides e exaudides les supplicacions. Deduhir a vosaltres actes ne exemplars de aço serie superfluu e demasiat enujantse donchs la sua serenitat de supplicacions se lunya a Deus resemblar e de tanta perfeccio. E si als cathalans es obtruncada la via de supplicar quin cami los resta lurs libertats conservar sino via tal que seria e molt enujosa e molt damnosa als Reys e a la cosa publica car lurs libertats conservar deliberat han e defendre virtuosarnent e deguda com la vida. E no plau als cathalans ne comportar entenen esser regits ne governats per leys de Castella ne encara que en lo gobern o regiment dells exemplar sen prenga car ells tenen ja ses leys e privilegis paccionats conformes a drets divinals e humanals en los quals han viscut e volen morir.
E la dita ley de menos valer per supplicar es dissona e diforme a la ley de Deus omnipotent e a la humana raho perque no deuria esser per la prudentissima Serenitat reyal allegada e menys en fet deduhida. Los actes del Rey En Pere commemorats nos deurien traure en exemplar car no han conformitat alguna ab los presents per moltes rahons no ignorades com les culpes imposades a la persona del Senyor Princep no sien tals que algu de poca condicio que fos no serie per aço en preso tres jorns detengut ans si la dita Majestat era degudament informada e rectament sens passio li plahia contemplar son honor gloria e fama la qual aquest Principat desija mes que aquells qui li consellen los enantaments que fa conexeria aquest Principat en haver tramesa tal embaxada e tals supplicacions continuar fer gran servey e honor a la sua corona e repos a la sua senectut e per aquest mija la sua Majestat esser exempta e relevada del nom e sinistra opinio en que comença recaure de que molt nos dolem ens congoxam e ab molta rectitut de intencio e ab innata e incorrupta fidelitat havem procehit e no havem res comes perque siam dignes sino de molt premi e remuneracio. En tals fets no ha loch castich ne cominacio de aquell e encara que tals coses sien stades cominades nos creu e exequucio de aquelles se procehis per la sua savia e ordenada senyoria com sia Rey natural e no pas tira. E si nosaltres fem tal instancia cercam per defensio de libertats les quals jatsia justes sien encara son estades ab scampament de sanch adquirides e si desemparar les haviem no volriem pus viure car aquestes libertats han axi feta gran e ampliada la corona Darago la qual serie anichilada aquelles perdudes. Nostres passats virtuosament les han adquirides e aquells actes commemoram e seria ben pertinent la sua Majestat prengues exemplar dels actes del sant Rey En Jacme e altres Reys virtuosos e del glorios Rey don Fernando son pare qui podent deseretar lo rey don Johan lo defene virtuosament el feu adorar Rey en Castella don viura perpetuament en glories nom e fama e meresque per Deus esser premiat en la corona Darago. Molt havem que dir e podriem en aquesta materia lo queus obmetem per evitar prolixitat e sabent parlar a vosaltres de tantes virtuts be fornits e acompanyats. Vosaltres hi haveu ja egregiament satisfet e encara per vostre confort e satisfaccio nosaltres quant pus breu podem vos ne splicam nostre proposit. Venints a la resposta feta per la dita Majestat al replicat de mestre Johan Ferrando qui axi virtuosament e sforçada parla havem gran admiracio e grandissima congoxa la dita Majestat interpretant les paraules dites de provocacio a ira sia poguda inclinar en dir que per remediar si no cessareu li seria forçat exequutar la persona del Senyor Princep et cetera. O dures paraules e incredibles que per causa aliena e stranya pare exequutas tal fill. No volriem per algunes gents fos sentit dita Majestat haver tals paraules proferides car no serien per son servey e honor. Es aximateix de grandissima congoxa en aquest Principat oyr ne sentir lo Senyor Princep deure haver no solament exequucio personal mas minima congoxa per causa de aquest Principat lo qual en benefici e repos del pare e fill tracta e treballe e james cessara fins obtengut haja lo degut. E jatsia aquest pas sia de grandissima importancia breument volem sia dit a la Majestat en lo consell que los cathalans no crehen tal cosa. Pero pus dita es si en la persona del Senyor Princep se segueix exequucio alguna hauran per cert los cathalans sera feta per causa dells car sabud es lo Princep no haver culpa digna de exequucio e pus injustament sera exequutat la divina vindicta volra e ordenara ques seguiran coses les quals no aportaran lo repos que lo Senyor Rey recite e pense ans seguiran tants inconvenients que portarien molt majors congoxes a la sua Serenitat e als poblats en aquest Principat qui no serien axi reparables com son de present. E perque hora es aquest negoci strenyerse e no pus palparlo (com una mamella) ne per dilacions portar havem deliberat la persona del Senyor Princep sia demanada esser restituhida en Leyda hon es stat pres car de justicia per libertats e privilegis de la patria axi se deu fer. E pus lo Senyor Rey se enuge de supplicacions si nous sera vist usar de termens suplicatius usau de altres scilicet que aço demaneu de justicia e en virtut del jurament per la sua Majestat prestat. Sobre aquest article havem haguda gran congregacio de juristes los quals concordament la materia disputada han conclos per los drets de la patria lo Princep deure e haver tornar en Leyda segons veureu en lo altre scrit sobre la justicia qui va ab la present. Apres que lo dit Senyor Princep sera en Leyda se tractara de les altres coses e merits de liberacio. En cars de proces de heretgia qui es major e egual al de lesa Majestat fon tornat mestre Johan lo metge moro de Perpenya en Barchinona on era stat pres e tret daqui. Molt mes se deuen sostenir e forçar aquestes constitucions concernents tant lo interes publich en lo Senyor Princep que en lo metge moro. E si la dita Majestat ab gloses e interpretacions les quals fer no deu volra dilatar o les dites constitucions qui a la letra han esser enteses no volra observar oblidantse del prestat jurament lo que no crehem seria portar los poblats en aquest Principat en desesperacio vehentse privats de les libertats en que son nodrits. Fins aci ab molta humilitat e reverencia haviem volgut en soles supplicacions insistir per mes demostrar a la sua Majestat voler humilment e subjecta aquesta instancia fer e crehent pus facilment obtenir lo que demanavem axi com degut era. Pero pus la sua Serenitat vol provar e experimentar lo virtuos sforç dels cathalans forçat es intrar en la materia de justicia e procehir en forma que sera a ell e a nosaltres de molta congoxa. Pero speramne grandissima libertat e repos a la cosa publica. En venguda de mossen Erill e de mossen Luis de Vich trobam plaer car sentiran e veuran aci moltes coses de que podran scriure en que conexera lo Senyor Rey esser molt major lo sforç e unio de aquesta patria que aqui no se stime. Jaus havem scrit nostra deliberacio esser vos placia si lo Senyor Rey parteix de aqui per anar a Morella o en altra part ab lo Senyor Princep tota via lo vullau seguir e no cansarvos de aquesta virtuosa e honrosa empresa. A XII del present que seran aci molts demanats strenyerem totes nostres conclusions e sereu de aquelles amplament certificats. A la Senyora Reyna havem per molt propri sia fet un ben stret rahonament assenyalant sperança de moltes congoxes e encara que les gents no stimen la sua Altesa fer benefici a aquest negoci e recitarli particularment de les coses sobrescrites segons vist vos sera supplicantla per obres e efectes vulla fer mostrar lo benefici que hi fa. E tant frequentadament com puxau vos placia visitar lo Senyor Princep e confortarlo. E sia lo Sant Sperit vostra guarda e direccio dels afers queus son acomanats. Dada en Barchinona a VII de janer any de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio elegit e assignat a vostra honor promptes.

Por último, después de haberse acordado que por los letrados consultores se ordenasen por escrito los usages, constituciones y demás leyes que pudiesen creerse infringidas con la prisión del Príncipe, se dispuso que en la carta a los embajadores arriba transcrita se les incluyesen, además de una copia de dichas leyes, las siguientes instrucciones:

Per quant per vosaltres mossenyors son demanats los motius per los quals se diu lo Illustre Princep salva la Reyal clemencia no poder esser detengut son posats axi segons se segueix.
Primo es cosa certa lo Illustre Princep haver obtenguda remissio molt ampla de tot lo passat en tant que de les coses passades nos pot haver fundament algu.
Item que lo dit Illustre Princep es vengut en les terres e senyories del Senyor Rey guiat e assegurat e per conseguent no pot esser en alguna manera pres o inquietat. E tota vegada que lo contrari es fet es violat e infringit lo usatge Quoniam per iniquum lo tenor del qual trames aqui.
Item que lo dit Illustre Princep es stat demanat per lo dit Senyor Rey e per conseguent es guiat e contra ell no pot esser procehit segons lo usatge Auctoritate et rogatu lo tenor del qual sera trames. E si lo contrari es fet lo dit usatge seria violat e lo dit usatge Quoniam per iniquum.
Item que lo dit Illustre Princep poch e paucicimo temps ans de la sua detencio fonch tractat paternalment per lo dit Senyor Rey besant aquell ab molta dileccio e per conseguent juxta disposicio del usatge Statuerunt etiam no pot ni deu esser stada feta la dita detencio. E si lo contrari es fet tal usatge serie violat e infringit trellat del qual sera trames. (Como el beso de Judas y la detención de Jesús : Statuerunt etiam)
Item mes que lo dit Illustre Princep es una de les precipues persones en lo stament militar per esser fill de nostre Rey e Senyor e per conseguent se alegre del militar privilegi lo qual ha que no pot ne deu esser procehit inquirint contra aquell sens instancia de part formada. E jatsia se pogues dir aquest privilegi no esser libertat comuna de tots los braços empero per quant per constitucions de Cathalunya los privilegis particulars per los reys de gloriosa memoria atorgats no poden ne deuen esser infringits si lo contrari era fet les constitucions serien violades en gran dan de tots los poblats en lo Principat.
Item mes lo dit Senyor Rey salva la sua clemencia en e per raho de la dita detencio e extraccio de la persona del dit Illustre Princep fora lo Principat de Cathalunya haura fet contra les constitucions de Cathalunya ço es la constitucio del Senyor Rey En Pere segon en la cort de Barchinona C° II° e del Senyor Rey En Jacme segon en la terça cort de Barchinona C° VIII° treslat de les quals sera trames per les quals constitucions es dispost que les causes de Cathalunya sien e hajen esser tratades en Cathalunya. Com donchs la dita detencio sia stada iniciada en Cathalunya och e lo assert delicte se digue esser comes apres es stat vengut lo dit Illustre Princep en Cathalunya necessariament ha esser dita causa de Cathalunya e sis diu ans era comes la remissio e guiatge ho exclou e stan ferms lo dit guiatge e usatges dessus mencionats.
Item mes avant es stat fet contra les constitucions qui disponen que les causes de la vegueria dins la vegueria deuen esser tractades e son la constitucio del Senyor Rey En Pere segon en la cort de Barchinona C° XII° e del Senyor Rey En Jacme segon en la tercera cort de Barchinona C° VIII° les quals constitucions dessus mencionades e encara la constitucio de la Senyora Reyna Maria que comença Volents han loch axi en causes civils com criminals. En tant que tota vegada que lo contrari es fet es infringir e violar les dites constitucions les quals leys se deuen tractar e entendre planament e al seny litteral e si interpretacio se deu fer ja es donat modo e forma com se deu fer ço es appellats e entrevenints cert nombre de tots los staments del Principat segons es disposat per la constitucio del Senyor Rey En Jacme segon en la segona cort de Barchinona C° XXXI° e en la cort de Gerona C° X°.
Les sobredites coses son deduides solament a efecte que de paraula sien manifestades a la Majestat del Rey fahent de les dites constitucions e usatges occular ostensio no pas que en manera alguna sen deje subir juy com solament la conclusio dege ser que lo dit Senyor Rey per observança de les dites constitucions dege tornar lo dit Illustre Princep en Cathalunya. E sis volie dir que fora lo Principat se conegues de tal alterquacio se deu satisfer de paraula que aço no es cosa que comporten les paraules ne lo pla e literal seny de les dites constitucions. E aço exclou encara que fos opposat crim de lesa Majestat.