LXXXIII. Reg.n.1893, fol.47.23 oct.1387.

LXXXIII.
Reg.n.1893, fol.47.23 oct.1387.

Pateat universis presentem seriem inspecturis quod nos Johannes Dei gratia etc. attendentes dilectos et fideles nostros consiliarios et juratos ac probos homines de concilio civitatis Barchinone quamvis haberent nonnulla alia privilegia tam ad certum tempus quam imperpetuum per illustres dominos reges predecessores nostros dicte civitati et civibus ejusdem ab antiquo circa regimen civitatis retroactis temporibus eisdem indulta et concessa nunc in pleno consilio ipsius civitatis omnibus roncordatis in eodem pro utilitate reipublice ejusdem et ut omnis suspicionis et murmuracionis materia in eleccione dictorum consiliariorum juratorum mustaçaforum ac aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitentur fecisse ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor sequitur sub his verbis.
- Per bon stament de la cosa publica et per cessar occasio de murmurar e encara per obviar a avols maneres appar concordablament als consellers et consell de cent jurats de la ciutat de Barchinona que la dita ciutat deja haver novellament concessio del senyor rey dels capitols seguents. Et primerament en elegir per temps esdevenidor los consellers es stat concordat que lo jorn de sant Andreu ajustat lo consell de C jurats per fer la eleccio dels dits consellers sien eletes Xll persones del dit consell en la forma seguent: ço es que sien fets docents radolins de cera o aytants com mester sian segons lo nombre de les persones qui seran en lo dit consell et que cascun radoli sia de pes de la quarta part de una onza et que dins XII dels dits radolins sia mes I albaranet de pergami gros en lo qual sia scrit aquest nom eslegidor et tots los altres dits rodolins sien vuyts los quals rodolins vuyts e scrits tinga lo scriva del consell dins la casa on lo dit consell de C jurats sera aplegat empero que los XII scrits sien apartats dels altres vuyts et con tot hom siura lo dit scriva deja comptar tots los ciutadans de la part dreta e prenga III dels dits rodolins qui seran scrits e facey compliment dels altres vuyts tro en nombre quey sia mester dels dits ciutadans e los dits aytals radolins mete dins un baci on haja aygua et aquells faça be mesclar e faça cobrir lo dit baci ab I drap de Ii e aquell baci axi cubert faça aportar per I verguer de la ciutat al banch on los dits ciutadans siuran e en presencia de tothom faça que un fadrinet de edad de VII anys poch mes o menos meta la ma en lo dit baci cubert et traga I dels dits radolins e aquell do començant al primer que siura en lo dit banch et aquell a qui al dit radoli sera donat lo haja de continent en presencia del dit notari obrir ans que altre rodoli se do a aquell qui Ii siura al costat et si lo dit rodoli sera atrobat vuyt pas avant lo dit notari tro tant que a algu venga lo dit radoli en que sera scrit lo dit nom elegidor et aquell qui haura hagut lo dit radoli ab lo dit nom elegidor sia de continent scrit per lo dit notari en elegidor dels dits consellers lo qual prohom en qui sera cayguda la dita sort hage de continent fer lo sagrament quels elegidors son tenguts de fer lo cual sagrament sia legit ans quels donen los rodolins present tot lo dit consell: et prestat lo dit sagrament lo dit elgidor se haja a levar del banch on siura e shaja apartar en la I cap de la dita casa del consell sens que no parle ab alguna altre persona e aqui estigue cascun elegidor tro hajen compliment de tots los dits XII: et en apres lo dit scriva hage comptar tots los menestrals qui siuran en los banchs devant los dits ciutadans e per semblant forma meta en lo dit baci III dels dits rodolins scrits e aytants dels altres vuyts com mester sera al nombre dels dits menestrals e aquells be mesclats e cuberts lo dit scriva deja fer donar per lo dit fadri a tots los dits menestrals comensant del primer tro al derrer dels dits banchs e que scrive los noms dels III en qui caura la dita sort e aquells faça apartar en la dita casa e jurar en la forma et manera que dessus es expressat: et semblant pratica e forma tinga lo dit scriva en lo banch de la part esquerra on siuran los mercaders mesclanhi III rodolins dels scrits ab los rodolins vuyts que en lo dit banch se hauran a distribuir: e semblant faça en los banchs qui stan devant lo dit banch dels mercaders en los quals aximateix distribuescha los dits tres rodolins scrits qui sobraran e aço en la forma et manera dessus dites. Les quals XII persones axi eletes se hagen totes ensemps a partir de present per fer la eleccio dels consellers e hagen elegir III bones persones de les quals tots o almeyns VIII dells se concordaran e aço per esser conseller en cap en lo dit any de la ciutat: et hagen tres rodolins de cera vermella del dit pes e en cascu daquells rodolins en I pergami grosset scriven lo nom de las dites III persones cascuna en son rodoli. Item façen eleccio de tres bones persones per esser conseller segon e per semblant forma sia mes lo nom de cascun daquells en I radoli de cera vert los quals sien III rodolins del pes dessus dit. - Item elegescan VIIII persones novicis qui nul temps sian stats consellers e lo nom de cascun sia mes en I rodoli de cera groga los quals rodolins sien del pes ja expressat: los quals elegidors no gosen ne puxen exir de la casa on seran appartats per fer les dites eleccions tro aquelles hagen complides per la forma dessus et dejus contenguda: e los dits rodolins axi concordats en III partidas segons que dessus es expressat tots los dits XII elegidors ab los dits scriba et verguer e fadrinet venguen devant lo dit consell de cent jurats e en lo dit baci cubert facen primerament metre los III rodolins de cera vermeila (vermella) e ben mesclats e cuberts facen que lo dit fadrinet traga I dels dits rodolins e aquell qui sera tret sia de continen mes per lo dit scriva en I boça de cuyr que tenga lo dit scriva en la ma devant lo dit consell e los altres dos rodolins vermells sien foragitats et apartats e per semblant forma sien meses en lo dit baci los altres III rodolins verts en sia tret un per lo dit fadri e mes en la dita bossa. Item sien preses e meses en lo dit baci ben cubert tots los dits nou rodolins de cera groga e lo dit fadri si pot haja a traure III rodolins justats del dit baçi o si tots III justats nols pot traure quels traga de I en I et aquells III rodolins axi trets sien meses en la dita bossa: e en la dita forma e maneras hauts et meses los dits V rodolins en la dita boça los dits XII elegidors ensemps ab lo dit scriva se aparten del dit consell e obren los dits V rodolins e aquell qui sera trobat scrit dins lo dit rodoli vermell sia en aquell any conseller primer et aquell qui sera scrit dins lo rodoli vert sia conseller segon et los III novicis qui seran trobats en los III rodolins de cera groga sien consellers terç e quart et quint a conaguda dels dits elegidors o de la major partida: et de continen los dits XII elegidors façen per lo dit scriva publicar los noms dels dits V consellers e lo orden de aquells. Item es acordat que daci avant los concellers en cap e segon apres que seran stats consellers no puxen ne dejen esser tornats en eleccio de esser consellers fins quatre anys sien passats apres que hauran posada la dita consellaria. Item es stat acordat que daci avant alguna persona no puxe esser electa en los dits III consellers novicis qui dins V anys sien stats consellers tercers quarts o quints axi que hagen a vagar V anys cumplits de la dita consellaria dels novicis: empero si als dits XII elegidors o la major partida daquells era semblant per ben publich que algu o alguns qui dins los V anys fossen stats consellers tercers quarts o quints fos o fossen bons o profitosos a esser conseller o consellers primer o segon que los puxen nomenar e metre en los dits rodolins vermells o verts segons quels sera semblant: empero que los dits novicis qui seran stats consellers tercers quarts o quints no puxen tornar en los dits primers et segons fins IIII anys sien passats apres que hauran posada la conselleria. Item es concordat que los dits XII elegidors complida per ells la dita eleccio dels dits V consellers ans que venguen devant lo dit consell de C jurats elegesquen dues bones persones per esser obres e aço fassen a lur bona coneguda sens rodolins a concordia de tots o de la major partida dells: los quals dos obrers axi elets deguen fer publicar con los dits V consellers se publicaran. Item es acordat que daci avant los C jurats sien elets en la forma seguent ço es que los dits V consellers apres que seran elegits en la manera dessus dita trametran per cascuns consols de cascuns officis de la ciutat e que los dits consols hagen a portar en scrits als dits consellers migençant sagrament de triar los millors aquell nombre de persones de llur offici quels sera demanat per los dits consellers considerat lo nombre qui sera en lo dit offici et los dits consellers ensemps ab los dits consols prenguen de cascun offici aquell nombre de persones quels apparra esser sufficient per esser de consell de C mudantni empero cascun any com mes poran ço es que axi mateix noy tornen dos anys o mes arreu romanentni cadany alcuns qui sapien la pratica del consell: et alli on no haja consols en loch daquells los dits consellers hagen alcuns bons prohomens ab los quals migençant lo dit sagrament elegesquen aquells quels parra esser sufficients a consell de C jurats. Empero dels ciutadans et mercaders sien meses per consell de C jurats a arbitre e voler dels dits consellers fet primerament per los dits novells consellers sagrament en poder del escriva de la casa del concell de elegir e triar los millors de aquells que nomenats o presentats Ius seran per los dessus dits. Item es acordat que la eleccio del mostaçaf e del execudor de la casa del pes se faça daciavant en la forma seguent: ço es quel jorn de sancta Lucia aplegat lo consell de C jurats segons ques acostumat sien eletes VIII persones del dit consell departidas en quatre parts ab rodolins en aquella matexa forma e manera que dessus es expressat en los XII elegidors dels V consellers: exceptat que axi com dessus se han a donar III rodolins scrits ab aquest nom elegidor en lo banch dels ciutadans e altres III en cascuna de les altres III partides del dit consell que al present solament sien dats en cascuna de les IIII parts del dit consell dos rodolins ab la dita scriptura e aquells sien mesclats ab los altres vuyts segons la forma de la altre eleccio: et les dites VIII persones axi eletes sens algu dels dits V consellers present lo scriva del consell se deja apartar del dit consell de C jurats e prestat primerament per ells lo sagrament acustumat cascu dels dit VIII elegidors haja en publich solament devant ells mateixs una persona anomenar la cual segons sa consciencia sia bona per esser mostaçaf aquell any e execudor de la casa del pes lo qual nom degue de continent scriure lo dit scriva e lo nom daquell qui Ihaura anomenat: et con cascun dels dits VIII elegidors haura nomenat per si una bona persona ladonchs totes aquelles XIII persones axi anomenades sien de continent meses cascun separadament per son nom en un rodoli de cera groga dins I pergami grosset e los dits Vlll rodolins sien cascun del pes dessus dit et aqui presents los dits VIII elegidors sien meses los dits XIII rodolins e ben mesclats dins un baçi ab aygua lo qual sia cubert ab un drap de Ii e sia haut I fadrinet de la edat dessus dita lo qual haja a traure III dels dits rodolins los quals III rodolins sien de continent uberts e los noms daquells sien scrits per lo dit scriva e aquells III sien hauts per elegits en mostaçaf daquell any pero que aquell qui sera stat elet en mostaçaf e haura obtengut lo dit offici de VI anys no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et encontinen dels V rodolins qui romandran en lo dit baci cubert sien per lo dit fadrinet trets dos rodolins e aquells uberts decontinent sien meses en scrit per lo dit scriva e aquestes dues persones sien haudes per elegides en execudor de la dita casa per aquell any pero que aquell qui sera stat elet execudor de la dita casa e haura tengut lo dit offici dels dits VI anys no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et les dites tres et dues persones axi electes sien presentades al senyor rey o en absencia sua al seu batle general per fer los dits mostaçaf et execudor los quals elets et creats per lo dit senyor o batle general sien publicats en lo dit consell de C jurats segons forma acustumada. Entes empero e declarat que si per ventura dels dits V rodolins qui romandran en lo dit baci lavatsne los III per fer lo mostaçaf eren III los dits dos rodolins per fer lo dit execudor e en lo un dels dits rodolins o en abduy eren trobades persones scrites qui fossen heretats o haguessen parts en molins que en aquell cas los dits VIII elegidors degen fer traure del dit baci per lo dit fadrinet de aquells tres rodolins qui seran romasos un o dos rodolins per haver compliment als dits dos qui shauran a elegir per execudor: e si era cas que en tots los dits V rodolins restants dels dits VIII o en quatre daquells eren atrobades scrites persones heretades o havent part en molins que ladonchs sien anomenades altres V o quatre persones per aquells mateixs dells VIII elegidors qui los dits V o quatre haurien anomenats ço es una persona per cascu dels dits elegidors: e en aquell cas los dits V o quatre rodolins sien meses en lo dit baci cubert e sien trets per lo dit fadrinet dos rodolins o un si laltre sera ja atrobat en quo no hage persona heretada o havent part en molins e aquells aytals dos sien presentats al dit senyor rey o a son batle general et apres publicats segons que dessus es ordonat. Item es acordat que los pesadors del dit mostaçaf sien daci avant elets en la forma seguent: ço es que apres aquel dit mostaçaf sera elet et publicat los dits consellers com abans puxen ensemps ab los dejus dits XXX prohomens o la partida daquells dejus ordenada degen et hagen elegir los dits pesadors e que en lurs consciencia et carrech de anima migençant sagrament degen elegir en lo dit offici sino aquell o aquelles millors persones que poran atrobar qui sien de condicio de exercir lo dit offici et que lo senyor rey ne la senyora reyna ne lo mostaçaf ne neguna altra persona no puxen forçar ne induir los dits consellers e altres elegidors de elegir en lo dit offici sino aquell e aquells que segons llur bona conciencia Ius parra esser faedor. Los quals pesadors axi elets ans que usen de llur offici sien tenguts de fer sagrament e homenatge de usar be et Ieyalment en llur offici et no sostenir ni consentir alcuna frau e noresmenys hagen assegurar e dar covinents fermançes de tenir taula e destar a dret als querelants e de fer justicia e esmena de si mateixs en tot ço que seran atrobats delinquidors o malmirents. Item es acordat que tots los altres officis quis solen dar per la ciutat exceptats los dels presents capitols sien fets per los consellers ab prohomens en la forma ja acustumada e que aquells se hagen a elegir lo jorn de sant Thomas apostol o altre dia abans del dit jorn passada la dita festa de sancta Lucia o abans de la dita festa segons que als dits consellers sera be vist esser fahedor e expedient. Item es acordat que en loch del consell qui era dit de XXV sien elets per los consellers cascun any del consell de C jurats CXX persones en nombre de les quals sien les LXXX entre ciutadans et mercaders ço es XL persones de cascuna e les XXXX de les altres condicions o arts daltres persones de la ciutat: les quals CXX persones sien compartides en quatre parts ço es XXX persones ne hage V de cascuna de les condicions dessus dites e los uns XXX qui seran la quarta part dels dits CXX sien triats e elets per servir lo consell quis dehia de XXV per III meses del any e per semblant sien compartits los altres trentanaris de III en III meses lo compartiment dels quals sia fet a coneguda dels dits cosellers per ço que algu no sanuig de continuar lo dit consell e aximateix que al cap del any hi haja cabut gran part et la major del consell de C jurats. Item que los dits consellers hagen et deguen fer los affers de la ciutat ab les dites XXX persones o almenys ab XVIII de aquelles ço es VI de cascuna condicio de les III dessus dites encara que tots los dits XXX no hi venguen. Item que los dites XXX persones se hagen appellar cascuna vegada que mester les hauran per consell a tenir et aço per los verguers de la dita ciutat. Item que los consellers de Barchinona en lo començament et creacio de llur offici hagen a fer segrament de appellar et fer appellar tota frau cessant los XXX per los dits verguers missatges per espatxament dels negocis o officis espatxadors per ells ab los dits XXX segons que dessus es dit. Item que Ios dits verguers e missatges hagen a fer sagrament et homenatge en poder del veguer de Barchinona de appellar los dits XXX tota frau cessant cascuna vegada que per los dits consellers lus sera manat: e en cas que los dits verguers e missatges o I dells fossen empatxats per malaltia o per altre accident que aquells qui en loch dell o dells hauran appellar los dits XXX hagen a fer semblant segrament et homenatge en la forma dessus dita. Item que les dites XXX persones hagen a venir al dit consell cascuna vegada que appellats hi seran per lo sagrament que fet hauran. Item que los dits consellers hagen a star a consell de les mes veus de la major partida de aquells qui presents hi seran. Item que si algu o alguns de les dites XXX persones eren morta o mortes o absents per longa absencia o en altre manera empatxat de lonch empatxament en aquell cas los dits consellers pusquen e hagen poder de subrogar en loch de aquell o daquells altre o altres qui sien de semblant condicio que seran los demunt dits los quals hagen a fer e esser en los consells en la forma dessus dita. Pero si los affers eren tals e tant grans que ultra les dites XXX persones hi hagues necessitat de mes gens appellar que ladonchs ab acord dels dits XXX o de la major partida de aquells qui presents hi seran segons dessus es dit los consellers hagen e puxen appellar aquelles persones e en aquell nombre mes abant dels dits XXX que lavors hauran acordat entre tots. Es empero entes que ultra lo dit nombre de XXX los dits consellers tota hora quels apparra puxen appellar en los consells lo advocat et advocats de la ciutat.
- Necnon supplicasse ut preinserta capitula et omnia et singula in eis contenta laudare approbare ratificare et confirmare de nostri solita clemencia dignaremur: nosque dictis supplicationibus inclinati benigne visis et in nostro pleno consilio dictis capitulis recognitis et examinatis considerantes ea fore dicte civitati et rei publice ejusdem proficua: idcirco tenore presentis per nos et omnes heredes et nostros succesores quoscumque dicta capitula et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmationis presidio roboramus ac etiam predicta vobis concedimus statuimus et volumus ad imperpetuum vim privilegii omnino obtinere: promittentes per nos et nostros
succesores in bona fide regia vobis dictis consiliariis et juratis civitatis ejusdem presentibus et futuris in posse notarii et secretarii nostri subscripti tanquam publice persone pro vobis et eis recipienti et stipulanti predicta omnia et singula tenere et observare et teneri et observari facere et non contrafacere vel venire jure aliquo causa vel etiam racione. Mandantes per eandem inclito ac magnifico infanti Jacobo primogenito nostro carissimo et post dies nostros in regnis et terris nostris legitimo succesori nec non procuratori generali et vicesgerenti ejusdem ceterisque officialibus et subditis nostris vel dictorum officialium locatenentibus presentibus et futuris quatenus predicta omnia et singula vim privilegii perpetui concernencia et denotancia teneant et observent ut desuper continetur. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo majestatis roboratam. Data et acta in monasterio de Valldonzela XXIII die octobris anno a nativitate Domini millesimo CCCLXXXVll regnique nostri primo. - Franciscus Çacosta. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. qui hec concedimus laudamus et firmamus. - Testes qui presentes fuerunt ad predicta sunt Raymundus vicecomes de Roda Eymericus de Scintillis Petrus Dartes Berengarius Dortafano camerlengi Franciscus Daranda promotor milites Petrus Çacosta bajulus Cathalonie generalis Franciscus Çacosta vicecancellarius in Cathalonia et Bernardus de Ponte legum doctores consiliarii dicti domini regis. - Sig+num mei Galcerandi de Ortigiis dicti domini regis prothonotarii regiaque auctoritate notarii publici qui hanc cartam mandato domini regis propter absentiam discreti Bernardi de Jonquerio ipsius domini regis secretarii in posse cujus fuerat firmata scribi feci et cum raso et correcto in lineis III ubi legitur juratorum mustaçaforum et aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitetur fecisse ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor sequitur sub his verbis et in V ubi corrigitur sia de pes de la quarta part de una onza et in XVI ubi scribitur dells se expedivi et clausi. Constat etiam de supraposito in hac mea clausura presentasse. - Dominus rex mandavit michi Bernardo de Jonquerio in cujus posse firmavit.

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 6

Núm. 346. Tom. 20. Fol. 1675.

Als molt reverends nobles et honorables senyors del
parlament general de Cathalunya ajustat a Tortosa. - Molt reverends
et honorables senyors: uy qui es diluns a XXI
del present mes de març de la vostra molt gran providencia he
resebuda una letra la qual del tot legida et
acabada per sobiran goig et consolacio infflamat envides
he poscut parlar mas ab gran devocio lo
meu coratge a nostre Senyor Deu endreçat en la pensa ha cridat
gloria in excelsis Deo et in terra pax hominibus bone
voluntatis retentli gracias lahors et
benediccions com per la sua sobirana et infinida
bonesa et misericordia li ha plagut illuminar
instruhir et endreçar vostres coratges a tanta
concordia et
benavenir no solament daquest principat
regnes et terres a la corona reyal sotsmeses mas
encara de tot lo mon universal per lo qual aquest fet
molt loable et digne de gran memoria no sens raho
resplandira et illuminara. Don supplich
vostres grans reverencies noblesas et honorables saviesas
vullats envers la conclusio tan fructuosa daquest acte
axi altament et ab tan gran providencia constancia
sinceritat et prohesa per vosaltres comensat et continuat fins
al dia de vuy esser animoses sollicits diligents
et curoses en donar bon acabament: aquella obra mereix esser
dita perfecta quant es ledeymament acabada. Rescrivint
a la vostra molt gran providencia innumerables gracias et
merces com vos ha plagut tan altament et graciosa donar a mi
per vostres letres consolacio de la gran angoxa
tristicia et dolor les quals mon coratge continuament sofferia
imaginant los grans mals perills scandols ruhines
et aturbaments en que aquest regne stava
apparellat si per gracia de Deu migançant vostres
gracies et singulars affanys e treballs non
fossem stats preservats:
offerintme apparellat fer prestament donar orde aytant
com en mi sera que sien fetes solempnes proffesons
misses et sermons et altres obres piadoses a honor lahor et
gloria de nostre Senyor Deu et de la gloriosa madona santa
Maria et de tota la cort celestial segons prechs et
exortacio de les dites vostres letres et totes altres coses
fer et complir qui a vosaltres sien plasents et
agradables. Scripta en Paralada lo dia damunt
dit. - A vostre servey honor et manament prest vezcomte
de Rochaberti.

 

Núm. 347. Tom. 20. Fol.
1676.

 

Als molt reverends
honorables senyors los del parlament general del principat de
Cathalunya en Tortosa. - Molt reverends nobles et
honorables senyors: yo son stat per manament et
ordinacio vostra ab lo senyor don Jayme Darago per lo
fet de mossenyer Francesch de Vilamari: et feta
proposicio
sobre lo dit fet segons Deus ma administrat et
retenguda per lo dit senyor delliberacio fins al
present dia: esse seguit quel ha soltat de la
preso del castell de Ager hon lo tenia pres en
una cambra et ara va per tota la vila et confiu que
dins fort breus dies se millorara lo fet en tal
forma que les reverencies nobleses et savieses de vosaltres
honorablament sen poran contentar o no romanra
per res que yo fer hi puga: pero be confiu que
ira be Deusvolent car sobre deliurarlo
soltament se ha tenguda lo dit senyor don Jayme
desliberacio et fiu que sera bona. E per
tant com vehia que a present no podia mes obrar et
sobres de cuytar del moure a vegades he per desliberat
que ates que ha grans dies que no fuy a ma muller et
per tants dies que basten a VIII mesos o pus de allongarme
fins a Gualada hon es no pas a vostres despeses
sino a les mies axi com es raho: pero al pus
prest que pore qui sera fort prest donantme a
conguoxa et ansia de recabar ço perque so tremes
per les reverencies nobleses et savieses de vosaltres yo sere
a Balaguer et fare strem de poder en los
affers en tal forma que conexeran les dites reverencies
nobleses et savieses de vosaltres que guany
de salari nom tirara com sia ma intencio de
haverne sino ço que vosaltres volrets ni manarets;
car si per mos affers prench alguna tarda no es ma
intencio ques pach de vosaltres et Deus volent no sera
tal que los fets ne valguen res menys. E man la
vostra reverencia noblesa et saviesa de vosaltres ço quels
sia plasent. Scrita lo dissabte de Pascha
en Balaguer a II de abril. No he trobat correu que hi sia
volgut anar fins lo dilluns de Pascha. - Lo quis
recomana a les reverencies nobleses et savieses de vosaltres Damnau
Çacirera missatger vostre.

Núm. 348. Tom. 20. Fol.
1677.

 

Als molt reverends et
honorables senyors los dipputats del general de Cathalunya
et sis persones adjunctes. - Molt reverends nobles
et honorables senyors: vostra letra havem rehebuda per
en Johan Prats ensemps ab les croniques et
translats de testaments quens havets tremesos
les quals decontinent desliberam sens descloure
et sagellar aquells per lo dit Johan Prats
trametre al senyor archabisbe de Tarragona et a micer
Bernat de Gualbes qui aquelles segons per lur letra som
stats certifficats han rehebudes e aquelles
regonegudes. Dihen quels occorra a present que
haurien mester lo testament del senyor rey en
Johan lo qual porets haver de la senyora regina
Yolant o den Pere de Beviure translat autentich
de aquell e lo testament del senyor rey en Marti
lo qual rehebe en Ramon Çescomes. Mes avant les
allegacions den Çahera sobre la dita successio les
quals ha micer Francesch Çasala. Pregamvos molt
affectuosament que donets orde et manera al pus prest
que fer se puixa nosaltres havem aci les dites coses. E
tingaus senyors en sa proteccio la Deitat
sancta. Dada en Tortosa sots lo sagell
del reverend bisbe de Urgell a VI dies de abril del
any mil quatrecents et dotze. - Lo parlament del
principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Sesión del día 7.

Dióse principio con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 349. Tom. 20. Fol. 1680.

Molt reverends
nobles et honorables senyors: ara pochs dies ha los
qui aci som dels nou
rehebem una letra del molt egregi senyor don Fraderich
Darago comte de Luna al qual decontinent fonch
feta per tots resposta de la qual vos havem tramesa
copia remetent a vosaltres la provisio sobre les coses en la
dita letra centengudes fahedora.
Apres havem hauda vostra letra ab trellat
de una letra a vosaltres tremesa per lo dit don
Fraderich la qual conte affectualment ço que contenia
aquella que a nosaltres es stada tramesa: e parnos
que lo parlament Darago haja hauda semblant
letra del dit don Fraderich car ells han scrit
a aquests senyors Darago companyons nostros qui
son aci com han haguda letra sua et
hanlos demanat de consell que faran: e per aquests senyors los
es stat consellat et respost que per molts de sguards
ells deuen provehir sobrels fets del dit don Fraderich
en aquesta manera que lexen un hom Alcanyiç ab
diners et manament de despendre per prossequcio
dels fets del dit don Fraderich tant com toquen la successio:
e que si per vosaltres senyors ne sera elegit altra ab
semblant manament e que en aquell cas ell despenga et bestraga
en la manera que abduys se concordaran es cascu
prorata. E mes encara los han consellat que
responguen al dit don Fadrich que si ell ha advocats en Arago
o hi ha persones les quals ell vulla per advocats quen
rescriva decontinent car ells servaran
maneres que per lo guovernador et altres
officials a quis pertanyera seran forçats de
advocar procurar e prosseguirli sos fets et ells quils
pagaran volenterosament prorata en la manera dessus
dita animant et excitantlos a obrar en aquest fet ab
gran liberalitat et sens res planyer car
en altra manera no vehen que a llur descarrech
fos ben satisfet. Perque molt reverends nobles et honorables
senyors notifficantvos aquestes coses som de oppinio et
consell que semblantment deja esser scrit et respost per vosaltres al
dit don Fraderich que si advocats o procuradors ha o vol en
Cathalunya sobre lo fet de la successio queus
scriva qui son ni quals e que aquells sien
compellits advocar aquell et sos fets: e que sobre les
despeses deu esser elegit un altre per vosaltres ab diners e
manament de despendre en la manera ques concordara ab
aquell Darago. E encara som de oppinio dejats
fer altres majors et millors provisions sius occorreran
et que sien prestes et sens dilacio de guisa que tant
com en lo mon fer se puscha sia satisfet a
vostre descarrech sens planta de treballs ni de despeses: car
si alcu dels altres competitors era posat en semblant cas et
necessitat que lo dit don Fraderich es som de oppinio
que aximatex li deuriem donar advocats et procuradors e sopplir a
despeses de guisa que culpa o carrech alcu james no puscha esser
impungit a nosaltres, Crehem be que lo parlament Darago vos
scriura de sa intencio si ja nou ha e que per vostres
reverencies nobleses et honorables savieses hi sera ben provehit e
satisfet a lur honor et descarrech: e placiaus
accelerar la venguda de micer Guillem de Vallsecca la absencia del
cual es carregosa a aqueix parlament et dampnosa als affers.
Mes avant molt reverends nobles et honorables senyors vos certifficam
que per los guovernador e justicia Darago son
stats descorreguts tots los lochs Darago
et han posat cascun loch
en orde et taxa de haver en cas que fos mester de
cascun loch certa gent per socorrer aci o en altre loch
Darago hon fos necessari: et han trobat que
poden haver XII o XV millia homens entre ballesters et
scudats et altre gent de peu. Item mes han ordonat
CCCC rocins que stan en Alcanyiç: et aço
ses fet principalment per tal que si en res vos es vijares
dejats provehir sapiats de ça que sinch
es fet. En apres senyors nosaltres pensam continuament en les
coses que havem mester et havem ja scrit com havem haudes
les croniques et los testaments e com havem mester los
testaments dels senyors reys en Johan et del senyor rey
en Marti et algunes allegacions. Apres nos
es occorregut que havem mester la diffinicio que la mare del
infant de Castella feu en lacte de son
matrimoni la qual deu esser en larchiu e la diffinicio
que feu la senyora reyna de Napols en lacte del
seu de la qual deu donar ensenya en Bernat Çaplana
notari e lo contracte que vivent lo senyor rey
en Pere fonch entre lo senyor rey en
Johan et lo senyor rey en Marti lo qual
deu esser trobat per aquells qui huy han carrech del
regiment del archiu o per aquells qui tenen scriptures
del senyor rey en Marti. Pregamvos molt affectuosament
que de aquestes coses vos placia scriure als dipputats et
darlos carrech de haverho et quens ho trameten
axi prest com fer se puscha. Letra hinc ha
certa que mestre Vicent Ferrer fonch lo dijous
sant a Terol a que sespera esser aci de dia en
dia. Altres coses senyors molt reverends nobles et honorables nous
scrivim ab la present mas que sia lo sant
Sperit vostra guarda. Scripta en lo castell de Casp a V
dabril del any MCCCC dotze. - Larchabisbe de Tarragona
et Bernat de Gualbes apparellats a vostra honor.

Núm
350. Tom. 20. Fol. 1685.

 

Als molt reverends nobles
et honorables senyors lo parlament general del principat de
Cathalunya. - Molt reverends et honorables senyors: a XXXI del mes de
març prop passat nos es stada presentada una letra del
molt egregi senyor don Fraderich comte de Luna feta en
Sogorb a XVII del dit mes la qual conte effectualment
com ell es perseguit en bens et en persona et destituhit de
tota ajuda et favor exceptada divinal com es pobre et
freturos et que li sien donats advocats et procuradors
e que hajam per recomanats la sua justicia. Per nosaltres
senyors molt reverends nobles et honorables es stat al dit don
Fraderich ab letra nostra patent rescrit
et respost en la manera que conte la cedula dins la present
inclusa: perque molt reverends nobles et honorables senyors
nosaltres per vostra avisacio vos scrivim de les dites coses
eus notifficam aquelles per tal que per vosaltres
puscha esser provehit en aquelles en aquella manera
queus plaura desliberar et acordar eus sera ben
vist esser fahedor a descarrech et honor
vostres: car nosaltres totalment remetem la provisio et
satisfaccio de les dites coses a vosaltres et als altres
parlaments als quals scrivim de aquelles en semblant forma. E sia
lo sant Sperit vostra guarda. Dada en lo castell de Casp
et sagellada de ordinacio dels dejus scrits ab lo
sagell del molt reverend archabisbe de Terragona
lo primer dia dabril del any mil quatrecents dotze. -
Pere archabisbe de Tarragona Domingo bisbe Doscha
Francesch Daranda Berenguer de Bardaxi et Bernat de
Gualbes dels nou deputats a investigar et publicar nostre
rey et senyor per justicia apparellats a vostra honor.

 

Núm. 351. Tomo 20. Fol.
1686.

Egregio domino Frederico comiti de Luna
necnon tutoribus et curatoribus advocatisque et procuratoribus suis
ceterisque universis et singulis persone et bonorum ipsius domini
regimen custodiam et curam habentibus: Petrus miseratione
divina archiepiscopus Terracone Dominicus eadem gratia
et miseratione episcopus oscensis Franciscus Daranda
donatus Portaceli ordinis cartusiensis Berengarius de Bardaxino
et Bernardus de Gualbis utriusque juris doctor ex novem
personis deputatis ad investigandum et publicandum in regnis
et terris regie corone Aragonum subjectis regem
et dominum per justitiam honorem debitum. Litteras vestras egregie
domine et papireas clausas scripturas Sugurbi XVIIa mensis
septembris hodie date presentis recepimus persone et bonorum
vestrorum prossequtionem paupertatis et inopie ostensionem juris et
justitie pretensorum per vos in successione dicte corone
recomendationem inter cetera affectualiter continentes: quibus
egregie domine respondemus quod de prossequtione et paupertate
pretensis et aliis adversitatibus vestris compasciscentes vobis
plurimum condolemos: de quibus necnon de procuratorum et advocatorum
postulatione scribimus generalibus parlamentis. Scimus attamen ipsa
parlamenta de dictis advocatis et procuratoribus plures sunt dies
elapsi reverendo patri domino episcopo sogobricensi qui vestre
persone gerit custodiam scripsisse et ipsum vobis et eisdem credimus
debite providisse: quem et alios precontentos quibus presentes
littere diriguntur necnon subditos et vassallos vestros quoscumque
hortamur et deprecamur atente quatenus vos procurent et advocent
seu vobis de procuratoribus et advocatis provideant vobisque non
defficiant in hoc casu: requirentes tenore presentis et hortantes ad
uberiorem cautelam gubernatores et officiales quoscumque ad quos
pertineat quatenus cum requisiti fuerint advocatos et procuratores
predictos ad prestandum patrocinium et jura vestra pretensa
prossequendum remediis debitis forcient et compellant nam super
securitate et tuitione quorumcumque qui sunt in hac villa vel erunt
datus est ordo securus et certus. Ad recomendationem autem juris et
justitie pretensorum per vos in successione predicta respondemus quod
firmiter et simpliciter vos et competitores ceteri debetis perduci et
potestis quod circa investigationem informationem instructionem
noscionem et publicationem justitie dicte successionis juxta
potestatem nobis traditam secundum Deum et justitiam et bonam
conscientiam procedemus prout vobis dicto egregio domino ex parte
parlamentorum XXV° die febroarii proxime lapsi extitit
intimatum: de presentatione vero presentium stabimus relationi
portitoris earum qui juravit in posse nostro relationem veridicam
facere de eadem. Data in Castro de Casp sub sigillo
dicti reverendi in Christo patris domini episcopi oscensis de
ordinatione omnium predictorum XXXIa die marcii anno a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo duodecimo.

Compareció
después Pedro Pomayrols, embajador del vizconde de Narbona, y
a nombre de su principal presentó un escrito, en el que,
manifestándose dispuesto a transigir sobre sus pretensiones,
protestaba de todas las medidas hostiles que contra él querían
adoptarse.

Sesión del día 8.

Leyéronse varias
cartas en que se trataba de los abogados y procuradores que debían
facilitarse al pretendiente don Fadrique, y una del parlamento
a los compromisarios de Caspe, dándoles aviso de que iba a
reunírseles luego Guillermo de Vallseca.

Sesión del día 9.

Después de publicada la contestación que daba el parlamento
a la protesta presentada el día 7 por el procurador del vizconde de
Narbona, se trató de las demandas que hacía don Fadrique. 

Sesión
del día 11.

Se recibió en el parlamento la siguiente carta
del castellano de Amposta.

Núm. 352. Tom. 20. Fol. 1708.

 

Al muyt reverend noble et honorable parlament del principat de Cathalunya: el parlament general Daragon de present ajustado en la vila de Mequinença salut
con acrescentamiento de honor. Notificamosvos por las
presentes que nos assi como a parlament Daragon
por dar breu expedicion de haver clara conexença
de nuestro verdadero rey et senyor el qual con sobirana
affeccion deseamos e por tal que mas breu sia
obviado a los scandalos e danyos irreparables que se
siguen et creixen de cadaldia en los regnos
e tierras de la corona reyal Daragon en comun e en singular
havemos acordado ordenado e deliberado que por dar breu et
priesta conclusion al negocio de la dita succession
esliamos ciertas personas comunes de grant consciencia
savieza et buena fama e sines de sospeyta alguna
por encercar veyer et reconoscer qui hi
es nuestro verdadero rey e senyor por verdadera dreyta et
pura justicia e fazer ad aquell la obediencia
ques pertanye fazer assi como a leales e
naturales vassallos. Por aquesto intimandovos
nuestra intencion e desliberacion vos pregamos
exortamos e requerimos que querades esleyr
vuestros missatgeros e enviarnos aquellos con poder bastant
en la vila de Miquinença scituada dentro en Aragon
e ribera Debro daqui a XX dies del mes dabril
primero venient per concordarse con nosotros de la
eleccion de las ditas personas et de luguar en do
se fara la dita examinacion de la justicia de la
dita succession e de todos otros preparatorios sobrel
dito acto necessariament e razonable fazederos
por expedicion del dito acto: notificandovos que si
dentro spacio de los ditos XX dies las ditas
cosas no compliredes lo que no creemos que nos dalli
avant por nuestro scargo en fadiga vuestra
procehiremos a la nominacion de las ditas personas e
del lugar e otros preparatorios desuso ditos e en fazer
todas otras cosas com todos aquellos qui a nosotros
querran adherir daqui a publicacion e nominacion de nuestro
verdadero rey e senyor inclusivament no consencientes
nos parlament Daragon dessus dito en algunas
nominaciones de personas ni de lugar ni otros preparatorios ni actos
en otra manera feytos e fazederos per vosotros
muyt reverend noble e honorable parlament de Cathalunya
dessus dito ni con adherencia de qualesquiera otras
personas como bien notoriament parciales et no hayan algun
poder antes protestamos de la nullidad de aquellos et de todo
nuestro dreyto. Dada en Mequinença dius el siello
del reverent mossenyer el castellan Damposta
a XXVI de março del anyo de la natividat mil
CCCC e dotze.

Sesión del día 12.

Ocupóse
toda en leer algunas cartas, relativas a las súplicas que dirigía
don Fadrique a todos los parlamentos y concejos para que le
suministrasen abogados que defendiesen su derecho ante los
compromisarios de Caspe.

parte 7