lunes, 1 de junio de 2020

LXXXIII. Reg.n.1893, fol.47.23 oct.1387.


LXXXIII.
Reg.n.1893, fol.47.23 oct.1387.

Pateat universis presentem seriem inspecturis quod nos Johannes Dei gratia etc. attendentes dilectos et fideles nostros consiliarios et juratos ac probos homines de concilio civitatis Barchinone quamvis haberent nonnulla alia privilegia tam ad certum tempus quam imperpetuum per illustres dominos reges predecessores nostros dicte civitati et civibus ejusdem ab antiquo circa regimen civitatis retroactis temporibus eisdem indulta et concessa nunc in pleno consilio ipsius civitatis omnibus roncordatis in eodem pro utilitate reipublice ejusdem et ut omnis suspicionis et murmuracionis materia in eleccione dictorum consiliariorum juratorum mustaçaforum ac aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitentur fecisse ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor sequitur sub his verbis.
- Per bon stament de la cosa publica et per cessar occasio de murmurar e encara per obviar a avols maneres appar concordablament als consellers et consell de cent jurats de la ciutat de Barchinona que la dita ciutat deja haver novellament concessio del senyor rey dels capitols seguents. Et primerament en elegir per temps esdevenidor los consellers es stat concordat que lo jorn de sant Andreu ajustat lo consell de C jurats per fer la eleccio dels dits consellers sien eletes Xll persones del dit consell en la forma seguent: ço es que sien fets docents radolins de cera o aytants com mester sian segons lo nombre de les persones qui seran en lo dit consell et que cascun radoli sia de pes de la quarta part de una onza et que dins XII dels dits radolins sia mes I albaranet de pergami gros en lo qual sia scrit aquest nom eslegidor et tots los altres dits rodolins sien vuyts los quals rodolins vuyts e scrits tinga lo scriva del consell dins la casa on lo dit consell de C jurats sera aplegat empero que los XII scrits sien apartats dels altres vuyts et con tot hom siura lo dit scriva deja comptar tots los ciutadans de la part dreta e prenga III dels dits rodolins qui seran scrits e facey compliment dels altres vuyts tro en nombre quey sia mester dels dits ciutadans e los dits aytals radolins mete dins un baci on haja aygua et aquells faça be mesclar e faça cobrir lo dit baci ab I drap de Ii e aquell baci axi cubert faça aportar per I verguer de la ciutat al banch on los dits ciutadans siuran e en presencia de tothom faça que un fadrinet de edad de VII anys poch mes o menos meta la ma en lo dit baci cubert et traga I dels dits radolins e aquell do començant al primer que siura en lo dit banch et aquell a qui al dit radoli sera donat lo haja de continent en presencia del dit notari obrir ans que altre rodoli se do a aquell qui Ii siura al costat et si lo dit rodoli sera atrobat vuyt pas avant lo dit notari tro tant que a algu venga lo dit radoli en que sera scrit lo dit nom elegidor et aquell qui haura hagut lo dit radoli ab lo dit nom elegidor sia de continent scrit per lo dit notari en elegidor dels dits consellers lo qual prohom en qui sera cayguda la dita sort hage de continent fer lo sagrament quels elegidors son tenguts de fer lo cual sagrament sia legit ans quels donen los rodolins present tot lo dit consell: et prestat lo dit sagrament lo dit elgidor se haja a levar del banch on siura e shaja apartar en la I cap de la dita casa del consell sens que no parle ab alguna altre persona e aqui estigue cascun elegidor tro hajen compliment de tots los dits XII: et en apres lo dit scriva hage comptar tots los menestrals qui siuran en los banchs devant los dits ciutadans e per semblant forma meta en lo dit baci III dels dits rodolins scrits e aytants dels altres vuyts com mester sera al nombre dels dits menestrals e aquells be mesclats e cuberts lo dit scriva deja fer donar per lo dit fadri a tots los dits menestrals comensant del primer tro al derrer dels dits banchs e que scrive los noms dels III en qui caura la dita sort e aquells faça apartar en la dita casa e jurar en la forma et manera que dessus es expressat: et semblant pratica e forma tinga lo dit scriva en lo banch de la part esquerra on siuran los mercaders mesclanhi III rodolins dels scrits ab los rodolins vuyts que en lo dit banch se hauran a distribuir: e semblant faça en los banchs qui stan devant lo dit banch dels mercaders en los quals aximateix distribuescha los dits tres rodolins scrits qui sobraran e aço en la forma et manera dessus dites. Les quals XII persones axi eletes se hagen totes ensemps a partir de present per fer la eleccio dels consellers e hagen elegir III bones persones de les quals tots o almeyns VIII dells se concordaran e aço per esser conseller en cap en lo dit any de la ciutat: et hagen tres rodolins de cera vermella del dit pes e en cascu daquells rodolins en I pergami grosset scriven lo nom de las dites III persones cascuna en son rodoli. Item façen eleccio de tres bones persones per esser conseller segon e per semblant forma sia mes lo nom de cascun daquells en I radoli de cera vert los quals sien III rodolins del pes dessus dit. - Item elegescan VIIII persones novicis qui nul temps sian stats consellers e lo nom de cascun sia mes en I rodoli de cera groga los quals rodolins sien del pes ja expressat: los quals elegidors no gosen ne puxen exir de la casa on seran appartats per fer les dites eleccions tro aquelles hagen complides per la forma dessus et dejus contenguda: e los dits rodolins axi concordats en III partidas segons que dessus es expressat tots los dits XII elegidors ab los dits scriba et verguer e fadrinet venguen devant lo dit consell de cent jurats e en lo dit baci cubert facen primerament metre los III rodolins de cera vermeila (vermella) e ben mesclats e cuberts facen que lo dit fadrinet traga I dels dits rodolins e aquell qui sera tret sia de continen mes per lo dit scriva en I boça de cuyr que tenga lo dit scriva en la ma devant lo dit consell e los altres dos rodolins vermells sien foragitats et apartats e per semblant forma sien meses en lo dit baci los altres III rodolins verts en sia tret un per lo dit fadri e mes en la dita bossa. Item sien preses e meses en lo dit baci ben cubert tots los dits nou rodolins de cera groga e lo dit fadri si pot haja a traure III rodolins justats del dit baçi o si tots III justats nols pot traure quels traga de I en I et aquells III rodolins axi trets sien meses en la dita bossa: e en la dita forma e maneras hauts et meses los dits V rodolins en la dita boça los dits XII elegidors ensemps ab lo dit scriva se aparten del dit consell e obren los dits V rodolins e aquell qui sera trobat scrit dins lo dit rodoli vermell sia en aquell any conseller primer et aquell qui sera scrit dins lo rodoli vert sia conseller segon et los III novicis qui seran trobats en los III rodolins de cera groga sien consellers terç e quart et quint a conaguda dels dits elegidors o de la major partida: et de continen los dits XII elegidors façen per lo dit scriva publicar los noms dels dits V consellers e lo orden de aquells. Item es acordat que daci avant los concellers en cap e segon apres que seran stats consellers no puxen ne dejen esser tornats en eleccio de esser consellers fins quatre anys sien passats apres que hauran posada la dita consellaria. Item es stat acordat que daci avant alguna persona no puxe esser electa en los dits III consellers novicis qui dins V anys sien stats consellers tercers quarts o quints axi que hagen a vagar V anys cumplits de la dita consellaria dels novicis: empero si als dits XII elegidors o la major partida daquells era semblant per ben publich que algu o alguns qui dins los V anys fossen stats consellers tercers quarts o quints fos o fossen bons o profitosos a esser conseller o consellers primer o segon que los puxen nomenar e metre en los dits rodolins vermells o verts segons quels sera semblant: empero que los dits novicis qui seran stats consellers tercers quarts o quints no puxen tornar en los dits primers et segons fins IIII anys sien passats apres que hauran posada la conselleria. Item es concordat que los dits XII elegidors complida per ells la dita eleccio dels dits V consellers ans que venguen devant lo dit consell de C jurats elegesquen dues bones persones per esser obres e aço fassen a lur bona coneguda sens rodolins a concordia de tots o de la major partida dells: los quals dos obrers axi elets deguen fer publicar con los dits V consellers se publicaran. Item es acordat que daci avant los C jurats sien elets en la forma seguent ço es que los dits V consellers apres que seran elegits en la manera dessus dita trametran per cascuns consols de cascuns officis de la ciutat e que los dits consols hagen a portar en scrits als dits consellers migençant sagrament de triar los millors aquell nombre de persones de llur offici quels sera demanat per los dits consellers considerat lo nombre qui sera en lo dit offici et los dits consellers ensemps ab los dits consols prenguen de cascun offici aquell nombre de persones quels apparra esser sufficient per esser de consell de C mudantni empero cascun any com mes poran ço es que axi mateix noy tornen dos anys o mes arreu romanentni cadany alcuns qui sapien la pratica del consell: et alli on no haja consols en loch daquells los dits consellers hagen alcuns bons prohomens ab los quals migençant lo dit sagrament elegesquen aquells quels parra esser sufficients a consell de C jurats. Empero dels ciutadans et mercaders sien meses per consell de C jurats a arbitre e voler dels dits consellers fet primerament per los dits novells consellers sagrament en poder del escriva de la casa del concell de elegir e triar los millors de aquells que nomenats o presentats Ius seran per los dessus dits. Item es acordat que la eleccio del mostaçaf e del execudor de la casa del pes se faça daciavant en la forma seguent: ço es quel jorn de sancta Lucia aplegat lo consell de C jurats segons ques acostumat sien eletes VIII persones del dit consell departidas en quatre parts ab rodolins en aquella matexa forma e manera que dessus es expressat en los XII elegidors dels V consellers: exceptat que axi com dessus se han a donar III rodolins scrits ab aquest nom elegidor en lo banch dels ciutadans e altres III en cascuna de les altres III partides del dit consell que al present solament sien dats en cascuna de les IIII parts del dit consell dos rodolins ab la dita scriptura e aquells sien mesclats ab los altres vuyts segons la forma de la altre eleccio: et les dites VIII persones axi eletes sens algu dels dits V consellers present lo scriva del consell se deja apartar del dit consell de C jurats e prestat primerament per ells lo sagrament acustumat cascu dels dit VIII elegidors haja en publich solament devant ells mateixs una persona anomenar la cual segons sa consciencia sia bona per esser mostaçaf aquell any e execudor de la casa del pes lo qual nom degue de continent scriure lo dit scriva e lo nom daquell qui Ihaura anomenat: et con cascun dels dits VIII elegidors haura nomenat per si una bona persona ladonchs totes aquelles XIII persones axi anomenades sien de continent meses cascun separadament per son nom en un rodoli de cera groga dins I pergami grosset e los dits Vlll rodolins sien cascun del pes dessus dit et aqui presents los dits VIII elegidors sien meses los dits XIII rodolins e ben mesclats dins un baçi ab aygua lo qual sia cubert ab un drap de Ii e sia haut I fadrinet de la edat dessus dita lo qual haja a traure III dels dits rodolins los quals III rodolins sien de continent uberts e los noms daquells sien scrits per lo dit scriva e aquells III sien hauts per elegits en mostaçaf daquell any pero que aquell qui sera stat elet en mostaçaf e haura obtengut lo dit offici de VI anys no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et encontinen dels V rodolins qui romandran en lo dit baci cubert sien per lo dit fadrinet trets dos rodolins e aquells uberts decontinent sien meses en scrit per lo dit scriva e aquestes dues persones sien haudes per elegides en execudor de la dita casa per aquell any pero que aquell qui sera stat elet execudor de la dita casa e haura tengut lo dit offici dels dits VI anys no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et les dites tres et dues persones axi electes sien presentades al senyor rey o en absencia sua al seu batle general per fer los dits mostaçaf et execudor los quals elets et creats per lo dit senyor o batle general sien publicats en lo dit consell de C jurats segons forma acustumada. Entes empero e declarat que si per ventura dels dits V rodolins qui romandran en lo dit baci lavatsne los III per fer lo mostaçaf eren III los dits dos rodolins per fer lo dit execudor e en lo un dels dits rodolins o en abduy eren trobades persones scrites qui fossen heretats o haguessen parts en molins que en aquell cas los dits VIII elegidors degen fer traure del dit baci per lo dit fadrinet de aquells tres rodolins qui seran romasos un o dos rodolins per haver compliment als dits dos qui shauran a elegir per execudor: e si era cas que en tots los dits V rodolins restants dels dits VIII o en quatre daquells eren atrobades scrites persones heretades o havent part en molins que ladonchs sien anomenades altres V o quatre persones per aquells mateixs dells VIII elegidors qui los dits V o quatre haurien anomenats ço es una persona per cascu dels dits elegidors: e en aquell cas los dits V o quatre rodolins sien meses en lo dit baci cubert e sien trets per lo dit fadrinet dos rodolins o un si laltre sera ja atrobat en quo no hage persona heretada o havent part en molins e aquells aytals dos sien presentats al dit senyor rey o a son batle general et apres publicats segons que dessus es ordonat. Item es acordat que los pesadors del dit mostaçaf sien daci avant elets en la forma seguent: ço es que apres aquel dit mostaçaf sera elet et publicat los dits consellers com abans puxen ensemps ab los dejus dits XXX prohomens o la partida daquells dejus ordenada degen et hagen elegir los dits pesadors e que en lurs consciencia et carrech de anima migençant sagrament degen elegir en lo dit offici sino aquell o aquelles millors persones que poran atrobar qui sien de condicio de exercir lo dit offici et que lo senyor rey ne la senyora reyna ne lo mostaçaf ne neguna altra persona no puxen forçar ne induir los dits consellers e altres elegidors de elegir en lo dit offici sino aquell e aquells que segons llur bona conciencia Ius parra esser faedor. Los quals pesadors axi elets ans que usen de llur offici sien tenguts de fer sagrament e homenatge de usar be et Ieyalment en llur offici et no sostenir ni consentir alcuna frau e noresmenys hagen assegurar e dar covinents fermançes de tenir taula e destar a dret als querelants e de fer justicia e esmena de si mateixs en tot ço que seran atrobats delinquidors o malmirents. Item es acordat que tots los altres officis quis solen dar per la ciutat exceptats los dels presents capitols sien fets per los consellers ab prohomens en la forma ja acustumada e que aquells se hagen a elegir lo jorn de sant Thomas apostol o altre dia abans del dit jorn passada la dita festa de sancta Lucia o abans de la dita festa segons que als dits consellers sera be vist esser fahedor e expedient. Item es acordat que en loch del consell qui era dit de XXV sien elets per los consellers cascun any del consell de C jurats CXX persones en nombre de les quals sien les LXXX entre ciutadans et mercaders ço es XL persones de cascuna e les XXXX de les altres condicions o arts daltres persones de la ciutat: les quals CXX persones sien compartides en quatre parts ço es XXX persones ne hage V de cascuna de les condicions dessus dites e los uns XXX qui seran la quarta part dels dits CXX sien triats e elets per servir lo consell quis dehia de XXV per III meses del any e per semblant sien compartits los altres trentanaris de III en III meses lo compartiment dels quals sia fet a coneguda dels dits cosellers per ço que algu no sanuig de continuar lo dit consell e aximateix que al cap del any hi haja cabut gran part et la major del consell de C jurats. Item que los dits consellers hagen et deguen fer los affers de la ciutat ab les dites XXX persones o almenys ab XVIII de aquelles ço es VI de cascuna condicio de les III dessus dites encara que tots los dits XXX no hi venguen. Item que los dites XXX persones se hagen appellar cascuna vegada que mester les hauran per consell a tenir et aço per los verguers de la dita ciutat. Item que los consellers de Barchinona en lo començament et creacio de llur offici hagen a fer segrament de appellar et fer appellar tota frau cessant los XXX per los dits verguers missatges per espatxament dels negocis o officis espatxadors per ells ab los dits XXX segons que dessus es dit. Item que Ios dits verguers e missatges hagen a fer sagrament et homenatge en poder del veguer de Barchinona de appellar los dits XXX tota frau cessant cascuna vegada que per los dits consellers lus sera manat: e en cas que los dits verguers e missatges o I dells fossen empatxats per malaltia o per altre accident que aquells qui en loch dell o dells hauran appellar los dits XXX hagen a fer semblant segrament et homenatge en la forma dessus dita. Item que les dites XXX persones hagen a venir al dit consell cascuna vegada que appellats hi seran per lo sagrament que fet hauran. Item que los dits consellers hagen a star a consell de les mes veus de la major partida de aquells qui presents hi seran. Item que si algu o alguns de les dites XXX persones eren morta o mortes o absents per longa absencia o en altre manera empatxat de lonch empatxament en aquell cas los dits consellers pusquen e hagen poder de subrogar en loch de aquell o daquells altre o altres qui sien de semblant condicio que seran los demunt dits los quals hagen a fer e esser en los consells en la forma dessus dita. Pero si los affers eren tals e tant grans que ultra les dites XXX persones hi hagues necessitat de mes gens appellar que ladonchs ab acord dels dits XXX o de la major partida de aquells qui presents hi seran segons dessus es dit los consellers hagen e puxen appellar aquelles persones e en aquell nombre mes abant dels dits XXX que lavors hauran acordat entre tots. Es empero entes que ultra lo dit nombre de XXX los dits consellers tota hora quels apparra puxen appellar en los consells lo advocat et advocats de la ciutat.
- Necnon supplicasse ut preinserta capitula et omnia et singula in eis contenta laudare approbare ratificare et confirmare de nostri solita clemencia dignaremur: nosque dictis supplicationibus inclinati benigne visis et in nostro pleno consilio dictis capitulis recognitis et examinatis considerantes ea fore dicte civitati et rei publice ejusdem proficua: idcirco tenore presentis per nos et omnes heredes et nostros succesores quoscumque dicta capitula et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmationis presidio roboramus ac etiam predicta vobis concedimus statuimus et volumus ad imperpetuum vim privilegii omnino obtinere: promittentes per nos et nostros
succesores in bona fide regia vobis dictis consiliariis et juratis civitatis ejusdem presentibus et futuris in posse notarii et secretarii nostri subscripti tanquam publice persone pro vobis et eis recipienti et stipulanti predicta omnia et singula tenere et observare et teneri et observari facere et non contrafacere vel venire jure aliquo causa vel etiam racione. Mandantes per eandem inclito ac magnifico infanti Jacobo primogenito nostro carissimo et post dies nostros in regnis et terris nostris legitimo succesori nec non procuratori generali et vicesgerenti ejusdem ceterisque officialibus et subditis nostris vel dictorum officialium locatenentibus presentibus et futuris quatenus predicta omnia et singula vim privilegii perpetui concernencia et denotancia teneant et observent ut desuper continetur. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo majestatis roboratam. Data et acta in monasterio de Valldonzela XXIII die octobris anno a nativitate Domini millesimo CCCLXXXVll regnique nostri primo. - Franciscus Çacosta. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. qui hec concedimus laudamus et firmamus. - Testes qui presentes fuerunt ad predicta sunt Raymundus vicecomes de Roda Eymericus de Scintillis Petrus Dartes Berengarius Dortafano camerlengi Franciscus Daranda promotor milites Petrus Çacosta bajulus Cathalonie generalis Franciscus Çacosta vicecancellarius in Cathalonia et Bernardus de Ponte legum doctores consiliarii dicti domini regis. - Sig+num mei Galcerandi de Ortigiis dicti domini regis prothonotarii regiaque auctoritate notarii publici qui hanc cartam mandato domini regis propter absentiam discreti Bernardi de Jonquerio ipsius domini regis secretarii in posse cujus fuerat firmata scribi feci et cum raso et correcto in lineis III ubi legitur juratorum mustaçaforum et aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitetur fecisse ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor sequitur sub his verbis et in V ubi corrigitur sia de pes de la quarta part de una onza et in XVI ubi scribitur dells se expedivi et clausi. Constat etiam de supraposito in hac mea clausura presentasse. - Dominus rex mandavit michi Bernardo de Jonquerio in cujus posse firmavit.