Mostrando entradas con la etiqueta maleyta. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta maleyta. Mostrar todas las entradas

lunes, 30 de agosto de 2021

LO MISTERI DE LA CONCEPCIÓ DE MARIA. Miquel Victoriá Amer.

LO MISTERI DE LA
CONCEPCIÓ DE MARIA.


Axampla 'l cor, rassa d'Adam maleyta,  Condempnada a la pena de la mort,  Dintre l'eternitat l'hora beneyta  Sona de redempció pe'l teu conort.




Axampla
'l cor, rassa d'Adam maleyta,


Condempnada
a la pena de la mort,


Dintre
l'eternitat l'hora beneyta


Sona
de redempció pe'l teu conort.





La
porta está del paradís tancada


Y
lo camí que hi mena está esborrat,


Mes
la veu del Senyor altra vegada


Un
hort de mes delit l''ha regalat.





L'ergull
enmatziná la teua vida
,


Y
l'amor la ferá reviure al cel


Quant
l'hora del Senyor sia complida


Y
del pecat treta del mon la rel.





EL MISTERIO DE LA
CONCEPCIÓN DE MARÍA.


Ensancha
el corazón, raza de Adán maldita, a muerte condenada: sonó en el
reloj de la eternidad la hora bonancible de tu redención.


La
puerta del paraíso está sellada, borrado el camino que a él
conduce; mas la voz compasiva del Señor, más delicioso vergel te ha
regalado.


El
orgullo envenenó tu alma, y por el amor revivirá esta en el cielo,
cuando la hora del Señor sea cumplida, y arrancada de la tierra la
raíz de pecado.






Axampla l' cor, rassa
d'Adam maleyta,


Y
canta himnes de gloria a ton Senyor:


Concebuda
es María, d'Ell beneyta...


Y
la serpent tremola de pahor.





Ángels
inmaculats que veis la gloria


De
Deu devant son trono inmaculat,


Cantau
lo cántich nou de la victoria,


Que
ha guanyat a l'ergull la caritat.





Cantau,
cantau les glories de María,


Encarnació
de tot l'amor de Deu:


Ella
es la que 'l Senyor ja prometia


A
Adam quant va trencá 'l precepte seu.





Ella
es l'eleta del Senyor per temple


De
la puresa y celestial amor,


Y
eternalment Ella será l'etzemple


De
la magnificencia del Senyor.





Ella
es la dona humil, la dona forta


Que,
armada ab les virtuts de l'Increat,


D'un
novell paradís ve a obrir la porta


Quant
lo cap de la serp haja esclafat.





Ella
del Criador es la clemencia


Que
cobre l'univers ab son mantell,


Y
per lo mon perdut de l' innocencia,


Dona
d'amor del cel un mon mes bell.





Ensancha el corazón,
raza de Adán maldita, y entona himnos de alabanza al Criador:
concebida es María en su gracia y tiembla despavorida la serpiente.


Ángeles
inmaculados que contempláis la gloria de Dios cabe su trono sin
mancilla, pues venció la caridad a la soberbia, entonad el cántico
nuevo de triunfo.


Cantad,
cantad la gloria de María, sublime encarnación de todo el amor
divino; Ella es la que el Señor ya prometía a Adán al infringir
este el precepto de vida.


Ella
es la elegida del Señor para sagrario de la pureza y del amor
celestial; eternamente será Ella el ejemplo de la soberana
magnificencia.


Ella
es la humilde virgen, la matrona fuerte, que armada de la virtud del
Omnipotente, destrozada ya la cabeza de la sierpe infernal, viene a
abrir las puertas del nuevo paraíso.


Ella
es la clemencia del Criador que cubre el universo con su manto, y en
cambio del mundo de inocencia perdido, nos ofrece un mundo más bello
de divinal amor.





Ella estava ab l'Etern
quant fo aufegada


La
terra per les aygües de la mort,


Y
Deu digué per Ella: Altra vegada


No
trametré a la terra eixa dis-sort.





Y
en mitx del llamp, del tró y de la tempesta


Estava
ab Deu al mont de Sinaí


Quant
digué a l'home la paraula aquesta:


No
tindrás altres Deus devant de Mí.





Y
aprés, quant la criatura adulterava


Ab
la vida y ne feya un Deu de l'or,


També
María ab lo Senyor estava,


Y
de sos ulls tancats n'eixia 'l plor.





María,
amor de Deu, tota puresa,


Vina
à nedejá 'l mon de tot pecat;



l'esperança per l'Etern promesa,


Lo
fruyt de l'arbre sant de caritat.





Per
la piadosa Omnipotencia ombrada,


Infantarás Jesús, lo Salvador,


Essent
per tots los setgles exalçada,


Verge Mare de Deu, del sant amor.





Misericordia
del Etern, María,


Ves
al peu de la creu, que Deu ho vol,


A
passar las tres hores d' agonía


De
l'humanal llinatge per consol.





Ella estaba al lado del
Señor cuando la tierra fue anegada por las aguas de la muerte, y por
ella dijo Dios: No enviaré más a la tierra tanto duelo.


Y
en medio del rayo y del trueno y del torbellino estaba con Dios en el
Sinaí, cuando dio al hombre el sublime mandato: No adorarás ante mí
otros dioses.


Y
más tarde, cuando el hombre adulteraba con la vida y del oro
fabricaba sus dioses, María con el Señor estaba, y corría el
llanto de sus ojos, cerrados para no ver el crimen.


María,
amor de Dios, toda pureza, ven a purificar el mundo de toda mancha;
tráenos la esperanza prometida por el Eterno, sagrado fruto del
árbol de caridad.


Te
hará sombra la misericordia del Omnipotente, parirás a Jesús,
nuestra salud; por todos los siglos serás ensalzada, Virgen Madre de
Dios, Madre del santo amor.


María,
misericordia del Eterno, ves (ve) al pie de la cruz, que Dios
lo quiere; ves a sufrir las tres horas de agonía para
consuelo del humano linaje.





Y consumada de salut la
obra,


Alegri
a l'univers ton esperit,


Y
alçant lo vel del mon de Deu, descobre (se llich al
original: ve!
)


La
segona creació de l'Infinit.





ENDREÇA.





María,
Verge santa, inmaculada


Mare
del Redemptor,


Acullnos
per tos fills, dona 'ns posada


A
la casa payral del sant amor.

____



Y consumada la obra de
redención, regocije al universo tu espíritu; y alzando el velo
del mundo de Dios, descúbrenos la segunda creación del Infinito.


María,
Virgen santa, inmaculada Madre del Redentor, adóptanos por hijos,
hospédanos en la casa paterna del santo amor.

___