Mostrando entradas con la etiqueta malaltias. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta malaltias. Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de junio de 2020

CIII. Reg. n. 1902, fol. 56. 16 set. 1392.


CIII.
Reg. n. 1902, fol. 56. 16 set. 1392.

Nos Johannes et cetera circa curam gregis dominici sub nostri residentis imperio multiplicem nos decet solicitudinem adhibere ut in omnibus erga ipsum caritatis unitas et honestatis splendor elucescat in suique nitore Altissimus delectetur. Sane quia vos fideles nostri magistri axie civitatis Barchinone considerato quod ab adolecencia prona est vita hominis ad peccandum et diversis inquinamentis obnoxia viciorum quodque fidelibus christianis paravit Creatoris clemencia opera caritatis et divina misteria per que eorum valeant reatum delere et ad vitam eternam gloriosius pervenire: ad Dei et beate Marie virginis ejus matris laudem et gloriam ut inter vos caritatis invalescat idemnitas et ob devotionem et honorem beate Caterine confratriam habere peroptatis ex qua opera caritatis ac misteria et sacrifficia divina in divini cultus augmentacionem et vestrorum peccaminum redemcionem ac culparum omnium remissionem ut dilucide perpendi potest efundatur et de ac super statu felici regimine ac conservacione confratrie ipsius quedam fuerunt per vos facta et nobis oblata capitula hujusmodi seriei.
- En nom de Deu sia. Com sia certa cosa a la vostra magnificencia et per tot lo mon que una de las cosas per las quals los vostres regnes et terres et en special la ciutat de Barchinona son mantenguts honrats e nomenats es la mar et aço per raho dels navilis qui en aquells regnes et ciutats venen et en aquella mes que en los altres lochs se fan los quals navilis esser no porien sino per los maestres daxa que aquells fan la art dels quals es fort necessaria et profitosa als dits regnes e terres et en special a la dita ciutat e encara universalment a tot lo mon e aquella art sia venguda a gran minue per molts maltractaments et engans que per los oficials vostres et per patrons de navilis et altres tots dies se fan e son fets e aquells maestres que ara son vullen viure en tal forma que sia honor de vos senyor et profit de lurs animes et de lurs cossos et de la cosa publica: per ço suppliquen a vostra senyoria que li placia regonexer o fer regonexer los capitols et ordinacions seguents los quals aquells supplicants entenen esser necessaris et profitosos a la dita art et a la cosa publica e aquells senyor sia vostra merce consentir et atorgar. Primerament que per reverencia et honor de nostre senyor Deu et de madona santa Maria mare sua et de la verge gloriosa madona Santa Caterina la qual la dita art per tots temps invoca et ha hauda en devocio aquells maestres daxa pusquen fer et ordenar confraria en la qual confraria se pusquen metre tots los maestres que metre si volran et encara mullers infants et companyes lurs. Item que per ço que de la dita confraria se pusquen dar et fer almoynes et seguir altres bones obres que tot maestre daxa que en aquella confraria se metra pach e haja a pagar cascuna setmana a la caxa de la dita confraria o als qui aquells diners culliran dos diners cascun dissapte. Item que les mullers et infants e altres que seran de la dita confraria no sien tenguts ne forçats de pagar per setmana sino ço que ells graciosament se volran o lurs pares o mares prometran per ells. Item que cascu que en la dita confraria intrara haja et dege prometre a pagar a la dita confraria per la sua fi o a la sua fi alguna cosa: empero si fer nou volra que noy sia estret ni obligat. Item hage es dege pagar a la entrada alguna cosa: pero tot maestre haja a pagar a la entrada com se scriura per maestre quatre solidos et no menys los quals pach per be que jasia scrit en la confraria lo dia que exira de poder de maestre et volra pendre sou de maestre. Item que si algu de la dita confraria axi hom com dona o altra persona de la qual se faça cos morra que tots los confrares hajen e degen esser al soterrar del confrare mort: axi empero que pus lo marit o lo senyor de la casa hi sia que la dona no sia tenguda de anarhi ne encorrega en alguna pena: pero si lo senyor no sera en la ciutat que sera a host o en viatge o fora la ciutat que en aquell cas la muller daquell qui sera confrare hi haja a esser si just impediment no haura del qual sien creguts per lur simple sagrament: e si algu o alguna daquells qui seran tenguts de anarhi no seran al soterrar del dit cos pus just impediment no hagen del qual sien creeguts segons dit es que pach aquell per cascuna vegada que hi fallira mitge liura de cera o VI diners. Item que cascun confrare et confraressa haja o deje dir e aço prometra con entrara en la dita confraria XXX vegades la oracio del Pater noster et altres XXX la oracio de la Ave Maria per anima del confrare mort: e aço sia en carrech de la sua anima: e si dir nols volra que haja a dar dos diners per anima del mort o aquella almoyna ques volra. Item que dels diners del acapte o de la caxa de la confraria sie fet un aniversari de X misses per anima del mort en la sgleya hon lo cors jaura al qual aniversari sien presents aquells maestres que esser hi demanaran et que aquell aniversari sia fet la primera festa colent entre setmana que vendra apres lo dia que lo cors sera soterrat e si aquell dia fer nos pora en la altra apres vinent festa. Item sien donats lo dia que lo cors se soterrara per anima del dit defunt et per reverencia de las V plagues que Jhesu-Christ soferi en lo seu cors a V pobres a menjar e a quascu VI diners per lo dit menjar los quals sien pagats dels dits diners de la dita caxa. Item que semblant aniversari e almoyna e oracions e Pater nostres et de la Ave Maria sien dites e fetes per anima de cascun confrare que fora la ciutat morra hon se vulla que jaga et que sia fet en la parroquia de hon sera. Item sia ordinacio de la confraria que si algun confrare o confraressa vendra a pobresa o fretura per malaltias o perdues o en altra qualsevol manera que los consols de la art et prohomens regidors o administradors de la caxa de la dita confreria deguen socorrer e ajudar dels diners de la dita caxa segons lur bon vijares a aquell e a aquella que la dita fretura sostindra axi en provisio de son menjar com en necessitat de metges et de medecinas com en totes altres coses a ell o a ella necessaries. Item que si algun confrare morra lo qual sia pobre a conexença dels dits consols et prohomens que dels diners de la dita caxa sien pagades les messions de la sepultura a coneguda de aquells consols et prohomens. Item que si cars sera que per fretura ço que Deus no vulla algun confrare sera cativat per moros o per males gents e sera atorgat a algun rescat que los dits consols et prohomens ab consell de quatre prohomens antichs de la art los quals sien elegits per ells pusquen dar dels dits diners de la dita casa aquella quantitat ques volran per traurer o rescatar lo dit pres o cativat. Item sien pagats daquells diners ciris lantes draps et altres coses que la dita art te ho volra tenir et haver o fer fer. Item per ço que les dites coses pus habundantment se pusquen fer que sia ordinacio entre los confrares que cascu en son testament faça alguna lexa a la caxa de la confraria et que en aço no haja oblit: empero que si fer nou volra que noy sia stret ni obligat ne per aço encorrega en alguna pena. E per ço que les coses dessus dites o les davall scrites mils pusquen venir a bon acabament e perfeccio suppliquen los dits maestres daxa a ells esser atorgat que cascun any en lo dia de madona santa Caterina tots los dits maestres daxa se pusquen e se hajen a aplegar en un loch ques volran e aqui facen fer un aniversari general per anima de tots defunts e fet aquell aniversari en aquell loch elegesquen e deguen elegir II homens del lur art los quals sien per tot I any continuu appellats consols et hajen ple poder de exeguir totes et sengles coses en les presents ordinacions contengudes e segons que açi se conte: los quals consols elegits lo dit dia per lo dit ofici hajen a jurar en poder del batle de Barchinona qui ara es o per temps sera que ells be leyalment et ab tota diligencia se hauran envers les coses açi contengudes tota malicia parcialitat e frau foragitades e que seran a tot profit de la art e dels patrons dels navilis et de la cosa publica en quant en ells sera. Item que aquell dia e hora mateixa sien elegits dos prohomens de la art los quals tenguen les claus de la caxa de la confraria dessus dita los quals hajen et sien tenguts jurar en poder del dit batle axi que los dits consols segons que en lo precedent capitol se conte de que aquests II prohomens ensemps ab los dits consols administren los diners de la dita caxa et distribuesquen en les coses dessus dites et en altres que necessari sera a lur conexença. Pero si era cas que per raho de festes o solempnitats ques haguessen a fer per qualsevol raho se havia res a despendre dels dits diners que en aquelles messions aytals a fer los dits dos consols et dos prohomens hajen a convocar la art et ab voler daquells fer aquelles messions. Item que feta aquella eleccio los dits dos consols et dos prohomens lany passat hagen et dejen liurar les claus de la dita caxa a aquells qui novellament entraran et retre compte a ells de ço que administrat hauran et que sia posat en scrits entre ells tantost que hajen jurat en poder del batle de Barchinona segons que damunt es dit. Item que si cas sera que algu dels dits consols et prohomens per raho de malaltia o per anar en son viatge o per altra necessitat no podie entendre en aquestes coses que aquell pusque comanar son loc a aquell ques volra que per ell ho vulla emparar de tenir lo qual haja aquell poder semblant que aquell qui son loch II comenara hauria si era present e que aquell a qui ell ho comanara haja tornar a jurar segons ell ha en poder del dit batle. Item que los dits dos consols hajen a cullir totes setmanes los diners del acapte en aquella millor manera que poran en carrech de lur consiencia: e per ço que los diners sien pus complidament collits et ab menys affany parria bo que stigues en ordinacio que tot maestre daxa que sera maestre major de algun navili o fusta o de altre obra cascun dissapte se haje es dege aturar e cullir de cascun de la dita confraria que en aquella obra sera lo dret del acapte e que algu daquella obra no dega contrastar et que cascun dissapte o en lo digmenge apres vinent aquell maestre major ho liure a I dels dits consols. Item que cascun maestre daxa que ira en viatge haje et dega jaquir manat a son alberch que cascun dissapte sia dat als dits consols la dita almoyna: e si per ventura cascun dissapte nos pagava que aquell maestre con sia tornat del viatge pach complidament tot ço que degut sera per les setmanes fallides sens tota diminucio. Item que per squivar totes baralles e males volentats entre los maestres de la dita art placia a vos senyor ordonar e manar que si algun maestre sera que tenga algun fadri et aquell fadri se exira de son maestre es volra metre ab altre maestre ans que no haura complit lo temps que havia promes star ab son maestre que algun altre maestre daxa no gos tenir ne pendre aquell fadri ni metrel en alguna obra dins lo dit temps si doncs nou fa ab benivolença et consentiment del maestre ab qui stava et aço sots pena de X sous per cascuna vegada que contrafara de la qual pena sia adquisida la meytat a vos senyor o al batle de Barchinona en nom vostre et laltra meytat a la caxa de la dita confraria. Item que si cas sera que baralla e discensio se seguesque entre alguns de la dita art ensemps ço que Deus no vulla que lo batle de Barchinona qui ara es o per temps sera request per los dits consols sia tengut de pendre aquells et reebre informacio de la dita baralla o discensio e forçar aquells qui de la dita art seran a fer pau et altra seguretat per tal que mal no si cresque et aço per via de imposicions de penes et en altra manera mitjençant justicia. E no resmenys que lo dit batle request per los dits dos consols o la un dells sia tengut pendre aquell o aquells de la dita art que los dits consols II nomenaran si a ell vist sera faedor et fer execucio o execucions daquells o de lurs bens per les penes si en algunes encorreguts seran de les quals penes senyor sia de vos o del dit batle en nom vostre la meytat et laltra meytat de la caxa de la dita confraria. Item vos placia senyor per ço que los maestres daxa que en aquella ciutat continuament habiten et stan mils sien tractats ordonar et manar que tot patro de qualsevol navili que volra asesure aquell navili pusque pendre per maestre major aquell ques volra: e pres aquell per maestre que dege requerir los dits dos consols que II donen maestres per fer continuar la obra que fer volra et que los dits consols II hajen a dar aytants maestres com volra si tants haver ne poran et si tants haver non poran que lur hajen a compartir dels altres obrers segons que conexeran ques pusquen be compartir a fi que cascun qui obrar volra pusque obrar et continuar sa obra. Et si per ventura lo dit patro nos tendra per content dels maestres en volra haver mes o haverne destranys et per aquesta raho ne fara venir que los dits consols hajen poder tota frau et parcialitat cessant de compartir e mudar aquells maestres strangers et altres per les obres que en la ciutat se obraran a fi que aquells strangers qui no sostenen dels carrechs de la ciutat no sien en major grau que aquells de la ciutat et que cascun sia sots regiment dels dits consols dementre que en les dites obres obraran. Item que cascun maestre stranger qui en la ciutat vendra per obrar et lavorar en aquella sia forçat de pagar a la caxa de la dita art segons que los maestres de la ciutat acustumen de pagar en las lurs terres don aquells maestres seran con hi lavoren. Item que tot maestre stranger haja e dege estar en la obra dels dits navilis a tota conexença correccio e regiment dels dits dos consols dementre que en la ciutat sera e lavorara segons que los maestres de la ciutat stan et haje anar si altres de la ciutat hi van a totes obres forçades axi reyals com de la ciutat o del general de Cathalunya com altres en que força se meta et aço sots pena de V sous per cascun jorn que per los consols seran requests la qual pena sia partida segons les altres penes pus prop damunt scrites. Item que los consols ab lo maestre major de cascun navili tatxen los loguers dels maestres e fadrins qui lavoraran en lo dit navili axi strangers com altres present empero e consintent lo patro del navili. Item que algun maestre daxa no gos metre en alguna obra hon ell lavor mes avant de I fadri et aço sots pena de V sous per cascun jorn pagadors segons damunt si donchs lo patro de la fusta non volia mes dels fadrins et que lo patro no pusque gitar de la obra lo fadri del maestre que en la sua obra lavorara. Item que si algun maestre daxa qui tengua fadri sera malalt que no pusque obrar que en aquell cars los consols dessus dits puxen e deguen metre lo dit fadri del maestre malalt en aquellas obras quels sera be vist per ço que lo dit fadri no perda son temps et que lo maestre malalt se sostenga es puga socorrer ab lo guany del fadri. Item que tot patro qui faça navili algu gran o poch e lo navili que fara haja et deja haver viatge abans que lo dit navili sia fet o acabat de fer e si per spatxar lo navili pus viatge haura aquell patro haura necessari de haver maestres que lo dit patro o son maestre del navili requiren los dits consols quels donen maestres per spatxar lo dita obra: et si los dits consols no poran haver tants maestres com lo patro volra et aço per defalliment dels maestres que no seran en la ciutat ho per ço com seran per les altres obres qui axi mateix seran cuytades o hauran necessari despatxar que lavors lo dit patro ab consell dels dits consols e de son maestre major pusque fer venir et haver en sa obra maestres strangers de altres parts. Item que si lo dit patro que haura fets venir los dits maestres strangers a obrar son navili romandra de obrar derrera totes altres obres quel dit patro haje o dega acullir en la sua obra los maestres habitadors de la dita ciutat si algu ne ira en foll en cars que ni haja mester et que los dits consols los hi pusquen metre et compartir no gitantne los maestres que lo dit patro haura fets venir si donchs aquell patro nols ne volia gitar. Item per squivar et cessar totes baralles et discensions entre patrons e los maestres de axa et tota materia de questio placia a vos senyor manar et ordenar que sia servada la usança que tots temps es stada servada ço es que tota la lenya ques fara lo dia del divendres sia de cascun maestre que aquella lenya fara e aquella ques fara lo dissapte sia del maestre major de la obra e semblantment tota lenya de membres sia del maestre que la fa o qui fa lo dit membre et que ultra aço lo dit patro haje et dege dar linyoles almangana barrines et altres coses segons son acustumades de dar. Item vos placia senyor manar et atorgar a la dita art per be e pau de la art que si algun maestre strany o privat haura començada alguna obra per maestre major que algun altre maestre no gos sostraure aquella obra ne metres per maestre major en aquella si donchs lo patro no posava que aquella obra II fos arrada et que lavors et abans haje a esser conegut per los dits consols et per quatre prohomens de la art per aquells consols elegidors et qui contrafara que per cascun jorn pach V sous de ban pagadors et partidors segons les altres penes dessus dites servada empero la forma del capitol sobre aquestes coses fet en lo libre de las ordinacions dels consols de la mar. Item per ço com moltes vegades per les rahons dessus dites et per moltes altres ques poran esdevenir sera necessari los dits consols haver consell dels prohomens de la dita art per ço placia a vos senyor que los dits consols totes aytantes vegades com se volran e a ells sera vist faedor puxen appellar los maestres daxa e fer congregar en aquell bon loch que a ells parra o aquells quels plaura per haver consell lur e tractar de aquelles coses que per profit de la dita art los parra esser tractador en tant empero com toch les coses en los damunt dits capitols contengudes et no en altra manera et que cascun appellat hi dega esser la ora assignada et qui noy sera que pach per cascuna vegada mitja liura de cera o XII diners guanyadors al ciri de la dita art o a la dita caxa. Item senyor com sia rahonable cosa que qui ha lo carrech que dega sentir lo profit et econtra que alcun maestre qui haja obrat en sa joventut segons que ha acustumat altre maestre no pusque esser gitat de la obra pus que sia abte et sufficient a obrar mas que II sia tatxat lo salari segons ço que fara a coneguda del mestre major et consols.
- Tenore presentis ad devotam et humilem supplicationem pro parte vestri dictorum magistrorum axie nobis factam dictam confratriam et capitula preinserta ac omnia et singula in eis et quolibet ipsorum contenta grata habentes ea omnia attenta utilitate reipublice et nostra laudamus approbamus rattificamus et nostre auctoritatis ac confirmacionis presidio roboramus. Mandantes per hanc eandem gubernatori Cathalonie vicario et bajulo Barchinone et ipsorum locatenentibus presentibus et futuris quatenus laudamentum approbacionem ratifficacionem et confirmacionem nostram hujusmodi ratas gratas et firma habeant teneant et observent juxta mentem et seriem dictorum capitulorum et faciant ab aliis invioinbiliter observari et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo pendenti munitam. - Data in monasterio sancti Cucuphatis Vallensis XVI die seplembris anno a nativitate Domini MCCC nonagesimo secundo regnique nostri sexto. - Petrus Olsina. - Rex Johannes. - Dominus rex mandavit mihi Bernardo de Jonquerio.