Mostrando entradas con la etiqueta gloriejats. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta gloriejats. Mostrar todas las entradas

sábado, 25 de septiembre de 2021

Cent noms Deu, xx-xxxix, 20-39

XX

¡O
BÓ!



Deus
es Bò e es sa bontat



En
qui es bona unitat,



Trinitat
e Deus incarnat.



Deus
pòt mes en sa gran bontat



Que
no fá en quant ha creat



Per
engenrat e espirat.



En
ens que sia infinit



Por
estar mes de bé complit,



Que
en bé termenat e partit.



Tant
ha Deus bona volentat,



Que
per bonea s'es donat



A
esser hom crucificat.



Mays
val bontat en bon amar



Que
en aur, argent e honrar,



E
viure en delitar.



Bonea
fá home plasent,



Humil,
franch e conexent,



E
guarda hom de falliment.



Deus
ha creat hom per ben far.



Per
ço que si puscha donar



A
cells qui bé 'l volrán amar.



Foll
es qui cuyda mes servir



Deus
ab bé que 's puscha sentir,



Que
ab bon saber e bon desir.



Home
pòt en bé espirital



Haver
gran e segur cabal,



Lo
qual no ha en terrenal.



Mays
val amar bé que sia publich



Que
‘l ben qui está en especifich,



Perque
a amar bé publich me oblich.

XXI.



iO
GRAN!







¡O
Deus qui es aytant Gran en magnificant,



Com
es infinit e eternal en estant!




est Gran, complit en obrant e en estant.



Gran
es granea en donar



Son
magnificar a bonificar,



Per
ço que bonea puscha Gran estar.



Gran
está granea per concordar,



Magnificant,
magnificable, magnificar,



Defora
per vivificant, per vivificable, per vivificar (3),



Gran
e granea qui hagen egualtat



En
poder, saviesa e volentat,



De
negun bé poren haver necessitat.



Deus
es tan Gran en poder, saber e voler,



Que
tot quant sab pòt per sí mateix haver,



Ab
que sia plaent a son saber e voler.



Si
en granea no fós començar,



No
pogra poder de granea obrar,



E
fóre granea pauca en magnificar,



Major
está granea en bontat,



De
saviesa e de volentat,



Qui
d' aur, ni d' emperi e regnat,



Gran
es qui per Deus es amat,



E
pauc es qui está en peccat,



E
pauc es qui es tròp bonrat.



Volentat
está Gran en enteniment,



E
entendre es Gran en amament,



E
Gran está amor per remembrement.



XXII.



¡O
POTESTAT!







¡O
Deus qui est Poder per poderós!



Ja
no fóres Deus gloriós



Si
Poder en tú fós ociós.



Poder
qui puscha de bontat,



De
infinitat e eternitat,



No
ha terme ne quantitat.



Poder
qui no pòt començar



De
començament bonificar,



No
pòt a bonea bastar.



Poder,
saber e volentat



Son
en Deus una deitat,



Hon
es pogut deificat.



Com
en poder sia possificar,



Si
en deitat no fós deificar,



Poder
no pogra Deus estar.



Poder
qui está espirital



pòt
sobre Poder sensual,



Car
éll pòt sobrenatural.



Mays
val Poder qui es d'amar



Que
de veer, de imaginar,



Perque
'l deu hom tenir pus car.



Poder
val mes en nudriment,



De
bon voler e membrament,



Que
no fá en aur ni en argent.



Deus
aytant com pòt se volch dar



A
nostre entendre e amar,



E
per ço se volch encarnar.



Lo
poder que Deus ha volgut dar



Per
lo sagrament del altar,



¿Qui
'l poria aesmar (4)?







XXIII.



¡O
SAVIESA!







¡O
Deus qui est Saviesa e saber!




volria amar e car tener



D'
aço que ma volentat pòt voler.



Deus
está tot son pur enteniment,



E
per ço en tot quant es es entenent (5),



Aytant
com es son estament.



Deus
enten se granea e bontat,



E
per ço enten bonificabilitat,



Qui
es bona e gran per intelligibilitat.



Enten
Deus que per sí es entes,



E
enten que l' entes personat es,



Per
ço que en éll son entendre sia estes.



En
entendre no pòt estar intenció,



Si
enfre entenent e entes no ha distincció,



Per
ço que fí d' entendre sia ab perfecció.



Si
per entendre no's segueix nulla res,



No
fóre bonea de entenent e entes,



E
bé en ignorancia fóre mes.



Entendre
per distincció cové estar,



Per
ço qu' en éll puscha esser concordar,



Per
lo qual sia luny a contrariar.



Aquell
hom qui es deificat,



Ha
de bé major intelligibilitat,



Que
tot lo remanent qui es creat.



Per
ço que Deus fós per hom molt entes,



La
natura humana per ço pres,



Entenemlo
donchs mes que res.



Aytant
gran es en Deus intelligibilitat



Com
es la sua intellectivitat



Car
ensemps han egual granea e bontat.




XXIV.
¡O
AMOR!




¡O
Deus qui estás volentat e Amor!



Sias
membrant del teu servidor



Qui
aytant com pòt tracta ta honor.



Enaxí
ha Deus granea en volentat,



De
amant, amable e amat,



Com
en magnificant, magnificar, magnificat.



Car
volentat val mes per amar



Que
no fá per son desamar;



En
Deus desamar no pòt estar.



Granea
es de veritat



Que
en ella sia amat



Verificar
e verificat.



Axí
com saviesa ha compliment en saber



Bonea,
granea, eternitat e poder,



Ha
compliment volentat com los pòt voler.



Tant
ha volgut Deus home amar,



Per
ço que 'ns pogués enamorar,



Que
per home s' es volgut donar.



Qui
en volentat sab concordar



Natura
d' amant, amable o amar,



De
tot vici se sabria guardar.



Mays
val bon amar en volentat,



E
bon membrar per amistat,



Que
tot lo bé qui es çensat.



Aquell
qui bé sab de volentat usar



Nulla
re nol
pòt enganar,



Ne
de negun bén pòt freturar.



Negun
no pòt mays donar



Que
cell qui dóna son amar,



Sens
intenció de peccar.







XXV.







¡O
VIRTUT!







¡O
Deus qui est complida Virtut!




est gaug, vida e salut



De
tots aquells per qui est volgut.



Divina
Virtut aytant bona es per obrar



Com
es per poder possificar,



Per
ço que infinida puscha estar.



Deus
ha aytant gran Virtut en bontat,



Com
ha en saviesa e volentat,



Perque
en bontat ha Deus bonificat.



Aquell
qui ha en sí virtuificar,



Es
luny de fretura e de peccar,



E
va en gloria tostemps estar.



Bontat
pòt per granea Virtut haver,



E
granea per bontat e poder



pòt
haver Virtut per saber.



Tant
es Virtut bona en gran quantitat,



Que
tot hom la pòt haver a sa volentat,



E
qui mays n' ha, mays está en Deus honrat.



Virtut
no 's guanya ab haver,



Mays
ab leyaltat e bon voler,



E
per ço pòt la tot hom haver.



Mays
val Virtut que aur, ne parent,



Car
ab Virtut hom se defent



Del
enemich e de turment.



De
Virtut se pòt hom mills ornar



Que
de sendat, color e fresar,



De
çella, escut e pentinar.



Aquell
qui a Deus no demana Virtut,



No
tem pena ne ama salut,



E
está de Deus mal volgut.


XXVI.



¡O
VERITAT!







¡O
Deus qui verifiques ton poder



Com
lo fas amar e saber!



Verifica
en amar lo meu voler.



Aytant
ama Deus verificar



En
infinir e eternar,



Com
fá en saber e amar.



Veritat
fá home cortés,



Vertader,
franch e ben apres,



E
fá 'l ardit mays que altre res.



Qui
no ama Deus ab Veritat



Enaxí
fá tort e peccat



Com
si a Deus ha mala volentat.



Tant
ama Deus sa Veritat,



Que
enaxí se ha a verificat,



Com
se ha per amor e amat.



Qui
sab Veritat e no la vòl dir



Vehí
está prop de mentir,



Pus
que se 'n puscha ben seguir.



Mays
val Veritat en amar,



Que
en sermó paraules ornar,



Ne
que en vendre ne comprar.



Per
ver dir está hom rich



De
bontat e de esperit,



E
per mentir es hom mendich.



Hom
pòt Veritat atrobar



En
hom larch, no en avar,



Car
molt se assaute de donar (6)



Mays
val Veritat en morir



Que
no fá viure en mentir,



Ne
negun plaer en sentir.







XXVII.



¡O
GLORIA!







¡O
Gloria qui est granea e poder!




pòts en tú aytant Gloria haver,



Com
la pòt gran amar lo teu voler.



Deus
es Gloria en gloriejant,



Gloriable
e en amant



Gloriejar
en Esperit Sanct.



Si
en Gloria no fós gloriejar



De
un en altre per amar,



No
poria Gloria plena estar.



Si
Deus no pogués sí mateix tot donar,



No
hagra Gloria en larguejar,



En
egualar, concordar e començar.



Bontat
ha Gloria en bonificar,



E
granea en magnificar,



E
eternitat en eternar.



Gloria
ha bontat en magnificar,



E
Gloria ha granea en bonificar,



E
per ço está Gloria en obrar.



Per
ço que sentir fós guardonat



A
hom en Deus gloriejat,



Volch
esser Deus home encarnat.



Qui
es Gloria e es de gloriós,



E
es gloriejar, no es freturós



De
Gloria, a la qual Deus aport nos.



En
tristicia hay estat longament,



Car
tants homens van en turment,



Qui
per haver Gloria han haút començament.



Mills
está Gloria en leyaltat,



Que
no fá conciencia en peccat,



Ne
plaer en sensualitat.







XXVIII.



¡O
JUSTICIA!



¡O
Deus qui has ver jutjament!



Quant
remembre mon falliment



Estaig
concirós e tement.



Está
Deus Just de son poder,



A
sa volentat e saber,



Qui
n' han quant volen haver.



Aytant
dona Deus a bontat



De
bonificar bonificat,



Com
fá d' amar a volentat.



Si
Deus fós en sí ociós,



No
fóre Just e gloriós,



Ni
a poder de poderós.



Just
está Deus et jutjar,



E
Just está en perdonar,



E
Just amdós egualar.



Si
Deus no fós en home encarnat,



No
fóre Just a gran larguetat



De
creador en ens creat.



Justicia
aporta humilitat,



Misericordia
e pietat,



E
fá home enamorat.



Cell
qui sí mateix vòl jutjar



Molt
está prop a perdonar,



E
es en via de salvar.
Mays val a hom just membrament,



Just
amar e just cogitament,



Que
no fá aur ne honrament.
A Justicia me dó e ‘m coman,



Que
de mí fassa a son talan,



E
a ella mercé deman.



De
Justicia e pietat



Han
fayta gran societat, Merce è bona volentat.



XXIX.



¡O
LARGUEA!







¡O
Deus! car est infinida liberalitat,



Es
en tú infinida liberativitat,



Per
ço que infinit dó sia donat.
Aytant es Deus larch per donar



Com
es poderós en amar,



Per
ço que en Larguea no sia ociar.
Si Deus no poria donar son
poder,



Sa
saviesa e son voler,



Gran
Larguea no poria haver.
Deus dona amar a volentat,



E
li dona amable e amat,



Per
ço que d' ella sia gran larguetat.
Tant ha Deus gran plaer en
donar,



Que
tot se dona per amar



Que
sia franch, humil e sens peccar.
Deus dona granea a bontat,



E
dona bonea a magnificat,



E
a infinir infinitat.



A
fí ha Deus donat començament,



E
a començament, compliment,



E
amdós concordament.
Deus s' es donat a hom servir



En
quant se volch ab hom unir,



E
restaurar hom per morir.
Lo mon ha Deus a hom donat,



E
ha li dada libertat,



Per
ço que no am Deus forçat.



Deus
ha donat a hom remembrament,



E
volentat, saber e sentiment,



Que
val mays que aur ne argent.




XXX.



¡O
FORMA!







¡O
divina Forma qui est actual,



En
qui no ha ens material!



Perdonens
e guardens de mal.
Está Deus Forma en bontat,



Per
enformar e enformat



De
bonea bonificat.



Ja
no fóre Forma amor,



Si
estigués sens amador



Que
fós de la sua amor.
Enformat ha Deus tot lo mon



En
lonch, ample e pregon,



E
en cercle qui es redon.
Deus ha enformat tot quant es



En
la natura que d' home pres,



Per
la qual creá tota res.



Si
Deus no 's volgués encarnar



Ja
no pogren reposar



Ses
dignitats en son crear.
Ja Forma no pogra fallir



Si
de sí formas son complir,



Eternalment
en infinir.



Si
Forma fós gran en estant,



E
que fós pauca en obrant,



Ja
no fóre gran en formant.
Mays val formar bon pensament



Que
guanyar aur ne argent,



Ni
vestir noble vestiment.



Null
ens ha Forma ni faysó



En
que no sia acció,



E
que y sia ab distincció.



XXXI.



¡O
PRODUCCIÓ!



¡O
Deus qui has produit de no res



Tot
quant en creació has mes!




vull amar sobre tot quant es.
De bonificable e bonificativitat



Cové
produir bonificar de necessitat,



Pus
que bonificant, bonificable han entitat.
Si sens produir estegués
poderós,



En
eternitat fóre ociós,



E
falliren en éll bonea e amors.



En
negun ens no pòt esser Producció,



Si
en sí no ha distincció,



E
poder de individuació.



En
entendre de granea e bontat,



Que
sia de magnificar e bonificat,



Cové
esser Producció de necessitat.
Sens produir no pòt null hom
amar,



Ne
pòt entendre ne membrar,



Ne
ha hom poder de sentir e estar.
Si produir no fós en infinitat



Ja
no fóra en granea de bontat,



Car
finida fóre en operabilitat.
Si no fós Producció enfre
entenent e entés,



Ja
no pogren entendre esser nulla res,



Ne
fí d'entendre fóre aço que es.
Produir amar d' amich e d' amat.



Qui
son eguals en granea è bontat,



Es
produir que complex volentat.



Produir
entendre de necessitat,



Es
mays amable que d' auctoritat,



Per
ço car mays presenta veritat.







XXXII
¡O
BELL!

¡O Deus que has bellea en virtut



De
produent, produir e produt!




est beutat de nostra salut.



La
major bellea que pòt haver eternitat



Es
de eternant, eternar e eternat,



E
que ab tots tres haja una entitat.



Si
no fos bellea infinir,



Fóre
bella causa finir,



Privació,
malea e fallir.



Si
bonificar fós legea en bontat,



No
fóre bellea d' amich e d' amat,



E
pogra esser en copa bell escaravat:



Esta
amar Bell en bonificar,



Está
bellea bona en bon amar,



Está
amor letja en malificar.



Bella
está amor en leyaltat,



E
letja está en falsetat,



E
bella está en honestat.



No
está beutat tan bella en color,



Com
fá en volentat de bon senyor,



E
en memoria de bon servidor.



Molt
es pus Bell en home bon pensament,



Qu'
en son dors haver bell vestiment,



E
en la taula copa d' aur e d' argent,



Cell
qui s' assaute de gran beutat



Sia
plasent, cortés e ensenyat,



Car
Bell será en esser amat.



Mays
val bellea per bé far,



Per
entendre e per membrar,



Que
per sentir ne per ornar.







XXXIII.



¡O
JESÚS!







¡O
Jesus en Betlem nat!




est home deificat



E
est Deus homenificat.



Jesus
es home e deitat,



Per
ço que Deus participat



Estia
en tot quant ha creat.



¡Jesus
per Esperit Sanct conçebut!




has per mort en la crotz remut



L'
human genre qui estava perdut.



Jesus,
tú est ressucitat,



En
lo cel t' en est pujat,



E
jutjarás tot home nat.



Jesus,
en ta divinitat (7)



Haurá
gloria home salvat,



Veent
ton còrs deificat.



Jesus,
per tú principalment



Es
lo mon creat de nient,



Per
ço car te tany honrament.



Jesus,
qui estás personat



De
home e de deitat,



Hages
de nos gran pietat.



Jesus,
prenguet de nos dolor,



Car
tuyt estám quaix en error,



E
exellats de bona amor.



Jesus,
no 'ns gits en exeller,



Pus
que tú haurias plaer



Con
tuyt to poguessem veer.



Jesus,
tú est bò a nomenar,



A
entendre e a remembrar,



A
servir e a enemorar.







XXXIV.



¡O
CREADOR!







Deus,
per la sua memorabilitat,



Intelligibilitat
e amabilitat,



Bonificativitat
ha lo mon creat.



Creat
ha Deus lo mon de no re,



Per
ço que hom conega lo seu be,



E
la gran obra que ha en se.



Deus
creá lo mon ab sa bontat,



E
per ço ha lo mon bonificat,



Mays
hom l' afolla ab son peccat.



Car
Deus creá lo mon ab gran potestat,



Ab
gran saber e ab gran volentat,




lo mon en gran fí pausat.



Lo
mon no fóre en gran bé pausat,



Si
no fós per home deificat,



En
qui Deus sia homenificat.



Si
Deus no volgués lo mon crear,



No
volguera de la sua bonea donar,



E
fóre ociós e avar.



Dóna
Deus bé, pus lo pòt dar,



Lo
qual ha donat per crear,



E
ha 'l donat per sí honrar.



A
hom ha Deus lo mon creat,



E
aquell hom a sí donat



En
quant de sí l' ha ocitat (8).



Deus
no pogra crear peccat,



Car
no es sa proprietat



Que
puscha crear sens bontat.



Deus
ha poder tant fòrt estes



Que
pòt en res e en no res,



Perque
es cert qu' el mon creat es.







XXXV.



¡O
RECREADOR!







Peccaren
li primer parent,



Perque
en peccat estech tota gent,



Per
lo qual han corrumpiment.



Si
hom sens mortal peccat



Estigués,
en mortalitat



No
haguera Deus home jutjat.



Es
donchs peccat original



Perque
hom ha pena e mal,



Del
qual al fill de Deus molt cal.



Volch
Deus per nos donchs recrear,



En
la Verge si encarnar,



Per
ço que nos pogués salvar.



Salvar
nos volch ab gran turment,



Del
qual hac major sentiment,



Qu'
el universal falliment.



Per
ço car mays fó la dolor



Que
Christ sofferí per nostra amor



Qu'
el peccat fó Recreador.



La
pena que Christ volch sofferir



Per
nostra amor ¿quí la pòt dir?



Car
tota colpa ne pòt delir.



Batistiri
es sagrament



Per
ço qu' el recreament



Haja
subject e fundament.



¡Ah,
las! ¡E com hay gran tristor



Com
tan pauch pream la dolor



Qui
Christ sofferí per nostra amor!



Si
hom hagués gran pietat



De
Christ, qui per nos fó penjat,



Per
tot lo mon l' agrem lausat.



XXXVI.



¡O
GLORIFICADOR!







Glorifica
Deus tot home bo,



E
fá ‘l de sí son companyó



Ab
gracia e ab perdó.



Per
ço car Deus ha larguetat,



Justicia
e pietat,



Vòl
que hom sia gloriejat.



Deus
es gloria eternal,



La
qual dona eviternal



A
cells qui 's guarden de fer mal.



Gloria
done Deus a la volentat



En
quant li fá amar sa divinitat,



E
al sentir la done ab sa humanitat.



La
gloria qu' els sancts han en remembrar,



Com
tostemps estarán en gloriejar,



¿Quí
la poria escriure ne recomptar?



La
pena que haurá cascú damnat



Es
pensar horribilitat,



Car
en ella será eviternat.



La
major pena que haurá hom damnat



Estará
en ço qu' es sabrá privat



De
aquella fí hon ha estat creat.



Cascuna
part d' home qui no sia perdut



Haurá
instinct natural a sa salut,



E
haurá lo contrari en home cahút.



Pena
haurá la memoria en membrar,



E
pena haurá la volentat en amar,



E
pena haurá l' enteniment en cogitar.



Pena
haurá lo cor en sentir,



E
pena haurá en vivir,



E
pena haurá tostemps sens morir.







XXXVII.



¡O
RESSUCITADOR!







Car
Deus es justicia, es just en jutjar,



Perque
volrá los homens ressucitar,



Per
ço que de cascú puscha per dret usar.



Si
no fós ressucitament,



Ja
no fóre ver jutjament



Del
home qui fá falliment.



Ressucitará
Deus tota gent,



Per
ço que sia salvament



De
bons, e de mals perdiment.



Ressucitarán
li bò e el mal,



Per
ço qu'el poder divinal



Faça
sobre 'l còrs natural.



Per
ço car home fó creat



Per
l' altra vida, fóre peccat



Si
hom no fós ressucitat.



Ressucitará
home salvat



En
la pus perfecta edad,



E
de tot mal será mundat.



Ressucitará
home peccador



Ab
tristicia e ab dolor,



E
de Deus haurá gran pahor.



Aquell
qui será ressucitat,



Per
ço que sia infernat,



¿No
valguera que jamays fós nat?



Deus
dirá als homens salvats:



-
¡Venits vosaltres benavirats



En
mi estar gloriejats!



Dirá
Deus als homens damnats:



-
Vosaltres sots de mí privats,



Anats
en fòch eviternats!




XXXVIII.



¡O
SALVADOR!







¡O
Deus qui estás Salvador



De
tot home qui 't porta amor!



Perdona
e salva li peccador.



Null
hom no' s pòt sí mateix salvar,



Car
lo bé que fá no pòt abastar



Al
bé qui está en perpetuar.



Cové
donchs que Deus dó lo compliment



Qui
es necessari a salvament;



Lo
qual Deus done volenterosament.



Salva
Deus home en donar




mateix e ‘n gloriejar



Aquell
qui bé 'l volrá honrar.



Qui
vòl haver gran salvament,



Faça
a Deus gran honrament,



E
faça ‘l amar a la gent.



Car
Deus ha proprietat



Que
salva home ab bontat,



Hom
mal no pòt esser salvat.



Pus
que Deus salva ab perdonar,



Null
hom nos deu desesperar,



Ans
deu a Deus merce clamar.



Car
Deus salva los homens ab turment,




son folls cells qui ab delicament



Cuyden
haver salvament.



Deus
es aytan just com perdonador,



Perque
devem li peccador



De
Deus haver molt gran pahor.



Salva
Deus aquell qui 's sotsmet



A
judici e qui 's penet,



Per
ço que mercé haje a dret.







XXXIX.



¡O
EDIFICADOR!







Edifica
Deus tot quant es



En
la natura que d' hom pres,



Per
ço que la obra mes valgués.



Per
ço car fí está fundament



De
mitjá e començament,



Li
pertany molt gran bastiment.



Sobre
la fí perque Deus es honrat



E
per lo qual es homenificat,



Ha
Deus bastit hom deificat.



Aquest
hom es Christ appellat,



E
ha en sí edificat



Com
tot hom sia salvat.



Qui
Jesu-Christ no ama ne enten



Pauc
sab de gran bastiment,



Ne
en gran fe ha fundament.



Edificada
ha Deus fe en veritat,



Ab
bonea, granea, saviesa e volentat,



A
creure Deus en trinitat e encarnat.



Deus
ha bastit sobre lo humá enteniment



Franch
entendre per necessari argument,



A
destruir la error en que están li menys creent.



En
bonea ha Deus bastit e edificat



Bonificant,
bonificar, bonificat,



Per
ço que d' ella sia lo bé obrat.



Null
hom no pòt negun bé bastir



De
mal amar, d' engany e de mentir;



Car
de bontat, bé no 's pòt partir.



Qui
vòl bastir bon amar,



Bon
entendre e bon membrar,



No
faça mal e vulla bén far.