Mostrando entradas con la etiqueta gobernades. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta gobernades. Mostrar todas las entradas

martes, 16 de febrero de 2021

18 DE SEPTIEMBRE.

18 DE SEPTIEMBRE.

Sucedió en la sesión de este día lo mismo que en la reunión del anterior, pues si bien continuaron conferenciando, nada pudieron resolver.
En la misma se dio cuenta de la siguiente carta que acababan de recibir del Señor Rey.

Als venerables magnifichs amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerable magnifichs amats e feels nostres. Gran causa de admiracio nos donen les coses se fan en prejudici derogacio e lesio de la concordia feta e fermada entre nos e lo lllustrissimo Princep don Carles fill primogenit e loctinent nostre general en aqueix Principat e lo mateix Principat la qual segons vos han mostrat experiencia en les coses occorrents nos havem observada e havem a cor observar inviolablament per la bona voluntat e gran amor que havem al dit Principat e al bo e tranquille stat de aquell. E com entre les altres coses nos axi com podem per nostra preheminencia et alias hajam provehit del ofici de regent la vegueria de Gerona e de Besalu lo amat e feel nostre En Pere de Sant Dionis donzell e per ell sia stada donada idonea seguretat segons vol la constitucio de Cathalunya de la qual seguretat es contenta la dita ciutat de Gerona empero aço no obstant per lo dit nostre loctinent ab ses letres e manaments es stat fet que lo dit Pere de Sent Dionis jatsia habil idoneu e suficient no es stat admes al dit ofici don manifestament se segueix prejudici lesio derogacio e contravencio a la dita concordia per la qual al dit nostre loctinent es prohibit provehir e entrametres dels oficis de Cathalunya de ques fa lo contrari puix axi ab pratiques exquisides se dona orde nostres provisions sien ineficaces mes anant vosaltres no ignorau quant congoxoses paraules e comunicacions son stades dites e fetes per lo dit loctinent presents vosaltres deputats e los consellers de Barchinona a nostre embaxador e prothonotari Nanthoni Nogueres e podeu pensar e veure quant aço es contra la dita concordia e capitulacio havem vos ho volgut repetir pregant vos e encarregant per lo interes del dit Principat e per lo carrech que teniu vullau fer la instancia e provisions necessaries e opportunes a fi que la dita concordia sia observada. E per aquestes vies nos done loch a res que sia derogatori o prejudicial a nostra preheminencia car nou porieu axi com no devem tollerar. Creem per vosaltres hi sera fet lo degut per correspondre a nostra bona voluntat e amor vers vosaltres e lo dit Principat e per satisfer al deute de la innata fidelitat e naturalesa que tenguts nos sots. Dada en Calatayut a deu de septembre del any Mil CCCCLXI. - Rex Johannes.

En este día los señores Diputados mandaron expedir las siguientes cartas.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del Principat de Cathalunya. Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Sots data de aquesta e ab lo present plech responem a vostra letra de VIIII del present segons alli veureu e per quant vos es dada facultat legiau e legir façau nostra resposta al Senyor Rey si a la sua Majestat plasent sera. Ab aquesta vos pregam e encautam copia alguna non sia liurada. E perque la dita vila de Perpenya se congoxa grantment de no haver oficials specialment jutges de taula havem deliberat la Excellencia del dit Senyor Rey sia per vosaltres supplicada per merce sua hi vulla provehir com sia molt necessari. E sia molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors la Sancta Trinitat custodia vostra. Scrita en Barchinona a XVIII de setembre del any Mil CCCCLXl. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e consell representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Nons es maravella com sia fer lo degut e ço que de vostres reverencies nobleses magnifiques e honorables savieses se confia avisarnos sovint e per correus de les coses queus occorren necessaries e per ço comendant vos de aquelles rosponem a vostra letra de Vllll a XII del present mes rebuda. Al feyt de Pere de Santdionis provehit per la Majestat del Senyor Rey del ofici de veguer en Gerona del qual en lo primer loch de vostra letra si fa mencio jatsia de aquesta materia vos hajam respost ab nostra ultima letra empero donant nos major causa aquest vostre scriure e lo translat de la letra queus havem trames feta per los jurats de Gerona al Senyor Primogenit havem investigat e trobat la cosa passar com se segueix es assaber que lo Senyor Primogenit feu exequtoria al dit Santdionis e una letra closa manant als dits jurats quel admetessen en lo dit ofici no obstant la opposicio e requesta dalguns cavallers e gentils homens feta davant los dits jurats don a supplicacio dels dits opposants pretenents la admissio del dit Santdionis esser contra constitucions e leys del Principat la cosa fou introduhida en la audiencia e per lo vicecanceller fou manada certa provisio de justicia. E per quant de aço penjava plet lo dit Senyor Primogenit
supplicat feu la letra closa en la predita copia mencionada a efecte que per lo primer manament seu lorde de justicia no se alteras o perturbas. Aquesta provisio mossenyors de molta intelligencia creem no esser contra la capitulacio ans molt justa e conforma a leys divines e humanes e assenyaladament de aquest Principat en lo qual com saben vostres reverencies e magnificencies les coses de justicia sots degut orde stan compostes e gobernades. No creem fer exequtories lo dit Senyor Primogenit als oficials creats per la Majestat del Senyor Rey sia derogat o contrafet a dita capitulacio ab tota humil e subjecta reverencia de la sua gran Altesa parlant ans es servar aquella e oyr la voluntat e manaments del Senyor Rey pare Rey e Senyor seu e nostre lo que es molt conferent e necessari en aquesta part a la observacio de la dita capitulacio e la tollerancia allegada en lo temps del Senyor Rey don Alfonso de inmortal recordacio de les exequtories que fahia la Senyora Reyna muller e loctinent sua general per esser la Majestat reyal en parts altramarines no sembla suficient raho repetida era derogar al honor e dignitat real tal derogacio nos causaria en esser luny o prop la Majestat reyal nes tolleraria e per clara evidencia de aço lo dit Senyor Rey de eterna memoria ab pragmatica ordena que provisions
o gracies de la sua Altesa emanades tocants lo reyal patrimoni no fossen obtemperades sino ab exequtoria del conservador del dit patrimoni lo qual sempre stava en cort e present ab lo dit Senyor Rey. Sia donchs merce del Senyor Rey tant en les dites coses quant al ques diria atorgar lo dit Senyor Primogenit exequtories de butles apostoliques e de pas en pas contraferse a dita capitulacio lo que star en esser ignoram vulla pensar quant gran potestat per sa merce benignitat e liberalitat la sua Excellencia ha atribuida al dit Senyor Primogenit sia de sa merce vulla recogitar la sua gran Altesa quals motius e causes mogueren los catalans a supplicar e qui han induida la Majestat sua en atorgar tan copiosa e amplissima irrevocable lochtinencia e altres coses sia de sa merce vulla creure la sua Altesa nosaltres e aquest Principat sempre star attents a la conservacio de la dita capitulacio e deliberar no assentir a violacio de aquella com sia composta e fermada a laor de nostre Senyor Deu servey de la sua Reyal Majestat e de la lllustrissima Senyora Reyna lllustre Primogenit e Illustres infants don Ferrando e altres fills lurs e tranquillitat e repos dels regnes e terres al dit Senyor Rey subdits e precipuament de aquest Principat vulla per merce sua continuar la exuberancia de gracies e paterna benediccio e amor en lo fill vulla per merce sua per ferm haver nosaltres sempre esser promptes juxta lo possible sien conservades per lo fill obediencia e reverencia degudes al Senyor Rey pare seu. En lo qual ab veritat molta disposicio e voluntat de fer lo degut havem conegudes e conexem si donchs lo a que tant aquest Principat ha treballat e attes e treballa e atten continuament produeix lo fruyt desijat ço es amor e benediccio del pare en lo fill e reverencia e obediencia del fill al pare e la dita capitulacio a tants bons respectes e fins feta es be custodita e servada per la qual al seny literal com es disposat en cosa es dada clara ley orde e forma a cascuns no recaura en pensament lo dit Senyor de voler esser absorbides les sues preheminencia e dignitat reyal ne de esser dues potestats en una provincia sino subordenades axi clarament son juxta forma de la dita capitulacio e seran sublevades les congoxes e molestias que a la sua Altesa e al dit Primogenit no sens compuncio de gran dolor nostra son procurades per reports e informacions sinistres e viura la sua reyal persona e lo dit lllustre Primogenit en molt repos e gloria e a salut de les animes ab gran quietud de sperit governaran los pobles qui acomanats los son lo que aquest Principat infundament afecta no solament per la obligacio de dita capitulacio mas encara per lo deute de lur innata e intacta fidelitat a conservacio de les quals nunqua entenem fallir en manera alguna axi com han be acostumat havem empero a molta gracia al dit Senyor Rey les commemoracions per sa Excellencia segons dien fetes a vosaltres de attendre a la observancia de la dita capitulacio la qual per nosaltres no es stada en res violada ne sabem lo dit Primogenit haja contrafet a aquella. E axi placia a la Majestat reyal en la observacio de aquella entena segons aquest Principat desija com sia vist fins açi no hi sia stat prou attes salva reverencia de la sua Excellencia tant per no haver provehit de oficials necessaris al exercici de la prefata lochtinencia com per certa provisio de sa Altesa emanada apres de la ferma de dita capitulacio devallant de la altercacio de la castellania de Castellvi de Rosanes com encara per altres coses que aci exprimir no curam lo que fermament creem es pervengut e prove a sugestio e induccio de males persones e de mals consells com la sua virtuosa Senyoria som certs e creem alre que lo degut e pertinent al seu reyal nom. Lo quens scriviu den Montreyal mossenyors passa axi per quant Nandreu Catala per esser no natural de aquest Principat no pot exercir ofici de lochtinent de tresorer e la Altesa del Senyor Rey jatsia sia de aquest e altres oficis com saben vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses tant suplicada no ha provehit de tresorer ne lochtinent lo ofici de thesoreria en aquest Principat se governa sots aquest orde ço es que en les composicions entrevenen los viceregent la advocacio fiscal jutge del proces scriva e procuradors fiscals. E lo dit Montreal qui per lo dit Senyor Primogenit a XIII de juny any Mil CCCCLX fou provehit de lochtinent de tresorer seu reeb les pecunies e proveniments de dites composicions com a nuu ministre o receptor e no com a lochtinent de tresorer com revera no ho sia ne puixa esser sino ab provisio del Senyor Rey de les quals pecunies fa lo que es manat per lo dit Senyor Primogenit. Veritat es pero que lo dit Montreal no fa vidit algu en letres e provisions ne altres coses ans aquell vidit fa en Barthomeu Scaler de ofici de tresoreria qui es pus antich en lo dit ofici segons es de stil e pratica per absencia dels tresorer e lochtinent. Pregam e encarregam vos mossenyors molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables les coses dessus dites de part de aquest Principat humilment e devota per vosaltres sien referides a la Majestat del Senyor Rey e si la sua Altesa oyr aquella volra ab la present es atorgada facultat e licencia sia legida una e moltes vegades davant lo seu conspecte rescrivint nos de la sua resposta e de tot lo succes. E tingaus la Sancta Trinitat en sa proteccio. Dada en Barchinona a XVIII de setembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de
Leyda
. - Los diputats e conçell etc. apparellats a vostra honor.

Reunidos otra vez per la tarde los señores Diputados y oidores de cuentas, tomaron diversas deliberaciones, entre otras la de que se enviase la respuesta escrita en vista de la carta de los embajadores, con fecha de este día, en vez de la de ocho de setiembre que llevaba, y que antes de ser expedida, se manifestase al señor Primogénito y a la ciudad. Las demás deliberaciones eran de interés secundario.