18 DE MARZO.

18 DE MARZO.

En la sesión de la mañana de este día, fueron presentadas las siguientes súplica y carta, que fueron remitidas al Consejo, de parte del universidad de Cervera, por su síndico Jaime Tallada.

Molt reverends egregis nobles magnifichs savis e honorables mossenyors.
A vostres grans reverencies e providencies es cert e notori com juxta la constitucio començant lo fruyt de les leys es observancia de aquelles etc. feta en la cort de Barchinona per la lllustrissima Senyora Reyna dona Maria de gloriosa memoria e encara juxta la capitulacio derrerament feta entre la patria e la sacre Majestat del Senyor Rey vuy benaventuradament regnant e signanment en lo vuyten capitol començant Item per quant experiencia ha mostrat etc. la principal instancia obra e factura de fer servar usatges constitucions privilegis libertats usos de la terra pertany a vosaltres e a vostre gran consell e en e per la forma extessament posada en aquell vuyte capitol lo qual dona pus ampla potestat e major a vosaltres que no la nomenada constitucio e vosaltres e cascu de vosaltres ab jurament solempne sots tenguts e obligats fer tenir e servar a la letra les dites constitucions leys e privilegis e per observancia de aquells exequutar la forma donada en lo dit capitol on com gran temps ha passat en virtut de privilegi reyal us e praticha de aquell inconcussament quieta continua e pacifica servats e de tant de temps que lo contrari no es memoria atorgas a la vila de Cervera e vehins de aquella e vassalls reyals fets de aquella jurats servar specificament que los Reys passats de gloriosa memoria e per la dita sacre Majestat e per lo Illustrissimo Primogenit felicissament ara regnants la dita vila de Cervera consolat e congregacio de aquella per defensio de certs vassalls reyals vehins de la dita vila los quals tenien certas heretats e bens en lo loch de Maçona Sobirana lo qual loch se diu esser del molt honorable En Johan Berenguer de Ragadell (parén de Luisico Rajadell) donzell los quals vassalls e vehints contra tot dret e raho eren notoriament de fet oppressos vexats e mal tractats axi en persones com bens per presons taylles concussions exaccions violentes per lo dit Johan Berenguer e sos ministres precehints acostumades letres e lorde e patrica (pratica) del proces de defensio hagen per reintegracio de tals oppresions vetxacions (vejaciones. En esta palabra, la tx, si se pronunciase como la ch de chiquet, sería vechacions, como ocurre en Vallchunquera, Valjunquera, en el Matarraña, Teruel, y en lugares de Valencia; el denominado apitxat, apichat.) e mal tractaments trobada fadiga de justicia manifesta contra lo dit Johan Berenguer e sos ministres fet e executat lo proces de la dita defensio contra aquell e son castell segons orde del dit privilegi e pratica de aquell lo qual vol que contra tal oprimint vexant e mal tractant lo dit consolat e congregacio puga dar e fer tot dan e deshonor havent sobre aquestes coses amplissima guirencia del Senyor Rey privilegiant en tant que sobre tal execucio no podem esser demanats o impetits com davall de privilegi. Ara lo dit Johan Berenguer e o lo fill de aquell volents fer fer proces de acte e fet devallant de privilegi us e pratica de aquell e quant en ells es portar ne causa e plet formal e ordinari contra forma de la constitucio començant com ad excellenciam feta per lo Rey En Pere segon en la cort de Barchinona alla on diu Idcirco nos etc. civibus et hominibus villarum etc. libertates franquitates et consuetudines et bonos usus et concessiones et omnia privilegia ita quod usus privilegiorum et concessionum etc. sine libelli dacione et cause ductione expediatur etc. trahen e han trets en lo juhi reyal lo sindich consolat e congregacio de la vila de Cervera auctenticat proces contra aquells per causa de la dita defensio davant micer Luis de Castellvi Thomas Mieres Johan Ferrer Johan May jutges reladors a suplicacio del dit Regadell (Rajadell, Raxadel según un notario de Valderrobres, que se llamó Vall de Roures cuando Barcelona era Barchinona.) per lo lllustrissimo Primogenit en aço comessos contra forma de la dita constitucio e encara contra forma de la constitucio començant Insuper statuimus etc. R. Jacobi in curia Barchinonense e contra moltes altres constitucions confermatories de aquestes en les corts apres subseguides en aquesta manera dampnegant e vexant la dita vila contra los privilegis usos libertats e constitucions fahents los dits reladors proces duccio de causa provisions e intimes al dit sindich e vila havent provehida tal comissio lo magnifich vicecanceller e axi ell com los dits reladors prometens tal proces ferse de causa portarse ordinariament contra la dita vila contra forma dels dits privilegis usos libertats e constitucions per que recorrent lo sindich de la vila de Cervera a vostres grans reverencia magnificencies e savieses e de vostre gran consell humilment suplique e inste que per observancia de les dites libertats privilegis usos pratiques de aquells e constitucions per vosaltres si necesari sera o per vostre sindich servada la forma del dit vuyten capitol vos opossets (occitano; os opongáis; us oposeu, tos oposéu) a la defensio de fer observar les dites libertats privilegis ussos e constitucions per los mitgans e remeys donats en lo dit vuyten capitol fahents cessar tals processos duccio de causa actes intimes citacions e enantaments en tal forma que los dits vicecanceller e reladors per la dita raho proces algu activar no permetent per let o duccio de causa fahent tornar al primer stat tot lo fins aci procehit actitat e enantat per los dits vicecancellers e reladors fahent lo dit sindich a cautela ocular ostensio del dit privilegi e del us observancia e pratica de aquell ab lo present instrument e encara ab la present informacio e fahent ocular ostensio de les concessions aprobacions e conformacions fetes per lo lllustrissimo Rey don Alfonso de inmortal memoria e per la sacra Majestat del Senyor Rey vuy benaventuradament regnant e per son lllustrissimo P. ab los presents instruments suplicant ab molta e gran instancia a observancia de totes aquestes libertats manades e provehides esser servades per las dites constitucions e per la dita capitulacio esser per vosaltres promptament provehit. E jatsia etc. - Altissimus etc.

Als molt reverends egregis magnifichs honorables e savis senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis magnifichs honorables e savis senyors. Per alguns fets concernents lo benefici repos e tranquillitat del Principat de Cathalunya e per entrevenir en la diputacio e consell representants lo dit Principat ab vosaltres ensemps e per alguns altres fets concernents honor profit e benavenir de aquesta vila privilegis e provisions de aquella va aqui lo honorable En Jaume Tallada sindich actor e procurador de aquesta vila exhibidor de la present informat a ple dels dits fets dels quals haura a parlar e comunicar ab vosaltres. Placiaus donant fe e creença a tot ço e quant per lo dit Jaume Tallada sindich actor e procurador a vostres grans reverencia e magnificencia e honorable saviesa de part nostra sera explicat axi com si per nosaltres personalment era recitat e dit haver aquell e los fets de queus parlara e comunicara ab vosaltres per recomenats segons de vosaltres qui representats (occitano; representáis; representeu, representéu, representáu) tot lo Principat se pertany e nosaltres e tota aquesta vila havem gran confiança. E conserveus la Sancta Trinitat en sa continua amor e gracia. Scrita en Cervera a XIII dies del mes de març del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII - Molt reverents egregis magnifichs honorables e savis senyors a tot honor e servir vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Leídos los documentes que anteceden, como también una cédula de la señora Reina sobre las doscientas mil libras, a la que se había de contestar, procedióse a la votación, después de la que tomaron los señores Diputados el siguiente acuerdo.

Per tant los dits diputats e consell conclogueren que en lo fet de Cervera sien deputades aquelles tres persones que son eletes per lo fet de mossen Copons les quals vegen si toca a la capitulacio e o referesquen (lo refieran; ho refereixin; u referixquen) al present consell. E si al dit consell sera vist tocar a la capitulacio que sia feta instancia per defensio. En lo fet de les CC mil lliures que sia respost de pensio de censal juxta forma de la capitulacio e que les nou persones ja en lo dit fet assignades vegen qual resposta deu esser feta a la Senyora Reyna e que la componen degudament.

Se deliberó, además, escribir al Padre Santo para la canonización del señor Primogénito.
Presentóse, en seguida, una comisión del Concejo de la ciudad, para comunicar a los señores Diputados la resolución de aquel aprobando el acuerdo de sacar en público la bandera, entregando a este objeto la cédula que sigue.

Es deliberat per lo consell de la ciutat havent per molt bona e saludable la deliberacio feta per los deputats e consell llur en traure la bandera que aquella sia treta per les causes e rahons ja per lo dit consell en dies passats deliberades.
E ha occorregut mes avant al dit consell de la ciutat per alguns bons e deguts respectes que no tant solament la dita bandera dauria esser treta per la dita raho mes encara contra tots aquelles qui en deservey de nostre Senyor Deu del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e Senyor Primogenit e destruccio de la lur cosa publica tracten contra la capitulacio.

Pasado a votación, y aprobados mutuamente los acuerdos de ambas corporaciones, se hizo el nombramiento de las nueve personas, destinadas a meditar sobre lo que fuese más conveniente para llevar a cabo este asunto.

Estando reunido el Consejo, presentóse el venerable fray Oliver, Caballero de la orden de San Juan, comendador de Torres, acompañado de otros varios caballeros, quejándose notablemente, y exponiendo los perjuicios irrogados a su orden, para lo cual suplicaba al Consejo le prestase ayuda y defensa, de una carta emanada de la señora Reina, tutriz del Señor Primogénito, copia de la cual entregó al Consejo, y sigue a continuación.

Dona Johana per la gracia de Deu Reyna Darago de Navarra de Sicilia etc. Tudriu del Illustrissimo infant don Ferrando princep del Serenissimo Senyor Rey marit e Senyor nostre molt car e nostre fill primogenit impuber governador general Darago e de Sicilia duch de Montblanch comte de Ribagorça e Senyor de la ciutat de Balaguer loctinent general del dit Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya. Als venerables religiosos e amats nostres los prior de Cathalunya comenadors cavallers e frares del orde del Spital de Sant Johan de Jherusalem axi aquells qui resideixen en servey e companyia del reverendissim mestre de Rodes com tots altres que sien subdits e vassalls del dit Senyor Rey Senyor e marit nostre e dins lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya trobats seran al qual e als quals les presents pervendran e seran presentades los quals havem aci per special e singularment nomenats. Salud e dilectio.
Com per causa e occasio dels sentiments que la prefata Majestat ha hagut que axi per lo Rey de França com per lo Rey de Castella son stats fets es fan continuament preparatoris de gent darmes ab proposit e intencio de fer novitats e moviments contra los seus regnes e terres subdits e vassalls e per aquesta causa la prefata Majestat haya mester a vosaltres e a cascu de vos en propries persones vostres en servey seu e defensio dels seus regnes e terres per tant ab les presents a vosaltres e a cascu de vos dehim exortam requerim e manam quant pus stretament podem sots lo deute de naturaleza e fidelitat que deveu e sou tenguts a la prefata Majestat com a Rey e Senyor natural vostre e occupacio dels fruyts rendes e temporalitats que vosaltres e cascu de vos ha e posseeix del dit orde de Sant Johan en los seus regnes e terres que no haveu ab lo dit mestre de Rodes ne al covent e illa de Rodes sens special permis e facultat expressa de la prefata Majestat o nostra com aquella vos haja mester en son servey e companyia per causa dels dits negocis de França e Castella qui son de tanta importancia e als quals com a feels vassalls e subdits seus no podeu ne deveu fallir no obstants qualsevol manaments a vosaltres o qualsevol de vos de paraula o en scrits en contrari fets o fehedors per part del reverendissimo mestre de Rodes com aquest cas mes sien strets e obligats obtemperar als manaments de la prefata Majestat e nostres que a la voluntat del dit mestre de Rodes en cas que per ell fossen appellats a per part sua vos sia stat fet tro aci o sera fet daci avant altre manament sots qualsevol expressio de paraules guardant vos attentament de fer o attemptar res en contrari sens expressa licencia o voluntat de la prefata Majestat o nostra axi com dit es car siu fessen ço que del dit mestre ne de vosaltres no se deu presumir ne pensar a la prefata Majestat e a nos convendria procehir contra vosaltres e bens vostres e de cascu de vos per deguts e oportuns remeys en casos semblants usats e costumats ço que redundaria en gran carrech de vostra honor e de la obligacio a la qual sou tenguts e obligats a la prefata Majestat com a Rey e Senyor natural vostre segons que dit es. E de la presentacio queus sera feta a vosaltres e a cascu de vos de la present personalment o en les coses de vostres habitacions per qualsevol notari havent auctoritat reyal com a publica e auctentica persona volem e manam esser fet per aquell dit notari qui laus presentara publich instrument per que a vosaltres o algu de vos no puixa esser pretesa o allegada ignorancia. Dada en la ciutat de Barchinona a XI dies del mes
de març del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - Le Reyna.

CXLII, reg 1911, fol 47, 14 julio 1395

CXLII. 

Reg. n° 1911, fól. 47. 14 jul. 1395.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. Oblatis nobis reverenter pro parte episcopi et capituli Barchinone episcopi et capituli Vicensis abbatis monasterii de Stagno et universitatis civitatis Barchinone
ac universitatis ville Modiliani (Moya, Moyá, Moiá, Moià) et quorundam aliorum quibusdam capitulis
super unione seu agregacione fienda de certis locis universitatibus et singularibus personis sacramentalis
Vallensis confectis hujusmodi seriei.
- Com antigament a feeltat del senyor rey qui es cap de la cosa publica et
a conservacio et bon stament daquella fos
atrobat et ordonat sagramental en Valles
en Lobregat en lo Maresma lo
regiment del qual se pertany a la Sgleya et a la ciutat de Barchinona segons ordinacio daquell lo
qual per malicia del temps qui tot dia indueix novells
fets hauria mester reparacio et creximent: per ço
a augmentar lo dit sagramental et posar en defensio les
persones et bens daquelles dels quals dejus es feta
mencio son fetes les ordinacions dejus scrites
per part de la esgleya de Barchinona de la esgleya de Vich
et del monastir del Estany et de la ciutat de Barchinona
et de la vila de Moya supplicants humilment los bisbes
et capitols de Barchinona et de Vich et labat et
convent del monastir del Estany et les universitats de
Barchinona et de Moya a la magnificencia reyal
que aquelles vulla aprovar stablir ordenar e confirmar
emper tots temps duradoras. Primerament que tots los
homens reyalenchs ço es que sien homens
propris o aloers del senyor rey o de la senyora reyna
poblats ara o en sdevenidor dins la vegueria de Barchinona
et de Valles et parroquies et termens en aquella
constituits los quals ja per ordinacio del sagramental sien
en aquell confirmats e tots los homens realenchs ço
es que sien homens propris o aloers del senyor
rey o de la senyora reyna poblats ara o en sdevenidor
dins les vegueries Dosona et de Bages et dins la vila batlia
et sotsvegueria de Moya et de qualsevol parroquies et
lochs dins aquelles constituits sien units sis
volran al dit sagramental o a la defensio daquell. Item
com mossen lo bisbe et capitol de Vich et mossen
labat del Estany et son covent hajen
alguns locs et homens dins les dites vegueries de
Osona et de Bages et en les dites batlia et sotsvegueria
de Moya: los dits mossenyer de Vich et
son capitol los dits mossen labat
del Estany et son convent de present meten
los lurs homens que han dins los
dits locs et parroquies et termens en lo dit
sagramental: et totes persones ecclesiastiques et ciutadans et homens
de vila qui hajen o hauran homens dins les dites
vegueries et sotsvegueria et batlia et
parroquies et termens daquelles puixen metre
lurs homens en lo dit sagramental: pero com los
hi metran hajen aço a fer denant los
sobreposats del dit sagramental qui hajen poder de
reebrelos: et que per general ordinacio de mossen lo
bisbe et capitol de Barchinona et de mossen lo
bisbe et capitol de Vich et de mossen labat
et convent del Estany tots los preberes
poblats et quis poblaran dins les dites viles lochs et
parroquias et termens se alegren es
puixen alegrar de la defensio del dit sagramental et
contribuesquen primariament en les despeses ques faran
per lo dit sagramental ço es en aquelles et en ço
que per los dits sobreposats sera ordonat. Item que si
alscuns homens seran poblats ins les dites vegueries
de Barchinona et de Valles Dosona et de Bages
et vila sotsvegueria et batlia de Moya et lochs
et parroquies et termens daquelles et no seran del dit
sagramental ne de la regla o obediencia de aquell et
contra aquells sera feta alguna injuria damnatge o offensa per
qualsevol persona: que per be ques meta so a
sagramental algun del dit sagramental noy sia tengut de
exir ne de fer res qui pertanga al dit
sagramental en favor dels damnificats o injuriats: ans
si per aytal cas se met so encontinent
aquells del sagramental com sapien aço sen deguen
tornar et no curarse de seguir ne de perseguir lo
injuriador o dampnificador encara quel poguessen
pendre en virtut del dit sagramental com no sia cosa convinent
que aquells qui no volran esser del carrech del
dit sagramental se alegren del profit daquell: et axi
mateix los del sagramental no sien tenguts ne
degen exir ne defendre los homens de
barons cavallers ne de persones generoses ans si per aytals
se metra so a sagramental encontinent com ho
sabran hajen desamparar lo dit so et nos
curen daquell en virtut del dit sagramental: pero per aço
no sia tolt quel dit sagramental no haje
loch en los caminans et viandans. Item
que tots los homens dins les dites viles castells lochs
et parroquies et mases habitants et habitadors axi del
sagramental vell com novell hagen a tenir armes
ço es saber ballesta ab deu tretes et ab
son arreu o almenys spasa o lança et
escut en manera que si lo dit so sera mes tots ensemps
se defenen et seguesquen los malfeytors
et bandajats et gitats de pau et de treua del
senyor rey segons ordinacio del dit sagramental: e si algun
del dits homens qui aquell so oira o sabra no exira
al dit so pach cascuna vegada per pena deu
sous. Item que en cascuna de les viles castells et
lochs et parroquies davant dites del dit sagramental sien
elegits capitans segons la ordinacio del sagramental
vell e us daquell quis muden de dos en dos anys:
pero que sien elets per los sobreposats dejus
scrits o per aquells qui ells ordonaran et en aquell
nombre que a ells sera vist faedor los quals capitans
com elets seran se curen cascun en sa
capitania que los homens hajen les dites armes et
tinguen peno et corn et en altra manera se
procuren ques façen totes aquelles coses que a fer
se han per los homens del sagramental demunt dit: et que com
los dits capitans seran elets vinguen jurar en
poder dels dits sobreposats de tenir complir e servar
les ordinacions del dit sagramental axi com ja per
usança del sagramental vell es acostumat de fer. Item que la
gent del dit sagramental et qualsevol daquells
enseguesquen segons dit es los malfeytors et
injuriadors bandejats et gitats de pau et de treua
et aquells prenguen: empero si la gent del dit
sagramental o capitans o alguns daquells prenien alguns
dels dits injuriadors et malfeytors bandajats e gitats
de pau et de treua que nols puixen dar a
manleuta ans los meten en mans daquell
batle o senyor de qui seria la jurisdiccio del loch o
parroquia on seria fet lo mal o daquell a quis
pertanyeria punidor per aquell: pero si bandajats o
gitats de pau et de treua eren quels meten
en poder del veguer de Barchinona o daquell official
quels hauria bandajats o gitats de pau et de
treua: declarat que la gent del dit sagramental haje
estar a manament et ordinacio dels capitans et los dits
capitans puixen manar e ordonar a la dita gent fins
que aquell senyor o official a quis pertanga hi
sia e tot hom haja star a manament et ordinacio
daquell. Item si fugents los malfeytors o
injuriadors bandejats o gitats de pau e de treua se
reculliran en algun castell vila o loch o casa o altre
fortalesa de Cathalunya et lo dit so sera
continuat et seguit: que com als veguers batles et sotsveguers
et capitans qui aqui seran segons que a cascun dells se
pertanyera parra ques deja fer: quels
dits officials requiren publicament davant molts
qualque tinga o administra lo dit loch
quels liure sens empatx los dits
malfeytors o injuriadors: e si aquell regent o
tinent lo dit loch diu que no son aqui
que haja encontinent dar escorcoll de
aquell loch als dits officials al qual escorcoll
entre en aquell nombre et forma ordonats en lantich
sagramental: et si lo dit escorcoll lus era
denegat dilatat o resistencia feta o altre contrast en aquests
cases si la dita gent del dit sagramental talara o
damnificara o fara algun mal o injuria al malfeytor o
malfeytors o al senyor o senyors et homens del loch
o lochs on lo malfeytor o malfeytors se
serien recullits o dels quals escorcoll seria denegat
donar o a altres qui los dits malfeytor o malfeytors
defendrien no sien tenguts del mal que facen
civilment ne criminal nin puxe esser inquirit:
empero si la gent del dit sagramental contra la dita forma
talava o dampnificava que pagassen la tala
plenerament ab adveracio de sagrament dels damnificats
taxacio de jutge procedent et no resmenys pagassen per
pena atretant de la qual fos la meytat dels
dampnificats et laltre meytat del senyor rey.
Item que pus quel veguer o batle de
Barchinona o veguer Dosona o de Bages o
batle o sotsveguer de Moya ço es cascun
en sa jurisdiccio fossen atteses al dit so
tot hom del dit sagramental haja star a manament et
ordinacio daquells. Item si los dits veguers batles
et sotsveguer et capitans quis seran manaran o
requerran algun o alguns del dit sagramental que acompanyen
et menen algun pres en algun loch: que aquell o
aquells qui seran requests o a qui sera manat hajen aço
fer sots pena de C solidos per cascuna vegada de
la qual si sera comesa haura loficial de la jurisdiccio
del qual sera lo inobedient la quarta part et los
sobreposats laltre quarta part et lo senyor rey las
restants parts: et si aquell o aquells qui preses seran tenen
armes que aquelles armes si deuen esser perdudes als presoners sien
dels capitans qui preses les hauran: et si son preses per los
dits officials reyals que sien dels dits
officials axi que per lo dit senyor rey ne
officials seus no puxe esser feta questio. Item per ço
com los capitans han major carrech per lur
offici que no han los altres del dit sagramental quels
dits capitans durant llur offici puixen portar
per defensio lur armes vedades per tot lo principat de
Cathalunya: et si lo senyor rey o sos succehidors
o officials lurs fahien revocacio o inhibicio de portar
les dites armes en general que aquella revocacio o inhibicio no
comprenga la present licencia si donchs daquesta
nos fahia plenera et expressa mencio. Item que sis
allegave os denunciave quel dit sagramental vell
e novell o alguns singulars daquell haguessen errat o
delenquit en la forma del dit sagramental o execucio daquell
que aço se haje a conexer determenar e
exeguir per lo veguer de Barchinona ab et
de consell dels advocats ordinaris del consell (pone
censell, más abajo consell) de la dita ciutat et no sens
ells: axi que governador procurador general ne
lochtinent del senyor rey ne altre qualsevol
official del dit senyor ne encara altre qualsevol persona de
qui fos la jurisdiccio ordinaria dels delats nos
puixen de res dallo entrametre en alguna manera:
pero si lo senyor rey en sa propria persona daço
entrametres o conexer volra que ho puixe
fer ell personalment present en Barchinona o dins les
dites vegueries batlies et sotsvegueria ab
et de consell dels dits advocats ordinaris del dit consell
de Barchinona et no en altre manera: et en tot cas la
denunciacio instancia et perseguiment del dit
sagramental et dels singulars daquell se haja a fer per
part privada mostrant propri interes et no per fiscal ne
persona de la tresoreria del senyor rey ne de la
senyora reyna ne per official e officials
lurs ne per altre qualsevol persona: la qual
part instant o denunciant abans que a res sia procehit
haje assegurar idoneament als delats les messions
del plet: en altre manera que la denunciacio o
instancia ces et no haja loch: et per
semblant los delats o accussats asseguren a la
part demanant les messions del plet: en altre
manera que la denunciacio o instancia ces et no haja loch: et
per semblant los delats o accussats asseguren a
la part demanant les messions del dit plet per ço
que agualtat sia en aço observada. Item que
aquells del dit sagramental tambe en general com en special
puixen fer talles entre si ab sabuda et
expres consentiment dels bisbe et capitol et consellers
de Barchinona et dels bisbe et capitol de Vich
et dels sindichs de Moya per fer despeses necessaries
en los afers del dit sagramental axi per salaris
de advocats o sobreposats o descrivans o en altre
manera per qualsevol cosa qui davall del dit sagramental o per afers
e bon estament daquell: e los sobreposats del
sagramental vell puixen fer ab sabuda et
consentiment dels dits bisbe et capitol e consellers
de Barchinona les dites talles en lo sagramental
vell: et los sobreposats del sagramental novell
puixen ab consentiment dels dits bisbe et
capitol de Vich et sindich de Moya fer
atretal en lo lur sagramental. Item que per ço
quel dit sagramental haja millor regiment tots anys
sien elets tres sobreposats ço es un per lo
consell de Barchinona et un altre per lo bisbe et
capitol de Barchinona axi com ja es acostumat
los quals regesquen lo sagramental antich
de la vegueria de Barchinona et de Valles et sia
elet un altre sobreposat qui regesca lo
sagramental novell lo qual a la un any sia
elet per la vegueria de Moya al altre per mossen lo
bisbe et capitol de Vich et altre per mossen
labat e convent del Estany. Item que lo senyor rey
o sos officials no puixen manar axi com no poden
en ost o cavalcada los homens del dit
sagramental com aquell sagramental sia novella servitut
a ells voluntariament imposada per ço que mils se
defenen: mas lo dit senyor rey haja
ost et cavalcada et altres coses en sos
homens et en los altres segons que havia abans de la
dita ordinacio del dit sagramental et segons dret comu et
constitucions generals de Cathalunya et usatges
de Barchinona axi que per aquestes coses en sos
drets segons dit es alguna cosa no sia innovada ne
mudada ne encare tolta sino en tant com
dessus es expressat. Item que de les penes quis
cometran per aquells del sagramental si no tendran les armes
demunt ordonades o si no estaran a manament dels dits capitans
o si no exiran al dit so sien fetes quatre parts
eguals la una de les quals sie dels senyors de
qui sera aquell qui cometra la dita pena e laltre dels dits
sobreposats et laltre dels capitans sots regiment dels
quals seran los qui cometran les dites penes et laltre
restant del senyor rey et que daquelles parts de les
dites penes hajen a fer execucio prompta breument et
sens plet los dits senyors daquell o
daquells qui cometran les dites penes: et si los
dits senyors dels dits homens o algun dells no volien
fer la dita execucio o hi eren negligents o tardans: que dada
a ells per los dits sobreposats fadiga de deu dies los
dits sobreposats puixen et hajen a fer la dita
execucio de les dites penes complidament: empero sia
entes quels dits sobreposats puixen fer lexa de
les dites penes sis volran a lur volentat en cas
que a ells vinga la execucio de les dites penes. Item quels
sobreposats del dit sagramental vajen visitar aquell
sagramental de temps en temps axi com los parra
ço es lo sobreposat ordonat per lo bisbe
et capitol de Barchinona ab volentat et
sabuda del bisbe et capitol de Barchinona
et lo sobreposat ordonat per lo consell de
Barchinona ab volentat et sabuda dels
consellers de Barchinona et lo sobreposat del
sagramental novell ab volentat et sabuda
de mossen lo bisbe et capitol de Vich et del
abat del Estany et dels promens o
jurats de la vila de Moya: los quals sobreposats
cercants lo dit sagramental regoneguen si los
homens estan axi com deuen et quey admeten
aquells qui de nou si volran metre et altres
coses facen que sien bones et profitoses al ben publich
daquell. Item es entes que la forma antiga o formes antigues e
la ordinacio et usança del dit sagramental antich
sien et romanguen a la un sagramental et altre en lur
plena força et valor si no aytant com los presents
capitols et ordinacions deroguen e poden derogar
a aquelles.
- Et visis recognitis et examinatis ad plenum dictis
capitulis et contentis in eis quia cognoscimus et videmus ea
cedere in ampliacionem et augmentum ac bonum statum dicti
sacramentalis et defensionem omnium et singulorum dicti
sacramentalis ac in utilitatem et statum pacificum non solum dicti
sacramentalis sed etiam tocius reipublice Cathalonie
principatus: tenore presentis carte nostre seu privilegii
cunctis temporibus duraturi per nos et omnes heredes et successores
nostros capitula ipsa et quodlibet eorum ac ordinationes in eis et
quolibet eorum expressas acceptamus approbamus concedimus laudamus
firmamus auctorizamus ac etiam confirmamus sic quod de cetero per nos
et successores nostros ac per omnes officiales et subditos nostros et
eorum presentes pariter et futuros prout ad unumquemque eorum
expectare poterit tam in judicio quam extra judicium habeant
observari. Et liceat omnibus et singulis quibus hec juxta formam
premissorum capitulorum per nos conceduntur tam officialibus quam
aliis cujusvis condicionis preheminencie seu status capitulis et
ordinationibus ipsis et quolibet eorum uti cunctis temporibus licite
et impune: nos enim de certa sciencia promittimus et convenimus in
nostra regia bona fide quod dicta capitula seu
ordinationes non revocabimus nec impugnabimus nec earum usum
seu exercicium directe vel indirecte impediemus nec litteras seu
provisiones contrarias concedemus nec aliquid aliud faciemus quod in
derogationem eorum vel alicujus eorum valeat retorquere: et si forsan
quavis causa voluntaria vel necessaria per oblivionem vel
importunitatem aut alias de certa sciencia contrarium fieret illud
nunc pro tunc revocamus et viribus penitus vacuamus carereque volumus
et decernimus penitus robore et valore. Mandantes per eandem expresse
et de certa sciencia gubernatori nostro generali necnon
gubernatori Cathalonie ac universis et singulis aliis
officialibus et subditis nostris presentibus et futuris dictorumque
officialium loca tenentibus quatenus capitula et ordinationes
ipsas et quodlibet eorum firmiter teneant et observent ac teneri et
observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire
permitant aliqua ratione seu causa. Quicumque autem ausu ductus
temerario contra premissa vel eorum aliquod facere vel venire
presumpserit iram et indignacionem nostram ac penam mille
morabatinorum auri nostro erario applicandorum se noverit
absque aliquo remedio incursurum dampno et injuria illatis primittus
et plenarie restitutis. in cujus rei testimonium hanc fieri et
sigillo magestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data
Barchinone quartadecima die julii anno a nativitate Domini
millessimo trecentessimo nonagessimo quinto regnique
nostri nono. - Aymonus Dalmacii. - Sig+num Johannis Dei
gratia regis Aragonum etc. - Rex Johannes. - Testes
sunt frater Franciscus Marchi magister ordinis milicie beate
Marie de Muntesia Jaufredus vicecomes de Rupebertino
Raimundus Alamani de Cervilione Aymericus de Scintillis
Rogerius de Montecatheno milites. - Sig+num mei Bonanati
Egidii predicti domini regis scriptoris qui de ejus mandato
hec scribi feci et clausi cum raso et correcto in lineis III quals
dejus es feta mencio son fetes les ordinacions dejus
scrites per part de la esgleya de Barchinona
de la esgleya de Vich et del monastir del
Estany et de la ciutat de Barchinona et: et X qualsevol
persona que per be ques meta so a sagramental
algun del dit sagramental noy sia tengut dexir ne
de fer res quis pertanga al dit sagramental: et XXXII
que aquells del dit sagramental tambe en general com en
special puixen fer talles entre si ab
sabuda et expres consentiment dels bisbe
et capitol et consellers de Barchinona et
dels bisbe et capitol de Vich et dels sindichs
de Moya per fer despeses necessaries en los afers
del dit sagramental: et XXXIII o per afers et bon
estament daquell o los sobreposats del sagramental vell
puixen fer ab sabuda et consentiment dels
dits bisbe et capitol et consellers de Barchinona
les dites talles en lo sagramental vell et los
sobreposats del sagramental novell puixen ab
consentiment dels dits capitol de Vich et sindichs
de Moya fer: et XXXIII atre tal en lo lur
sagramental Item que per ço quel dit sagramental hage
millor regiment: et XXXV cials: et XL de Barchinona: et
XLI lo bisbe et capitol de Vich. -
Dominus rex presente Nicolao Moratonis locumtenente
thesaurarii mandavit michi Bonanato Egidii. - Vidit eam dictus
locumtenens thesaurarii. - Idem.

 

cxliii-reg-2234-fol-71-1-mayo-1398