Mostrando entradas con la etiqueta Ilerda. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Ilerda. Mostrar todas las entradas

jueves, 19 de noviembre de 2020

14 DE MARZO.

14 DE MARZO. 

Reunidos los Diputados y Consejeros, llamaron a su presencia a los embajadores de la Reina y les dieron la contestación que contiene la siguiente cédula, que fue antes aprobada por los Concelleres de la ciudad, facilitándoles copia de la misma, por haberla pedido. Se recibieron y espidieron, además, las cartas que siguen.

Sobre les codes exposades e reportades per los reverend e magnifichs Castella Demposta e mosen Luis de Vich per part de la Serenissima Senyora Reyna als
diputats e consell lo Principat de Cathalunya (se lee Catbalunya) representants es stada deliberada esser feta la resposta seguent.
Primerament com ateses diligentment e considerades totes les coses que occorren han pogut sobre la entrada quis diu esser feta en Arago per lo conestable de Navarra ab gens de Castella e per los sobredits embaxadors exposada als dits diputats e consell ha paregut al Illustrissim Senyor Primogenit consellar provehir en tal forma que si efecte podra haver sera provehit al servey de la Majestat del Senyor Rey e quietut de sos subdits.
E mes los dits diputats en consell han deliberat sien pregats los dits embaxadors los placia dir e explicar a la Excellencia de la dita Senyora sia de sa merçe no pendre a enug o admiracio si axi promptament com desigen les coses necessaries al servey e honor de la Majestat del Senyor Rey de la dita Senyora repos e benefici del Principal nos son pogudes compendre car ultra que han stats occupats algunes hores en coses que dilacio no tolleraven pero la magnitud del fet exhigex gran attencio maturitat e molt pensada deliberacio e que les coses seran Deus volent quant pus se podra en conclusio la qual sera tramesa a la dita Senyora e comunicada persones qui ab la sua Excellencia tractaran e per merçe sua seran les coses axi compostes que succehira a servey de la Majestat del Senyor Rey e de la sua Excellencia e benefici repos e tranquillitat del dit Principat e de la cosa publica de aquell.

Als molt reverend e molt honorables e de grans savieses los senyors diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e molt honorables e de gran savieses senyors. Certificamvos com per alguns afers e certs negocis la honor e utilitat de aquesta vall hoc e de tot lo Principat de Cathalunya concernents nosaltres trametem a les vostres reverencies Narnau de Ademar e En Johan de Capsterayn missatgers nostres als quals vos supplicam tant com podem e sabem a les vostres molt grans savieses sia plasent de darlos fe e ferma creença en tot so e quant de les nostres parts vos diran e explicaran la qual cosa vos haurem a gran e molt singular gracia. Oferintsnos promptes e apperellats de fer e complir tot so e quant per les vostres providencies a nosaltres sera manat. En pregam a nostre Senyor Deus de tot mal vos vulla guardar. Scrita en la vila de Velha en la Vall Daran a V dies del mes de març. - Los qui humilment se recomanen a vosaltres los gentils homens consols e jurats e los altres prohomens tots de la vall Daran.
(Vielha, Vall d´Aran)

Al molt honorable mossen lo veguer de Cervera o a son lochtinent.
Molt honorable mossen. Entes havem que en aqueixa vila per obra de algunes maligioses persones ses moguda una concitacio o avolot (abalot, avalot; alboroto) assats perillos al bon stament de aqueixa universitat e encara de tot lo Principat de Cathalunya. E com tals coses sien dignes de castich e nosaltres per nostre ofici e per lo special carrech e comissio que sobre aço havem de la cort General de aquest Principat vullam fer deguda instancia per lo degut castich de aço fahedor. Per tant vos requirim ab la present sots virlut del jurament e homenatge per vos prestats de obtemperar e exequir totes nostres requestes que de continent vista la present del dit insult concitacio o avolot e de tot lo que sia stat per la dita occasio rebau bona e suficient informacio e si per aquella vos constara de culpa de alguns vos assegureu de tots aquells a fi que absentar nos puixen. E apres de la dita informacio nos trameteu aci prestament e per correu traslat clos e segellat e per vostra letra nos certificau de tot ço que per vos hi sera enantat a fi que vista la dita informacio e lo que per vos hi sera provehit se puixa fer per nosaltres la instancia e provisio deguda. Placiaus per lo tant interes que aço sguarda a aqueixa universitat e a tot lo Principat en aço be retre lo deute de vostre ofici. Dada en Barchinona a Xllll de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Luis de Vilaplana diputat local en la vila e vegueria de Cervera.
Diputal local. Sobre lo quens haveu significat per vostra letra que es cosa ben digna de provisio e de castich nosaltres scrivim al veguer de aqueixa vila quen reba informacio e assegur de totes persones quis mostren culpables e mes nos trameta traslat de la informacio perqué nosaltres vegam la cosa com passa. Trametem vos la letra ab la present. Donaula al dit veguer e feuhi instancia pero hajauvoshi ab moderacio per manera que nos puixa dir que vos per propia passio o per algun altre sguard passeu los deguts termens. E notau be lo queus dehim car no sens causa. Dada en Barchinona a XIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als honorables e savis senyors los jurats de Gerona.
Honorables e savis senyors. A nosaltres son atesos En Anthoni Salvat e Johan Noguera de aqueixa vila qui eren stats fets conestables de una cinquantena de homens per los quals vos havien scrit nos trametessen aci per causa del exercit fet per recuperacio de la persona del Senyor Primogenit. E per quant abans de lur partida a nostre Senyor Deus ha plagut axi dispondre que de la liberacio del dil Senyor se hague bona nova nosaltres vos scrivim que no calia trametre la dita gent. E axi la dita cinquantena ha sobresegut en venir. Los dit empero conestables son atesos dients que han comprat cert drap per tota la companyia e fetes algunes missions (mesions, despeses) per aquesta raho de les quals nos han demanada esmena e satisfaccio. E per quant per les moltes occupacions que son en lo consistori nostre per causa de la benaventurada venguda del dit Senyor Primogenit e per altres rahons concernents lo benefici del dit Principat nosaltres no havem pogut entendre en les coses per los dits conestables demanades perque no perdessem aci temps los havem aconsellat sen tornen. Apres Deus volent que aquestes fahenes hauran algun repos nosaltres en lo dit negoci dels dits conestables e de altres qui son en semblant mateix cas entendrem e farem que neguns no hauran causa de querellarse de nosaltres. Pregamvos en lo mig doneu orde que los drapers vullen comportar alguns dies e si fer nou volen que lo cost dels dits draps e altres messions fetes se paguen entre tots los de la cinquantena comunament per manera que los dits conestables no hajen sostenir lo carrech per tots car nosaltres nos tenim per dit que si havem obs alguna gent tremetrem per aqueixa cinquantena e apres farem com dit es ques faça smena e satisfaccio a tots los qui haver la deuran. E en aço vos pregam queus vullau interposar per manera que los dits conestables no sien agreviats e hauremvosho a molt plaer. La Sancta Trinitat honorables o savis senyors vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a XllIl de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita et cetera.
Egregi senyor magnifich e strenuu baro. Com per certs sguards que no curam aci explicar hajam delliberat que Nanthoni Johan çabater e de la conestablia dels çabaters qui en aqueix exercit sen torn del dit exercit e siam en segur tornara lo sou del temps que no haura servit vos pregam e encarregam queus placia stapolar e leixar aci venir lo dit Anthoni Johan del dit exercit. Dada en Barchinona a XIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya et cetera.  

domingo, 28 de junio de 2020

HISTORIA DE LOS CONDES DE URGEL. Capítulo I.


HISTORIA DE LOS CONDES DE URGEL.

Capítulo I.

En que se describen los pueblos Ilergetes.

Están el condado de Urgel y el vizcondado de Ager en el Principado de Cataluña, en una partida o región de tierra que los antiguos llamaron los pueblos Ilergetes, nombrados así de la ciudad de Lérida, llamada de ellos Ilerda, que fue la cabeza y pueblo más principal de ellos. Ocupaban muy gran parte del reino de Aragón y Principado de Cataluña, y no acaban de determinarse los autores qué tierra era la que correspondía bajo o dentro los límites de estos pueblos; pero siguiendo la más común y cierta opinión, hallo que, mirados todos juntos, eran de figura cuadrangular y constaban de cuatro lados y puntas. El primer lado, de la parte de oriente, tenía la distancia de tierra que corre desde la fuente del río Gállego hasta la fuente o nacimiento del río Llobregat, fingiendo o tirando una línea de la una fuente a la otra. De la parte del mediodía, les dieron Florián de Ocampo y otros por límite el río Segre; pero es cierto dilatarse muy gran espacio de tierra de la otra parte del dicho río, extendiéndose hasta los montes de Segarra y tirando o fingiendo una línea desde la fuente del Llobregat hasta el río Ebro. Por la parte de poniente tenían al río Ebro, cuanto discorre de la entrada del Gállego hasta la villa de Flix, que está a las orillas del mismo Ebro; y por el septentrión, considerada cierta raya, según la postura que Tolomeo señala, desde la fuente del Gállego hasta el Ebro, dividiendo la región de estos Ilergetes de otros españoles nombrados Vascones. Hay dentro de esta tierra diez ríos caudalosos, cuyas riberas son tan pobladas y fértiles, que pocas en España las aventajan. El más principal de estos ríos es Ebro, al que Marineo Siculo da el primer lugar entre los ríos de España, como aquel de quien esta provincia fue llamada Iberia, según dice Plinio (Lib. 3, c. 3.): quem propter universam Hispaniam Graeci appellavere Iberiam; y tiene su nacimiento cerca de un puerto llamado Fuentible, que es lo mismo que fuentes de Ebro, que está cerca de Aguilar del Campo, y corre a raíz de Cantabria, atraviesa Navarra, Aragon y Cataluña, y después de haber corrido más de ciento y diez leguas, junto a Tortosa entra en el mar Mediterráneo, con tan grande furia, que gran trecho aun queda su agua dulce y sabrosa. Es río navegable, y antiguamente lo fue mucho más; y en tiempo de los romanos se navegaba hasta Logroño, en el reino de Navarra, que, comparado, lo que hoy se navega es poco; y así parece que quieren afirmar algunos autores (Garibay), que Tubal, cuando vino a poblar España, empezó por Cantabria, subiendo y navegando por este río arriba. Recibe en sí diez y siete ríos grandes y caudalosos, sin las otras muchas aguas que entran en él de Navarra, Aragón y Cataluña. Abunda de mucha pesca, especialmente de sábalos, que son admirables: sus aguas son muy sanas y apacibles, y las estiman mucho las mujeres, por hacer las manos y cara muy blancas y blandas; y por esto son traídas de unas partes a otras: cujus aqua, dice Sículo, vel ad bibendum, vel ad lavandum perutilis, in cadis ad regiones alias transfertur; ea siquidem manus albiores et facies molliores facit, et pota, corpora saniora; y finalmente, cuando fue la seca general de España, no quedó en ella cosa verde sino fue en la orilla de este río y de Guadalquivir.
Segre es el otro río que hay en estos pueblos; y este traviesa por el condado de Urgel: es muy celebrado por haber salido de sus riberas los pobladores de la isla y reino de Sicilia, que le dieron el nombre de Sicania. Llamáronle los antiguos Sicano y Sicoris o Segre los modernos. Vivían en sus orillas una gente que se llamaban Sicanos: estos, dice Tucídides que echaron de sus casas y moradas los Sigios, gente húngara, feroz y bárbara, que, dejada su tierra, vinieron a poblar en España, movidos por ventura del oro y plata que manó del incendio de los Pirineos, que convidó a muchas naciones bárbaras, que vinieron para gozar del tesoro que aquellos montes dentro de sus entrañas tenían. Salidos de aquí los Sicanos, pasaron a la isla de Sicilia, que hasta entonces se llamaba Trinacria, por razón de las tres puntas o promontorios que hace, y quedó con el nombre de Sicania, y vivieron en ella mucho tiempo nuestros Sicanos; y Tucídides, autor griego, que vivía el año 450 antes del nacimiento de Jesucristo señor nuestro, afirma, que en su tiempo aún había descendientes de aquella nación, que tenían una parte de aquella isla, hacia el occidente. Marineo Sículo da otra causa de haber pasado esta gente a Sicilia, y dice que hubo en la España citerior algunas guerras civiles entre los vecinos y moradores de las orillas del Segre, y los que quedaron vencidos dejaron esta provincia y pasaron a Italia, y de aquí a Sicilia, donde llegaron cansados y codiciosos de tomar asiento y reposo; y por hallar aquella isla casi deshabitada, conociendo su fértil y buen terruño, se quedaron en ella; y Silio lo cantó con estos versos:

Post dirum Antiphae sceptrum et ciclopea regna,
Vomere verterunt primum nova rura Sicani;
Pyrene missit populos, qui, nomen ab amne
Asciti patrio, terrae imposuere vacanti.

Lleva este río arenas de oro, que se coge en él con harta abundancia, y por eso son sus aguas muy saludables: nam aureas affert arenas, et potus est valde salubris. Recoge el Cinca, las dos Nogueras, Pallaresa, porque viene del marquesado de Pallars, y Ribagorzana, porque viene del condado de Ribagorza, y Balira, que viene por la parte del septentrion, y después de haber regado y fertilizado mucha tierra, desaguan en él. Por la parte del mediodía recibe los ríos de Bragos, Lo Corp, Sió y río de Cervera, que traviesan y fertilizan el llano de Urgel; y con estos ríos que, entrados en él, pierden su nombre, y con otras muchas aguas que recoge, después de haber regado y fertilizado gran parte de tierra, acaba en Ebro, que, recogiéndole en sí, le quita y acaba el nombre.
Es notable este río, pues en él, por permisión divina, recibió la hija de Herodias el justo castigo de haber complacido a su impía madre, pidiendo la cabeza del santo precursor Bautista; y fue que los delitos y maldades de Herodes Antipas y de Herodias, su manceba, les merecieron ser echados de Judea y desterrados a Francia y de aquí a Lérida, donde murió infelizmente; y Herodias bailando por su gusto sobre este río, que estaba helado, se rompió el hielo, y ella quedó sumergida, sacando solo la cabeza, que cortaron los mismos pedazos de hielo sobre que ella había bailado, pereciendo en aquel baile. Lucio Dextro, hijo de san Paciano, obispo de Barcelona, lo dice en su Omnimoda Historia, que apareció escrita en nuestros días, por estas palabras: Herodias vero, saltans super Sicorim, flumen llerdae, glacie concretum, summersa, miserabiliter periit. Pero mejor lo dijo Niceforo Calixto, aunque no nombra el río: Eundum filiae Herodiae erat brumali tempore, et fluvius trajiciendus, qui, cum glacie contractus coagmentatusque esset, pedes eum transibat; glacie autem rupta, idque non sine Dei numine, demergitur illa statim, capite tenus, et inferioribus corporis partibus lasciviens moltiusque se movens, saltat, non in terra, sed in undis: caput scelestum, frigore et glacie concretum, deinda etiam convulneratum, et a reliquo corpore, non ferro, sed glaciei crustis ressectum, in
glacie ipsa saltationem letalem exhibuit, spectaculoque ejus omnibus praebito, in memoriam ea que fecerat spectantibus revocat. Y de todo había hablado aquel apostólico varón san Vicente Ferrer, el qual en el sermón hizo en la fiesta del martirio del gran Precursor, dijo estas palabras: Filia vero ejus, cum super glaciem tripudiaret, ub ea glacies resolvitur, et ipsam in aquis continuò submersit, et modo tripudiat cum daemonibus in inferno. Herodes autem in exilium missus ab imperatore, et ibidem miserabiliter vitam finivit.
Hay edificados en esta región de los Ilergetes muchísimos pueblos: los más principales en Aragón son: Huesca, Gurrea, Montaragon, Ayerbe, Balbastro, Monzon, Benavarre, Ripop, Alcolea, Bellver, Fraga, Calamera, Vallobar, Alcubita, Perdiguera, Bujaraloz, Mequinenza, Xelse, Vililla y otros muchos. En Cataluña: Balaguer, ciudad y cabeza del condado de Urgel; la ciudad de Urgel llamada la Seo, donde reside el obispo y cabildo; Agramunt, Tárrega, Linyola, Bellpuig, Anglesola, Aytona, Camarasa, cabeza de estos dos marquesados, Pons, Oliana, Castelló de Farfanya, Áger y otros muchos, que, entre Aragón y Cataluña, pasan de más de cuatrocientas poblaciones con campanario (1: Ocampo, lib. 3°, c. a° ).
Tolomeo en su geografía, después de haber tratado de los Vascones y referido los pueblos hay entre ellos, dice estas palabras: et post hos etiam Ilergetes. In quibus civitates mediterraneae Bergusia, a la que da de longitud 16° y 30, y de latitud 43°, y la traducción italiana dice ser Balaguer; Celsa, de longitud 16°, y de latitud 42° y 45; Bergidum, que quieren algunos sea la Seo de Urgel (y con ellos el padre Gordoño en su Cronología), y tiene de longitud 15° y 30, y 42° y 30 de latitud; Erga, a la que da 15° de longitud y 45, y de latitud 42° y 15; Succosa, a la que da 15° y 10 de longitud, y 42° y 30 de latitud; Osca, que es la ciudad de Huesca, a la que da 16° de longitud, y 42° y 30 de latitud; Burtina, que dicen ser Balbastro, 15° y 10 de longitud, y 41° y 56 de latitud; Gallica Flavia, que dicen ser Fraga, a la que da 15° 30 de longitud, y 41° y 40 de latitud; Orcia, que dicen ser Alcarraz, 15° de longitud y 41° y 30 de latitud; y Ilerda, que es Lérida, 15° y 56 de longitud, y 41° y 26 de latitud.
De estos pueblos era la cabeza la ciudad de Lérida, a la que dan los historiadores varios fundadores. Unos quieren que haya sido Brigo, antiguo rey de España y bisnieto de Tubal, que reinó el año 400 después del diluvio y dejó fundadas muchas ciudades principales, y entre ellas fue la de Lérida. Otros atribuyen la fundación de esta ciudad a Hércules Libio, de quien dicen que, armado de una porra o maza y vestido de una piel de león, iba por el mundo domando monstruos, valiéndose de estas armas, porque aún no estaban inventadas las de acero que después se usaron para destrucción del género humano. Este, dicen que más de 1600 años antes del nacimiento de Jesucristo señor nuestro, llegó en el puesto donde hoy la vemos edificada, con muchos griegos de Acaya y del Ilirico que le seguían, y agradados de la tierra por su apacibilidad y grasura, y por ser en cierta manera semejante a la que ellos habían dejado en Grecia, edificaron en un montecillo que está casi en el medio del llano de Urgel, cuyas faldas baña el río Segre, una ciudad que en su lengua llamaron Ilerda, aludiendo al nombre del Ilirico que hoy decimos Esclavonia, de donde ellos habían salido. Juan Vazeo sigue la opinión de los que dicen ser fundación de Troyanos 1139 años después del diluvio, y que le dieron este nombre en honra del dios Apolo, a quien ellos llamaron llleus, y de aquí vino que muchos escriben Illerda con dos eles y lllergetes asímismo; pero hallamos en los poetas lo contrario, y hacen la primera sílaba breve, lo que no podría ser si se escribiese con dos eles. / Leyda, Lleyda, Lleida /
Es esta ciudad muy celebrada de César en sus Comentarios, por las victorias que cerca de ella alcanzó de Marco Varron, Lucio Afranio y Marco Petreyo, capitanes de Pompeyo; célebre en edificios, templos, casas y copia de vecinos; regalada por su fértil, apacible y dilatada huerta, y por las aguas del río Segre que bañan sus muros y la proveen con abundancia de pescado; ilustre por su antigua universidad, que ha dado al mundo una infinidad de varones doctísimos en todas facultades y ciencias, a la cristiandad un papa, que fue Calixto tercero, que en ella recibió el grado de doctor, como dice Platina, y a la iglesia un santo, que fue san Vicente Ferrer, que en ella recibió el grado de Maestro en Teología; y por eso la alaba Jacobo Mendedorpio en su tratado Academiarum orbis celebrium. Era antiguamente marquesado; y Ramón Berenguer, conde de Barcelona y príncipe de Aragón, se intitulaba marqués de Lérida y Tortosa, como parece en muchas escrituras de su tiempo.
Es est ciudad madre de la de Valencia, y de ella salieron mil mancebos y otras tantas doncellas que, después que el rey don Jaime la conquistó de los moros, la poblaron. Lérida le dio peso y medida, y le comunicó parte de sus armas o señal con que hoy señala la moneda de vellon de aquel reino; y de cuatro flores de lis que hacía Lérida en sus escudos, le dio una, y ella se quedó con tres, en premio de haber sido sus vecinos los primeros que la entraron cuando el rey don Jaime la tomó: reconoce Lérida a Valencia por hija y esta a aquella por madre, y con estos títulos se tratan, reconociendo siempre Valencia, como buena y agradecida hija, lo que debe a Lérida, su madre. Marineo Sículo, tratando de la moneda de Valencia, lo dijo muy bien: Caeterum Valencia suae monetae signum tamquam munus accepit ab Ilerda civitate; nam cum rex Jacobus Valenciam, mauris plenam, propugnatoribus obsideret, convocatis ducibus et cujusque civitatis praefectis, constituit, cunctis assentientibus, ut quae civitas primum Valenciae muros oppugnando prorrumperet et civitatem ingrederetur, ea, in suae virtutis et honoris memoriam, Valenciae colonias mitteret, et pondera, mensuras et monetae signum conferret. Cum igitur Ilerdae cives, acriter oppugnantes, primùm Valenciae muros dirruissent, expugnatam civitatem, mauris fugatis et occissis, ingressi, summa laetitia gestientes, ei, prout rex imperaverat, cultores adolescentes numero mille totidemque puellas virgines tradiderunt, et cum mensuris et ponderibus florem lilii unum quo monetam insignirent. Nam prius Ilerda quatuor in suis armis et insignibus lilii floribus utebatur, nunc vero tribus dumtaxat; quamobrem Valenciae gratissima civitas, in litteris quas ad Ilerdam scribit, eam matrem semper appellat, et in magnis rebus non secus ac parentem charissimam consulit; et Ilerda Valenciam filiam vocat, cujus commodis et honoribus diligenter incumbit.
Lucano en el libro tercero describe esta ciudad y con breves palabras comprende mucho de lo bueno que hay en ella:
Colle tumet modico, levique excrevit in altum
Pingue solum tumulo: super hunc fundata vetusta
Surgit Ilerda manu.

Acordóse de ella también Horacio en sus sermones, cuando hablando con su poema, le dice:

Contrectatus ubi manibus sordescere vulgi,
Corporis aut tineas pasces taciturnus inertes,
Aut fugies Uticam, aut unctus mitteris Ilerdam.

domingo, 16 de febrero de 2020

XXX, reg 6, Jaime I, 21 agosto 1259

XXX. 
Reg. 6 Jac. I. Pars. Ia n°10. Fol. 138. 21 ag. 1259. (XII kalendas septembris anno Domini MCCL nono.)

Per nos et nostros concedimus et donamus vobis et universis et singulis sarracenis nostris Cesarauguste presentibus et futuris imperpetuum quod aliquis vel aliqui officiales nostri non compellant vos nec possint vel audeant compellere pro aliquibus causis vel querimoniis que inter vos vertentur nisi tantum secundum vestram açunam et non aliter aliqua ratione nec ad faciendum super aliquibus causis que inter vos vertentur testimonium nisi secundum vestram açunam. Mandantes bajulis zavalmedinis justicie juratis et universis aliis officialibus quod contra hanc concessionem nostram non veniant nec aliquem venire permitant aliquo modo vel aliqua ratione. Datum Ilerde XII kalendas septembris anno Domini MCCL nono.

xxxi-reg-6-16-noviembre-1259-unocastello-uncastillo-judeos-judios

sábado, 15 de febrero de 2020

XXV, reg 9, fol 36, 6 septiembre 1257

XXV. 
Reg. 9. Fol. 36. 6 set. 1257. (millessimo CC°L° septimo)

Pateat universis quod nos Jacobus etc. donamus concedimus et tradimus de presenti vobis karissimo filio nostro infantiPetro heredi Catalonie procurationem et regimen totum ab integro totius Catalonie a Salsis videlicet usque ad Cinquam (río Cinca) ita quod vos teneatis et exerceatis justiciam bene et recte absolvendo innocentes et culpabiles puniendo et possitis judicium cum misericordia temperare et cartam pacis et treugarum per totam Cataloniam observetis et faciatis a comitibus vicecomitibus baronibus militibus et aliis subditis nostris omnibus inviolabiliter observari: concedentes vobis plenariam et liberam potestatem audiendi et determinandi per vos vel per judices a vobis delegatos causas omnes tam civiles quam criminales quas vos cum aliquibus subjectis nostris habueritis vel ipsi inter se habuerint secundum quod de jure tractande fuerint et determinande. Possitis etiam super ipsis transigere componere et pacisci. Et damus licentiam vobis ac potestatem instituendi et destituendi vicarios omnes prout discretioni vestre videbitur expedire ac faciendi et complendi omnia alia que sint ad utilitatem nostri ac ad defensionem et bonam gubernationem totius dominationis et jurisdiccionis Catalonie prout superius terminatur: concedentes vobis super ipsis omnibus predictis et singulis liberam et generalem administrationem promittentes nos ratum perpetuo habituros quidquid per vos vel delegatos a vobis super universis et singulis actum de jure vel procuratum fuerit sive gestum. Mandamus igitur comitibus vicecomitibus comdoribus vasvassoribus baronibus militibus civibus burgensibus vicariis bajulis et universis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris in Catalonia constitutis quod vos honorifice et hilariter recipientes ut decet vobis in omnibus obediant fideliter et devote ac sequantur et adjuvent vos in exercitibus et cavalcatis ac quibuslibet aliis faciendis et complendis que cedant ad execucionem regiminis vel comissi et comodum nostri ac totius regionis predicte ac pro vobis in omnibus faciant tanquam pro persona nostra facerent si fuissemus presentes. Datum Ilerde VIII idus septembris anno Domini millessimo CC°L° septimo.


lunes, 23 de diciembre de 2019

LIV, perg 202, 25 mayo 1148


LIV
Perg. N°202. 25 may. 1148.

Hec est convenientia que est facta inter Raimundum comitem Barchinonensem et Ermengaudum comitem Urgellensem. Donat itaque prephatus comes Barchinonensis predicto comiti Urgellensi per fevum civitatem Ilerdam cum omnibus terminis suis videlicet de termino de Jabud usque ad terminum de Corbinis et donat ei tertiam partem totius Ilerde et termini ejus in omnibus rebus in dominio retentis duabus partibus sibi in omnibus. Et dat eidem civitati terminos suos in omnibus locis ubicumque debet habere
exceptis terminis castellorum. Et comes Urgellensis de ista sua tertia parte possit dare quantum voluerit et cui voluerit. Simililer comes Barchinonensis de duabus partibus suis possit dare quantum voluerit et cui voluerit et comes Barchinonensis in duabus partibus suis donet militie templi Ihierosolimitani illam quintam partem quam ipsa militia debet habere de tota civitate Ilerde et de terminis ejus in omnibus. Et in illa quinta parte jamdicta ipsi milicie comes Urgellensis aut ullus homo per eum non habeat ullum senioraticum neque ullum districtum aliquo modo. Et comes Barchinonensis pro illo senioratico de illa quinta parte prenominate militie facit emendam comiti urgellensi ipsum castrum de Azcho tali modo ut comes barchinonensis comendat comiti Urgellensi ipsum castlanum. Et in illas ostes et cavalcadas ubi fuerit comes Urgelli cum comite Barchinonensi sit ipse castlanus ibi cum comite Urgelli cum militibus suis: et in illas ostes et cavalcadas ubi non fuerit comes Urgelli cum comite Barchinonensi vadat ipse castlanus cum comite Barchinonensi cum militibus ipsius castri: et quandocumque requisierit comes Barchinonensis potestestatem ipsius castri de Azcho per se aut per nuntios suos jamdictus comes Urgelli donet ei potestatem ipsam sine engan iratus aut pachatus. Et si comes Urgelli ibi non esset ipse castlanus donet ei ipsam potestatem iratus vel pachatus quandocumque eam requireret comes Barchinonensis per se vel per suos. Et donat ei comes Barchinonensis in Azcho videlicet comiti Urgelli duos homines in
dominio. Et comes Barchinonensis mitat castlanum in predicta civitate Ilerde et collocet eum de duabus partibus suis. Et ipse castlanus habeat senioraticum in tota civitate llerde et in omnibus supradictis terminis ejus excepto in illa quinta parte supradicta prephate milicie. Et totum ipsum senioraticum quod ibi habuerit castlanus et quidquid ei dederit comes per castlaniam habeat hoc totum solide et libere per comitem Urgellensem. Si antem de predicto castlano venerit ad apertura comes Urgelli mittat ibi castlanum ad suam voluntatem et comes Urgellensis donet potestatem de predicta civitate llerde comiti Barchinonensi iratus vel pachatus quotienscumque eam quesierit per se vel per nuntios suos. Adhuc autem prelibatus comes Barchinonensis donat prenominato comiti Urgellensi
ipsum castrum de Cardona cum omnibus terminis suis ad suum proprium alodium ad faciendum voluntatem suam. Iterum donat ei ipsum castrum de Albella cum omnibus
terminis suis ad proprium alodium ita videlicet ut Petrus de Stopana habeat illud per comitem Urgellensem sicut habebat per comitem Barchinonensem. Item predictus comes Barchinonensis convenit prenominato comiti Urgellensi quod emendet ei Bergeda de Tortosa usque Illerdam cum consilio procerum suorum et procerum comitis Ermengaudi qui hoc per bonum laudaverint. Et comes Urgellensis habeat ipsam emendam per comitem Barchinonensem per fevum. Et de castellis de ipsa emenda donet potestatem comiti barchinonensi quotiescumque requisierit eam per se aut per nuntios suos iratus vel pachatus. Iterum convenit predictus comes barchinonensis ipsi comiti urgellensi quod donet ei singulis annis mille morabetinos quingentos ad festum Sancti Michaelis et quingentos ad Pascha usque quo capiatur Ilerda. Et si forte quod absit pacem fecerit cum llerda donet ei tertiam partem de ipsa paria quam inde habuerit et cadant mille morabetini. Quod si tertia pars non sufficerit ad mille morabetinos compleat ei de suo quod defuerit comes barchinonensis. Et comes barchinonensis donat ei in Barchinona unum burgensem videlicet capdemansum Petri Costancii cum ipso qui tenet illud et unum judeum nomine Santo. Propter hec quoque dona superius comprehensa et propter ipsos fevos prenominatos convenit predictus comes Urgelli comiti Barchinonensi quod sit propter hoc suus solidus sicut homo debet esse de suo meliori seniori et quod inde faciat ei ostes et cavalcadas et cortes et placita et seguimenta quando ipse jusserit de suo corpore cum hominibus quos tenebit de honore ejus et cum hominibus suis de Urgello sicut homo debet facere suo meliori seniori et quod faciat per eum pacem et guerram sarracenis et christianis de se et de suis hominibus et de terra sua et quod faciat ei fidelitates per sacramenta de suo corpore et de suo honore et de tenendo isto placito. Facta carta convenientie VIII kalendas junii anno dominice incarnationis millessimo CXLVIII regnique Ledovici regis junioris anno XI. - Sig+num Raimundi comes. - Sig+num Ermengaudi comes. - Sig+num Guillelmi Raimundi Dapiferi. Sig+num Guillelmi de Castrovetulo. Sig+num Bernardi de Belog. Sig+num Berengarii Arnalli de Anglesola. Sig+num Arnalli de Pontis. - Sig+num Poncii scriptoris qui hoc scripsit rasis literis et emendatis in linea V et VI die annoque prescripto. (Alphabeto divisa).

Nota: millessimo CXLVIII : 1148, Perg. N°202. 25 may. 1148.