Mostrando entradas con la etiqueta batalla del salado. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta batalla del salado. Mostrar todas las entradas

miércoles, 11 de marzo de 2020

APÉNDICE , BATALLA DEL SALADO

APÉNDICE 
APÉNDICE , BATALLA DEL SALADO

BATALLA DEL SALADO (1).

Núm. 1.
Reg. n° 1111, fol. 7. 19 set. 1337.

En Pere por la gracia de Dios rey Daragon et cetera. als amats consellers nostres en Galceran Marquet et Narnau Ballester salut et cetera. Significamvos que nos per raho del estol lo qual entenem a fer Deus volent contra alcuns enemichs nostros en la primavera seguent havem obs arbres entenes et altres coses necessaries al dit estol

(1) Habiendo sido esta gran batalla, que los árabes llamaron de Wadacelito, uno de los hechos militares más gloriosos y de mayores consecuencias para la completa restauración de España, no tanto por las derrotas de Juzef Abul Hagiag rey de Granada, cuanto por el exterminio de los formidables ejércitos del orgulloso Ali Abul Hasan, o Albohacen, rey de Marruecos, y hallándonos en tiempos en que se hacen tantas ediciones y reimpresiones de la historia de España, mientras se escriben y publican otras generales de nuevo, por plumas las más acreditadas con tanta aceptación pública; creemos muy oportuno, por todas estas consideraciones, anticipar en esta colección, por vía de apéndice, algunos documentos, para ilustrar tan memorables hechos de don Alfonso V de Castilla coligado con el IV de Portugal y don Pedro el Ceremonioso de Aragón. Los archivos de Sevilla, en cuya ciudad residía entonces el monarca castellano, y en la que se hicieron los aprestos para estas expediciones, podrán acaso dar mayor extensión a esta prueba histórica, que no desconoció el docto e infatigable P. Mariana.

per ço a vos deim et manam expressament que encontinent regonegats los arbres et les entenes den Jacme Roda e den Benart Duerto vehins de Aynsa los quals te Nancull en la botiga de Feliu de Valls. Encara regonexets quants arbres e entenes hi ha que sien aptes a les galees que nos entenem a fer. E assi mateix vejats si en nengun altre loch dins Barchinona na de que hom puxa fer comte. E semblantment regonexets pera quantes galees hi trobarets arbres entenes e escales ni de quin preu son per ço com nos navem ja parlat ab lo dit Berenguer Dorto qui ha una quantitat darbres entenes et escales ja tallades en termen de Belsa. Encara vos certifiquets de quantes mans de lonch ne de quantes mans o pams dample havem obs los arbres ne les entenes ne quina quantitat ni en qual temps es necessari que sien a Tortosa cor dalli sauran a compartir pera Barchinona e pera Tarragona e pera Valencia e fets compte que la armada deu esser en mar en la primavera vinent. Item vos femos saber que de rems no podem haver recapte Darago ne daltra part deça perque es obs que encontinent pensets de qual partida ne pora hom haver pus ivarçosament e que sia mellor fusta et ..... quen procurets ab aquelles persones que vejares vos sia que pus tosts mils hi pusquen donar bon recapte. Item nos certificats quina quantitat de canem havem mester per ço car sa a comprar en Arago on es mellor e de mellor mercat. E per ço que en aquestes coses mils puxats pensar e nos ne puxats mils certifficar femvos saber que es nostre enteniment de fer LX galees (Poder naval de los monarcas de Aragón en el siglo XIV !!) ultra aquelles que ja son fetes en Ies maritimes de les quals LX enten hom que dejan esser XL galees grosses aptes a batalla et XX leugeres. Et regonegudes totes les demunt dites coses et ahuda informacio de aquelles com en aço no sia mester triga per raho del temps qui es breu segons que veer podets volem et a vos manam quens certifiquets encontinent clarament per letra vostra la qual liurets al correu portador de la present de tot ço qui damunt es dit. Et aço en nenguna manera no mudets ne metats alcuna triga. Data en Darocha sos lo segell nostre secret a XIX dies de setembre anno Domini MCCCXXXVII (1). - Guillermus de Pulcroviso mandato regis facto per thesaurarium.

(1) Aunque los documentos que damos a luz están puestos por orden de meses, la cronología de los años es de la encarnación hasta el de 1351 en que don Pedro el Ceremonioso introdujo, en las cortes de Perpiñan, la data de la natividad en su real cancillería de Aragón: y sin esta advertencia es fácil incurrir en mil anacronismos; porque como los años de la encamación corren de 25 de marzo a 25 de marzo, resulta necesariamente que el enero, febrero y marzo son los tres meses últimos del año, así como son los tres primeros de la natividad del Señor. Debemos también advertir que la cancillería de Aragón empezaba su año de la natividad el mismo día 25 de diciembre. Castilla no dejó sus Eras, según Florez, hasta el año 1383, que con la rebaja de los 38 años y días andados del mes, hemos puesto en las datas marginales de los mismos documentos.

num-2-reg-950-fol-203-19-nov-1337