Mostrando entradas con la etiqueta façets. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta façets. Mostrar todas las entradas

domingo, 3 de octubre de 2021

GLOSARIO, F.

F.



FAÇ.
v. Hago. (facere : facer : hacer : faire : fer)



FAÇA.
V. Haga.



FAÇA
‘L. Haga el, haga al.



FAÇAN.
v. Hagan.



FAÇAS.
v. Hagas.



FAÇATS.
v. Haced, hagáis.



FAÇEL.
adj. Fiel. (fael, feel; fidel)



FAÇETS.
v. Haced.



FACTURA.
sust. c. Hechura.



FADICH.
adj. Engañado, frustrado.



FADIGAR.
v. modo inf. Reusar, desechar, escasear, frustrar.



FADIGAT.
part. pas. de "fadigat”. Reusado, desechado, escaseado,
frustrado.



FAÉ.
v. Hizo.



FAEDOR.
sust. c. Hacedor.



FAEL.
sust. c. Fiel. - Li fael: los fieles.



FAEM.
v. Hacemos. (fém; fem también es fiemo, estiércol, humus,
fumus
)



FAENT.
v. gerundio de “fer”, far o fayre". Haciendo. (fent; fén;
“aná fén fem”
)



FAENTLI.
v. Haciéndole.



FAEREN.
v. Hicieron. (feren)



FAÉS.
v. Hiciese. (fes; faiguere)



FAHÉS.
V. FAÉS.



FAHIEN.
v. Hacían. (féen; feien, feyen)



FAL.
v. Falta, delinque, yerra; falto, delinco, yerro. (fall)



FA
'L. Hace el, le hace, lo hace.



FALACIA.
sust. c. Engaño, falacia.



FALÇETAT.
sust. c Falsedad.



FALEIX.
v. Faltas, delinques, yerras.



FALIMENT.
sust. c. Culpa, falta, error, falta de una cosa. (falliment)



FALIÓ.
V. FAYLIÓ.



FALIR.
v. modo inf. Faltar, delinquir, errar. (fallir)



FALÍS.
v. Faltase, errase, delinquiese. (faltare, errare, delinquire)



FALIT.
adj. Culpable. (fallit)



FALIT.
part. pas. de "falir”. Faltado, delinquido, errado.



FALO.
v. Lo hace. (lo fa)



FALS.
adj. Falso.



FALSEDAD.
V. FALSETAT.



FALSEJANT.
v. gerundio de "falsejar”. Falseando, con falsedad, con
perfidia, con engaño.



FALSETAT.
sust. c. Falsedad, perfidia.



FALSIA.
sust. c. Falsía, engaño, artimaña.



FALL.
v. Falle, delinque, yerra.



FALLA.
v. Yerra, falta, delinque.



FALLE.
v. Falla, falte; delinque, delinca; yerra, yerre.



FALLE
‘N. Falla en.



FALLENT.
v. gerundio de "fallir”. Faltando, delinquiendo, errando.

FALLESCA. v. Falte, delinca, yerre.



FALLÍ.
v. Faltó, delinquió, erró.



FALLIBILITAT.
sust. c. Culpabilidad.



FALLIDA.
sust. c. Falta, culpa, error.



FALLIMEN.
V. FALIMENT.



FALLIMENT.
V. FALIMENT.



FALLIÓ.
V. FALLIDA. (Tendrá que ver con Fayó, Faió, localidad
zaragozana?
)



FALLIR.
V. FALIR.



FALLIREN.
v. Faltaron, delinquieron, erraron.



FALLIS.
V. FALÍS.



FALLIT.
part. pas. de "fallir". Faltado, delinquido, errado. - A
veces se usa como sustantivo comun equivalente a culpa, falla, error.



FALLITS.
v. Faltáis, delinquís, erráis.



FALLÓ.
adj. Malo, culpable. (Tendrá que ver con Fayó, Faió, localidad
zaragozana?
)



FALLOR.
susl. c. Culpa, falta, delito, error.



FAMECH,
adj. Hambriento, famélico. (famolenc, famoleng)



FANLI.
Le hacen. (li fan)



FANTASTIGA,
adj. Fantástica.



FAR.
v. modo inf. Hacer. (fer)



FARÁ
‘L. Hará el, hará al.



FARÁ
‘L VOS. Os lo hará.
FARÁSLI. Le harás. (li farás)
FARÁUS.
Os hará. (us fará; tos fará)



FARAY.
v. Haré. (se pronuncia faré)



FARETS.
v. Haréis.



FARION.
v. Harían. (faríen)



FARLI.
v. Hacerle. (ferli, fer li)



FARLO.
v. Hacerlo. (fer lo, ferlo; fer ho)



FARO.
sust. c. Faro. (far)



FAS.
sust. c. Faz. - En fas; cara a cara, frente a frente. (face
inglés, facebook
)
FA ‘S. Se hace. (es fa, se fa)



FASIA.
Hacia.



FASCIEN.
v. Hacían.
FASLI. Le haces.
FASEN. v. Hago (de ellos). (en
fas - faç, en faig, ne faig, ne fach
)



FASSA.
V. Haga.



FASSION.
V. FASCIEN.



FASTE.
v. Te haces. (te fas, et fas)



FAT.
adj. Necio, fatuo, loco, ignorante, imbécil. (fato)



FASTIG.
sust. c. Fastidio, hastío, disgusto, repugnancia. (fástig,
fástic
)



FATIGAS.
v. Cansas, fatigas.



FATIGUES.
sust. c. pl. Fatigas.



FAY.
v. Hace (fa o fá), haz (fes).



FAX.
sust. c. Carga, peso. (Tiene que ver con feix, fajo, haz,
fascis?
).
(Mas tansolament vos, per qu' eu lo fax
aport,
)



FAYÇO.
sust. c. Facción, fisonomía, forma, figura, imagen, manera. (faysó,
fayçó
)



FAYDIT.
part. pas. de "faydir". Desterrado, proscrito, privado de
una cosa.

https://de.wikipedia.org/wiki/Faydit



FAYIA.
V. FASIA.



FAYLIMENT.
V. FALIMENT.



FAYLIÓ.
V. FALLIDA. (Lo mismo con Fayón, Faió)



FAYLIR.
V. FALIR.



FAYLIT.
V. FALIT.



FAYLITS.
v. Faltáis.



FAYNE.
Haz (de ello); hago (de ello). (faig ne, fach ne, ne faig, ne
fach
)



FAYRE.
V. FAR.



FAYSÓ.
V. FAYÇO.



FAYT.
sust. c. Hecho, empresa, negocio. (fayt, fayts, feyt, feyts :
hechos
)



FAYT,
FAYTA. part. pas. de "far, fer o fayre”. Hecho, hecha. (fet,
feta, fets, fetes
)



FAYTS.
v. Haced, hacéis,



FAYTSLA.
Hacedla. (féula, feula)



FAYTSLO.
v. Hacedlo, haceislo (lo hacéis). (feu ho, féu,
feulo, féulo
)



FAYTSME.
v. Hacedme, haceisme (me hacéis). (feu me, féu me)



FÉ.
V. FAÉ.



FEBLES.
adj. pl. Flébiles, débiles. (flojos)



FEEL.
sust. c. Hiel. (fel, fèl, fél)
FEEL. adj. Fiel. (fael,
faels, feels, Castelldefels, Castell de faels
)



FEENT.
v. gerundio de "fayre o fer". Haciendo. (fent; fen, fén;
anar fent fem
)



FEÉS.
v. Hiciese. (faiguere; faigués, fes)



FEHEN,
v. Hacían. (feen, féen, fayen, faien, etc)



FEL.
V. FEEL.




‘L. v. Hazlo. (fes lo)



FELICITAT.
sust. c. Felicidad. (felissidat)



FLELÓ.
adj. Enojado, descontento.



FELLONIA:
sust. c. Felonía, enojo.



FEM.
v. Hacemos.
FÉ ‘M. v. Hízome. (me hizo; em va fer, me va
fer, me va fé
)



FEMBRA.
sust. c. Hembra, mujer. (fémina; feminista, femenino,
femenina
)



FEMBRE.
V. FEMBRA.



FEMMA,
sust. c. Mujer, hembra.



FENEIX.
v. Fines, acaba, mueres. - Si feneix peccador: si mueres en pecado.



FENÍ.
v. Acabó. (finí)



FENIR.
V. FINIR.



FENIT.
V. FINIT.



FENOLLAR.
sust. c. Campo de hinojo. (fonoll, fenoll; hinojosa)



FENTAMENT.
adv. Disimuladamente, con fingimiento, sin dudar, sin perplejidad,
sin dificultad.



FENYS.
V. Finge, aparenta, da a entender. - Fenys te: te finge, te da a
entender.



FERA.
v. Hiciera. (si yo faiguera; si ella faiguere)



FÉRIA,
sust. c. Feria.



FERIMENT.
sust. c. El acto de herir o de golpear. (ferir : herir; ferida :
herida
)



FERITZ.
v. Herid, herís, arremeted, arremetéis.



FERM.
adj. Firme.



FERMA.
v. Ata. (hace firme; fermar :
firmar, afirmar
)



FERMANÇA.
sust. c. Firmeza, seguridad, garantía.



FERMAR.
v. modo inf. Afirmar, asegurar, fortalecer, atar.



FERMAT.
part. pas. de "fermar". Afirmado, asegurado, fortalecido,
atado.



FERME.
adj. Fuerte, firme.



FERMETAT,
sust. c. Firmeza.



FERRA.
V. FERRE.



FERRAMENTAS.
sust. c. pl. Armas, armaduras. (ferro, ferre, fierro, ferrum,
hierro
)



FERRE.
sust. c. Hierro. - En sentido figurado arma.



FERRERÓ.
Diminutivo del nombre propio Ferrer o Ferrario. (apellido,
Fórnoles
)



FERREY.
v. Desconocemos la significación de este vocablo, como no sea uno de
los tiempos del verbo "ferir”, que equivale a los castellanos
herir, dar con alguna cosa, embestir en una refriega. (Que donçeyl
bon il vostre stòl ferrey
)



FERTE.
v. Hacerte. (fer te, pronunciado ahora “fét”, ferte ballar a tiros)



FERVÓS.
sust. c. Fervor.



FES.
Se hizo, hiciese.



FESÉS.
v. Hiciese. (faigués;
faiguere
)



FESSETS.
v. Hicieseis.



FETS.
v. hacéis, haced. (féu o feu;
fets
: hechos : feyts, fayts
)



FEU,
sust. c. Feudo.



FEU.
v. Haced y otras veces hizo. (ell feu, eyl feu; feu lo que tos
mano
)



FEYLONA,
adj. term. fem. Iracunda, enojada.



FEYT.
sust. c. Hecho. (libre dels feyts)



FEYT.
part. pas. de "fer o far”. Hecho.



FÍ.
sust. c. Fin, final, objeto.



FI.
v. Hice.

FI. adj. Fino, verdadero.



FIANÇA.
sust. c. Fianza, confianza, seguridad, garantía.



FICAT.
part. pas. de "ficar". Hincado (fincado). - Ginoyl
ficat: hincada la rodilla.



FIETS.
v. Fiéis.



FIL.
sust. c. Hijo y también hilo. (fill : hijo; fil : filo : hilo)



FINERAY.
v. Finiré, acabaré.



FINÍ.
v. Concluyó, finió, acabó. (finalizó; murió)



FINIR.
v. modo inf. Acabar, finir, finalizar, concluir. - A veces morir,
p.e: apres lo meu finir: después de mi muerte.



FINIT,
FINIDA. part. pas. de "finir". Acabado, acabada; finido,
finida; concluido, concluida;



finalizado,
finalizada.



FIRAM.
v. Embistamos, arremetamos. (hiramos, de herir)



FIRÉL.
V. Le hiera, le embista, le arremeta.



FIRENT.
v. gerundio de "ferir". Hiriendo, embistiendo,
arremetiendo. (ferint, ferín)



FIRMAMENT.
sust. c. Firmamento.



FIT.
sust. c. Hito. - De fit en fit: de hito en hito (mirar a alguien).



FIU.
v. Hice. (vaig fer, vach fé)



FLAMA.
sust. c. Llama. (fiamma, flamma)



FLOCHA.
sust. c. Copete, penacho.



FLOM.
sust. c. Río. (flumine, flumen, flum)



FÓ.
v. Fue, estuvo, y a veces existió.



FOL.
V. FOLL.




‘L. Fue el.



FOLIA.
sust. c. Locura, extravagancia. (tontería, tontada)



FOLL.
sust. c. Loco, insensato. (tonto, bobo, etc; fool inglés)



FOLLAMENT.
V. FOYLAMENT.



FOLLETAT.
V. FOLIA.



FOLLOR.
v. FOLLA.



FOM.
v. Fuimos.



FÓN.
v. Fue.



FONA.
sust. c. Honda. (fonevol, tipo de catapulta, fona molt gran)



FONTANYES.
sust. c. pl. Fuentes. (fonts, font; fontis, fontem, etc)



FOR.
sust. c. Fuero, justicia, tribunal, ley, uso, manera, curso, precio.

(fur, furs; forum, foris Aragonum)



FORA.
adv. Fuera, excepto.



FORA.
v. Fuera.



FORA
‘L. Fuera el, fuera al, excepto el.



FORA
‘N. Fuera en.



FORAU.
v. Fuerais.



FORÇA.
v. Fuerza, obliga.



FORÇA.
sust. c. Fuerza.



FORÇAR.
v. modo inf. Forzar, obligar.
FORÇAT. part. pas. de "forçar”.
Forzado, obligado.



FORE.
V. FORA.



FORE'
N. Fuera en, estuviera en.
FORENNE. Fueron (de ellos o algunos de
ellos). (ne van anar)
FORES. v. Fueras.



FORMATS.
v. Formáis.



FORMENT.
sust. c. Trigo. (triticum; blat, blatum; forment es el trigo
candeal, algo más tardío. Formentera, Formenta entre Beceite y Fredes, mote formentí, formentina.
)



FORMENT.
adv. Fuertemente, mucho. (fort, fortment)



FORNICAMENT.
sust. c. Fornicación.



FORON.
v. Fueron.



FORS.
adv. Afuera. - De fors: afuera, de afuera. (forastero, foraster,
foragitar
)
FORT. adv. Muy, mucho.



FORT.
adj. Fuerte, esforzado. (forta femenino, esforzada)



FORTMENT.
adv. V. FORMENT.



FORTITUDO.
sust. c. Fortaleza. (virtud)



FOS.
v. Fuese, hubiese.



FOSSAS.
sust. c. pl. Charcos, pantanos.



FOSSETS.
v. Fueseis. (foreu o fóreu)



FOU.
V. FÓN.



FOYL.
V. FOLL.



FOYLAMENT.
adv. Locamente. (tontamente)



FRANCHA.
adj. term. fem. Franca. (francha et libera; franca y libre. Nada
que ver con esa zona de Aragón a la que los catalanistas, franjistes o franchistes llaman franja de Ponent, respecto a Cataluña, la Castilla francesa y después aragonesa. Yo la llamo franja del meucul
).



FRANCHAMENT.
adv. Francamente. (francament)



FRAGIL.
adj. Frágil.



FRANQUEA.
sust. c. Franqueza. (franquesa)



FRANY.
sust. c. Fragmento.



FRARE.
sust. c. Hermano, fraile. (frater; fratello, flare, fraternidad,
etc
)



FRAYRE.
sust. c. Fraile. - Li frayre: los frailes. (los flares)



FRE.
sust. c. Freno, brida.



FRESAR.
v. modo inf. Bordar, recamar, adornar con galones.



FRETURA.
sust. c. Falta. (necesidad)



FRETURAR.
v. modo inf. Faltar, hacer falta.



FRETURÓS.
adj. El que hace falta. (necesario)



FREVOLTAT.
sust. c. Frivolidad, fragilidad, debilidad.



FROMIR.
v. Desconocemos la significación de este vocablo. Quizás equivalga
a los verbos castellanos ordenar, disponer, componer, redactar,
escribir, castigar el estilo, limarle, pulirle, y demás
significaciones del verbo latino formo, formas, formare.



(Ab
esta Art, et fromir Mesclant los començaments,)



FRUCTUOSAS.
adj. pl. Fructíferas. (fructuosas)



FUGIENS.
adj. pl. Fugitivos. (fugitius; fugit; fugire; fugir; Como Carlos
Puigdemont
)



FUGIR.
v. modo inf. Huir.



FUI.
v. Fui.



FUIG.
v. Huye.



FUIST.
v. Fuiste.



FULLA.
sust. c. Hoja.



FULLA
'L. Hoja al.



FUSINA.
sust. c. Quizás equivalga a la palabra castellana confusión.



FUST.
sust. c. Leño, madero. (fusts; barcos; fustes : maderas; fusta :
madera)



FUY.
v. Fui, estuve.



FUYG.
V. FUIG.



FUYST.
V. FUIST.

domingo, 7 de marzo de 2021

18, 19 febrero

18 DE FEBRERO.

Fue entregada por el escribano del Concejo de la ciudad la siguiente nota o cédula.

A XVII de febrer del any mil CCCCLXII lo consell ordinari de XXXII adherint se a la deliberacio feta per los deputats de Cathalunya e consell lur dellibera que mossen Galceran Oliver tresorer haga a regir son ofici de tresorer servades les ordinacions fetes per lo alt Rey En Pere de gloriosa recordacio.
Item loha e hac per bona la delliberacio per los dits deputats e consell llur feta sobre los homens de remença e per ço ne alegi les IIII persones ja en dies passats per lo dit fet eletes les quals son les seguents.
Mossen Anthoni Pujades ciutada. - Johan Bruch mercader. - Melxior Rotlan berber. - Johan Ferrer assahonador.
Per lo semblant loha e hac per bona la deliberacio feta per los diputats e consell sobre la preso de micer Johan Copons.

El mismo día, fue entregada también, por el tesorero del Rey, otra cédula cuyo contenido es como sigue,

La Excellentissima Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo princep don Ferrando primogenit de Arago de Sicilia etc. loctinent general del molt alt e molt Excellent lo Senyor Rey. Recordant se dels capitols per la Majestat del dit Excellentissimo Senyor Rey al Principat de Cathalunya atorgats entre los quals es provehit que per sustentacio del stat del dit lllustrissimo princep don Ferrando li sien pagades o verius scrites en la taula de la present ciutat de Barchinona docentes milia lliures dins spay de vuyt mesos apres la ferma dels dits capitols comptadors per aquelles dites docentes milia lliures convertir en comptes luycions o quitaments de les terres e rendes per la dita Majestat en lo heretetge o donacio al dit Illustrissimo Princep fahedora contengudes segons aquestes coses pus largament en los dits capitols son contengudes als quals la dita Excellentissima Senyora se refer e vol esser haguts aci per inserts pus lo temps ha instat e insta de paraula ha demanat a vosaltres venerable e magnifichs deputats que les dites docentes milia lliures volguessets (occitano; volguesseu, volguereu, vullguereu) deposar en la dita taula dites e scrites a la dita Serenissima Senyora Reyna en nom del dit Illustrissimo princep don Ferrando la qual cosa fins aci no es stada feta. Per tant la dita Excellentissima Senyora Reyna per satisfer al carrech e ofici seu per lo qual es tenguda les coses utils al dit lllustrissimo Princep procurar e inutils evitar essent certa axi per tenor (se lee temor) e serie dels dits capitols com pensa de
aquells lo augment del stat del dit Illustrissimo Princep consistir en les dites coses per la orde de la casa e ministres e oficials del dit Illustrissimo Princep qui hauran esser quitats lo que no solament redunda en servey del dit Illustrissimo Princep mas encara en benifici e util dels poblats en lo dit Principat ab los presents scrits pregant a vosaltres dits venerables e magnifichs diputats e o aquells als quals pertany fer les dites coses que lo dit deposit de les dites docentes milia lliures en la dita taula façets (occitano; faigau, faigueu; hagáis) requerint etc. com axi hi siats (occitano; sigau, sigueu; seáis) obligats e tenguts.

19 DE FEBRERO.

Ocupáronse de varios asuntos, entre ellos del contenido de la cédula de la Reina, sobre las doscientas mil libras, que deliberaron pasase a la comisión de las nueve personas para que informasen.