Mostrando entradas con la etiqueta escudo. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta escudo. Mostrar todas las entradas

miércoles, 8 de enero de 2020

De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla.


De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla.

Per tal com empressio de segell a pus plenera fe havedora de la cosa ques fa majorment es trobada per tal que fe a la letra o a la carta se reform mayorment per lo segellar: digna cosa e laudable reputam que per majoritat et varietat de coses atorgadores per nos e encara per duracio pus longa sia induyta e estatuyda varietat de segells: per tal encara que aquestes coses les quals ordenar havem disposat engir la manera del segellar o del bullar sia coneguda la varietat o falsetat de les letres. Emperamor daço ordonam en la cancellaria nostra tres maneres de segellar ço es que a vegades ab bulla de plom o de aur: a vegades o ab gran segell havent dues empressions egualment de cascun costat emprements jacsia que la empressio sia no semblant e diversa lo qual segell vulgarment flahon es appellat o nomenat: alcunes vegades empero ab altre menor segell lo qual comun es dit ab lo qual les letres les quals de la nostra cancellaria ixen sien segellades segons la forma dejus annotada.
En apres declaram que en la bulla deu esser duna part ymage reyal la qual sega sobre cadira en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga e de mantell reyal vestida e de corona reyal en lo cap decorada e en torn letres nostre propri nom ab titol de nostre regne Darago e alscuns altres ab aquell contenens: e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray. En torn empero sien letres les quals esprimen tots altres titols de regnes e de comtats romanents. En lo flahon volem esser servat que de la una part sia ymatge reyal en la manera de la bulla e en torn letres qui diran axi: Diligite justitiam qui judicatis terram et occuli vestri videant equitatem. De laltra part cavaller ab corona en lo cap armat sobre cavall darmes de nostre senyal real espressada decentment e letres en torn qui contenen tots nostres titols de regnes e de comtats. E en lo sagell pero comun reyal ymage sia per la manera la qual en la primera part de la bulla havem dita: mas les letres les quals en torn seran no tan solament regnes mas tots nostres titols contenguen. En apres un poch contrasagell en lo qual sia escut de nostres armes decorat ab corona la qual sia sobre lo dit escut mas en torn letres no sien espressades. E donchs con letres de comuna justicia o comissions de causes o altres negocis havents encara alcunes clausules especials o altres quals que quals en paper escrites de nostra scrivania exiran closes o ubertes lavors ab sol sagell menor lo qual es dit comun sagell en lo dors o sobre la apertura de la letra quis tancara sia segellada. Si empero alcuna gracia per nos se fara per temps a vida o a beneplacit a alcuna persona o altra cosa semblant axi que les cartes sien en pergami scrividores lavors sien segellades aytals letres ab aquest mateix segell en pendent ab corda de seda segons la manera devall determenada. Mas el sagell aquell pendent en altre part del dors empressio haja de contrasegell lo qual a aço havem duyt ordonador. En apres la corda aquesta en la qual lo sagell penjara de diverses colors deura esser de seda ço es groga e vermeyla axi que sia lata e prima e sia tota en loch quaix de nostres armes reyals feta contenents ço es sinch faxes o vies en lonch perque les tres foranes ço es dos e una mijana sien de color groga les altres pero dos les quals seran ço es assaber entre cascuna forana e mijana seran de color vermeyla. Mas en cascuna de les dues foranes set fils de seda groga e no mes ne menys se contendra: les tres pero ço es assaber dos vermeyles e una groga contendran cascuna sinch fils e no mes ne menys. En apres si gracies per nos faedores seran perpetuals axi con si consintriem privilegis militars a alcuna persona o altre cosa semblant en privilegi e gracia perpetual a alcuna universitat o persona a la qual fer volrem per si e son succeidor gracia special o si alcun procurador per qualque causa constituirem: en aquell cas les cartes les quals sobre aço se faran en pergami sien segellades en pendent ab gran segell de cascuna part empressio egual havent jacsia no semblant lo qual segell flahon vulgarment es nomenat peyng per lo dit segell en corda de seda de la color e de la manera per totes coses daquella altre de la qual desus es ordonat. Si pero les dites concessions o privilegis serien de gran honor o de pes axi com de duchat marquesat comtat o vescomtat per nos creador ab bulla daur sien segellades. Empero si ley fur o constitucions promulgariem en cort general a alcun regne o regnes o comtats nostres o privilegis o concessions de atorgament de baronia o si a alcuna universitat alcun privilegi de gran pes consintriem per tots temps axi com inmunitat de talles o de contribucions o de declinacio de fur contra dret comu o altre cosa la qual se esgardaria universalment o encara particularment tots los ciutadans o altre cosa semblant de la qual nos arbitrariem: en aquell cas volem que cartes sobre aço faedores ab bulla de plom sien munides. En aquell encara cas appensio de bulla nostra no en corda mas en fils de seda divises e separats divisidament adhibem ço es vint fils de seda vermeyla e trenta fils de seda groga qui sajustaran en la part jusana de la letra e seran doblades dejus e seran en nombre cent fils e en aquella la bulla daur o de plom se penjara: lo qual nombre de fils res no ajustan ne diminuen per tots temps volem en semblants coses esser observat: la cera empero dels sagells faedors vermeyla statuim deure esser e si aytal no era en aquelles neguna fe no sia haguda.

Nota:
e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray:
y en la otra parte un escudo en el cual estén las armas de Aragón que son tales una cruz por el medio del escudo y en cada cuarto (cuadrante) una cabeza de sarraceno (moro).


miércoles, 3 de julio de 2019

LA BURLA DE RAMIRO II


109. LA BURLA DE RAMIRO II (SIGLO XII. HUESCA)

El hecho de que Ramiro II hubiera profesado como fraile con anterioridad a su coronación como rey de los aragoneses dio origen a no pocas controversias de todo tipo, sobre todo por parte de sus detractores, que aprovecharon cuantas ocasiones tuvieron para satirizarlo y ridiculizarlo, hasta que el escarmiento de Huesca, cuando quiso fabricar una campana que se oyera en todo el reino, acalló cualquier otro intento.

una campana que se oyera en todo el reino


En cierta ocasión, cuando se hallaba con sus huestes dispuesto a entrar en batalla contra los moros, hizo que le entregaran las armas para ponerse al frente de los suyos, pero si la operación entrañaba, sin duda, algunas dificultades incluso para los más avezados guerreros, cuanto más para él puesto que, siendo hombre de iglesia como era, parece que apenas conocía los distintos componentes del traje guerrero y menos cómo moverse con ellos encima.

Cuando se hubo montado sobre un hermoso caballo bayo, sus ayudantes le pusieron el escudo en su mano izquierda, como era costumbre, y la espada en la derecha. Una vez cogidos ambos como le indicaron, aunque sin mucha desenvoltura por cierto, preguntó entonces el monarca dónde debería llevar la rienda de la montura que había quedado colgada. Como le dijeran que en la mano izquierda, que ya tenía ocupada naturalmente con el escudo, pidió que se la pusieran en la boca.

Ante aquella situación tan grotesca, y más tratándose del propio rey, provocó entre las filas del campo cristiano, incluidos los propios seniores, risas más o menos contenidas y burlas disimuladas, aunque no tanto como para que don Ramiro no se percatara de ello, cosa que no le gustó en absoluto. Así es que se hizo el propósito de idear el escarmiento adecuado a aquella falta de respeto, sobre todo entre sus seniores y ricos hombres. Fue así como se fue fraguando en su mente una broma auténticamente digna de un rey, lo cual parece que desembocó en la conocida «Campana de Huesca».

[Gella, José, Romancero..., págs. 68-69.]




domingo, 16 de junio de 2019

escudo, Catalunya, grabado, 1663

¿ Dónde está el escudo de Cataluña en este grabado de 1663?

A cap puesto: Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Valentie Majorice Sardinie et Corsice comite Barchinone duce Athenarum et Neopatrie ac etiam comite Rossilionis et Ceritanie (Marti I l´humà , radé rey de la dinastía o casa de Aragó). 



Dónde está el escudo de Cataluña en este grabado de 1663