Mostrando entradas con la etiqueta aytals. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta aytals. Mostrar todas las entradas

martes, 23 de marzo de 2021

ORDINACIONS, Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca. 1-10

ORDINACIONS
fetes per los honorables Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca
sobre la abreuiacio dls plets, é questions lliurades als Honor. en
Berenguer Vniz per bras dels Cauallers, é Francesch Axalo per lo
bras dels Ciutadans
, é Antoni Oliuars per la part forana
Embaxadors elets per lo dit Regna al Señor Rey
al qual suplicaren que fos de merse sua, authorizar,
atorgar, y lloar las dites Ordinacions, é manar
que sien indiferentment per tots los Officials:
é altres obseruades, com sien molt vtils é
necessaries al dit Regne. E conciderada la depopulacio
en que vuy en die es lo dit Regne axi per continuacio
de mortalitats, é per altres diuerses coses seguides al dit
Regna, com per lo abus que fins assi çes
praticat en les dites questions, fent aquellas, ó
longissimas, ó immortals las quals Ordinacions
son las quis seguexen.


DE
LAS QVESTIONS NO SOBREPVIANT
value de docentes
lliures, las quals, llur fet esta en contracta
ó fet de Corredor.


I.


PRIMERAment
es ordenat que totes aquelles questions de les quals esta llur fet en
contracta, ó en fe de Corredor, albara, ó testimonis,
é no sobrepugeran valua de docentes lliures, é es
puguen finir per vna altrecacio verbal, é aquellas
aytals, deuant llur Ordinari official, al qual se
pertanguen
(pertáguen) çe puguen, é es
deguen (çe, se, después é
es
), finar oides las parts proprias, é
principals qui han contractat, sens Aduocat ni procuradors Exceptes
dones, pubils, é lleugerament empetxats qui aquells 
puscan
hauer Procurador informat: no Notari, ni Iurista, ni causidic, E
hoyt
lo cas
per dir de les parts, ó per proues: lo dit official
qualque sia; ço es, Gouernador, é Balle, é Vaguer 
é
çens maior proces, ab concell de son
Assessor é de dos
promens llechs; elegidors per les
dites parts; é sino en
fadige llur, sien presos per lo
dit Gouernador, Balle, ó Vaguer, declaren,
sentensien
summariament, é de pla en
los dits fets. La qual declaracio,
ó
sententia, sie reduida en escrits de present faét
(
faent) lo Notari expressa mentio del cas, é
questio, en summa, remetent empero á Arbitre del dit official, é de
son concell: si lo dit cars se deu
deduhir, é en aquell altercar de paraula o escrits. Placet
Domino Regi.


QVE
NINGV NOS PUGVE APELLAR MES DE DVES


Sentencias,
y haye concordans; are sien
interloquutorias, ó difinitiuas: axi com parla
lo capitol indistinctamét segons que dauall se
conte.



II.


DADE
la dite Sentencia, ó declaracio, si apres alguna de
les parts se voldra appellar de Iuy de Balla,
ó de Vaguer, aquella apellacio vingue, é haye venir
devant lo Gouernador, é aquella haye de ser presentada dins
tres dies, de paraule, ó en escrits é apres per vna
assignacio, sien citades les parts, é aguda altercacio
verbal, sens altre proces, (si ya dons les dos parts no
sen conuenien) sie procehit a segona declaracio, ó sentancia,
de la qual, si sera concordant ab la primera; ningune de les
parts se pugue apellar mes auant. E si será
discordant; sie licit, é permes de apellar altre
vegade
: é no pus: si ya donchs no era per
causa nouament trobada, ó á sabude del appellant
preuinguda, ó de que no fos haguda raho per obliuio, ó altre
cosa, ó cars de error; de la qual ells matexos dins
sis dies ó puguen reparar si á ells sera vist fehador
(
fahedor),
E mes auant no sien hoides les parts: mes sia procehit per
aquell official qui pertangue, á exacucio de las
dites dues concordans Sentencias; é sien tinguts pagar
los pledetians, quatre diners per lliure,
quiscuna part: no passant lo salari pus de
quaranta lliures: encaraque á la dita raho de quatre diners
per lliura, muntas mes. Declaren empero: que les
parts en la causa de apellacio, puguen prouar per escriptures, ya
fetes, é per testimonis no produhits; en la primera instancia
empero sia rames al dit Gouernador, Balle, é
Vaguer; é á llurs Assessors, é promens, si las dites
proues, seran (será) admetedoras, (summariament) ó
no. Placet Domino Regi.


QVE
DE QVANTITAT DE DOCENTES LLIVRES


çe
haien presentar demanda ó suplicacio; é aquella sia
continuada, é dada copia á la part defanent, é que sia
llegut al official, dar temps de pagar al debitor.


III.


Item,
dels fets, qui sobrepuiaran la dita quantitat de docentes
lliures, qui de necessitat se han de deduir en escrits; aquells
aytals, apres que per lo demanant sera presentada demanda á
supplicacio; aquella sia intimada é dada copia a la part defanent.
Sia interrogat lo defenent, sis voldra defendre é confessara
esser tingut. Concordant de quantitat, si el (al)
deutor no li sera possible en aquells temps pagar axi prest, sia
licit al official (qualque sia) poder dar temps conuenient si á ell
apparra feador a son bon arbitre: segons las facultats,
é necessirats de quiscu. hauent sguart lo deute com deualle,
tirant mes a bona equitat que a rigor de dret. Placet Domino Regi.


QVE
SIA ASSIGNAT TERME CONVENIENT DE *HV, DE (quizás iuy)


dos,
ó de tres mesos al demanant; si lo defanent negara: é per semblant,
al defanent; é que pugue fer atorgada dilacio vltramarina aprouar, á
bon arbitre del Ordinari, prestat Sagrament, que no ho demane per
malicia ó dilacio. E prestade seguretat de dos sous per
liure. (liura, lliura, lliure; libra)
IIII.


Item,
si lo dafenent neguera lo deuta ó allegara hauer causa
de defensio, es voldra defendre: sie assignat al demanant per
prouisio del official (qualque sia) terme conuenient, per verificar é
prouar se demanda, si proues voldra dar; é per semblant al defanent,
sia assignat temps conuenient, segons lo cars requirira á bon
arbitre dels dits officials, de vn mes, de dos, ó de tres,: a
monstrar é verificar tot lo fet de sa dafensio.
E foragitades,
é no admesas excepcions dilatorias, é difugioses
lo reu haye de respondre dretament a la damanda,
produint al terma assignat, tote sa defensio,
com se sia vist en los processos ques acostumen manar, que en
cent fulles de proces, ó paper totes son vanes é sobre excepcions,
qui no fan res al fet: sino aquelles en que esta lo fet principal, en
lo punt de la questio. E si sera menester, a qualseuol de les parts
dilacio per prouar vltramarina, aquella pugue haver a bon arbitre del
seu Ordinari: Prestat empero sagrament que no ho fa per malicia
vanament, ó per dilacio: E prestada seguretat, de pagar dos sous per
lliura; sino prouen se intensio, o defensio rematent al
dit qualseuol official, é son concell, si en la fi de la causa,
conexeran la dita dilacio ser estada demanada calumniosament, ó
vana; que puguen condemnar (condénar, la tilde es como la
virgulilla ascendente
) la part qui aquella haura impetrada, als
dits dos sous per lliure; é aço
quels sera vist fahedor. Placet Domino
Regi.


QVE
LO GOVERNADOR, BALLE, E VEGVER, AB


consell
de llurs Assessors, é de dos promens llechs, no Iuristes ni Notaris,
ni causidichs: si donchs (dōchs)
les parts no sen convenien, pronuncien é declaren totes questions.


V.


Item
vingut, ó passat lo terma assignat per vna assignacio, ó
dues les parts haien á comparere quiscuna ab ses
(este ses es posesivo: con sus; en les seues; emb, amb les seves)
proues, encartamens, é processos foragitades sobtilitats
reprouades; summariament é de pla: hoides las parts, é
vistes a ple lurs productions, cartes é processos, quiscun en son
iuy (juy, jui, juí;
juicio, juez)
: ço es Gouernador, Balla, é
Vaguer, ab consell de sos Assessors é dos promens; los qualls
sien homens llechs (legos) no Iuristas, ni
Notaris, ni causidichs; si ya donchs las pars ab
duas voluntariament no sen concordauen. Los
quals sien elegidors per las ditas parts; é sino, lo
official qualque sia; per son offici, de aqlls (la q con
virgulilla
) dels quals per las parts seran anomenats, los
pugue pendre é ab consell de aqlls quiscu en son iuy, y
axi com dit es á llur bon arbitre segons Deu los
administrara, é llur bona conciencia; pronuncien é declaren totas
questions; hauent sguart tant a for de canciencia, com
á rigor de dret, aço no contrestant qualseuol franquesa,
é Ordinacio, que lo Gouernador no haye de hauer promens.
Placet Domino Regi; dum tamen Gubernator non habeat stare consilio
duorum proborum.


QVE
LO APPELLANT, E ALLEGANT NVLLITAT DE


iuy
de Balla, ó de Vaguer, haye de presentar sa apellatio, é
allegar las dites nullitats, dins sis dies, al
Gouernador al qual se appella.


VI.


Iten
si alguna de las pars, se voldra apellar, ó allegar nullitats
de iuy de Balla, ó Vaguer hayen á presentar llur appellacio; é
allegar las dites nullitats, dins sis dies al Gouernador


al
qual se apella, lo qual degue assignar de continent, a posar greuges,
é produyr tot ço que vullen produir a son bon
arbitre e de son concell. E vengut lo terma assignat prouat 
ó
no prouat; sie prouehit é sententiat: é aquella
sentensia
sia diffinitiua, é pas en cose iudicada, sens altre
apellacio: si ya per ells matexos, no era vista alguna cosa, la qual
aguessen obmesa, ó oblidada: ó fos de nou atrobada, e
mostrade, é per la qual; ells matexos sils aparra; per espay
de deu dies, deguen corregir, é esmenar, ço q fet haurien, é per
aqll official a quis
pertañara, sia la dita Sentencia
executada. Placet
Domino
Regi.


QVE
LO QVE SIA IVTGE ORDINARI, HAIE CONEXER


summariament,
é de pla; de questio per tercer opposant feadora, per
embargar execucio.


VII.


Item,
si sobre la execucio; de la qual se ha mes afañy, que de
sentencia: hauia de sortir questio per tercer oposant, é
altre qualseuol cars, que degués embargar execucio: aquell 
aytal
cars, haye conexer summariament, é de pla, ac
sine sigura Iuditij: lo qui sera ordinari de la dita execucio. Placet
Domino Regi.


QVE
SIA FACVLTAT, E LICIT ALS OFFICIALS


confessada
la veritat per lo deutor poder dar temps al debitor.


VIII.


Item,
com sia vist, que per le aspredat dels crehedors,
qui no afluxauen vna cosa de llur dret, ne de temps: qui en lo mes es
causa, que los dafanens se han de metrer ab
dificultats, per impotencia de pagar: axj prest per aquell
esguard: volent obuiar iniquitats, é metre en esperança los homens
pobres de temprar é comportar; sia licit als dits officials, per
plenitut de potestat, confessada la veritat primer per lo deutor, é
concordes de quantitat, poder dar temps conuenient al debitor:
attesa, é considerada la potestat, é facultat de hu é de altre, é
del deute de hont deualle. No sien estrets aquesta part axi
com ya es dit en altre Capitol atrás a disposicio de dret,
ans sia licit á ells dar al debitor semmanes é dies per
temps de pagar, hauent los demuntdits asguarts,
matent ampero en sufficient seguretat lo crehedor per
aquell deute. Placet Domino Regi.


QVE
LOS ADVOCATS PROCVRADORS HAYEN A IVRAR


en
del official, si mantenen iusta Causa é millor quel
altre.


IX.


Item,
tot, hora, y quant, las parts pledetians, seran
deuant aquell official, ó qualseuol iuy de Gouernador, Balle, ó
Vaguer; per dir, e allegar ans que qualseuol Aduocat, ni procurador
digue res, dels merits de la causa: si la part ho tequerra;
los Aduocats, ó procuradors haien a iurar, en mans del official
segons llur bona conciencia, é equitat, si mantenen iusta causa per
son principal, é millor que laltre part: é en cas que iure, é
perde la questio per duas voltes, lo derrer Iutge
ó official, pugue condemnar lo dit Aduocat, en les dites messions
que son principal haura fetes per son consell: considerada la questio
si era assats clara, ó ambigua. E sino volra iurar no si ni pugue
estar en aquell lloch, mentre q de aquella se tractara, é la part
qui obtindra pugue executar lo dit Aduocat, en cas que lo dit Aduocat
sia condemnat, é axi dels Procuradors. Placet Domino Regi.


QVE
LOS PROCESSOS, E SENTENCIAS;


haien
escriure en pla.


X.


Item,
que tots los processos, é sentencias se hayen escriure
en pla
per tal, que sien millor entesas, per los
homens llechs
. Placet Domino Regi.

viernes, 24 de enero de 2020

DON PEDRO EL CEREMONIOSO, V, 1529 pars 1, fol 16


DON PEDRO EL CEREMONIOSO.
V.
Reg. N° 1529. Pars Ia fol. 16. Sin fecha.

OBRA DE MOSSEN SENT JORDI E DE CAVALLERIA.

Preambul daquesta obra començat en nom de la santa Trinitat que Pare et Fill et Sant Espirit a honor de Deu et de monsenyor sent Jordi. - Nostre Senyor Deu lo quals segons la veritat de la santa fe catholica devem en trinitat et en unitat honrar es començament mig et fi de totes bones obres et sens ell alcuna bona obra no pot esser pensada ne feta: car per lo seu poder es tota bona obra feta et per lo seu saber governada et per la sua sola bonea mantenguda et fructifican en be observada. Per la qual raho tot hom qui alcuna bona obra comença deu primerament regonexer son defalliment ço es entre les altres coses que per si meseix no es bastant a pensar de fer alcun bon fet quant meyns a fer ne a acabar sino aytant com nostre senyor Deu li o aministra: perque en lo començament de sa obra deu posar nostre Senyor Deu primer en aquella preganlo et demananli merce molt devotament que li do saber et voluntat et poder perque la puga
be començar continuar et be finar al seu serviy et honor. Emperamor daço Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Sardenya et de Corcega et conte de Barchinona de Rossello et de Cerdanya primerament invocat en aquesta obra lo nom de nostre Senyor Deu per lo qual los reys viuen et regnen e a honor del bon baro sent Jordi: attenents quels reys els princeps del mon als quals es dada la honor ab son carrech del regiment de lurs sotsmeses axi com per furs leys et constitucions han a governar et a tenir lurs estaments et regir los pobles a ells per la sobirana providencia comanats faen justicia entre aquells en tot temps et reten a cascu ço que seu es en manera quels menors per los majors no sien opremuts ni maltractats: axi los conve de necessitat que en los temps de les guerres per les quals axi per defensio de la santa fe catholica com per observar et fer justicia et per defendre les terres vassals et bens
propris et lur honor et profit com per offendre en son cas lurs enemichs et pendre et occupar ço del lur a fi de aconseguir estament de pau entrevenen sovin fets darmes et de cavalleria ordenen persones et officials aytals com se convenen a les proprietats dels affers et dels officis e facen leys et ordinacions per les quals les dites persones els
officials en si meseix et en aquells qui a ells seran sotsmeses per raho dels affers et dels officis se hagen a regir et a usar de aquells e a les quals leys et ordinacions en cases de dubtes o de questions naxedores per raho dels fets de les armes et de cavalleria entre cualsevol persones o per raho dels dits officis puga esser haut recors e per aquelles segons que sia de raho los dits dubtes et questions puguen esser et sien determenades: ordenam et fem les leys infraseguents per nos et nostres succeidors et per tots los officials et sotsmeses nostres en los affers nostres de les armes et de cavalleria axi en terra com en mar en tots los regnes comtats et terres nostres et en totes parts on les nostres osts o estols seran perpetualment daquest dia avant observadores: en les quals oltra les ordinations en lesdites leys contengudes son compreses moltes bones doctrines de les proprietats loables quels cavallers els officials et altres homens darmes deuen haver ço es cascuns segons lurs ordinacions en observacio de les quals es fet gran serviy a Deu et als senyors de ques seguira a ells gran honor et profit et benestar. E per ço en aquesta obra es feta molta mencio del estament de cavalleria: cor aquell estament principalment se pertany el exercici el regiment dels fets darmes.