Mostrando entradas con la etiqueta sent Jordi. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta sent Jordi. Mostrar todas las entradas

sábado, 16 de enero de 2021

21 DE ABRIL.

21 DE ABRIL. 

No pudo haber sesión en este día, por falta de algunos individuos del Consejo, que habían tenido que ir al encuentro de los embajadores enviados a la Señora Reina.
Recibiéronse algunas cartas, que siguen a continuación, y se mandó escribir otras, que también se encuentran en su lugar correspondiente.

Als molt reverends egregi nobles rnagnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Segons per lo molt egregi e strenuu baro lo senyor comte de Modica vostres grans reverencies nobleses e magnificencies poran de paraula esser informades ans de sa partida per son consell fonch provehit que En Johan Ferrer investigas e temptas quines e quals de aquest exercit deliberaven aturar e pendre sou en lo sdevenidor dient en aquells com los diners eren en lo cami e jatsia per molt temps lo General volgues gent pero per que lo sou nos jugas nis gastas per ells indegudament segons en lo passat es stat fet que dins vuyt jorns que lo sou ere bestret dehien no tenir diners que lo General havia deliberat ferlos bestreta per pochs jorns e uns parlars e pratichas tals per mils reposar e conduhir aquells. E no obstant les dites pratiques (pratichas, pratiques) servades per lo dit Johan Ferrer ell no ha trobat home sia stat content aturar e pendre sou a menor bastreta de un mes. La qual sis fa se troben dels millors del exercit passats sinchcents homens bons e valents e dels quals se ha creença se portaran be e degudament. Resta vos placia pensar com se fara vista vostra derrera letra ab la qual voleu als dits homens de peu sia ofert e donat sou tal quils aguala tots a un jorn ab los sinquanta rocins utils los quals volen sien retenguts. Com nos haja creença que de aquells que volen en nombre dels sinquanta sien aturats nos crega que la bastreta per vosaltres a ells feta los reste quinze jorns o tres semanes (no setmanes, aunque venga de septimana, septem, set) poch mes poch menys e si los den Marimon mossen Foixa e los den Bonet de Tortosa si encloure si pot als quals haurem fet bestreta com tots hajan complit. E per ço los del consell han donat en parer que fos bastret als homens de peu fins per tot maig e als de cavall de qui avant fos vist fins a quant de maig haurien complit. Los qui no han acabat lo temps entre los quals creu hom sie don Philip lo qual manan e volen sia retengut. E que si vist vos ere fahedor per agolar los de peu ab los de cavall segons haveu dit los fos feta emprestança fins per tot lo mes de maig perque si per vosaltres sera deliberat axis faça placiaus per lo portador de la present trametra vostra deliberacio ab los diners qui mester seran los quals com pus prestament poreu trametreu e scriureu al dit Johan Ferrer com volreu destribuescha aquells. No resmenys segons lo senyor compte (comte, compte; conde; comite) vos dira vehent los de Fraga com esser ates lo correu vostra en la present ciutat nols ere feta resposta dicissoria per part vostra a llur demanda se son molt congoxats allegants aquelles rahons matexas (no mateixes) de les quals per altres letres largament son stats avisats e encara cominar de marcha contra lo dit Principat per ço que de negligencia nom pugan encrepar es deliberat per mi vos sia scrit pregant vos placia deliberar sobre lo que scrit vos es dels trescents florins dor. E si vist vos sera fahedor scriure al dit Johan Ferrer done e distribuescha los dits CCC florins als dits homens de Fraga que ultra que sera fet lo degut encare per donar repos a nosaltres aci dels retrets e paraules qui de continuu nos dien vos ho haure a molt singular gracia. Mes com per speriencia hom vinga en serta noticia de les coses es a mi forçat vulla ço que en los principis abominaba ço es haver en companya almenys hun algotzir qui per esser jove e pus degut e pertinent un tal anar tot lo jorn e tota la nit entre los acordats del dit exercit e visitar aquells altrament que yo fer no puch vos haure a gracia que ates que lo exercit dura en nom e per aquell me puixa retenir Nuch de Copons (En Huch, Hugo) algotzir perque ajudarme puixa com ha fet fins aci. E perque mils e pus degudament ab menys tirania exercescha son ofici queus placia provehir sia del nombre dels sinquanta rossins ab tres rossins los quals te bons e utils. E aço en aquella millor manera que a vosaltres sera vist fahedor. Tot temps empero remetentme al voler e deliberacio vostra dient tot temps so que Jhesucrit dix no la mia voluntat mes (mas, mais, pero, etc) la vostra sia feta. E ab tant mossenyors molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a VIII de abril any Mil CCCCLXI. - Prest a vostra ordinacio lo veguer de Barchinona.

Als molt reverends e molt magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Vostres letres de XIIII del present he rebudes a les quals responch al necessari e primerament al hom de Gerona qui voleu sia regonegut et cetera ha proveit en sta forma que ha proveit ab los portales (portalers más abajo, guardes dels portals, se pronuncia portalés) que sols lexen passar ab lo bolati (boletín) de la ciutat los de aci e los de les circustancies coneguts per ells de aqui anant (de aquí adelante, de aquí avant) que tots los estrangers sien retenguts (no retinguts; retenidos) sino porten lo bolati que yo do e per semblant he informat tots los portalers en quim
puch fiar de la disposicio del hom incautantlos si venia que lom porten donant axi com porten los altres als qui la ciutat ha destinats en aquest mester e per que ja aquest pas es molt descubert e si lo qui tractas mena ha seyn may passara per açi yo he provehit a la barque de torres hon es lo millor pas pera gent de tal mester que sia detengut alli e quen sia tentost avisat e quant per aquesta part yom maravellare molt que ell hic pas que nos vega ab mi per ho mossenyors perque de Çaragoça aqui ha infinits passos sens aquest e lo de torres hon se pot passar auria a molt bo que fos provehit a la barca de Martorell e al pont de Sanboy (Sant Boi, Sent Boy) e axi seria imposible que nous vingues entremans.
Venint mossenyors al altre cap que voleu que resten aci D. homens de peu e L. rocins utils e que aquests sien pagats per un mes e ques faça per manera que lo sou del dit mes sia en hun dia axi en la gent de peu com de cavall aci ha algunes dificultats e la major si es que may so pogut entrar en aquest secret de saber de don Felip de Castre lo servey de la sua gent quant fina ne quant comensa car de la gent de peu jau se tot mas de la sua gent de cavall may ho he pogut saber sino tots temps me diu que ell servira tant com vosaltres volreu hi en la manera que vosaltres volreu e que de aço ell es de acort aqui ab vosaltres e siu enten ja dir ab los diners que ha rebuts o sperant diners nous may aço he pogut seber de ell hi es inposible sens seberho que yols puixa agualar. De la gent de peu mossenyors es axi que yols he dat entenent quels voleu retenir aci per hun gran temps mas per que nos juguen los diners que no volen fer lo pagament ne lacodament sino hun mes part altre e axi tots son contents car si vegessen que nols volguessen sino per hun mes crech nos fora trobada gent strangera que volgues servir per tant poch e axi me retenguts XX conestablies les quals he lestades e crech seran tals que faran la honor de la terra majorment que aquesta gent que resta aci ha mester que no sia menys cortesa que valent car primerament la ciutat es gran e aquest soldats han a comunicar ab molta manera de gent he es mester que no sian gent de remor axi mateix hic ha una molt bella orta fornida de moltes fruytes hi es mester que la gent sia molt limitada e cortesa hi havia pensat que aquella gent fos soldejada ha servir per tot lo mes de maig e per que tot lo temps passe de XXVI del present fins a XXVIIII yo fahia compte del quels toqua per dia a raho de LXVl sous lo mes e apres egualats fins alli fer soldejament nou per tot lo dit mes car volent los egualar a menys de hun mes tots ho squivarien que you he probat e negu no pendria diners per menys de hun mes. Per que mossenyors sius sembla que aquest temps sia rahonable tremetreu prest diners que no tenen que menjar e puix sapien que sien los diners aci bestrahent qualque flori al qui major necessitat aura tothom sera reposat e vosaltres mossenyors provehiu ab don Felip que acabe lo dit dia. Ell diu servira ab XXXX rocins utils compresos en aquells los de Ferrando de Bolea e III den Foxa e cinch den Marimon segons scriviu en vostra letra restaran dos rocins a compliment dels L. los quals poran esser los den Bonet segons per vosaltres mossenyors es ordenat.
E per que lo major perill que pot esser en aquesta gent soldejada es de avalot es molt necessari sia scrit molt stretament a mossen veguer ab son consell e per semblant als pahers de aci que provehesquen molt rigorosament en castigar lo primer qui hic moga brega e yo treballare aci ab la ciutat que sia dat a la gent hun apartament en la ciutat hon stiguen e si semblava a vosaltres mossenyors quen stigues be una part al castell del Rey *acabirsi hien (o bien; hi cabrien; cabrían) molt be.
Ja per altres mossenyors vos he scrit quem demanen aci molts aquest guiatge dels acordats a quant se sten ne a quin temps e per semblant en quines penes cau qui ofen bens ne persona de negun acordat. Sia de vostra merce fermen avisar.
Lo flori dels conestables es stat pagat segons haveu ordenat eslos vengut en bon cas que tots los ha alegrats. Resta ara de pagar lo mig flori als spingardes que a raho de VII florins lo mes devien rebre per los XV dies III florins e mig e non reben sino treç e per la mia fe ab prou perill los guanyen que dos sen son morts ells matexos ab les spingardes en aquest viatge.
Lo capita es partit vuy. Menasen lo tamborino ab prou companya de ballesters qui per desig de anarsen si son convidats enquara a pendrel a pena de carceller Nanthoni Homs e Pere Gueri conestables a qui principalment lan acomanat lan a liurar aqui a vostra reverencia e honorables magnificencies.
Com he ja scrit per altres dies ha que jo no tinch en part negunes spies huy he sabut com lo conestable ha pres en Navarra IIII forces nom han sabut dir quines. Aximateix man dit que lo Senyor Rey ha provehit que totes les forces de Navarra qui nos poden tenir sien enderroquades si axi es el mostra quen ha en cor de atendre.
Tots dies passen correus de Vilafranqua a Çaragoça e de Çaragoça a Vilafrancha. Van grans maços de letres ab sobre scrits de Rey o de Reyna. Crech yo que tots los cortesans se seran *anebats en metre ses letres en lo plech del Rey.
Suplich vos mossenyors que vullau prest delliurar lo present correu per la gran cuyta que te la gent aci e fet aquest acordament de vostra bona licencia poremen anar aqui. Feta en Leyda a XVIIII de abril.
- Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Sperant que lo correu tremes aqui derrerament tornas es stat retardat lo present correu are per la cuyta gran ques mena de haver diners ans que lo colomer se despoble puix lo dit correu no ve es delliberat aviar aquest per cuytar la venguda dels diners. Aci stam sens trompetes. Placieus fernosne venir de aqui o darme comissio que men cerque aci lo perill de que aveu scrit.
De noves envides puch scriure res cert puix no tinch spies. Dit mes stat vuy com lo Senyor Rey ha tremes per la Senyora Reyna que sen torn a Çaragoça mes stat dit com en Navarra tornen moltes terres a la obediencia del Senyor Princep mes me dix vuy lo prior de Roda com ha nova que lo comte de Foix aplega gent darmes dient que vol anar en Avinyo per ocuparse lo comdat de Vençe per que lo cardenal era molt malalt nom se si seran ficcions o que sera lo fill de mossen Rebolledo a Pallafols (Palafolls) te aperaulats 
tots temps III mil homens sots color de quests debats que ha ab la casa de Castre ell dit fill de mossen Rebolledo es stat aquests dies en Barbastre sens fer alguna novitat tenihey en torn LX rocins. Feta en Leyda a a XII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer. 

Dirigitur Johanni Ferrarii. (Johan Ferrer)
Honorable senyer. Per fer lo pagament als D. homens de peu queus havem scrit soldejar per un mes e altres despeses sius covindra a fer vos enviam dos milia e siscents florins dor per En Miguel Vives defenedor de les generalitats que ja coneixeu. E no pus per la present. Dada en Barchinona a XXl de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya prests a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los pahers e consell de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Lo honorable En Jaume Tallada sindich de aqueixa universitat nos ha significat vosaltres sinistrament informats star ab algun entrenyor. Per quant no haveu hagut translat dels capitols a la Excellencia de la Senyora Reyna liurats
per nosaltres ab molta vigilancia e attensio (con s y tt, no atenció, como en castellano atención) ordenats e composts a lahor de nostre Senyor Deu servey de la real Majestat e del Senyor Primogenit e repos tranquillitat e benavenir de aquest Principat. Subvingut que pus lo dit translat no haveu hagut lo dit Jaume Tallada no deu caber en nostres consells e delliberacions hoc mes que nous havem avisats com vos regireu si la dita Senyora Reyna passa per aqui. A que vos responem que dels dits capitols no es stat permes dar translat a ninguna universitat de Cathalunya e aço per bons respectes car si ho fos no fora de menor condicio aqueixa que les altres ne lo Senyor Primogenit no na hagut ans de sola visio ses contentat segons lo dit Jaume Tallada qui en tot es stat e ha *sebut (o sabut, no se lee bien) e cap en tots los fets e secrets tant com qualsevol de aquesta plaça. Per quant aqueixa universitat e vosaltres ne sou be merexedors. Del fet de la Senyora Reyna ja vos havem scrit dies ha si per aqui passava som de parer deu esser acullida e tractada com haveu acustumat havents vos empero en la custodia de aqueixa vila e en la conservacio de unitat e en totes altres coses ab molta virtut e atensio (otra vez con s, una sola t, como en chapurriau atensió) juxta vostre bo e lohable custum. E per quant no es possible darvos avis de totes altres particularitats com nos puixa seber lo succes del negoci vos comemoram vullau pensar e mirar com se regeix aquesta ciutat qui es cap de totes les altres universitats de aquest Principat de que menudament poreu esser informats per lo dit Jaume Tallada. Car som serts (certs, ciertos, pero con s) regintvos ab lo govern e timo de aquesta fareu lo degut e no poreu esser redarguits.
E ab tot nosaltres ab molta vigilancia e solicitud entenem en la seguretat e repos de tot lo Principat no per ço se deuen obmetre los regidors particulars de les universitats ço qui es pertinent a lur ofici majorment en los dies presents. E axi vos pregam e encautam vosaltres siau de aquells com be haveu acustumat. Dada en Barchinona a XXI del mes de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als molt magnifich e de gran saviesa mossen Gaspar Mecha cavaller.
Mossen molt magnifich. Vos no creem ignoreu los afers que tenim entre mans quant sguarden al benavenir repos e tranquille stat de aquest Principat e dels poblats en aquell. E com divinalment aquest Principat es stat en un voler singular unio e voluntat en proseguir aquells. E com per conservar e guardar aquella a nosaltres e al meu consell sia stat vist molt util e necessari preveure provehir e obviar a totes les coses que la dita unio e voluntat poguessen obviar o torbar. Sabent que vos mossenyor per fer bodes de vostre fill per la honor vostra enteneu a fer aplech e convit de moltes gents e seria molt cosa perillosa e facil en tals aplechs o convits en los quals concorren moltes qualitats e condicions de gents seguirse alguna dissensio diferencia o novitat axi en rahonament com en altra manera la qual cosa sis seguia faria no poch dan e torb dels afers que tenim entre mans e per conseguent de tot lo Principat lo qual nosaltres ab lo nostre consell representam. Per ço havem delliberat scriureus e pregar molt afectuosament e streta que per los dits sguards e contemplacio nostra vullau cessar de fer aquest tant gran aplech e convit car attes lo temps no sera carrech gens al honor vostre ni de la casa vostra ans vos sera reputat a gran prohomenia e bondat en fareu servey a Deu e al Principat e a nosaltres singular complacencia la qual en res que fos honor e plaer vostre no oblidariem. E sia mossen molt magnifich la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als molt magnifich mossenyor Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona president en lo exercit del Principat de Cathalunya.
Mossenyor molt magnifich. Vostra letra havem rebuda feta ahir que comptavem XX del present. A la qual vos responem que havem plaer que lo capita sen sia partit pero no es encara arribat aci. Per que lo regiment del exercit vos acomenam confiant que vos lo regireu en tal manera que sera honor de aquest Principat e vostra. Plaunos molt dels cinchcents homens que haveu triats e la cautela que haveu servada a conduhirlos per aturar un mes. E ja vuy ans que rebessem la vostra letra ere partit En Miguel Vives ab les diners de ques fara lo pagament als dits homens. Dels homens de cavall nos plau que aquells qui hauran aturar los sie fet compte e bestreta per los dies que hauran a servir fins per tot maig ja en Johan Ferrer te les jornades de les mostres. E quant tocha a don Felip e An Ferrando de Bolea ja son pagats per dos mesos qui comensaren a correr lo dia que feren la mostra aqui e be haurem plaer nos sia scrita la jornada. Al que scriviu de la remuneracio dels dans donats als homens de Fragua jatsia nosaltres hi hajam bona intencio e voluntat per la honor e descarrech de aquest Principat no ho poriem bonament fer nins en planiriem sens lo consell e en cert segons vos havem scrit nosaltres ho metrem en consell molt prestament speram sera provehit en aquell a la honor del Principat. E ja ho hi haguerem mes sino per les grans occupacions dels afers que tenim entre mans e per la absencia dels embaixadors que havem tramesos a la Senyora Reyna los quals entren a nit e passada la festa Sent Jordi hi entendrem sens negun dubte e
tantost vos scriurem de la delliberacio que sen fara. Quant tocha a la ajuda que demanau de Uch de Copons (Nuch de Copons, En Uch, Hugo) per algutzir plaguerens poderho fer pero al present no podem aplicar altra gent al gatge ni a la despesa mas si haveu mester ajuda plaunos quen doneu carrech An Johan Bonet de Tortosa qui es home dispost e creem quen pendra carrech volenter e axi lin scrivim. Dada en Barchinona a XXI de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor del General et cetera.
Honorable senyer. Tres letres vostres havem rebudes una de XIIII les dues ab aquest correu fetes la una a XVIIII laltre a XX del mes corrent. A les quals vos responem quens es molt greu la gent del exercit sen vaje segons nos scriviu sens licencia e dubtam en part no sia stada causa del govern de aquells pero no penseu hajam voluntat leixarho axi impunit ni den Codony ni dels altres que haver se poran mas tenim tantes occupacions de la occurrencia dels afers que tenim entre mans que bonament no podem aquells leixar que son de tanta importancia com sabeu e entendre en aquells. Havem plaer e comendam la manera que haveu servada en triar e conduhir per aturar los cinch cents homens de peu que sien utils e disposts fahent los pagament de un mes per lo qual ja
vuy ans de rebre vostre correu e vostres dites letres haviem provehit enviarvos diners ço es dos milia e cinchcents florins dor. Dels cinquanta homens de cavall perseveram en lo queus havem scrit que sien agualats tots ab los homens de peu per tot mag prop vinent els sia fet pagament dels dies que restaran a servir per tot lo dit mes de maig. Ja teniu les jornades de la mostra e del acordament. Quant tocha a don Felip e En Ferrando de Bolea quens dieu no sabeu la jornada que començen de servir los dos mesos de que han pres sou nostra intencio es del dia que feren la mostra e havem plaer e comandam vostra diligencia que los dits cinch cents homens sien aposentats en alguna bona part e quels sia tolta manera de fer dan o anuix als de aqueixa ciutat. Dels spingarders e dels
conestables jaus haviem scrit que fossen pagats del flori e del mig flori quels restava avisantvos que lo veguer nos scrivie que volguere que En Huch de Copons fos pagat per tres rocins que te e que li ajudas com a algutzir. Bens plaguere segurament pero no podem creixer lo nombre dels cinquanta rocins ni ferhi pus despesa. E per so li scrivim si en res ha mester ajuda ne don carrech En Johan Bonet de Tortosa lo qual volem si caber hi pora sia del nombre dels cinquanta. De les noves quens scriviu jatsia ne sabessen la major part encara ne havem plaer del vostre avis e tots temps quen sabreu vos pregam nos ne aviseu. De la remuneracio dels de Fragua ja nescrivim al veguer largament com nostra voluntat hi es bona per honor e descarrech de aquest Principat pero nou podem fer menys de metreu en consell e Deus volent passada la festa de Sent Jordi ho hi metrem majorment puys aquests senyors de embaixadors que haviem tremesos a la Senyora Reyna son tornats e entren vuy. E no pus per ara sino que acomanam a vostra bona diligencia tots aquests afers. Dada en Barchinona a XXI de abril any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al honorable lo senyer En Johan Bonet ciutada de Tortosa e home darmes del exercit del Principat de Cathalunya.
Honorable senyer. Per quant confiam de vostra habilitat e voluntat que haveu mostrada en servir aquest Principat a honor vostra encara volent experimentar aquella havem delliberat scriure a mossen lo veguer de aci al qual havem dat carrech del regiment e govern de aqueix exercit que si haura mester en res ajuda per lo govern e bon regiment del dit exercit ne do carrech a vos. Per queus pregam e encarregam que venint hi tal cars que lo dit mossen lo veguer vos vulla donar carrech de res aquell no recuseu ans lo acepteu ab bona voluntat e segons de vos confiam. Dada en Barchinona a XXI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya et cetera. 

jueves, 13 de febrero de 2020

IX, reg 1232, fol 109, sin fecha


IX.
Reg. n°1232 fol. 109. Sin fecha.

A servey de Deu et de nostra dona sancta Maria et en reverencia del benauirat mossen sent Jordi ordona lo senyor rey que empresa de nobles et de cavallers fets sia feta en la forma et manera davall escrita los quals sien nomenats los cavallers de sant Jordi.
- Primerament que la vestidura ab que seran reebuts sia mantell et de drap blanch ab la creu vermella en la part devant et la creu sia tan longa et no menor com es lo dors de la palma de I hom e tan ampla com la ungla del dit menor de la ma. - Item quel dia quel dit noble o cavaller haura reebut lo dit mantell ab la creu haja tot lo dia aportar la creu en la subirana vestedura que portara en la part denant en dret del cor de tota vida del senyor rey. - Item tots los cavallers de sant Jordi damunt dits fan sagrament et homenatge al senyor rey de anar ab ell personalment ab aquells homens de cavall que bonament poran al sou del dit senyor contra los moros quant que quant lo senyor rey hi volra oy pora anar: encara lo serviran et seguiran en la forma damunt dita a defensio de son regne o terres si aquells volguessen damnificar algun rey o altre hom ab poder de gents estranyes. E el senyor rey si ell o alcun dells se tem quels haja a guiar o si guiar et assegurar nols volra quels haja per escusats de la venguda et servey. - Item quel senyor rey triy XII consellers ço es IIII nobles VIII cavallers ab los quals o major partida daquells ell orden et faça totes aquelles coses que bones et profitoses sien a la dita empresa no restrenyen ni mudan res en la forma del servei. - Item lo dit senyor rey per vigor de les paraules damunt contengudes en lo IIII capitol ordena ab consell de XII et de mes dels nobles et cavallers presents que negun que sia de la dita empresa no gos fer alguna altre empresa general o special apres quel mantell daquesta empresa haura reebut sens licencia del senyor rey et si ho haura quencontinent haja a lexar la dita empresa que feta haura. - Item que si algun rich hom o cavaller dels dessus dits volia donar les vestedures en que sera la dita creu et senyal de sent Jordi que ans que les do ne haja a levar la creu o senyal dessus dit si donchs aquelles vestedures no donave a altre persona qui fos de la dita empresa. - Item que si altra vestidura sobirana portara sens creu dalli avant haja perduda aquella vestidura que haura portada sens creu et sia liurada al nostre almoyner per tal que la vena et los diners quen haura sien distribuits a pobres. - Item et tots divendres del any tot lo dia hagen los dits nobles et cavallers a portar la sobirana vestidura de drap blanch ab la creu vermella axi com damunt es dit. E si altra vestidura subirana alcun dells aportara daltre color o sens creu aquella vestidura sia a ell perduda et la vena lo dit almoyner et los diners quen haura don a pobres. - Item que en tots fets darmes los dits nobles et cavallers hagen a portar sobre si estes lo senyal de sant Jordi ço es lo camp blanch et la creu vermella o a tot lo menys I senyal davant et altra detras axi gran com lo clos de la palma de I hom. - Item que la vespre de sent Jordi tots anys a les vespres los dits nobles e cavallers damunt dits que en lo loch seran on sera lo senyor rey sien tenguts de esser a les vespres ab lo dit senyor et oyr aquelles et lo dia de sant Jordi a la missa et a les vespres vestits de la subirana hi seran a les dites vespres et missa ni en tot lo dia altre vestidura sobirana portaran sino blancha ab la creu damunt dita que aquella vestidura hagen perduda et sia liurada al dit almoyner qui aquella vena et los diners quen haura sien per lo dit almoyner donats a pobres.


x-perg-1-apéndice-jaime-i-10-setiembre-1215

viernes, 24 de enero de 2020

DON PEDRO EL CEREMONIOSO, V, 1529 pars 1, fol 16


DON PEDRO EL CEREMONIOSO.
V.
Reg. N° 1529. Pars Ia fol. 16. Sin fecha.

OBRA DE MOSSEN SENT JORDI E DE CAVALLERIA.

Preambul daquesta obra començat en nom de la santa Trinitat que Pare et Fill et Sant Espirit a honor de Deu et de monsenyor sent Jordi. - Nostre Senyor Deu lo quals segons la veritat de la santa fe catholica devem en trinitat et en unitat honrar es començament mig et fi de totes bones obres et sens ell alcuna bona obra no pot esser pensada ne feta: car per lo seu poder es tota bona obra feta et per lo seu saber governada et per la sua sola bonea mantenguda et fructifican en be observada. Per la qual raho tot hom qui alcuna bona obra comença deu primerament regonexer son defalliment ço es entre les altres coses que per si meseix no es bastant a pensar de fer alcun bon fet quant meyns a fer ne a acabar sino aytant com nostre senyor Deu li o aministra: perque en lo començament de sa obra deu posar nostre Senyor Deu primer en aquella preganlo et demananli merce molt devotament que li do saber et voluntat et poder perque la puga
be començar continuar et be finar al seu serviy et honor. Emperamor daço Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Sardenya et de Corcega et conte de Barchinona de Rossello et de Cerdanya primerament invocat en aquesta obra lo nom de nostre Senyor Deu per lo qual los reys viuen et regnen e a honor del bon baro sent Jordi: attenents quels reys els princeps del mon als quals es dada la honor ab son carrech del regiment de lurs sotsmeses axi com per furs leys et constitucions han a governar et a tenir lurs estaments et regir los pobles a ells per la sobirana providencia comanats faen justicia entre aquells en tot temps et reten a cascu ço que seu es en manera quels menors per los majors no sien opremuts ni maltractats: axi los conve de necessitat que en los temps de les guerres per les quals axi per defensio de la santa fe catholica com per observar et fer justicia et per defendre les terres vassals et bens
propris et lur honor et profit com per offendre en son cas lurs enemichs et pendre et occupar ço del lur a fi de aconseguir estament de pau entrevenen sovin fets darmes et de cavalleria ordenen persones et officials aytals com se convenen a les proprietats dels affers et dels officis e facen leys et ordinacions per les quals les dites persones els
officials en si meseix et en aquells qui a ells seran sotsmeses per raho dels affers et dels officis se hagen a regir et a usar de aquells e a les quals leys et ordinacions en cases de dubtes o de questions naxedores per raho dels fets de les armes et de cavalleria entre cualsevol persones o per raho dels dits officis puga esser haut recors e per aquelles segons que sia de raho los dits dubtes et questions puguen esser et sien determenades: ordenam et fem les leys infraseguents per nos et nostres succeidors et per tots los officials et sotsmeses nostres en los affers nostres de les armes et de cavalleria axi en terra com en mar en tots los regnes comtats et terres nostres et en totes parts on les nostres osts o estols seran perpetualment daquest dia avant observadores: en les quals oltra les ordinations en lesdites leys contengudes son compreses moltes bones doctrines de les proprietats loables quels cavallers els officials et altres homens darmes deuen haver ço es cascuns segons lurs ordinacions en observacio de les quals es fet gran serviy a Deu et als senyors de ques seguira a ells gran honor et profit et benestar. E per ço en aquesta obra es feta molta mencio del estament de cavalleria: cor aquell estament principalment se pertany el exercici el regiment dels fets darmes.


viernes, 3 de enero de 2020

Dels frens e altres apparellaments de cavals.

Dels frens e altres apparellaments de cavals

Per tal con aquelles coses les quals per los princeps se fan pus leugerament per los sotsmeses son tretes en exemple: esguardador esser jutgam que en tots los nostres fets axi com real altea no poch ho requer honestament e temprada nos hajam axi que los savis en ben sien conformats e els no savis e avanitats entenens en temprança sien provocats. Hon sobrefluitats esquivants majorment en aquestes coses les quals ordinariament san a fer: volem que ordinariament si donchs per altra causa en altra manera fer no ho manavem quatre selles palafrenals ab lurs frens de les quals les dues ab nostre senyal real e les altres dues la una ab senyal de sent Georgi e laltra ab senyal antich de rey Darago sien a servey de nostra persona apparellades Ies dues de les quals hagen cuyrs cuberts de velluts daur e de seda comunits e les altres dues romanents hagen cuyrs no cuberts de velluts segons manera apparellada accedent a nostre desijament: de les dites empero dues selles havents cuyrs cuberts de vellut cascun any la una prop la festa de la Nativitat del glorios Salvador del humanal linatge sia feta e altra prop abans de la festa de Pentacosta aximateix sia feta e les romanents dues selles havents cuyrs no cuberts de vellut cascun any prop ans de la festa de la resurreccio de nostre Senyor la una esser feta ab aquest edicte laudable manam e laltra prop de la festa de Omnium Sanctorum volem esser complida: e apres sis almenys selles darmes destinades per servey de nostra persona hajam de les quals dues sien de nostre senyal real de tot en tot decorades e les altres a senyal de sent Jordi e les dues altres romanents al dit senyal antich de rey Darago. Manam encara que quatre mantes almenys continuament sien appareylades a cobrir les dites selles a servey de nostra persona destinades les dues de les quales sien a nostre senyal real en totes les lurs parts e les altres la una a senyal de sent Jordi e laltra al senyal antich Darago. En apres subjungim a les coses damunt dites que continuament hi sia copia de mantes e daltres coses necessaries a cavals e a les altres besties damunt dites.

Nota:
Omnium Sanctorum: Tots Sants, Tots Sans, Todos los santos.


vestidures altres ornaments