Mostrando entradas con la etiqueta appellada. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta appellada. Mostrar todas las entradas

lunes, 15 de febrero de 2021

1, 2, 3, 4, 5 de agosto, 1461

1.° DE AGOSTO.

Ocupáronse, en este día, de varios negocios de reducida importancia, como de recepción de juramentos, sustituciones, clasificaciones etc.

2 DE AGOSTO.

Leyóse en consistorio la carta que sigue, en contestación al señor Rey, y aprobado que fue su contenido, mandóse que se expidiera.

Molt alt e molt excellent Senyor.
De vostra excellentissima Senyoria havem reebuda una letra dada a XXIII dies del present mes e vist lo contengut en aquella nosaltres havem comunicat ab lo lllustre Primogenit lo qual oyt considerats tots los capitols per vostra Majestat atorgats e o les respostes en aquells contengudes en nom e per part de vostra Illustrissima Senyoria fetes a nosaltres ab humil e subjecta reverencia de vostra Serenissima Majestat parlant no ha semblat sia derogat als dits capitols car jatsia en lo capitol onze supplicant sia demanat que vostra Illustrissima Senyoria donas obra ab tot compliment que lo lllustre don Charles fill vostre fos jurat en Primogenit etc. en la resposta per vostra Serenissima Senyoria feta es amplament e ab paraules de molta liberalitat e amor respost que plau a vostra gran Excellencia sia jurat e axi es pus larga la resposta que la demanda per merce e benignitat vostres. Item que si les letres ab les quals lo jurament es demanat son atteses en res Senyor no sembla esser a vostra reyal preheminencia e dignitat o superioritat derogat car en nom e per part de vostra gran Senyoria es demanat e lo lllustre Primogenit com a lochtinent de vostra real Majestat ho demana ni sembla ab la predita humil reverencia parlant haver impertinencia alguna com lo dit lllustre Primogenit en aquest cars tinga loch de dos ço es de lochtinent de vostra Serenissima Senyoria e de Primogenit lo que no ha incompatibilitat attesa la absencia de vos Illustrissimo Senyor la qual cosa satisfa a la pratica antigament observada quant la convocacio se fahia per la Majestat real stant en lo Principat de Cathalunya e lo Primogenit en los tals temps passats no tenia loctinent general ne era absent del Principat de Cathalunya lo Senyor Rey. E per conseguent considerats tots los capitols e conjungits los huns ab los altres e les respostes al dits capitols fetes salva la dita humil reverencia no es en res contrafet als dits capitols ans creem Senyor que prestantse lo dit jurament satisfem a la molt benigna e clement e liberal resposta per vostra excellentissima Senyoria al dit capitol e capitols feta. Regraciant quant en lo mon podem ni sabem a vostra gran clemencia la virtuosissima voluntat de observar los dits capitols en la dita letra por vostra excellentissima Senyoria a nosaltres significada. E sia molt alt e molt excellent Senyor la Sancta Trinitat proteccio e guarda de vostra excellentissima Senyoria la qual nos man lo que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a XXIX de juliol any Mil CCCCLX hu. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey. - De vostra Majestat humils vassalls los diputats etc.

3 DE AGOSTO.

No hubo sesión, con motivo de ser la fiesta de San Esteban.

4 DE AGOSTO.

Fue insignificante la sesión de este día, pues no llegó a tomarse acuerdo alguno.

5 DE AGOSTO.

Despachado un negocio enteramente secundario, se dio cuenta de la carta que sigue a continuación.

Molt reverend e honorables senyors. Per vostra part a supplicacio del prior de Lado en nom de fra Jacme Coll quis diu abbat del monestir de Sent Lorenç del Mon seria stat scrit ab letra patent als oficials daquesta vila e vegueria de Besalu en la forma en aquella contengut. Et jatsia que a nos com a jurats de aquesta vila ni a la vila de tal questio nos pertanga cenexer sino solament per lo interes publich entrevenir ço es que lo ofici de Deu no sia cessat al dit monestir ni a la devota capella de la verge Maria del Mon axi appellada la qual havem tots plena fiança nos conserva ens guarda nostres bens de perdicio empero contrets en dir la veritat del negoci e lo merexer de regir tal monestir qual es e havem a creure senyors que aquesta vila qui promte es stada e es tots temps a vostres dits prechs e ordinacions complir vui ab ferma sperança no le descomplaureu a la justicia e raho e es pus de necessitat per vosaltres dar fe a nostre entreveniment en tal negoci al qual neguna passio nons porta sino per lo interes publich e salut de les animes e lo cultu divinal sia fet al dit monestir que no a hun sol monjo qui per occupacio de bens temporals e pompes adquirir es mes promogut que no per lo servici de Deu. E mostraho la supplicacio per part del dit fra Coll donada la qual parlans ab honor de quis pertany es formada del tot contra veritat car pus de possessio del dit abhadiat se discepta lo dit fra Perer stant en son monestir daci de sent Pere de Besalu monjo per mort de fra Ferrer ultim abbat del dit Sent Lorenç no solament per hun monjo axi com es pretes mes per dos e tres e tants com ni havia conventuals ab la solemnitat deguda es stat elegit en abbat del dit monestir per Sancti Spiritus nemine discrepante e puix per ell aceptada confirmar per lo reverend bisbe de Gerona.
E axi ha possehit per lonch temps pacificament fahent continua residencia ensemps ab los monjos al dit monestir ab gran consolacio e alegria dels parroquians e de tota la vila e dels homens del dit monestir fins que per aquest fra Coll ab ses butles Deu sab quines e segons fama e oppinio de tot hom es stat perturbat e si es mes ab potencia de diners e favor de oficials gitantne aquell fra Perer sens altra coneguda ço qui recau de direccio en vosaltres defendre en favor del dit fra Perer legitim possehidor. E tant quant lo dit monestir en la forma damunt dita ha stat en poder de dit fra Coll Deu sab e nos com ha stat irroneu e sens monjos neguns que tots maltractant los ne havia gitats stat tanquat o sens nengun ofici que no si fahia e grans scandels qui si ha seguits e enormes inconvenients sobre los mesquins de parroquians seguis e en tal manera que si de aquells vos era plasent haver informacio com a culpa del dit fra Coll se son seguits serieu certs e darieu la culpa a qui la ha e cessar li en audiencia en tal cars. Per tant vos supplicam per los dits sguards queus placia e sia de vostra merce la dita sentencia per vosaltres emanada en favor del dit fra Coll ja de Barchinona a XVI del mes present entorb de la possessio de fra Perer qui continuant la sua possessio huy se troba en possessio vullau revocar del tot o almenys en aquella sobresseure per contemplacio nostra fins que en altra manera sabuda la veritat sia per vosaltres provehit qui mereix esser mantengut en sa possessio. E sia totstemps de vosaltres la Sancta Trinitat proteccio e guarda e entretant nos manen lo que plasent vos sera. De Besalu a XXV de juliol any Mil CCCCLXl. - Al molt reverend e honorables senyors los diputats del Principat de Cathalunya en Barchinona residents. - Molt reverend e honorables senyors qui a vosaltres se comanen los jurats de Besalu.

viernes, 24 de enero de 2020

Ley V, com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.


Ley V.

Com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.

Apoderarse deu lo poble de la terra per esforç quan no o pot fer per maestria o per art: car ladonchs se deuen aventurar a venscre les coses per esforç et per fortalea axi com es en son cas trenquan les grans roques et derrocan les grans muntanyes et aplanan los lochs alts et alçan los baixs o ocien les besties braves et forts et aventurarse ab elles pera fer son profit. E per tal com totes aquestes coses nos poden fer sino continuan o porfidian o contenen ab elles: per ço aytal contesa es appellada guerra. Perque aquell poble es amador de la sua terra qui ha en si saber et esforç per apoderarse de aquella. E ultra aço deuen haver esforç contra totes coses a ells contraries et majorment contra sos enemichs qui volen guerrejar ab ells per ferlos força volenlos tolre lur terra o ferlos mal en aquella. E pera fer aço ben se conve al poble que haja dues coses ço es saviesa et esforç: per ço que sapien be defendre ço del seu et toldre ço de lurs enemichs. E per ço deim quel poble que aço no fees errarie en moltes maneres: primerament que passaria lo manament de Deu: et encara ques mostraria poble davol seny et de flach cor no saben si guardar de sos enemichs danlos via et carrera per la qual sapoderassen dells meseixs et de lur terra: e sens la pena la qual Deu los daria per aço no seria poca la que dels enemichs lus vendria quan lus haguessen feta perdre la terra a gran dan et deshonor lur. E aytal poble com aquest no deu esser appellat amich de sa terra mas enemich mortal axi com aquell qui ço del seu vol pera sos enemichs et vol esser vençut ans que venscre e vol esser catiu mes que franch.