Mostrando entradas con la etiqueta galea. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta galea. Mostrar todas las entradas

domingo, 3 de octubre de 2021

GLOSARIO, G.

G.



GAB.
sust. c. Burla, mofa, habladuría, jactancia y significa también
bufón, hablador.



GALEA.
sust. c. Cierta especie de embarcación. Galera. (galeas, galees,
galeres
)



GAMÚS.
adj. Bobo, embobado, necio.



GANFANÓ.
sust. c. Confalón, bandera, estandarte. (senyera, senyal)



GANFARÓ.
V. GANFANÓ.



GARDA.
sust. c. Guarda, custodia. (gard; ward; warden; garjola)



GARDAR.
V. GUARDAR.



GARDARSE.
v. modo inf. Guardarse, abstenerse.



GARDAS.
v. Guardas.



GARDATZ.
V. GUARDATZ.



GARDET,
V. Guárdate. (guárdat, guarda ‘t)



GARNIDA.
part. pas. term. fem. de “garnir". Guarnecida, ornada.



GARNIR.
v. modo inf. Guarnecer, equipar, ornar, brillar, municionar,
pertrechar, proveer.



GARISÓ,
sust. c. Cura, curación. (guarir : sanar)



GARNIT.
part. pas. de "garnir”. Guarnecido, equipado, ornado,
municionado, pertrechado, proveído (provisto).
GARTME. v.
Guárdeme.



GASANYAR.
V. GUASANYAR.



GASARDO.
V. GUASÁRDÓ.



GAUBAMENT.
sust. c. Burla, derision, mofa.



GAUG.
sust. c. Gozo. (goig; goch; gochet : cosquillas en La Fresneda)



GAY.
adj. Alegre, placentero. (Nada que ver con homosexual aunque sea
placentero darse por el culo, sodomía, con o sin gomorra
)



GENERE.
V. GENRE.



GENRE.
sust. c. Género.



GENS,
sust. c. pl. Gentes. (gent, gents)



GENTIL,
adj. Noble, gentil.



GENUS.
Palabra latina. Género.



GERARCHIA.
sust. c. Gerarquía. (jerarquía)



GÉS.
Palabra que no tiene equivalente castellano y que expresa el hecho de
no haber de una cosa la parte más mínima. (GENS. Nada, en
absoluto;
no tenim gens de
vianda : no tenemos nada de carne : comida
)




GINOYL.
V. GYNOYL.



GINY.
sust. c. Ingenio, máquina. (enginy)



GIR.
adv. Rededor. - En gir: En rededor, al rededor. (alrededor; giro,
en torno)



GIRÁS.
v. Volviese, rodase. (girase)



GIRAT.
part. pas. de "girar”. Volver, rodar. (girado, rodado,
vuelto
)



GIT.
v. Lance, eche. (expulse, aviente, avíe; de GITAR)



GITALO.
Lo lanza, lo echa. (lo gita; lo gite)



GITAR.
v. modo inf. Lanzar, echar. (expulsar, foragitar, aventar, aviar,
vomitar, echar la pota; no es el verbo acostar : gitar)



GITÁ
‘S. v. Echose (se echó), lanzóse (se lanzó).



GITA
'T. Lánzate, échate.



GITAT.
part. pas. de “gitar”. Lanzado, echado.



GITATS.
V. Lanzáis, echáis; lanzad, echad.



GITS.
v. Lances, eches.



GLAN.
V. AGLAN. (bellota)



GLAS.
sust. c. Hielo.



GLORIABLE.
adj. Lo que es digno de ser glorificado. (glorificable :
“gloriable”
)



GLORIAJAMENT.
sust. c. El acto de glorificar.



GLORIAT.
part. pas. de "gloriar". Gloriado, glorificado.



GLORIEJAMENT.
GLORIAJAMENT.



GLORIEJANT.
part. a. De "gloriejar". El que glorifica. - Usado como
adjetivo: glorioso.



GLORIEJAR.
v. modo inf. Gloriar, glorificar.



GLORIEJAT.
part. pas. de "gloriejar". Gloriado, glorificado.



GLORIFICAN.
part. a. De "glorificar". El que glorifica.



GLOTONIA,
sust. c. Gula, glotonería.



GOLA,
sust. c. Gola, garganta. (en algunos textos, también gula)



GONILLÓ.
sust. c. Túnica, ropaje talar, vestidura. (gonella)



GOTJÓS.
adj. Gozoso.



GRAIR.
V. GRAYR.



GRAIT.
V. GRAYT.



GRAMMATICA.
sust. c. Gramática.



GRANAR.
v. modo inf. Granar.



GRANEA.
sust. c. Grandeza. (grandesa)



GRANMENT.
adv. Grandemente, mucho.



GRANIR.
v. modo inf. Agradar, placer, ser agradable, ser gracioso.



GRANS.
adj. Grande, crecido.



GRAT.
sust. c. Agradecimiento, reconocimiento, grado. - T‘ en deu aytant
de grat haver:
te debe estar tan agradecido. - De bon grat: de
buen grado.



GRATS.
sust. c. Grado. - Quens venga en grats: que os venga de grado.



GRAYR.
v. modo inf. Agradecer, reconocer.



GRAYRAY.
v. Agradeceré, reconoceré. (grairé, agrairé)
GRAYT.
part. pas. de "grayr". Agradecido, reconocido.



GREU.
adj. Grave, difícil, penoso, duro, pesado.



GREUGE.
sust. c. Daño, perjuicio, agravio. (greuges, legislación
aragonesa
)



GREUMENT.
adv. Gravemente, difícilmente, con pena.



GUAYG.
sust. c. Llanto.



GUALEOT.
sust. c. Especie de embarcación. Galeota.



GUANYA.
v. Gana.



GUANYAMENT.
sust. c. Ganancia, producto.



GLORIAMENT.
sust. c. Gloria.



GUANYAR.
v, modo inf. Ganar.



GUANYAT.
part. pas. de "guanyar". Ganado.



GUANYES.
v. Ganas.



GUARDA.
v. Mira.



GUARDÁ.
V. Miró.



GUARDAR.
v. modo inf. Mirar, guardar.



GUARDAT.
part. pas. de "guardar". Mirado. - Los uyls han guardat:
los ojos han mirado.



GUARDATS.
v. Mirad, miráis; guardad, guardáis.



GUARDATZ.
V. GUARDATS.



GUARDETS.
V. Guardéis.



GUARDENS.
V. Guárdanos.



GUARDÍ.
v. Miré.



GUARDME.
v. Guárdeme.



GUARDONAT.
part. pas. de “guardonar”. Galardonado.



GUARDSE.
V. Guárdese.



GUARRETJIERS.
sust. c. pl. Guerreros. (guerrers; guarretjiar, guerretjar;
guerrear
)



GUARNIT.
V. GARNIT.



GUART.
v. Guardo, guarde; miro, mire. - Com los guart en la cara: cuando les
miro de cara.



GUASANY.
sust. c. Ganancia, producto.



GUASANYAR.
v. modo inf. Ganar.



GUASANYAT.
part. pas. de "guasanyar”, Ganado.



GUASARDÓ,
sust. c. Galardón.



GUASSANYAR.
V. GUASANYAR.



GUASTÓ,
sust. p. Gaston. (Gastón)



GUESSANYAR.
V. GUASANYAR.



GUERIR.
V. modo inf. Sanar, curar. (guarir)



GUERRER.
sust. c. Guerrero. - Li guerrer: los guerreros.



GUERRETJÁ.
v. Guerreó.



GUIADOR.
sust. c. El que guía.



GUIAYRE.
sust. c. Guía, conductor.



GUILEM.
sust. p. Guillen. (Guillén, Guillem, Guiem, Guillermo,
Wilhelm, William, Bill
)



GUILEMÓ.
sust. p. Diminutivo de "Guilem". Guillermo.



GUISA.
adv. Manera, guisa.



GUSTANT.
v. gerundio de "gustar”. Gustando. (saborear, saboreando)



GUSTAMENT.
sust. c. El acto de gustar. (sentido del gusto)



GYNOYL.
sust. c. Rodilla. (genoll, ginoll; ginoccio italiano)

sábado, 29 de febrero de 2020

CX, reg, 1232, fol, 101, 9 octubre 1371

CX.
Reg.n.1232, fol. 101. 9 oct. 1371.

Lo rey. Entes havem per letres dels consellers de Barchinona que frare Nicholau Eymerich inquisidor dels heretges es vengut Davinyo et Deu preycar dimenge primer vinent en la seu de Barchinona et ha feta inhibicio que aquell dia altre sermo nos faça en la dita ciutat et deu publicar en lo dit sermo algunes letres del papa que ha apportades contra micer Francesch Roma axi com a vicecanceller nostre. E com nos daquest fet escrivam per nostra letra al dit frare queus creega daço que li direts de nostra part et diretsli vos per virtut de la dita creença que encontinent venga devant nos et que aquell dia nos cur de fer lo dit sermo: perçous manam que encontinent li presentets la dita letra et hajats ab vos I notari qui daquests prechs faça carta publica. E en cas que veessets que ell per nostres prechs no volgues estar de fer lo dit sermo et digues que pus lo papa liu ha manat que no sen estaria per res: volem eus manam sots encorriment de la nostra ira et indignacio que encontinent lo prenats tinent manant secretament que con la presentacio de la letra se fara sia fora del monastir o con ira fer lo dit sermo: et aquell pres sens girar en algun loch lo metats en una galea e comanatslo a algun patro de les galeas qui son aqui et fetsli manament de part nostra el ne forçats que encontinent partesca daqui ab la dita galea et quel nos aport aci en Tortosa: car nos ab nostra letra escrivim al dit patro quel nos aport encontinent. E aximatex volem que de part nostra manets als deputats que per neguna raho no embarguen la dita galea abans aquella encontinent lexen venir ab los dits patro et frare Nicholau. - Dada en Tortosa sots nostre segell secret a IX dies doctubre del any MCCCLXXI. - Rex Petrus. - Dominus rex mandavit michi Francisco Vitali. - Fuit directa vicario Barchinone et Vallensis.


domingo, 9 de junio de 2019

Tomo I, texto XXIV, lo rey, Pedro Torrelles


XXIV.

Reg. 2252 fol. 97. 22 de julio de 1409.

Lo Rey. - Capita. Laltra dia reebem una letra vostra ab la qual nos significavets com apres que fos arribat ab lestol en castell de Caller nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia vos aculli molt be e com havent gran plaer de vostra venguda vos feu marescal de que havem haut fort singular plaer e loy grahim molt: placia a nostre Senyor Deus que li do longa vida e salut ab aquella prosperitat quel nostre cor e lo seu desijen. Sapiats que digmenge a XIIII del present mes estants en la casa de Bellesguard e desijants molt saber novelles de nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia e de la sua host veem de la finestra de la nostra cambra venir una galea de les parts de levant que arriba en la plaja de Barchinona e a cap de un poch fo ab nos en G. Pujada quins dix que la dita galea venia de Sardenya e que portava bona nova pero que ell encara no la sabia': e apres fort poch estants nos en la dita finestra veem venir mossen Jacme Roure et en Johan Barthomeu ab III
harauts fort corrents e abans que fossen dos trets de ballesta prop de la dita casa de Bellesguard començaren tots a cridar a altes veus e vengueren cridant victoria victoria Arago et Sanct Jordi. E pujants alt en la dita casa faerennos reverencia ens donaren les letres que portaven del dit nostre molt car primogenit e de vos e dels altres ens recitaren largament lo fet de la batalla e de la victoria que sen era seguida e de la preso de Sanct Luri les quals havia XV jorns que eren estades fetes e encara res non sabiem de que haguem inextimable plaer e singular consolacio e per sobres de goig prenguemnos a plorar e encontinent votam de anar a la seu de Barchinona e de enclourens aqui
per tenirhi novena e complir altres vots que ya haviem fets esperants la bona novella dessus dita. Mas per tal com era digmenge e axi com sabets no acostumam de cavalcar aquell jorn ladonchs nons moguem: mas lo dilluns seguent a IIII hores apres mija nit cavalcam e anamnosen dret cami a la dita seu on nos enclouguem que non som exits despuys e aqui fom reebuts ab gran processo e devotes oracions e pujamnosen tantost al altar major e puys devallam a Sancta Eulalia continuants tots temps les dites processo e la Salve Regina e oracions molt devotes ques dien cascun jorn en la dita seu e en los monastirs e esgleyes de Barchinona per retre laors e gracies a nostre Senyor Deus de la gracia quens ha feta. Per tal quen hajats plaer vos significam que som en bon punt e ben sans en tota nostra persona per gracia divinal: manants e pregantsvos quens scrivats soven de la salut e bon estament del dit rey nostre molt car primogenit e del fet de la guerra e del estament daqueix regne e de totes noves que sabrets quar singular consolacio ne haurem. E sapiats que som estats fort merevellats de la batalla quar be sab nostre molt car primogenit que no era axi empres: e digatsli que nos lo pregam ab fort gran affeccio que nos torn soven a fer semblants coses quar la sua persona presa molt e no la deu axi arriscar com ha fet ne exposar a fortuna ço que segurament e sens perill pod aconseguir axi com fara sens tota falla per divinal gracia quar nos et ell havem bon dret al qual nostre Senyor Deus no sab ne ha acostumat fallir ne noure. Apres que haguem reebudes les dites letres e bones novelles vench a nos Manuel de Cassi ab letres sobrel soccors quel dit rey nostre molt car primogenit demana: e per tal com per raho de la dita novena que tenim en la seu no podiem anar a les corts encontinent tramesem als de les dites corts que venguessen açi a nos e faerenho e posamlus devant com pus graciosament poguem lo dit fet e ells preserenho fort be e esperam fermament e sens tot dubte quel fet haura bon compliment e spatxat recapte. Maestre Viçent Ferrer es açi on ha ja estat ben per VI setmanes e diu missa alta e preyca fort merevellosament cascun jorn en que ha continuament de VII millia en VIII millia persones e ha preycat e fet loffici açi en la seu devant nos e cantat ensemps ab tota la gent quey era la Salve Regina a altes veus e ha seguida la processo per la ciutat la qual es estada fort devota solempne e molt bella en que havia de XXV millia persones ensus qui la seguien e no sap hom que jamay en Barchinona se faes processo que per tanta gent fos seguida ne tant devotament acompanyada. A present noyc ha altres noves sino quel papa sera açi en Barchinona lo primer dia dagost primer vinent e entenemlo acullir com pus honorificament e pus sollempnament porem e metremlo en lo palau major e nos mudaremnos en lo menor: e la primera vegada queus scrivam faremvos saber largament laculliment e la festa els entremesos e altres honors que fetes li haurem per tal quen hajats plaer. Nos escrivim al dit rey nostre molt car primogenit pregantlo que no partesca de Caller en aquests dos meses qui venen de calor: e si nostra molt cara filla la reyna de Sicilia era aqui ab ell nos ne hauriem fort gran pler e que la poria fer anar aqui ab dues o tres dones tant solament e que totes les altres ensemps ab tota la roba sino ab aquella que necesariament hauria mester romanguessen en Sicilia ab la mes gent que pogues de sa casa en manera quels sicilians estiguessen ab bona esperança de ella retornar en breu quar pus lo consell del dit rey *? resident en Sicilia romangues en bon orde no li calria tembre que res si mogues quar tot stara pla majorment per la prosperitat e assenyalada favor que nostre Senyor Deus li dona: perqueus manam quel instets de nostra part que ho faça quar son benavenir seria. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XXII dies de juliol del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a mossen P. Torrelles.