XCV.
Reg. n. 1898, fol. 124. 25 oct. 1390.
En nom de Deu sia
et de la verge nostra dona
Sancta
Maria
regina
de gloria mare sua.
Sapien
tots presents et sdevenidors
que nos
en
Johan
per la gracia de Deu rey
Darago
etc. per tal com procurant lenamich
de natura envejos
de tota concordia entrels
feels
nostres los
promens
qui
sappellaven
de mans
major mijana et menor
de Vilafrancha
de Panades
es stada discordia suscitada sobrel
regiment e eleccio de jurats consellers et altres officials
de consell
de la dita vila pretenents los
majors ab
alguns de la ma mijana
que axi
en lo
regiment com en la eleccio dessus
dita son empetxats
torbats
et agreviats
per los
altres de la ma menor et alguns de la ma mijana
a ells adherents et fort
prejudicats contra forma dels privilegis et altres provisions daquen
fetes per lo
senyor rey
pare
nostre
de bona
memoria
et per nos en gran dampnatge
del be comu de la dita vila et que enguany en la eleccio derrerament
feta tengren
los
dits menors et altres de ma mijana
a ells adherents fort
desordonades
illicites
et inusitades maneres e tals que la major partida se
apoderaren
la eleccio esser feta dels mateys
et per conseguent
tenir lo
regiment dessus
dit e per lo
contrari los
altres de ma menor et alguns de la ma mijana
diens
que lo
dan et
menyscabament
de la dita vila era esdevengut
et sesdevenia
per culpa et mal regiment dels majors qui
oppremien
et subpeditaven
los
menuts tant com podien et axi
en talles
com exaccions
eran
fort
mal menats
et oppreses
a ma dels dits majors comunament occupants
a si lo
regiment de la dita vila: finalment considerants
et duptants
que per les dites et altres occasions
qui
daço
son sortides
no pervenguessen
majors errors e escandells
e desijants
saludablament
obviar a contrasts e perills esdevenidors e proveir specialment
a la utilitat de la dita vila et bon stament
de aquella: som
personalment venguts
a la dita vila jassia
fahents
nostre cami vers
les parts de regne
Darago
e en aquella habem aturat
alguns dies per posarla en bon stament.
E vists et regoneguts
en nostre ple e madur consell los
dits privilegis et provisions somnos
informats del us
antich
sobre aço
observat e oides
plenerament axi
de paraula com per scrits
les dites parts et cascuna
daquelles
e regonegudes
et examinades les informacions e rahons
que cascuns
han volgudes
dar
produir et allegar
denant
nos a nostre consell e hauds
no res
menys
diverses
parlaments ab
ells separadament et ensemps
per gran et evident profit de la cosa publica et ben
de pau et de concordia et utilitat
dels habitants en la dita vila la qual nos amam entre les altres
viles insignes de nostra senyoria abolints et
totalment irritants et anullants totes et qualsevol
ordinacions privilegis e provisions per lo dit senyor rey et
per qualsevol altres predecessors nostres et per nos
fetes tro al jorn de huy a la universitat
de la dita vila et singulars daquella de et sobre la
eleccio et regiment damunt dits tant com sien contraris a la
nostra present ordinacio: abolints encara tota divisio et
denominacio de mans axi que mans noy haja ney sien
nomenades e reduintsho a unitat: precedent madura et solemna
deliberacio hauda en nostre consell en lo qual havia
copia de doctors juristes et altres persones
scientifiques et expertes en aytals
affers: ab tenor del present nostre privilegi durador
et servador per deu anys comptadors de la prop vinent
vigilia de la festa de Ninou et en apres a beneplacit
de la majestat real en la qual temporalitat et beneplacit
entenem la concessio de offici de mustaçaf
dejus scrita: axi com a princep e senyor
et encara per lo poder a nos donat per los dessus
dits del qual poder apar per carta publica feta en la dita
vila a XII del present mes de octobre en poder del feel
secretari nostre en Pere Despont notari publich
per tota nostra senyoria fem e stablim de nostra certa
sciencia les ordinacions quis seguexen.
Primerament ordonam volem et manam que cinquanta dos
consellers et quatre jurats façen
consell en la dita vila daçiavant
los quals sien elegits per la manera seguent: ço
es que la vigilia de Ninou pus
prop vinent lo nostre batle de la dita vila a instancia
dels jurats qui huy son convocats ab veu de
crida en lo monastir dels frares menors de la
dita vila o si en lo dit monastir bonament fer no ho podien en
altre loch on a ell fos vist fahedor les
comunitats dels tretze officis daquella vila ço
es de homens de plaça
de savis de drapers de notaris et scrivans
de mercaders de sabaters de ferrers de texidors
de mulaters de lauradors de picapedrers de
fusters de carnicers et de corredors per elegir
et presentar als dits batle et jurats persones de cascun
dels dits officis que lany esdevenidor sien
consellers: e cascuna comunitat se apart en qualque
casa o loch del dit monastir o del altre loch on
seran et segons Deu et lur bona consciencia sens tota
frau et affeccio desordenada aqui nomenen e elegesquen
sis persones de son offici o daquells qui
segons comuna usança
et parlar de la dita vila son compreses en lo dit offici:
o si per aventura del dit offici e compreses o enteses
en aquell hi havia tan poques persones sufficients a aço
que a parer lur o de la major part dells sis
bonament non poguessen o deguessen trobar elegir
et nomenar puxen elegir et nomenar de qualsevol dels altres
oficis dessus dits aquell o aquells quils
deffalliran: e quan elegit les hauran cascuna de les
dites comunitats present los noms dels dits sis per
aquella elets al dit batle et jurats aqui presents los
quals batle et jurats facen scriure per lescriva
del consell los noms dels dits sis en registre per cessar frau
e apres en sis troçets
de paper o pergami cascun nom en son troçet:
e cascun dels dits sis troçets
meten en I rodoli de cera los quals
rodolins sien de I pes talla color e fayço
et aquells meten en I baci plen daygua:
et apres hagen I infant de VII anys o menor e
facenli metra la ma en lo dit baci et remenar
o mesclar be los dits sis rodolins et apres
que aquells haura remenats e mesclats dins lo
dit baci facenli traure daquell quatre dels dits
rodolins de I en I Ios quals lo dit batle
prenga de ma del dit infant et apres II façen
traure los altres dos rodolins restants los
quals prenga de ma del dit infant lescriva del dit
consell los quals dos rodolins lo dit scriva
obre aqui encontinent et public per foragitats
de consellers los noms que trobara scrits en los
dits dos rodolins. E apres encontinent lo
dit batle en presencia dels dits jurats et dels altres alli
presents obre los dits quatre rodolins que
preses haura de ma del dit infant e aquells los noms
dels quals seran trobats scrits dins los dits IIII
rodolins quel
dit infant haura trets sien consellers lany
esdevenidor per aquell offici et publicats per lo dit
batle mantinent per consellers: e axis faça
de cascu dels dits tretze officis de I en I
successivament. E quan de cascu dels dits officis
seran elegits quatre consellers seran cinquanta dos consellers
segons que dit es: declarants que si cars sera que les
dites comunitats o alguna daquelles elegissen o
nomenassen les dites sis persones en discordia sien
reebudes per los dits batle et
jurats
aquelles sis persones que seran eletes per la major part de la
comunitat discordant: e si la discordia era egual que tants ne
hagues duna part com daltra en aquell cas la eleccio
sia dels batle et jurats dessus dits o de la
major part dels dits batle et jurats si seran discordants los
quals empero hajen elegir dels nomenats a ells en
discordia. Segonament ordonam que lendema que sera
festa de Ninou lo dit batle instants los
dits jurats convoque semblantment ab veu de crida los
dits cincuanta dos consellers quel dia passat seran
elets al dit monastir o altre loch per ell
ordonador per semblant que dessus es stat dit et
aqui en presencia de tot lo consell juren cascu
en poder del dit batle sobre la creu e los sants IIII
evangelis que be e lealment a tota feeltat nostra et
utilitat de la cosa publica de la dita vila faran la eleccio dels
jurats seguent e no resmenys consellaran e se hauran en
lo dit ofici tota favor amor oy et rancor
foragitada. Terçament
apres que jurat hauran sens divertir a altres
actes los dits consellers per officis ço
es aquells quatre de o per cascun offici elets
lo dia passat se aparten et de quatre en quatre fora
si axi que no pusquen elegir dells mateys
ne encara qui sia dels cincuanta dos consellers
elegesquen per esser jurat lany vinent una bona persona
del lur ofici: e si en lo dit lur offici
nols paria que
hagues persona sufficient a aço pusquen elegir
de qualsevol dels altres officis dessus dits segons que
per semblant es dit dessus en la eleccio dels consellers: et
seran les dites persones axi eletes tretze ço
es una per cascun ofici. Et los dits consellers
presenten aqui matex encontinent que elegides les
hauran los noms de les dites tretze persones elegides als dits
batle et jurats los noms dels quals los dits
batle et jurals facen primerament scriure per lo
dit scriva del consell en registre per esquivar frau et apres
en tretze troçets
de paper o pergami ço
es cascun nom en I troçet:
los quals tretze troçets
de paper o pergami sien meses
en tretze rodolins de cera ço es cascu en son
rodoli los quals rodolins sien de una
matexa color de cera talla pes et fayço:
et dels dits tretze rodolins sien preses
primerament los tres rodolins en los quals seran meses
los noms dels elets per loffici dels homens
de plaça et
per loffici dels savis et lofici dels drapers et
aquells tres rodolins sien meses en lo baci plen
daygua et lo dit infant o altre de semblant edat meta
la ma en lo dit baci et remen be et mescle los
dits III rodolins et apres que aquells haura be remenats
e mesclats facenli traure un dels dits tres
rodolins lo qual prenga de ma del dit infant lo
dit batle et apres II facen traure los
altres dos rodolins restants los quals prenga de ma del
dit infant lo dit scriva del consell los quals
dos rodolins lo dit scriva obre aqui encontinent
et publich per foragitats de jurats los noms que
trobara scrits en los prop dits dos rodolins. E apres
encontinent lo dit batle en presencia dels dits
jurats et altres qui seran obre lo dit rodoli que pres
haura de ma del dit infant et publich per jurat aquell lo
nom del qual trobara scrit en lo troçet
del paper o pergami que haura trobat dins lo dit rodoli.
E aquell sia jurat de la dita vila lany seguent.
E apres sien preses dels deu rodolins restants altres rodolins ço
es aquells tres en los quals seran meses los elets per lofici dels
notaris o scrivans e per lofici dels mercaders e per lofici dels
sastres et aquells sien meses en lo dit baci et remenats et
mesclats per lo dit infant et apres ne sia tret I et liurat
al dit batle et puys Ios altres dos restants et liurats al dit
scriva et uberts et publicats segons dessus: et aquell lo nom
del qual sera trobat per lo dit batle en aquell rodoli quel dit
infant II haura dat sia altre jurat de la dita vila per
aquella matexa manera e forma que es dit dessus dels altres tres
rodolins. E apres sien preses dels set rodolins restants altres tres
rodolins ço es aquells en los quals seran meses los elets per lofici
dels mulaters
lauradors et per lofici dels sabaters et per
lofici dels texidors et sia fet axi matex et per
la manera matexa sens mes et sens menys que dit es dels altres
tres prop dits: e lo nom daquell que sera trobat per lo dit
batle dins lo rodoli quel dit infant II haura dat
sia altre jurat. E apres sia fet aço
matex dels restants quatre rodolins qui seran romases en
los quals seran scrits los noms dels elets per lofici dels carnicers
et per lofici dels corredors et per lofici dels ferrers
et per lofici dels picapedrers et fusters. E los dits
quatre axi sortejats dels dits tretze sien jurats del any seguent los
quals encontinent com publicats seran per lo dit batle segons dit es
juren en poder daquell devant tot lo consell sobre la creu et
los sants IIII evangelis de Deu que ells se hauran be et
leyalment a fidelitat nostra et utilitat de la cosa publica de
la dita vila en lo dit offici de juraria et administren
et regesquen aquell any loffici dels jurats et juraria
de la dita vila. E per aquesta manera se faça
cascun any en los dits dies. Entenem pero volem et
ordonam que si cas sera que los dits quatre consellers de cascuna
comunitat o ofici o de qualsevol daquells elegiran en discordia la
dita persona que han a elegir et nomenar en jurat sia reebuda per los
dits batle et jurats aquella persona que seria elegida per la major
partida dels dits quatre discordants. E si la discordia sera en
nombre egual ço es quen
hagues dos o I de cada part ladonchs sia la
eleccio dels batle el jurats damunt dits o sils dits batle et
jurats eren discordants que sia la eleccio de la major partida dells
los quals empero hagen a elegir dels nomenats a
ells en discordia. Pero si cas era que lo dit dia de la
vigilia de Ninou la eleccio de consellers nos pogues
acabar de fer per qualque raho que aquella pusquen
et hajen continuar et acabar lendema que sera dia de
Niuou: abans pero que proceesquen a la eleccio dels jurats
novels com axi necesariament et encara rahonable
se deja fer. Inhibim empero et manam que algu lo
die de Ninou no vengue als frares menors
o altre loch hon et mentre la eleccio dels jurats
novells se fara sino aquells als quals la dita eleccio
pertanyera sots pena de C morabatins dor a nostre fisch
aplicadors et havedors daquell qui contrafara sens tota merce:
la qual inhibicio ab pena manam cascun any esser
publicada en la dita vila ab veu de crida en lo dit
temps.
Quartament ordonam que los dits jurats en lo
consell no hajen veu durant lur offici per tolre et squivar
desagualtat et tot abus que seguir sen pogues.
Cinchanament abolim et tolem tot lo consell
general en lo qual tothom de la vila podia entrar et esser e
tot lo consell secret çaentras
acustumats de tenir en la dita vila en axi que
daciavant noy haja ne puxa haver
sino lo consell dels dits cincuanta dos consellers et
IIII jurats segons que damunt havem ordonat: lo
qual consell de cinquanta dos consellers et IIII jurats o la
major part de aquells pus tots
sien convocats segons es acustumat façen
et representen universitat et no altre. Per los dits
empero aboliment et tolliment de consells no
entenem tolre ni vedam que los jurats sindich et
scriva de la dita vila nos puxen ajustar et
parlar entre si et ab los quels parra dels
affers de la juraria et de la dita vila ans ho
puxen be fer segons abans havien acustumat et solien
fora o sens los dits consells general et secret.
Sisenament ordonam quel batle nostre
de Vilafranca o son lochtinent sie e
entervengue en los consells que lo consell
dessus ordonat tendra et celebrara daçi
avant lo qual batle pero no hage veu en lo dit
consell: et aximatex sia et entervengua en
cascun ajust o consell fahedor per qualsevol
dels officis de la dita vila axi que nols sia legut
fer algun ajust consell o apartament per via de offici
sens continua presencia del dit batle o de son
lochtinent.
Setenament ordonarn que aquells qui
seran stats jurats I any hagen a vagar del dit offici
de jurat per II anys apres axi que entre lany
que ho seran stats et lany que hi poran tornar
et los dits II anys que vagat hauran sien IIII
anys: pero puxen esser consellers lany apres que
seran stats jurats mas que no administren ne
regesquen altre offici ni bens de la dita universitat
entro que hauran retut compte a la dita universitat de
la administracio del dit juradesch et tornat tot ço
que per lo dit compte
sera trobat legitimament que hajen a tornar a aquella:
declarants et ordonants empero que alcu
dells o altre qui haura hauda administracio en la dita
vila no sie o stigue en lo consell ans ne
hage a exir mentre ques parlara os
tractara en lo dit consell dels regiment et affers e
comptes de sa administracio per ço que la presencia de
aytal persona no tolgue o embarch a algu libra
explicacio de sa intencio en lo dit consell.
Huytenament ordonarn que lo dit consell
elegesque daçi
avant los baners et guardians de fora los quals baners
sien presentats per lo dit consell al batle
nostre de la dita vila qui reebut dells sagrament que
be et leyalment se hauran en lo dit offici
conferm aquells en la dita eleccio: lo qual offici de
baner dur sis
meses tan solament: declarants que per dues vegades
lany se faça
la dita eleccio de baners es a saber la una eleccio en
la festa de madona sancta Maria Canaler prop vinent et
laltra en la festa de sant Pere et sent Feliu apres
seguent axi que cascuna baneria dur
per mig any: et axi matex sia fet dali
avant cascun any en la forma en lo present capitol
tocada.
Novenament abolim et tollem de tot en tot
lofici de baners
de la vila et en loch del dit offici ordonam et
a la dita vila per gracia et privilegi special atorgam
offici de mustaçaf.
E que lo dit mustaçaf
qui exercira lo dit offici haja dins la dita
vila et territori de aquella semblant jurediccio que ha
lo mustaçaf
de la ciutat de Barchinona en la dita ciutat e territori de
aquella: lo qual mustaçaf
elegesque lo dit consell de la vila lo dit jorn
de Ninou cascun any per aquella manera que lo
consell de la dita ciutat de Barchinona pot elegir per
concessio nostra et de nostres antecessors lo lur
mustaçaf:
lo qual com elet sera nos si presents serem
en Cathalunya e si serem absents de Cathalunya
lo nostre batle general de Cathalunya dejam
confermar per aquella manera que devem confermar lo
dit mustaçaf
de Barchinona. Vedants et expressament declarants
que algu simple coronat no puxe esser elet en
conseller o jurat ni puxe tenir algun offici del dit
consell ni esser reebut en lo dit regiment (falta
punto) E si sesdevendra que clerga conjugat
hi sia elet et en lo dit regiment volra
caber ordonam que aquell aytal ans que en lo
dit regiment sia acullit o admes haja a prestar idonea
fidejussoria caucio sots pena de cent
morabalins dor que durant lo dit regiment al qual sera
elet o apres no allegara directament o indirecta
privilegi clerical per alcun acte qui toch
o sia vist tocar lo dit regiment et encara que lo
contrari fos assajat que les dites fermançes
les quals de necessitat hagen esser lechs e de for et
jurisdiccio nostra encorreguen ipso facto la dita pena
de la qual sia feta sens altra solemnitat de juhi
contra ells execucio realment et de fet e no res menys les
dites fermançes
tengudes per aquell a tot risch et interes a salvament et
indempnitat de la universitat demunt dita. Retinents nos
que si per aventura en les damunt o davall scrites
coses apparra ara o per avant en tot o en partida res duptos
o escur allo puxam declarar et interpretar axi
et lla et quan nos sera ben vist fahedor. Part
aço
volents provehir et posar certa ley et fi a la discordia e
debats que son entre les dites parts sobre los pagaments que
la dita universitat ha a levar per via de talles et
collectes: ordonam que los deu milia solidos
perpetuals los quals la dita universitat es tenguda de fer et
fa per questa real cascun any sien
exigits et collits per via de talla segons la valor
dels bens de cascun singular a sou et a lliura
et eguals e ço que la dita universitat haura a pagar
per dons o profertes de corts o parlaments sia
exhigit et dels singulars de la dita universitat per aquella
manera que per la cort o parlament qui aquell do o proferta
haura fet sera ordonat collir en cascuna universitat: e
si ordonat no era estat o no aparia o nos sabra quen
fos la donchs sia exigit e levat per
aquella manera que les ciutats e viles reyals de Cathalunya
o la major partida de aquelles exegiran entre si aquell do
o proferta. Totes les altres quantitats que la dita
universitat haura necessaries a exegir o levar sien
levades daçi
avant per via de talla a sou et lliura deseguals
per la manera seguent: ço
es saber que aquell o aquella que haura valent D
solidos: (dos puntos en el original) o menys faça
una lliura de XXV solidos: et per tolre
desagualtat qui en altra manera se seguiria
ordonam que aquell qui haura valent de D
solidos tro en DC solidos inclusive pach
aytant sens mes o sens menys com aquell de D solidos: e qui
haura valent de DC solidos tro a mil solidos
inclusive faça
lliura de XXX solidos: et per tolre la dita
desegualtat aquell qui haura valent de M solidos tro a
MCLV solidos inclusive pach aytant matex
com aquell de M solidos: e qui haura valent de mil CLV solidos tro
a dos mil faça
lliura de XXXV solidos: et per tolre la dita
desegualtat aquell qui haura valent de dos mil solidos tro
en dos mil CCLXXX solidos inclusive pach aytant com
aquell dels dos mil solidos: e qui haura valent de dos mil CCLXXX
solidos tro a tres mil inclusive faça
lliura de XL solidos: e axi matex qui haura valent de
tres mil solidos tro a tres mil CCCLXXV inclusive pach
aytant com aquell dels tres mil solidos: e qui haura valent de
tres mil CCCLXXV solidos tro a cuatre mil D solidos inclusive
faça
lliura de XLV solidos: e aquell que haura valent de cuatre
mil D solidos tro a cinch mil inclusive pach aytant com
aquell dels cuatre mil D solidos: e qui haura valent de cinch
mil solidos tro a sis mil DCCL solidos inclusive faça
lliura de L solidos: aquell qui haura valent de sis mil DCCL solidos
tro a set mil CCCCXXV solidos inclusive pach aytant matex com aquell
dels sis mil DCCL solidos: et qui haura de valent set mil CCCXCXV
solidos tro a deu mil CXXV solidos inclusive faça
lliura de LV solidos: e aquell qui haura valent de deu mil CXXV
solidos tro a onse mil XLV solidos inclusive pach aytant com
aquell dels deu mil CXXV solidos: e qui haura valent de once
mil XLV solidos fins a quince mil CC solidos inclusive
faça lliura de LX solidos: e aquell qui haura valent de quince mil
CC solidos tro a setse mil CCCCLXV solidos inclusive pach
aytant matex sens mes et sens menys com aquell de quince mil
CC solidos: et qui haura valent de setse mil CCCCLXV solidos
fins a vint y dos mil DCCC solidos
inclusive faça lliura de LXV
solidos: e aquell qui haura valent de vint y dos mil DCCC
solidos tro en vint y cuatre mil CCCC solidos inclusive
pach aytant matex sens mes et sens meyns com aquell de vint
y dos mil DCCC solidos: e qui haura valent de vint y cuatre
mil CCCC solidos tro a trenta cuatre mil CC solidos
inclusive faça Iliura de LXX solidos: e aquell qui haura
valent de trenta cuatre mil CC solidos tro a trenta sis mil DCXL
solidos inclusive pach aytant matex com aquell dels trenta cuatre mil
CC solidos: e qui haura valent de trenta sis mil DCXL solidos tro a
cinquanta un mil CCC solidos inclusive faça lliura de LXXV
solidos: et qui haura valent de cinquanta un mil CCC solidos tro en
cinquanta cuatre mil DCCXX solidos inclusive pach aytant mateix
com aquell dels cinquanta un mil CCC solidos: et qui haura valent de
cinquanta cuatre mil DCCXX solidos tro a setanta
sis mil DCCCCL solidos inclusive et daqui amunt faça
lliura de LXXX solidos. Les quals lliures sien
fetes de la justa vera et comuna extimacio o valor dels bens
de cascun axi mobles com seens segons lo
manifest ja fet et segons los manifests faedors en
esdevenidor en la dita vila los quals per la manera ques
fan en la dita vila confermam loam et aprovam et volem
que sien fets daçi
avant. Aço entes et declarat que si alcu scientment
celara o jaquira manifestar alcun siti o
renda o altre cosa inmoble en los manifests esdevenidors
que aquella haja perduda et sia confiscada et adquirida la
meytat a nostre fisch et laltra meytat
a la universitat de la dita vila. Volem axi matex que la talla
moneda o collecta ques haura levar per
via de solidos et lliuras en
la dita vila segons dessus es dit sia imposada
egualment en et per las ditas lliuras jassia
desaguals ço es que no sia imposat ne
pach pus per la lliura pus grossa o de
mes quantitat que per la pus pocha o de menys quantitat
com per algunes justes rahons axi o hajam
ordonat eu provehim per la present. E com lo
compertiment de les pagues o collectes pogues esser
inutil si lo compte et administracio daquellas no era
retut et reebut diligentment: per tal ordonam
que cascun any la primera setmana de queresma sien
eletes per tot lo dit consell o major part daquell
quatre persones qui oyen loscomptes (todo
junto) dels jurats clavari collectors et altres qui
hauran administrades monedes de la dita vila lany passat et
hauran retre compte los quals quatre axi elets
apres que hauran fet solempne sagrament segons et
semblant que dessus oyen los dits comptes et
impugnacions daquells et diffenesquen segons lus
parra encarragant sobre aço lurs
consciencies: et la diffinicio lur o de la major part
dells o en lur egual discordia la diffinicio
daquell o daquells axi egualment
discordants ab qui lo batle et jurats o la major
partida dells sacordara vala et sia ferma
sens tota appellacio reclamacio o recors et sen
faça
encontinent per lo dit batle real
execucio axi com de sentencia passada en cosa jutjada.
E per ço que alcu dels retents o oints
los dits comptes no puxa aquells dilatar ordonam
que cascu qui hage retre compte en la dita manera sie
tengut metre sos comptes en poder de les dites quatre
persones dins tres jorns apres que per lo
consell seran elegides sots pena de cent morabatins
dels quals encontinent se faça
execucio dels no complints et dalli avant no puxen als
dits comptes enadir o tolra alguna cosa. E per ço
que a les dites quatre persones lur offici no sia dampnos
ordonam que cascun haja per salari dels
dits comptes cinquanta solidos per los quals sien
tenguts de esser cascun jorn en Ios dits comptes
tro a la diffinicio daquells la qual haja essor
feta per ells en la dita manera per tota la quaresma dins la
qual seran estats elets sots pena de cent morabatins
dor pagadors per cascun daquells per qui estara.
Et les dites coses totes et sengles manam et volem esser tengudes
e servades per la dita universitat et singulars de aquella
presents et esdevenidors sots pena de D florins dor Darago
habedors de qualsevol contrafahent aytantes vegades com
fara tractara o tentara de fer lo contrari et
guanyadors al nostre fisch sens alguna merce. Manants
per la present carta nostra espressament et de certa
sciencia et deliberadament sots la dita pena
encorredora sens tota merce et dels contrafahents
habedora a tots et sengles habitants et
habitadors de la dita vila presents et esdevenidors
de qualque ley estament et condicio sien
et encara a tots la universitat de la dita vila que la present nostra
ordinacio et totes et sengles coses en aquella
contengudes observen a la letra sens
algun mudament et contra noy venguen directament
ni indirecta tacitament ni expressa en o per alguna causa manera o
raho: la qual pena volem que aytantes veguades
quantes comesa sera lo batle
de la dita vila o qualsevol de nostres officials qui per part de la
nostra cort requesit ne sera exegesca et per
aquella faça
execucio yverçosa
realment et de fet tota excepcio opposicio solemnitat
contradiccio et remissio foragitada. En testimoni de la qual
cosa manam esser feta la present carta nostra et segellada ab
nostre segell pendent feta e dada e publicada depuys e
lesta de manament del dit senyor rey per mi secretari
et notari davall scrit en lasgleya del loch dez
Venrell a XXV dies de octubre en lany de la nativitat
de nostre Senyor mil trecents noranta presents en Johan
Amigo savi en dret et en Pere çes
Illes (çes Illes: Balears)
jurats et missatgers et en Pere de Comalonga
lochtinent de escriva del consell de la dita vila
presents encara micer Domingo Mascho vicecanseller
de regne de Valencia et ara regent la cancellaria en
absencia del vicecanceller del principat de Cathalunya
et Nesperendeu Cardona (Sperans in Deo Cardona) savi
en dret promovedor dels affers de la cort et per
testimonis mossen Johan de Muntbuy mossen Aznar
Pardo et mossen Pere Pardo de la Casta uxer
de armes consellers en Johan de Muntbuy donzell et en Pere
dez Pont secretari del dit senyor rey. - + Dominicus
Mascho. - Senyal + de nos en Johan per la gracia de Deu
rey Darago etc. - Sig+num mei Petri de Beviure
secretarii dicti domini regis ac notarii publici regia
auctoritate per totam terram et dominacionem suam qui promulgacioni
et publicationi dicte ordinationis interfui hecque de ipsius domini
regis mandato scribi feci et clausi. Corrigitur autem in
XXIIII linea cascun dels dits. Et in XXVI dels. Et in XXXI
primerament los tres redolins en los quals. Et
in XXXVII ço es aquells en. Et in XXXVIIl fet. Et in LII dita
univer. - Dominus rex mandavit michi Petro de Beviure.
- Vidit eam thesaurarius qui ipsam expediri mandavit. - Petrus
Margall.
