Núm. 25. Leg. De cartas reales. Núm. 95. 6 oct. 1340.

Núm. 25.

Leg. De cartas reales. Núm. 95. 6 oct. 1340.

Molt alt et molt poderos senyor. Mon senyor sapia la vostra molt alta real magestat mi aver reebuda una carta vostra en la qual me manats queus degues trametre totes les galees que foren armades a Valencia: perque senyor sapia la vostra molt gran altea que yo ne ja enviades totes aquelles que aci eren ab mi: e com en Matheu Mercer noych sia heli tramesa una letra que decontinent sia aci per complir vostre manament. Pero senyor divendres prop passat com les galees daci de Barchelona fossen en la plaja et fossen acostades deça les tarasques malgrat mun fon desaventura ques mes gran fortuna en la mar per la qual diverses vexells ne vengren en terra et entre aquells vengrenne en terra V de les dites galees et I leyn mun: et hir que fon dissapte fiu levar I de les dites galees et metre en escaules et huy sen levara semblantment altra axi que aquestes II ab les altres V sespatxen de armar encontinent car les altres III que son en terra no creu ques puxen armar quant a ara. Semblantment senyor ab les dites VII galees ensemps entench armar I leny den Maestre que es de LXXX et ab los terçols que hi seran cresguts sera de C et axi mateix lo leny mun axi senyor que sien per tots VII galees et aquests II lenys et en veritat senyor seria ops que fossen mes: perqueus placia senyor que façats que aquestes altres que son ab en Matheu Mercer sia tramesa paga per aytant com a aquestes daci es feyta et que no vullats mes amar los affers estranys quels vostres propris o en altre cas queus placia senyor que almenys yo men puxa aturar daquelles III per tal que entre totes sien X et los dits dos lenys et que manets que aci sia feyta paga a aquelles: e aço senyor es cosa necessaria ques faça que tan poques galees noych romanguen majorment senyor que hom sap que entre Mallorcha et Copliure han XVIIII galees et VII galiotes les quals poden armar: e axi senyor placiaus queus vage el cor en la vostra honor axi que daquests affers hiscats segons que devets com sien los primers que havets començats. Senyor entes he que III naus partexen de Mallorcha et sen van a Oue: perque mes semblant senyor que volguessets manar a vostre tresorer quem liuras moneda ab que pugues armar una nau per tal senyor car si yo ab les galees solament les encontre seria ventura de haverles e
haven la dita nau sia cert a la vostra altea que yo les aure perque en veritat senyor bon fer ne faria aquesta messio car cascuna de les dites naus val de L mille lliures a ensus. Encara senyor sapia la vostra altea quel rey de Mallorques es passat dia en esta terra et es vengut tro a Mont-roig et a Fornells ab alcunes gents de cavall et de peu et ha fet aqui algun dan empero no es molt et ha hi perduts VI homens sens que de vostres gents noy ha mort negun: beneyt sia Deu segons que daquests affers en Matheu Mercer me ha scrit. E altres ardits de present noych de que a vos senyor puxa scriure. E axi senyor placia a vos que de continent haje vostre manament sobre aço que en los damunt dits affers vos plaura ordinar. Apres senyor he sabut que les vostres gents ço es saber Narnau Derill et en G. de Bellera han pres un castell del rey de Mallorques que a nom Costeja sobre Arles. Esme semblant senyor que si volets enviar galees al estret que hi enviassets V et queus servissets de les altres. Empero placiaus senyor que noy enviets la mia galea ne en Rull comit daquella car la dita galea et comit fan molt pera vos senyor en aquests affers. Data Barchelona VI dies de octubre. - P. de Monchada almirall vostre me coman senyor humilment en la vostra gracia ab quanta mes pusch reverencia et honor besan vostres mans et vostres peus. - Al molt alt et molt poderos princep et senyor mon senyor en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Cerdenya et de Corcega et compte de Barchelona - En P. de Munchada almirayll.

26

10 DE FEBRERO.

10 DE FEBRERO. 

El conde de Módica prestó el juramento como capitán general, y se le dieron las siguientes instrucciones:

Instruccions fetes per los molt reverend e honorables diputats del Principat de Cathalunya e consell per ells pres en virtut de la comissio a ells donada per la cort al molt egregi senyor lo comte de Modica per los dits reverent e honorables diputats e lur consell deputat e elet en capita general en lo exercit lo qual lo dit Principat ha fet per causa de la recuperacio e liberacio de la persona del Serenissimo don Charles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera e Princep de Viana e per lo repos benefici e exaltacio de la corona real de Arago.
Primerament que sia recordant com mossen lo regent la vegueria de Barchinona es request per los dits reverent e honorables diputats en virtut del sagrament e homenatge per ell prestat de exequir totes requestes fetes a ell per mossenyors de diputats de exequir tot ço e quant per los dit egregi comte ab sos consellers li sera consellat o de que sera request.
E per ço tots temps que volra alguna cosa fer o exequir tant en lo conduhir e prosecucio del exercit com en punicions de alguns volentse desordenar e en totes altres coses tindra aquesta pratica ço es que quant volra fer alguna cosa haura sos consellers e ab aquells fara sa delliberacio e aquella feta dira al dit regent com ell ab sos consellers han delliberat tal cosa e per ço requer lo dit regent que aquella exequescha e axi sera donat orde en tots los actes fahentli assistencia lo dit egregi comte ab son consell e tot lo dit exercit a totes execucions fahedores.
Item que lo dit egregi comte ab aquella sollicitut vigilancia e continua virtut ques pertany se haje en tenir lo dit exercit pacifich e ben alleugat (alojado; alleujat, allotjat) en lochs e stancies pertinents tots temps attenent que dit exercit stigue ben previst avisat e informat de les parts circunvehines en les quals staran e per ço lo dit egregi comte quotidianament per los ministres a ell subordinats fara fer regoneximent de les squadres de gent de cavall e caps de cinquantenes de la gent de peu e an aquells fara provehir ço es a quiscu la sua gent de vitualles be complidament e de armes.
E mes fet regoneximent de la municio del dit exercit e de totes les coses en aquell necessaries per algunes jornades manara lo dit exercit metres en algun orde axi com si propriament se devia supposar a batalla e aço per tant que venint jornada de batalla pus prevists e concertats stiguen en tals fets.
E lo dit egregi comte ab son consell se aplegara quiscun dia per veure e tractar del stament del dit exercit e per provehir a totes coses necessaries tota via pensant principalment en la municio vitualles e orde del dit exercit.
E si cas sera que lo dit exercit tindra alguna via per causa de la recuperacio e liberacio damunt dites en tal cas haje de continent a consultar los dits reverent e honorables diputats e lur consell.
E haje star tots temps e en totes coses lo dit egregi capita general a delliberacio e ordinacio de son consell o de la major part de aquell no partintse en neguna manera de les delliberacions de aquell.
E com al noble vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu sia donat cert consell e es necessari en totes coses de importancia fahedores per lo dit egregi comte capita general ab son consell sia appellat lo dit noble vezcomte de Rochaberti capita damunt dit ab son consell a fi que pus virtuosament reposada e unida en totes coses se proceescha.
E com aquest Principat per la innada e integerrima fidelitat dels cathalans vulla en tota manera salvar lo honor e salut de la Majestat real es molt necessari que en tot cas que lo dit exercit hagues empatx per la dita real corona e altres qualsevol persones en la recuperacio e liberacio damunt dita en tal cas la dita real persona per totes forces sie preservada de tot dampnatge perill e o desonor. Tots los altres empero que a la dita recuperacio e liberacio se opposaran sien tractats com enemichs del Senyor Rey e de la cosa publica e de la salvacio de la persona del dit Senyor Rey sia incautat lo dit exercit ab veu de publica crida e encara quiscu particularment havent tots temps lo dit egregi capita e sos consellers a cor la salut e honor del dit Senyor Rey.
E si cas sera que alguna gent darmes o de Arago o de Valencia o de altres parts foranes se volia mezclar (mesclá; mesclar) en lo dit exercit no sia permes en alguna manera star ensemps sino per mitgans pertinents e necessaris los sia trames a dir se alleugen en alguna part propinqua e de continent sienne consultats los diputats e consell e de continent sera feta delliberacio del ques deu fer mirant tots temps lo dit capita e son consell tal gent si segura sera o no e stant ab lo dit exercit ben previst axi per tramesa de exploradors com en altra manera.
E sera lo crit del dit exercit Vischa lo Rey e lo Primogenit.
Capita general lo egregi Senyor comte de Modica.
(Consellers seus).
Frare Johan Despilles. - En Luis de Monsuar paher de Leyda. - Mossen Hivany de Sentmenat. - Mossen Galceran Durall. - Mossen Francesch Cescorts. - Mossen Francesch Andreu de Perpenya. Sellent.
Capita de la gent de peu lo vezcomte de Rochaberti.
(Consellers seus.)
Mossen Miquel de Boixadors. - Mossen Johan de Pallou cavaller. - Mossen Arnau Dez Volo de Perpenya. - Pere Luis de Vilafrancha donzell. - Andreu Bisbal donzell. - Johan Bernat donzell. - Bernat Johan Çacirera de Laberola. - Johan Mayans notari. - En Renart perayre. Barchinona Sellent.

Se adoptaron además varios acuerdos relativos a la organización del ejército, entre ellos el de comprar las armas cuyo estado se copia a continuación para remitirlas a Lérida, y últimamente se dio cuenta de los documentos que siguen.

Lo memorial de les armes que ha haver En Johan Ferrer per la comissio a ell feta e fer aportar a Leyda.
Primo. D llances largues.
Item L caxes de passadors.
Item CC paveses.
Item CCC lançes amenesques.
Item CC cuyraçes.
Item CC cervelleres.
Item C spingardes.
Item X serpentines grosses les millors e grosses ques tropien (trobin; encuentren; trobon) en la ciutat ab lur artificis.
Item polvora necessaria e pedres.
Als molt reverents egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de cort residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverents egregi nobles e magnifichs mossenyors. Rebuda havem una letra vostra e al pus prest que posible nos es stat havem entes ab molta voluntat en expedicio de aquella ço es en metre en la supplicacio e de esser dada manera la Majestat del Senyor Rey aturas la qual cosa no es stada possible e aço per quant si diu per alguns li serie stat significat lo prest e cuytat de aci partir li fore spedient e necessari. E per nosaltres lo palau es stat molt ben guardat e cercat segons per En Johan Agullo sindich nostre e missatger vostre vos scriu pus larch lo qual ab molta diligencia ses hagut en lo dit fet a servici de Deu e util e honor del Principat. La bandera nostra es ja partida suficientment acompanyada axi de certa part de vostra embaxada com de cavallers e ciutadans nostres e fem infinits preparatoris ab los quals crehem alguna manera de gents nons porien impugnar ne torbar la fi de nostres bons proposits pero ab tot aço senyors es necessari tots temps vinguen exercits de gents disposts per alguns negocis que entre mans tenim.
E mes no tenim que dir a vostres reverencies e Deu sia ab tots. De Leyda a VIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostras honors e beneplacits prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverents magnifichs e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents e molt savis e de gran providencia senyors. Reebudes vostres letres a nit diumenge poch apres les oracions de continent ab tota diligencia havem entes e donat orde en deduir a efecte lo que per vostres reverencies nos es stat scrit. Veritat es que per quant hora per hora quel correu arriba lo Senyor Rey e tots los de sa casa hisqueren de ciutat que no sen hac sentiment fins foren fora. E vuy de mati a la punta del jorn es exida la bandera ab crit e repich acostumats per recuperacio de la persona del Illustre Senyor Primogenit. E segons per los embaxadors pus largament serets avisats occorrens a present dupte per quant lo veguer daquesta ciutat sia malalt e axi som sens oficial sis dara orde ell façe loctinent ho sis fara neguna novitat en aquests oficis. Placiaus molt prest certificarnos de vostra intencio. No pus per la present per la cuyta sino que nostre Senyor sia vostre protector. De Leyda a VIIII de febrer del any Mil CCCC LXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverent honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent honorables e molt savis senyors. Per quant nosaltres deduhint a deguda exequucio lo contengut en vostres letres per vostres reverencies a nosaltres trameses e per esser sollicits en los dits afers es necessari per vostres reverencies honorables savieses scriure e trametre a dir ab letra vostra al diputat local de aquesta vila manantli que tota hora e quant per nosaltres en nom e per part de aquesta universitat sera request sobre les coses en les dites vostres letres per vosaltres trameses e les provisions per nosaltres e per lo consell de aquesta vila fetes e fahedores sobre lo dit negoci lo dit diputat local haje fer al dit oficial reyal requirintlo que obtempere lo que per nosaltres sera request deduhint aquelles a deguda exequucio. E axi mateix molt reverent honorables e molt savis senyors vos haurem a singular gracia que attenent que crehem que per vosaltres es provehidor sobre la admissio dels oficials reyals de aquest Principal hajats a memoria com aquesta vila ha privilegi que home de la vila ne qui sia domiciliat en la vegueria de aquesta vila no pot exercir algun ofici real de aquesta vila e perque mils e pus sanament en lo dit fet e negoci per vosaltres sia provehit ab la present vos ne avisam. E sia la Sancta Trinitat vostra e continua guarda. De Cervera a VIIII de febrer del any Mil CCCCLXI. - Molt reverent honorables e de loable saviesa senyors a tota honor vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Noverint universi quod die martis de mane inter primam et secundam horas post mediam noctem intitulata decima mensis februarii anno a Nativitate Domini Millesimo CCCC° sexagesimo primo in presencia mei Mathei Senya notarii publici infrascripti et in presencia etiam venerabilis Petri Pellicer apothecarii Gabrielis Bruguers textoris et Laurencii Querol curritoris habitatorum Villefranche Penitensium testium ad hec vocatorum specialiter et assumptorum venerabilis Blasius Merles deputatus localis in villa et vicaria Villefranche Penitensium constitutus personaliter intus hospicium Johannis Çabater hostalerii dicte ville quod situm est extra muros dicte ville coram monasterio videlicet fratrum minorum ejusdem ville et intus quandam camaram ejusdem hospicii presentavit et per me dictum et infrascriptum notarium publicum legi requisivit et fecit nobili Galcerando de Requesens militi gerenti vices Gubernatoris generalis in Cathalonie principatu ibidem personaliter jacenti in quodam lecto constituto et reperto quandam papiri cedulam scriptam hujusmodi tenoris.
- Com per gran interes e de importancia grandissima lo General e dret de generalitats del Principat de Cathalunya concernent los reverend e honorables diputats del dit General del dit Principat hagen necessari a vos molt noble mossen Galceran de Requesens portant veus de Governador general del dit Principat per fer e exequir certs actes lo dit General e dret de generalitats directament tocants per tant En Blay Merles deputat local en nom e per part dels dits molt reverend e honorables diputats requer a vos dit noble portant veus de Governador en virtut del sagrament e homenatge per vos prestat de obtemperar les requestes dels dits reverend e honorables deputats no sperat consell consulta o altra qualsevol delliberacio que de continent sens divertir a altres qualsevol actes anets e siats en la ciutat de Barchinona com los dits reverend e honorables deputats del dit General per los dits sguarts e interes del dit dret de generalitats hajen a vos dit noble portantveus de Governador necessari dins la ciutat de Barchinona. En altra manera procehiran contra vos dit noble portantveus de Gobernador fahent vos publicar per tranquador de sagrament e homenatge e privat de vostre ofici. Requirint et cetera.
- Qua quidem papiri cedula lecta et ut predicitur presentata et per me dictum et infrascriptum notarium semel lecta et publicata idem nobilis Galcerandus de Requesens gerens vices Gubernatoris generalis prefati dixit quod iterum sibi eandem papiri cedulam legerem qua iterum lecta per me dictum et infrascriptum notarium dixit quod traderem sibi copiam de eadem papiri cedula que copia fuit sibi concessa per dictum deputatum localem sed non tradita cum pre manibus non haberetur. E illico ibidem in presencia predictorum omnium processi ad scribendum dictam copiam qua scripta ipsam tradidi dicto nobili Galcerando de Requesens gerenti vices Gubernatoris prefati ipsam recipienti qua per ipsum recepta idem nobilis vicesgerens Gubernatoris dixit ibidem in presencia predictorum testium dicto deputato locali et michi dicto et infrascripto notario quod ipse volebat respondere predicte requisicioni et quod ego dictus notarius ipsam responsionem in scriptis redigerem ipso eam suo ore proferente qua responsione dum ab ejus ore proferebatur in scriptis redacta per me dictum notarium dictus nobilis gerens vices Gubernatoris ipsam responsionem in scriptis redactam michi dicto notario tradidit pro resposione ad predicta presentibus predictis testibus que quidem responsio est hujusmodi tenoris.
- A la requesta feta per part dels molt reverend e honorables mossenyors de diputats respon lo dit portantveus de Gobernador que ell es prest e apparellat de obeyr e obeex la dita requesta en tot ço e quant per lo sagrament e homenatge sie tengut obeyr e ab aquelles condicions que los oficials requests son tenguts e ab totes aquelles claritats e proheminencies de les quals aquells se acostumen de alegrar e de partir de continent sens mudar altra via segons en la dita requesta es demanat pus sia hora tal lo dit portantveus de Gobernador pugue partir com al present sien segons diuen los requerints dues hores part mija nit e podeu veure axi lo dit requerint deputat local com altres testimonis presents lo temporal e mal temps que fa e lo dit Gobernador sia vengut la nit passada de la ciutat de Barchinona ab rocins grossos e tranuylant la nit e stigue discresiat e en tal punt que si li anava perdre la vida no poria fer pus del que fa e ha voluntat de fer en virtut de la dita requesta obehint aquella. E per ço requer lo dit deputat local que de sa intencio e voluntat e resposta e temps e hora scrigue de continent als dits reverend e honorables mossenyors de diputats. E la present dona per resposta com a llech retenintse que si algunes coses hi seran necessaries afegir o tolre ho puga fer a consell de son assessor com no sie aci o altre en loch de aquell tostemps ab intencio e voluntat de tenir e servar tot lo que en virtut de son jurament es tengut de servar per la requesta feta per lo dit deputat local requerint esser continuada a la fi de la dita requesta et cetera.
- Quam responsionem idem nobilis gerens vices gubernatoris petiit et requisivit inseri et continuari per me dictum et infrascriptum notarium ad finem dicte requisicionis presentibus predictis omnibus de quibus omnibus et singulis supra dictis videlicet dum singula agerentur et fierent dictus venerabilis Blasius Merles dicto nomine petiit et requisivit sibi eodem nomine et dictis reverendo et honorabilibus deputatis et aliis quorum intersit fieri et tradi unum et plura publica instrumenta per me dictum et infrascriptum notarium. Que fuerunt acta in Villafrancha Penitensium die mense anno et loco predictis presentibus me dicto et infrascripto notario et testibus antedictis ad premissa vocatis specialiter et
assumptis prout superius continentur.
Sig+num mei Mathei Senya notarii publici Villefranche Penitensium auctoritate honorabilis Bernardi de Thor archidiaconi Penitensium qui premissis omnibus vocatus et requisitus una cum prenominatis testibus interfui eaque scribi feci et clausi cum suprapositis in lineis XXII pro et in XXXI si et cum raso in linea XXIlI ell es.

Als molt reverent magnifichs e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent nobles e magnifichs e de gran reverencia senyors. Huy diluns a VIIII del present a XII hores de mig jorn vos havem scrit com ir diumenge rebem certes letres vostres e de continent exequutam aquelles segons en dita letra a nosaltres tramesa ere contengut. Apres havem sentit quel Senyor Rey parti daci abans de nosaltres havem fet lo contengut en vostra letra. Apres som certs com lo dit Senyor ensemps ab la Senyora Reyna e lo Senyor Primogenit e tots sos fils son a Fraga on se presumeix enfortir per quant la gent es exida de aquesta ciutat ab la bandera considerat aquesta ciutat esser pertinent e necessari romandre en salvetat e custodia e mes com los de Cervera ni daltres parts considerat lo promptissim degut efecte som de parer los qui son fora no bastar presentanse devan la vila de Fraga. Per ço es molt necessari e no sens maravellar com tant ses tardat considerats los perills e carrechs ques porien seguir.
Nosaltres fins aci havem mes per obra lo qui per vosaltres no es stat scrit sens dilacio. Derrerament havem sabut com lo dit Senyor ha scrit al archabisbe de Terragona lo qual per los embaxadors ab voluntat de tots es stat acordat anas al dit Senyor. Nosaltres e los tots no lunyarnos de vostres ordinacions los quals ensemps ab los tots (sic) en totes coses necessaries per lo negoci ab vigilia e ab prudencia tracten. De Leyda a VIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e honorables mossenyors los diputats de General de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverend e honorables. Ja a nit passada per home propri scrivi a vostres reverencies e honorables savieses com de continent fiu fer la crida sobre lo asoldejar de la gent e com unidament ab lo consell de aci trevallavem en haver los CCC homens demanats per vostres reverencia e honorable savieses. Apres vuy de mati dues hores apres mitja nit per lo correu a mi trames per vostres reverencia e honorables lo compliment quey havia donat. Ara que son vuyt ores de mati lo dit portantveus de Governador encara no es partit preparaves de ferrar rocins per partir de continent. Siu fara o no stare a la vista e si tant era faria segons la dita letra de vostres reverent e honorables savieses. Dels CCC homens ja dits stan en punt la universitat e yo que fem compte per vuy tot lo jorn star en cert de CC homens de continent haureu la nomina e juraran remetentlosvos aquí. Hani molts qui significan voler aci diners per metres algun tant en orde. Aço sis remes a vostres reverent e honorables savieses les quals siu delliberen trametre poden trametre per En Barthomeu Guilera portador de la present. Lorde en que metrem los dits homens la dita universitat e yo siens dita per vostres reverencia e honorables savieses e encara sils trametrem de continent ne tots plegats ne daqui 3 quant. En lendema se treballara que los homens se hagen e haguts si havem cobrada vostra resposta si no hiran tots plegats de continent los hajam e tants quants ne
porem haver encara no basten al nombre. Dada en Vilafrancha dimars a VIII hores de mati a X de febrer any Mil CCCCLXI. - Prest al manament de vostres reverent e honorables savieses lo diputat local en la vegueria e vila de Vilafrancha de Penades.
Apres hagui scrit perque hic ha molts qui stan en bandositats man demanat si ells estan en treua ne seguretat alguna ne si son guiats del guiatge. Los he dit no es dubte de la seguretat. Placia a vostres reverencies e honorables savieses scriuremen. Dada segons damunt.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostres letres de nou del present havem rebudes e sobre lo contengut en aquelles axi en gent disposta com encara en armes e en tot lo degut provehiu segons veureu promptament. Quant al veguer que dieu es malalt feu que ell en nom del Senyor Rey face loctinent car per vostre avis Senyors per gracia divina los cathalans tots temps son stats e seran fidelissimos a la reyal corona. Lo Deu omnipotent sia de tots direccio e guarda. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Per quant crehem ya haureu provehit en lo negoci e tramesa la gent disposta e be a punt queus havem scrit no curam de pus solament la present sera per respondre a vostra letra de nou del present la qual vuy de mati entre cinch e sis havem rebuda. En lo quens dieu dels oficials avisamvos que la ciutat de Barchinona ne nosaltres no havem tocat a oficials ni placie a Deu com la honor e fidelitat tots temps los cathalans hajen hagut e han en la pensa. E axi pus ya teniu veguer aqui continue son ofici per la reyal Majestat com fins aci ha fet regintvos pacificament e ab molt repos pau e tranquillitat sperant en Deu que les coses succehiran a servey del Senyor Rey e liberacio del Senyor Primogenit e benefici de la cosa publica. Lo Deu omnipotent sia de tots direccio e guarda. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Luis de Vilaplana diputat local en la vila e vegueria de Cervera.
Diputat local. Perque la gent qui ha anar daqui a Leyda se ha spetxar molt prestament vos dehim e manam que requirau los oficials de aqui en virtut de la seguretat que han prestada de obtemperar a nostres requestes e exequutar aquelles que donen tota ajuda endreç e favor als pahers de aqueixa vila per spaxar e aviar la dita gent e encara en fer provisions de vitualles e lo que hajen obs. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa castellania de Amposta e loch de Flix.
Honorable senyer. Jatsia per altra quius sera presentada vos hajam scrit que fesseu arrestar qualsevulla fustes (tipo de embarcación, barco; fusta : madera, leño : leny) que no partissen de aqui ara perque havem entes que al Alfach (puerto de los Alfaques, port del Alfach, Alfac, Alfacs) ha dues fustes ço es una nau den Miquel Prats que patronege En Johan Antich Carreres e hun balaner (ballenero?; ballaner : ballener?) den Barthomeu Rodriguez e hajam obs les dites fustes aci volem eus manam que encontinent provehiau si los patrons e scrivans de les dites fustes son aqui requirau los oficials de aqui en virtut de la seguretat que han prestada de obtemperar a nostres requestes e exequutar aquelles que prenguen seguretat de sagrament e homenatge e pena de X M. florins dels dits patrons e scrivans que pus sien de aqui spatxats e carregats vindran aci dreta via ab les dites nau e balaner es presentaran a nosaltres aci. E si los dits patrons e scrivans no eren aqui feuhi anar algun oficial reyal a despeses del dit General lla on sien per pendre la dita seguretat. E dau (dad; dar : dau; donar : doneu) al patro de la dita nau de Miquel Prats letra la qual ell li fa. Havenvoshi segons de vos confiam e los afers requiren. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCCLXI. A. P. abat de Montserrat. Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa castellania de Amposta e loch de Flix.
Molt honorable senyer. Segons veureu en una provisio nostra patent que sera presentada havem delliberat ab nostre consell per certs sguarts que no curam aci explicar que alguna fusta poca ni gran no partesca per alguna part. Per ço vos encarregam e manam que la dita provisio presenteu als oficials de aqui e encara los requirau de paraula facen e exequuten lo contengut en la dita provisio de continent e ministraulos despeses per anar al Alfach o lla hon sapian aguent fustes. E encara provehiu que a les taules del General no spatxen algunes fustes. Feuhi la diligencia ques pertany. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als honorables tots e sengles oficials axi reyals com eclesiastichs e de barons e altres qualsevol persones jurediccio exercints dins lo Principat de Cathalunya o altres lochs los diputats del General del dit Principat residents en Barchinona saluts.
Com per nosaltres e nostre consell elegit en virtut de la comissio per la general cort de Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda sien delliberades esser fetes certes provisions concernents servici de nostre Senyor Deu e servey e honor de la reyal Majestat e benifici tranquillitat e repos del dit Principat de Cathalunya e per los dits sguarts e a la dita fi sia delliberat que tots navilis e fustes axi grans com petites e axi rodones con de rems qui de present son e se atrobaran en la costa del dit Principat e apres encara arribaran en la dita costa sien detengudes perque partir no puxen com si de present partien porien portar gran deservici a la reyal Majestat e dan al dit Principat de Cathalunya per tant a vosaltres e a quiscun de vosaltres als quals les presents seran presentades requirim en virtut dels sagrament e homenatges per vosaltres prestats o que prestar sots tenguts de obtemperar e exequir nostres requestes que encontinent vistes les presents donets (occitano; doneu; deis) obra en detenir totes e qualsevol dites fustes imposant grans manaments e penes levant les veles e timons de aquelles si necessari sera e fahent totes altres provisions queus seran vistes utils e expedients a fi que nostra dita delliberacio se complescha e res no sia fet en contrari fins que de nosaltres ne hajats (ne hagau : tingau; tengáis) altres letres haventsvoshi quiscuns de vosaltres segons lo negoci requer (requiere; requerix; requereix). Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables tots e qualsevol oficials reyals en lo Principat de Cathalunya constituits e a llurs loctinents los diputats del General del dit Principat residents en Barchinona salut e honor.
Com per los afers a nosaltres comesos per la cort general de Cathalunya en la ciutat de Leyda darrerament congregada enviem lo honorable En Johan Ferrer receptor de les pecunies procehints de les entrades e exides del dit General ab certs arnesos a la dita ciutat de Leyda vos pregam e requirim en virtut de la seguretat per vosaltres prestada de obtemperar a nostres requestes que al dit Johan Ferrer donets e prestets conçell favor e ajuda e tot endreç que obs haja tota vegada que per ell ne serets requests. Haventvos en aço segons de vosaltres comfiam. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpinya.
Molt honorables e savis senyors. Apres varies noves que havem hagudes del negoci que tots prosseguiu de la liberacio de la persona del Senyor Primogenit es a nosaltres aquesta hora venguda letra dels embaxadors de aquest Principat quins dien haver de cert que lo Senyor Rey secretament seria exit de Leyda e vengut a Fraga e de Fraga de continent partit ab la Senyora Reyna portantsen lo Senyor Primogenit e tirants la via de Arago. La host de Leyda era exida seguint lo cami per lo qual lo dit Senyor Primogenit de Arago es portat per delliurar la sua persona e per semblant segueix la host de Cervera. E vuy les banderes reyal e del General son exides de aquesta ciutat de molta gent acompanyades e per quant de gent de peu ne havem en assats nombre e la vostra per venir açi es molt remota e assenyaladament perquens es vist no deure traure gent de aqui per no buydar la frontera e nostre parer que si la dita gent de peu partida no sera que no partesca car com dit es no afretura. Al negoci es mes menester gent de cavall e de tal haurem plaer vinguen tots quants si tropien. E pregam a vosaltres que al de vosaltres en cap placia ensemps ab lo diputat local al qual ne scrivim fer acordament de quants homens a cavall haver se puguen juxta la forma al dit diputat local declarada.
E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyor. La present es per avisar les savieses vostres com en aquesta hora havem haguda letra dels embaxadors quins dien haver haguda certinitat que lo Senyor Rey e la Senyora Reyna serien partits de Fraga tirants la via de Arago e portantsen lo Senyor Primogenit. La host de Leyda es exida seguints la via del cami per hon lo dit Senyor Primogenit es portat per haver la sua persona. Axi mateix segueix la host de Cervera. Les banderes real e del General son exides anit de aquesta ciutat acompanyades de molta gent e dema e quiscun dia ne seguiran de tota la terra. Perque de les dites coses vos certificam eus pregam vos placia prestament desempatxar e fer venir la gent de la qual vos havem scrit. E aço sens dilacio ne falla. Dada en Barchinona a X de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del general de Cathalunya e consell en virtut de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.
Al honorable senyer En Gabriel Girau diputat local de la vila de Perpinya.
Honorable senyer. Ab la present vos cometem diem e manam que ab entreveniment del consol en cap de aqueixa vila acordeu tants homens darmes a cavall com haver porets per anar a proseguir la liberacio de la persona del Senyor Primogenit lla on anar ne convinga e que de aço façats fer crida prometent a home darmes portant pillart e patge XXXXV florins corrents per mes e a home de cavall util quinze florins corrents per mes ab bestreta a quiscuns per dos mesos. Attenent empero que no es nostre voler ne intencio rebats (rebre : rebats; recibir : recibáis: ressibí : ressibigáu) sino persones cathalanes e aquelles ben acavalcades e armades e que hajen a fer aqui mostra e hajen aci a passar per mostrarse altra vegada e que axi ho prometen sots virtut del sagrament e homenatge que prestaran de be servir en lo acordament. Nosaltres scrivim aqui al receptor de les entrades e exides que pague les quantitats que seran necessaries per lo dit acordament e per quant ha a respondre an Johan Ferrer li dehim les do a vos ab letra de cambi que fareu a nosaltres dreçada per complir al dit Johan Ferrer. E si lo dit receptor no tenia tanta quantitat scrivim al receptor de la vila que pague ab semblant letra vostra a nosaltres dreçada per complir an Rafael Rafart. Hajauvos en tot segons confiam de vos e donatshi presta expedicio com lo negoci dilacio no sostenga. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Johan Giginta receptor de les peccunies de les generalitats de entrades e exides en la vila de Perpinya.
Receptor. Per proseguir la liberacio de la persona del Senyor Primogenit a tot servey de nostre Senyor Deu e servey e honor de la Majestat del Senyor Rey son pare es delliberat per aquest Principat esser tramesa certa gent darmes lla on lo dit Senyor Primogenit sia detengut e scrivim aqui al diputat local que ab entreveniment del consol en cap acorde tanta gent a cavall util al dit mester com trobar se puscha ab lo sou e bestreta de que li scrivim. Dehim e manam a vos ab la present de les pecunies de vostra recepcio pagueu les quantitats tant quant seran necessaries al dit acordament e per quant juxta lorde a vos donat haveu a respondre an Johan Ferrer donareu les quantitats al diputat local ab letra de cambi (cambio; cambi; canvi) a nosaltres dreçada per complir al dit En Johan Ferrer. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Ramon Treguier receptor de les pecunies de la bolla del plom e segell de cera en la vila de Perpinya.
Receptor. Nosaltres scrivim aqui al diputat local donantli comissio e carrech que ab entreveniment del consol en cap de aqueixa vila acorde tanta gent darmes a cavall com haver se puscha juxta forma de la letra que li fem. Scrivim al receptor de les entrades e exides que de les pecunies de sa recepcio pague tant com muntara lo dit acordament e la bestreta de aquell.
Si empero lo dit receptor no haura tanta quantitat volem e dehim e manam a vos que de la vostra recepcio hi façats compliment en axi que donets al dit diputat local tant com sera necessari per al dit acordament ab letra de cambi que dell hajats a nosaltres dreçada per complir an Rafael Rafart a qui vos haveu a respondre. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Rebudes havem vuy tres letres totes fetes en Leyda a VIIII del present per les quals som certificats de totes les coses fins en aquella hora subseguides. Dolemnos molt e som en gran congoxa constituhits axi com scriviu sien los negocis aqui succehits. Som be certs que si lorde per nosaltres donat fos executat la Majestat del Senyor Rey fora encara en Leyda e ja les coses en tal orde de repos que la major part de les congoxes foren alleujades. Deuse empero creure per no podersi fer altre son les coses en tal punt pero no desistirem per ço ans ab aquella major diligencia que podem entenem espatxar la gent. E ya son fora lo veguer e lo comte de Modica capita e lo vezcomte de Rochaberti ab molta gent de caball e a peu qui ab les banderes reyal e del General fan lur via a vosaltres e continuament trametem gent seguint les banderes axi com millor expedir se poden. Pensau tant gran moviment quantes dificultats importa pero ab molta virtut e sforç sobram les dificultats e aquelles apartam quant podem e farem continuament ab molta vigilancia sens perdrer hun moment de temps e jatsia per vostra ultima letra nos aviseu que trametreu aci persona ab vostre parer lo que ab plaer speram. Ab la present responent al contengut en dita letra es nostre parer e intencio que puys a la Majestat del Senyor Rey plau axi anarse e lunyarse la bandera de Leyda qui aci es no pas (no pase; no passo) pus avant ne torn atras sino que se stiga Alcarraç ab aquell nombre de gent util queus semblara. E entretant los qui poran se provehesquen de cavalls perque arribant aqui les banderes e gent segurament se puxa en Arago entrar. Certificantvos com molt prest haureu aqui an Johan Ferrer ab gran copia de armadures e municions al mester necessaries e per semblant trametrem diners e lorde queus semblara deures observar. Entretant aqui placieus compendre la materia com pus accomodadament poreu empero nons semble degau anar a la Majestat del Senyor Rey ab la Senyora Infanta ne en altra manera car nostre parer e voler no es entrar en tractat algu sino restituhit primer en Cathalunya e
hagut a mans de la terra lo Senyor Primogenit. Ne volem per part de aquest Principat partit algu sia mogut. Pero no havem a displicencia mas a molta gracia a la Senyora Infanta e a qualsevol altres qui bons migancers sien e tractadors recobrat lo dit Senyor Primogenit tractar de repos en aquesta materia car lo desig nostre es obtenir lo repos pus degudament se haje. Pregamvos empero molt afectuosament a la Senyora lnfanta vullau molt stretament respondre e satisfer en aquella part queus ha reportat la Majestat del dit Senyor haverli dit que la major congoixa que ha es se puixa dir los cathalans en la fidelitat haver errat car aquesta tal forma de parlar es presa ab extrema molestia nes pot dir ab veritat ab humil reverencia de la sua Majestat parlant los cathalans en la fidelitat haver error comes. Pero los actes aço manifestament comproven als quals ab gran contristacio e tarditat som pervenguts forçantnos la sua Altesa sinistrament e iniqua informada seguint los consells perversos a dita Majestat donats los quals a la sua corona no poqua derogacio e tots sos subdits irreparables dans importen. E placiaus la dita Senyora informar e fer certa que lo Principat tal indeguda reprehensio ab humil reverencia de la dita Majestat parlant nos pot per los cathalans pacientment tollerar e que placia a la Altesa de la dita Senyora vulla dir a la Serenitat reyal no vulla culpa de altre al Principat impingir e majorment tal que ab paciencia nos pot pendre. E a la dita Senyora vos pregam regracieu sos treballs e bona voluntat que ha al repos e benifici desijat mostrantli aquest Principat haver a gracia la intervencio sua. Pero en res de tractats o expedients audiencia nons par donadora sino recobrant la persona del Senyor Primogenit. Ab tant molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vos haja en sa guarda e dirigesca en tot be nostres comuns negocis. Dada en Barchinona a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte II

Núm. 295. Tom. 18. fol. 1317.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends nobles e honorables senyors: apres que partim daquexa ciutat continuant nostre cami arribam e entram en aquesta ciutat dissapte a XVI del present mes hora de vespres et fora la vila isquerennos a rehebre tots los ambaxadors de Castella e dins la vila en la entrada dues o tres persones per part del parlament Darago: e hir digmenge per lo mati alguns los majors e principals del parlament vengueren a la nostra posada per visitarnos e per scusarse com nons eren exits. E fetes per nosaltres a ells dignes e pertinents respostes los pregam que volguessen donar orde
loch e manera que huy per lo mati lo parlament nos pogues hoyr e eliges persones ab les quals poguessem comunicar de les coses que per vosaltres nos eren comanades: e huy per lo mati per part del dit parlament nos fonch tremes missager que ells eren apparellats de hoyrnos. Et de continent nosaltres anam a la sgleya major daquesta vila e entrem en la secrestia daquesta vila ensemps ab XII persones que per lo dit parlament son stades eletes a hoyr e tractar ab nosaltres: e premeses degudes salutacions los donam vostra letra de crehença en virtud de la qual los explicam la sancta bona et loable intencio que vosaltres e aqueix principat havets en los affers de la successio de la reyal corona Darago: la qual intencio vostra anava en conclusio a tres o quatre fins o termens ço es que aqueix principat era de intencio et affincava sobiranament haver rey e haver aquell prestament e sens triga e en concordia de tots los regnes e terres de la dita corona e haver aquell per pura e mera justicia qui de si fos vera justicia e no ficta simulada ni colorada et que universalment fos per aytal hauda et reputada tant com en lo mon fos possible: e que a present per introduccio dels affers sens altre general proposicio lexades totes altres cerimonials observancies com no hic fos lo honorable micer Guillem de Vallseca qui era persona molt singular famosa e de gran providencia et qui devia esser en semblants coses sperada voliem solament haver proposades les dites coses: e que per tal que fos vist lo principat de Cathalunya e lo regne Darago anavem tots a una fi e terme abans que en altres species o particularitats dels affers devallassem e entrassem voliem saber dells si era aytal lur intencio cora aquella que nosaltres per part daqueix parlament los haviem explicada. Per lo bisbe Doscha nos fonch respost que havien plaer de nostra venguda ens regraciaven les saluts e semblants cortesies. Sobre les altres coses rement la resposta en Berenguer de Bardaxi nos dix que lo parlament Darago per via de parer havia posades algunes coses per venir als termens dessus dits e que si nosaltres voliem dir res de nostre parer que ells ho scoltarien: si voliem que diguessen ço que havien pensat que ells ho dirien volenterosament. Per nosaltres los fonch respost quens plahia hoyr e saber les coses que ells havien pensades: e de continent ell procehi en ses paraules dient que al parlament Darago semblava expedient per abreviar los affers de la noscio e conexença de la justicia de la successio se devia fer per algunes persones elegidores per tots los regnes et terres de la corona reyal Darago e que era perillos que tots los parlaments se ajustassen car grans dilacions destorps inconvenients sen porien facilment seguir. Item que aquestes persones aytals fossen persones de sancta vida sciencia bones et notables. Item que la intimacio sia feta als competitors en manera fort honesta e cortesa no per via de citacio ni amonestacio que sapia o haja en si alguna cosa jurisdiccional mas per via duna cortesa notifficacio que los parlaments entenen en la noscio e investigacio de la justicia de la successio e quells placia donar en scrits lurs drets e rahons sens preffinicio de algun terme. Apres de aquestes coses nos dixeren la proposicio que los ambaxadors de França havien feta e la resposta que dema per lo mati los entenen a fer de la qual per tal com se fara publicament nons curam particularment scriure. Per nosaltres fon sobre les dites coses retenguda delliberacio: e per tant com era gran dia e dema per lo mati deu esser respost als dits missatgers de França romanguerem en appuntament que dema apres dinar siam ensemps en lo loch matex e continuarem e strenyarem los affers mijançant la gracia de nostre Senyor en la millor manera que sabrem e porem. Apres dinar nos es stat tremes a dir per los ambaxadors de França e per los de Castella separadament que volien venir a nostra posada per parlar ab nosaltres: la qual cosa nosaltres no havem tollerada mas tremetemlos a dir quels plagues esser a la sgleya major car nosaltres hi seriem fort volenterosament per hoyrlos: e axi es stat que tots ensemps som stats a la dita sgleya e en presencia dels ambaxadors de Castella los de França effectualment loant les bones respostes per vosaltres a ells fetes nos han molt pregats de la bona e breu expedicio de la justicia de aquests affers. Per nosaltres los es stat respost que per ço hic erem tremeses et en aço entendriem ab diligencia e gran cura. Et apres romanguem ab los dits embaxadors de Castella los quals nos dixeren affectuosament quels perdonassem com nons eren venguts vesitar a nostres posades: item se excusaren perque no eren anats aqui: item com lo rey e infant de Castella havien fet reguonexer e veure als mes e majors clergues de Castella sobre lo dret de la successio e interrogats aquells migançant sagrament li havien respost que la justicia de la dita successio se pertanyia al dit infant: item que de fet lo dit infant axi com podia e li era licit e permes de dret se haguera presa la possessio mas que havia stat per dues rahons: la una per ço com aquestes coses nos podian fer sens alcuns greuges et dampnatges daquesta terra los quals ell volia squivar axi com aquell qui amava molt tots los poblats en aquella: laltre per la gran confiança que ha de la innada feheltat e naturalesa de tots los sotsmesos de la corona Darago: pregantsnos en conclusio que volguessem haver per recomanada la justicia del dit infant e donar loch e orde en la breu expedicio de aquella. E veus senyors molt reverends nobles e honorables com havem despes lo temps desque partim daqui e ço que havem fet. De les coses quis seguiran successivament vos scriurem: solament vos pregam queus placia instar la venguda del dit micer Guillem de Vallsecca si sens dilacio o desolacio e dampnatge de sa persona se pot fer car plaher hauriem tots que fos aci e la sua presencia pora molt profitar et la absencia noure. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Scripta en Alcanyiç a XVIII de janer del any MCCCCXII. - Vostres missatgers en Arago tramesos apparellats a vostra honor.

Fueron también leídas dos cartas del baile y jurados de Besalú, en que manifestaban las dificultades que se les ofrecían para la defensa de aquel territorio; y otra de los cónsules de Montblanch, en la que participaban al parlamento las noticias que tenían de la entrada de tropas estranjeras en el principado, y de que el conde de Urgel se dirigía a la mencionada villa cabalgando con armas e insignias reales. Acordóse por último el pago de algunas cantidades, y se levantó la sesión.

Sesión del día 23.

Después de haberse dado cuenta de una carta en que los embajadores en Aragón manifestaban que no habían aun adelantado ningún paso en los negocios que tenían encomendados; se precedió a la elección de Berenguer de Copons, para que reemplazase a Juan de Miralles en las comisiones que este tenía confiadas.
Volvióse a reunir el parlamento por la tarde, y en él se trató de los asuntos de Valencia, pero sin que se adoptase ninguna resolución definitiva.

Sesión del día 25.

Tratóse de resarcir a la ciudad de Barcelona los gastos que había hecho para recobrar el castillo de Palau Çaverdera, y se acordó la construcción de seis galeras para aumentar los medios de defensa del principado.

Sesión del día 26.

No se resolvió ningún asunto.

Sesión del día 28.

Comparecieron los embajadores de Francia, instando nuevamente la pronta declaración del derecho que tenían sus princi-les a la sucesión del reino; y se leyó después una carta en que el parlamento valenciano daba noticia de haber ya nombrado a los embajadores que debían pasar a representarlo en Alcañiz.

Sesión del día 30.

Tratóse de la pacificación y concordia del reino de Valencia y del viaje de Guillermo de Vallseca a Alcañiz.

Sesión del día 1.° de febrero.

Después de haberse discutido lo que debería proveerse acerca de la captura de un embajador del rey de Navarra verificada en Sicilia por el noble Bernardo de Cabrera, compareció Bonanato Pere para dar cuenta de su embajada en Valencia, y manifestar al mismo tiempo que la reina viuda doña Margarita deseaba presentarse en el parlamento de Aragón para continuar la reclamación de sus derechos. Leyóse finalmente una carta en que los embajadores que el Principado tenía en Alcañiz daban razón del buen estado de los negocios que tenían encomendados.
Reunida después la comisión de los veinticuatro, eligió al noble Berenguer Arnaldo de Cervellon, para que fuese de embajador a Alcañiz, en lugar de Guillermo de Vallseca, que por sus achaques no podía emprender el viaje.

Sesión del día 2.

En este día se reunió solamente la comisión de los veinticuatro para oír la lectura de la siguiente carta:

Núm. 296. Tom. 19. fol. 1367.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principal de Catalunya ajustat en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents nobles el honorables senyors: per dues letres vos havem certificats en que teniem et tenim los affers per que som stats aci tramesos: et stam molt maravellats com no havem cobrada de vosaltres una de les provisions queus demanam: e segons havem haud sentiment vosaltres senyors barons et nobles per squivar prejudici lo qual pretenets si algun per part vostra no es en la forma dubtats remetre lo poder de fermar a nosaltres e ocorren a nosaltres tres rahons per les quals ab vostra honor parlant nons es vijares deguessets strebar en aço: et no creegats per res que nosaltres per ultracuydament ne per alguna ambicio o desordenat voler desigem haver aquest poder car Deus sab que per bona intencio et per breu expedicio dels affers et per squivar ruptures et divisions qui stan apparellades per metre en gens de dilacio aquells scrivim et diem aquestes coses. - Primerament que nosaltres no veem aci prejudici de alguns car per tot lo parlament hic som e per cascu de aquells et cascu ha de tot lo parlament lo poder. - Item que si molt enteniets que aquesta cosa fos tan prejudicial podiets fer que com nosaltres fossem tornats aqui micer Guillem de Vallsecca fermas axi com nosaltres. - Item com les embaxades foren trameses en Arago et en Valencia en la embaxada de Valencia no havia baro algu mas axi be hi erem per barons com per los altres e sabets be que los quatre de la una embaxada et de la altre havia poder de fer los affers pus ni hagues de cascuna condicio. Aquestes e moltes altres rahons nos occorren per les quals no veem parlant ab vostra honor vos sia fet ni causat algun prejudici: et si los affers fossen en tal disposicio que poguessen esser dilatats no creegats nosaltres demanassem aquestes coses ni scrivissem ab aquesta ardor mas com veem la qualitat et disposicio dels affers et de la terra e de aquells ab que contractam no poder tollerar spay de consultatories ni dilacions de sperar lo dit micer Guillem ara majorment que es empaxat segons nos es stat scrit ne de algun altre sino venia molt cuytat e que per cuytat que vingues anvides veem que temps li bastas attesa la gran celeritat e cuyta que aquests affers requeren e vejam per aquesta raho molts inconvenients et sinestres disposts et apparellats a carrech perpetual de qui haura dilatat finar et fermar aquells; per ço senyors molt reverents nobles et honorables per nostre descarrech avisantsvos de les dites vies vos pregam requerim et consellam quens vullats trametre decontinent o lo consentiment del dit micer Guillem o persona qui suplescha lo seu loch o remetre lo poder a nosaltres: certificantsvos de tot cert que si de açi a dimecres primer vinent que tindrem tres del present mes per tot lo jorn no haurem hauda aci provisio en alguna de les dites maneres lo dijous seguent a cuatre del dit mes per lo mati axi com aquells qui podem aço fer partirem daci per tornar aqui a vosaltres e dolremnos molt et som certs queus dolrets si aquests affers nos fermen en la manera que son concordats car tal es quen deurets esser contents sens tot dubte: e no vullats haver confiança de haver altra dilacio o terme car nous ne cal fer compte. Et sia molt reverents nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç lo primer dia de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Tarragona els altres vostres missatgers en Arago tramesos apparellats a vostra honor.

Y visto su contenido, resolvióse escribir a Berenguer de Cervelló que apresurase su partida.

Sesión del día 3.

Abrióse con la lectura del documento que sigue:

Núm. 297. Tom. 19. fol. 1372.

Quibusdam requestis et oblationibus pridie et noviter his diebus cuidam protestationibus seu contradictioni per dominos ambassiatores dominorum regis et aliorum dominorum Francie prenominatorum parlamento Cathalonie in civitate Dertuse congregato factis respondet dictum parlamentum: quod ejus in ante fidelitatis et naturalitatis fervor intactus totique orbi notissimus ipsum impellit ut nedum quavis fraude sed etiam fraudis suspicione seu efigie proculpulsis eum solicitum faciat ut hii qui ad examinationem et disputationem vere justitie super debato juris successionis regnorum et terrarum corone regie Aragonie juridice fiendam debite deputabuntur seu eligentur sint viri bone ac probate fame et oppinionis scientifice et in judiciis experti nullique competitorum debite suspecti quorum numerus felici cause expeditioni congruat et cognitionis vere justitie modus ab his fiende exacto prius a quolibet ipsorum solemnissimo juramento tam in concomitantiis quam in aliis a rito et recto non deviet exulentque ab eadem omnia et singula que verum pervertere aut differre verisimiliter possent judicium: et intendit dictum parlamentum quod nullus ex competitoribus qui in hac patria suum fovet domicilium cum vel sine armis ad aliquem locum loco in quo fiet dicta recognitio per duas dietas vicinum aliqualiter accedat alii vero competitores dicta regna et terras nullatenus subintrare debeant quolibet tamen competitoris ambassiatoribus advocatis ct procuratoribus cum rationabili inermi comitiva ad dictum recognitionis locum liber pateat accessus ut ibidem de jure suorum principalium allegare et docere valeant. Illud autem saluberrimum et prudentissime a dictis dominis ambassiatoribus cogitatum arbitratur dictum parlamentum videlicet quod dicti procuratores cum potestate et speciali mandato suorum dominorum habeant solenniter promittere vovere et jurare quod stabunt declarationi et ordinationi debite fiendis per dictos ad hoc deputandos nec directe aut indirecte per se vel alium ullis unquam temporibus contravenire procurabunt nec contravenient quovis modo quodque ut hec fiant dictum parlamentum sumo studio procurabit. Ad id autem quod dicti domini ambassiatores subiciunt in eorum sexta conditione de duplo majori vel majori et saniori parte facta comparatione personarum etc. respondet dictum parlamentum quod hic articulus et articulus numeri dictarum personarum et nonnulli alii sunt comissi reverentie prudentie et arbitrio suorum ambassiatorum his diebus ad parlamentum Aragonie destinatorum et est cordi dicto parlamento Cathalonie debite providere circa id quod de coactione competitorum et de gentibus armigeris exteris seu regnicolis dictum est per dictos dominos ambassiatores ut sic justitie recognitio debite fieri possit. Oblationem vero factam per dictos dominos ambassiatores pro parte dictorum principum et regnorum de auxilio et juvamine pro expulsione gentium armigerarum etiam ut caritativam et cordialem affectionem detegentem multum regratiatur eis dictum parlamentum: sperat autem in Domino quod alia remedia circa predicta sibi non deerunt et sic patienter tollerare sustinerequr rationabiliter non posse predictorum principum ex parte in his regnis et terris intrare aut morari valerent armorum gentes quavis occasione vel causa: nec per hoc credit dictum parlamentum honori dictorum principum fore aliquatenus detractum. Demum ad illud quod de repulsione suspectorum novissime dictum est per dictos dominos ambassiatores in eorum ultima protestatione respondet predictum parlamentum quod si et ubi aliqui de dicto parlamento vel de numero vigintiquatuor alicui vel aliquibus ex competitoribus viderentur debite suspecti quod tamen arbitrandum non est attenta eorum fidelitate ac naturalitate radice que etiam in eorum progenitoribus usquequaque non marcuit et vinculis religiosissimi juramenti quibus noviter astricti sunt recte in consideratione deductis et librata justitia actuum a dicto parlamento seu a dicto numero vigintiquatuor quotidie deffluentium ut puta electionis ambassiate solemnis die sterna facte parlamento Aragonum et similium circa predicta parlamentum predictum Cathalonie salubriter provideret. Hec quippe in agendis et circa agenda est dicti parlamenti sana et sincera intentio cui si et quatenus dicte requeste oblationes protestatio et contradictio reffragentur aut reffragari seu adversari quomodolibet videantur dictum parlamentum eisdem nullatenus consentit immo contradicit expresse requirens hanc in fine dictarum requestarum continuari ac fieri publicum instrumentum.

Después de haberse adoptado varios acuerdos sobre asuntos de poca importancia, fue aprobada la siguiente contestación al titulado parlamento de Mequinenza.

Núm. 298. Tom. 19. fol. 1379.

Lo parlament general del principal de Cathalunya vista una letra assats de longa seria tramesa per los nobles e altres honorables senyors ajustats en Mequinença diu et respon a aquella que ell ha be a memoria la proposicio feta en lo dit parlament per los noble e honorables don Artal Dalago mossen Martin Lopez de Lanuça cavaller e en Johan Gallard savi en dret com a missatgers dels dessus dits nobles e honorables senyors e la resposta feta als dits missatgers per lo dit parlament la qual fo la seguent en effecte. Que aquest parlament de la mort de nostre senyor rey princep et senyor de memoria recordable fins açi per ses letres et missatgers ha manejat et tractat de et sobre los preambols et antecedents necessaris a pervenir a conexença de nostre ver rey princep et senyor per justicia ab lo parlament general del regne de Aragon tant com fo aplegat e residi en la ciutat de Calatayu e apres ha continuat sos tractes per ses letres e missatgers ab lo dit parlament apres que es stat mudat et continuat a la vila de Alcaniç tenint aquell per ver parlament com tal sia stat tengut et reputat comunament fins açi et lo dit parlament no sab lo contrari et ab aquell enten a continuar sos tractes e deliberacions et altres actes necessaris a conexença de nostre rey et senyor per justicia fins a deguda conclusio e per tots desijada: e haura gran consolacio aquest parlament que aquells que no son ne entrevenen en lo dit parlament de Arago per denotar et mostrar bona unitat et concordia tant com fos pertinent et degut hi entrevinguessen: e en la dita resposta sta et persevera com al dit parlament no sia propri disputar et menys declarar los duptes contra la convocacio del dit parlament de Arago en la dita letra mencionats. E satisfaent a la intimacio requesta en la dita letra diu lo dit parlament que en et sobre les dites coses ell fara ço que sia tengut per justicia et sia a ell pertinent et degut. E dissent lo dit parlament a les protestacions en la fi de la dita letra contengudes tant com sien vistes esser contra lo dit parlament privilegis libertat facultat de aquell et actes per ell fins açi tractats et deliberats ab lo dit parlament de Arago et daqui avant tractadors et deliberadors.

Asimismo fue aprobada una contestación al conde de Urgel, concebida en estos términos:

Núm. 299. Tom. 19. fol. 1380.

Lo parlament general del principat de Cathalunya hauda noticia de la resposta feta per lo molt egregi senyor don Jayme Darago compte Durgell a la requesta a ell feta per part et en veu del dit parlament per lo reverent abbat del monestir de Sant Johan ces Abadesses replica a la dita resposta dient: que lo dit parlament ha dreta leyal et ferma intencio en veure et regonexer ab los altres parlaments dels regnes de Arago de Valencia et ab los sindichs et missatgers del regne de Mallorques qual de tots los competitors es et deura esser lur ver rey princep et senyor per justicia e aquell com sera per justicia segons es dit conegut et manifestat axi com leyals feels et naturals vassalls per lur ignada naturalesa retran lo deute de subjeccio: e ans de la dita regonexença la qual no han hauda fins açi e deguda cognicio per justicia no creu lo dit parlament esser propri a algu dels dits competitors dels dits regnes et terres possessio demanar ne algun dret de subjeccio en los regnicoles e sotsmeses de la dita corona com seria preposterar degut orde e seria als dits regnicoles et subjectes a la dita corona molt reprehensible confusible et perillos ans de la dita conexença trobament et manifestacio de la veritat de la justicia regonexer e pendre algun dels dits competitors per senyor e liurar o permetreli alguna possessio obediencia o subjeccio. E satisfaent al segon cap de la replicacio diu lo dit parlament que en extirpar los castellans los quals son en los regnes Darago et de Valencia molt greu que es al dit parlament ell ha retut son deute et ha fet et fa en et per moltes maneres tot ço et quant ha pogut et pot et fara per avant tant com a ell se pertanga et qui ab missatgerias trameses al infant de Castella et al parlament del dit regne sobre lo dit fet qui ab altres remeys a aquest parlament pertinents et deguts si ha degudament treballat et si treballara tant com al dit parlament se pertanga. Dels dans scandols damnatges et inconvenients en la dita resposta mencionats en los dits regnes seguits apres e per la entrada dels dits castellans ne en los qui precehiren la dita entrada no ha lo dit parlament de Cathalunya ne merexera haver culpa ne carrech algu: e com se diu en la dita replicacio que lo dit molt egregi senyor don Jayme no ha meses gents stranyes etc. diu lo dit parlament que ell fa ço que deu et es presumidor que axiu fara et servara en esdevenidor et no parria si era fet lo contrari que procehis de tan egregia et axi gran et magnifica persona com ell es e de tan alta sanch procehint: et sobre lo dit cas es stada feta la
requisicio per lo dit reverent abbat com a missatger del dit parlament al dit egregi don Jayme en la qual axi com a justa et fundada en gran equitat et raho concernent conservacio de la cosa publica sta et persevera lo dit parlament requirent lo dit egregi don Jayme que aquella dege tenir et inviolablament observar. E no consent lo dit parlament als remeys cominats en la dita responsio ans dissent en aquells tant com sien desviants a les coses en la requisicio et derogants al be repos e tranquilitat dels dits regnes et terres et tant com porien esser turbatius de la conexença tranquillament et ab tot repos de la justicia de la successio fahedora. E satisfaent al darrer cap en la dita responsiva letra contengut diu lo dit parlament que lo dit molt egregi senyor don Jayme et los altres competitors considerat lo principi et prossequcio fins açi han pogut ben conexer ab gran diligencia de aquest parlament lo qual ha tots temps hauda no planyent treballs ni despeses ha et
haura fins a la molt desijada conclusio per la qual haja conexença de son ver et indubitat rey princep et senyor per justicia e de la dita negligencia (diligencia) et treballs no enten a desistir ne cansar la gracia de nostre Senyor Deus mijançant la qual vulla illuminar e los dits competitors que
proseguesquen llur justicia que pretenen planament et simpla segons es en la dita requisicio contengut et tots los parlaments en veure regonexer pensar et deliberar aquella et dins breu temps. La qual repplicacio requer lo dit parlament per vos notari esser continuada a la fi de la dita resposta e feta al dit parlament et los residents en aquell carta publica com len vullen.

Sesión del día 5.

Tratóse de las desavenencias de los valencianos.
Por la mañana del siguiente día 6, se reunió la comisión de los veinticuatro, y en ella fueron leídas varias cartas, a saber: una de Berenguer Arnaldo de Cervelló aceptando el cargo de embajador, que se le había conferido en reemplazo de Guillermo de Vallseca; y otra de los embajadores en Aragón, que dice así:

Núm. 300. Tom. 19. fol. 1389.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents nobles e honorables senyors: vostra letra havem rebuda per la qual e axi mateix per altres de alguns particulars havem sabuda la eleccio que feta havets del noble mossen Berenguer Arnau de Cervello en loch de micer Guillem de Vallseca et les provisions qui fetes havets per fer
cuytar la sua venguda: e puys axius ne ha plagut ordenar nosaltres som stats decontinent rebuda vostra letra ab aquests senyors daragonesos e apres moltes persuasions et rahons ab gran difficultat et affany havem dells obtengut que tolleraran et speraran la sua venguda per alguns dies. Nosaltres per gracia de nostre Senyor Deu axi com vos havem scrit tenim los affers en bon apuntament si dilacio et allonch nols afolla. Placiaus fer cuytar la venguda del dit mossen Berenguer Arnau axi ivaçosament com porets. E sia molt reverents nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç a IIII de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona els altres vostres missatgers en Arago tramesos apparellats a vostra honor.

Finalmente la misma comisión recibió el juramento y espidió sus credenciales al mencionado Berenguer Arnaldo de Cervelló.

Sesión del día 8.

Fueron leídos en esta sesión los siguientes escritos:

Núm. 301. Tom. 19. fol. 1396.

Lo parlament general del principal de Cathalunya vista la resposta feta et protestacio a una requesta feta al senyor infant de Castella per mossen Macia Dezpuig cavaller en nom del dit parlament denegades et no consentides les coses en la dita responsio contengudes tant com sien desviants de les dites requisicio et protestacio en justicia et raho molt fundades sta et persevera en aquelles et encara les ha per repetides altre vegada et tantes fins hajen effectual compliment. Et parlant ab degudes reverencies et honor del dit senyor infant no permeten raho ne justicia que algu dels
competitors demanar ne prosseguir la justicia que preten ab gent darmes ne apresonar los sotsmesos de la corona reyal en la qual preten haver dret ne pendre rescats ne bens ne aguaytar los camins ne combatre ne occupar forçes ne ajudar a tals actes segons appar que fassen la gent darmes castellana et en regne Darago et de Valencia: et aço es clar e notori et deu esser be cert lo dit senyor infant que los regnes principat et terres a la reyal corona Darago pertanyents no hagueren permes permetrien ne permetran que algun dels competitors ab indegudes et desordonades maneres assajas de demanar et menys haver et aconseguir sa justicia ne per la dita gent darmes castellana ne com mes ni hagues et que tots los competitors ni metessen noy farian sino lo degut conservant tots temps lurs ignades fidelitat et naturalesa: e ab aço cessa lo fundament de la dita resposta parlant ab deguda reverencia et honor. E com tal desordinacio don alguna dilacio als dits affers de la successio no veu lo dit parlament que altre be sen seguesca: e deu considerar lo dit senyor infant et cascu dels altres competitors qui fes semblant les penes per dret contra aquells qui volen ab tals maneres no juridicas ne rahonables occupar les heretats en les quals pretenen succehir per justicia e mes deuen haver devant los ulls que la discussio de justicia se deu fer planament simple sens scrupol de alguna impressio en altra manera la justicia violentada no es a Deus plasent ne a dret et raho amigable ne bona legittima ne segura a aquell qui ab tals migants la obte: ne lo desviament del un dels competitors la on axi fos deu induhir lo dit senyor infant ne qualsevol dels altres competitors a fer semblant com tal attemptament sapia mes multiplicacio de inconvenients que algun reglament ne benavenir dels affers manejats. Et ha pogut star en ferm lo dit senyor infant et tots los altres competitors que lur justicia sera reposadament vista et ben entesa per manera que ell et cascu rahonablament sen deuran tenir per contents: e de qualsevol altre cap desordenat impressiu o indegut o illicit se pot be aconortar cascu dels dits competitors perque lo dit parlament segons dessus es dit sta et persevera en les requesta e protestacio et geminacions dessus dites: requirent vos notari que la dita replicacio continuets apres la dita resposta en levets e a ell e a tots los residents en aquell liurets carta publica com len vullen.

Núm. 302. Tom. 19. fol. 1400.

Benedictus episcopus servus servorum Dei venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis et dilectis filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis necnon baronibus nobilibus militibus domicellis sindicis quoque et procuratoribus civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie in parlamento dicti principatus Dertuse congregatis salutem et apostolicam benedictionem. In excelso trono celestis altitudo consilii suaviter cuncta disponens juxta suam ordinatissimam dispositionem adeo voluit subjectos populos regis freno dirigere et illum taliter habenas gubernaculi possidere quod pacifice possent subjecti consistere suoque discreto regimine votivis successibus abundare: ad hoc siquidem votum boni regis indesinenter aspirat ut sic respublica vigeat sic perseveret et sic suis fiat serena temporibus ut presidat semitas vitiis et sua providentia circunspecta florem cujuslibet virtutis inducat: timent enim tunc crassati malefici tunc vaccant crimina et insatiabilis compescitur appetitus tunc regis severitas acrimonia debita tam publica crimina corripit quam privata: ac contra ubi respublica regis solatio est destituta quodammodo justitie freno laxato adduntur peccata peccatis vitia vitiis cumulantur et indessinenter quampluribus criminibus et dissensionibus indulgetur. Ad vos itaque fratres venerabiles filiique dilecti monita nostra dirigimus et hortatus illo cordis affectu quo paterfamilias sepe natos utrumque discordes pacientia tollerat utrumque redarguit neminem damnat pro neutro judicat utriusque malum precavet uniuscujusque bonum promovet et quavis partialitate semota equa lance dulcedinis uniformique cordis amplexu ad vota conformia et paria pacis federa invitat. Hoc pro posse nedum utique pastoralis officii nos angit cura diutina qua cunctis mortalibus obligamur sed etiam merito nos constringit hoc natale solum pro quo labores assumere gratum semper habuimus et acceptum. Post obitum siquidem clare memorie Martini regisAragonum jam non modicum temporis attendimus effluxisse et super ejus regni successione legittima competitores plures insistere prelatorum et nobilium ac populorunm affectus in vota varia desidere literatorumque virorum judicia esse divisa ideo non solum non possumus non dolere sed et graviora timentes imposterum dubitamus. Oceurrite igitur dilectissimi recolentes quam felix antiquorum nostrorum veneranda vetustas que tam amplo terrarum margine soloque tam fertili deffensionis tam forti repagulo ac tantorum clarissimorum virorum patronis commitens glorioso et paccatissimo vos regno donavit. Animadvertite igitur prudentissimi viri ne malorum omnium operante satore sensus vestros terrene cupiditatis quivis error involvat ne qua sinistra fallat oppinio nox in sue apetitus obtenebret seu trahat indevia privata voluntas unde quod absit pacis et unionis debite dulcore fugato discordie virus subintret miserandis populis proculdubio periturum: quin potius vos viri notabiles in illum eternum judicem cuncta cernentem vestram aciem dirigentes justititiam diligatis. Attendite doctissimi viri vos hujus regni principalia fore membra vestro capiti unienda sine quo invalida quevis compago subsistit. Nonne corpus exanime sino capite truncum se offert intuentibus indecorum? Quid ergo tardatis quid procrastinatis dilectissimi formidanda vestri maxima corporis cum jactura? Omnis enim membrorum decor et decus in ipsius capitis integritate consistit. Quid si tandem ejusdem corporis membra discordent? Nil turpius nil vilius nil tandem eque pestiferum esse potest ut quod abhominabiliter dici potest contra naturam in eodem corpore sint simul et semel varie voluntates: in vestra concordia carissimi pax et salus in discordia vero extrema ruina. Beneficiorum itaque patrie vestre memores esse vellitis in sue imo vestre salutis integritatem intendite et per unionis pacis et concordie media quo nichil dulcius nichil potius comuni et universali aspirate quieti. Externa vos exempla perterreant. Quid atheniensium quid cartaginensium quid romanorum nisi civile odium et privatum comodum anichilavit imperia? Date ergo dextere dexteram pacis et unionis federa jungite voluntates unitate paci intendite patrie discordes unite instruite nescientes quod totum si quid vobis patrie amoris est ejus caritas integrabit. Quis vestrum obstinatis animis non erumpat in lacrimas quem non comoveant ob amorem et patrie caritatem viscera pietatis quis ad tam infaustum casum si obviare negligitis non pavescat? Ipse nempe rex pacificus Jhesuschristus evangelitzans pacem dixit omne regnum in se divisum desolandum et domum supra domum asseruit ruituram. Vulgare quidem est concordia res excrescere parvas discordia vero dilabi maximas et dissolvi. Guerrarum utique tristis eventus est et nil aliud quam fames vincula carceres predas ferrum et ignem exitiumque minatur pax vero solatium placidamque quietem. Vos igitur venerabiles fratres filiique dilecti ad hec totis viribus invitamus quatenus sepositis terrenis affectibus timorem Domini qui est initium sapientie ejus primitus induentes rectum ut prediximus inquirere: studeatis vos insuper regregii viri quos non imbuit litterarum scientia juri et veritati redite patienter passiones deponite affectusque terrenos quoniam pacem patrie civiumque salutem private comoditati tan divinis quam humanis legibus quam etiam moralibus exemplis illustrem esse non ambigitis preponenda: neque tandem vestra prudentia patiatur rem tantam more dispendiis procellari nusquam enim diuturna regnorum vacatio absque multorum dispendio esse potest. Ad summam dilectissimi cum teste Scriptura impossibile sit absque regali providentia pacem dari hortamur vos per viscera misericordie Crucifixi quatenus sinceriter unanimiter et alacriter super rege futuro destinetis inquirere veritatem ut gaudium subsequatur omnium populorum: quod siquidem propiciante Deo ut propensius obtinere possimus divinis obsequiis apud Altissimum pias fundere preces nostra solicitudo totis viribus non cessabit. Data Paniscole Dertusensis diocesis X kalendas febroarii pontificatus nostri anno decimo octavo. - Laurentius. - R.

Sesión del día 9.

Abrióse con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 303. Tom. 19. fol. 1404.  

Als molt reverents nobles et honorables senyors lo parlament general del principal de Cathalunya. - Molt reverents nobles et honorables senyors: axi com ab nostra derrera letra vos scrivim ab difficultad e affanys havem obtengut que aquests senyors daragonesos tollerarien e sperarien la venguda del noble mossen Berenguer Arnau de Cervello per alguns dies: e per ço com per alguns nos era stat scrit que lo dit mossen Berenguer seria açi dissapte o digmenge prop passats havem comportats aquests dies ab les millors maneres que havem pogut. Mas com vehem ara que los dits termens son passats e lo dit mossen Berenguer no es vengut ne encara ne sabem res somne molt maravellats et torbats: pregam molt affectuosament vostres reverencies nobleses et honorables savieses que en totes aquelles maneres que sien possibles vullats provehir que lo dit mossen Berenguer Arnau sia açi lo pus prest que fer se puscha car la triga qui ses dada als affers som certs que no ha en res aprofitat: placia a Deu que no haja nogut et que no noga mes si plus avant de quens dolrem molt: pero nosaltres noy podem altre fer: Deus y gents nos hagen per scusats. Altres coses molt reverents nobles et honorables senyors a present nous scrivim mas que sia lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç a VIII de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona els altres missatgers en Arago trameses apparellats a vostra honor.
Sesión del día 11.

Tratóse de algunas reclamaciones particulares que se habían presentado contra el conde de Urgel, y de los asuntos del reino de Valencia.

Sesión del día 13.

Fue leída la siguiente carta:

Núm 304. Tom. 19. fol. 1417.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors los del parlament del principat de Cathalunya ajustats en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors: digmenge a XX dies del mes de deembre prop passat per gracia de nostre Senyor ab bon salvament arribam en castell de Caller on fom molt be et notablament reebuts per lo molt noble baro lo comte de Quirra et per tots los altres nobles cavallers et gentils homens qui alli eren et no resmenys per los honorables cavallers del dit castell als quals premeses cordials salutacions havem donades les letres de creença per vosaltres senyors a ells trameses e explicada als damunt nomenats la dita creença los dits comte nobles cavallers gentils homens et consellers respongueren queus regraciaven molt les coses en virtut de la dita creença a ells dites et explicades et que si be havien servit en temps passat axi be et mills entenien servir la corona Darago et principat de Cathalunya en lesdevenidor et pugnar per la cosa publica daquell regne tant com los fos possible: empero attes que ells havien molt servit et despes lurs facultats et bens et no havien haut gran temps havia passat soccors de Cathalunya et eren molt esmeses no podien fer bonament sa honor ni pugnar contra losrebelles a la dita corona segons havien voler dients que sino eren soccorreguts nou porien suportar ans sen haurien a jaquir et tornar en Cathalunya la qual cosa los seria molt greu. Mes avant senyors sapiats que dimarts a XXVIIII del dit mes en nom de Deu nos recollim en les dites naus per navegar vers lo regne de Sicilia et dilluns mati que comptavem IIII dies del mes de janer del any MCCCCXII ab bon salvament fom navegats prop la illa de la Fonyana que es davant la villa de Trapena on havie dues naus de janovesos que staven surgides ço es una gran armada appellada la nau imperial hon havem sabut que havia CLXXX combatents et laltra poqua les quals aqui mateix temen una cota carregada de vi en un leny que havien pres de cathalans: et decontinent que hagueren vista de les nostres naus jaquida la presa tallats los ormeigs et sfondrades barques de les naus feren vela prenent la via de mig jorn et los dits capitans ab les sues naus donarenlos caça aquell dia fins hora de mig jorn e mossen Bernat de Furcia qui era en la nau den Vallocera lavos capita et pus avançat de les altres veent que les naus se lunyaven daquesta illa requerí et protesta al dit capita que giras et posas ell et tots los altres en terra: et de fet lo dit capita gira faent la via de Trapena et vent de la tramuntana donans al denant et arrabaçans dins mar: e lo dimarts seguent mudas lo vent et fem la via de la terra et ab un laut de Marçala sabem nova certa de la terra que la senyora reyna era en la ciutat de Palerm et mossen Bernat de Cabrera en la vila de Xatha la qual ab certs tractes XX dies havia passats sera reduhida a sa obediencia: e mes avant que mossen Xanxo Roiç ab alguns barons daquest regne per via de scalament de nit havia entrada la ciutat de Cathania X jorns havia passats on se son seguides moltes morts et robaments de cases. E sabuda aquesta nova los dits capitans a instancia de nosaltres fahien la via de Palerm et quant fom devant Marsala hagueren vista de tres naus de janovesos ço es una gran et dues poques que eren al port de Trapena: les quals aximatex havents vista de nosaltres feren vela et prengueren la via de tramuntana et les dites nostres naus aquell dia et tota la nit seguent donarenlos caça et com vench laltre dia per lo mati les dues naus poques forense allargades que no foren vistes al mon et la nau gran fonch a pich de les nostres naus les quals carregaren veles et strenguerenla tant fort que ella vench a venia et retes et fon salvada vida et membres a la gent. Aquesta nau sapella la nau Marta et era den Anthoni de Besofarga et be armada de port de MCCCC botes on havia CLXV combatents et mes: et sonsi trobats de VIII en VIIII milia ducats et de XXXX en L bales de draps entre los quals ha algunes bales de draps florentins et vervins et CC cuyrasses el DC ballestes
sobergues et moltes cotes de malla bacinets caps davant braços e arnesos de cama et de cuxa et altres moltes coses axi que entre tot val al pus de XX milia ducats. En apres los dits capitans a requesta nostra faents la via de Palerm lo dissapte seguent per lo mati se trobaren be LX milles dins mar davant Capogallo et hagueren vista de dues naus de janovesos una gran et altra poca que eren exides de Palerm et fahien la via de Trapena: et com les dites naus hagueren vista de nosaltres giraren la via de Palerm et les nostres naus ampraren veles et tot aquell dia fins hora de completa ab gran vent et temps brut donaren caça a les dites naus et la poca anasen de la vela et
la gran romas tant que la dita hora de completa veentse al mig de les nostres naus vench a pactes et salvada vida et membres a la gent retes et fonch presa qualsque X milles davant Palerm. Aquesta nau es de port de M botes appellada Batista Spindola: era be armada de CLXXX combatents o pus pero no es de tan gran valor com la primera mas es pus fort: e segons apres havem entes com los dits capitans feren calar la prop dita nau davant Palerm molta gent de la ciutat et entre los altres la dita senyora reyna et veeren es prengueren esment de les naus et presumiren que eren les naus on nosaltres erem pujats de que hagueren gran plaer et decontinent la dita senyora feu metre a punt la galea de mossen Ramon Torrelles et trametia a les dites naus et de fet nosaltres la vehiem venir et per un grop de pluja et de mal temps hacsen a tornar et les nostres naus per son salvament meterense en mar et squivaren la terra: et quant vench lo dilluns seguent per lo mati ab gran affany acostarense a la terra et surgiren davant Trapena vers la dita illa de la Fonyana: et lo dimarts mati a XII del dit mes isquerem en Trapena on fom be acullits et reebuts: e apres que fom en Trapena axi la dita senyora reyna com lo dit mossen Bernat de Cabrera sabents que erem arribats alli nos han scrit notifficantsnos com havien gran et singular plaer de nostra venguda. Nosaltres senyors treballam ab diligencia que al pus prest que porem siam a la dita senyora et depuys lo dit mossen Bernat: aytant com nos sera possible treballarem ferventment que los fets per que som tramesos migançant la gracia divinal vinguen a bona et deguda fi et conclusio. Als a present noych ha de nou de queus pugam scriure mas com lo cars ho requerra et haurem fusta rescriuremvos de tot ço
quis seguira dels dits negocis et de totes altres novelles et coses de que rahonablament vos degam scriure. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo sant Sperit en sa guarda. Scrita en Trapena a XIIII dies de janer del any de la nativitat de nostre Senyor mil quatre cents dotze. - Los missatgers del principat de Cathalunya qui son en lo regne de Sicilia a vostre plaer et honor apparellats.

Procedióse después al nombramiento del abad del Estany, para que pasase a instar al conde de Urgel que se abstuviese de enviar tropas a Valencia; y al de Francisco de Erill, para que fuese al encuentro de dichas fuerzas y procurase disuadirlas de su proyectada empresa.

Sesión del día 15.

Acordóse el despacho de varias cartas que fueron leídas mas adelante.

Sesión del día 18.

Se dió audiencia a un enviado de Raimundo de Perellós, que manifestó que dicho jefe, el cual pasaba a Valencia con algunas fuerzas por órden del conde de Urgel, estaba dispuesto a retirarse, siempre y cuando se lo ordenase dicho conde, su señor, a quien podía escribirlo el parlamento.

Sesión del día 20.

Los embajadores que habían sido enviados a Alcañiz dieron cuenta de su embajada, y presentaron la concordia que habían firmado con el parlamento aragonés y algunos comisionados valencianos (1). En virtud de dicho convenio tratóse de elegir desde luego las personas de que en él se hacía mérito, pero nada pudo aun resolverse. 

(1) Se insertará esta concordia más adelante, al principio de las actas del compromiso de Caspe.

Sesión del día 22.

Los representantes de Mallorca presentaron los siguientes escritos:

Núm. 305. tom. 19. fol. 1442.

Molt reverent molt noble molt honorable e savi parlament: con lo consell general del regne de Mallorques representant tots los brasses e estaments de aquell regne e son univers sollicitat avisat instat e request per lo molt honorable en Luis de Averso ciutada de Barchinona vostre missatger e dels honorables consellers de Barchinona e ab letras vostras e lurs que lo principat e regnes de las parts deça a la corona reyal subjectes eren disposts a prest comu e concordable aplech pera venir a la regonexença vertadera e justa del que deu esser ver princep rey e senyor de tots succehint en la alta corona reyal al molt alt senyor rey en Marti de gloriosa memoria rey deffunt derrer cert senyor nostre perque deguessen elegir e tremetre lurs missatgers e sindichs daça per esser e entrevenir e fer lo degut de lur lealtat per lo dit regne en lo comu e concordable aplech ab los altres regnes e terras deliberas de present de trametre deça per lo dit negoci nos en Berenguer de Taguamanent cavaller Arnau de Mur doctor en decrets e Jacme Albarti sindichs e missatgers ab legitima plena e bastant potestat en via juridica e de justicia pera la dita regonexença de la justicia declaracio publicacio e complida execucio de aquella ab los altres diputadors per los
altres regnes e principat per lo dit tant alt acte los quals fom junts en Barchinona dissapte a XXI de juny prop passat e de present presentam nostras letras de crehença al present reverent parlament ladonchs resident en Barchinona e als honorables consellers de la dita ciutat e sabuda la prorogacio feta pera la present ciutat de Tortosa del present parlament requests e instats per aquell que açi daguessem venir divenres a XX dies del mes dagost fom junts assi en Tortosa e a prechs vostres per diverses temps som entrevengunts en lo present reverent parlament e a prechs vostres con trametessets a Alcanis al reverent parlament del regne de Arago lo molt honorable misser Johan Dezpla doctor en leys missatger del present principat de voluntat de nos dits Arnau e Jacme hi ani yo dit Berenguer de Taguamanent per lo dit regne ensemps ab lo dit honorable vostre missatger e aqui estiem abdos setanta jorns o aquen entorn. E apres tornats açi con lo present reverent parlament hagues acordat de trametre al dit reverent parlament de Arago resident en Alcanis vostres reverents noble honorables savis e sollempnes missatgers a prechs e requesta vostra tots nosaltres dits missatgers e sindichs del dit regne de present anam al dit loch de Alcanis hon fom junts dissapte a XXIII del mes de gener prop passat e de present presentantsnos al honorable gobernador del regne de Arago requerim e instam que fossem oits en proposar la intencio del dit regne e nostre en lur reverent parlament e fo a nos dilatat fins al dimecres a XXVII de gener: e
lo dit jorn explicada nostra proposicio en lo dit reverent parlament Darago ab oferta fraternal justa e juridica de acompanyarlos e entrevenir ab ells e ab los dits vostres missatgers reverents e altres a qui pertangues en tots bons tractaments e acorts pera venir a la regonaxença de la justicia segons lo deute de la feeltat del dit regne e nostra e lo degut al dit regne de Mallorques per lo dit reverent parlament de Arago fo retenguda deliberacio e accord sobre respondre a nos del dit article: e durant lur delliberacio continuadament los diputats per lo dit reverent parlament de Arago ab los vostres missatgers reverents entrevenint lo reverent mossen Francesch Daranda missatger de nostre sant pare han tractat e deliberat entre ells en certa manera sobrels preparatoris e antecedents a la regonaxença e examinacio de la justicia de nostre ver rey e senyor sens alguna sabuda consentiment ne entreveniment nostre. E lo dit reverent parlament de Arago nos ha trigat de respondre per spay de XV jorns ço es fins al dimecres que haguem X del mes present de fabrer quant sens nos hagueren concordat sobrels dits preparatoris e antecedents dientsnos que havian e reputaven a nos per regne e que ensemps ab vostres reverents missatgers nos comunicarien lurs tractaments e acorts en los dits affers: e lo dit jorn hora de vespres present lo dit reverent missatger de nostre sant pare lo molt honorable en Berenguer de Bardaxi savi en dret present lo senyor bisbe Dosca diputats per lo parlament de Arago e los dits reverents missatgers del present reverent parlament feu publicacio e denunciacio a nosaltres dits missatgers dels acorts e managaments e conclusions e finaments dels preparatoris en certa manera tractats servats conclosos e acordats sens algun consentiment voluntat requesta ne entreveniment nostre. E con sobre aquells nos haguessem retengut acort lo dijous a vespres a XI del present mes present lo dit reverent missatger de nostre sant pare e los dits dos tractadors del parlament Darago e los dits vostres reverents missatgers foren per nos offerts certs capitols e articles tocants diverses vies en part juridicas e en part flixants e condescendents a menys del degut al regne de Mallorques demanantlos consell segons Deu e lur consciencia sobre aquells e offerints segons lur consell sil nos daven de present anar o trametre al dit regne per haver pus ampla potestat si master la haguessem: tenor dels quals capitols vos offerim açi de present. Retengut per tots acord sobrels dits capitols e partits dissapte a vespres nons fo donat consell sobre aquells articles algu mes que haguessem altra potestat empero que per aquella havernos trigaria la prossecucio e continuacio dels affers: e con requerissem e pregassem quens fossen dadas almenys per cascuns letras consolatorias al consell general del regne e certificatorias de lur intencio aquellas axi poch havem haudas. Per tant nos dits missatgers presumints en cert e indubitadament que axi com sens nostre entreveniment requesta ne sabuda consentiment ne acord ses tractat finat e conclos en los dits preparatoris contra lo degut segons forma de dret e de justicia al dit regne de Mallorques axi poch serem demanats ne admeses en entrevenir en nomenar ne elegir personas activè ne passivè jatsia en via de dret necessari per justicia sia nostre entreveniment qui som ja elets constituhits e approvats per lo dit regne de Mallorques qui de dret e justicia no menor potestat e auctoritat ha e haber deu en los dits affers que cascun dels dits altres regnes e principat e que nostra aturada dequiavant es vana e sens algun fruyt per lo dit regne de Mallorques: en lo dit negoci a la prossecucio del qual segons lo deute de lealtat fealtat e justicia lo dit regne e nos açi per ell som e serem tostemps prests de fer lo que degam ab los altres regnes e principat: car pera testimoniagar los actes quis faran si a Deu plaura be a la fi en tot sa enteniment no appar segons intencio e obres dessus ditas sia necessari nostra personal residencia o entreveniment com an als fins açi no haja servit nes sper a servir nostra venguda no per nostre defalliment ne de nostra potestat mas per no admissio del dit regne de Arago e del dit principat o dels dits reverents sos missatgers segons dessus es recitat: pregam e requerim lo present molt reverent molt noble e molt honorable parlament quens haja per escusats si perque no som admeses per ells ne lo dit parlament Darago en lo quens pertany ens es degut per justicia que axi com ab requesta e instancia vostra hic som venguts e hic havem fins açi envastat ultra VIII meses eus havem seguits e açi e Alcanis ab vostre beniplacit e grat nos ne retornem de present al regne de Mallorques: e queus placia fernos dar de present translat dels capitols en scrits concordats entre vostres reverents missatgers e lo dit reverent parlament Darago per refferir al general consell del dit regne lo dit proces los quals hi fassen per justicia lealtat e naturalesa innada lo que deuran fer en tota bona concordia e benavenir dels dits affers axi con continuadament han e havem fet fins açi e per ells ne per nos no ha stat ne stara. E de la present explicacio requerim per nostre descarrech essernos feta carta publica per lo notari present.

Núm. 306. Tom. 19. fol. 1444.

Primo: que sien eletes dotze personas ço es per lo parlament de Arago tres e per lo parlament de Valencia si concordar se poran altres tres e per lo parlament del principat de Cathalunya altres tres e nosaltres tres qui som elets per lo regne de Mallorques e que en aquests XII fos remes la vera conaxença e decisio a quis pertany los dits regnes e principat per si hagues esser la major part concordant. - Item attes que los valencians per elegir missatgeria per trametre açi en Alcanis nos son puguts concordar de que es opinio que en la eleccio del nombre de tres nos podrian concordar parria que en aquell cas que de la dita eleccio nos concordassen los de Vinalaros ne elegissen un a lur voluntat e los de Trayguera altre e lo terç fos remes a nostre sant pare o a altre persona de qui ells se concordassen lo qual fos elet del dit regne menys sospitos a las ditas parts. Pero los dits missatgers aquest capitol e la substancia de aquell remeten a concordia e disposicio dels reverents missatgers del sant pare e parlament del regne de Arago e embaxadors del principat de Cathalunya. - Item que los demunt dits XII diputats elegissen a las mes veus quatre notables personas homens de bona vida e bona consciencia e de aquests no fos fet negun dubte si eren mes de un regne o principat que daltre e que aquests haguessen esser per tots e que fossen ensemps ab los XII e que hoissen los competitors o allegacions de aquells e que presents los quatre dessus dits los dits XII diputats tractassen e menajassen es concordassen si fer se puria de la regonaxença dessus dita sens quels dits quatre no diguessen res: e en cas que nos poguessen concordar que de aquells competitors de que sera lo dabat fos comes als dits quatre e aquells en absencia dels XII hoides plenariament totas las rahons haguessen poder de veure regonexer e dicisir a qual per justicia pertany la successio. - Item en cas que la dita via o vias qui son juridicas no fossen plasents als parlaments de Arago e del principat que en aquell cas en lo nombre de las personas a qui fos remesa la regonaxensa de la justicia ne hagues haver alguns del regne de Mallorques de quin stat
se volguessen los quals fossen anomenats per los tres missatgers del regne de Mallorques ara residents en Alcanis si plau als parlaments que fossen dells sino que fossen altres de la illa e regne de Mallorques e quels approvassen los parlaments del dit acte e que fossen elegits per ells e que
fossen en nombre tants com serien los qui entrevendrien del o per lo regne de Valencia en la dita regonaxença comuna de la justicia. - Item en cas que las ditas cosas qui son lexants del dret degut al regne de Mallorques segons lo qual deuen esser per aquell regne nombre par als altres regnes e principat cascun per si no fossen plasents al dit regne de Arago ne al principat que almenys en tal cas hi hagues entrevenir una persona per lo regne de Mallorques de aquell regne natural en la examinacio de la justicia qui hagues esser nomenada per los tres assi presents a lur consciencia e approvada elegida per los altres parlaments fos dels tres qui son ara missatgers o daltres del regne de Mallorques fora ells tres. Empero en cas que del regne de Valencia hi hagues major nombre que del regne de Mallorques ni hagues en semblant nombre. - Item que en cas que aço nols plagues sie provehit que la persona natural del regne de Mallorques enomenadora per los tres fos altre persona del dit regne natural e no puxe esser algun de ells tres qui son ara missatgers car per be avenir e concordia dels affers plaura als missatgers del dit regne quant es per ells salvadas tostemps totas prerogativas drets e preheminencias del dit regne en tots altres actes e en aquest matex si aquestas cosas no eren approvadas per lo general consell del dit regne con de aquellas los dits missatgers no hajan potestat nes puxen plenir e aço sots la reservacio del regne de Valencia dita en la fi del precedent capitol. - Aquestes coses se dien tan solament monent e no renunciant a dret degut perque vege lo reverent missatger de nostre sant pare e lo reverent parlament del regne de Arago e reverents missatgers del principat que los dits missatgers son de intencio de tota concordia e de tot benavenir dels affers de aquelles fehentsne jutges los dits reverents missatger tractadors e missatgers del principat segons Deu justicia dret e bona consciencia carragantlos que no prejudican en ço que no deuen fer al dit regne de Mallorques ne li tolguen ço que vegen que
per justicia li es degut con de sos drets negu majorment universitat o regne no dege esser privat o despullat sens culpa o gran causa e majorment en acte semblant quis deu prosseguir per via de pura justicia. - Item fo aqui mateix offert de paraula per nos que si lo regne de Valencia dava loch que de las personas eletes no ni hagues alguna qui fos de o per aquell regne que quant es per nosaltres quens plauria e dariem loch que del regne de Mallorques no ni hagues e creyem que plauria al general consell del regne e hi daria loch per bona concordia e ben avenir dels affers. - E ordonat per ells en comuna concordia segons justicia e bona consciencia quels appar degen fer los missatgers del regne aquells de present ne consultaran lo general parlament del dit regne per haver de present de aquell plenera e legitima potestat.

Sesión del día 23.

Tratóse de proceder al nombramiento de los nueve compromisarios que debían verificar la elección de sucesor en el reino; pero no recayó sobre esto ninguna resolución. Fueron discutidos además algunos otros asuntos, aunque también sin resultado.

Sesión del día 24.

Después de haberse dado audiencia a un enviado del conde de Urgel (1), fueron leídas las siguientes cartas:

(1) Muy a menudo, al estractar una sesión, nos vemos privados de detallar las materias de que en ella se trató, porque el escribano secretario se contenta con decir en el acta: et explicavit nonnulla verbo. quae ideo hic inseri ommittuntur.

Núm. 307. Tom. 19. fol. 1452.

Al reverend pare en Christ mossen lo bisbe de Sogorb. - Reverend pare en Christ: Com algunes notables persones havents poder de aquestes coses dejen esser daci a XXVIIII de març primer vinent en la vila o castell de Casp ajustades per investigar instruir regonexer e publicar a qui los vassalls e sotsmeses de la real corona Darago deuen prestar lo deute de feeltat e qui en lur ver rey e senyor per justicia segons Deu e lurs consciencies haver dejen e sien tenguts: per ço nosaltres exortam vostra reverend paternitat en custodia de la qual lo egregi don Frederich comte de Luna es o esta que lo pretes dret del dit don Frederich en la successio dels regnes e terres de la dita
real corona Darago prosseguiscats e prosseguir façats per sufficients procuradors e advocats. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt reverend arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de
Catalunya apparellat a vostre honor.

Núm. 308. Tom. 19. fol. 1452.

Als reverends nobles et honorables senyors los deputats del general de Catalunya e sis persones a ells adjunctes. - Reverends nobles et honorables senyors: Per ço com les coses de queus scrivim seran dins fort breus dies necessaries per informacio de aquells qui deuen fer la noscio e publicacio de nostre ver rey e senyor: volem eus pregam que façats fer trellats autentichs en bona forma per notaris dignes de fe testificats e ab decret de jutge decretats de tots los testaments dels reys passats e de les unions dels regnes e principat e de totes altres cartes qui sien en larchiu real fahents per los drets de la successio e aximateix sien e stiguen amanides les croniques en manera autentica e que facen fe e que si meta ma decontinent de guisa que quant sera necessari qui sera fort prest pusque esser haut sens dilacio o difficultat alguna. Aximateix volem queus informets com despeses comunes se fan per tota la terra com se partexen o quina part ne paga Arago e quina Valencia e quina Catalunya e quina Mallorques e de ço que trobareu nos scriviu: e en les dites coses vos pregam sie donada gran cura com la disposicio dels affers no require dilacions ne grans termes. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt reverent arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Catalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día 29.

Fueron leídos varios papeles relativos a las disensiones que aun continuaban en el reino de Valencia. 

Sesión del día 1. de marzo.

Leyóse otro largo proyecto presentado por los síndicos de Mallorca, relativo al modo con que debía procederse a la elección del soberano, y encaminado principalmente a dar a aquel reino la misma intervención en dicho nombramiento, que a los demás de la corona.


Sesión del día 2.

Fue leído un escrito de Dalmacio Çacirera, que versaba también sobre el mismo asunto de la elección.

Sesión del día 3.

Se acordó prorogar los veinte días, dentro de los cuales debía verificarse la elección de los nueve compromisarios, según los capítulos concordados en Alcañiz.

Sesión del día 4.

Los embajadores de Francia presentaron un escrito en que pedían que la elección hacedera de compromisarios recayese en personas que, á mas de estar dotadas de la debida sabiduría y probidad, no pudiesen ser sospechosas a ninguno de los pretendientes. Tratóse además de los asuntos de Valencia y de las pretensiones de los mallorquines.

Sesión del día 5.

Dióse audiencia a Jorge de Caramany, enviado por el conde de Quirra para tratar de algunos negocios interesantes del reino de Cerdeña.

Sesión del día 7.

Se presentó en esta sesión el siguiente escrito:

PARTE III