14 DE MARZO.

14 DE MARZO. 

Reunidos los Diputados y Consejeros, llamaron a su presencia a los embajadores de la Reina y les dieron la contestación que contiene la siguiente cédula, que fue antes aprobada por los Concelleres de la ciudad, facilitándoles copia de la misma, por haberla pedido. Se recibieron y espidieron, además, las cartas que siguen.

Sobre les codes exposades e reportades per los reverend e magnifichs Castella Demposta e mosen Luis de Vich per part de la Serenissima Senyora Reyna als
diputats e consell lo Principat de Cathalunya (se lee Catbalunya) representants es stada deliberada esser feta la resposta seguent.
Primerament com ateses diligentment e considerades totes les coses que occorren han pogut sobre la entrada quis diu esser feta en Arago per lo conestable de Navarra ab gens de Castella e per los sobredits embaxadors exposada als dits diputats e consell ha paregut al Illustrissim Senyor Primogenit consellar provehir en tal forma que si efecte podra haver sera provehit al servey de la Majestat del Senyor Rey e quietut de sos subdits.
E mes los dits diputats en consell han deliberat sien pregats los dits embaxadors los placia dir e explicar a la Excellencia de la dita Senyora sia de sa merçe no pendre a enug o admiracio si axi promptament com desigen les coses necessaries al servey e honor de la Majestat del Senyor Rey de la dita Senyora repos e benefici del Principal nos son pogudes compendre car ultra que han stats occupats algunes hores en coses que dilacio no tolleraven pero la magnitud del fet exhigex gran attencio maturitat e molt pensada deliberacio e que les coses seran Deus volent quant pus se podra en conclusio la qual sera tramesa a la dita Senyora e comunicada persones qui ab la sua Excellencia tractaran e per merçe sua seran les coses axi compostes que succehira a servey de la Majestat del Senyor Rey e de la sua Excellencia e benefici repos e tranquillitat del dit Principat e de la cosa publica de aquell.

Als molt reverend e molt honorables e de grans savieses los senyors diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e molt honorables e de gran savieses senyors. Certificamvos com per alguns afers e certs negocis la honor e utilitat de aquesta vall hoc e de tot lo Principat de Cathalunya concernents nosaltres trametem a les vostres reverencies Narnau de Ademar e En Johan de Capsterayn missatgers nostres als quals vos supplicam tant com podem e sabem a les vostres molt grans savieses sia plasent de darlos fe e ferma creença en tot so e quant de les nostres parts vos diran e explicaran la qual cosa vos haurem a gran e molt singular gracia. Oferintsnos promptes e apperellats de fer e complir tot so e quant per les vostres providencies a nosaltres sera manat. En pregam a nostre Senyor Deus de tot mal vos vulla guardar. Scrita en la vila de Velha en la Vall Daran a V dies del mes de març. - Los qui humilment se recomanen a vosaltres los gentils homens consols e jurats e los altres prohomens tots de la vall Daran.
(Vielha, Vall d´Aran)

Al molt honorable mossen lo veguer de Cervera o a son lochtinent.
Molt honorable mossen. Entes havem que en aqueixa vila per obra de algunes maligioses persones ses moguda una concitacio o avolot (abalot, avalot; alboroto) assats perillos al bon stament de aqueixa universitat e encara de tot lo Principat de Cathalunya. E com tals coses sien dignes de castich e nosaltres per nostre ofici e per lo special carrech e comissio que sobre aço havem de la cort General de aquest Principat vullam fer deguda instancia per lo degut castich de aço fahedor. Per tant vos requirim ab la present sots virlut del jurament e homenatge per vos prestats de obtemperar e exequir totes nostres requestes que de continent vista la present del dit insult concitacio o avolot e de tot lo que sia stat per la dita occasio rebau bona e suficient informacio e si per aquella vos constara de culpa de alguns vos assegureu de tots aquells a fi que absentar nos puixen. E apres de la dita informacio nos trameteu aci prestament e per correu traslat clos e segellat e per vostra letra nos certificau de tot ço que per vos hi sera enantat a fi que vista la dita informacio e lo que per vos hi sera provehit se puixa fer per nosaltres la instancia e provisio deguda. Placiaus per lo tant interes que aço sguarda a aqueixa universitat e a tot lo Principat en aço be retre lo deute de vostre ofici. Dada en Barchinona a Xllll de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Luis de Vilaplana diputat local en la vila e vegueria de Cervera.
Diputal local. Sobre lo quens haveu significat per vostra letra que es cosa ben digna de provisio e de castich nosaltres scrivim al veguer de aqueixa vila quen reba informacio e assegur de totes persones quis mostren culpables e mes nos trameta traslat de la informacio perqué nosaltres vegam la cosa com passa. Trametem vos la letra ab la present. Donaula al dit veguer e feuhi instancia pero hajauvoshi ab moderacio per manera que nos puixa dir que vos per propia passio o per algun altre sguard passeu los deguts termens. E notau be lo queus dehim car no sens causa. Dada en Barchinona a XIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als honorables e savis senyors los jurats de Gerona.
Honorables e savis senyors. A nosaltres son atesos En Anthoni Salvat e Johan Noguera de aqueixa vila qui eren stats fets conestables de una cinquantena de homens per los quals vos havien scrit nos trametessen aci per causa del exercit fet per recuperacio de la persona del Senyor Primogenit. E per quant abans de lur partida a nostre Senyor Deus ha plagut axi dispondre que de la liberacio del dil Senyor se hague bona nova nosaltres vos scrivim que no calia trametre la dita gent. E axi la dita cinquantena ha sobresegut en venir. Los dit empero conestables son atesos dients que han comprat cert drap per tota la companyia e fetes algunes missions (mesions, despeses) per aquesta raho de les quals nos han demanada esmena e satisfaccio. E per quant per les moltes occupacions que son en lo consistori nostre per causa de la benaventurada venguda del dit Senyor Primogenit e per altres rahons concernents lo benefici del dit Principat nosaltres no havem pogut entendre en les coses per los dits conestables demanades perque no perdessem aci temps los havem aconsellat sen tornen. Apres Deus volent que aquestes fahenes hauran algun repos nosaltres en lo dit negoci dels dits conestables e de altres qui son en semblant mateix cas entendrem e farem que neguns no hauran causa de querellarse de nosaltres. Pregamvos en lo mig doneu orde que los drapers vullen comportar alguns dies e si fer nou volen que lo cost dels dits draps e altres messions fetes se paguen entre tots los de la cinquantena comunament per manera que los dits conestables no hajen sostenir lo carrech per tots car nosaltres nos tenim per dit que si havem obs alguna gent tremetrem per aqueixa cinquantena e apres farem com dit es ques faça smena e satisfaccio a tots los qui haver la deuran. E en aço vos pregam queus vullau interposar per manera que los dits conestables no sien agreviats e hauremvosho a molt plaer. La Sancta Trinitat honorables o savis senyors vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a XllIl de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita et cetera.
Egregi senyor magnifich e strenuu baro. Com per certs sguards que no curam aci explicar hajam delliberat que Nanthoni Johan çabater e de la conestablia dels çabaters qui en aqueix exercit sen torn del dit exercit e siam en segur tornara lo sou del temps que no haura servit vos pregam e encarregam queus placia stapolar e leixar aci venir lo dit Anthoni Johan del dit exercit. Dada en Barchinona a XIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya et cetera.  

14 DE ENERO. (1461)

14 DE ENERO.

Después de haberse presentado Luis de Vich y habérsele contestado por el abad de Monserrat en los términos acordados anteriormente, se dio lectura de varias cartas que se habían recibido y van copiadas a continuación; y habiéndose luego presentado algunos otros individuos de los convocados de los tres estamentos, se les dio cuenta del estado de los negocios, y aprobaron también por unanimidad todo lo obrado hasta entonces.

Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Stants dissapte prop passat ajustats per anar a la Senyora Reyna arriba a VIIII horas de mati Johan de Sant Per correu ab vostra letra e memorial dels usatges e constitucions e translats de aquells afrontants en la fahena del Senyor Princep de que havem hagut gan consolacio majorment com vehem vostres intencions e delliberacions declarades ab dita letra esser conformes in omnibus et per omnia en ço que nosaltres haviem ja delliberat fet e dit a la Majestat del Senyor Rey don havem a creure lo Sant Sperit obra en los coratges de tots. Anats a la Senyora Reyna supplicam la sua Altesa que pus lo Principat no era stat exaudit per lo Senyor Rey en les supplicacions de esser liberat lo Senyor Princep o liurat als cathalans a pena de carceller fos de merce sua suplicas sa Majestat volgues anar en Leyda ab ella e ab lo Princep e tota la casada e seria satisfet al interes e lesio dels usatges constitucions e leys de aqueix Principat mettentli al devant que de alli porie lo dit Senyor Rey provehir als fets de Castella a tot lo que plasent li fos e moltes altres coses apropriades a la materia. La sua Senyoria respos molt graciosament e alegre que ho farie de bona voluntat e crehie nostres motius esser molt a raho e conformes a venir a servey del Senyor Rey. Al despres dinar appellats per lo Senyor Rey hora tarda e manats exir tots los de son consell de la cambra solament restant ab ell lo senyor archabisbe son fill e Nanthoni Lombart scriva de nostra embaxada ha dit a nosaltres haver hagut avis cert que les gents del Rey de Castella son a la frontera de Arago e Navarra MDCCC de cavall e que ha per clar la vostra e nostra representacio es causa de aço per quant en Castella segons altres vegades nos ha dit e ja vos havem scrit ha nova que tots sos regnes e terres son rebelles havent lo dit Senyor per article que la dita fama ha covidat e fa simbell al Rey de Castella en fer lo que fa dientnos que la nostra aturada aci no fa fruyt algu ans gran dan e que abans agreuge que no benifique la fahena del Princep e que pus utilitat no fa la sua Majestat volguera fos dat orde solament restassem aci dos o tres de nosaltres e los altres sen tornassen e axi cessaria la fama qui es causa de moure lo Rey de Castella. Significant que apres millor se menegerie la fahena del Princep dient que per lo moviment del dit Rey de Castella se mostra clarament la culpa del Princep e la ligança que diu ha feta ab lo dit Rey concloent que nostres instancies son a gran deservey a nostre Senyor Deu e a la sua Altesa e dan a sos regnes e terres. Per nosaltres es stat satisfet que la fama de sos vassalls e specialment los cathalans es tant vulgada (divulgada) per lo univers que nunque de rebellio se porie haver penser e quant es en tornarnosne tots o part no esser en nostra facultat supplicant sa Majestat fos de merce sua nostras instancias e importunitats no dampnassen en res al Senyor Princep qui culpa alguna noy te posantli al devant que los fets de Castella e les comocions dels pobles e tots altres dans e
congoxes qui per causa de aço se speren stan en ma sua de esser abolides e reposades solament volent complaure aqueix Principat de tornar lo Princep en Cathalunya axi com crehie la sua clemencia hi fos tenguda per observancia dels dits usatges constitucions guiatge e altres motius per vosaltres senyors tramesos qui li son stats comemorats stesament.
E que are la sua Majestat havia millor opportunitat a descarrech seu complaure lo Principat que james anant continuar la cort en Leyda portanthi lo Princep on sens tota falla conexerien los cathalans esser prests e disposts a tot lo que sie servey e honor de la sua alta corona e altres moltes paraules qui serien largues de recitar. Lo dit Senyor respos que per sa fe la sua voluntat era de anar continuar la dita cort ans que fos lo moviment de Castella pero que ara per nenguna via noy hiria ans provehiria a les fronteres mas que reposat aço la sua intencio es de anarhi e entendre en tot bo que sia util e bon stament del Principat pero nunque ha dit quey vulle portar lo Princep. Axi mateix diu no enten haver contrafet a usatges ne constitucions e si ho ha vist que sie per son consell la sua Majestat ho reparara. E dan fi al rahonament notifica a nosaltres com daqui li son stats tramesos tres actes de cort dos del Rey En Pere e un del Rey EnMarti per los quals diu pot porrogar daci la cort e que axi ho enten fer perque en lo temps que hiria e vendria de Leyda provehira a les fronteres. Nosaltres havem dit a la sua Altesa quens par hi obsten capitols de cort e que la sua Majestat fes be veure sis podie fer. Dixnos que per aço havia fet ajustar consell ab tot que los juristes daqueixa ciutat de son consell diu li han scrit que ho pot be fer. E tornats en nostres posades hun home del consell del Senyor Rey vench a mi Comte de Prades dient que ell se dolie molt daquestas fahenas del Princep majorment si venien a ruptura e que ell havia pensat dient no haverne res del Senyor Rey que fora bo la sua Majestat fos supplicada anas en Leyda continuar la cort e ell veurie sis porie dar orde que lo Senyor Rey portas lo Princep en Fraga pero que on lo Senyor Rey continuas la cort fos promes e ofert per los de nosaltres qui entrevenim en cort que la cort no darie mes poder a vosaltres mossenyors del que teniu ne insistira pus sino en la manera que huy se fa per vosaltres e nosaltres. Per mi dit Comte li fon respos que al meu parer de portar lo Princep en Fraga non calie parlar car lo precipuu interes del Principat es com de aquell es stat tret. E lavors lo dit menejador dix veurem si poriem fer que fos portat en Aytona o a Miravet. E jo diguili que ho comunicarie a mos conembaxadors. Tot aço mossenyors fon reportat a nosaltres ir que ere digmenge de mati e per tots concordament fon delliberat que si lo Senyor Rey volia portar la Senyora Reyna per quant sens ella no creem res fer e lo Princep en Leyda on ere stat pres que de aço lo supplicariem molt humilment e que alli se comensas de menejar lo assossech e tranquille repos de pare e fill creents fer molt per dar començament a la fahena e veniem delliberats jatzia fos impertinencia e cosa exorbitant com quascu dege en cort entrar libertament pero per introduhir la materia e dispondrela en cami de meneig que oferissem los qui en cort entram tant quant en nosaltres fore de fer que la cort no donas mes poder ne per ella res fos innovat en lo fet del Princep stant empero en sa força e virtut vostra comissio e potestat e consell e nostra embaxada e lo exercici de aquells e que en aço fos prefigit terme de VIII o XV dies concloents que si aço venia be al Senyor Rey nosaltres consultariem vosaltres mossenyors ans de fer res. E axi fon tot per mi dit Comte reportat al dit menejador lo qual comunicat ab lo Senyor Rey respos la sua Majestat seria contenta de anar continuar la cort en Leyda e entrar en pratica de les dites fahenes pero que la Senyora Reyna no porie patir daci per quant havie presidir en les corts ab los LXXII e sens ella per absencia del Senyor Rey nos poria dar conclusio en los negocis de la dita cort e que seria content lo dit Senyor Rey portar lo Princep en Cathalunya sens anomenar loch.
Be creem mossenyors serie o Miravet o Aytona. Fet a nosaltres report de aço e comunicat stesament delliberam fos dit al menejedor per res no fluxariem que lo dit Princep no tornas en Leyda e menys ab nostre assentiment volriem fos encastellat ans com ho sabessem de nostre poder ab mija de supplicacions insistiriem en contrari e que de la Senyora Reyna per lo sguart dessus dit nos fluxariem jatzia ab enuig com cregam les sues intervencio e supplicacions poder obrar mes que totes altres. Reportada nostra intencio al Senyor Rey la sua Altesa nos ha fet dir que per res no portaria lo Princep en Leyda ne anomenaria lo loch on lo metrie manant que daci avant lo meneig cessas e axi la fahena moguda ses abolida. Vuy mossenyors havem dat carrech que lo consell del Senyor Rey ses aplegat a casa del senyor archabisbe de Çaragoça. Sonhi stats lo dit archabisbe bisbe de Gerona mestre de Muntesa bisbe de Taraçona don Pedro Durrea Justicia Darago mossen Johan Ferrandis de Heredia mossen Berenguer de Bardaxi don Miguel Gilabert mossen Johan Cerdan micer Luis de Santangel micer Johan de Gallach e micer Jacme Pau als quals juxta vostra voluntat notificada ab vostres letres havem ab copia de paraules sforçades e juxta la materia pertinents dit de part de aquest Principat lo quens ha paregut pertinent per incitar e mourelos en treballar ab la Majestat del Senyor Rey per conduhir tot amor a tranquille repos entre la sua gran Altesa e lo Senyor Princep notificantlus que per quant lo Principat de Cathalunya per servey del dit Senyor Rey e benefici de sos regnes e terres e per lo interes de les constitucions usatges e libertats del dit Principat havie molt insistit e insistie en aço volie fos a ells manifest que segons lur ben obrar en son cas e loch ho haurie a bona memoria e si lo contrari era haventho per interes propri no oblidarie la satisfaccio deguda. Lo dit archabisbe respos que ells de aço comunicarien e apres nos farien resposta. De totes les dites coses mossenyors vos havem volguts stesament avisar que tot vos sie manifest e encara vos certificam com huy depres dinar es partit lo vicicanciller de manament del Senyor Rey per prorogar la cort de Leyda. E nosaltres per provehir al necessari havem dat carrech que mossen Miquel de Boxadors e mossen Dalmau dez Volo cavallers e micer Vello sindich de Tortosa qui eren aci per los fets del dit Princep son partits ab letra nostra de creença a la cort e ab procures particulars de alguns de nosaltres per disentir si res hi ere attentat e per avisar vosaltres senyors e nosaltres del que sera. Per moltes vies se referme lo moviment del Rey de Castella ab tot nosaltres fermament nou cregam. Fins aci los deputats nons han feta resposta. Tot vos sie avis mossenyors. Com nosaltres bisbe de Vich Francesch de Pinos e Anthoni Riquer fom elegits embaxadors la cort nos dona tres porters qui continuament han servit e serveixen ço es Leonart Codina lo Navarro e En Calbo los quals per llurs necessitats demanen diners placieus ferlos algun socorriment qui lus sie trames aci ab lo primer correu. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables saviesas lo que plasent lus sie.
Scrita en Çaragoça a XII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e honorables senyors e de grans reverencies. Diluns prop passat que comptavem V del present mes de janer rebi una vostra letra la dada de la qual fonch aqui en Barchinona a dos del dit mes. Lo efecte principal de aquella seria que jo fos aqui en la dita ciutat a XII del dit mes hon molts altres axi matex seran per contractar dels afers del Senyor Princep e utilitat de la cosa publica. Hont mol reverend e honorables senyors jo no pux esser per la indisposicio de ma persona que quatre mesos ha stich malalt e detengut de greu malaltia segons lo portador de la present religios de aquest monestir vos informara pus largament al qual vos suplich doneu fe e creença en tot lo que de part mia vos dira e haverme per scusat car si possible fos a mi de molt bona voluntat hi anara. E no mes per la present molt reverend e honorables senyors sino que la Sancta Trinitat sia vostra guarda eus endreça en los dits afers axi com sab es necessari. Scrita en Sanctes Creus a VIIII de janer any LXI. - A ordinacio de vostres reverencies promte lo abbat de Sanctes Creus.

Al molt honorable e car frare micer Agosti de la Illa doctor en decrets canonge e ardiacha de Vallespir en la Seu Delna.
Molt honorable mossenyer e car frare. Vuy havem resebuda una letra dels reverent e honorables diputats del General de Cathalunya dada en Barchinona a dos del present mes contenent en efecte que com sobre la liberacio de la persona del Senyor Princep los dits diputats en vigor de la comissio per la cort qui ladonchs se celebrave en la ciutat de Leyda a ells feta hagen procehit segons Deus los ha administrat e fins aci no sie conseguit lo fi desijat ans hagen deliberat lo present capitol deure esser demenat e que volguessem elegir una persona la qual los trametessem ab suficient potestat per les coses aqui deliberadores e fahedores sobre la dita liberacio del dit Senyor Princep la qual persona sie aqui en Barchinona a XII del dit present mes e que per res fallir ne mancar en aquesta materia de tanta importancia no volguessem. Per tant que axi espatxadament no ses trobada en capitol persona per trametre aqui lo dit capitol vos ha elegit a esser e entrevenir en totes les dites coses aqui fahedores e delliberadores tocants e concernents servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica e tranquillitat de la persona del dit Senyor Princep. De la qual potestad apar en poder den Johan Rotlan notari e secretari del dit capitol. Axiqueus pregam afectuosament que en nom e veu del dit capitol vullau entrevenir e aqui donar vostre consentiment e dissentiment segons conexerets e vostra saviesa e bona discrecio vos dictara. Dada en Elna a sis del mes de janer del any de nostre Senyor Mil CCCCLXI.
- Si cas sera que vullau nis require haver la potestat en forma enviaunos una copia tal com sera necessari per tant que no hi fall res. - Lo capitol de la Seu Delna a tota vostra honor apperellat.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Vostra letra dada en Barchinona a X del present mes he rebuda a la qual vos responch que jo havia pensat attesa la nova que havem de la venguda del Senyor Rey que per ventura sa Senyoria no volgues dar algun destorp a la comissio feta per la cort e actes per virtut de aquella per vostres reverencies executats e per tant ne havia ja parlat ab alguns moventho de mi matex incautant e sollicitant que si tal cas era fossen attents que tal acte nos fes mostrantlos al ull alguns inconvenients qui seguir sen podien. E quant he pogut fins aci sentir tots stan ferms.
E de continent hagui rebuda vostra letra parli ab los pahers e ab alguns dels XXIIII elegits per aquesta ciutat per aquesta cause occorrent avisantlos del dit negoci e als sols pahers per causa mostri la vostra letra e per tots nemine discrepante ab molta fermetat e unitat mes estat respost que no cal dubtar de nenguna alteracio. De mi us dich que tant so content de vostres bons procehiments fins aci fets e confiu dels que fareu qui seran ab ajuda de Deu millors que sempre stare attent en defensio de les coses per vostres reverencies fetes e de vostra comissio. Veritat es senyors que per alguns es mogut dupte si la Majestat Reyal ve axi com se creu posat que no fasse sino porrogarho si per algun dia continua la cort si vostra comissio seria finida e aço seria bo que vostre consell vehes a fi que si finida era e la cort havia temps que vostra comissio fos iterum confirmada sino stariam nos axi com fem e del queus fos vist aqui seria saludable que jo fos aci avisat.
E per aquesta no fretura mes dir sino que manen les reverencies vostres tot quant plasent los sia. Scrita en Leyda a XII de janer de lany Mil CCCCLXI. - Qui en gracia de vostres gran reverencies humilment me coman Johan Torres canonge de Vich.

Als honorables convocats de la cort General de Cathalunya residents en la ciutat de Leyda.
Cert fas jo Francesch Merti notari publich de la vila del Arbos com dissapte que comtava hom deu del present mes de janer any present Mil CCCCLXI lo consell de la universitat de la dita vila del Arbos convocat consell general axi com es acustumat et cetera en força de vostra letra a la dita universitat e prohomens de aquella dirigida sobre la detencio per la Majestat del Senyor Rey feta en la persona del Senyor Princep e altres causes segons en la dita vostra letra la dada de la qual fou en Leyda sots impressio del segell del reverendissim senyor archabisbe en defecte de la cort general a III de deembre any Mil CCCCLX es largament contengut han crehats sindichs yconomos e procuradors e missatgers specials En Bernat Ribes mercader e Jacme Gibert jurat lo dit any Mil CCCCLXI de la universitat de la dita vila e cascun dells in solidum ita quod occupantis condicio et cetera videlizet ad comparendum nominibus eorum propiis et nomine tocius universitatis coram vobis dictis honorabilibus convocatis dicti Generalis in dicta civitate ut alibi fuerit mandatum ad proponendum dicendum tractandum promittendum et firmandum coram vobis seu aliis personis electis seu eligendis videbitur super predictis fore faciendum et cetera et ad audiendum et soltandum queque in parlamento seu consilio fuerit determinatum et etiam ad audiendum et soltandum queque in dicto parlamento seu consilio concordabitur et narrabitur nec non ad dandum dicendum promittendum tractandum et finiendum ac etiam consenciendum vobis dictis honorabilibus convocatis auxilium et favorem super negociis tractandis in dicto parlamento et omnia alia faciendum que alii sindici universitatum civitatum villarum et locorum regalium Cathalonie pro predictis apud dictam civitatem Ilerdensem et alibi facient pro predictis dictis honorabilibus convocatis et constituentes etiam ad plura alia et cetera cum potestate substituendi unum vel plures procuratores ad predicta et cetera prout ni sceda de hiis per me premissa largius continetur. Et quia propter modicum tempus predicta omnia et alia in formam publicam non potui redigere et fui requisitus ut in predictis fides plenaria tam in judicio quam extra impendatur quare ego dictus notarius pono meum assuetum poni in instrumentis publicis Sig+num.

Al molt honorable mossen e major frare mossen Johan Comes canonge de Barchinona.
Molt honorable mossen e car frare. Vuy he rebuda una letra dels reverend e honorables senyors diputats del General de Cathalunya dada en Barchinona a dos del present mes contenent en efecte quel senyor bisbe e jo per ell per raho de la sua absencia degues anar e esser en Barchinona a XII del dit present mes per entrevenir en les coses aqui fahedores e deliberadores tocants e concernents lo servey de nostre Senyor Deus e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica e tranquillitat de la persona del Senyor Princep. E com lo dit Senyor bisbe no sia en la terra axi com a tots es manifest e jo per la absencia del dit Senyor sia detengut de tantes fahenes e de tantes occupacions en tant que a mi es impossible partirme del bisbat vos prech afectuosament tant quant puch ni se axi com lo dit Senyor bisbe vos ha per vicari que en nom seu e de mi per ell vullau entrevenir en les dites coses e aqui donar vostre consentiment e dissentiment segons conexereu e les fahenes se requerran oferintme per vos en totes coses a vos plasents e a mi possibles. E sia lo Sant Sperit en vostra proteccio. Scrita a Elna a sis dies de janer any de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Qui a vos mossen me coman Andreu Alfonselo.

LXXXII. Reg. n. 1890, fol. 131. 20 marzo 1387. Juan I, Ilerde

LXXXII. Reg. n. 1890, fol. 131. 20 marzo 1387.

Nos Johannes Dei gratia &c. viso quodam privilegio facto et concesso universitati Ilerde per serenissimum dominum Petrum recolende memorie regem Aragonum genitorem nostrum dato et acto Barchinone XXVII die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVI ejusque bulla plumbea impendenti munito continente ordinaciones quas idem genitor noster servari exinde voluit super eleccionibus paciariorum consiliariorum et aliorum officialium in dicto privilegio contentorum et super convocacione ac celebratione consiliorum generalium et particularium civitatis ipsius: et intellecto quod ipsis ordinacionibus deductis in praticam sequebantur aliqua inconveniencia et specialiter difficultas habendi consilia generalia vel particularia ob que negocia dicte civitatis turbabantur protelabantur nimium et sepissime in devium veniebant: idcirco suplicantibus nobis Dominico de Montsuar et Nicolao Çabaterii nunciis dicte civitatis in nostra curia presentibus habito super hiis maturo et digesto consilio informati ad plenum per fidelem consiliarium et negociorum nostre curie promotorem Andream de Contijoch qui ut locumtenens regni diu fuit et stetit in civitate predicta et semel mandato regio fecit elecciones consiliariorum dicte civitatis interfuitque sepissime in ejus consilio in quibus ut dixit nedum expediens imo neccessarium erat provisiones facere infrascriptas correcciones et suplicaciones fecimus que sequntur quas ut ab ipsis consiliariis melius intelligi valeant in vulgari poni fecimus ut sicut alie quas corrigunt et suplent habeant vim robur et firmitatem privilegii cunctis temporibus pereniter valituri.

- Primerament com en la dita ordinacio real entre les altres coses per toldre cas ques poria sdevenir es assaber que per absencia de alguns nos poria tenir consell general si tots los cinquanta consellers qui fan consell general hi havien a esser ni consell particular si tots los XXII consellers qui fan consell particular hi havien a esser sia expressament contengut et ordenat que si alguns dels dits consellers seran absents o empaxats axis com dit es pus quels consellers sien appellats publicament e axi com es acostumat que almenys XXX prohomens hajen a esser en los consells generals es assaber nou dels quinze de la ma major et nou dels XV de la ma mijana e nou dels XV de la ma menor e tres dels V consellers dels officis axi que entre tots sian almeyns XXX e que almenys XV hajen a esser en los consells particulars es assaber V dels consellers de la ma major e V daquells de la ma mijana et V daquells de la ma menor e si aquell un dels XXII qui fan consell particular qui es dels officis es a compliment dels dits XV que puxa esser: e segons informacio quel senyor rey ne ha hauda aço import en si gran difficultat de haver et tenir consell algu general o particular en la dita ciutat per tal com es leugera cosa de fallir en los consells generals algun conseller dels nou qui de cascuna ma hi ha a esser almenys axi que posat que en los consells generals ne haje nou o X o XV de cascuna de les dues mans et de la tercera ma no ni fall sino un posat quen hi haje per ventura VIII o si nhi fall un dels consellers dels officis qui almenys hi ha a esser nos pot tenir consell general o posat que en los consells particulars ne haje a esser de cascuna de les dues mans si nhi fall un dels V de la tercera ma qui hi han a esser nos pot tenir consell particular de que shan seguits en la dita ciutat segons quel dit senyor ha sabut despuys que la dita ordinacio ses feta grans inconvenients e distrigament et allongament del affers de la dita ciutat: corregin en aço la dita ordinacio reyal vol ordone e stableix que daqui avant puys quels consells generals sien appellats publicament tota frau cessant ab crida e ab albarans segons que es acostumat los cuals albarans se hajen a fer a tots los cincuanta consellers o a lurs alberchs posat que absens o empatxats sien que almenys XXX consellers dels dits L facen consell general axi com era ja ordonat: mas que daci avant no sia feta differencia de les mans de que devien esser ans bast en tots los dits consells generals quey sien XXX consellers o pus tro en nombre de L de mans se vulle sien de la dita ciutat e semblant sia en los consells particulars on hajen a esser almenys quinze: es assaber que pus que tota frau cessant sien fets los dits albarans a tots los XXII consellers qui fan consell particular o a lurs alberchs posat que empatxats o absents sien ey seran almenys XV consellers quels XV facen consell particular no fahen differencia de quals sien e ab aço seran tolts los inconvenients quis seguien con era feta differencia de les dites mans. Item es contengut en la dita ordinacio que en algun consell general o particular o altre de la dita ciutat no gos entrar algu qui no sie conseller exceptats los pahers e algunes persones alli nomenades. E com sie necesari quel dit sindich de la dita ciutat sie o puxe entrar en aquells per tal que sie informat dels fets o drets de la dita ciutat per los quals ha a esser e entervenir sovin en les corts et altres lochs: per ço lo dit senyor rey suplin en aço la dita ordinacio ordona e stableix quel sindich de la dita ciutat qui es o sera daquiavant puxe entrar esser e estar en los consells generals particulars et altres de la dita ciutat tota pena cessant mas que noy haje veu alguna. Mes avant lo dit senyor supplin en aço la dita ordinacio volent provehir a cas ques poria sdevenir es a saber si per qualque necessari se esdevenia que en la dita ciutat hagues obs consell general o particular con la host es fora de la dita ciutat: vol ordona et stableix que daqui avant per tots temps con la host deura exir de la dita ciutat per host reyal o vicinal o altre qualsevol raho quels quinze consellers de la ma major elegesquen III consellers de si mateixs els XV consellers de la ma mijana altres tres consellers de si mateixs els XV de la ma menor altres III de si mateixs els V consellers dels officis ne elegesquen un de si mateixs. Guardense pero tots los damunt dits L consellers que elegesquen cascuns de si mateixs aquells que sien pus vells o inhabils a hostejar o qui per altra raho alguna haurien a romanir. E si avenir no sen poden cascuns de sa ma entre si mateixs quel official qui traura la dita host ab consell dels pahers los elegesque: los quals deu consellers axi elets romanguen en la dita ciutat. E si cas sera que per alguna causa o raho necessaria hauran obs consell general dins la dita ciutat la dita host difora lavors los X consellers elegesquen XX homens los millors o pus enteses daquells qui romases seran en la dita ciutat ab los quals e ab los dos pahers qui tots temps acostumen romanir absent la dita host facen consell general guardantse que nol tinguen si per gran et fort necessaria causa no sera. Item es contengut en lo dit privilegi reyal que si algun clergue ancara conjugat sera elet a conseller daquells VIII consellers qui han a termenar los bans de la dita ciutat no sia admes a usar del dit offici de conselleria si donchs abans no assegura sufficienment en poder del veguer de Leyda ab pena de M solidos barchinonenses e ab fermances legues que durant lo dit offici de conselleria no allegara corona ne haura recors a jutge o cort eclesiastica per algun fet civil o criminal ne per algun ban: e segons que de cert lo dit senyor ha sabut algun qui sia estat elet a esser dels dits VIII consellers no haje volguda fer ni donar la dita caucio ans expressament hajen tots dit que no volen esser consellers si a darla han e quels plau molt que noy sien admeses com sia offici de carrech et destorb de lurs affers e del qual no han algun salari: per ço lo dit senyor hagut per cert que jatsia puxen esser forçats o pendre lo dit offici de conselleria pero no poden ab justicia esser forçats a dar la dita caucio: per ço revoca et tol de tot en tot la dita caucio e vol que sia axi com si en lo dit privilegi posada no fos. En totes les altres coses vol e ordona lo dit senyor a que stiguen en sa força et valor lo dit privilegi et ordinacio dels consells de la dita ciutat e de les eleccions en aquell ordenades e totes et sengles altres coses contengudes en aquell lo dit senyor confirma loa et approva axi com a coses be et rahonablement ordenades.

- Mandantes itaque firmiter et expresse sub pena in dicto privilegio contenta curie et vicario Ilerde vel ejus locumtenenti paciariis et probis hominibus ac toti universitati Ilerde et singularibus ejusdem presentibus et futuris quatenus correcciones et suppleciones nostras hujusmodi factas de certa sciencia et consulte teneant firmiter et observent tenerique et observari ab omnibus faciant inconcusse nichil la contrarium tentaturi. In cujus rei testimonium presentem vobis fieri et sigillo nostro impendenti jussimus comuniri.
Data Barchinone XX die marcii anno a nativitate Domini MCCCLXXXVII regnique nostri primo. - Franciscus Çacosta. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Raimundus vicecomes de Roda Gastonus de Monthecatheno Eymericus de Cintillis et Jacobus Castellarii milites.
- Dominus rex presente infante Martino duce Montisalbi mandavit michi Bernardo de Jonquerio.

lxxxiii-reg-n-1893-fol-47-23-oct-1387

LXVII, reg. 197, fol 181, 5 septiembre 1300

LXVII.
Reg. n. 197, fol. 181. 5 set. 1300.

Dilecto suo Bernardo de Ponte vicario et curie Ilerde vel ejus locum tenenti etc.
Cum paciarii et probi homines civitatis Ilerde circa comodum civitatis ipsius jugiter vigilantes a nobis obtinuerint studium generale et ratione ipsius studii oporteat ipsos in salariis magistrorum et aliis quibusdam ad institucionem et ordinacionem ipsius studii necessariis facere sumptus magnos pro quibus ipsos oportet ut pecuniam possint habere incontinenti taxare aliquos de civibus et vicinis Ilerde qui ipsam mutuent donec comune per eos imponendum fuerit perfecte solutum: idcirco vobis dicimus et mandamus quatenus omni excusacione excepcione et appellacione remotis et per vos non admissis ad requisicionem paciariorum predictorum compellatis quoscumque cives et vicinos Ilerde ad faciendum prout taxati fuerit mutuum supradictum et ad solvendum etiam comune per eos imponendum omni dilacione et excusacione ut dictum est non admissis.
Data ut supra.

lxviii-reg-197-fol-181-5-septiembre-1300

XXX, reg. 6, Jaime I, 21 agosto 1259

XXX.
Reg. 6 Jac. I. Pars. 1a n° 10. Fol. 138. 21 ag. 1259.

Per nos et nostros concedimus et donamus vobis et universis et singulis sarracenis nostris Cesarauguste presentibus et futuris imperpetuum quod aliquis vel aliqui officiales nostri non compellant vos nec possint vel audeant compellere pro aliquibus causis vel querimoniis que inter vos vertentur nisi tantum secundum vestram açunam et non aliter aliqua ratione nec ad faciendum super aliquibus causis que inter vos vertentur testimonium nisi secundum vestram açunam. Mandantes bajulis zavalmedinis justicie juratis et universis aliis officialibus quod contra hanc concessionem nostram non veniant nec aliquem venire permitant aliquo modo vel aliqua ratione. Datum Ilerde XII kalendas septembris anno Domini MCCL nono.

xxxi-reg-6-16-noviembre-1259-unocastello-uncastillo-judeos-judios

XXV, reg. 9, fol 36, 6 septiembre 1257

XXV.
Reg. 9. Fol. 36. 6 set. 1257.

Pateat universis quod nos Jacobus etc. donamus concedimus et tradimus de presenti vobis karissimo filio nostro infanti Petro heredi Catalonie procurationem et regimen totum ab integro totius Catalonie a Salsis videlicet usque ad Cinquam ita quod vos teneatis et exerceatis justiciam bene et recte absolvendo innocentes et culpabiles puniendo et possitis judicium cum misericordia temperare et cartam pacis et treugarum per totam Cataloniam observetis et faciatis a comitibus vicecomitibus baronibus militibus et aliis subditis nostris omnibus inviolabiliter observari: concedentes vobis plenariam et liberam potestatem audiendi et determinandi per vos vel per judices a vobis delegatos causas omnes tam civiles quam criminales quas vos cum aliquibus subjectis nostris habueritis vel ipsi inter se habuerint secundum quod de jure tractande fuerint et determinande. Possitis etiam super ipsis transigere componere et pacisci.
Et damus licentiam vobis ac potestatem instituendi et destituendi vicarios omnes prout discretioni vestre videbitur expedire ac faciendi et complendi omnia alia que sint ad utilitatem nostri ac ad defensionem et bonam gubernationem totius dominationis et jurisdiccionis Catalonie prout superius terminatur: concedentes vobis super ipsis omnibus predictis et singulis liberam et generalem administrationem promittentes nos ratum perpetuo habituros quidquid per vos vel delegatos a vobis super universis et singulis actum de jure vel procuratum fuerit sive gestum. Mandamus igitur comitibus vicecomitibus comdoribus vasvassoribus baronibus militibus civibus burgensibus vicariis bajulis et universis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris in Catalonia constitutis quod vos honorifice et hilariter recipientes ut decet vobis in omnibus obediant fideliter et devote ac sequantur et adjuvent vos in exercitibus et cavalcatis ac quibuslibet aliis faciendis et complendis que cedant ad execucionem regiminis vel comissi et comodum nostri ac totius regionis predicte ac pro vobis in omnibus faciant tanquam pro persona nostra facerent si fuissemus presentes.
Datum Ilerde VIII idus septembris anno Domini millessimo CC° L° septimo.

xxvi-reg-9-fol-34-6-septiembre-1257

LIV, perg 202, 25 mayo 1148

LIV.

Perg. N° 202. 25 may. 1148.

Hec est convenientia que est facta inter Raimundum comitem Barchinonensem et Ermengaudum
comitem Urgellensem. Donat itaque prephatus comes Barchinonensis predicto comiti Urgellensi per fevum civitatem Ilerdam cum omnibus terminis suis videlicet de termino de Jabud usque ad terminum de Corbinis et donat ei tertiam partem totius Ilerde et termini ejus in omnibus rebus in dominio retentis duabus partibus sibi in omnibus. Et dat eidem civitati terminos suos in omnibus locis ubicumque debet habere exceptis terminis castellorum. Et comes Urgellensis de ista sua tertia parte possit dare quantum
voluerit et cui voluerit. Similiter comes Barchinonensis de duabus partibus suis possit dare quantum voluerit et cui voluerit et comes Barchinonensis in duabus partibus suis donet militie templi Ihierosolimitani illam quintam partem quam ipsa militia debet habere de tota civitate Ilerde et de terminis ejus in omnibus. Et in illa quinta parte jamdicta ipsi milicie comes Urgellensis aut ullus homo per eum non habeat ullum senioraticum neque ullum districtum aliquo modo. Et comes Barchinonensis pro illo
senioratico de illa quinta parte prenominate militie facit emendam comiti urgellensi ipsum castrum de Azcho tali modo ut comes barchinonensis comendat comiti Urgellensi ipsum castlanum. Et in illas ostes et cavalcadas ubi fuerit comes Urgelli cum comite Barchinonensi sit ipse castlanus ibi cum comite Urgelli cum militibus suis: et in illas ostes et cavalcadas ubi non fuerit comes Urgelli cum comite Barchinonensi vadat ipse castlanus cum comite Barchinonensi cum militibus ipsius castri: et quandocumque requisierit comes Barchinonensis potestatem ipsius castri de Azcho per se aut per nuntios suos jamdictus comes Urgelli donet ei potestatem ipsam sine engan iratus aut pachatus. Et si comes Urgelli ibi non esset ipse castlanus donet ei ipsam potestatem iratus vel pachatus quandocumque eam requireret comes Barchinonensis per se vel per suos. Et donat ei comes Barchinonensis in Azcho videlicet comiti Urgelli duos homines in dominio. Et comes Barchinonensis mitat castlanum in predicta civitate Ilerde et collocet eum de duabus partibus suis. Et ipse castlanus habeat senioraticum in tota civitate Ilerde et in omnibus supradictis terminis ejus excepto in illa quinta parte supradicta prephate milicie.
Et totum ipsum senioraticum quod ibi habuerit castlanus et quidquid ei dederit comes per castlaniam habeat hoc totum solide et libere per comitem Urgellensem. Si autem de predicto castlano venerit ad apertura comes Urgelli mittat ibi castlanum ad suam voluntatem et comes Urgellensis donet
potestatem de predicta civitate Ilerde comiti Barchinonensi iratus vel pachatus quotienscumque eam quesierit per se vel per nuntios suos. Adhuc autem prelibatus comes Barchinonensis donat prenominato comiti Urgellensi ipsum castrum de Cardona cum omnibus terminis suis ad suum proprium alodium ad
faciendum voluntatem suam. Iterum donat ei ipsum castrum de Albella cum omnibus terminis suis ad proprium alodium ita videlicet ut Petrus de Stopana habeat illud per comitem Urgellensem sicut
habebat per comitem Barchinonensem. Item predictus comes Barchinonensis convenit prenominato comiti Urgellensi quod emendet ei Bergeda de Tortosa usque Illerdam cum consilio procerum
suorum et procerum comitis Ermengaudi qui hoc per bonum laudaverint. Et comes Urgellensis habeat ipsam emendam per comitem Barchinonensem per fevum. Et de castellis de ipsa emenda donet potestatem comiti barchinonensi quotiescumque requisierit eam per se aut per nuntios suos iratus vel pachatus. Iterum convenit predictus comes barchinonensis ipsi comiti urgellensi quod donet ei singulis
annis mille morabetinos quingentos ad festum Sancti Michaelis et quingentos ad Pascha usque
quo capiatur Ilerda. Et si forte quod absit pacem fecerit cum Ilerda donet ei tertiam partem de ipsa paria quam inde habuerit et cadant mille morabetini. Quod si tertia pars non sufficerit ad mille morabetinos compleat ei de suo quod defuerit comes barchinonensis. Et comes barchinonensis donat ei in Barchinona unum burgensem videlicet capdemansum Petri Costancii cum ipso qui tenet illud et unum judeum nomine Santo. Propter hec quoque dona superius comprehensa et propter ipsos fevos prenominatos convenit predictus comes Urgelli comiti Barchinonensi quod sit propter hoc suus solidus sicut homo debet esse de suo meliori seniori et quod inde faciat ei ostes et cavalcadas et cortes et placita et seguimenta quando ipse jusserit de suo corpore cum hominibus quos tenebit de honore ejus et cum hominibus suis de Urgello sicut homo debet facere suo meliori seniori et quod faciat per eum pacem et guerram sarracenis et christianis de se et de suis hominibus et de terra sua et quod faciat ei
fidelitates per sacramenta de suo corpore et de suo honore et de tenendo isto placito.
Facta carta convenientie VIII kalendas junii anno dominice incarnationis millessimo CXLVIII regnique Ledovici regis junioris anno XI. - Sig+num Raimundi comes. - Sig+num Ermengaudi comes. - Sig+num Guillelmi Raimundi Dapiferi. Sig+num Guillelmi de Castrovetulo. Sig+num Bernardi de Belog. Sig+num Berengarii Arnalli de Anglesola. Sig+num Arnalli de Pontis. - Sig+num Poncii scriptoris qui hoc scripsit rasis literis et emendatis in linea V et VI die annoque prescripto.
(Alphabeto divisa).