Mostrando entradas con la etiqueta bula. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta bula. Mostrar todas las entradas

domingo, 8 de marzo de 2020

21-25




21. SALTERIO. Un volumen en folio en
pergamino, de 414 páginas. Es del siglo XV. Al principio hay un
Calendario, en el cual después de expresarse los días que tiene
cada mes, y los días de la luna, también se expresan las horas que
en aquel mes tiene el día y la noche.
Algún escritor ha
supuesto que este Códice es del siglo XIV; pero no es así, porque
en el Calendario se halla la fiesta de San Vicente Ferrer, y
este Santo no fue canonizado hasta el siglo XV.

En el Códice que nos ocupa también está el oficio de difuntos.
Merece mencionarse una nota que hay al final, que era peculiar del
aniversario que se celebraba por cada Canónigo, a los treinta días
de haber ocurrido su fallecimiento.
Son dignos así mismo de
notarse los dos Himnos que hay en las últimas páginas, y se
rezaban entonces en el oficio de San José, los cuales
son totalmente distintos de los que se usan en el actual rezo.
Los
tipos tan grandes de este Breviario, y el mucho uso que al
parecer se hizo del mismo, manifiestan que sirvió largo tiempo en el
coro para los señores Capitulares, cuando los Maitines eran a
media noche.

22. LECCIONARIO. Un volumen en folio en
pergamino, de 260 páginas. Es del siglo XIV. Al principio le falta
una hoja, que se ha suplido con unas líneas de letra más moderna
que se ven al comenzar la primera página.
En este Códice así
como en otros de esta iglesia que tratan de liturgia, se observan
algunas diferencias entre los ritos de aquella época
y los de la actual; así es que las lecciones del rezo
canónico
de algunos Santos son diversas de las que ahora
se usan.
Consiste esto en que según la disciplina de aquel
tiempo, cada iglesia, o cada diócesis, tenía sus
ritos propios; lo cual fue derogado por Bula del
Sumo Pontífice San Pío V
, en la que se dispuso que todos los
rezos de los Breviarios y Misales se conformasen
con el rito Romano.

23. EL EVANGELIO DE SAN LÚCAS Y
EL DE SAN JUAN. Un volumen en folio en pergamino, de 318 páginas. Es
del siglo XIV. Al principio de cada uno de estos dos Evangelios
hay un prólogo y una viñeta alusiva de muy buen gusto. Además de
los Comentarios de Rábano Mauro, que están en el margen, hay
entre las líneas del texto curiosas notas o glosas,
escritas por el mismo que escribió el Códice. Posteriormente se
pusieron más notas de otra mano.
Este Códice también es
de los notables del archivo, por el buen gusto del escrito, y
por las diversas combinaciones que se observan entre la letra
del texto y la de los comentarios. Todo está con una
perfección admirable. Llaman la atención los grandes
márgenes
de las páginas, tan extensos, que ocupan mucho más
que el escrito; lo cual prueba el lujo con que hacían estos
trabajos, y la importancia que se les daba hasta en la parte
material.
Nótase así mismo que este Códice contiene tan
sólo dos Evangelios; y es porque atendido el gran precio que
tenían entonces los libros, a veces se subdividían los de la
Sagrada Escritura, y otros, para facilitar más su estudio.

24.
ARISTÓTELES. Un volumen en folio en pergamino, de 570 páginas. Es
de últimos del siglo XIII o de principios del XIV. Contiene ocho
libros de la obra que se titula Physicorum. Tratra del cielo y
del mundo, de la generación y de la corrupción. Hay cuatro libros
de los metèoros. Tres del alma, del sentido, de la memoria,
del sueño y de la vigilia, de la longevidad y de la brevedad de la
vida, de la juventud y de la vejez.
Son muy abundantes las notas
de este Códice, puestas en el margen con diversas letras, que por la
forma con que están, indican ser de épocas posteriores al tiempo en
que se escribió el libro.

25. COMENTARIOS SOBRE LOS
PREDICABLES DE PORFIRIO. PREDICAMENTOS Y PERIHERMENIAS
DE ARISTÓTELES. Un volumen en 4.° mayor prolongado, de 312
páginas. Es del siglo XIV. Está escrito su mayor parte en papel
cartulina, pues sólo cada unas doce hojas hay dos folios en
pergamino; no pudiéndose comprender el motivo de tal distribución,
que también se nota en algunos otros Códices.
Al principio del
que nos ocupa hay un prólogo, de letra sumamente pequeña, cuyas
primeras líneas traducidas del latín dicen así: «Al nobilísimo
Sr. D. Juan, nacido de Real linaje, hijo del Ilustre
Rey de Aragón, su humilde subdito, Benedicto de Undis.
Maestro en artes, que las enseña en Tolosa, etc.» Después,
al comenzar los comentarios de otra de las partes de este libro, pone
otra dedicatoria a dicho don Juan, hijo del Rey de Aragón.






sábado, 15 de febrero de 2020

XXII, perg 1416, Jaime I, 9 mayo 1225

XXII.
Perg. n. 1416. Jai. I. 9 may. 1225.

Hoc est translatum bene et fideliter factum in villa de Xerica XXVII mensis octobris anno a nativitate Domini MCCC sexagessimo primo sumptum a quodam privilegio sive carta donationis illustrissimi ac magnifici principis et domini domini Jacobi felicis recordationis regis Aragonum Majoricarum Valencie comitis Barchinone et Urgelli dominique Montispessulani in pergameno scripto ejusdemque domini regis bulla plumbea in filis siricis rubei croccique coloris pendenti in cujus bulle una parte erat signum regis videlicet armati sedentis in quodam equo armato cum escuto videlicet adque lancea capite dumtaxat inermi sed tamen cum corona regali et ex altera parte erat imago dicti regis sedentis in solio regie magestatis cum ense in manu et in altera quoddam pomum supra quod erat quedam crux parvula scriptoque et subsignato manu Petri de Capellades dicti domini regis notarii seriei et continentie subsequentis. - Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum Majoricarum et Valentie comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani per nos et nostros omnes successores damus et concedimus vobis dilecte nostre domine Taresie Gil castrum et villam de Exerica que sunt in regno Valentie cum omnibus alcheriis et terminis ac pertinentiis suis et cum omnibus hominibus et mulieribus ibi habitantibus et habitaturis cujuscumque legis et conditionis sunt vel erunt et cum pratis pascuis pascheriis herbis aquis et aquarum ductibus et cum montibus nemoribus lignis silvis garricis et cum terris cultis et incultis heremis et populatis et cum omnibus furnis molendinis et cum omnibus aliis et singulis que longe vel prope pertinent aut pertinere debent quoquo modo ad dictum castrum et villam de Exerica et ad alcherias et ad loca terminorum eorundem et cum omnibus juribus nostris ibidem nobis et nostris pertinentibus et debentibus pertinere quolibet modo vel qualibet ratione aut causa et cum pectis cenis exercitibus et cavalcatis et eorum redemptionibus et cum venationibus piscationibus ita quod predicta omnia et singula habeatis teneatis percipiatis possideatis et expletetis integre et sine aliqua disminutione vos et quem vel quos volueritis iri tota vita vestra. Et si ex nobis in vobis filius vel filia aut filii vel filie fuerint procreati et post vitam vestram superstites fuerint ille filius vel filia sive illi filii aut filie habeant dictum castrum
et villam de Exerica cum omnibus alcheriis terminis et pertinentiis suis et cum omnibus supradictis et singulis integre et potenter et sui succesores in perpetuum per hereditatem propriam francham et liberam sine aliquo nostro nostrorumque retentu ad dandum vendendum impignorandum et alienandum et ad omnes suas et suorum voluntates cui et quibus voluerint libere et franche perpetuo faciendas prout melius dici potest et intelligi ad suum et suorum bonum et sanum ac sincerum intellectum. Et si forte quod absit filius vel filia aut filii sive filie de nobis in vobis procreati post vitam vestram ut dictum est superstites non fuerint predicta omnia et singula nobis et nostris successoribus regniValentie integre revertantur. Datum Cesarauguste VII idus madii anno Domini M°CC° quinquagessimo quinto (1). - Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum Majoricarum et Valentie comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispessulani. - Testes sunt Alvarus Petri de Azagra Bernardus Guillelmi de Entenza Ato de Focibus Martinus Petri justicia Aragonis Ferrandus Garcez de Roda. - Sig+num Petri de Capellades qui mandato domini regis pro domino fratre Andrea episcopo Valentie cancellario suo hec scripsit loco die et anno prefixis. - Sig+num venerabilis Eximini de Cucalon justicie civitatis Segobrice qui viso privilegio originali in sui prima figura a quo presens translatum fuit abstractum in dicto
translato suam prestitit auctoritatem et decretum. - Sig+num mei Bartolomei de Castellione notarii publici auctoritate regia per totam terram et dominationem illustrissimi
domini regis Aragonum regentisque scribaniam civitatis Segobrice qui auctoritatem dicti venerabilis justicie de ejus jussu in dicto translato apposui et scripsi et meo assueto
signo signavi in testimonium. - Sig+num mei Francisci Cipardi auctoritate illustrissimi domini regis Aragonum notarii publici per totam terram et dominationem ejusdem qui hoc translatum a privilegio sive donatione predicta extrahi feci et cum eodem diligentissime comprobavi et clausi.

(1) En este día y año vivía aún la reina doña Violante de Hungría, esposa legítima del rey.

Xerica, Exerica, XXII, perg 1416, Jaime I, 9 mayo 1225

xxiii-reg-9-fol-14-15-enero-1257

miércoles, 8 de enero de 2020

De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla.


De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla.

Per tal com empressio de segell a pus plenera fe havedora de la cosa ques fa majorment es trobada per tal que fe a la letra o a la carta se reform mayorment per lo segellar: digna cosa e laudable reputam que per majoritat et varietat de coses atorgadores per nos e encara per duracio pus longa sia induyta e estatuyda varietat de segells: per tal encara que aquestes coses les quals ordenar havem disposat engir la manera del segellar o del bullar sia coneguda la varietat o falsetat de les letres. Emperamor daço ordonam en la cancellaria nostra tres maneres de segellar ço es que a vegades ab bulla de plom o de aur: a vegades o ab gran segell havent dues empressions egualment de cascun costat emprements jacsia que la empressio sia no semblant e diversa lo qual segell vulgarment flahon es appellat o nomenat: alcunes vegades empero ab altre menor segell lo qual comun es dit ab lo qual les letres les quals de la nostra cancellaria ixen sien segellades segons la forma dejus annotada.
En apres declaram que en la bulla deu esser duna part ymage reyal la qual sega sobre cadira en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga e de mantell reyal vestida e de corona reyal en lo cap decorada e en torn letres nostre propri nom ab titol de nostre regne Darago e alscuns altres ab aquell contenens: e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray. En torn empero sien letres les quals esprimen tots altres titols de regnes e de comtats romanents. En lo flahon volem esser servat que de la una part sia ymatge reyal en la manera de la bulla e en torn letres qui diran axi: Diligite justitiam qui judicatis terram et occuli vestri videant equitatem. De laltra part cavaller ab corona en lo cap armat sobre cavall darmes de nostre senyal real espressada decentment e letres en torn qui contenen tots nostres titols de regnes e de comtats. E en lo sagell pero comun reyal ymage sia per la manera la qual en la primera part de la bulla havem dita: mas les letres les quals en torn seran no tan solament regnes mas tots nostres titols contenguen. En apres un poch contrasagell en lo qual sia escut de nostres armes decorat ab corona la qual sia sobre lo dit escut mas en torn letres no sien espressades. E donchs con letres de comuna justicia o comissions de causes o altres negocis havents encara alcunes clausules especials o altres quals que quals en paper escrites de nostra scrivania exiran closes o ubertes lavors ab sol sagell menor lo qual es dit comun sagell en lo dors o sobre la apertura de la letra quis tancara sia segellada. Si empero alcuna gracia per nos se fara per temps a vida o a beneplacit a alcuna persona o altra cosa semblant axi que les cartes sien en pergami scrividores lavors sien segellades aytals letres ab aquest mateix segell en pendent ab corda de seda segons la manera devall determenada. Mas el sagell aquell pendent en altre part del dors empressio haja de contrasegell lo qual a aço havem duyt ordonador. En apres la corda aquesta en la qual lo sagell penjara de diverses colors deura esser de seda ço es groga e vermeyla axi que sia lata e prima e sia tota en loch quaix de nostres armes reyals feta contenents ço es sinch faxes o vies en lonch perque les tres foranes ço es dos e una mijana sien de color groga les altres pero dos les quals seran ço es assaber entre cascuna forana e mijana seran de color vermeyla. Mas en cascuna de les dues foranes set fils de seda groga e no mes ne menys se contendra: les tres pero ço es assaber dos vermeyles e una groga contendran cascuna sinch fils e no mes ne menys. En apres si gracies per nos faedores seran perpetuals axi con si consintriem privilegis militars a alcuna persona o altre cosa semblant en privilegi e gracia perpetual a alcuna universitat o persona a la qual fer volrem per si e son succeidor gracia special o si alcun procurador per qualque causa constituirem: en aquell cas les cartes les quals sobre aço se faran en pergami sien segellades en pendent ab gran segell de cascuna part empressio egual havent jacsia no semblant lo qual segell flahon vulgarment es nomenat peyng per lo dit segell en corda de seda de la color e de la manera per totes coses daquella altre de la qual desus es ordonat. Si pero les dites concessions o privilegis serien de gran honor o de pes axi com de duchat marquesat comtat o vescomtat per nos creador ab bulla daur sien segellades. Empero si ley fur o constitucions promulgariem en cort general a alcun regne o regnes o comtats nostres o privilegis o concessions de atorgament de baronia o si a alcuna universitat alcun privilegi de gran pes consintriem per tots temps axi com inmunitat de talles o de contribucions o de declinacio de fur contra dret comu o altre cosa la qual se esgardaria universalment o encara particularment tots los ciutadans o altre cosa semblant de la qual nos arbitrariem: en aquell cas volem que cartes sobre aço faedores ab bulla de plom sien munides. En aquell encara cas appensio de bulla nostra no en corda mas en fils de seda divises e separats divisidament adhibem ço es vint fils de seda vermeyla e trenta fils de seda groga qui sajustaran en la part jusana de la letra e seran doblades dejus e seran en nombre cent fils e en aquella la bulla daur o de plom se penjara: lo qual nombre de fils res no ajustan ne diminuen per tots temps volem en semblants coses esser observat: la cera empero dels sagells faedors vermeyla statuim deure esser e si aytal no era en aquelles neguna fe no sia haguda.

Nota:
e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray:
y en la otra parte un escudo en el cual estén las armas de Aragón que son tales una cruz por el medio del escudo y en cada cuarto (cuadrante) una cabeza de sarraceno (moro).


martes, 24 de diciembre de 2019

XC, bulas pontificias, 6 abril 1156


XC
Bulas Pontificias. Leg. 1. n.16. 6 abr. 1156.

Hoc est translatum sumptum a quadam carta pergamenea bullata bulla plumbea pendenti in filis ciricis rubei coloris domini Adriani recolende memorie Summi Pontificis cujus tenor talis est. - Adrianus episcopus servus servorum Dei dilectis filiis Andree dominici Templi magistro ejusque fratribus tam presentibus quam futuris religiosam vitam professis in PP. M. (partibus marinis) officii nostri auctoritate compellimur et predecessorum nostrorum romanorum Pontificum exemplis instruimur que religiosis locis et pauperibus divino cultui mancipatis a regibus principibus et aliis Christi fidelibus devotionis intuilu racionabiliter conferuntur sedis apostolice munimine roborare. Inde est quod dilecti in domino filii justis vestris postulationibus gratum impartientes assensum donationes et concessiones quas Raimundus Bererigarius barchinonensium comes bone memorie Roberto predicti Templi magistro et fratribus ejus fecisse dinoscitur sicut rationabiliter facte sunt et scripto ipsius comitis continetur vobis vestrisque successoribus auctoritate sedis apostolice confirmamus et ratas et inconvulsas manere dicernimus.
Donationem videlicet Castri quod dicitur Montso castrum etiam Mongaudi castrum Xalamnera Burburanum cum universis pertinenciis omnium predictorum castrorum castrum quod dicitur Remulinis castrum Corbinis cum omnibus pertinenciis suis honorem Lupsancii de Belixich mille solidos in Osca mille solidos in Cesaraugusta vobis et successoribus vestris annis singulis persolvendos. Quintam partem quam predictus comes de omnibus expeditionibus Ispanie videlicet de vestris hominibus sicut in perpetuum vobis concessit habendam. Quintam quoque partem ex terris sarracenorum ex tunc in posterum divina clementia capiendis leudas consuetudines et pedagia que vobis ab eodem comite per totam terram suam sicut in vestra causa remissa et quedam alia que in eodem instrumento plenius continentur. Concessiones etiam decimarum consensu bone memorie terrachonensis atque venerabilium fratrum nostrorum Bernardi cesaraugustani Dodonis oscensis Raimundi ausonensis Berengarii gerundensis et Guillermi rotensis episcoporum facte sunt sicut eorum suscriptiones ostendunt vobis vestrisque successoribus nichilominus confirmamus. Si qua igitur in futurum ecclesiastica secularisve persona hanc nostre confirmationis paginam sciens contra eam temere venire temptaverit secundo tertiove commonita si non-reatum suum congrua emendatione correxerit potestatis honorisque sui dignitate careat reamque se divino judicio existere de perpetrata iniquitate cognoscat et a sacratissimo corpore ac sanguine Dei et domini redemptoris nostri Jesu-Christi aliena fiat atque in extremo examine districte ulcioni subjaceat observantibus autem sit pax domini nostri Jesu-Christi quatinus et hic fructum bone accionis percipiant et apud districtum judicem premia eterne pacis inveniant. Amen. Amen. Amen. Ego Adrianus catholice ecclesie episcopus +. - + Ego Guido presbiter cardinalis tituli Sancti Grisagoni. - + Ego Hubaldus presbiter cardinalis tituli Sancte Praxedis. - + Ego Julius presbiter cardinalis tituli Sancti Marcelli. - + Ego Bernardus presbiter cardinalis tituli Sancti Clementis.- + Ego Octavianus presbiter cardinalis tituli Sancte Cecilio. - + Ego Gerardus presbiter cardinalis tituli Sancti Stephani in Celiomonte. - + Ego Henricus presbiter cardinalis tituli sanctorum Nerei et Achillei. - + Ego Johanes presbiter cardinalis tiluli sanctorum Silvestri et Martini. - + Ego Lencius portuensis Sancte Rufine episcopus. - + Ego Otto diaconus cardinalis Sancti Georgii ad velum aureum. - + Ego Guido diaconus cardinalis Sancte Marie in Portico. - + Ego Jacintus diaconus cardinalis Sancte Marie in Comydyu. - + Ego Odo diaconus cardinalis Sancti Nicolai in carcere Tulliano. - Data Beneventi per manum Rolandi Sancte romane Ecclesie presbiteri cardinalis et cancellarii VIII idus aprilis indictionis IIII incarnationis dominico anno MCLVI pontificatus vero domini Adriani pape IIII anno II. - Sig+num Jacobi de Folcheriis notarii publici Barchinone pro teste subscribentis. - Sig+num Berengarii de Lirana notarii publici Barchinone testis hujus translati. - Sig+num Berengarii de Vallesicca notarii publici Barchinone testis hujus translati. - Sig+num Bernardi de Ponte vicarii Barchinone et Vallesii qui huic translato sumpto fideliter ab originali suo non cancellato nec in aliqua parte sui viciato ex parte domini regis et auctoritate officii quo fungimur auctoritatem impendimus et decretum ut ei tanquam originali suo fides plenaria ab omnibus impendatur appositum per manum mei Bernardi de Cumbis notarii publici Barchinone regentisque scribaniam curie vicarii ejusdem civitatis in cujus manu et posse dictus vicarius hanc firmam fecit. Octavo idus septembris anno Domini millessimo CCC undecimo. Presentibus testibus Bernardo de Daurats. Jasperto de Examins et Petro de Comellis. Et ideo ego Bernardus de Cumbis notarius predictus hec scripsi et hoc meum Sig+num hic apposui. - Sig+num Bernardi de Villa-rubia notarii publici Barchinone qui hoc translatum sumptum fideliter ab originali suo et cum eodem legitime comprobatum scribi fecit et clausit octavo idus septembris anno Domini millesimo trecentesimo undecimo.

Nota: bulla plumbea pendenti in filis ciricis rubei coloris : bula plúmbea (de plomo) pendiente de hilos cera roja color.
Sancti Georgii: San Jorge, Sant Jordi, Giorgio, Georgio.
Sancte Marie in Portico: Santa María del Portillo (por ejemplo, en Zaragoza, o pórtico).
Adriani
pape IIII: Papa Adriano IV ?
millessimo CCC undecimo, millesimo trecentesimo undecimo: 1311.