Mostrando entradas con la etiqueta Alfonso. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Alfonso. Mostrar todas las entradas

domingo, 4 de abril de 2021

Sumari, D

DEVTE
DEVTOR, E DEVTORS DE LA VNIVERSITAT.


Si
algu sera deutor, o fermansa, y passat lo terma sera attrobat
en lo Regne nos pusca alegrar de Privilegi fora de
aquell, ans hage de respondra dins lo Regne,
apar en la 
primera
franquesa en la primera carta en la segona columna en libre den Sant
Pera.


Lo
Deutor, ó Fermansa poden donar penyora al crehedor segons
dispon la dita franquesa en dit libre en dita columna.


Los
Deurors se poden Bandejar servada la solemnitat en la
franquesa expresada, comensa. Quoniam vniverse libertates, en dit
libre en la quinta carte en la quarta columna.
Los Deutos
de la Vniversitat han provehits axi com los Deutors Fiscals dispon la
Franquesa en dit libre en cartes 129: en la segona pagina, cemensa.
Nos Petrus.


Que
los Deutors de la Vniversitat stants presos encareque fassen
cessio de bens no sien deslliurats del Carcer nils
valegan guiatges ni sobrecehiments es en dit libre en
cartes 162. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei gratia.


De
Alongament per deutes miran dalt en la dictio allongaments


Los
Deutors presos per deutes tant de la Vniuersitat com de particulars
sia feta en ells aquella provisio ques fa contra los presos per los
deutes fiscals, es en libre den Rossello en cartes 252. en la primera
pagina, comensa. Nos Petrus Dei gratia.


Los
Deutors de la Vniversitat presos per dits deutes no hagen sino sis
diners per cascun dia per llur provisio ys fassa
executio contra los bens de aquells no obstants qualsevols graties
allongamenss, é sobraseiments, es en libre den Rossello en
cartes 282. en la primera pagina comensa Petrus.


Negun
deutor de la Vniversitat no sia admes a algun offici, ó regiment de
la dita Vniversitat es en dit libre en cartes 448. en la segona
pagina, comensa Martinus, y en nou 
417.
Super hoc vide en libre de regiment en cartes 49. y 54.


Decrets
per fer botigas de forment per la part forana no han de pagar
salari es en libre den Abello en cartes 162. en capitol 10. comenca
mes avant suplicaren.


DOTS.


Que
los Dots assignats per los Marits sobre les cavaleries é
honors dels Magnats sien salves a les dones sens firma del Señor, es
en libre den Sant Pera en la primera carta en la quarta columna,
comensa. Noverint vniuersi quod nos Iacobus.


Deposar
heretats, vide en lo libre den Abello en cartes 160. en lo capitol 5.


DONATIONS
REALS E FETES PER LO


Señor
Rey.


De
Donations Reals se parla en libre den Sant Pera en la 10 carta en la
primera columna comensa noverint vniuer.


Donatio
feta al Infann en Pera de Portugal de 39. sous havedors
dels fruits de Malorques de sa vida consta en libra den Sanct
Pera en cartes 111. comensa la franquesa In dei Nomine en la segona
pagina.


Com
lo Señor infant Alfonso primogenit de Arago, approva e lloha les
donations e parts fetas a sos frares Pera e
Iaume, consta en libre den Sant Pera en cartes 112. comensa.
hoc est translatum. en la segona pagina.

https://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_de_Arag%C3%B3n_(1222-1260)

Com lo Señor infant Alfonso primogenit de Arago, approva e lloha les donations e parts fetas a sos frares Pera e Iaume


Donations,
é establiments confirma lo Señor Rey en libre den Rossallo en
cartes 62. en la segona pagina comensa. Encara donam.


Confirmatio
de Donations, y assignations de Possessions alodials, es en
libre den Rossello en cartes 89. en la primera pagina, comensa.
Sapien tuyt.


DINER
DEV.


Lo
Diner deu servia a refectio del mur pero la franquesa es
temporal en libre den Sant Pera en la 11. carta en la segona pagina
columna circa la fi de la franquesa, e en libre den Rossallo en
cartes 141. parla la franquesa (fraaquesa) del dit diner deu
la segona pagina comensa conegan tots.


DELME.


Que
lo delme del bestiar se hage de llevar per tot lo mes de Maig
dispon la franquesa Noverint vniversi en libre den Sant Pera en la
19. carta en la tercera columna.


Del
Delme sa fa mensio en lo dit libre a 26. cartes comensa Pateat
vniversis. en la quarta columna.


De
Delme fa mensio la franquesa en dit libre a 28. cartes comensa
venerabilibus. en la 4. columna.


Que
lo Delme del bestiar sia llevat axi com es acustumat es en libre dit,
en cartes 139. en la primera pagina.


De
Delmes parla la franquesa en lo dit libre en cartes 156. en la sagona
pagina comensa Alfonsus, &c.


Dels
compradors del Delme de lo Oli parla la franquesa en lo dit libre en
cartes 260. en la segona pagina comensa. Ioannes Dei gratia.


Del
Delme de lo Oli com se pren e si paga drets en libre den Sant Pera es
en cartes 172. comensa. Ioannes dei gratia.


Si
los compradors dels delmes axi Reals com Eclesiastichs devhen
pagar en les aiudes de la terra, es en libre den Sant Pera en cartes
294. en la segona pagina, comensa. Nos I
oannes.


Que
lo Delme del Bestiar se lleue en tems congruo es
en libre den Rossello en cartes 76. en la primera pagina comensa en
Iaume.


Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 113. en la primera pagina,
comensa en Sancho.


Que
los Delmes se hagen de llevar axi com es acustumat, es en libre den
Rossello en cartes 203. en la primera pagina comensa. Pateat
vniversis.


DIFINITIONS,
E DIFINITIONS REALS.


Les
Diffinitions ques fan a pare e mare per los fills ans de entrar en
Religio nos poden apres impugnar per los Monastirs hon seran entrats:
es en la franquesa en libre den 
Sanct
Pera en la carta 19. en la quarta columna comensa Noverint Vniversi.


Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 113. en en la segona
pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Diffinitio
del Señor Rey es en libre den Sant Pera en cartes 152. en la segona
pagina comensa. Nos Alfonsus. del que havia bestret per la gent de
Armes.


Quant
Fills é Filles fan difinitions a Pares é Mares mireu en la dictio
Fills, e en la dictio legitima.


Les
Diffinitions que los adults fan a llurs Tudors, y Curadors valegan si
intrevindra la autoritat del Iutge, es en libre den Rossello
en cartes 307;. 1. pagina comensa. Nos Petrus.
Certa Difinifitio
per lo Rey feta per lo Dot de la Infanta Ioana filla sua es en libre
den Rossello en cartes 384. en la segona pagina, comensa. Nos
Ioannes.


DECLARATIO
ENTRE LOS DE LA CIVTAT


é
de la part Forana.


Es
en libre den Sant Pera dita declaratio, en cartes 184 en la segona
pagina, comensa. Com entra.


DESPESES
COMVNES.


De
les despeses comunes negu no es exempt, axiu dispon la franquesa en
libre den Sant Pera en cartes 26. en la quarta columna, comensa.
Pateat vniversis.


DELEGAR,
Y DELEGATS.


Que
en causes de appellations se puxa delegar, es en libre den Sant Pera
en cartes 34. en la primera columna circa la fi.


Los
Iutges delegats no respongan de la tersa part dels salaris cadañy
al governador o a son llochtinent ab Iurament e sia rabuda
informatio per lo Balle e si sera trobat lo contrari, tals Iutges
sian in habils aiudicar, es en libre den Rossello en cartes
416. en la primera pagina, comensa. Pateat Vniversi.


DEMANDA.


Lo
a quies fa demanda no es tingut Respondre si la causa no es
expressa en la dita Demanda.


No
sols la Demanda principal mes tot lo proces sia haut per libell é
sia allesa a la Iustitia original, es en dit libre den Sant
Pera en cartes 168. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes Dei
gratia.


DRAPS,
DRAPRES (drapers),
DRAPS STRANGERS.


Lo Drap com se te de canar quant se ven: es en libre den Sant
Pera en cartes 82. en la quarta columna comensa En Nom de Deu sia. E
del que tenen atirar ó canar es en lo dit lloch.


Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 386. en la segona pagina
comensa. En Nom de Deu sia.


Drapras
no paguen res per la autoritat: es en libre den Sant Pera en cartes
138. en la segona pagina.


Los
Iurats poden fer ordinatio que negu nos vesta de draps
strangers
, es en libra den Rossello en cartes 294. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia


Draps
estrangers se poden aportar en Mallorques, y
vestir, es en libre den Rossello en cartes 403. en la primera pagina,
comensa. Martinus.


De
Draps estranys, e altres Draps ne trobaras capitols en libre
de capitols de corts generals, comensant a dues cartes e durant fins
a 5. cartes, comensa primerament com als *(esta página está mal
escaneada en el margen izquierdo
) princeps.


Los
capitols fets sobra lo obratge, y drets de la draperia, y offici de
Bolladors son en lo extraordinari del *discret en Pera
Moranta
Nottari Scriva de la Vniversitat del Añy
1486. en cartes 288.


DOMESTICHS.


Apres
mort lo Señyor dins lañy sedega demanar la
*soldada, passat la Añy no la pot demanar sino te carta, es
en libra de Sant Pera en cartes 95. en la capitol de leyda 9.


Los
Domestichs del Governador no sian admesos en alguns officis si no son
nats en lo Regne, es en libre den Rossello en cartes 308. en
la primera pagina, comensa, Petrus.


DELATS.


Que
no sia feta execucio dels bens dels Delats fins pasat un Añy
e vn dia, es en libre den Sanct Pera en cartes 110. comensa. Item
señyora en la segona pagina.


Com
sete aproceir (se te a proceir) contra los
Delats criminosos miren dalt en la dictio, crim enorme, e criminos.


DEFENEDORS
DEL COLLEGI MERCANTIL.


De
la electio dels defenedors parla la franquesa en libre den Sanct
Pera, en cartes 153. en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.


DENUNCIADOR
DE ALGVN CRIM.


Lo
Denunciador de algun crim contra algu, si proceguira la
denunciacio es tingut pagar la mitat de les despeses fetes en
aquella: en libre den Sant Pera en cartes 31. columna tercera §.
Item siquis.


DANS
DONATS DAMNIFICATS DEMNATGES.


De
Dañs donats parla la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 156.
en la primera pagina, comensa Alfonsus.


De
la Restitucio dels dañs donats als ciutadans per los pagesos,
es en dit libre en cartes 158. en la segona pagina, comensa.
Alfonsus.


Que
los damnificats ab lo (llenylleuy, o laut den Berenguer Gasso
los sia satisfet lo dañ a raho de censal, es en libre den
Rossello en cartes 255. en la segona pagina, comensa. Nolfo de
proxida
. (En Olfo de Proxida, Proxita, Nolfo)


Asso
matex es en la seguent en dit libre en cartes 256. en la primera
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


DONATIVS
AL S. REY.


Que
per fer donatius al Señor Rey no sia fet per Iuy a les franqueses,
es en libre den Rossello en cartes 148. en la primera pagina,
comensa. Sapien tots.


Asso
matex es en lo privilegi seguent, comensa. Hagen conegut.


DEPOSITS
DEPOSITARIS.


Que
dels deposits se fase exequutio Incontinent; pero si se allega
paga, aquella se hage aprovar dins 30. dies, es en libre den Rossello
en cartes 212. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Que
los Balles é Promens de les parroquies foranes puxen elegir en
quescuna de aquelles depositaris, es en libre den Rossello en
cartes 280. en la segona pagina comensa. In Dei Nomine.


Que
per Deposit, o comanda, o fet marcantil, algu pot esses
pres e detingut: en libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera
columna, comensa quod deposito.


Deposar
heretats quant allegan que son exaustes vide in libre den
Abello en cartes 160. capitol 5.


DONA
PRANINT DOS MARITS EN VN TEMS.


La
Dona qui pren dos marits Incorre la pena del hom
qui pren dos mullers, la qual es pena de mort, es en
libre den Rossallo en cartes 213. en la segona pagina, comensa


Nos
Petrus.


DONA.


La
Dona no pot esser presa ni detengude per deposit o comanda, be
empero per mercaderia si mercadeia: en libre den Sant Pera en
cartes 31. en la primera collumna, comensa. Item quod
deposito.


Les
dones morts llurs marits lo primer Añy
no hagen goyda de llurs adots, sino la pensio es
en libre den Abello en cartes 89. en la segona pagina,
comensa. Sancius Dei gratia.


DERASSANA.
(Atarazana; dressana, drassana, etc.)


La
Vniversitat pot pendre del pati de la Derassana tant quant
volra per tenirhi les Galeres e altres Navilis: es en
libre den Rossello en cartes 292. en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


DILVVI
DE LA TERRA.


Provisio
sobre les coses llevades en lo Diluvj de la Riera, ques
puga fer Inquisicio de aquells, es en libre den Rossello en cartes
430. en la primera pagina, comensa. Martinus Dei Gratia.


DONATIONS.


Les
Donations se poden fer sens Insinuatio de Iutge abe excedescan
la valor de D. diners de or puys sia renunciat a la ley sobre asso
disponent, In libre den Sant Pera in cartes 31. en la segona columna.
comensa, Item Donatione.


Dietes
no poden aumentarse sens orde del Señor Rey cartes Reals dat
en Sant Llorens (monasterio
de San Lorenço el Real
) a 26. Iuriol 1614. folio
44 en la segona pagina del libre de cartes Reals ab cuberta de fust,
tambe es en libre de cartes Reals ab cuberta de plegami folio 73.
https://www.patrimonionacional.es/visita/real-sitio-de-san-lorenzo-de-el-escorial


Delmes
son franchs solament en la primera compra. Cartes Reals dat en madrid
a 24. Dezembre 1651. folio 118. del libre de cartes Reals ab cuberta
de fust. Altre dat en Madrid als 27. Setembre 1652. folio 125. del
matex libre. Altre dat en Madrid a 3. Desembre 1653. folio 128. del
matex libre. Altre dat en Madrid a 25. Agost 1657. fol. 164 del matex
libre.


Deutes
de Drets vniversals gosen de privilegis de Fiscals cartes Reals dat
en Madrid a 29. Marts 1653. folio 123. del libre de cartes Reals ab
cuberta de fust.


Drets
que deu el comprador son vltra iustum pretium cartes Reals dat
en Madrid, a 29. Marts 1653. folio 123. de libre de cartes Reals ab
cuberta de fust.


Diner
qui ix del Regne per forment no deu dret de Sacretaria,
carta Real dade en Madrit a 3. Setembre 1652. folio
117. pagina segona del libre de cartes Reals ab cuberta de fust.


Dietes
soles, y no mes, se ha de donar a los Iutyes
qui van fora: carta Real dade en Sant Llorens a 26. Iuliol 1614.
folio 74. del libre de cartes Reals ab cuberta de pleg.
(plegami : pergamino)


Drets
nos deuhen de robes quis trespasen de vn vaxell a altre, carte Real
dada en madrid a 22. Agost 1627. folio 158. del libre de cartes Reals
ab cuberta de plegami.


Degut
de la sacra Congregacio dels Eminentissims Cardenals sobre los
salaris dels ministres del Illustrissim, y Reverendisim Señor
Bisbe, y altres coses en lo Extreordinari de 1636. a 38. folio
62.


Diffinicio
feta per la Filla en favor del pare, tenint catorse Añys
y estant en poder del marit val: en Ies Ordinacions del Regne folio
176. pagina segona.


Drets
se poden imposar, llevar, minuir, o crexer per los Magnifichs Iurats,
y Concell General en libre den Abello fol. 82. capitol 18. y libre
vert folio 70.


Delinquents,
y com se dega procehir contra de ells Rossello nou folio 269.


Dones
morts llurs marits lo primer Añy no agen gojda dels
llurs adots, sino la provisio en libre den Abello fol. 89. pagina
segona.


Donacions
se poden fer sens insinuacio de Iutje encare que excedescan a 500.
ducats dor, puis sia remuntat ala llaj sobre asso
disponent en libre den Sant Pera folio 3333
en
la segona columna.

domingo, 15 de marzo de 2020

II. Reg. n. 64, fol. 36. Dic. 1131. (+ 1386)

II. 

Reg. n. 64, fol. 36. Dic. 1131.

Noverint universi quod coram nobis Alfonso Dei gratia rege Aragonum Majoricarum et Valentie ac comite Barchinone comparuerunt procuratores concilii Calatajubii et exhibuerunt in presentia nostra quoddam privilegium super populatione dicte ville concessum per dompnum Alfonsum regem populatoribus ejusdem ville et successoribus eorundem et confirmatum per sumum pontificem Lucium papam
tertium quod privilegium erat sigillo cereo predicti domini Alfonsi et bulla plumbea dicti pape
pendentibus roboratum. Et quia dictum privilegium et fili dicte bulle consumi incipiebant nimia vetustate adeo quod
nisi celera provisione sibi dictum concilium consulisset
possent sustinere intollerabilem lesionem: nobis ex parte dicti
concilii extitit humiliter suplicatum quod eis super hoc dignaremur
congruo remedio providere. Nos nunc eorum justis supplicationibus
inclinati dictum privilegium vidimus et legi et examinari fecimus
diligenter quod non viciatum non rasum non cancellatum
non abolitum in aliqua parte sui per dominum Petrum
inclite recordationis regem Aragonum patrem nostrum
invenimus confirmatum: sed cum ex ejus inspectione nobis aparenter
patebat posse in brevi in tantum consumi propter sui nimiam
vetustatem quod dictum concilium irreparabiliter lederetur: dictum
privilegium mandavimus publicari et reparari ad perpetuam memoriam
futurorum: quam presentem publicacionem et reparacionem similiter
confirmamus ut dicta publicacio et reparacio sicut dictum privilegium
perpetua de cetero gaudeant firmitate. Tenor autem dicti privilegii
de verbo ad verbum sequitur seriatim. - In Dei nomine et ejus gratia
scilicet Patris et Filii et Spiritus sancti amen. Gratia Dei ego
quidem Alfonsus rex facio hanc cartam donationis
et confirmacionis ad vos totos populatores de Calatajube
qui ibi estis populatos et in antea ibi veneritis populare et quod
amore Dei et quod bene sedeat populatum et totas gentes ibi veniant
populare cum bona voluntate et sedeatis ibi
congregati ad honorem
Domini nostri Jesuchristi et sancte Dei genitricis Marie Virginis et
omnium sanctorum et ad confusionem et malediccionem
paganorum destruat illos dominus Deus amen. Dono et concedo
vobis quod habeatis foros tales quales vos ipsi michi
demandastis. In primis quod habeatis medianeto cum totas meas
terras ad vestra porta de Calatajube et nullo homine de
Calatajube non fiat preso per nulla occasione foras de
Calatujube et non
respondeat foras de suo concilio ad nullo homine: et qui inde eum
formaverit pectet M morabatinos tercia pars ad regem
tercia ad concilio et tercia ad quereloso
et adjuvet IIII senior et concilio: et totos
populatores qui venerint ad Calatajube populare de totos debitos
que habuerint factos et calonias et clamos fuerint
super illos de rege et de todos alios homines sint
soltos et finitos et ubicumque habuerint hereditates et avere habeant
illum totum salvum et ingenuum liberum et franchum pro vendere
dare et impignorare cui ipsi voluerint: et si evenerit causa quod
inveniant homine mortuo in termino suo non sit omicidio
pariato: et homine qui non sit de Calatajube si
mataverit homine de Calatajube aut prendiderit
vel discavalgaverit pectet M morabatinos tercia
pars ad regem et tercia ad concilio et tercia ad
quereloso: et si homine de Calatajube mataverit
ad suo vicino et parentes de mortuo firmare
potuerint ipse qui fecit pectet CCC solidos C solidos ad regem
ducentos ad suos parentes et sit ille qui fecerit omiciero: et
si non potuerint firmare parentes salvet se cum Xll juratores
vicinos: et quod omiciero sicut superius dixi stet
intro sua casa novem dies post novem dies exeat de villa et
stet foras usque habeat amorem de parentes mortui:
et qui fuerit mortuus non habuerit parentes concilio accipiat
suo omicidio et partat per sua anima ubi fuerit necesse. Et
vicino de Calatajube qui potuerit tenere homines in suo solare
christianos aut mauros aut judeos ad illo
respondeat et non ad ullo alio seniore: et nullo vicino qui rapuerit
sua vicina qui sit de Calatajube paret illam in medianeto ante suos
parentes et vicinos de Calatajube et si voluerit illa ire ad suos
parentes pectet ipso a rabitore ad parentes de muliere
quingentos solidos et postea sit omiciero et si illa
voluerit ire cum illo vivant se ut melius potuerint et illa sit
omiciera. Similiter vicino qui sua vicina
forçaverit et illa venerit voces mitendo et illa duos
testes habuerit pectet ut superius dixi et sit omiciero
et si non potuerit illa firmare et ipse negaverit salvet se cum XII
juratores et si se non potuerit salvare pectet ut superius
dixi: et vicino qui sacaverit armas super suo vicino
intro Ia civitate pectet LX solidos
tercia pars ad regem tercia ad concilio et tercia ad
quereloso. Similiter qui venerit in bando super suo vicino et
ferirat vel peliarat pectet LX solidos similiter per tres
partes: et concilio de Calatajube quod habeat judice quale
ipse voluerit et sic usque ad anno et postea quomodo placuit ad
illos: et qui excucierit pignos ad judice pectet IIII quinque
solidos et qui excucierit pignos ad sagione pectet VI denarios
et judex qui fuerit ipse demandet las colonias qui
venerit ad seniore et nullo vicino non sit mino de rege neque
de seniore et qui ibi intraverit pectet M solidos ad
concilio et senior qui fuerit de Calatajube non
firmet super nullo vicino et nullo vicino de Calatajube non
donet ledam in tota terra de domino rege et qui IIII
tulerit per força pectet M morabatinos in tres partes
ut superius dixi et vicino cui pignoraverint per comprare
cavallo videat concilio sua bona et si habuerit ad comprare
compret et cavalgatores de Calatajube de ganancia quod
fecerint emendent plagas totas et alçent cavallos et
donent una quinta de.... et de ganato vivo et de totas
alias causas non donent nata: et si evenerit quod prendant
cativo qui sit rex sit de domino rege et de alio

captivo sua quinta et si habuerit dominus noster rex ire
campale vadat tercia parte de illos cavallos et de illa tercia parte
ipse qui non fuerit in hoste pectet I solidum et nullo
cavallero de rege neque de seniore neque de nullo
homine non habeat posaderia in casa de vicino de Calatajube
sine sua voluntate et habeant vicinos de Calatajube
fornos et bannos et tiendas et molinos et
canales unusquisque ubi melius potuerit facere: et qui debuit
jurare per omicidium vel per batalla juret
super altare et per alias causas juret super cruce
de fuste aut de petra
et dicat qui debet jurare per Deum et ista cruce
juro tibi et nonnulla causa alia et dicat qui prendet la jura quod si
mentet perduto sit ille qui jurat respondat una vice amen et
non sit ibi alter achaquia neque referta in jura et non pacet super
la cruce et placito de jura de sol ad sol et vicino qui
ad alia feriat intret IIII in manus sit pedone sit cavallero
et vicino de Calatajube non habeat maciaria. Qui fuerit
fidator de mandamento post medio anno non respondat. Qui fuerit
fidator de pecto quamdiu vixerit respondat post mortem ejus non
respondat uxor ejus neque filii neque nullo parente. Pro illo
homicidiero qui fugerit ad Calatajube aut qui
adduxerit muliere rapita si aliquis incalçaverit
illos non intret post illos in termino de Calatajube usque
faciat sciente ad concilio: et qui incalçaverit suo vicino
per ferire aut prendere et si inserraverit illum
in sua casa et ferirat vel pulsarat ad sua
porta et si habuerit ipse inserrado duos testes
pectet ipse qui male fecit ad ipse qui fuit inserrado
CCC solidos et si non habet testes juret super
altare ubi jurant per omicidium et quod non fecit et
testes falsos sint tornados per batalla et nullo vicino solvat
pignora de alio nec ganato qui mane exit de villa et nocte debet
venire et qui juret domino de ganato qui mane exivit et nocte debet
venire et postea vadat ille per quod est pignorato et mitat fidancia
per ante suo judice et si noluerit prendere faciat ibi testes et
veniat se et postea domino de ganato trabat illum ut melius potuerit:
si preserit pignos de suo vicino et auguraverit illos foras de
casa duplet illos et toto vicino qui fuerit de Calatajube si
fecerit IIII virto senior aut alio vicino faciat rancura in concilio
et postea adivet IIII concilio et si noluerit IIII adivare concilio
laxet in villa uxor ejus et filios et avere et
toto quanto habet ut sit IIII salvo per ad illo et postea
exeat de villa et pignoret ad concilio ubi
melius potuerit usque duplent IIII suo avere concilio: et toto
mauro que est in termino de Calatajube et fugierit
ad evouso donet concilio sua hereditate ad christiano
et de judeo similiter fiat: et christianos et
mauros et judeos comprent unus de alio ubi voluerint et
potuerint: et christiano qui mataverit judeo aut
mauro si fuerit manifesto pectet CCC solidos et si
negaverit salvet se esse cum sibi altero cum jura quod non
fecit et christiano firmet ad judeo cum christiano
et judeo et judeus ad christiano similiter
et de mauro similiter et christiano juret
ad judeo et ad mauro super cruce et judeus
juret ad christiano in carta sua Acora tenendo
et mauro qui voluerit jurare ad christiano et
dicat Alamet caucamo et talat taleta. Clericos
qui fuerint in Calatajube sedeant unusquisque in suas ecclesias
et donent quarto ad episcopo et quarto ad sua
ecclesia de pane et vino et corderos et de
nulla alia causa non donent quarto et serviant suas ecclesias
et habeant foros et judices sicut suos vicinos: et qui
venderit hereditate ipse qui comprat illa in collatione de ipso qui
vendet ibi vadat et ibi faciat suo mercato et de hereditate qui
fuerit vendita per L solidos in suso donet in roboratione qui comprat
II solidos et si noluerit dare duos solidos det ad
quatuor homines jantare et qui compraverit hereditate
et tenuerit illa postea medio anno non respondat per illa ad nullo
homine. Testimonia falsa qui per batalla cadet duplet
illo avere. Et latrone qui furtaverit et postea
negaverit et liciaverit et cadet duplet illo avere ad suo
domno et novenas ad palacio. Et toto ganato forano de
Calatajube qui post tres dias steterit in termino de
Calatajube donet montatico de busco baca et
de grege carenero medio ad seniore et medio ad
concilio: et vicino de Calatajube non donet quinta in nulla
parte nisi in Calatajube et qui tenet captivo mauro in
Calatajube et pro ipso mauro tenent christiano in terra de mauros veniant parentes de christiano et donent in
quanto fuit comprato ipso mauro et despisia que habet facta et
accipiat lo mauro et trahat suo christiano. Et si non
exierit postea per illo et christiano ipse qui fuit domino
de mauro si voluerit accipiat suo mauro et
tornet avere quod prisit. Et qui pignoraverit in villa
sine sayone VI denarios pectet ad judice:
et primo populator qui venerit non rendat ad alio qui postea venerit
pro ullo pecto neque de clamo antea facto et si duo populatores in
uno venerint et uno ad alio demandaverit stent ad laudamento de
concilio: et qui malaverit vel scavennaverit mulierem
maritata et habuerit duos testes pectet qui
fecit CCC solidos ad marito et ad parentes de
muliere et si non habuit testes veniat cum XII et
jurent los sex cum illo et si muliere ad alia
malaverit intret in manus et si fecerit livores pectet illos si habet
testes et si non habet juret per suo cabo: et si mauros
vel christianos levarent ganado de vicino de
Calatajube et postea tornaverint ipso ganado cavalgatores de
Calatajube veniat domino de ganato et juret sibi altero
quod suum fuit et non illum dedit neque vendidit et si est cavallo
aut egua aut mulo donet V solidos et prendat sua
bestia et de bove et asino I solidum et
homine de Calatajube si fiaverit captivo qui fugiat
qui sit de villa habeat inde quinque solidos et si non
fuerit de vicino habeat in illo lo medio. Et qui excucierit
ganato qui non sit de vicino fores de termino habeat in
illo lo medio: et homine de Calatajube qui habuerit rancura de
alia.... et fuerit ad ipso concilio unde habet rancura et non fecerit
ibi IIII nullo directo faciat ibi homines et postea veniat ad
Calatajube et prendat homines et faciat pignora de campo et de ipsa
pignora que fecerit prendat in assadura LX solidos et in ipsa homines
de Calatajube pignora alia mactarent non sit omicidio
pariato et si christiano ad judeo feriret
non intret IIII in manu et si fecerit livores et habuerit
judeo et christiano pectet las livores et
si non habet testes juret quod non fecit et de mauro
similiter fiat. Et si christianos vel mauros levarent
ganado de Calatajube en preda et cavalleros vel
pedones qui excucierint ipso ganato foras de termino
prendant de cavallo et equa et mulo V solidos
et de asino et bove I solidum et de res minuta
de Ia cabeça II denarios et isto termino de isto
ganato sit tale quale est scriptum unde terra partimus. Et
insuper de totos foros et judicios totos qui fuerint
inter vicinos minutos et grandes qui non sunt scriptos
in ista carta que sint in arbitrio et laudamento de toto concilio
domino Deo adjuvante: et qui fecerit plaga ad suo vicino
unde exeant ossos pectet qui fecit ad ipso plagato
LX solidos et qui crebaverit dente de suo vicino
pectet C solidos et qui tallaverit mano de suo vicino
aut pede vel oculo saccaverit vel nares
tallaverit pectet omicidio de mancipia. Qui
stat ad soldata mataverit homine et quando steterit cum
suo amo demandarent IIII faciat directo et postea que exierit de suo
amo suo amo non rendat: quod si nullo homo habuit baralla cum
suo vicino per ipsa baralla filios de ipsos homine
mataverit parentes pectent omicidio: et
si pater filium suum mataverit et pro pecuniis
inde morierit non sit omicidio pariato: quod si
feriat cavallo vel bove vel bestia ad
homine et inde morierit non sit omicidio pariato:
quod si fecerit alios livores pectet illos: quod si
casa caderet et mataverit hominem non sit
omicidio pariato: quod si homine caderat in canale de
molino vel acenia et morirat non sit omicidio
pariato quod nullo vicino de Calalajube qui passarat per los
portos de Pampilona vel per ipsos de Jaca non
donent lezda in ida neque in venida et qui IIII presierit
pectet M morabatinos per tres partes ut superius dicet. -
Sig+num Adefonsi leonensis regis. - Ego Ramiro
Dei gratia rex: petierunt michi cavalleros de Calatajube
una dona quod dono eis cum bona voluntate et bona mente
villa que dicitur Aranda cum suo termino et habeant
illa libera et firma per secula cuncta amen
et qui non donet majus quinta sed donent decimo et faciant illos
aztores et illas turres de Calatajube de illa renda qui
se levaverit in villa et in termino ejus. - Et ego quidem gratia Dei
rex Alfonsus dono vobis terminos ad homines de Calatajube dono
vobis Cadascun cum suo termino et quomodo las aquas
cadent usque ad Calatajube et quomodo vadit illa serra de Castiella pro nomine Albiedano et quomodo vadit ipsa serra de Viduerna usque ad Calatajube et dono vobis Badello cum
suo termino et usque ad Calatajube. Et dono vobis Caravantes
cum suo termino usque ad Calatajube et dono vobis Albalat cum
suo termino et inde usque Calatajube. Et dono vobis Fariza cum
suo termino et inde usque ad Calatajube et dono vobis Anchel
cum suo termino et inde ad Calatajube et dono vobis Mil Marchos
cum suo termino usque ad Calatajube et dono vobis Guisamam cum
suo termino usque ad Calatajube et quomodo vadit la Mata de Maxaran et sicut exit ad ipsa turro de la Leyda et dono vobis Cubel cum suo termino et inde usque ad Calatajube.
Et dono vobis Villafelice cum suo termino usque ad Calatajube
et dono vobis Langa cum suo termino et inde usque ad
Calatajube et dono vobis Coda cum suo termino usque ad
Calatajube.
- Gratia Dei scripta in mense decembris sub era MCLXVIIII. Et fuit roborata ista carta in die sancti Stephani de manu regia in villa que dicitur Bisense. - Sig+num regis Ramiri.
-
Sig+num regis Adefonsi. - Et sunt inde testes auditores et visores comite de Pallars comite Artallo
senior Enneco Semenones de Stramatura Bertran de Larves Sanccio
Fortunones de Xavarre episcopus Petrus in Rota senior in Capella
Blanquer Gonbaldo senior Guillermus Garocii in Bissense Petro Jozbert
in Auzanue episcopus Arnaldus in Osca senior in Osca Sancio Johannes
senior.... in Boyllo senior Ato Garcez in Barbastro episcopus
Guillermus in Çaragoça sennior Lop Garcez in Alagone sennior Ortii
Ortici in Borja comite de Percas in Tudela episcopus M.... in
Taraçona senior Fortun Lopez in Soria senior Fortun Aznares in
Belanga senior Lop Yeneguez in Monte-Regale episcopus Sancius in
Pampelona senior Petro Tizone in Estella senior Fortun Garcez Casal
in Najara senior Lop Lopez in Sors et in Ricla episcopus Sancius in
Najara senior Deo Gomez in Careso Latron senior in Albera senior
Petro Moinez in Monniz regnante me Dei gratia rex Adefonsi de
Bilforade usque ad Pallares et de Bayona
usque in Regalis Monte. - Et si aliquis rex vel
comite aut senior vel vicino qui hoc supradictum
disrumpere vel fraudare voluerit non habeat partem in Deum vivum et
verum qui fecit celum et terram mare et omnia que in eis sunt sed
habeant iram Dei omnipotentis et ejusdem Domini nostri Jesu-christi
et sancte Dei genitricis et virginis Marie et beatorum apostolorum
Petri et Pauli et omnium sanctorum et sit maledictus et
anathematizatus et non habeat partem cum sanctis Dei neque cum
nullis bonis christianis sed cum Juda traditore
qui Dominum tradidit tribulatione et anxia et dolore inferni
inferiori pari pene paciatur. Amen amen amen. Fiat fiat fiat. - Ego
Dei gratia rex Adefonsus totum hoc superius scriptum laudo et
concedo et confirmo vobis barones de Calatajube ut sit
salvum et securum et liberum et firmum ad vos et omnis generatio vel
posteritas vestra salva mea fidelitate et de omni mea posteritate per
secula cuncta. Et qui hoc scriptum vobis forçare vel trahere
voluerit sit tale quale superius dictum est ab omni tempore. Valeat
amen. - Et ego Dei gratia Ramirus rex hoc superius scriptum
laudo vobis et concedo et confirmo per secula cuncta et sunt inde
testes senior Lop Lopez in Calatajube senior Castanno in Bel senior
Lop Fortunones in Albero senior Ferriz in Sancta Eulalia Raimundus
Periz in Tarbena Petro Romeo senior in Senato senior Sancio Sanz de
Essun Trimoreades Guillermus Garcez majordomo en Gustan senior Semen
Garcez de.... in Penna senior Lop Arcez Arcayne in Melcorna et
Capellanos in Capella don Enneco in Alben don Fortuno de
Monte-aragone senior Enneconi de Navasa in Billiella. Scripta
carta in mense octobris II nonas sub era MCCXXII
intra in Calatajube: et qui hoc scriptum disrumpere voluerit
sit tale quale superius dictum est et in prima voce habent ira Dei et
de omnibus et de XII apostolis et maledictio Dei et omnium
sanctorum veniat super illo et generacione ejus amen. - Sig+num
Raimundi Comes. - Signum + regis Ildefonsi filius
Raimundi comitis Barchinonensis qui auctorizo hoc scriptum
salva mea fidelitate et de omni mea posteritate. - Sunt testes domino
archiepiscopo Raimundo Tarragonensi et domino Guillelmo episcopo
Barchinonensi et domino episcopo Petro Cesarauguste
et domino M.... episcopo Tirasone et comite de Pallars
et don Petro de Castellersol senior in Calatajube et Fortuno Aznarez
de Taraçona et Petro Ortiz et don Pelegrin et G. de Servant
et Guillelmo de Castelvile et Petro Pardo et Sancius Rafena et Petro
Perez de Terrez era MCC die kalendas septembris.
- Lucius episcopus servus servorum Dei dilectis filiis
presbiteris et clericis de Calatajube et de termino suo salutem et
apostolicam benedictionem. Justis petentium desideriis dignum est nos
facile prebere assensum et vota que a rationis tramite non discordant
effectu sunt prosequente complenda. Ea propter dilecti in domino
filii vestris justis postulationibus grato concurrens assensu
ecclesias vestras de Calatajube et de termino suo cum omnibus
pertinenciis suis ecclesiam sancte Marie medie ville
cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Andree cum pertinenciis
suis ecclesiam sancti Johannis de Vallupul cum pertinenciis
suis ecclesiam sancte Marie cum pertinenciis suis ecclesiam
sancti Jacobi cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Petri
Serranorum cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Martini
cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Salvatoris cum
pertinenciis suis ecclesiam sancti Petri Francorum cum
pertinenciis suis ecclesiam sancti Torquati cum pertinenciis
suis ecclesiam sancti Dominici cum pertinenciis suis ecclesiam
de Miedes cum pertinenciis suis ecclesiam de Casteyon cum
pertinenciis suis ecclesiam de Marha cum pertinenciis suis
ecclesiam de Duran cum pertinenciis suis ecclesiam de
Villalba cum pertinenciis suis ecclesiam de Sediles cum
pertinenciis suis ecclesiam de Ruesca cum pertinenciis suis
ecclesiam Durera cum pertinenciis suis ecclesiam de Viver
cum pertinenciis suis ecclesiam de Finoges cum
pertinenciis suis ecclesiam de Pietas cum pertinenciis suis
ecclesiam de Marach cum pertinenciis suis ecclesiam de
Cornay cum pertinenciis suis ecclesiam de Saviniano cum
pertinenciis suis ecclesiam de Paracolle cum pertinenciis suis
ecclesiam de Embit cum pertinenciis suis ecclesiam de
Viver de la Sierra Castella cum pertinenciis suis ecclesiam de
Turralba cum pertinenciis suis ecclesiam de Cuhela cum
pertinenciis suis ecclesiam de Amienone cum pertinenciis suis
ecclesiam de Villa-rubea (en dos lineas) cum pertinenciis suis ecclesiam de Vadiello
cum pertinenciis suis et de Forcaro ecclesiam de Bedeyo
cum pertinenciis suis ecclesiam de Torrijo cum pertinenciis
suis ecclesiam de Moros cum pertinenciis suis ecclesiam de
Monubles cum pertinenciis suis ecclesiam de Alhama cum
pertinenciis suis ecclesiam de Buvierca cum pertinenciis suis
ecclesiam de Casteyon cum pertinenciis suis ecclesiam de
Atheca cum pertinenciis suis ecclesiam de Ferrer cum
pertinenciis suis ecclesiam de Jarava cum pertinenciis suis
ecclesiam de Jodes cum pertinenciis suis ecclesiam de Aguas
cum pertinenciis suis ecclesiam de Cinvalla cum pertinenciis
suis ecclesiam de Tiestos cum pertinenciis suis ecclesiam de
Cuble cum pertinenciis suis ecclesiam de Pardos cum
pertinenciis suis ecclesiam Davanto cum pertinenciis suis
ecclesiam de Monobrega cum pertinenciis suis ecclesiam de
Casteyonciello cum pertinenciis suis ecclesiam Dalbarba
cum pertinenciis suis ecclesiam de Azret cum pertinenciis suis
ecclesiam Dathea cum pertinenciis suis ecclesiam de Monçon
cum pertinenciis suis ecclesiam de Fontes cum pertinenciis
suis ecclesiam de Novella cum pertinenciis suis ecclesiam de
Morata cum pertinenciis suis ecclesiam de Viliella cum
pertinenciis suis ecclesiam de Malonda cum pertinenciis suis
ecclesiam de Paracolle cum pertinenciis suis ecclesiam
Dominici sancti.... cum pertinenciis eorum ecclesias Ospitalis
cum pertinenciis earum ecclesias sancte Xive cum pertinenciis
earum ecclesiam sancti Benedicti cum pertinenciis omnibus suis
canonice vobis concessas sicut eas canonice et de antica
consuetudine prout in scripto regis continetur possidetis
devotioni vestre auctoritate apostolica confirmamus et presenti
scripti patrocinio comunimus: statuentes ut nulli omnino hominum
liceat hanc paginam nostre confirmationis infringere vel ei
aliquatenus contra ire: si quis autem hoc atemptare presumpserit
indignacionem omnipotentis Dei et beatorum Petri et Pauli apostolorum
ejus se noverit incursurum. Data Velletri septimo
calendas februarii. - Ego supradictus Ildefonsus Dei
gratia rex Aragonum comes Barchinone et marchio
Provincie ob remedium anime mee et parentum meorum dono laudo
atque imperpetuum concedo domino Deo et omni clero et populo presenti
atque futuro de Calatajube omnia que antecessores mei eis dederunt et
sicut in hac suprascripta pagina scriptum est et a domino Lucio
papa summo pontifice suo scripto et sigillo presenti concessum
et corroboratum est sic ut in perpetuum firmus teneatur manu et
sigillo meo proprio confirmo et corroboro. - Nosque Alfonsus Dei gratia rex Aragonum Majorice et Valencie ac comes Barchinone viso dicto privilegio publicato coram nobis et omnibus in eo contentis a
principio usque ad finem diligenter inspectis confirmato per dominum
Petrum illustrissimum inclite recordationis regem Aragonum
patrem nostrum quod privilegium propter ipsius vetustatem
et demolicionem filorum bulle pape summi pontificis
in eo contente fecimus reparari: idcirco dictum privilegium et
reparationem ipsius prout superius per singula continetur concilio
Calatajube et tote posteritati eorum aprobamus ac etiam
confirmamus nunc et in perpetuum prout melius sanius utilius ac
perfeccius dici scribi et intelligi possit ad comodum et salvamentum
dicti concilii et totius posteritatis ejusdem. Et ut presens scriptum
confirmacionis et reparacionis majus robur obtineat firmitatis
sigilli nostri appensione eum duximus muniendum. Datum apud
Cesaraugustam XIIII kalendas madii anno domini MCCC octuagesimo sexto. - Signum + Alfonsi Dei gratia regis Aragonum Majoricarum et Valentie ac comitis Barchinone. - Testes sunt Bernardus Guillermus de Entiença Ermengaudus comes Urgelli Arnaldus Rogerii comes Pallariensis Artallus de Luna Petrus Ferrandez.

 

jueves, 20 de febrero de 2020

LXXVII, legajo cartas reales, 73, 9 agosto

LXXVII.
Leg. de cartas reales. Núm. 73. 9 ag. sin año.

Al muyt alto et muyt poderoso senyor don Alfonso por la gracia de Dios rey de Aragon et de Valencia. Senyor yo el arçebisbe de Çaragoça me comando en vuestra gracia como a senyor qui cobdicio muyto servir et de seer mandado en todas cosas que yo pudiesse. Sepades senyor que oy miercoles a hora de tercia en Taraçona recibie vuestra letra en la qual se contenia que vos enviasse los sahuesos pora caçar el çiervo: porque vos fago saber senyor que vos envio quatro sahuesos et retengo ende dos tan solament pora caçar un puerco que ha grant en Montchayo pues que vos no lo queredes caçar. Et assi feytme saber daqui a quando entendedes seer en Çaragoça o que camino tenredes por tal que pueda seer con vos. Data en Taraçona V idus augusti. - El arcebisbe de Çaragoça.

lxxviii-reg-1111-fol-73-22-marzo-1337

sábado, 15 de febrero de 2020

XXIV, reg 9, fol 31, 29 agosto 1257

XXIV. 
Reg.9. Fol.31.29 ag. 1257.

Dompno Alfonso infanti Aragonis. Scribimus richis hominibus militibus alcaydis civibus Valentie et universis hominibus castrorum et villarum omnium regni Valentie quod vobis jurent et faciant homagium quod post dies nostros habeant vos et vestros regem suum et dominum naturalem absolventes eos ab ipso juramento et homagio quod jam infanti Jacobo filio nostro fecerant de mandato nostro: de qua absolucione eis fecimus instrumentum fieri sigilio majore nostro signatum. Unde vos rogamus et dicimus ac mandamus vobis firmiter quatenus vos juretis eis similiter observare foros et consuetudines suas ac monetam istam quam habent secundum quod in instrumento quod inde eis fecimus continetur et donationes et vendiciones eis a nobis et a quibuslibet aliis hucusque factas et de cetero faciendas. Datum Ilerde IIII° kalendas septembris (1257).

xxv-reg-9-fol-36-6-septiembre-1257

sábado, 21 de diciembre de 2019

XXVIII, perg 96, 21 febrero 1139

XXVIII
Perg. N°96. 21 feb. 1139.

Hec est convenientia et concordia quam fecerunt inter se illustris Adefonsus imperator Ispanie et Raimundus Berengarii comes Barchinonensis ac princeps Aragonensis. Concordati sunt in primis super illam terram quam tenet Garcias rex Pampilonensium tali scilicet modo ut Adefonsus imperator predictus habeat ex ea Maregno et totam aliam terram quam Adefonsus rex avus illius illo die quo mortuus est ultra Iberum ex parte Pampilonie tenebat. Consul vero Barchinonensis habeat de cetera terra quam tenet rex Garsias totam illam terram que regno Aragonensi pertinet sicut eam dompnus Sanccius rex et Petrus rex temporibus suis sine hominio quod per illa fecisset possederunt. De alia quoque terra Pampilonie pro qua rex Sanccius et rex Petrus Adefonso regi Legionensi hominium fecerunt habeat imperator Adefonsus terciam partem ex ea et Raimundus comes Barchinonensis duas. Et pro illis duabus partibus quas habebit faciat imperatori Adefonso tale hominium quale rex Sancius et rex Petrus Adefonso regi avuo imperatoris Adefonsi fecerunt. In ipsa vero tercia parte imperatoris sit castrum Stelle et in duabus partibus comitis sit Erunia civitas. Preterea venerabilis Adefonsus imperator et illustris Raimundus barchinonensium comes in hoc sunt concordati ut de illis terris Pampilonie quas partituri sunt sicut supradictum est quicquid ambo vel unus sine altero et per suos homines quocumque modo recuperare aut acquirere poterint habeat imperator terciam partem et comes jamdictus duas quousque totum adquirant. Cum autem totum fuerit adquisitum dividant inter se modo prescripto et firmiter habeant. Facta convenientia et concordia apud Charrionem VIIII kalendas martii anno dominice incarnationis CXXXVIIII post millesimum era millesima CLXXVIII presente dompno Berengario Salamantino episcopo et Bernardo Segontino episcopo necnon et Petro Burgensi electo atque in presentia comitis Roderici Gomez et comitis Ferrandi et comitis Osorii Martiniz et Gotterre Ferrandez ac Poncii de Cabrera et Diac Monioci majorisdomus imperatoris et Roderici Ferrandez et Lop Lobez et Raimundi Fulconis vicecomitis Cardone atque Guillelmi Raimundi Dapiferi et Gaucerandi de Pinos ac Bernardi Guillelmi et Petri Taresa atque Frontini et Johannis Diaz et Lup Sancii de Belxid atque Artalli de Alago et aliorum nobilium in curia domini imperatoris existencium. Tandem conveniunt inter se imperator et comes quod de supradictis honoribus unusquisque eorum valeat alteri per fidem sine enganno et nullus eorum treguam aut placitum cum prescripto Garcia faciat sine alterius consilio. Sig+num imperatoris. Sig+num Raimundi comes.


Nota: Erunia: Iruña: Irunia : Pamplona ciudad.
Stelle: Estella. (Saludos a Manu de Estella, magnífico y millonario)

viernes, 22 de noviembre de 2019

LOS CELOS DE ALFONSO DE BARBASTRO


3.6. AMORES Y DESAMORES

179. LOS CELOS DE ALFONSO DE BARBASTRO (SIGLOS XII-XIII. BARBASTRO)

Como cantaba un juglar de la época, era conocido que don Alfonso de Barbastro estaba casado con Elvira, una hermosa y complaciente mujer, de la que su marido desconfiaba, máxime cuando sabía con certeza que Bascuel de Cutanda la galanteaba en cuantas ocasiones tenía, aunque también es cierto que la dama no le correspondió nunca.

LOS CELOS DE ALFONSO DE BARBASTRO (SIGLOS XII-XIII. BARBASTRO)


Con sigilo, dado el caso, solicitó consejo a sus más íntimos amigos, tramando con ellos una estratagema plausible que le hiciera salir de dudas. Así es que comunicó Alfonso a Bascuel que iba a acudir en ayuda del rey de León contra los musulmanes, y le pidió que le acompañara, puesto que el rey de Aragón no precisaba por entonces de sus servicios. Don Bascuel, como caballero que era, le contestó públicamente que le acompañaría, aunque es sabido que en privado manifestó todo lo contrario.

Ambos caballeros, tras preparar de forma concienzuda el viaje, salieron una tarde de Barbastro, en compañía de sus fieles escuderos. La primera etapa fue, por lo tanto, corta. Así es que al llegar la noche, amparados por la oscuridad y cada uno por su lado, don Alfonso y don Bascuel decidieron regresar a Barbastro.

Se presentó don Alfonso, el marido, en su casa haciéndose pasar por su rival, pero doña Elvira, que se dio cuenta del engaño, lo hizo apalear y encerrar hasta la mañana siguiente, mientras se entregaba a don Bascuel.

Cuando se hizo de día, doña Elvira reunió a sus vasallos que habían quedado en la ciudad y les refirió cómo don Bascuel había intentado deshonrarla, lo que provocó la ira de todos, que se aprestaron a tomarse la justicia por su mano. Así es que llegaron a la estancia donde creían estaba encerrado don Bascuel y se encontraron con el marido, produciéndose el natural desconcierto.

Don Alfonso se vio obligado a pedir perdón a su mujer y al propio don Bascuel, que dijo haber regresado a Barbastro al notar la ausencia de don Alfonso en el campamento.

[Raynouard, François, Choix des poésie originales des troubadours, págs. 398-414. Ubieto,Antonio, Historia de Aragón: Literatura medieval, I, págs. 357-358.]