Mostrando entradas con la etiqueta marz. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta marz. Mostrar todas las entradas

lunes, 2 de marzo de 2020

CXIX, reg 945, fol 214, 5 mayo 1385

CXIX. 
Reg. n. 945, fol. 214. 5 may. 1385.

In Dei nomine pateat universis quod nos Petrus Dei gratia rex Aragonum etc. attendentes per venerabiles patres nobiles dilectos et fideles nostros Raimundum Elnensem Garciam Vincensem episcopos Berengarium de Angularia electum confirmatum Gerundensis ecclesie Galcerandum de Villanova et Michaelem de Sancto Johanne archidiaconos in dicta ecclesia Gerundensi nomine capituli ejusdem Guillermum de Fontibus officialem episcopi Barchinone nomine ejusdem episcopi Petrum Vilana archidiaconum majorem Urgellensis ecclesie nomine episcopi ipsius fratrem Raimundum de Rajadello nuncium fratris Guillelmi de Guimerano prioris Cathalonie Andream vicecomitem Insule et de Caneto Dalmacium de Queralto Guillelmum de Argentona et Guillelmum de Nogaria milites Johannem Serra et Johannem de Vallesicca licenciatum in legibus nuncios Barchinone Macianum Castilionis legum doctorem et Johannem Gralla nuncios civitatis Ilerde Vitalem Grimau et Franciscum Castilionis legum doctorem nuncios ville Perpiniani Ludovicum Strucii et Petrum Guillelmi Sunyerii nuncios civitatis Gerunde qui cum aliis diversis prelatis ecclesiasticisque personis baronibus militibus civitatibus villis et locis Cathalonie principatus nostri fuerant litteris evocati pro colloquio consilioque habendis cum eis supra quibusdam negociis comodum et honorem nostrum ac reipublice regnorum et terrarum nostrarum potissime principatus jamdicti non parum tangentibus nobis fuisse reverenter oblata capitula subinserta nosque ipsis capitulis responsiones fecisse descriptas in fine cujuslibet eorundem: et demum inter nos et superius nominatos producta fuisse et penitus concordata capitula et responsiones ipsa ut hic per ordinem sunt descripta.

Molt alt e molt excellent princep e senyor com vos ab letres vostres hajats appellades certes persones de la esgleya e dels barons e cavallers e de les ciutats e viles reyals de Cathalunya per haver coloqui et consell dells sobre alscuns affers vostres tocants vos senyor e vostra corona per la qual rao les persones per vos appellades son stades ajustades davant vostra senyoria: e vos senyor hajats fet explicar per micer Guillem de Vallsecca vostre vicecanceller que com vos senyor hajats fet convocar lusatge Princeps namque per rao deles companyes darmes qui de la part de França son entrades en Cathalunya per debellar e dampnificar aquella e per aço sia stada feta una covinença per molts de pagar lo mes certa quantitat per foch la qual cosa se diu esser importable a la terra: la qual covinença o la rao de pagarho encara dura com les dites gents son encara en la terra dampnificant aquella e vos senyor vullats haver sobre aço colloqui et consell posantvos en tota via raonable et comportable a la terra: per ço les dites persones haut sobre aço consell e deliberacio vos donen senyor lo consell seguent:
ço es que entenen per foragitar les gents darmes stranyes que huy son en Cathalunya a vos senyor deure bastar de lançes DC e D pillarts e D ballesters: de la qual gent L lances e C pillarts sien en Rossello per obviar que mes gents darmes no entren en la terra com vos senyor hajats certs ardits que mes nich volen entrar: remetent tot aço a arbitre vostre o del capita: e que alscunes lances les quals sera vist al dit capita correguen la terra on les dites gents darmes se son enfortides e ab tota la romanent gent se pot posar setge en aquell loc o locs que les dites gents darmes tenen dins lo dit comtat et que una galea stiga en la mar per ço que les dites gents darmes vianda o altres secors per la mar no pusquen haver: et que aquesta gent darmes sia pagada a II meses qui compten lo primer dia del mes present: et si dins aquets dos meses no haura fi aquella que deu que dur per altre mes apres seguent pagant senyor mig flori lo mes per foch attesa la subvencio ja pagada e attesa la pobresa de la terra e la carestia que es en aquella: et passat aquest temps vos senyor e la terra romanga cascun en son dret del dit usatge no contrastants alscunes covinences qui sien per qualsevol paraules ne ab qui stades fetes ab vos senyor les quals daqui avant no puguen haver loc ans sien haudes per casses e nulles. Et per ço que totes les dites DC lances de fet servesquen pus sen fa la paga: que la mostra se faça en manera que alcu no sen partesca ne una persona o cavall pusquen esser compresses II vegades o mes en la dita mostra et que cessant senyor lo dit usatge la subvencio damunt dita ces. Plau al senyor rey: axi empero que si lo dit mig flori no basta a la dita companya quey sia fet compliment per los del principat de Cathalunya mas sie entes que I no sia obligat tengut ne executat per altre. Consellen mes senyor que per ço com la terra es fort carregada axi per la gran e importable subvencio que ha feta del temps passat com encara per aquella queus ha a fer per III meses sdevenidors inclus lo present mes per occasio de la convocacio del dit usatge: queus placia senyor de passar e atorgar a aquells qui no han pagat de mijant marz a ença pus prop passat que responguen e paguen segons la subvencio que ara senyor vos enten a fer ço es de mig flori. Plau al senyor rey. Consellen mes senyor que tota la moneda que daço exira axi del temps passat com del sdevenidor vinga en ma de persones elegidores per la terra les quals persones hajen la dita moneda a convertir en paga de les coses damunt dites e no en altre en hajen a retre compte a la persona o personas que sobre aço seran assignades per part de la terra: e lo senyor rey enten e vol que la recepcio de tot ço qui es degut per raho del usatge sesguard a les personas qui per los del consell hi seran ordenadas axi que son tresorer non haja res a reebre: mas que per satisfer a les grans quantitats que ha manlevades per aquesta raho reeba lo dit tresorer tot ço e quant es degut per lo dit usatge tro per tot lo mes de abril prop passat. E per ço car los del consell dupten que les execucions per aço fahedores nos facen rigorosament et inmoderada lo dit senyor rey vol quel dit tresorer faça aquelles fer per los ordinaris et no per comissari ne per porter ne algun altre: e sis fahia que nengun fos tengut a pagar salari ne messions que sen faessen. E encara vol lo dit senyor que per ço que no pogues esser dit quel tresorer faes les execucions dessus dites ans de temps degut quen haja consell de dos persones del dit consell lo qual consell haja tenir e exequir de necessitat: e les dites II persones se hagen elegir per los convocats al dit consell e aquestes lo hajen consellar lealment e be e daço facen sagrament. E sia entes que de totes les persones tengudes al dit usatge qui pagat no hauran ultra lo temps davall scrit mig flori per foch ço es de XV de mars a ença tro per tot abril prop passat e no mes avant mas del temps abans ço es del dia de la convocacio tro al XV dia de marz haja segons la composicio que feta hauran ço es que paguen segons los altres I flori per foc lo mes. Plau al senyor rey ço quel dit capitol conte del present mes de maig e dels II meses prop vinents. E per ço senyor que en les dites DC lances hajen comtes vescomtes e altres grans persones de la terra e que lo foragitar de les dites gents darmes stranyes se faça pus spatxadament consellem que a vos placia senyor descriure al senyor infant prestament e que saperceba ab aquella gent darmes que pora e que ab poca gent o molta vinga a la vostra senyoria com pus ivarçosament pusca. Plan al senyor rey pero que per la venguda del infant lo fet no sia retardat en res mes hi sia enantat tant com fer se pusca. Consellen mes encara senyor queus placia posar en via raonable et comportabla daquest fet del dit usatge ab lo comte de Cardona Bernat de Pinos et Bernat de Cabrera et ab altres nobles e cavallers qui laltre dia partiren de Gerona: car persones son senyor qui en aquest acte vos serviran notablement per via de consell e ab armes axi com altres vegades han acostumat remetent a ells et a lurs sotsmeses et a tots altres de qualque condicio o stament sien totes penes si en algunes son cayguts per occassio del dit usatge e si los dits barons e cavallers per lur tornada en res vos han agraviat: e que per ço que ells pus coratjosos e volenterosos vinguen al vostre servey quels vos placia guiar: sens los quals e daltres comtes e barons de Cathalunya no veem senyor que la dita subvencio se pogues pagar per la raho damunt dita ni fer lo dit servey. Lo senyor rey fara la dita remissio los empero quis alegraran daquella faents dins lo temps que haura loch lo servey del dit usatge ço es del temps passat per via de remença e del sdevenidor per remença o per servey personal segons que es convengut. E per ço senyor com si mes gents darmes stranyes entren en Cathalunya per dampnificar aquella majorment en gran nombre axi com se diu que saparella et si ho fan Cathalunya no seria bastant a fer tant gran messio e per conseguent sia cosa rahonable que los regnes Darago de Valencia e de Mallorques en aço ajuden axi com Cathalunya ajuda notablement en la guerra de Castella als dits regnes Darago et de Valencia e per aço lo general de Cathalunya entena emprar los dits regnes: consellen senyor que a vos placia de dar en aço tota favor e endreça que puscau com sien affers vostres e tot torn a honor e servey vostre e de la corona. Plau al senyor rey. Et com lo fet del comte Dempuries per la execucio que vos senyor li fets sia feta causa e occasio principal del entrament de les dites gents estranyes lo qual fet si a honor e reverencia vostra senyor e de la corona podia haver fi seria cosa fort expedient per los grans perills daquestes gents darmes e daltres qui sen porien seguir e com vos senyor dejats anar ab vostres sotsmeses ab misericordia e pietat pus se faça e torn a honor et a reverencia vostra et ab satisfaccio e esmena condigna tal com a vos pertany de fer e majorment com sia de vostra sanch e los fills del dit comte sien vostres nets: ab humil supplicacio precedent vos consellen senyor que sia vostra merce per reverencia de Deu et intuit de pietat que si lo dit comte fa a vos senyor regonexent les errades que ha fetes tota satisfaccio e esmena a vos senyor e a la corona honorable que placia a vos de haverli misericordia et pietat en sguart special dels dits vostres nets e dar tot loch a vos senyor honorable axi com dit es que la dita subvencio ces de tot. Aquest capitol denega lo senyor rey segons quel ha ja denegat de paraula. Consellen a vos senyoria que durant la subvencio del dit usatge vos senyor no puxats per via dost en general o en special ne en altre manera haver trer o fer exir les osts reyals de Cathalunya en general o en singular vulles per via de consell com en altra manera ne les dites osts o singulars daquelles sien tengudes o tenguts de anarhi o exir durant la dita ajuda o subvencio: retinentse senyor les persones per vos appellades que per aquest consell no sia fet prejudici novacio o derogacio als capitols fets e per vos senyor fermats en et sobre la prorogacio de les corts de Fraga ans aquells e les coses en aquells contengudes romanguen en lur efficacia et virtut e que plaçia a vos senyor de atorgar totes provisions per les coses damunt dites necessaries esser franques de dret de segell. Plau al senyor rey.

Tenore presentis capitula preinserta et unumquodque ipsorum juxta responsiones factas eisdem de certa sciencia acceptamus et grata habemus illaque quatenus nos obligant et astringunt juxta responsiones predictas concedimus et firmamus illis videlicet omnibus ex prelatis personis ecclesiasticis baronibus militibus generosis civitatibus villis et locis principatus jamdicti qui capitula et responsiones easdem firmaverint legitime cum effectu et non aliis quibuscumque. Et in nostra bona fide regia promittimus et juramus per dominum Deum et ejus sancta quatuor evangelia corporaliter manibus nostris tacta in posse nostri secretarii et notarii infrascripti tamquam publice persone a nobis hec stipulantis nomine omnium quorum intersit vel possit ac poterit interesse quod dicta capitula et omnia et singula contenta in eis juxta responsiones ipsorum tenebimus servabimus et complebimus cum efectu et teneri servari et compleri incommutabiliter faciemus et contra ea nullatenus veniemus neque sinemus quidquam in contrarium fieri ullo jure ratione vel causa volentes de hiis fieri atque tradi unicuique petenti unum et plura publica instrumenta sigillo nostro pendenti munita. Quod est actum in episcopali palacio civitatis Gerunde die quinta madii anno a nativitate Domini MCCCLXXX quinto regnique nostri quinquagessimo. - Guillelmus de Vallesica. - Signum + Petri Dei gratia regis Aragonum etc. qui hec prout continentur superius laudamus concedimus et firmamus. - Testes sunt qui fuerunt ad premissa presentes nobilis Berengarius de Apilia majordomus Bernardus Alamanni Dorriols algutzirius milites Guillelmus de Vallesicca vicecancellarius Petrus Ça Calm curie negociorum promotor legum doctores Bartholomeus de Avellaneda secretarius dicti domini regis et nobiles Petrus de Scintillis miles majordomus et Berengarius Vallossera secretarius domine regine. - Sig+num mei Bartholomei Sirvent secretarii domini regis predicti et ejus auctoritate notarii publici per totam terram et dominationem ejusdem qui premissis interfui eaque de ipsius mandato scribi feci et clausi. - Dominus rex mandavit michi Bartholomeo Sirvent in cujus posse firmavit et juravit.