23 DE JULIO.

23 DE JULIO.

Deliberaciones.

Fou feta delliberacio e conclusio que per sosteniment de mil rocins ço es CCCC homens de armes e DC ginets e cert nombre de gent a peu aquell que les persones devall scrites arbitraran sie imposada e ordonada exaccio e subvencio general e universal en la qual
contribuesquen eclesiastichs militars e reyals. La qual exaccio o subvencio e lo modo com se fara e encara tota ordinacio exequcio e total disposicio de les dites coses e deppendents e emergents delles remeteren als reverent egregi e magnifiques persones seguents ço es al senyor bisbe de Vich abbat de Montserrat lo senyor comte de Pallars Artal de Claramunt donzell mossen Francesch Lobet ciuteda de Barchinona e Miquel Boteller sindich de Tortosa ab intervencio dels deputats qui ara son e per avant seran.
Item que la Magestat del Senyor Rey sie suplicada per part dels deputats e consell que publicar edicte durador daci a la festa de Nadal prop vinent en forma que no sie prejudicial als poblats en lo Principat ne a les libertats e leys de aquell.
Item que de les galees qui son en la Drassana sien prestades dues a la Magestat del Senyor Rey a tres anys ab la ferrera que tenen ab aço empero que si res hi fall no puixe esser comprat per los deputats ne altres ministres del General de peccunies de aquell. E que lo dit Senyor Rey façe obligado de restituir aquelles en la forma que es stat fet de les dues galees ja en los dies passats a la sua Excelencia prestades per los deputats e consell.
Item remeteren a les persones a les quals en los dies passats foren remeses algunes suplicacions en scrits e de paraula totes les suplicacions dades del dia de la dita remissio fins al dia present per qualsevol persones en axi que les dites persones apunten les coses suplicades singularment e particular e los apuntaments refiren al present consell.

Al margen del último capítulo que precede se encuentran apuntadas las siguientes palabras.

No la paça la ciutat.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dimarts a XXIIII del dit mes de juliol per lo consell de Barchinona foren loades aprobades e consentides les dessus dites deliberacions. E sobre la primera foren eletes les persones seguents mossen Galceran Carbo mossen Ramon Ros ciutedans mercaders Valenti Gibert Gabriel Miro artistes Johan Brujo notari Pere Matheu specier manestrals Gabriel Vilar teller Stheve Tholosa ferrer. E a XXVI del dit mes fou loada e aprovada la addicio scrita en la primera deliberacio dels mil rocins.

DON PEDRO EL CEREMONIOSO, V, 1529 pars 1, fol 16

DON PEDRO EL CEREMONIOSO.
V.
Reg. N° 1529. Pars I^a fol. 16. Sin fecha.

OBRA DE MOSSEN SENT JORDI E DE CAVALLERIA.

Preambul daquesta obra començat en nom de la santa Trinitat que Pare et Fill et Sant Espirit a honor de Deu et de monsenyor sent Jordi. - Nostre Senyor Deu lo quals segons la veritat de la santa fe catholica devem en trinitat et en unitat honrar es començament mig et fi de totes bones obres et sens ell alcuna bona obra no pot esser pensada ne feta: car per lo seu poder es tota bona obra feta et per lo seu saber governada et per la sua sola bonea mantenguda et fructifican en be observada. Per la qual raho tot hom qui alcuna bona obra comença deu primerament regonexer son defalliment ço es entre les altres coses que per si meseix no es bastant a pensar de fer alcun bon fet quant meyns a fer ne a acabar sino aytant com nostre senyor Deu li o aministra: perque en lo començament de sa obra deu posar nostre Senyor Deu primer en aquella preganlo et demananli merce molt devotament que li do saber et voluntat et poder perque la puga
be començar continuar et be finar al seu serviy et honor. Emperamor daço Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Sardenya et de Corcega et conte de Barchinona de Rossello et de Cerdanya primerament invocat en aquesta obra lo nom de nostre Senyor Deu per lo qual los reys viuen et regnen e a honor del bon baro sent Jordi: attenents quels reys els princeps del mon als quals es dada la honor ab son carrech del regiment de lurs sotsmeses axi com per furs leys et constitucions han a governar et a tenir lurs estaments et regir los pobles a ells per la sobirana providencia comanats faen justicia entre aquells en tot temps et reten a cascu ço que seu es en manera quels menors per los majors no sien opremuts ni maltractats: axi los conve de necessitat que en los temps de les guerres per les quals axi per defensio de la santa fe catholica com per observar et fer justicia et per defendre les terres vassals et bens
propris et lur honor et profit com per offendre en son cas lurs enemichs et pendre et occupar ço del lur a fi de aconseguir estament de pau entrevenen sovin fets darmes et de cavalleria ordenen persones et officials aytals com se convenen a les proprietats dels affers et dels officis e facen leys et ordinacions per les quals les dites persones els
officials en si meseix et en aquells qui a ells seran sotsmeses per raho dels affers et dels officis se hagen a regir et a usar de aquells e a les quals leys et ordinacions en cases de dubtes o de questions naxedores per raho dels fets de les armes et de cavalleria entre cualsevol persones o per raho dels dits officis puga esser haut recors e per aquelles segons que sia de raho los dits dubtes et questions puguen esser et sien determenades: ordenam et fem les leys infraseguents per nos et nostres succeidors et per tots los officials et sotsmeses nostres en los affers nostres de les armes et de cavalleria axi en terra com en mar en tots los regnes comtats et terres nostres et en totes parts on les nostres osts o estols seran perpetualment daquest dia avant observadores: en les quals oltra les ordinations en lesdites leys contengudes son compreses moltes bones doctrines de les proprietats loables quels cavallers els officials et altres homens darmes deuen haver ço es cascuns segons lurs ordinacions en observacio de les quals es fet gran serviy a Deu et als senyors de ques seguira a ells gran honor et profit et benestar. E per ço en aquesta obra es feta molta mencio del estament de cavalleria: cor aquell estament principalment se pertany el exercici el regiment dels fets darmes.

Ley I

Dels Algutzirs.

Dels Algutzirs. 

Digna veu es del regnant per magestat a leys per les quals aquella inestimable virtut de justicia que es constant e perpetual volentat son dret a cascun donant negligen propria utilitat per tal que serve comuna equitat es col princep confessar si meteix alligat e verament mes al regne nostre estimam sotsmetre senyoria a les leys. Don jacsia que per totes corts leys axi nostres com altres per nos approvades observar cobeegem molt pus fort en la cort de nostra casa la qual a nos pus propinca es guardar desijam: cor mentre que les coses per nos manades observam als altres aquelles no menyspreadores demostram. Perque duem proveydor dret orde de dret amplectan quen la cort nostra dos cavallers los quals algotzirs volem esser nomenats sien instituits entre los estants de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors daquells o sien del regne nostre o daltres terres nostres o sien de regnes o terres estranyes lo damunt dit offici haja tota jurediccional potestat la qual costuma concernents per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque qual estant del regne nostre o daltres terres nostres o estant estrany segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la regina entena per aquell fet de la recepcio damunt dita si esser sotsmes a tota jurediccional legitima potestat dels dits alguatzirs o a tota franquea o privilegi dalcun loch o terres si hauer renunciat en quant los dits alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen con aço a la dita recepcio entenam ques pertanga jassia daço en la recepcio neguna expressa mencio sia hauda en alcuna manera. En la dita jurediccional potestat legitima declarants ordenam quels dits alguatzirs de totes causes civils e criminals conexença hagen segons que la tenor de les coses que davall direm explicara. De totes donchs causes poques civils e criminals conexença abdos ensemps o per un daquells ab un dels oydors primerament per qualsevol instancia de actors o de accusadors requests o request o als quals o al qual dels crims comeses denunciacio primerament sera estada feta o als quals o al qual per nos o per nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell canceller o oydors nostres remesa sera supplicacio de les dites causes feta deja esser espatxada. De les grans empero causes civils e criminals la conexença se haja a fer per lo nostre consell. E aquell qui primerament lo dit offici haura aconseguit per aquest certament sia feta la conexença ab lo dit oydor. Si abdos los dits alguatzirs sien presents lavors con de les dites coses sera feta requesta per instancia de actor o accusador qual que qual o quant sera feta denunciacio dels crims comeses o quant per nos o el canceller o el vicecanceller segons que dit es o per los oydors nostres sera remesa a aquells supplicacio daquelles coses feta. A aquestes coses ajustam utilment proveens quels alguatzirs solliciten lo canceller que un dels oydors lo qual volra en assessor liure a ells conexents de poques causes civils o criminals en lo començament de la causa present esser covenga o en la fi: principi empero de causa no deim esser dentro al actor o accusador lo convengut haura respost segons ques cove o on en causa criminal no accusan mas en altra manera es proceyt dentro confessions reebudes seran dels dalats: fi empero de causa deim esser per prolacio de sentencia diffinitiva la qual per aquells alguatzirs assistent lo dit assessor manam esser prolada axi que per altre pusca als parts en juhiy esser recitada. Ajustam encara que per aquells maseys alguatzirs assistent lo sobredit assessor sentencies interloqutories sien pronunciades: a les damunt dites coses enadents que quantes vegades los dits alguatzirs per raho de lur offici de scriva freturaran un dels escrivans de la nostra escrivania assumir no ometen: declaracio empero de les paraules premeses ajustam de aquest edicte sen pus clar retre cobeejants perque presents los alguatzirs esser deim aquells qui nos seguexen estants en lo loch on nos serem o pertinencies daquell a nostres serveys apparellats. No es encara ignorador que entenam majors causes criminals esser aquelles les quals de custuma de dret o ordinacio nostra donen pena de mort o abscisio de membre o exill perpetual de publichs crims son proposats: poques empero causes esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitades: e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinchcentes libras barchelonesas o de trecentas libras jaccenses o siscentas libras de mallorquins o dalfonsins de cosa la qual sia afirmat per lactor valer la dita quantitat o mes a la dita raho. Altres empero causes civils deim esser poques: imposants al actor necessitat de exprimir en la supplicacio o querimonia o libell quant preu esser de la cosa estimara per tal que per aço aquells qui conexer hauran segons la tenor de les coses damunt dites decernesquen. Aço maseyx volem generalment esser observat si sia demanat fet o altra cosa lo preu de la qual pusca en alcuna manera esser observat. Congrua cosa per aço esser sanccim que sentencia alcuna donan derrer supplici o toliment de membre o exili o privacio doffici o de benefici de nostra casa los alguatzirs no promulguen contra alcun dels nostres domestichs: quant que quant empero alcuna causa civil o criminal contra alcun dels sotsmeses als officis de majordom camarlench canceller e maestre racional sera endreçada los alguatzirs conexents en principi de la causa e en la fi degen assistencia de un dels majordoms camarlenchs canceller o en absencia sua del vicecanceller o maestre racional adhibir: e si causa alcuna civil o criminal contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada los alguatzirs conexents en principi e en principi e en la fi de la causa haver hagen assistencia del majordom de la reyna. E aquestes matexes coses disponem esser observades si contra alcun dels familiars o sequaces dels damunt dits causa alcuna sera dreçada. E de la causa principi e fi declaracio les sobre dispostes coses clarament testimoniegen. Volents part aço a perill de fuyta dels criminoses provehir ajustam que on que on dels criminoses de nostra cort ixents de qualque estament offici o grau fuyta sia duptadora cascun alguatzir pusca pendre lo criminos jatsia encara en causa daytal criminos procehir absolutament no pusca ultra la jurediccio sobreposada en la qual nos cove sino judicialment procehir ne encara ultra forma de dret per causa de la correccio dessus dita alcu dels barons cavallers e consellers qui son de nostra sacra casa prenguen nos no demanats o incients: ordenants quels dits alguatzirs per la conexença de les causes criminals ne civils alcun salari prengan car los drets del dit offici lus donam en satisfaccio dels treballs que han per les dites causes. E aquells tenguen lo nostre carcer real e prenguen e facen pendre aquelles persones criminoses o altres axi estranys com domestichs que nos o nostre conseyl manarem. E facen encara pendre tots aquells de nostra cort que nostres mayordomens o nostre canceller e nostres camarlenchs o nostre maestre racional cascuns en lur offici lurs requerran e aquells facen guardar be e diligentment que per negligencia nos pusca o per altra manera justicia esser deperida. E tenguen en presons e carcers deguts cascun segons son delicte: volents los dits algotzirs o la un dells esser curoses de sollicitar nos que provehiam de comissari saben dret per tal quels furs e constitucions dels nostres regnes e terres sien servats qui ab el ensemps a les confessions reebedores dels dits encarcerats o presoners e a tot lo proces e enantament que contra aquells sera fet per lo dit comissari e a la diffinicio e relacio dels processes e als juhis e sentencies daquells sia. En apres los dits presoners o encarcerats facen punir per penes degudes segons que per nostra provisio o juhi real sera declarat e ells meteys anar tro al loch on la punicio sera ordonada faedora ço es de mort o enderrocament de cases o alberchs o destruyment de bens seents o mutilacio dalcun membre si donchs oreyla no es: decernents que lo dit offici exercesca lo pus antich en loffici dementre que amdos presents seran en la nostra real cort e lo pus antich absent per laltre volem lo dit offici esser regit: e aquells de son offici licencies de partir de la cort donar pusquen e punir aquells de son offici si fallit hauran en lur offici de la quitacio dun mes o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara los dits algotzirs esser estrets de fer a nos sagrament que en lo dit lur offici se hauran be e lialment e les confessions processes sentencies e tots altres enantaments que davant ells se faran secrets tendran e homenatge fer encara que tot dan nostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran e que tot profit nostre e de nostra persona que a lur noticia pervendra a nos con pus tost poran revelaran e que no han fet ne faran alscunes coses perque les coses desus dites no pusquen complir.

dels homens del offici del algotzir

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 11

Sesión del día 25. 

Fue leída en ella la siguiente carta:

Núm. 400. Tom. 21. Fol. 1858.

Als reverents nobles honorables et molt cars amichs del parlament de Cathalunya. - Reverents nobles et honorables et molt cars amichs: de vostra gran saviesa havem reebuda una letra contenent en aquella alguna favor de mossen Francesch de Vilamari: a queus responem que per amor et contemplacio de les vostres grans savieses nos havem alleujat aquell segons vos deu haver recitat lonrat et amat mossen Dalmau Çacirera e que ha aconseguit assats gran favor: perqueus pregam que dels als quens fets a saber en la dita vostra letra nos hajats a present per scusat. E confiats de nos perque nosaltres hi farem mes que persones qui visquen: pregantsvos molt affectuosament que nostra justicia quins es stada tant retardada migançant vostra diligencia prestament sia divulgada. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a vint de juny del any mil et cuatre cents et dotze. - Jacme Darago. - Jayme.

Tratóse además de algunos bandos de Cataluña, de ciertas cantidades que se reclamaban al parlamento, y de los negocios de Sicilia.

Sesión del día 27.

Reunióse el parlamento; pero el acta de este día está mutilada en el proceso, y no puede saberse en qué se ocupó la sesión.

Sesión del día 28.

Después de haberse dado audiencia a Guillermo Gavella, embajador que había llegado de Sicilia, y de haberse presentado el gobernador de Cataluña para protestar contra la traslación del parlamento a la villa de Montblanch; se dió cuenta de la carta que sigue: 

Núm. 401. Tom. 21. Fol. 1896.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: per vostra gran alegria et consolacio vos certificam que huy per lo mati en aquesta hora per gracia de nostre Senyor Deu et a lahor sua havem per justicia publicat et manifestat ab gran solempnitat lo molt alt excellent princep et senyor lo senyor don Ferrando infant de Castella esser verdader rey Darago et a ell axi com a verdader rey et senyor deure esser fet et prestat per tots los sotsmesos a la real corona Darago lo deute de fealtat. E placiaus senyors ab professons oracions et altres devotes et piadoses obres retre gracies a nostre Senyor Deu de la gran et inextimable gracie que ha feta et fa a tots los regnes et terres sotsmesos a la dita real corona: al qual placia conservar et prosperar lo dit molt alt senyor rey benaventuradament per molts anys a servey seu et a profit et a bon stament de la cosa publica de tots sos regnes et terres. Scrita en lo castell de Casp sots lo segell del molt reverent senyor archabisbe de Terragona hora de tercia a XXVIII de juny lany mil quatrecents et dotze. - Les nou persones deputades a investigar et publicar nostre rey et senyor per justicia apparellades a vostra honor. - Per aquesta raho molt reverents egregis nobles et honorables senyors enviam a vosaltres lo honorable mossen Melchior de Gualbes qui açous dira pus stes.

Sobre el contenido de cuya carta se espresa luego el acta en estos términos:

Núm. 402. Tom. 21. Fol. 1898

Qua quidem litera lecta et audita nedum semel immo etiam bis fuit vocata magna letitia inter omnes ibidem presentes de tanta gratia in dicta litera contenta reddentes unusquisque inhibi presens laudes uberrimas altissimo Creatori cui placuit sua infinita clementia plebem suam benignissime visitare.
- Et incontinenti reverendus episcopus Gerunde de ordinatione dicti parlamenti super modo publicandi dominum regem et an fuerit publicatum per omnes novem personas in concordia vel ne verbo interrogavit dictum honorabilem Melchiorem de Gualbes. - Quiquidem honorabilis Melchior de Gualbis verbo fecit relationem de cerimoniis factis per dictas novem personas valde honorifice ornate et ordinate in publicatione dicti domini regis premissis missa sermone et aliis verbis dicto negotio publicationis decentibus et habilibus. Et quod omnes dicte novem persone in magna et jocunda concordia publicarunt primo ad partem die sabbati proxime preterita dictum dominum regem et de illa publicatione fecerant fieri publicum instrumentum vocato ipso et quibusdam aliis pro testibus: quam publicationem mandarunt et medio juramento dictos testes
astrinxerunt quod nemini publicarent donec per ipsos novem cerimoniose juxta eorum ordinationem notifficaretur omnibus regnis et terris patule et coram omni populo prout fuit notifficatum et intimatum die presenti cum tanta jocunditate fraternitate et letitia quibus dici posset. - Et tunc dictus reverendus dominus episcopus Gerunde ordinatione parlamenti illis melioribus verbis quo potuit dixit dicto honorabili Melchiori de Gualbis quod bene venisset cum tanta bona nova sive novella tante gratie die presenti divulgate. Et quod contemplatione laborum per eum sustentorum in portando dictam magne jocunditatis et letitie novam seu domini regis publicationem haberet se taliter versus ipsum quod habebitur respectus debitus pro satisfaciendo suos labores quod contentabitur rationabiliter consideratis omnibus supradictis. - Et continuo jussit ipsam literam in processo parlamenti inseri et continuari de traditione et presentatione ejusdem per dictum honorabilem Melchiorem de Gualbis facta si opus fuerit etinde per dictum parlamentum seu quemcumque singularem ipsius aut alium quemlibet fuerit requisitum fieri et tradi unum et plura publicum seu publica instrumenta. - Et nichilominus dictum parlamentum mandavit omnes literas fieri et expediri intimatorias predictorum prelatis capitulis universitatibus collegiis et personis infrascriptis. - Et hiis peractis recedentes a dicta domo capituli magnam letitiam demostrando et reddentes gratias altissimo Creatori decantando Te Deum laudamus quasi omnes de dicto parlamento accesserunt ad ecclesiam et inibi porrexerunt et profunderunt plurimas orationes ad dominum nostrum Jesum Christum qui sua infinita clementia nobis usque nunc acefalis caput imponere est dignatus quo corpus misticum regnorum et terrarum suarum regatur et gubernetur servitio suo sancto per tempora longiora.

Fue después leída en la misma sesión la otra carta que sigue:

Núm. 403. Tom. 21. Fol. 1901.

Al molt reverend pare en Christ lo bisbe de Vich. - Molt reverent pare en Christ: a Deus tot poderos qui per sa infinida clemencia lo temps en que erem posats tempestuos et obscur ha reposat et conduit en claredat manifesta donam gracies et bendicions. Ja sabets com apres la dolorosa mort del molt excellent senyor en Marti rey Darago de gloriosa memoria los regnes et terres subjectes a la corona real Darago destituhits de indubitat rey et senyor ab quantes perplexitats inconvenients sinistres et perills han treballat en saber et conexer aquell qui es justicia mijançant de tots rey princep et senyor: e creem no ignorets la miraculosa concordia de la eleccio de les nou persones de gran dignitat profunditat de sciencia auctoritat et devocio singular en que per operacio divinal som venguts les quals per justicia segons Deus et lurs bones consciencies coneguessen et publicassen nostre verdader rey princep et senyor: don ses seguit que oits per aquelles a ple tots los competidors de la dita real corona ab gran auctoritat justicia et puritat en tots lurs drets segons la arduitat de tan alt misteri requiria per laor et gloria del sobiran Rey dels reys font de veritat et justicia les dites nou persones vuy set hores passat mig jorn nos han intimada per lur letra scrita en lo castell de Casp lo dia present hora de tercia la benaventurada publicacio que han feta per justicia del molt excellent princep et senyor don Ferrando infant de Castella qui es nostre verdader rey et senyor. O publicacio de gran fidelitat longament desijada: o intimacio de trascendent alegria et consolacio: o repos singular de la cosa publica: o salut de fedelitat et naturalesa: lengues ni scriptura no basten a manifestar tanta gracia reebuda: la qual molt reverend pare en Christ axi com a membre natural de la dita cosa publica vos intimam et nottifficam pregantvos cordialment que decontinent com la present letra de inextimable jocunditat vos sera presentada recorrent per devotes oracions al sobiran Rey del cel façats celebrar per aqueixa ciutat festa per tres dies continuus ab grans et solempnes professons et de nits grans alimares etc. tocaments de senys et altres coses denotants plenitut de gran alegria. E tingaus molt reverent pare en Christ Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe de Gerona a XXVIII dies de juny del any mil et quatrecents et dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor apparellat.

En los mismos términos se escribió también a los demás prelados, nobles y universidades de Cataluña.

Sesión del día 29.

Se recibió y se dió cuenta de la siguiente carta:

Núm. 404. Tom. 21. Fol. 1911.

Als molt reverents nobles et honorables senyors los del parlament general del principat de Catalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents nobles et honorables senyors: a vostres paternitats nobleses et honorables saviesas notifficam com apres partim de vosaltres continuant nostre cami ab petites jornades per ço quel senyor comte de Cardona fos attes et que ab ell ensemps tots entrassem en aquesta vila de Casp ses seguit que disabte per lo mati prop passat fom en la vila de Maella ab intencio que aqui sperassem lo dit senyor comte tro fos vengut o fossem certifficats dell que no podia venir: mas informats certament que la publicacio de aquell qui es nostre rey et senyor se faria huy dimarts et pensant quel temps era tant curt que si mes laguiassem no haguerem temps a exequir les coses en les instruccions et memorials per vosaltres a nos liurats contengudes: deliberam quel digmenge per lo mati entrassem en esta vila. Et apres lo depres dinar fom ab les nou persones et presentantlos la letra de creença et per nosaltres premeses degudes salutacions et scusada la tarda del senyor comte de Cardona los explicam com aqueix parlament trametia nosaltres per hoir la declaracio ab la ajuda de Deu per ells per justicia et concordablament fehedora e que tal era vostra sperança attesa lur gran saviesa sciencia et consciencia et gran fama: e per ço com vosaltres voliets saber si ells havien haguda alguna impressio ne temor e si franchament quiscuns podien dir lur oppinio de part vostra los pregarem que daço nos volguessen certifficar si ells tots serien concordants en una oppinio sobre la dita publicacio. E feta la dita proposicio et explicacio appartantse un poch nos respongueren que ells havien gran plaer de nostra venguda car ells entenien a publicar huy que es dimars et axi que nostra venguda era stada ben necessaria et que stava en veritat que ells tots temps eren stats quitis et sens tota por de impressio en lurs franchs et deliures coratges et que segons Deu et justicia ells publicarien qui es verdader rey et senyor e tots serien en una oppinio. Nols era licit explicarne mes tro a la jornada ques faria la dita publicacio et que lavors ho poriem veure et saber: et que speraven en nostre Senyor que iria en tal manera que seria plaent a Deu et profitosa a tots los pobles sotsmesos a la corona real Darago et tots ne serien ben contents. E apres hauda aquesta resposta appartamnos ab los tres de Cathalunya et donamlos la letra de crehença que vosaltres senyors los trametiets: et explicamlos com en lo tretze capitol dels capitols fermats en Alcanyiç se contenie que ells haguessen carrech de fer jurar privilegis libertats et altres coses expedients al ben de la cosa publica e com aquel acte fos comu de tota la condicio militar et en les nou persones noy hagues algun de lur condicio: per ço paria a nosaltres fos rahonablement que ells plagues no sentrametessen daço et si entremetre sen volien que era intencio vostra que alguns de la dita condicio militar fossen elets qui ab ells ensemps hi entenguessen. La lur resposta molt reverents nobles et honorables senyors fon que durant lo temps de la conexença daquell qui es nostre vertader rey et senyor ells stats eran occupats per aquella que no havien pogut entendre en altre et per conseguent en les coses contengudes en lo dit XIII capitol no havien res procehit ni entenien daci avant procehir ne entendrer car feta aquesta benaventurada publicacio tot lur poder era extinct. Perque veents lur clara intencio et resposta no curam presentar la letra qui sobre aço se dreçava a tots los nou ne parlar ab los restants dels dits nou. Apres senyors nobles et honorables ses seguit que huy dada de la present bon mati les dites nou persones acompanyades de molts portes et molta gent darmes ab grans cerimonies et fort honorablament sen devallaren del castell et muntaren en un gran cadafal quells hagueren parat be et solempnement empaliat et aquí hagueren parat un solempne altar en lo qual lo senyor bisbe Doscha revestit solempnament et pontiffical dix missa cantada et apres sermona lo honorable religios mestre Vicent Ferrer et en lo dit sermo publica per nostre verdader rey et senyor lo molt alt senyor infant de Castella e legi una carta la qual es subsignada de la ma propria de cascuna de les dites nou persones et segellada ab lurs segells pendents et subscripta de ma de VI notaris qui son entrevenguts en lurs afers la qual contenia la dita publicacio: et decontinent fon cantat alta veu Te Deum laudamus et dites moltes et diverses oracions apropriades al dit fet tocades campanes sonades trompes et altres diverses instruments et fon alsada una gran bandera real et apres moltes altres et muntades ab gran solempnitat en la sumitat del castell et sobre la sglesia et torres del mur foren desparades bombardes et fetes moltes et diverses altres solempnitats: e durant los dits actes los capitans staven en la plaça ben amarinats ab tota lur gent e los murs be stablits. Ab totes aquestes solempnitats et moltes altres les quals vostres paternitats nobles et honorables savieses sabran pus specificadament per avant fon publicat quel dit senyor es nostre verdader rey et senyor et que aquell erem tenguts de nostra feeltat et respondreli de tots drets et subjeccions de que som tenguts a nostre verdader rey et senyor: placia a aquell qui viu et regne eternalment lo faça regir et governar en tal guisa que per son benaventurat regiment merescha viure et regnar longament a creximent et honor et alxalçament de la corona real Darago et a profit et augmentacio dels pobles que comenats li son. Et per tal molt reverents nobles et honorables senyors com aquest acte es convencional et de tan gran auctoritat e majorment com a vosaltres ha plagut de donar carrech a nosaltres ambaxadors vostres que la present letra fos sotsignada de nostres propries mans perque li puxa eser dada la fe deguda: havem deliberat de no comanar la present a correu ans per auctoritat del negoci quiu requer havem comanada la letra present a mossen Esquerrer per lo qual vos sera liurada et no en menor espay et temps que fora per un correu. Placia a vostres reverencies nobleses et honorables savieses ço que plaent los sia. Scrita en la vila de Casp dimarts la novena hora a XXVIII de juny sotscrita de nostres propries mans et sagellada ab lo segell del reverent bisbe Durgell. - Vench lo senyor comte de Cardona huy hora de prima ans que començassen loffici. - Ego Galcerandus episcopus Urgellensis. - Ego Franciscus episcopus Barchinone. - Johan comte de Cardona. - Ego Johanes Dezpla. - Johan de Lopia senyor de Bages. - Pere Grimau.

Sesión del día 30.

Se acordó dar una gratificación de seiscientos florines a Melchor de Gualbes, y otra de cuatrocientos a Berenguer Esquerrer, por haber sido los que trajeron de Caspe la noticia de la elección de don Fernando.

Sesión del día 1 de julio.

Habiendo comparecido Bonanato Pere, recién llegado de Caspe, presentó para que fuese leída copia de la sentencia con que los nueve compromisarios habían adjudicado la corona de Aragón a don Fernando de Antequera. Tratóse después y fue acordado el pago de algunos sueldos y de otras cantidades que se habían gastado por cuenta del parlamento.

Sesión del día 2.

Despacháronse primeramente las credenciales para los embajadores que debían ir a felicitar a don Fernando; y luego se dio cuenta de las cartas que siguen:

Núm. 405. Tom. 21. Fol. 1935.

Als molt reverents nobles et honorables senyors los del parlament general del principat de Cathalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents nobles et honorables senyors: jaus havem certifficats de la gloriosa declaracio la qual dimarts prop passat fon feta de nostre verdader rey et senyor: e araus certifficam que ab consell et deliberacio de les nou persones et encara de alguns embaxadors del dit senyor nos apparellam de partir daci per anar a la ciutat de Darocha la qual es pus avinent per sperar nostres companyons et anar fer reverencia al dit senyor rey lo qual segons sentiment que havem dels seus missatgers qui son a Ixar se acosta la frontera Darago vers aquelles partides. Perqueus placia senyors deliurar et fer al pus prest que puxen. E sia la sancta Trinitat molt reverents nobles et honorables senyors bona guarda de vosaltres. Scrita en la vila de Casp a XXX de juny. - E placieus molt reverents nobles et honorables senyors de fer liurar adaqueixs senyors qui deuen venir diners per bestraure e a correus et altres coses necessaries et axi mateix aço quins es degut de nostre salari en guisa que siam agualats ab aqueixs senyors del temps que havem stat ans de lur partida. - Los vostres ambaxadors a oir la publicacio del senyor rey et fer reverencia a aquell prests a vostra honor.

Núm. 406. Tom. 21. Fol. 1936.

Als molt reverents noble et gran baro et honorables senyors los embaxadors del principat de Cathalunya. - Molt reverents noble et gran baro et honorables senyors: vostra letra havem reebuda scrita en Casp a XXX de juny prop passat continent que ab consell et declaracio de les nou persones et encara de alguns ambaxadors del senyor rey vos apparellats de partir per anar a Darocha per ço com es pus avinent a continuar vostre cami al dit senyor lo qual segons avets sentiment se acosta a la frontera Darago: perque deguessem desempachar vostres coambaxadors: part aço queus deguessem trametre diners de vostre salari segons lo temps queus havem egullats ab los dits vostres coambaxadors. A la qual letra vos responem que mijançant la direccio divinal vostres coambaxadors partiran daquesta ciutat diluns prop vinent et faran la via Dalcayiç: hauriem per propri et aquesta es nostra intencio que considerada la solemnitat de la ambaxada et altres deguts sguarts majorment que hauriets millor spay de praticar dels afers que en la dita vila de Alcayç vos trobassets ensemps et daqui per petites jornades compartir vostres aleujaments per haver millor dreça de posades de manera que tots plegats entrassets et daqui continuassets vostre cami vers la hon sabrets sera lo dit senyor rey. Tant com toque lo eguallament de vostre salari et els diners que demanats per correus haurets bon recapte. Et tengaus molt reverents nobles et honorables senyors Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent mossenyer labat de Muntserrat a dos dies de juliol del any mil quatrecents et dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Por la tarde del mismo día volvió a reunirse el parlamento, y en dicha junta se despidieron el obispo de Gerona y Francisco de Sanceloni, que eran otros de los embajadores destinados para ir a felicitar al nuevo rey.

Sesión del día 4.

Después de haberse acordado el pago de varias cantidades, algunas de ellas en recompensa de los buenos servicios prestados por diversas personas durante el interregno, se dió cuenta de la carta que sigue:

Núm. 407. Tom. 21. Fol. 1942.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los diputats del general de Cathalunya et sis persones a ells adjunctes. - Molt reverents nobles et honorables senyors: be crehem havets a memoria que entre los altres motius et sguarts perque fon feta la adjunccio de vosaltres sis foren
que vosaltres tots ensemps fahent un cor et sforç ab curosa vigilancia entenessets en haver et recobrar grans quantitats de monedes degudes al dit general per raho de les compres dels arrendaments de aquell o per qualsevol altra raho et manera et que ab deguda e pertinent informacio treballassets et metessets les mans en moltes inmoderades scuses et gracioses et altres coses tocant interes del dit general que indegudament se eren fetes en temps passat segons se diu per los deputats et que per millor introduccio et exequcio de les dites coses faessets ab gran diligencia regonexer tots los temps de la dita deputacio: e jatsia cregats saber les dites et altres coses conservades a utilitat del dit general hajats fet vostre dever empero veents aquestes coses axi necessaries et profitoses al dit general en lespatxament de les quals tota dilacio es nociva e aço hauran molt a cor per sguart de les grans et excessives despeses que enguany se son fetes segons sabets: pregamvos eus encarregam que ab gran solempnitat continuant vostra bona diligencia entenets et entendre farets en recobrar los dits deutes et regoneiximents de comptes et informarnos dels abusos et frivoles gracies axi per processes et altres coses segons dit es afers com encara fahedors fetes dels bens del dit general ponits et castigats et punir et castigar fahents tots aquells que culpables trobarets segons justicia et raho en tals coses ordonen et volen. Part aço senyors havem deliberat et ordonat que per vosaltres en nom de aquest parlament de la benaventurada publicacio de nostre rey et senyor sien fetes moltes letres segellades ab lo segell de la diputacio quis dreçen als governador et jurats de la ciutat de Malorques governador et jurats de Menorques governador et consellers de Eviça fahentslos en aquelles letres mencio que ells intimen la dita publicacio de trancendent jocunditat et repos a les altres viles et lochs de lurs governacio: et axi mateix als veguer et consellers de castell de Caller et als governador et consellers de la vila del Alguer et daltra part algunes letres singulars axi com als molt nobles lo comte de Quirra lo marques Doristany et mossenyer Nicholoso Doria et adaltres senyors memorials queus trametem dins la present interclusos paraules consolatories et de gran edificacio de la sobirana gracia que nostre Senyor Deus ha per sa clemencia demostrada a tots los subjectes de la molt excellent corona Darago dotada de tan glorios poderos et victorios senyor: e semblants letres en saber ben et notablament ordonades en lati segons facets se fal fe a la senyora reyna et a mossenyer Bernat de Cabrera prelats barons et ciutats et viles reals del regne de Sicilia les quals farets dreçar als embaxadors daquest principat qui son en lo dit regne faentslos saber que prestament sen tornen car puys havem rey et senyor ell provehira en affers del dit regne ab lo adjutori divinal loablament segons se pertany. Per donar bona dreça a totes les letres dessus mencionades haveni ordonat et deliberat que per vosaltres sia noliejat un bon laut ben armat lo patro del qual haja carrech de presentar et donar segons orde li vendra en la sa via les dites letres aquells a quis dreçen: pregants et encarregants ço es que en totes les coses dessus expressades segons havem ordenat et deliberat donets bo et prest spatxament car axi ho requer la qualitat dels affers. E tingaus molt reverents nobles et honorables senyors Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent mossenyer labat de Monserrat de ordinacio del dit parlament a quatre dies de juliol del any mil quatrecents et dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya aparellat a vostra honor.

Acordóse además comisionar a Galceran de Rosanes para que pasase a ver al conde de Urgel y procurase consolarle por haber sido desatendidas sus pretensiones.

Reunido otra vez el parlamento por la tarde de este mismo día, se acordó el pago de algunos sueldos y otras cantidades que se debían, y fueron, por último, aprobadas las siguientes:

Núm. 408. Tom. 21. Fol. 1955.

Instruccions dels ambaxadors del principat de Cathalunya al senyor rey Darago novellament publicat destinadors.
- Primerament los sis embaxadors qui son en la ciutat de Tortosa per los altres daval scrits elets se ajustaran ab aquells sis qui son anats a Casp en algun loch cert per ells elegidor lo pus breu que poran et daqui avant segons la capacitat dels lochs per hon han a passar tots ensemps iran lo pus breu que poran via dreta en lo loch hon sera lo senyor rey: e si tots ensemps no poran anar per la lur multitut et incapacitat dels lochs ajustarse han tots en algun loch prop hon sera lo dit senyor. E premeses alguns de lurs familiars per pendre posades tots ensemps hora decent en lo dit loch entraran honestament et ordonada segons pertany de tan grans et tan solempnes ambaxadors et abans que vagen a lur posades iran fer reverencia al senyor rey. E feta per tots la dita reverencia premeses humils recomendacions del principat de Cathalunya lo suplicaran que li placia de assignarlos certa hora per explicar lur embaxada. - Item lo dia que los sera assignat a proposar presentaran la letra del principat al dit senyor premesa per ells alguna notabla collacio segons semblant embaxada requer e conclouran en lur proposicio tres coses ab les pus propries et pertinents paraules que poran. - Primerament com mort lo molt alt senyor rey en Marti de gloriosa memoria los regnes et terres de la corona real Darago romangueren per disposicio divinal sens cert hereter com lo dit senyor non hagues disposat en altra guisa sino que dix en la sua fi que succehis aquel qui millor dret hi hagues attes que ja en vida sua sen era altercat entre diversos: e per ço ques pogues investigar et saber clarament qui era lo verdader rey Darago et senyor lur lo principat de Cathalunya per sa innada feeltat et naturalesa no perdonant a grans despeses et treballs solicitant tots los sotsmesos del sceptre real ab los altres regnes de la dita corona apres grans treballs et despeses innumerables sostenguts et fetes per lo dit principat tostemps per venir a vera conexença de son ver rey princep et senyor per justicia e retre aquell deguda subvencio et per moltes ... del publich del dit principat et encara dels altres regnes et terres a la real corona sotsmeses elegi nou persones molt notables et de gran auctoritat sciencia consciencia et providencia les quals veessen investigassen et examinassen qui era lur rey princep et senyor verdader per justicia: et les dites nou persones hoyts plenariament tots los competitors et tot ço et quant dir proposar et allegar han volgut axi de paraula com en scrits et collit tot lo proces amplament et complida ab gran solemnitat han concordablament publicat segons justicia per verdader rey Darago et senyor lur lo molt alt et poderos senyor lo senyor infant don Ferrando de Castella perque lo dit principat de Cathalunya los ha trameses al dit senyor per ferli aquella humil et subjecta reverencia ques pertany a la sua sacra real majestat. - Segonament per offerirli tot lo principat de Cathalunya a servey et honor de sa excellent senyoria et explicarli que lo dit principat ab sobirana alegria spera sa benaventurada venguda. - Terçament per suplicar al dit senyor que lo dit principat et singulars daquell li placia vulla haver favorablament per recomanats: et vesitaran lo dit senyor en los jorns que staran en lo loch hon ell sera aquelles hores quels pora esser fahedor. - Item mes certificaran en general lo dit senyor de la gran et molt notable ordinacio de casa et regiment de sos predecessors de loabla memoria suplicant aquell de part del dit principat que apres que sera en aquell li placia voler veure aquella et haver consell de la terra ans que proveesqua de alguns officis dins sa casa: et per semblant partida de aver consell de la terra placia al dit senyor observar en la provisio dels officis jurisdiccionals qualsque sien provehits de notables officials et segons ley de la terra hon va gran part del benavenir del dit principat. - Item mes suplicaran lo dit senyor que com apres mort del molt alt senyor lo senyor rey en Marti de bona memoria los competitors en los regnes et principat hagen hauts diverses affeccionats et a ells favorables com ab consell de grans et solempnes doctors cuydassen los dits competitors haver bona justicia: quen placia al dit senyor les dites affeccions et favors haver del tot per oblidades et per occasio de aquelles no soferir algun enantament esser fet contra los dessus dits que son stats affectats et honorables actes que decontinent que es stada coneguda e publicada la justicia per lo dit senyor les dites affeccions et favors per lur innada fidelitat sien del tot cessades: empero los dits embaxadors habiliten les dites paraules lo millor que poran no mudada sustancia. - Item mes preservades totes les condicions de tot prejudici certificaran en general lo dit senyor com en sa benaventurada entrada del principat seguint lo bo et loabla costum de sos molt illustres predecessors de recordabla memoria haura a jurar servar les leys generals del dit principat privilegis et libertats de aquell: suplicantlo que en son cas vulla la pratica dels dits magnifichs feyts passats observar et entretant no fer contra aquelles. - Item apres parlaran ab los missatgers de regne de Valencia qui seran en la cort del senyor rey del fet de la vila de Castello et procuraran tots remeys ab ells que la gent que es en la dita vila deliurament ne puscan exir sens algun scandol et que la vila romanga en lo bo e pacifich stament e sens tota vexacio: que tots los presones axi de la dita vila com de la ciutat de Valencia com de Cathalunya los quals sien en poder dels nobles mossenyer Bernat Sentelles o de mossenyer Johan Ferrandez o de algun cavaller o gentillhom del regne de Castella o de qualsevol altre sien deliurats: e la hon los dits missatgers noy volguessen o no poguessen provehir que ab bones et pertinents paraules ne supliquen lo dit senyor rey axi honestament com podran en fassen effectualment provehir. - Item mostren al senyor rey totes les letres qui son vengudes de Sicilia per en Guillem Oliver et per en Graulla et largament lo informen del stament de la illa et aquella de Cerdenya et quel supliquen prestament hi vulla provehir segons parra esser util et expedient a la sua senyoria ab tals et tan pertinents paraules que lo dit senyor rey entena clarament axi com es veritat que lo principat roman descarregat daqui avant et roman de carrech del dit senyor: suplicantlo que en la dita illa no vulla provehir de alguns officis sens consell de la terra et que li placia haver per recomanats tots aquells qui en la conquesta de la dita illa han loablament treballat. - Item apres alguns dies recomanen los dits embaxadors al senyor rey la senyora reyna dona Margarita que aquella benignament li placia tractar.
- Item apres informen lo dit senyor dels merits et loables fets del noble governador de Cathalunya et com ses ben regit en lo temps que no havem haut rey et princep indubitat per justicia: suplicantlo quel vulla haver per recomanat. - Item mes ab aquelles paraules pus honestes que poran et sens denotar alguna particular affeccio tant com puxen recomanaran lo comte Durgell al senyor rey: suplicantlo que attesses les grans despeses que lo dit comte Durgell ha sustengudes per la questio de la successio ab consell de grans doctors et lo gran deute de sanch que ha etc. ell lo vulla haver per recomanat. - Item los dits embaxadors explicada lur embaxada tornensen lo pus prest que poran lla hon sera lo parlament: car intencio es del dit parlament que los dits ambaxadors no aturen ab lo dit senyor ultra deu dies ni curen de neguns altres fets sino tan solament de les coses damunt expressades: e si mes de deu dies hi aturen lo parlament nols faria negun comte de lurs salaris del temps que ultra los dits deu dies aturaran ab lo senyor rey.

Sesión del día 5.

Se leyó un escrito presentado por los estamentos eclesiástico y real, con el cual manifestaban desistir de que se continuase el parlamento en Montblanch, y declaraban que este debía dar por terminada su misión, por haber sido ya elegido el soberano. Fueron además aprobadas las siguientes instrucciones para Galceran de Rosanes.

Núm. 409. Tom. 21. Fol. 1971.

En nom de nostre Senyor Deus et de la sua beneyta mare la homil Verge Maria. Memorial et instruccio del molt honorable mossenyer Galceran de Rosanes cavaller missatger destinat per lo parlament del principat de Cathalunya al molt egregi lo senyor don Jacme comte de Urgell.
- E primerament lo dit molt honorable missatger recitara molt gracioses saluts al dit senyor de part del dit parlament. - Segonament empresa hora ab lo dit don Jayme li dara la letra de crehença la qual lo dit parlament li tramet. - Tercerament legida la letra en virtut de la creença li dira de part del dit parlament les coses seguents:
- Primerament que pus als regnes principat et terres de la corona real en concordia es stat publicat lur rey princep et senyor per justicia que li placia portarho pacientment et regirse ab gran saviesa segons sos molt egregis passats han acostumat et de la sua senyoria se pertany et algun cami desviant del comu acort dels dits regnes principat et terres no sia per ell elegit o per algun cas acceptat ans se vulla ab nostre Senyor Deus empero et ab lo deute de justicia consolar.
- Segonament li dira com lo dit principat per major consolacio del dit senyor comte ha donat special carrech als missatgers los quals ha tramesos al senyor rey que de part del dit principat specialment lo recomanen al dit senyor et li digua aquelles paraules millors que pora per aconsolar aquell et retraulo de tot regla et partit scandolos a ell et a la terra dampnos sustancia no mudada: certificantlo que si altre cami prenia la terra nol auria axi per recomanat. - Item li dira que li placia per sguart et contemplacio de aquest principat relaxar del tot mossenyer Francesch de Vilamari et sos ....

En otra reunión que tuvo el parlamento por la tarde se dio cuenta de otro escrito presentado por el brazo militar, rebatiendo la declaración que habían hecho por la mañana los estamentos eclesiástico y real, que eran los que no querían que el parlamento se continuase en Montblanc (1).

FIN DEL PARLAMENTO DE CATALUÑA.

(1) Aquí terminan en el proceso las sesiones del parlamento catalan: y si bien se conoce que falta la conclusión en el manuscrito que tenemos a la vista, por haberse quizás estraviado algunas hojas antes de su encuadernación; no podía ser su contenido de grande importancia, porque es sabido que el parlamento se disolvió a poco de haber tenido noticia de la elección de don Fernando, quedando revocado por el voto de la mayoría el anterior acuerdo, y desestimadas las pretensiones del brazo militar que se empeñaba en la continuación.