Mostrando entradas con la etiqueta Johan de Vilaragud. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Johan de Vilaragud. Mostrar todas las entradas

jueves, 18 de julio de 2019

Parlamento Tortosa, parte II

Sesión del día 24. 

Presentóse un enviado de Lérida, que por parte del gobernador y paheres de aquella ciudad manifestó al parlamento lo que espresa el acta con estas palabras:

Núm. 227. Tom. 17. fol. 1061.

Quod prenominati quorum parte missus extiterat sciebant e certo quod gentes armorum erant congregate et sperabantur de proxime amplius congregari in castris de Aytona de Seros et de Çaydi vicinis dicte civitati Ilerde et in aliis etiam castris et locis circumvicinis eidem civitati: que quidem congregationes fiebant ut dicebatur ad manum nobilis dompni Antonii de Luna et etiam aliorum: super quo predicti petebant per parlamentum consilium eis dari et alias taliter provideri quod dampnum inconveniens vel scandalum aliquod dicte civitati nec etiam principatui Catalonie posset ratione dictarum armorum gentium evenire. Explicuit etiam dictus Raymundus quod cum castrum sive fortalitium regium dicte civitatis Ilerde magnis reparationibus indigeret cum minaretur in pluribus ipsius castri partibus dirutionem maximam et ruinam: ideo supplicabat dicto parlamento ex parte dictorum capitanei et civitatis quatenus de pecuniis generalis vellent reparationibus dicti castri et ejus operibus assignare.

Asimismo pidió Francisco de Erill que fuese socorrido el valle de Aran, para que pudiese defenderse de la invasión con que le amenazaba la condesa de Cominges; y Pedro Mayol, enviado por la ciudad de Cervera, pidió también amparo para sus paheres contra las reclamaciones de algunos ciudadanos de Barcelona que eran acreedores de varios censales. La resolución de todos
estos asuntos se encargó a una comisión, la cual acordó espedir las órdenes o cartas que siguen: al común de Lérida para que no permitiese la entrada en la ciudad a ninguna fuerza armada, y diciéndole que, en cuanto al castillo, se proveria lo conveniente cuando se pusiese en estado de defensa todo el principado; a los conselleres de Barcelona, a los acreedores y a los paheres
de Cervera exhortándoles a que transigiesen amigablemente el asunto; y a los diputados del General para que viesen si en poder de los albaceas de don Martin había quedado alguna cantidad con que pudiesen ser socorridas las fuerzas que defendían el valle de Aran. Posteriormente se presentó también Galceran de Rosanes y espuso lo que manifiesta el acta en estos términos:

Núm. 228. Tom. 17. fol. 1062.

Post ista honorabilis Galcerandus de Rosanis miles exposuit quod ipse de mandato parlamenti accesserat ad dominum comitem de Pratis eumque induxerat rogaverat et hortatus fuerat quatenus non scriberet infanti Castelle nec aliquem suum nuntium destinaret ut gentes armorum sibi mitteret cum diceretur quod ipse intendebat mittere ad illum pro quingentis bacinetis pro recuperatione patrie uxoris sue et quod pro istis fecerat quandam requisitionem et protestationem ex parte dicti parlamenti dicto domino comiti in scriptis de quibus discretus Johannes Pujol notarius dicti parlamenti receperat publicum instrumentum.

Leyéronse además en esta sesión las siguientes cartas:
Núm. 229. Tom. 17. fol. 1063.

Als molt reverends egregis nobles honorables e savis senyors los del parlament del principat de Catalunya resident en Tortosa. - Molt reverends egregis nobles honorables e savis senyors: a vostres dues ultimes letres a present no pusch certament respondre per tal com continuament estich en tracte ab aquests senyors els inste sobre los affers per los quals son tremes qui segons sabets presupponen molts intermedis per venir a lur fi: pero confiu que en breu haurem finat queacom de ço que ara tractam e tantost ço que sen seguira notificare a vostres reverencies noble- e (falta ses, nobleses) honorables savieses. E responent al fet de Morella e de ses aldeyes del qual particularment me havets scrit dich que per tal com ses levat per composicio entre ells feta se que no tocarien en res de ço que ja son avenguts e per ço no es en mi de fer o instarhi mes a present: tenchme empero per dit que si en res hi pore valer daci avant hi fare de mon poder tot ço que redunde en lur bona concordia e final pau. Scrita en Alcaniç XX de octobre del any mil CCCCXI. - A servir e honor de vostres paternitats nobleses e honorables savieses Johan Dezpla missatger per vosaltres trames al parlament qui es en Alcaniç.
Núm. 230. Tom. 17. fol. 1063.

Als molt reverents nobles honorables e savis senyors los del principat de Catalunya resident en Tortosa. - Molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors: vostra letra he rebuda dada en Tortosa a XX del present mes en la qual me notificats com yous hagues scrit quels daquest regne devien scriure als del parlament de regne de Valencia que trametessen aci lurs missatgers e que havia trames a vosaltres translat de la letra quels devien trametre e que semblantment vosaltres los scrivissets e com ja avans vosaltres los ne haviets scrit e apres los ne scrivits els trametes vostres missatgers e que per ells havets sabut com los dits valencians los havien prevenguts quils havien scrit quels volien trametre lurs missatgers e quels aragoneses se havien retengut acord e quels valencians los havien scrit altra vegada per haver la dita resposta: certificantme con erets queacom maravellats quels aragoneses scrivissen als valencians que trametessen lurs missatgers e que com ells volen venir los aragoneses se aturen acort: encarregantme que ab savies maneres sabes la raho e de aquella vos certificas e que instas que als dits valencians fos feta presta e clara resposta segons que aço pus larch es contengut en la dita vostra letra: a la qual molt reverents egregis nobles e honorables senyors responch que nom par parlant ab vostra reverencia que hajats be a memoria la letra que yous tramis sobre aquesta materia ne la forma queus tramis de la letra quel parlament Darago devia trametre car en aquelles nos conte quels valencians deguessen trametre aci missatgers ans contenien quels valencians quis dien fora la ciutat venguessen o trametessen a Trayguera per ço que vostres missatgers e los missatgers Darago tractassen concordia entre ells e los del parlament qui eren a Vinalaroç: car stants los uns a Vinalaroç e los altres a Benaguatzir erense tan luny que era dificil lo tractament de la dita concordia: e que concordats en concordia trametessen açi lurs missatgers e si nos poguessen concordar quels trametessen en discordia e si nou volien fer quels fos protestat e que lavos en contumacia lur fos provehit per vosaltres e per ells en los preparatoris. Aço senyors molt reverends nobles e honorables era ladonchs lur intencio e de aço vos cuyt yo haver scrit. Per ço senyors com en la dita letra vosaltres me encarregats que yo sapia eus scriva de la raho per que los aragonesos se han aturat acort sobre la tramesa dels missatgers quels valencians los offiren: notifich a vostres paternitats reverencies e honorables savieses que yo men som entrames tant quant he pogut e noy trop altra raho sino que ells si fer se pot voldrien tractar ab tots en concordia e tro que vostres missatgers e los lurs o lur hajen vist que nols poden adur en concordia e los hajen interpellats los uns e los altres que almenys en discordia hi trameten ells no entenen admetre los uns ne los altres: e hanme dit que parlos que semblant pratica haje tengut aqueix parlament car a tractar del negoci principal ne encara dels preparatoris nols havets admeses ans los havets trameses vostres missatgers per concordarlos ans de totes coses. Yo senyors molt reverents egregis nobles e honorables per vostra ordinacio e per prechs quen haviem mossen Berenguer de Tagamanent e yo del parlament de Valencia qui ab lurs letres nos havien pregats que instassem la dita resposta hela instada ensemps ab lo dit mossen Berenguer la qual encontinent li han feta que dema ells los trametran lur missatger sobre aquesta materia: nols han volgut simplament atorgar quels dits valencians trameten lurs missatgers de present per les rahons dessus dites en quant yon he pogut sentir. E als a present non he pogut sentir de que puxa certificar vostres reverencies nobleses e honorables savieses les quals scriuen a mi ço quels sera agradable. Scrita en Alcaniç a XXII de octobre del any MCCCCXI. - A servir e honor de vostres paternitats nobleses e honorables savieses Johan Dezpla missatger per vosaltres trames al parlament Darago.

Finalmente, después de haber acordado contestar a Juan Dezplá que instase a los aragoneses para que diesen clara y terminante respuesta a los valencianos, enviándoles asimismo traslado del acta que contenía la última disposición de don Martin; y después de haber prorogado nuevamente el plazo dentro del cual debían regresar los embajadores enviados a Valencia, compareció en el parlamento Martin Cortes, quien por parte del vicario oficial de la Iglesia de Zaragoza, sede vacante, presentó el documento que sigue:

Núm. 231. Tom. 17. fol. 1065.

Reverendissimis in Christo patribus dominis archiepiscopis episcopis et aliis ecclesiarum prelatis necnon egregiis nobilibus et honorabilibus dominis in congregatione sive parlamento principatus Cathalonie congregatis ac etiam multum honorabilibus et circunspectis viris dominis in dicto parlamento presidentibus ac ceteris quibusvis ad quos infrascripta pertineant seu pertinere dignoscantur. Johannes Eximini de Huguet in decretis licenciatus rector ecclesie de Alloça vicarius generalis in spiritualibus et temporalibus et officialis ecclesie Çesarauguste per sanctissimum dominum nostrum papam specialiter deputatus vobis dominis prelatis reverentiam debitam cum honore aliis vero salutem et paratam ad vestri beneplacita voluntatem. Paternitatibus circunspectionibus et prudentiis vestris et cujuslibet vestrum tenore presentium intimamus quod coram nobis comparens discretus Bertrandus de la Rossa presbiter procurator fiscalis prefate ecclesie Çesarauguste in scriptis obtulit quamdam querimoniam tenoris sequentis.
Coram vobis multum honorabili et prudenti viro dompno Johanne Eximeni de Hugueto rectore de Alloça licenciato in decretis et officiali Çesarauguste sede çesaraugustana vacante comparuit et comparet Bernardus de la Rossa procurator fiscalis dicta çesaraugustana sede vacante deputatus qui nomine antedicto querelando per viam constitutionis in antiquis et sue declaratorie quia super et aliarum constitutionum sinodalium et provintialium et illis meliori modo et forma quibus melius et congruentius potest ejus proposito adaptari dicit et proponit ac offert et dat presentem suam querellam per artículos declaratam contra et adversus nobilem virum dompnum Anthonium de Luna dominum castri et loci de Almonezir de la Sierra dompnum Johannem Eximeni de Salanova militem Garsiam Luppi de Cabanyas Fortunium Didaci Descoron Johannem Dordas Lodovicum de Logran scutifferos Pascasium Navarro Micaellem de Maças notarium et Jacobum Jacobi fillium Guillermi Jacobi de Figuerolis servitores seu de domo dicti nobilis ecclesie libertatis et inmunitatis ipsius ac clericorum et personarum ecclesiasticarum violatores injuriatores invasores percussores et interfectores atque sacrilegos necnon contra et adversus reverendum dominum fratrem Petrum Roderici de Moros castellanum Emposte nobilem Petrum Ferdinandi Dixar comendatorem ville Montisalbani nobilem Artaldum de Alagone nobilem Artaldum Dalagone ejus filium nobilem Ferdinandum Luppi de Luna nobilem dominum Johannem de Luna ejus filium nobilem dominum Johannem Dixar dominum Garsiam de Sese militem majorem dierum dominum Garsiam de Sese militem eius filium predicti nobilis domini Anthonii de Luna et aliorum supra nominatorum et cujusque eorum receptatores ac eis et eorum cuilibet in predictis dantes auxilium consilium et favorem et quosvis alios quorum nomina ad presens procurator predictus scire non potest sed protestatur idem procurator quod cum sciverit ea valeat explicare et contra eos hanc vel aliam querellam offerre: et petit et requirit dictus procurator fiscalis contra ipsos et eorum quemlibet per viam constitutionis in antiquis et sue declaratorie quia super constitutionis sane ad compescendas et aliarum constitutionum provincialium et sinodalium per viam juris comunis et alias procedi et justitiam ministrari. Et primo dicit et asserit dictus procurator fiscalis et sic in veritate existit quod bone memorie dominus Garsias Ferdinandi de Heredia antequam ad çesaraugustanam sedem promoveretur Dei digna providentia fuit factus et creatus episcopus vicencis et ut talis prefuit dicte ecclesie vicenci per aliquos annos. Dicitque etiam et asserit dictus procurator fiscalis et sic in veritate existit quod predicto domino Garsia Ferdinandi episcopo vicensi existente sedes çesaraugustana vacavit per mortem recolende memorie domini Luppi Ferdinandi de Luna archiepiscopi Çesarauguste quondam. Dicit ulterius et asserit dictus procurator fiscalis ut supra quod dicta sede çesaraugustana sic ut dictum est per mortem dicti domini Lupi Ferdinandi de Luna vacante pretensus dominus Garsias Ferdinandi de Heredia fuit ad dictam çesaraugustanam sedem divina gratia promotus et ejus presul antistes sponsus ac pontifex factus. Dicit etiam dictus procurator fiscalis ut supra quod pretensus reverendissimus dominus Garsias Ferdinandi dicte sedis et ecclesie çesaraugustane factus presul pontifex et sponsus ut talis prefuit eidem et totius diocesis çesaraugustane regimini per viginti annos et ultra. Dicit ulterius et asserit dictus procurator fiscalis ut supra quod pretensus reverendissimus dominus Garsias Ferdinandi ratione dicte prelationis et preheminentie dignitatis archiepiscopalis fuit et erat pater spiritualis et prelatus quorumcumque vicinorum et domiciliatorum in civitate et diocesi çesaraugustanis et signanter predictorum supra nominatorum contra quos presens querella offertur et cujusque eorum: dicitque etiam dictus procurator fiscalis et asserit ut supra quod predictus reverendissimus dominus Garsias Ferdinandi de Heredia per omnes de dictis civitate et diocesi Çesarauguste et signanter per dictum nobilem dominum Anthonium de Luna et alios suppra nominatos fuit et erat pro eorum prelato archiepiscopo ac presule et patre spirituali et pontifice tentus habitus et reputatus a die promotionis dicte dignitatis archiepiscopalis usque ad extremum diem sue vite: dicitque etiam dictus procurator fiscalis et asserit ut supra quod non solum idem reverendissimus dominus archiepiscopus fuit prelatus et pater spiritualis quorumcumque vicinorum et habitantium in dictis civitate et diocesi çesaraugustanis quinimo fuit et erat rector gubernator protector deffensor eorundem et privilegiorum et libertatum dicti regni et totius reipublice ejusdem. Dicit ulterius et asserit dictus procurator fiscalis ut supra quod vacante dicto regno per mortem inclite recordationis domini regis Martini ad successionem dicti regni pluribus anelantibus et super ipsius successione contendentibus pretensus reverendissimus dominus tanquam prelatus major dicti regni et ratione sue prelationis et etiam tanquam capitaneus rector et protector civitatis Cesarauguste factus electus et creatus solicite et vigilanter vacavit et intendit circa deffensionem regimen et bonum publicum dictorum civitatis et regni et degentium in eodem tenendo protegendo et gubernando ipsam civitatem et regnum in justitia paciffica et tranquillo statu ipsam civitatem et regnum conservando vero et legittimo successori in eisdem. Dicitque etiam dictus procurator fiscalis et asserit ut supra quod dictus reverendissimus dominus archiepiscopus ultra predicta tam in dicta civitate Cesarauguste quam etiam Calatayubi plura et diversa parlamenta tenuit cum prelatis nobilibus militibus et universitatibus dicti regni et etiam regni Valentie et principatus Cathalonie et eorum nuntiis et ambaxatoribus super parlamento universali tenendo et super concordando omnibus congruenter et super concordandis presidentibus ipsi parlamento et aliis ad tenendum et celebrandum dictum universale parlamentum necessariis ad finem semper ut ibidem per literatas personas et alias in dicto parlamento intervenientes cognosci et sciri et ad perfectam veritatem perveniri posset quis ex competitoribus verus et legittimus rex et dominus ac succesor esset et esse deberet in dicto regno Aragonum et aliis regnis et terris ditioni regis Aragonum subjectis. Dicit ulterius et asserit dictus procurator fiscalis ut supra quod quamvis dictus reverendissimus dominus archiepiscopus tanquam prelatus ac pater spiritualis predictorum supra nominatorum et tanquam columpna ecclesie çesaraugustane et totius diocesis et tanquam ille qui tot et tanta bona regno et regnicolis procuraverat et rempublicam gubernabat debuisset bene et honoriffice tractari signanter per dictum nobilem et alios superius nominatos ipsius filios spirituales imo ipsi et eorum quilibet debebant precavere ab omni consilio et opere per quod idem dominus archiepiscopus vitam et membrum perderet: attamen predictus nobilis et alii superius nominati contra quos presens offertur querella non attendentes quanto in eos severior pena debebat exsurgere et gravioris indignationis aculeus deservire in tantum dominum et prelatum manus violentas aponere cum ex dignitate offensi pena metiri debeat offendentis cum aliquibus eorum complicibus et squacibus consilium inierunt et tractarunt ut in dictum reverendissimum patrem et dominum dompnum archiepiscopum et ejus personara manus violentas imponerent ipsumque trucidarent et interficerent et morti crudeli traderent. Dicitque et asserit ulterius dictus procurator fiscalis ut supra ad finem ut melius idem nobilis cum aliis supranominatis et ipsi cum eo suum pravum iniquum et dampnatum tractatum possent ad effectum deducere tractavit et concordavit idem nobilis cum dicto domino archiepiscopo ut cum recederet a civitate Calatayubi et iret versus civitatem Cesarauguste faceret transitum per locum de Almunya et quod ibi vel in itinere se ad invicem viderent et ad invicem super concordandis certis capitulis simul loquerentur: gerens tamen in mente fraudulenter idem nobilis quod loco et hora se ingerentibus suum malum et iniquum propositum ad effectum deduceret prout deduxit. Dicit ulterius et asserit dictus procurator fiscalis ut supra quod predictis sic existentibus successive evenit quod in mense junii proxime lapsi videlicet prima die dicti mensis et anni presentis computati a nativitate domini millessimi CCCCi undecimi pretensus dominus reverendissimus archiepiscopus de mane exivit civitatem Calatayubi in qua per aliqua tempora cum nobilibus militibus civibus et universitatum nuntiis tam Aragonum quam Valentie quam etiam principatus Cathalonie super predictis fecerat per aliqua tempora residentiam et quia inter ipsum nobilem prelibatum dompnum Anthonium de Luna fuerat concordatum ut est dictum quod in loco del Almunya vel prope essent simul super concordandis certis capitulis tenendo suum iter versus civitatem Çesarauguste venit dicta die ad comedendum ad locum del Almunya de dona Godina. Dicit etiam et asserit dictus procurator ut supra quod cum dictus dominus archiepiscopus dicta die prima mensis junii jejunaret sumpta cena in loco predicto de la Almunya incontinenti venerunt ad eum ex parte dicti nobilis Franciscus de Belcayre et Michael de Maças et dixerunt sibi ex parte dicti nobilis quod dictus nobilis eum in itinere ipsum expectabat quare supplicarunt sibi quod exiret et iret ad eum prout fuerat concordatum inter eos. Dicitque etiam dictus procurator fiscalis et asserit ut supra quod pretensus reverendissimus dominus archiepiscopus non presumens nec suspicans quidem de tractatibus antedictis nec de his que dictus nobilis et alii in animo conceperant et minus quod ipsum invaderent in ejusque personam manus cruentas et violentas injicerent ac morti traderent dictis die mense et anno exivit dictum locum del Almunya inermis et in comitiva sua solum secum duxit dominum sacristam sedis dompnum Johannem Boneti rectorem de Martino et quosdam capellanos domesticos et comensales suos et quatuor vel quinque scutifferos inermes et improvisos et tenuit iter suum versus illam partem ubi dictus nobilis et alii supra nominati cum eo ipsum expectabant. Dicitque etiam et asserit ut supra dictus procurator fiscalis quod cum fuerunt dictus reverendissimus dominus archiepiscopus et dictus nobilis simul multum gratanter et cordialiter ac visceraliter dictus dominus archiepiscopus dictum nobilem salutavit et signa dilectionis corde et ore ostendit cum ipsum haberet et teneret ex sui parte in amicum intrinsecum tanquam fratrem et de hiis que idem nobilis mente gerebat minime cogitabat: versa vice idem nobilis in sola superficie sola facie et lingua non autem corde nec animo multum reverenter licet ficte eundem dominum arehiepiscopum recepit et salutavit et demum ab aliis ipsos concomitantibus se diviserunt et ad invicem late loquti fuerunt. Dicit etiam et asserit dictus procurator fiscalis ut supra quod volens dictus nobilis que prave conceperat ad effectum deducere loquendo ad invicem separavit et divisit dictum dominum archiepiscopum quantum potuit a sua familia et ductus diabolico spiritu idem nobilis evaginavit ensem et cum ense evaginato una cum aliis supranominatis contra quos presens querella offertur et ipsi similiter evaginatis ensibus et glavis seu lanceis egoçatis una cum dicto nobili dictis die mense et anno et in itinere publico per quod itur de loco del Almunya ad locum de Almonezir pretensum reverendissimum dominum arehiepiscopum invaserunt et in ipsius personam manus cruentas et violentas injecerunt et tam in capite quam in aliis partibus sui corporis letaliter et ad mortem vulnerarunt et percussum et vulneratum in mula equitantem in terram projecerunt et in terram prostratum interfecerunt et crudelissime morti tradiderunt necnon dictum dompnum Johannem Boneti rectorem de Martino et alios dictum dominum archiepiscopum associantes vulnerarunt ad magnam sanguinis effusionem et aliquos eorum interfecerunt. Dicitque etiam et asserit dictus procurator fiscalis quod post omnia et singula supradicta per dictum nobilem et alios supranominatos comissa facta et perpetrata predicti reverendus dompnus castellanus et nobilis Petrus Ferdinandi Dixar comendator nobilis Artaldus Dalagone major dierum nobilis Artaldus Dalagone ejus filius nobilis dominus Ferdinandus Lupi de Luna nobilis dominus Johannes de Luna ejus filius nobilis dominus Johannes Dixar Garcias de Sesse miles major dierum Garsias de Sesse miles minor dierum ejus filius et eorum quilibet receptarunt predictum nobilem Anthonium de Luna et alios malefactores supranominatos ejus familiares et servitores et eorum quemlibet in eorum et cujusque eorum locis et habitationibus et alibi et eis et eorum cuilibet in dicta nece et ipsius perpetratione et etiam post dederunt auxilium consilium et favorem. Dicitque etiam et asserit ut supra dictus procurator fiscalis quod omnia predicta fuerunt erant et sunt publica et notoria non solum in loco del Almunya prope quem locum predicta facta fuerunt quinimo et in civitatibus Cesarauguste Calatayubii Daroce et aliis civitatibus et locis regni Aragonum ac fuit erat et est de predictis publica vox et fama. Que omnia et singula supradicta si bene considerentur fuerunt et sunt gravia re et perniciosa exemplo ac fuerunt et sunt facta comissa et perpetrata modis et formis quibus supra per superius nominatos contra ecclesiasticam libertatem ac contra privilegia ecclesie et ejus ministris per imperatores et summos pontifices concessa et in Dei offensam manifestam et in non modicam injuriam non solum ecclesie cesaraugustane cui dictus dominus archiepiscopus presidebat quinimo et totius universalis ecclesie cujus erat columpna et in eadem inter ceteros mundi prelatos prefulgebat. Quam injuriam extimat dictus procurator fiscalis trescentos mille florenos salva semper judiciali taxatione seu extimatione: quam injuriam dicte ecclesie irrogatam et factam noluisset dicta ecclesia seu dictus procurator ejus nomine pro dictis trecentis mille florenis sustinuisse imo voluisset de suo proprio perdidisse dictos CCCos mille florenos quam dictam injuriam sustinuisse ob quod dubium non existit quin predictus nobilis dominus Anthonius de Luna et alii sui familiares et servitores superius nominati et eorum quilibet fuerint et sint dicte ecclesie çesaraugustane cujus dictus reverendissimus dominus archiepiscopus erat prelatus et sponsus et etiam totius universalis ecclesie cujus erat columpna libertatis et inmunitatis ecclesiastice violatores injuriatores et tanti prelati et sue familie invasores percussores et ipsius domini archiepiscopi et suorum familiarium interfectores: et dubium non existit quin dictus dominus castellanus nobilis dominus Petrus Ferdinandi Dixar comendator nobilis dominus Artaldus de Alagone major dierum nobilis Artaldus de Alagone ejus filius nobilis dominus Ferdinandus Lupi de Luna nobilis dominus Johannes de Luna nobilis dominus Johannes Dixar dominus Garsias de Sesse et Garsias de Sesse ejus filius fuerint et sint dicti nobilis domini Anthonii de Luna et servitorum et familiarium suorum supra nominatorum et cujusque eorum receptatores et auxiliatores opem et favorem dantes et per consequens ipsos et eorum quemlibet secundum constitutionem in antiquis et secundum constitutionem incipientem sane ad compescendas fore fuisse et esse sacrilegos et majori excomunicatione ligatos et sacrilegii et majoris excomunicationis penas fuisse incursos ac omnibus feudis ac rebus et beneficiis que ab ecclesiis quibuscumque çesaraugustane provincie tempore dictorum scelerum obtinebant ipso facto fore ad inperpetuum privatos et dicta feuda et beneficia juri ecclesiarum predictarum aplicata et alias penas in dictis constitutionibus contentas incurrisse et fuisse incursos et dictas constitutiones et eorum penas et sententias contra eos et eorum quemlibet et contra alios quoscumque qui ad predicta eisdem dederunt opem auxilium consilium seu favorem locum habere et per eas et secundum earum formam procedi debere. Eapropter procurator predictus supplicat et requirit vos dictum dominum officialem quatenus per vestri definitivam sententiam pronuncietis et declaretis predictum nobilem dominum Anthonium de Luna et alios familiares et servitores suos superius nominatos qui predicta fecerunt comisserunt et perpetrarunt fuisse et esse dicte ecclesie çesaraugustane et etiam universalis ecclesie injuriatores et suorum ministrorum et signanter dicti domini archiepiscopi invasores et percussores et interfectores ac libertatis ecclesiastice violatores: et dictum dominum castellanum et dictos nobiles et milites superius nominatos et eorum quemlibet qui predictum nobilem dominum Anthonium de Luna et dictos suos familiares et servitores aut aliquem ex eis receptarunt et consilium auxilium et favorem eis prestiterunt ut est dictum fuisse et esse dicti nobilis et dictorum suorum familiarium receptatores et auxiliatores et per consequens ipsos et eorum quemlibet ac in predictis dantes et prestantes opem auxilium consilium et favorem et eorum quemlibet esse sacrilegos et excomunicatos et feudis et beneficiis privatos ac penas et sententias sacrilegii et excomunicationis et alias penas in jure et in dictis constitutione in antiquis et sua declaratoria quia super et sane ad compescendas et aliis constitutionibus sinodalibus et provincialibus contentis incurrisse et in eis incidisse et easdem constitutiones contra eos et eorum quemlibet declaran debere ac etiam publican et nihilominus eos et illos etiam qui in predictis dederunt opem auxilium consilium et lavorem et eorum quemlibet teneri ecclesie çesaraugustane ratione dicte injurie et omnium et singulorum premissorum in dictis CCCis mille florenis quorum unica solutione per aliquem vel aliquos eorum facta ceteri liberentur et tantum et tandiu fore publicandos denunciandos et vitandos ac publicari denuncian et vitari debere publice pro excomunicatis in ecclesiis civitatis et diocesis Çesarauguste et aliis quibusvis cum et quando major aderit populi multitudo: necnon fore cessandum et cessari debere a divinis in dictis ecclesiis et locis et alibi ubicumque ipsi aut aliquis eorum fuerint personaliter constituti donec satisfecerint dicte ecclesie de dicta injuria et aliis supradictis juxta extimationem superius expressatam salva semper judiciali taxatione necnon de dampnis illatis et expensis hac ratione factis juxta seriem et tenorem dictarum constitutionum et alias prout fuerit juris et rationis: et satisfaciendo dicte constitutioni in antiquis et sue declaratorie quia super dictus procurator offert et dat cautionem et firmat de directo coram vobis domino officiali in et super omnibus et singulis antedictis et de stando et parendo juri et de faciendo justitie complementum coram vobis dicto domino officiali predictis superius nominatis contra quos presens querella offertur et eorum cuilibet et eorum complicibus et sequacibus et quibusvis aliis ratione predicta seu quavis ex causa de dicta ecclesia querellam habentibus per Ferdinandum de Lobera clericum portionarium dicte sedis presentem et in se dictam fidejussionem sponte suscipientem sub omnium bonorum suorum obligatione: quam quidem juris firmam petit dictus procurator recipi et admitii per vos dictum dominum officialem et ipsius et premissorum vigore sibi concedi et dari contra predictos superius nominatos et eorum fautores auxiliatores ac consilium auxilium et favorem prestantes et eorum quemlibet litteras in forma solita et dari assuetas et in et super predictis ac contra eos et eorum quemlibet procedi petit dictus procurator juxta et secundum tenorem dicte constitutionis in antiquis et sue declaratorie quia super et aliarum constitutionum sinodalium et provincialium et alias prout contra tales et talia facientes ac dantes ad predicta opem auxilium et favorem est procedendum et procedi assuetum et prout dicte constitutiones exhigunt et requirunt: et sic predicta fieri petit et supplicat dictus procurator per vos dictum dominum officialem cum de jure et ratione ac de stilo curie officialatus Çesarauguste et secundum tenorem dictarum constitutionum sic fieri debeant. Hec dicit et petit ad presens dictus procurator salvo jure addendi minuendi corrigendi etc. Et offert se dictus procurator fiscalis vos dictum dominum officialem et vestrum animum super predictis informare juxta seriem et tenorem dicte constitutionis in antiquis et dicte sue declaratorie et alia facere que ad predicta fuerint necessaria seu etiam opportuna. Hec petit dictus procurator cum expensis hac ratione factis et protestatur de fiendis non astringens se probaturum omnia et singula supradicta sed id vel ea dumtaxat de predictis que sibi sufficiant ad suum propositum consequendum nec per testes ac instrumenta etc. seu ad unam spem probationis. Ceterum cum constitutio declaratoria quia super ponat modum et formam monendi seu citandi malefactores videlicet quod per nuntium curie vestre vel per litteras vestras moneatis malefactores in constitutione predicta incidentes si comode personaliter poterint inveniri alioquin in eorum hospitiis in quibus pro majori parte anni domicilium tenuerint et nichilominus in ecclesia per curatum dum in missa major aderit populi multitudo ubi sacramenta ecclesiastica recipere consueverunt et quod si hec tute fieri nequiverint in audientia causarum scienter et publice moneantur ut lesso et ecclesie quibus injuria noscitur esse facta infra terminum ipsorum arbitrio moderandum etc. Idcirco procurator fiscalis predictus petit et supplicat predictos malefactores moneri seu citari modo et forma predictis et in dicta constitutione statutis omni mora postposita et omni alia fieri que dicte constitutiones exhigunt et requirunt. Qua quidem oblata ac prestita cautione per dictum procuratorem fiscalem prout in ipsa continetur idem procurator fiscalis petiit fieri que in ipsa seriosius petiit et requisivit: nos vero querimonia eadem
visa et recognita ante omnia decrevimus supradictum nobilem dominum Anthonium de Luna et alios predictos contra quos est oblata juxta tenorem constitutionis in antiquis et sue declaratorie quia super et aliarum constitutionum fore citandos atque monendos quique moniti fuerunt legittime per litteras nostras ut inter certum tempus in eisdem contentum supradicte ecclesie Çesarauguste cui injuria asserebatur irrogata de hujusmodi injuria et omnibus aliis et singulis in dicta querimonia contentis et expressatis necnon de dampnis illatis expensis hac de causa factis et interesse sustento satisfactionem facerent competentem: quo termino adveniente quia dictus nobilis dominus Anthonius de Luna et alii supradicti contentis in nostris litteris satisfacere et obtemperare noluerunt dicto procuratore fiscali instante eosdem et quemlibet ipsorum contentis reputavimus et in ipsorum et cujuslibet eorum contentis mandamus nos per dictum procuratorem fiscalem informari de contentis in querimonia sua predicta: qui procurator fiscalis ad informandum nos de predictis nominavit et presentavit nobis certos testes quos medio juramento mediante notario publico diligenter examinavimus quorum testium dictis et depositionibus receptis ipsisque ac contentis in processu cause antedicte diligenter recensitis et super ipsis peritorum consilio habito ad nostram pronuntiationem et declarationem in hujusmodi causa processimus sub forma sequenti. Unde nos Johannes Eximini de Huguet in decretis licenciatus rector ecclesie de Alloça et officialis Çesarauguste visis et recognitis querimonia et articulis per Bertrandum de la Rossa procuratorem fiscalem ecclesie Çesarauguste vacantis oblatis contra nobilem dominum Anthonium de Luna dominum loci et castri de Almonezir de la Sierra dominum Johannem Eximini de Salanova militem Garsiam Luppi de Cabanyas Fortunium Didaci Descorom Johannem Dordas Lodovicum de Logran scutifferos Paschassium Navarro Michaelem de Maças notarium et Jacobum Jacobi filium Guillelmi Jacobi de Figuerolis ut contra ecclesie libertates et inmunitates ipsius ac clericorum et personarum ecclesiasticarum violatores injuriatores invasores percussores et interfectores ac sacrilegos nec non contra et adversus reverendum dominum fratrem Petrum Roderici de Moros castellanum Emposte nobilem Petrum Ferdinandi de Ixar et quosdam alios nobiles milites in dicta querimonia coram nobis oblata contentos et expressatos tanquam dicti nobilis dompni Anthonii de Luna et aliorum supra nominatorum et cujusque eorum receptatores ac eis et eorum cuilibet in predictis dantes auxilium consilium et favorem: ac visis testium depositionibus et aliis in modum probationis per dictum procuratorem fiscalem productis visis etiam constitutionibus provincialibus et synodalibus signanter visa constitutione in antiquis et quadam alia constitutione provinciali per santissimum dominum nostrum papam confirmata que incipit sane cum ad compescendas in qua inter alia continetur quod si quis instigante diabolo per se vel alium interfecerit vel vulneraverit vel ceperit aut percusserit aliquem archiepiscopum aut episcopum omnibus feudis et rebus et beneficiis que ab ecclesiis quibuscumque çesaraugustane provincie tempore sceleris obtinebit ipso facto perpetuo sit privatus et juri ecclesiarum a quibus predicta obtinuerit aplicentur nec descendentes ab eodem malefactore usque ad quartam generationem ad gradum aliquem clericatus promoveantur nec beneficium aliquod ecclesiasticum feudale seu aliud quodlibet çesaraugustane provincie assequantur adjiciendo quod si aliquis episcopus vel alius quiscumque prelatus aliquem de predictis descendentibus ad aliquem ordinem promovere vel aliquod ecclesiasticum beneficium seu quodlibet aliud eidem conferre presumpserit a collatione illius ordinis quem scienter contulerit per biennium sit suspensus et collatio ejusdem beneficii sit irrita ipso jure et ea vice per proximum superiorem de illo benefficio ordinetur: adjiciendo etiam quod si aliqui de predictis descendentibus a quoquam episcopo scienter vel ignoranter ordinem receperint vel benefficium executionem non habeant suscepti ordinis nec beneficii collatio valeat: necnon visis et recognitis omnibus et singulis processu cause presentis contentis et expressatis habito super predictis maturo et digesto consilio cum peritis ad proferendum nostram sententiam pronuntiationem et declarationem procedimus in modum sequentem. Quia per tenorem presentis processus nobis legittime constat supradictos dominum Anthonium de Luna dominum Johannem Eximeni de Salanova Garsiam Luppi de Cabanyas Fortunium Didaci Descoron Johannem Dordas Michaelem de Maças notarium et Jacobum Jacobi filium dicti Guillelmi Jacobi dictum reverendissimum dominum archiepiscopum invassisse et ipsum percussisse et crudeliter interfecisse et etiam quosdam presbiteros et alios ipsum dominum archiepiscopum concomitantes et per consequens penas et sententias tam in jure quam in dictis constitutionibus sinodalibus et provincialibus contentas et expressatas incurrisse: ideo hiis et aliis moti pronuntiamus decernimus et declaramus predictum nobilem dominum Anthonium de Luna dominum Johanem Eximeni de Salanova Garsiam Luppi de Cabanyas Fortunium Didaci Descoron Johannem Dordas Michaelem de Maças notarium et Jacobum Jacobi filium dicti Guillelmi Jacobi et eorum quemlibet fore et esse excomunicatos sacrilegos et anatematis mucrone percussos et ut excomunicatos sacrilegos et anatematizatos esse denuntiandos et evitandos ac publice denuntiari et publicari mandamus in ecclesiis civitatis et diocesis et etiam provincie çesarauguste et alibi singulis diebus festivis et non festivis necnon omnibus feudis ac rebus et beneficiis que ab ecclesiis quibuscumque çesaraugustane provincie tempore perpetrationis dicti sceleris obtinebant ipso facto pronuntiamus decernimus et declaramus perpetuo esse privatos et descendentes ab eisdem et quolibet eorum usque ad quartam generationem ad gradum aliquem clericatus promoveri non posse nec beneficium aliquod ecclesiasticum feudale seu aliud quodlibet çesaraugustane provincie posse assequi seu etiam obtineri juxta dictarum constitutionum provincialium seriem et tenorem: constetque etiam nobis predictos dominum Garsiam Luppi de Sesse militem majorem dierum et dominum Garsiam Luppi de Sesse militem ejus filium post illationem dictorum vulnerum et perpetrationem dictorum homicidiorum in personam dicti domini archiepiscopi et servitorum suorum factorum et illatorum dominum Anthonium de Luna et alios statim nominatos in loco de Oliet et alibi receptasse ac eis consilium et favorem prestitisse et per consequens penas et sententias in dictis constitutionibus contentas incurrisse: idcirco hiis et aliis moti pronuntiamus decernimus et declaramus predictos dominum Garsiam de Sesse majorem dierum et dominum Garsiam Luppi de Sesse militem ejus filium et eorum quemlibet fore et esse excomunicatos et ut excomunicatos publice denuntiandos et evitandos ac publice denuntiari et publicari mandamus in ecclesiis civitatis et diocesis et etiam provincie Çesarauguste et alibi singulis diebus festivis et non festivis. Nichilominus dictum nobilem dominum Anthonium de Luna et alios desuper nominatos qui tantum et tam grande facinus comisserunt et predictos ipsorum receptatores et eorum quemlibet ratione injurie et violentie dicto domino archiepiscopo et ecclesie non solum Çesaraugustane quinimo et universali factarum et irrogatarum in ducentis quinquaginta mille florenis auri de Aragonia condempnamus ita tamen quod solutione facta per unum ceteri liberentur: et insuper in quacumque civitate villa vel loco civitatis et diocesis ac provincie çesaraugustane in qua seu quibus dictus nobilis et alii supradicti aut eorum aliquis fuerit aut fuerint personaliter constitutus seu constituti cessari precipimus a divinis tandiu et quousque ecclesie çesaraugustane de dictis ducentis quinquaginta mille florennis cum expensis dampnis et interesse fuerit plenarie satisfactum aut enmendam fecerint pleniorem juxta et secundum dictarum constitutionum et aliarum sinodalium et provincialium super hoc editarum seriem et tenorem ac etiam eosdem in expensis hac de causa factis condempnamus quarum tacxationem nobis in posterum reservamus. Quoad alios vero in dicta querimonia contentos retinemus deliberationem. Qua quidem sententia seu pronuntiatione promulgata instante dicto procuratore fiscali dicti excomunicati fuerunt in ecclesiis Çesarauguste et alibi publice denuntiati prout predicta et plura alia per publicum processum super premissis actitatum liquide intuentur: verum cum excomunicatorum nomina propter periculum participationis omnibus Christi fidelibus debeant esse nota necnon predictis excomunicatis participatio fidelium sit meritosub trahenda et a publicis civilibus comunibus et aliis legittimis actibus tam judicialibus quam extrajudicialibus sint merito repellendi: pro tanto dicto procuratore fiscali instante supradicta vestris paternitatibus e circunspectionibus significantes vos et quemlibet vestrum ex debito nostri oficii in domino exortamus et requirimus quatenus antedictos dominum Anthonium de Luna dominum Johannem Eximeni de Salanova Garsiam Luppi de Cabanyas Fortunium Didaci Descoron Johannem Dordas Jacobum Jacobi Michaelem de Maças dominum Garsiam Lupi de Sesse et dominum Garciam Lupi de Sesse ejus filium excomunicatos et denunciatos seu aliquem vel aliquos ipsorum in dicto parlamento seu congregatione aut in aliquibus actibus judicialibus seu extrajudicialibus publicis civilibus aut comunibus et quibuslibet aliis actibus legittimis nullatenus admitatis imo ab eisdem et eorum quolibet ipsos repellatis alias in premissis procedemus prout jus et justitia ac constitutiones provinciales et sinodales postulant et requirunt. Nos enim parati sumus pro vobis faceré casu simili vel majori que vestro incumbant beneplacito et honori. Datum Çesarauguste vicessima sexta die augusti anno a nativitate Domini millessimo quadringentessimo undecimo. - Vidit vicarius et officialis. - Signum (Sig+num) mei Martini Cortes regia auctoritate notarii publici per totam terram et dominationem illustrissimi domini regis Aragonum qui hujusmodi copiam a suo originali extraxi et cum eodem fideliter comprobavi et ut fides eidem valeat tribueri solitum hic apossui meum signum cum rasis et correctis nonnullis de quibus hic propter eorum longitudinem mentionem facere non curavi.

Sesión del día 26.

Compareció Juan Munter, enviado por el conde de Prades para contestar al requirimiento que Galceran de Rosanes le había hecho en nombre del parlamento, y del cual se hizo ya mérito en la Sesión del día 24. El requirimiento decía así:



Núm. 232. Tom. 17. fol. 1072.

Com a hoyda del parlament general de Catalunya sia pervengut que vos molt egregi comte de Prades per aquelles rahons les quals son plasents a vostra gran noblesa de present entenets a enviar missatger al infant de Castella un dels competitors quis dien e pretenen haver dret en la successio dels regnes e terres a la corona reyal pertanyents e de aquell impetrar subsidi ço es de gent darmes o altre per complir vostre desig e voler e com tal recors no paregua bo licit ne honest al dit parlament per moltes rahons assats notories e specialment per tant com cascun sotsmes a la dita corona no deu algun remey de dret justicia o de fet impetrar de algu dels competitors fins per justicia sia un rey princep e senyor per tots indubitadament per justicia conegut com pusque remediar a sos dans e quereles recorrent als officials reyals qui li poden e deuen socorrer occorrer e provehir justicia mijançant: per tant yo Galceran de Rosanes en nom e veu del dit parlament axi dolçament e caritativa com pusch en scrits amonest vostra gran noblesa la qual per la alta natura don devalia no deu ignorar tals procehiments deure en aquest temps totalment cessar que de tals embaxades recorsos supplicacions impetracions e peticions sobre qualsevol cas o raho fahedors a algu dels competitors vos dejats totalmement abstenir e si trames li havets tals trameses dejats encontinent revocar: e confie lo dit parlament tant de vostra noblesa quel ne complaurets sens algun replicat en altra manera si no ho fahia ço que no es creedor attesa vostra natura yo dit Galceran en nom e per part del dit parlament protest contra vostra gran noblesa dels remeys seguents: Primerament que vostre procurador no sera admes daqui avant en lo parlament com no sia rahonable la persona quis declara de fet admetre en semblant parlament deliberatori e encara de dret ne de fet no declarat: e que contra vostres castells e viles puxa esser procehit per via de hosts e en tota altra manera justa e rahorabla tant e tan longament fins tals enantaments tornassen a regla deguda. Hoc mes avant protest en lo dit nom contra vostra gran noblesa e bens de aquella de tots dampnatges e scandols los quals per los dits vostres recossos se porien seguir e de totes e sengles despeses les quals lo parlament ne ha ja sostengudes fins aci e per avant covendra sostenir. De les quals monicio requesta e protestacio requir yo dit Galceran en lo dit nom vos notari quen levets e al dit parlament e a mi en nom de aquell liurets carta pubica com lan vullen.
La contestación del conde fue la que sigue:

Núm. 233. Tomo 17. fol. 1073.

Com vivint lo senyor rey en Marti de gloriosa memoria moltes e diverses vegades lo comte de Prades fes clams davant lo dit senyor del divorci e partiment que la comtessa de Prades consors sua per sa propria auctoritat e no procehint alguna legittima causa o raho contra marital amor XXXI any ha passats o plus ha fet prenent deves si et occupant tots los bens dotals e fruyts de aquells los quals al dit comte exhigints justicia e raho no podien esser tolts ni abdicats e fahent altres coses insupportables les quals lo dit comte en son cas declarara e provara: e jatsia lo dit comte be e maritalment tractas la dita comtessa e la haja amonestada e solicitada e a moltes e notables persones axi religioses com seglars fet amonestar e solicitar tornes a bona e marital concordia e que los fruyts rendes e emoluments dotats lo dit comte pogues axi com deu rebre e gubernar: la dita empero comtessa les dites coses ha denegades e denega fer e complir. Vehent donchs lo dit comte quel dit senyor rey ne sos officials jatsia de aço moltes vegades requests justicia alguna no han curat ne curen administrar vehent encara que tractes e gins no li valguen ne puguen approfitar e a Deus no plau que al dit comte attes sa prosapie e naturalesa per alcun qualsevol regnicola li deja esser feta força ne sobergueria: fonch inclinat a venir al extrem remey del qual lo parlament es stat informat: no empero ne placia a Deus que per aquest socors o remey de gent darmes per lo dit comte en cas irremediable acordat pendre del infant de Castella entenga declarar son voler al dit infant de Castella ni a negun dels altres competitors com solament aquell enten e vol haver per rey e senyor lo qual los regnes e terres de la corona Darago declararan vertader per justicia esser rey e senyor: mas per tant com lo dit comte es stat e es en gran e singular amistat del dit infant de Castella e del rey son pare havia deliberat aquell amprar per fer en aquests fets sa complida honor: empero lo dit comte per honor del parlament del principat de Catalunya congregat en la ciutat de Tortosa es apparellat cessar totes aquestes coses e aquest fet soltament posar e metre en ma ordinacio e disposicio del dit parlament fahent fer e prestament a la dita comtessa aço mateix o en altre manera spaxada justicia per tant que les paternitats nobleses e honorables savieses de vosaltres senyors del dit parlament coneguen lo dit comte no venir volantari a questions debat ni dissensions majorment en aquest temps lacrimable e de gran perplexitat en que de present som sens princep rey e senyor declarat en lo qual tots devem esser un voler per ben avenir dels affers e per servar e guardar nostra naturalesa e innata feeltat e en los regnes e terres bo pacifich e tranquil stat sia mantengut e conservat. Donchs placia a vosaltres molt reverents mobles e honorables senyors donar bon spatxament al present debat fahent a cascuna de les damunt dites parts assignacions breus e juridiques axi a fermar en poder de vosaltres com en prosseguir e demostrar de son dret per tant que per vosaltres atrobada la veritat justicia hi puxa esser administrada per la qual obviarets los inconvenients tots que daquen seguir se porien: a la qual justicia lo dit comte se profir estar no contrastants vostres requestes e protestacions en les quals no consent ans expressament e solempna en aquelles dissent com parlant ab la honor quis pertany tal forma contra lo dit comte nos devia servar com complis la sola admonestacio: requerint de les dites coses ensemps ab les dites requesta e protestacions esser closa carta publica e no en altra manera.

Acordóse, pues, escribir al conde de Prades, dándole las gracias por las sanas intenciones que manifestaba en la respuesta que antecede, y a su esposa la condesa, rogándole que confiase al fallo del parlamento las cuestiones que tenía con dicho conde.
Presentóse después Berenguer de Monravá, de vuelta de Morella, y dio cuenta de su embajada manifestando que había logrado poner en paz a aquella villa con sus aldeas, y que transigiesen sus respectivas pretensiones, encargando su resolución al arbitrio de Berenguer de Tagamanent y Juan Dezplá. Por último, se acordó también en esta sesión el escribir a los diputados de Cataluña, que remitiesen ciertos papeles relativos a las embajadas enviadas a Aragón y Valencia; y al gobernador de Rosellon, que abandonase el Ampurdan y acudiese a vigilar y defender la frontera.
Sesión del día 27.

Se leyó primeramente la carta que sigue:

Tom. 234. Tom. 17. fol. 1076.

Molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors lo parlament del principat de Catalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents egregis nobles honorables e molt savis senyors: huy data de la present gran mati ço es be tres hores ans de dia clar reebem una letra vostra ab la qual nos prorogavets la prefixio del terme qui anava per vuy tot dia a dimecres primer vinent per tot lo dia: e aviat lo correu sens resposta encontinent apres un scuder del maestre de Muntesa fon aci per part dell appellat P. Johan lo qual nos ha dit que mossen Exemen Perez Darenos mossen P. Pardo mossen Vidal de Vilanova e misser Johan Mercader qui venen açi per part dels barons cavallers e gentils homens quis dien forans han jagut a nit passada a Pobla Tornesa e que vuy o dema seran aci. E sia lo sant Sperit en vostra garda. Scrita a Trayguera a XXVI de octobre ans de dinar del any MCCCCXI. - Los vostres missatgers trameses en regne de Valencia a vostre servir et honor apparellats.

Visto el contenido de la carta que antecede, se acordó escribir a los embajadores, que retardasen su regreso y aguardasen a los enviados de que en ella se hacia mérito; y luego compareció el embajador Juan González de Acevedo con credencial del infante de Castilla, y espuso lo que manifiesta el acta con estas palabras:


Núm. 235. Tom. 17. fol. 1078.

Primo quod dictus dominus infans perceperat quod comes Urgelli fieri faceret indumenta et paramenta ac vexilla regalia intendens paratus cum eis equitare per regna et terras corone Aragonum ditioni subjectas tanquam gubernator generalis et viceregius et quod etiam fecerat preparatoria immitendi in patriam istam gentes armigeras extranee nationis in favorem ipsius comitis que omnia cedebant in magnum dampnum omnium regnorum et terrarum predictorum cum sequerentur seu essent parata sequi multa inconvenientia sive dampna. Et quod ista dictus dominus comes facere non poterat nec debebat pluribus rationibus quos dictus nuntius oretenus latissime explicavit. Secundo quod cum aliqui familiares et de consilio dicti domini comitis intervenirent continue in parlamento et eorum consilium in agendis prestarent et votum et istud esset grave multum ceteris competitoribus et suspectum: ideo dictus nuntius concludens super dictis duobus capitibus dictum parlamentum rogavit et ortatus fuit attente ex parte dicti domini infantis quatenus vellent super preparatoriis factis per dictum dominum comitem taliter providere quod ipse ad preparata non procederet nec ut predicitur equitaret: nam de contrario possent magna scandala et inconvenientia sequi in omnibus regnis et terris corone regie supradicte. Item quod vellent tales familiares et de consilio dicti comitis tanquam partiales et suspectos notorie a dicto parlamento expeliere et in eo non admitiere illos ne ceteri competitores reputare possint propterea se gravatos.

Sesión del día 29.

Habiéndose recibido una carta de los prohombres de Morella, en la que se quejaban de que los vecinos del Forcall hubiesen roto de nuevo las hostilidades contra el pueblo de Holocau, dando muerte a cuatro de sus moradores e hiriendo a otros tres; se acordó escribir a los del Forcall, reprendiéndoles por tales excesos; y a los de Morella, rogándoles que se abstuviesen de tomar represalias. Presentóse también en este día el enviado del conde de Urgel, Pedro Ferrer, el cual hizo presente el buen comportamiento que había tenido siempre dicho conde en el negocio de la sucesión, y rogó al parlamento que dispusiese fuesen espelidas del reino las tropas estrangeras que en él había. A todo contestó el arzobispo de Tarragona, dando las gracias al conde por su buen proceder, y declarando que se haría todo lo posible para que saliesen de los dominios de Aragón las fuerzas estrangeras que en ellos hubiese. Finalmente, por haberse marchado sin esperar respuesta el embajador González de Acevedo, se acordó enviarle el discreto Juan Pujol, para pedirle que enviase su proposición por escrito, a fin de que pudiese contestársele.

Sesión del día 30.

Se resolvió escribir al embajador Juan Dezplá, encargándole que abreviase el despacho de los negocios que tenía encomendados, y diese frecuentes noticias de su estado.

Sesión del día 31.

Reunióse en este día el parlamento para dar audiencia al embajador Felipe de Malla, que acababa de regresar de Valencia y debía dar cuenta de su embajada, el cual manifestó que tanto el parlamento congregado en Vinaroz, como los nobles reunidos en Trayguera, estaban dispuestos a enviar sus procuradores a Alcañiz, y esplicó las muchas quejas que unos de otros tenían, y que, por no ser decente, no se mencionan en el acta. Acordóse, pues, despedir nuevamente al mencionado embajador, para que, reuniéndose con sus compañeros de embajada, pasasen juntos a Vinaroz y Trayguera a procurar que dichas asambleas pusiesen desde luego por obra su buen propósito. En cuanto a los cargos que recíprocamente se hacían se dieron a dicho enviado las competentes instrucciones para concordarlos. Por último, se acordó contestar a una carta escrita por los diputados de Cataluña, en la que se trataba del envío de la original escritura que justificaba la última disposición del rey don Martin, del anticipo hecho a los albaceas de dicho soberano para socorrer al valle de Aran, y del reemplazo del conde de Cardona en la diputación del principado.

Sesión del día 3 de noviembre.

Compareció Juan Pujol, y presentó la proposición escrita que le había entregado Juan González de Acevedo, y estaba concebida en estos términos:

Núm. 236. Tom. 17. fol. 1086.

Muy reverentes nobles e honorables senyores: a las vuestras reverencias certifico que a mi senyor el infante don Fernando nieto del muy noble rey don Pedro de Aragón que Dios haya es notificado por personas fidedignas en como el comte Durgell ha fecho et face de cada dia algunos preparatorios muy scandalosos ayuntando gentes de armas assi de fuera del regno como de la tierra e faciendo bandera e otras insignias reales pora cavalgar poderosamente por estos regnos de la senyoria Daragon e usar de los officios de vis-rey e de governador general lo qual segund las vuestras reverencias saben mejor de mi es contra drecho e contra razon por estas razones.
- Primeramente por quanto se pode dezir que los dichos officios son estinctos e spirados en persona del dicho conde por spiracion del senyor rey don Martin que Dios haya de la persona del cual el dicho conde affirma que emanaron los dichos officios e se causaron en ell.
- Otrosi por quanto segund fuero del regno de Aragon ninguna persona de quanta quier preheminencia sea non puede haver los dichos officios nin usar dellos salvo aquell que fuere fijo primogenito del rey de Aragon e si otra persona de qualquier stado sea quesiere attentar usar de los dichos officios los del regno le pueden fazer resistencia e contraste sin pena alguna.
- Otrosi por quanto el dicho conde es uno de los competitores que se pretenden haver drecho a la succession destos dichos regnos e la demanda segund que es notorio la qual cosa es incompatible con los dichos officios ca usando dellos el dicho conde traeria a su oppinion las universidades e gentes de los dichos regnos opprimiendolas con poder de los dichos officios lo qual seria muy gran perjuhicio e por aventura dampno irreparable de los otros competitores e causa de muy grandes peligros e dampnos de los dichos regnos de los naturales dellos: por ende a las vuestras reverencias requero de parte del dicho senyor infante con quanta instancia puedo que pospuesta toda tardanza vos plega proveer en el tal caso e desviar el dicho perjuhicio e peligros e dampnos los quals pueden seer dichos eminentes considerando el estado de los dichos regnos e las personas de los dichos competitores non consentiendo nin dando lugar al dicho conde pera que use de los dichos officios nin faga los dichos scandalos e movemientos como esto sia cosa justa e rasonable e reposo e tranquillidat de los dichos regnos e de los naturales dellos o desviamento de los dichos peligros e dampnos eminentes en lo qual yo non dubdo que las vuestras sabidurias e prudencias proveeran muy notablamente a conservacion de la pas de los dichos regnos e de los naturales dellos e a buen spaxamiento de la justicia de la dita subcession acatando la vuestra gran fama e renombre que corre por todo el mundo de grant fortalesa prudencia temperancia constancia justicia lealtad e otras muchas virtudes que todos tiempos se fallaron en vos e en vuestros progenitores: car vos certifico que si en ello non proveedes lo qual yo non creo que mi senyor el infante por conservacion del bien publico de los dichos regnos en los quales ell ha muy gran naturalesa eso mesmo por conservacion de su justicia hi provehira de drecho e de fecho en tal manera que a quellesquier gentes que sean fasedores e promovedores de los dichos scandalos o movemientos sea puesto contraste e resistencia como se pertanesce lo qual Dios sabe que a ell sera muy desplasent por muchas razones que las vuestras reverencias mejor de mi pueden entender.
- Otrosi muy reverentes nobles e honorables senyores a mi es notificado eso mesmo por personas fidedignas quel abat de Ager entra e esta en el parlamento al qual las vuestras reverencias non deben recebir por quanto a vos es manifesto que es del consejo del dicho conde Durgell: por ende yo vos supplico con aquella reverencia que si pertenesce que vos plega de proveer en ello prestamente en tal manera quel dicho abat ni otra persona que sea del consejo de alguno de los dichos competitores non sea resebido en el dicho vuestro parlamento por que los otros competitores non hayan rason de se clamar de vos - Jo. legum doctor.

Leyóse también en este día una carta de los diputados del General de Cataluña, en la que se quejaban de que los aragoneses hubiesen adoptado algunas medidas fiscales contra los catalanes; y por consiguiente se acordó escribir al parlamento aragonés y a los embajadores que en él tenía el principado, instando la derogación de aquellas medidas.

Sesión del día 4.

Pedro Ferrer, embajador del conde de Urgel, presentó el siguiente escrito:

Núm. 237. Tom. 17. fol. 1091.

Molt reverents molt nobles e molt honorables senyors de gran e reverencial auctoritat e sobirana saviesa insignits et dotats. Nostre senyor Deus per qualsevol raho ha permes que als sotsmesos de la real corona no es stat nomenat publicat e manifestat lur ver e legittim princep rey e senyor natural dins spay de XVII meses qui son passats despuix que lo molt alt senyor rey derrerament deffunt falli los quals sotsmesos ab gran e continuu desig speran aquella benaventurosa jornada en la qual lur indubitat senyor los sia manifestat sots tal e tan deguda forma que lengua stranya e privada de qualsevol nacio amiga o emula haja a testificar affermar e manifestar segons es stat acostumat fins en lo present dia la sobirana lealtat dels vassalls de la dita corona la qual tostemps ha florit e resplandit e vuy floreix e resplandeix entre los altros vassalls de totes les reals corones de christians. - E jatsia que en lo punt que lo dit senyor rey derrerament deffunt falli lo molt alt senyor don Jayme Darago sabes certament que la successio de la dita corona pervenia a el et era sua: pero cogitant attenent e pensant lo dit senyor don Jayme la pura e loable intencio dels vassalls de la dita corona ha conformada la sua voluntat ab la lur. - Car axi com los dits vassalls han voler que al princep e senyor al qual ells per justicia obeyran no puxe esser posat si ni taca de intrusio ni tirannia en sa vera indubitada e natural senyoria: axi mateix lo dit senyor don Jayme ha voler que en la fealtat e obediencia que ell infalliblement per justicia spera dels vassalls de la dita corona no puxa esser posada taqua ruga ne macula en lur ignada lealtat. - E per aquell sguart benignament ha sustengut e suste lo molt gran passament de temps qui ses despes es despen per dar bona e deguda fi a tan arduu e tan salubre negoci com es lo article de la dita successio. E de aço fan al dit senyor don Jayme testimoni ses obres e feyts notoris: car cert es e notori que en la hora que lo dit senyor rey falli lo dit senyor don Jayme era en Arago poderos e podia legittimament e licita entrar en castells ciutats e viles sens ferne injuria ne tort a algu com sabes e sap certament que per justicia eren e son sues. La qual cosa fer no cura ans pregat sopplicat e consellat per los missatgers dels XII qui ladonchs affermaven representar lo magniffich principat de Cathalunya e de la noble ciutat de Barchinona desaplega la notable gent natural del regne e no pas estrangera qui ladonchs havia ab si. Hoc mes sen vench en lo dit principat on ell e los seus son nats e nodrits e on es principalment eretat. Hoc mes sobresigue en exercir son offici de governador general. Les quals coses e moltes altres ha feytes lo dit senyor per conformar rimar reglar e limitar la sua volentat ab la vostra e tostemps ha instat insta e instara lo bon e degut spatxament del negoci e tostemps ha offert offer et offerra per lo be del publich persona e bens per ell de present possehits. - Per les quals coses pot cascu veure que lo dit senyor ha squivats fins vuy e squivara daqui avant tots camins e vies havents color olor ne sabor de intrusio ni de damnada tirannia. - Ha squivats tots camins havents color olor ni sabor de força e de impressio. - Ha squivats tots camins havents color olor ni sabor de haver en menyspreu ne poca amor les terres sotsmeses a la dita corona ni los poblats en aquelles ans ha encercats camins per los quals cascu pot veure que ha en oy e abominacio intrusio e tirannia força e impressio. - Hoc mes ha encercats camins per los quals cascu pot veure en deguda e cordial honor e amor les terres sotsmeses a la dita corona e los poblats en aquelles. - E si axi no ho faya no resemblaria als gloriosos princeps e reys dels quals per vera e dreta linea devalla e es derivat: los quals han amada justicia e han abominada intrusio e tirannia e assenyaladament aquell glorios rey qui de mans de infells conquista los regnes de Valencia e de Mallorques lo qual rey hac en gran amor dretura veritat e justicia e en sobiran oy e abominacio tirannia e intrusio: e per ço ab bo e sant titol conquista gran terra de pagans la guerra de aquells james lexant per occupar ni offendre terra de christians. - E no es maravella si lo dit senyor don Jayme ressembla al dit glorios rey en amar justicia e abominar intrusio e tirannia car en moltes altres coses loy trop semblant. - Ço es que ha nom Jayme axi com havie aquell: hi es fill de Pere axi com era aquell: e succeex a rey lo qual no ha nomenat cert successor axi com feu aquell: hi esli venguda la successio en gran juventut axi com feu a aquell: hi esli fet debat en sa clara e indubitada successio axi com feu a aquell: hi esli fet debat per Ferrando axi com feu a aquell: hi es benigne axi com era aquell: hi es franch e liberal axi com era aquell: hi es sançer e verdader axi com era aquell: hi es de bona et de gran e bella statura axi com era aquell. En totes les dites coses e moltes altres qui de present me call per no esser prolix li es semblant: perque los sotsmeses a la dita corona poden estar en ferma confiança e sperança que la divinal gracia mijançant sera axi virtuos glorios e victorios com fon aquell. E si lo dit senyor don Jayme no abominava tirania e intrusio no parria devallas e dirivas del glorios bellicos e victorios rey en Pere dit comunament dels francesos lo qual doma calçiga e castiga intrusio e tirannia e deliura de aspra e tirannica senyoria moltes gents regnes e terres de cristians foragitant e exterminant los tirans segons es notori e en gestes e croniques se mostra: e feu molts actes sobiranament virtuosos la expressa recitacio dels quals serie larga e ometla perque es notoria recitar particularment e singular del glorios rey en Pere pare de la illustre senyora infanta muller del dit senyor don Jayme e dels altros gloriosos reys e de lurs strenuus e nobles sotsmeses com han domades e assuavades gents e nacions tiranniques seria longa gesta la qual leix perque es notoria e manifesta. - E per amor daço lo dit senyor don Jayme axi per sa propria e natural inclinacio com per ressemblar als gloriosos reys dessus expressats axi com aquell qui porta e rete lur ver e propri nom e senyal e axi com aquell qui es de la lur vera e propria casa e axi com aquell qui es de la lur vera legittima e propria gent e familia viceralment ama e affecta la gloria honor salut e repos de la dita corona e dels sotsmeses a aquella per la deffensio guarda e proteccio dels quals sos anteçessors james recusaren sposar si mateixs a mort e abomina tirannia intrusio força e impressio e desija presta deguda pura e justificada fi del article de la dita successio en lo qual article penja la fe bon stament de tots los sotsmesos a la dita corona axi en universal com en particular e en singular. - Hoc mes desija lo dit senyor que tota inquietacio perturbacio dilacio enfresquacio força e impressio sien ressecades stirpades denegades e esquivades de la salubre expedicio del article de la dita successio: e pensa lo dit senyor e li par que atesa la qualitat del temps e la natura del article de la dita successio e les circunstancies incidencies hi emergencies cascun jorn notoriament iminents gent darmes strangera e a stranya senyoria sotsmesa no stiga be en lo regne. - E per ço instantment e affectuosa a les vostres reverencies e nobleses prega que vullats adibir tots prests et congruus partits e remeys per purgar e denejar lo regne de tal gent. E aço a fi que justicia sia reverentment et reposada colta e manejada e que força e impressio malignes et abundoses nodrices de tirannia et intrusio sien ressecades et stirpades toltes lunyades et squivades. - E regraciaus molt lo dit senyor la notable justa savia e graciosa resposta per vosaltres senyors feyta a les coses en los dies passats en aquest salubre e magniffich parlament per part del dit senyor per mi a les vostres reverencies e nobleses proposades et explicades.

Procedióse después a la elección de algunos individuos para completar la comisión encargada de atender a la defensa del pais, que había quedado reducida a muy corto número, por haber tenido que ausentarse los mas de sus miembros con otros encargos especiales.

Sesión del día 5.

Se abrió con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 238. Tom. 17. fol. 1094. 


Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: nosaltres havem dada tota obra ab acabament tant com en nosaltres es stat de complir tot ço qui en les instruccions primeres e derreres quascuns segons sos graus se contenien e no haguda encara plenaria resposta a totes les coses per nosaltres instades: ara per la present a vostres reverencies nobleses e honorables savieses notificam com aquests nobles e gentils homens sindichs e procuradors dels barons nobles cavallers e gentils homens de regne de Valencia quis dien forans son de acord de fermar la treua segons la ordinacio del principat de Cathalunya ço es de XV legues entorn la ciutat de Tortosa. Perque prestament e dema si fer se pot per dar exempli a tots aquells qui norman deuen pendre axi de regne Darago com de regne de Valencia vullats la dita treua fermar e corroborar per tal forma e manera quels missatgers e tot hom generalment dels uns als altres puguen anar estar contractar e tornar de dia e de nit segurament. E de la forma e manera per les quals la dita treua sera per vosaltres fermada e corroborada vos placia autenticament aquella encontinent com abans porets per lo portador de la present a nosaltres trametre: car fins aquella hajam no porem dar compliment als dits fets ans aquells estan e estaran adormits e embassats hi en lo mig estant per tant que no perdam temps Deu mijançant hirem a parlar ab lo parlament de Valencia qui es a Vinalaroç hon nos han dit trobarem lo missatger Darago ab lo qual parlarem e contractarem en tot ben avenir segons les dites vostres instruccions. E de tot aço si plaura a nostre Senyor serets avisats per nostres letres largament o per nosaltres mateixs lo pus tost que porem. E si en lendemig altres coses hic podem fer manen vostres reverencies nobleses e honorables savieses ço que plasent los sia. Scrita en Trahiguera a IIII del mes de noembre. - Los vostres missatgers destinats en regne de Valencia prests a vostre manament e honor.

A cuya carta contestó el parlamento con estotra:

Núm. 239. Tom. 17. fol. 1095.

Als molt noble e molt honorables los missatgers del principat de Cathalunya trameses en regne de Valencia. - Molt noble e honorables: sus ara havem rebuda vostra letra a la qual vos responem que havem gran plaer com los sindichs dels valencians forans han atorgat de fer e fermar treue: mas per tant que los fets vinguen millor e que tots uns e altres sien en treua volem eus pregam que ab bona e savia manera sapiats e façats tant com porets que los del parlament de Valencia qui son a Vinalaroç fermen o atorguen de fermar la dita treua. Siats empero avisats que los dits valencians qui son a Vinalaroç no hajen sentiment que stigats en tracte per tal que hi sien pus facilment inclinats: e sils plaura fermar aquella recriviunosne decontinent e enlendemig nosaltres haurem apuntada la dita treua e haurem deliberat e acordat en tot ço que sera mester sobre aquella: e abreviats tant com porets bonament los affers per que sots tramesos e hajam sovent de vostres letres. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt reverent arquebisbe de Terragona a V dies de noembre del any mil CCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Fue leída además otra carta del marqués de Monferrato, que dice así:

Núm. 240. Tom. 17. fol. 1095.

Magnificis et reverendis dominis amicis nostris carissimis presidentibus in parlamento generali Catalonie. - Magnifici et reverendi domini amici carissimi: attento quod diu est et longum tempus transivit quod rex Aragonum est sine prole legittima ad regni successionem defunctus et informati de juribus regni et aliis facientibus ad dicti regni successionem hiisque per solemnes doctores visis nostri mandato fuerimusque informati ex eorum relatione et voto per eos dato quod successio dictorum regnorum pertinet et spectat de jure illustri nepoti nostro carissimo Jacobo de Aragonia fuimus et sumus quodamodo admirati de vestra sagacitate probitate et solita fidelitate cur tantum distulistis et dilatastis possessionem dictorum regnorum prefato illustri nepoti nostro tradere et deliberare ipsumque tante virtutis probitatis et excellentie in regem assumere: unde amicitias vestras rogamus et ortamur affectuosissime quantum possumus ut sine alia dilatione majori velitis dicto nepoti nostro possessionem dicti deliberare ipsumque regem Aragonum creare et constituere et requirimus duplici de causa: primo propter jus quod fovet prefatus nepos noster: secundo propter strictam affinitatem et parentelam vigentem inter ipsum et nos: nam hoc faciente prout in vobis speramus cum nulli alteri pertineat ut supra et quod facere tenetis remotis amore et timore aliorum quorumcumque nos reperietis paratos et promtos in omnem defensionem dicti nepotis nostri et dictorum regnorum cum eidem cum honore non possemus deficere imo ipsum juvaremus tam per terram quam per aquam toto posse et amicis nostris quibuscumque parati ad omnia que possumus vobis grata. Datum in Pontis die XVII septembris MCCCCXI.- Marchio Montisferrati ac Janue capitaneus.

Sesión del día 6.

Examinado primeramente el poder de Fr. Miguel Bonfill, procurador del castellano de Amposta, se leyó una carta de los embajadores que había en Valencia, y es como sigue:

Núm. 241. Tom. 17. fol. 1099.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles honorables e savis senyors: Nosaltres cobram ir resposta daquests senyors nobles et gentils homens procurados et sindichs dels barons nobles et cavallers quis dien forans: et al primer cap de nostra proposicio lo qual fonch que pus eren contents de trametre lur notable ambaxada al parlament Darago per tractar manejar sens diffinir dels preambols et preparatoris etc. quels plagues de aquella accellerar e cuytar et de manifestar lo temps de la partida lo nom de la persona o persones destinadora o destinadores a la dita ambaxada et ells nomenants mossen Pere Pardo remeteren lo temps de la partida a nosaltres: perque acordam de darli temps tro sus dilluns primer vinent per tot lo dia tots temps protestant que aço procehia de lur gran cortesia: et ells ho acceptaren e tes per dit lo dit mossen Pere de partir dins lo temps prefinit. Al segon punt de nostra proposicio lo qual fo requerit stretament et ab tantes vives rahons com Deus nos administra lur entrada en Tortosa perseveraren en la resposta feta tots temps sometentse a raho et ordinacio vostra et del parlament Darago hoydes lurs rahons o ordinacio de nostre sant Pare. Al terç cap o article proposat lo qual fo sobre la treua lo qual vostres reverencies nobleses et honorables savieses estenen a XII o XV legues entorn Tortosa acceptaren de fermarla e ferne segons ço quen fariets aqui. Apres molt reverends egregis nobles et honorables senyors vehents que de lur entrada no podiem traure altra desijada paraula seguent la doctrina de nostres instruccions venguem a proposar quels plagues de trametre aqui al parlament missatgers ab poder bastant ab los quals aqueix parlament pogues tractar de llur concordia e ben avenir: e apres alguna disceptacio de paraules han respost que son contents et prests de ferho. Aço posat en aquests termens huy lo bon mati dreçam nostra via ves Vinalaroç, al parlament de Valencia al parlament Darago que aquella volguessen metre en exequcio presta axi com dit haviem als forans conformantsnos ab los motius de les dites instruccions: e en aquest article han respost en conclusio apres longues paraules les quals vos recitarem que trametenthi los forans ells no hi trametrien en nenguna manera ni darien loch a cisme en llur regne mas repellida la ambaxada dels forans per los parlaments Darago et Cathalunya ells eren prests e no en altre guisa. Replicantlos sobre aço per nos la resposta a nosaltres feta per ells altre vegada sobre aquest punt la qual era varia daquesta: han dit que no lavien feta tal com per nos era stada concebuda: la qual cosa per nosaltres a nostre poder et ab tota veritat tots temps ab honor lur es stada revençuda e sobre aço e altres coses les quals serien largues descriure Deu volent com aqui serem pus largament seran vostres reverencies nobleses et honorables savieses avisades. Al segon article proposat lo qual fo volguessen trametre lur ambaxada en aquex parlament per lo bon avenir de aquest regne de Valencia e de lur concordia segons la forma de les instruccions: respongueren que aquest aparia esser acte de superior a inferior la qual superioritat no havia lo principat de Cathalunya sobre lo regne de Valencia ni lo regne de Valencia sobre Cathalunya: e noresmenys la ambaxada no apparria esser fructuosa et ja havien ells mes presentant car a vostre requesta et offerta lur entrada dins Tortosa per la qual se donara fi a tots debats per que a la dita ambaxada no darien loch. Replicat per tots nosaltres ab tanta humilitat veritat benignitat et dolçor com poguem nens semblava esser pertinent als affers que aço no prenguessen per acte de superior car la dita intencio no era tal sino de fraternitat et amistat e egual companyia et quomanaments mas pregavets cordialment et pregantslos nosaltres quels plagues deliberar mes car lo parlament de Cathalunya los complauria de molt major cosa dient mes avant sobre tant com Deus nos administra: respongueren sens pus acort que tal era lur final resposta dicisoria et peremptoria. Al terç article lo qual era sobre la treua axi com dit haviem als forans respongueren que ells hi havien ja ben provehit de lur part et que si res hi fallia ells farien ço que acordarien et Deus los administraria. Molt reverends egregis nobles et honorables senyors apparria a nosaltres et apar quel protest ara hage loch segons les intruccions a nosaltres fetes et per les coses que hoydes havem deliberat de no ferlo fins vostres reverencies nobleses et honorables savieses ne sien stades consultades per veure et saber si aquelles ordenarien de esserlos dada altra fadiga o sils plaura manarnos altres coses esserlos dites: car axi mateix havem lexat de pregarlos volguessen fermar lo compromes en poder del vostre missatger et del parlament Darago o dels missatgers del parlament Darago ab aqueix parlament o en poder de nostre sant Pare vehents que no daven loch a la tramesa de lur missatgeria hi vehiem lo toch esser tal que ab gran probabilitat et versemblança enteniem quens fora denegat: empero vegen vostres reverencies nobleses et honorables savieses quens manaran a fer sobre aço e totes les coses dessus dites car nosaltres som prests de obehir et complir a nostre poder. Molt reverends egregis nobles et honorables senyors nosaltres havem trobat en la dita vila de Vinalaroç lo missatger Darago appellat Exemeno Gomeç lo qual es aquell que darrerament vench a vosaltres per lo dit parlament Darago ab lo qual havem comunicat dels affers ells ab nosaltres molt liberalment e nosaltres ab ells: nos ha dit ell es vengut per requerir los valencians que ab concordia los de dins et los de fora volguessen trametre lur embaxada al parlament Darago: al qual los de Vinalaroç han respost que entenia ell per concordia car ells concordia havien et a la fi protestat et dissentit segons lo dit parlament de Valencia li a fet per son notari legir denant nosaltres: et lo dit missatger Darago los ha protestat que en absencia llur procehira en los preparatoris et enantaments Darago segons nos ha dit afermant que aço volia dir et aquesta era lur la sua conclusio: et daço pus largament entenem serets avisats per vostre missatger Darago be que nosaltres havem açi vists e legits los processes sumamiament e ab gran cuyta: lo dit misatger atura açi per fer als forans semblant requesta. Molt reverends egregis nobles et honorables senyors scrivints aquesta present havem rebuda una letra vostra feta lo jorn de huy avisantnos de fer fer et fermar la dita treua als valencians que son en Vinalaros fessem nostra diligencia: a la qual cosa segons dessus dit havem nosaltres ab aquella millor manera que haviem pogut hi haviem dada obra mas Deus permetentho no hagut loch: et no resmenys et haviem servada la manera de la qual nos avisats car de aço que fet haviem ab los forans negun sentiment al mon no haviem ne havem donat: empero la conclusio no es stada aquella que desigavem et speravem esser a singular benefici daço per ques feya. Avisats som stats com del parlament de Valencia van aqui missatgers per protestar: empero daço no som ben certs: vosaltres ho hoyrets: perço scrivim la present ab gran cuyta perque lo correu sia aqui dema Deus migançant ans de vostra intrada en lo parlament. Si vostres reverencies nobleses et honorables savieses ordonen que lo dit protest o altres coses se degen fer per nosaltres et en aquelles es vist quey sia necessaria letra de crehença placieus quey provehiscats et prest. Lo sant Sperit sie tots temps en vostra guarda. Scrita en la vila de Trahiguera dijous a les VIII hores apres mig jorn a V del mes de noembre. - Los vostres missatgers destinats en regne de Valencia prests a vostres manaments et honor.

Después de haber nombrado una comisión que cuidase de redactar la debida contestación a la carta que antecede, se trató de las desavenencias que se habían suscitado entre el gobernador y el capitán de los condados de Rosellon y Cerdaña, de una parte, y de otra la villa de Perpiñan; acordándose el enviar allá un comisionado con encargo de aquietarlas.

Sesión del día 7.

Presentáronse en este dia Berenguer de Vilaragut, Ponce Dezpont y Jaime Pelegrí, enviados por el parlamento valenciano congregado en Vinaroz para pedir al de Cataluña que procurase atender a la defensa del pais, por haber entrado ya tropas estranjeras en Aragón, y esperarse que entrarían luego en mayor número; y que se le contestase a la súplica que había hecho de que se le admitiese en Tortosa, para donde había sido prorogado: a cuyos estremos quedó encargada de contestar la comisión respectiva. También compareció el síndico de Barcelona Bernardo de Gualbes, para comunicar al parlamento las noticias que se habían recibido de que don Jaime de Urgel no solamente reclutaba fuerzas y hacía otros preparativos hostiles, sino que también había mandado ya construir banderas e insignias reales. Acordó, pues, el parlamento que pasase este asunto a informe de una comisión.

Sesión del día 9.

Se resolvió que el abad de San Juan de las Abadesas pasase a ver al conde de Urgel, para exhortarle a abstenerse de preparativos hostiles; y al gobernador y al capitán de los condados de Rosellon y Cerdaña, para ponerles en paz con la villa de Perpiñan. Entraron después los embajadores de los aragoneses reunidos en Mequinenza, Artaldo de Alagon, Martin Lopez de Lanuza y Juan Gallart, los cuales en virtud de la credencial que se les había dado manifestaron lo que espresa el acta en estos términos:

Núm. 242. Tom. 17. fol. 1107.

Quod dictum parlamentum per quod erant missi hortabatur et monebat dictum parlamentum Catalonie quod in aliquibus tractatibus negotia successionis tangentibus non admitterent illos qui se parlamenti nomine congregaverant in Alcanicio cum non essent neque facerent parlamentum et non fuissent bene rite nec legitime convocati imo eorum convocatio et congregatio peccabat in multis propter que non erant neque dici poterant parlamentum. Item continebat etiam dicta credentia quod dictum parlamentum in loco de Mequinenza convocatum erat et se offerebat paratum cum dicto parlamento Catalonie et illo de Valencie ac cum nuntiis Majoricarum intendere et vaccare super tractatibus precedentibus necessariis et opportunis ad discussionem et examinationem justitie successionis jamdicte quotiens dictis parlamentis Valencie et Catalonie ac nuntiis Majoricarum esset placibile et aceptum.

Sesión del día 12.

Llamados los embajadores recién venidos de Valencia, contestó el arzobispo de Tarragona a su propuesta del día 7 como sigue:

Núm. 243. Tom. 18. fol. 1109.

Quod dictum parlamentum Catalonie erat et se offerebat paratum intendere et vaccare cum ipsis ambassiatoribus si circa ista volebant insistere vel cum aliis per dictum parlamentum Valencie eligendis et tam in presenti civitate Dertuse quam etiam in alio loco et etiam cum aliis regnis et terris corone Aragonum in ordinatione et dispositione ac exequtione defensionis comunis patrie pro conservatione ejusdem illi vero regi et domino quem per justitiam breviter dante Domino speramus. Item quod super dicti parlamenti ingressu in presenti civitate Dertuse dictum parlamentum habuerat diversa consilia et plures tractatus et quod multi fuerant oppinionis quod debebant admitti et multi quod non et multi remanserant in deliberatione omnes sana sancta et salubri moti intentione. Et ideo quod super isto articulo dictum parlamentum non poterat ipsis pro presenti certum nec clarum dare responsum sed cum plenius deliberasset faceret ipsis ambassiatoribus si in dicta civitate Dertuse essent responsum super istis vel si non essent mitteret principalibus ipsorum dictum responsum.

Con la respuesta que antecede quedaron despedidos dichos embajadores; pero antes de partirse entregaron el siguiente escrito:

Núm. 244. Tom. 18. fol. 1110.

Com lo parlament general del regne de Valencia cobejant ab sobirana fervor donar bona breu e juxta expedicio als preparatoris preambols o antecedents a la investigacio examinacio e discussio de la justicia de la corona real e encara a la declaracio o publicacio de aquell qui es nostre verdader rey princep e senyor segons se pertany fahedora haja mudat continuat e prorogat lo dit parlament en lo loch de Vinalaroç e de aqui en la ciutat de Torthosa on lo molt reverent noble e honorable parlament general del principat de Cathalunya se celebra e los molt honorables misastgers del regne de Mallorques residexen per ço que ensemps justats los dits dos regnes e principat e en apres ab los del regne de Arago en lo loch on sera comunament concordat pus facilment pusquen tractar praticar concordar cloure e finar de totes les dites coses e per aquesta raho fon lo parlament del dit principat request pregat exortat e amonestat que li plagues donar loch e manera que aquells capitols o semblants en effecte qui foren en la ciutat de Calatayu per los parlament de Arago embaxadors del principat de Cathalunya e del dit regne de Valencia per via de parer concordats se fermassen novellament entre los dits parlaments del principat e regne de Valencia en tant com aquells toquen o concernesquen los presidents qui devien presidir en lo loch o lochs de la universal o general congregacio dels dits regnes et principat per les rahons dessus dites celebrador e lo poder juhi examen e jurediccio de aquells: e no resmenys lo dit parlament general del regne de Valencia resident en lo loch de Vinalaroç de fet que fon en lo dit loch o pochs dies apres scrivi als del parlament del regne Darago qui son ajustats en la vila Dalcanyiç offerintse prest de trametre missatgeria a la dita vila per praticar tractar e concordar ab aquells e ab los missatgers dels dits regne de Mallorques e principat de Cathalunya en aquella residents de e sobre los dits preparatoris: e per lo honorable Eximeno Gomez en nom de missatger dels dessus dits del parlament de Arago ajustats en la dita vila pochs dies ha passats es stada tornada resposta e explicat per vigor de creença a aquell comesa que los del dit parlament preguen fraternalment lo dit general parlament del regne de Valencia quels placia fer la dita missatgeria en concordia del nobles cavallers e gentils homens quis dien deffora: e per lo dit parlament es stat respost quels plau fer la dita missatgeria en nom del univers del dit regne de Valencia en concordia de tots aquells qui son stats convocats al dit parlament e daltres qui poden entrevenir en generals parlaments si presents seran en aquell e sino de aquells qui presents hi seran com en aquells pus tots los qui hi deuen esser appellats son stats convocats residesque lo poder de tractar concordar e finar les coses per les quals lo dit parlament es stat apellat e que si alguns per desidia o alguna causa voluntaria o altra diffiren recusen o no poden venir al dit parlament aquell no deu esser dificultat ni embargat en los procehiments per aquell fahedors en altra manera seguir sia per paritat de raho que com molts ecclesiastischs nobles e cavallers e ciutats e viles reals qui acostumen esser appellats en parlaments generals del regne Darago no sien o entrevinguen en lo parlament qui a present se celebre en lo dit regne lo poder de procehir o enantar sens los absents la qual cosa los
dessus dits del dit parlament Darago entre si no observen e que per conseguen no deuen exhegir del parlament del regne de Valencia sino ço que entre si mateys en semblant cas observen: offerintse prest lo dit parlament en la forma dessus dita de trametre la dita missatgeria a la dita vila Dalcanyiç tota vegada quels sia cert e conste que als dessus dits del parlament Darago placia entendre ensemps ab los missatgers trametadors per lo dit regne de Valencia e ab los del regne de Mallorques e principat de Cathalunya ja residents en la dita vila en et sobre los dits preparatoris segons que les dites coses e cascuna de aquelles son pus largament contengudes en una cedula o scriptura per part del dit parlament del regne de Valencie davant vostres reverencies nobleses et savieses molt honorables posada dissapte a tres dies del mes de octubre pus prop passat e en la resposta feta per lo dit parlament al dit Neximeno Gomez missatger dessus dit: les quals jatsesia sens alguna triga o dilacio deguessen liberalment esser acceptades com per aquelles se procuras spatxament als dits affers dels quals tota dilacio deu esser lunyada atteses e sollicitament considerats los sinistres inconvenients perils scandels tribulacions dampnatges molt greus quis son enseguits et versemblantment sesperen enseguir majors en los regnes et terres a la real corona sotsmeses per gent darmes destranya nacio en gran multitud qui son entrades dins los dits regnes e segons se diu en breu sen speren entrar molt mes e en altra manera: empero no havets concordats e fermats los dits capitols ne feta resposta alguna distincta jatsia sollicitament e curosa siats stats exortats requests e amonestats diverses vegades de la dita ferma e concordia per part del dit parlament del regne de Valencie: per tal en Berenguer de Vilaragut en Ponç deç Pont e en Jacme Pelegri missatgers del dit parlament en presencia del molt reverent egregi noble et honorable parlament del principat de Cathalunya constituits en nom e per part del dit parlament ab tanta instancia quanta poden intimen a vosaltres les dites coses et preguen exorten amonesten e requiren fraternalment cordial e caritativa vostres reverencies nobleses e honorables savieses queus placia per los sguarts dessus recitats e presta expedicio e benavenir dels dits affers postposades totes dilacions axi com a ubertament molt nocives condecendre a les dites coses per lo inextimable fruyt qui sen enseguira e entendre assiduament e continua en la expedicio dels dits preparatoris ab los missatgers per lo dit parlament del regne de Valencia trametadors a la dita vila Dalcanyiç per part e en nom del univers del dit regne los quals lo dit parlament se offir e es prest trametre tota vegada que a vosaltres e als dits missatgers del regne de Mallorques e als del parlament del regne de Arago en la dita vila Dalcanyiç residents sera plasent ab los dits missatgers trametadors praticar e tractar dels dits preparatoris en nom del univers del dit regne de Valencia. E com entretant attesos los perills inconvenients et scandels dessus dits sia molt expedient util e necessari provehir prestament en la custodia e deffensio comuna dels dits regnes e principat per conservacio del patrimoni real e per preservar aquell e los sotsmeses a la dita real corona de força dampnatges e impressio e que la justicia de la real successio puxa esser segurament delliure quieta et pacifica et en comuna e bona concordia tractada vista e examinada: per tal los dits missatgers en nom e veu del dit parlament preguen exorten et requiren a vosaltres molt reverents nobles e honorables senyors queus placia ensemps ab lo dit parlament del regne de Valencia e ab los del parlament del regne de Arago e missatgers del regne de Mallorques entendre e provehir prestament en la dita deffensio e custodia. En altra manera en los noms dessus dits dien que per lo parlament general del dit regne de Valencia no ha stat sta ni stara de fer e complir les dites coses e cascuna de aquelles ab acabament. E que si per triga o dilacio o en altra manera sinistres destorbs perils scandels inconvenients o dampnatges crexien o sen seguien que no sie o puxa esser imputat o impingit a carrech dessidia o culpa del dit general parlament del regne de Valencia per lo qual si les dites coses o alguna de aquelles son diffirides o recusades ço que no crehen sera procehit enantat e provehit en forma e manera licita e honesta en los dits fets e cascu de aquells segons per justicia e bona raho atrobara esser fahedor requirents de les dites coses per haver memoria en esdevenidor a si et lurs principals esser feta carta publica.

Ultimamente, se dio audiencia a un enviado de Castellon de la Plana, el cual espuso los muchos daños y agravios que dicha villa y sus moradores habían recibido continuamente del noble Bernardo de Centelles, y pidió que se pusiese en esto el conveniente remedio.
Por la tarde del mismo día volvió a reunirse el parlamento para oír de boca de Ponce de Perellós, Felipe de Malla y Alberto Çatrilla, la relación de su embajada a Valencia.

Sesión del día 12.

Se acordó enviar embajadores a cada uno de los pretendientes para intimarles que se abstuviesen de vías de hecho en sus pretensiones. Asimismo se dispuso entregar a Berenguer de Monravá, Alberto Çatrilla y Juan de Ribesaltes, la cantidad de doscientos florines para invertirla en el pago de los espías que creyesen conveniente enviar a algunas partes. Comisionóse también al abad de San Juan de las Abadesas, embajador que debía ir al Rosellon, para que a su paso por el Ampurdan procurase apaciguar las disensiones promovidas entre Raimundo de Rexach y Pedro de Galliners. Resueltos ya estos asuntos, tomó la palabra Francisco de Erill, y pidió la competente venia, para que cierto procurador que habían enviado los del valle de Aran pudiese presentar el escrito que sigue, referente a los negocios de dicho valle.

Núm. 245. Tom. 18. fol. 1115.

Molt noble mossen lo governador e molt reverents egregis nobles e honorables e molt savis senyors de tots e de cascu dels estaments e condicions del principat de Catalunya qui sots e a present celebrats parlament general del dit principat. A tots en comu e en particular es notori e a major cautela vos notifica e diu en Johan de Vallinarça donzell de casa del noble en Francesch Derill capita de la vall Daran e lo dit Johan sindich e en nom de sindich e procurador de aquella que per la longa guerra e a la dita vall soberga e importable que li han feta e fan e saparellen a fer major la egregia dona Margarita comtessa de Comenge e gens sues per la qual ja la dita vall la qual
per si no es bastant ne pot defendres o resistir al poder de la dita comtessa sien cremats e desabitats los lochs de Puyo de Bensost de Lees de Caneya de Bansen e la meytat de la vila de Veylla e novellament los lochs de Benos e de Begos e apparellen les dites gents ab grossa gent darmes e de peu de destrouir totalment e conquerir e occupar aquella si molt prestament noy es provehit ab socos covinent: car jatsia les gents de la dita vall no dubtants perills alguns de mort o qualsevol altre ne recusants tots treballs hajen feta fan e faran tota defensio a ells possible empero lur paucitat en nombre e deffalliment de gent darmes e artilleries necessaries a semblants actes de guerra no son bastants ne poden resistir a tan soberch esforç com son los comengeses en sguard de la dita vall molt pocha e assats pobra nes pot de costuma fer en part del mon que cascun membre o part de la provincia haja e puxa pendre e fer per si defensio a guerres e adversitats sens total reforç e ajuda del cap e altres parts o membres del regne comdat e provincia com la unitat ajustada sia pus fort a resistir a tot sinistre e evitar aquell segons en altres semblants fets a costumat a fer notablament lo dit principat. E jatsia lo dit noble en Francesch Derill per honor del dit parlament e de la cosa publica del dit principat e per son descarrech vos ho haja dit e proposat diverses vegades pero noy ha stat ans creix tot jorn la potencia dels de Comenge e periclita la dita vall ab gran flaquesa e deshonor de la corona real Darago e a major carrech del dit parlament que durant incertitud qui es nostre rey e senyor per justicia no occorre ab celeritat a tan gran carrech e desonor. E jatsia la dita vall ab ferm privilegi e ley paccionada puxa licitament e sens menys valença de sa fe o altre carrech si per lo senyor rey e officials reals no son defeses donarse a qualsevulla altre senyor ço que ells han scusat e no voldrien fer per cosa del mon hon scusar ho puxen: per tal a present en lur extrema necessitat de la dita guerra no podents accorrer al senyor rey personalment per la dita incertitud recorren per lur sindich e per ells recorre lo dit sindich a vos dit mossen lo governador e a vosaltres dits molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors del dit parlament e a tot lo dit parlament açi convocat e justat eus supplica e requer tant instantment com pot per tot dret ni costum que per ell faça e per vigor del dit privilegi que la dita vall Daran lochs e habitadors de aquella vullats defendre e conservar a la subjeccio de la corona real de la qual son subdits e vassalls e volen esser ab tota guarda e tuicio de aquella provehint los castells senyaladament de Lees e de Bensost de vitualles armes e stablida de gent e altres coses necessaries e encara trametre gent a la dita vall per defensio de aquella com los de la dita vall nos puxen defendre ne sien bastants a les dites coses. En altre manera lo dit sindich ab total reverencia forçat per son offici e per scusacio de sos principals protesta contra vos mossen lo governador e encara contra lo dit parlament de tots dans destruccions exterminis e perdues ques facen os seguesquen en la dita vall que tot sia imputat a vosaltres senyors e cascun de vos e que per vostra culpa o dessidia axi desemperats de rey e de vostra defensio e ajuda en tan extrema necessitat puxen usar del dit privilegi e ley paccionada e tot altre remey que puxen els pertanga ço que hon als no puxen hauran a fer per vostra gran culpa e carrech ab trencament de cor e molt dolorosament e plorosa per stalviar les persones e bens lurs per vosaltres lexades e abandonades a total destruccio e carnatge. Requirent de la present scriptura testimoni de la presencia divinal e carta publica per descarrech de sos principals e salvament de lur fe e total carrech de aquells per culpa de qui se seguira tan dan e desonor a la corona real e al dit principat de Cathalunya.

A cuyo escrito ofreció el governador general que daría la competente respuesta.

Sesión del día 13.

Leyóse en primer lugar la siguiente carta que se había recibido de Juan Desplá. (Normalmente Próspero transcribe Dezplá).

Núm. 246. Tom. 18. fol. 1120.



Als molt reverents egregis nobles honorables et savis senyors los del parlament del principat de Cathalunya resident en Tortosa. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors: de vostres grans paternitats reverencies nobleses et honorables savieses he reebuda una letra dada en Tortosa a VII dies del present mes en la qual me notificavets la venguda dels missatgers del parlament de Valencia qui es a Vinalaroç los quals a gran instancia demanaven que a aquell parlament fos atorgada la entrada de aqueixa ciutat segons que moltes vegades havien demanat et que segons sentiment que vosaltres haviets los barons nobles cavallers gentils homens quis dien forans induhits per algunes persones de aquest parlament no volien dar loch en la entrada de la dita ciutat en concordia: e vosaltres veents que per la dita entrada feta en concordia dels uns et dels altres se seguia gran be axi en aquests afers dels preparatoris com en altra manera presuments que si per part de aquest parlament eren stretament instats que donassen loch a la dita concordia que ells hi entrarien: per ço vostres paternitats reverencies nobleses et honorables savieses volien et encarregaven a mi que ab aquelles persones que a mi paregues hi poguessen fer bona obra yo instas tractas et prosseguis quel dit vostre voler fos complit. Perque molt reverents egregis nobles et honorables senyors volent yo exseguir vostre voler et manament he parlat ab los pus principals de aquest parlament et qui mes hic manen les festes de aquesta materia los quals apres moltes paraules me apar sien romases en bona conclusio axi empero que en cas que la entrada se faça de tots los dits valencians en aqueixa ciutat aqui nos tracte sino solament de la concordia dels dits valencians et de trametre lur embaxada en concordia aci per tractar ab ells et ab vostres missatgers dels preparatoris de la justicia car parme que ells haurien en sobiran desplaher que los parlaments de Valencia et de Cathalunya et los de Mallorcha ajustats tractassen de aquesta materia et fessen hun cor sens ells car dupten que no fos sabidoria de esser vosaltres molts contra ells particulars. E aço es lo sentiment que yo he pogut sentir de aquells ab qui yo he praticat de aquesta materia. E en apres en la dita vostra letra senyors molt reverents egregis et honorables per una mencio que yous havia feta en una mia letra que havia sentiment que mes castellans devien entrar en aquest regne me notificavets que voliets et ordonavets que yo fes tota aquella instancia que pogues ab tots aquells que conegues que valer hi poguessen que aquesta entrada cessas per moltes rahons en la dita vostra letra contengudes. E yo senyors molt reverents egregis et honorables en aquest fet he tenguda la pratica en lo precedent capitol contenguda et ells trobats assats de bon acort axi pero que vosaltres provehiscats que altres companyes non venguen daltra part car ells han sentiments clars que en favor de don Anthon de Luna hic deuen entrar de les parts de Gascunya de M rocins en sus et en desfavor et prossequcio de aquells qui persegueixen la justicia de la mort del archabisbe. Hauts yo senyors molt reverents egregis nobles et honorables aquests sentiments ses seguit que mossen Guillem Galceran de la Serra missatger del parlament de Valencia qui es justat a Vinalaroç trames aci al parlament de Arago presenta una letra de creença del dit parlament de Valencia a mossen Berenguer de Tagamanent e a mi ens prega de part del dit parlament que nosaltres entrevenguessem en la proposicio que ell faria de sa missatgeria al parlament de Arago: et per nosaltres li fon atorgat axi empero que ell primerament ho demanas al dit parlament de Arago: et esse seguit axi que los del parlament de Arago pregaren al dit mossen Berenguer et a mi que nosaltres fossem presents a la dita proposicio et presents nosaltres lo dit missatger huy data de la present en hora de tercia et plen parlament feu la dita sua proposicio la qual contenia dues coses: la primera que com en aquest regne hagues moltes companyes stranyes et sen hic sperassen mes entrar de diverses parts que plagues a aquests senyors de aragoneses que ensemps ab vosaltres senyors de Cathalunya et ab los del regne de Mallorques et ab ells volguessen fer una defensio comuna per la qual los regnes et terres de la corona real de Arago fossen preservats de tot sinistre et gents stranyes nonch fossen admeses: la segona era sobre la missatgeria que aquest parlament havie feta al dit parlament de regne de Valencia sobre los missatgers aci trametedors per tractar dels preparatoris et sobre la concordia fahedora del dit parlament qui es a Vinalaroç ab los barons nobles cavallers et gentilshomens quis dihen defora. En aço lo dit missatger referintse a la resposta ja feta per lo dit parlament de Valencia al dit missatger qui ere trames per lo dit parlament de Arago dix quel dit parlament de Valencia no havia dissensio ni debat algu per que concordia hi fos necessaria car aquell parlament convoca tots aquells quis solen convocar en corts generals et parlaments legittimament et per persona legittima et que havien tengudes et tenien les portes ubertes a tot hom qui venir hic volgues e que si alsguns barons nobles et cavallers quis dihen defora noy volen venir no es culpa del parlament qui representa tot lo universal de aquell regne et que per tolrels sospites havien oferts guiatges a tots aquells qui venir hic volguessen jatsie ni hagues qui eren intitulats de greus crims hoc et per ço com havien allegat lo governador per perorrescent et la ciutat de Valencia havien mudat de president et lo parlament en loch fort poch populos hon rahonablament temor alguna nos podia allegar et que si ells hi volien venir los acollirien fraternalment et ab ells ensemps farien les eleccions dells et daltres de missatgers trametadors açi per los preparatoris et per altres coses tocants lo fet de la justicia de la successio real: e feulos moltes gracies de part de aquell parlament com a ells plahia de entrametres dels afers de aquell regne axi com a frares e bons amichs. Del segon punt tocat per lo missatger de Arago los dix que havien ja feta lur missatgeria et eren aperellats de trametrela pus fossen certs quel parlament de Arago la admetes en nom del universal del regne de Valencia axi que altres missatgers particulars nonch fossen admeses de aquell regne: sobre aço aquest parlament Darago se retench acord et feren fer loch al dit missatger de Valencia. E yo senyors molt reverents egregis nobles et molt honorables veent que la materia proposada per lo dit missatger de Valencia era consonant als dos punts per vosaltres a mi en vostra derrera letra carregats et que alli eren presents aquells ab qui yo particularment havia parlat dels dits afers et de mossen Berenguer de Tagamanent qui tanbes havia carrech de sos companyons de aquesta materia et era stat ab mi present com ne havia parlat ab los dits particulars proposi en lo dit parlament los dits dos punts pero posi aquell dels castellans pus larch car no solament demani que aquells quinch devien entrar nonch entrassen mas que aquells qui hic eren hic hisquessen: e semblant proposicio se feu mossen Berenguer de Tagamanent per part del regne de Mallorcha ab moltes savies et bones rahons les quals no cur explicar per no esser prolix en scriure: e ells ferennos fer loch dients quey acordarien et a cap de una stona cridarennos et diguerennos que sobre lo punt de la entrada dels valencians a Tortosa encara no havien plen delliberat mas que breument ells hi delliberarien ens hi respondrien: sobre aquest punt nosaltres los tendrem aprop els congoxarem de la resposta et de continent que la hajam laus trametrem per correu cuytat. Sobre laltre punt de les companyes nos feren tantost resposta et sobre aquesta resposta se allargaren fort dient primerament que castella el mon nonch era entrat per ordinacio de aquest parlament: be era ver que los parents del archibisbe seguida la mort desastrada del dit archibisbe sabent que los interfectors de aquell en pau fermada tractants missatgers del sant pare et missatgers de la ciutat de Barchinona et apres sobrevinents grans et notables missatgers de aqueix principat lo qual no sen sentia niu prosseguia per justicia qui rahonablament attes que lurs missatgers eren entrevenguts en la pau et ells tractants se era feta deguera fer cor ab los amichs del dit archibisbe en perseguir los dits interfectors segons dit es per justicia covench a ells a emprar castellans dels quals ni havia gran partida de lurs parents ab los quals se poguessen defendre dels dits interfectors qui ja sestenien a tanta audacia que sassajaven de ensenyorir de tot lo regne et que per la entrada dels dits castellans se eren toltes roberies morts et altres maleficis quis fahien en lo regne de Arago per molta mala gent qui anava per lo regne per la potencia dels dits interfectors. Molts replicats et rahonaments se feren deça et della los quals serien larchs de scriure pero la lur conclusio fon que si vosaltres donavets remey que de les parts de Gascunya no entren aquestes gents darmes qui dihen que deuen entrar ells daran remey que aquestes gents darmes qui devien entrar de Castella no entraran ni encara daltres qui en favor dels amichs del dit archibisbe deuen entrar de Gascunya assats en gran nombre. E si per vosaltres es generalment provehit que los dits interfectors consentidors valedors et recollidors dels dits interfectors fossen gitats del regne en tal manera que nonch fossen tro que la justicia de la declaracio de la successio del dit regne fos feta ells tenrien manera que tots los estrangers que son en Arago hic exirien. E jatsie molt reverents egregis nobles et honorables senyors yo veja aço derrer tan dificil que quaix ho reput per impossible pero encara vos en vull certificar per ço queu sapiats axi largament et engrunada com mes stat dit. De la letra per vostres paternitats reverencies nobleses et honorables savieses ordenada sobre la intimacio o notificacio qui deu esser feta als competitors de la successio real he parlat ab aquests senyors de aquest parlament regonexenla et encara non he lur resposta: bem par que hagen lo dictat for per gentil et florejat et par be que es exit de bona ma pero en la substancia segons los rahonaments que yo havia ja hauts ab ells nom par sia segons lur proposit: car segons yo per altres letres vos havia scrit no appar a ells quels parlaments hagen alguna jurisdiccio ni conexença del dit fet mas sola nocio a regonexer per tot lur descarrech axi com a terme pacient a qui han a respondre de lur subjeccio et per conseguent no poden ni deuen citar mas simplament intimar la noscio que ells volen fer a fi que si per si mateixs volen dar algunes instruccions que ladonchs hom les los reebra et de aquelles haja raho tant com aparega als dits parlaments que haver sen deja. De aço yo haure al pus breu que pore lur entencio et laus trametre decontinent. E placia a vostres paternitats reverencies nobleses et honorables savieses haver en paciencia si los afers prenen tarda mes que vosaltres no voldriets car en bona fe nos pert per no tenir aprop car tant hi faç com puix mas no puch fer los affers per mi sol que ab ells los he a fer axi com ells volen los quals tots temps me prolonguen sots sperança dels valencians: et par a mi que sil acort dells se ha a fer aqui en Tortosa abans que les missatgeries venguen açi sera fort lonch tret et no era entencio de vosaltres ni mia com yo parti de aqui que aquests afers deguessen pendre tant lagui nc que yo hagues a aturar fora de aqueix parlament et menys dels molt honorables senyors et companyons meus: perque si a vostres paternitats

reverencies nobleses et honorables savieses plahia hauria a singular gracia que nich fessets venir hun altre et yo men pogues tornar o que yo men pogues tornar al present et que com los valencians hic sien quench trametats aquell qui a vosaltres plaura car be veig que mentre ells hic sien absents poch se avançara en los afers principals. De ma opinio mos senyors molt reverents egregis nobles et honorables que volets saber sobre la entrada quel parlament de Valencia vol fer aqui vos responch que yo qui son partit de la ciutat de Barchinona companyo de aqueixs altres mos senyors missatgers de la dita ciutat no puig ni deig dar mon consell sens ells et jatsia ma flaqua opinio puga poch suplir a la vostra gran saviesa et dells pero per complir vostre manament yon scriu ma opinio a ells sotsmetentla a lur savia et discreta determinacio los quals la explicaran a vostres reverents paternitats nobleses et honorables savieses les quals manen a mi ço quels sia agradable. E mantengaus lo sant Sperit en la sua sancta proteccio et guarda. Scrita en Alcanyiç a X de noembre del any MCCCC et XI. - A servir et honor de vostres reverencies nobleses et honorables savieses Johan Deçpla missatger per vosaltres trames al parlament quiste en Alcanyiç.

Tratóse después del pago de varias cantidades, y últimamente de la estimación de los daños que recíprocamente se hubiesen causado el obispo de Urgel y el conde de Pallars.



Sesión del día 14.

Leyóse otra carta de Juan Dezplá que dice así:

Núm. 247. Tom. 18. fol. 1125.

Molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors. Dimarts prop passat scrivi largament a vostres paternitats reverencies nobleses e honorables savieses de tot ço que tro en aquella jornada se era enseguit que digne fos de scriure e en la dita letra vos fiu mencio com lo dit parlament daçi se havia aturada deliberacio sobre la resposta fahedora al missatger qui hic era de part del parlament de Valencia qui es a Vinalaroç e axi mateix sobre lo hu dels dos punts que yols habia proposats de part de vostres reverencies nobleses e honorables savieses ço es que a ells plagues fer instancia per lur missatger o en altra manera ab los nobles barons cavallers e gentils homens quis dihen de fora que entrassen ensemps ab los qui son a Vinalaroç a la ciutat de Tortosa per deduhirlos a concordia e unitat sobre los afers que tenim entre mans de la successio de aquell que es nostre ver rey princep e senyor. E per ço com la jornada de hir a XI del present mes fonch festa de sent Marti e nos tench parlament lo missatger de Valencia ne mossen Berenguer de Tagamanent ne yo en lo punt quens restaba no poguem haver resposta jatsie nosaltres ab gran diligencia parlassem ab huns e ab altres del dit parlament pregant e induhintlos que per contemplacio de vosaltres e dels dits afers que tenim entre mans treballassen e fessen que aquest parlament de Arago volgues treballar e instas la intrada de tots los dits valencians en la ciutat de Tortosa. Apres senyors molt reverents nobles savis e honorables ses seguit que huy dijous a XII del dit mes a hora de tercia yo de part de aqueix parlament e mossen Berenguer de Tagamanent per part del regne de Mallorcha fom en lo parlament dels aragoneses lo qual publicament se celebrava la hon ha acostumat: los quals oida primerament relacio de lur missatger qui era tornat de regne de Valencia la qual los feu en aquella hora apellaren nosaltres e sobre lo dit punt nos feren resposta en la forma seguent. Que los missatgers del parlament del principat de Cathalunya qui eren stats ab lur parlament a Calatayu saben ab quanta cura e diligencia lo parlament Darago ensemps ab los dits missatgers del principat de Cathalunya havien treballat ab los missatgers del parlament de Valencia quis diu dins la ciutat e ab los missatgers dels barons nobles cavallers e gentils homens quis dihuen de fora en reduhirlos en concordia e unitat e redehuirenlos a certs apuntaments: e per haver la dita concordia bon acavament et ells e los missatgers del parlament del principat de Cathalunya elegiren lurs notables missatgers ço es sobre lo parlament de Arago frare Enyego Dalfaro e los dits missatgers del principat de Cathalunya micer Guillen Basset: los quals segons relacio que ells han de lur embaxador la dita concordia nos poch fer ni los apuntaments fets per ells e per los dits embaxadors no pogueren venir a execucio dients que no volien dir la culpa de qui fon tro que necessari hi fos pero be conexia hom hon se lançava la culpa e vosaltres podets ben considerar de qui ells ho entenen a dir. E que apres que per vosaltres molt reverents nobles honorables e savis senyors yo son vengut en aquest parlament e mossen Berenguer de Tagamanent per part de sos companyons missatgers del regne de Mallorques per tractar dels preparatoris de la dita justicia cobejants encara la dita concordia dels dits valencians mogueren que en lo fet dels preparatoris nos avanças sino com menys pogues e ques treballas que los dits valencians hic venguessen en concordia e sino que los huns els altres en discordia hic venguessen: e per millo dur aço a acabament scriverem e instarem que vosaltres mos senyors scrivissets als barons nobles cavallers e gentils homens quis dien de fora los quals eren justats en la pobla de Benaguazir que sacostassen e venguessen al loch de Trayguera axi com de fet han fet per instancia vostra e lur per ço que vostres missatgers e lo lur poguessen treballar en la lur concordia o tramesa a lur missatgeria en discordia en cas que lur concordia fer nos pogues. E apres ses seguit quels dits barons nobles cavallers e gentils homens quis dihen de fora son vinguts al dit loch de Trayguera e vostres missatgers e lo lur han tractat de la dita concordia: e jatsia los dits barons nobles e cavallers quis dihen de fora oferissen metre tots lurs debats en poder de aqueix parlament e de aquest de Arago o en poder de nostre sant pare los quals a parer dells son partits assats rahonables: e veent encara lur missatger que vostres missatgers no sab per quinya ocasio se eren partits dels dits tractes e sen eren tornats al parlament de Tortosa acabats los protests que habia a fer sen es tornat aci al parlament de Arago els ha fet relacio de tots los dits fets: e que ara foragitats ells de tot lo dit tractament en que tant han treballat los huns e los altres del regne de Valencia entren en Tortosa e aquis faça la dita concordia e avinença sens ells noy conexen honor neguna del regne de Arago: e que ells mateixs instassen e procurassen lur desonor nou farien per la lur vida: pero si los dits valencians per si mateixs o a tracte de aqueix parlament entren aqui que ells no sen donen cura ni hi contrastaran directament ni indirecta. Bels par que aqueix parlament noy guart lur honor axi com ells tots temps la han guardada al parlament del principat de Cathalunya inferint que ells no saben quel loch port la virtut de la concordia ans la porten los parlaments de aquells en qui los dits parlaments son representats axi que si los valencians havien voler de concordar be concordarien per intercessio de tals missatgers. En aço senyors molt reverents egregis nobles e honorables en quant yo pogui percebre stech lur resposta del dit punt: pero sta en veritat que fahent la dita resposta feren un incident que ells eren fort maravellats de vostres paternitats reverencies nobleses e honorables savieses car pus era concordat que treballat alguns breus dies en lur concordia si aquella nos podia fer se devia treballar quels uns els altres en discordia fessen lur missatgeria per treballar en los dits preparatoria e contra aquells qui fer nou volguessen se degues protestar: o que attes que per intercessio dels dits vostres missatgers e del lur la dita concordia no sera poguda seguir ne los del parlament de Vinalaroç volien trametre lur embaxada en discordia perque vostres missatgers nols havien protestat a fi que sens carrech dun parlament e daltre se pogues avançar en los dits preparatoris pero que ells eren prests ab vosaltres e ab aquells dels dits valencians e qui trametre hi volrien tractar dels dits preparatoris e que cascun jorn hi volien entendre daci avant. Yo mos senyors so fort dubtos si lo missatger dels barons nobles cavallers e gentils homens quis dihen de fora hic es lo qual dien que sich spere cascun jorn e nonch ha negu dels qui son a Vinalaroç si tractare ab ells be que yo son de entencio attes que quant yo tracte no ha fermament sino per referir de tractar e apuntar los fets en quant yo puxa tro que haja altre manament de vosaltres e plauriem que prestament fos certificat de aço e de la mia tornada de la qual per altra letra he scrit a vostres paternitats reverencies nobleses e honorables savieses. Lo missatger de Valencia encara no ha hauda resposta de aquest parlament e es la occasio car ell en sa proposicio dix que remetia sos dits a la resposta que sos principals havien feta al missatger del parlament de Arago lo qual parlament li dix que pus referia sa proposicio a la dita resposta que tro haguessen aquella ells no li podien fer resposta. Huy en lo dit parlament los ha donada la dita resposta en scrits e ell qui creu que la hagen hauda per lur missatger. Ara en aquest depres dinar treballen ordenar la dita resposta: crech que sera que si ells trameten lurs missatgers que ells los admetran pero per aço no foragitarien los dels barons nobles cavallers e gentils homens quis dihen de fora. E aço en tant com toca de la admesa de lurs missatgers. Dels altres no he negun sentiment: com hagen feta la resposta yo la trametre a vostres reverencies nobleses e honorables savieses les quals scriuen e manen a mi ço quels sera agradable. Scrita enAlcanyiç a XII de noembre del any MCCCC e XI. A servir e honor de vostres paternitats nobleses e honorables savieses Johan Deçpla missatger per vosaltres trames al parlament quis te en Alcanyiç.

Sesión del día 16.

Se presentó nuevamente Pedro Ferrer con credencial del conde de Urgel; pero el acta espresa solamente que desempeño su comisión, sin manifestar cual era. Acordóse después escribir a Juan Dezplá con arreglo a lo que está continuado en el acta con estas palabras:

Núm. 248. Tom. 18. fol. 1129.

Et post ista fuit mandata per dictum parlamentum littera mittenda honorabili Johani de Plano nuntio dicti parlamenti in Aragone destinato cum qua parlamentum ordinavit quod dictus Johannes faceret quantum posset quod castellani qui ingressi fuerant regnum Aragonis expellerentur et quod amplius non ingredirentur cum assereretur quod in majori numero erant de proxime ingressuri.

Sesión del día 17.

Dióse cuenta en primer lugar de una carta con que los diputados de Cataluña avisaban el envío de varios papeles, y luego fué leida esta otra del enviado a Alcañiz:
Núm. 249. Tom. 18. fol. 1131.

Als molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors los del parlament del principat de Cathalunya resident en Tortosa. Molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors: huy data de la present he rebuda vostra letra dada en Tortosa a VIIII del present mes sobre lo fet de les treues profertes a vostres missatgers per los barons nobles e cavallers qui son a Trayguera encarregant a mi que sabes ab aquests senyors del parlament Darago si la farien semblant: e per ço com huy es digmenge e nos te parlament no he pogut parlar ab tot lo parlament de la dita materia mas hen parlat ab alguns singulars qui han gran veu en aquest parlament e a qui aquest fet toca molt e pens que daran loch a les dites treues pero foragitar nan expressament tots aquells qui foren a la mort del molt reverend arquebisbe de Saragoça e crech que altrament noy darien paciencia ni loch. Dema si plaura a Deu you proposare en parlament e haure certa e clara resposta lo pus prest que puga e de continent ne certificare vostres paternitats reverencies nobleses e honorables savieses les quals rescriuen e manen a mi tot ço quels sera agradable. No me volgut retenir lo present correu per la resposta de aquest article car ja encara es aci aquell quem trametes per ço que yo instas que aquest parlament admetes los missatgers del regne de Valencia qui es a Vinalaroç del qual fet encara no he resposta del parlament pero hanme promes que dema lan faran: e semblant han promes al missatger del dit parlament de Valencia. Cresech que en substancia concordara ab lo sentiment que he haut del qual jaus he scrit per altra mia letra. Ab lo dit correu certificare de les dites respostes vostres paternitats reverencies nobleses e honorables savieses les quals lo sant Spirit tenga en sa guarda. Escrita en Alcanyiç a XV de noembre del any MCCCCXI A servici e honor de vostres paternitats nobleses e honorables savieses Johan Dezpla missatger per vosaltres trames al parlament quis te en Alcanyiç. // En el número 247 firma como Johan Deçpla //

Leyéronse además otras tres cartas, a saber: una del gobernador de Valencia ofreciendo soltar a los presos que tenía de Morella, con tal que esta ciudad soltase a los de sus aldeas; otra de la condesa de Prades, en la que manifestaba que las cuestiones que tenía con su marido habían quedado decididas por la mediación de algunos amigos de entrambos; y otra de los paheres de Cervera, quejándose de sus acreedores y de los conselleres de Barcelona. Últimamente se acordó escribir a los de Morella que accediesen a lo que proponía el gobernador de Valencia.

Sesión del día 18.

Fue leída en primer lugar la carta que sigue:

Núm 250. Tom. 18. fol. 1134.

Als molt reverends egregis nobles honorables e savis senyors los del parlament del principat de Cathalunya resident en Tortosa. Molt reverends egregis nobles honorables e savis senyors: a vostra letra dada en Tortosa a XIII del mes present responch que les coses de les quals me encarregats en aquella curare apuntar e metre en los termes quem fets saber com abans e pus prestament pore: e tantost finats en la forma que manats los dits afers ho reportare personalment a vostres reverencies nobleses e honorables savieses les quals manen a mi tot ço quels sia plasent. Escrita en Alcaniz a XVI de noembre del any mil CCCCXI. A servir e honor de vostres paternitats nobleses e honorables savieses Johan Dezpla missatger per vosaltres trames al parlament quis te en Alcaniç.

Se leyó asimismo otra del obispo de Vich, escusando su ausencia por estar enfermo; otra de los diputados del General, en que avisaban el envío de algunos papeles que se les habían pedido; y otra del parlamento valenciano, que es como sigue:

Núm. 251. Tom. 18. fol. 1134.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: contemplada ab singular delectacio e plaer la bona liberal e graciosa resposta feta per les vostres reverencies nobleses e savieses molt honorables al punt per los nostres missatgers aqui derrerament destinats explicat tocant la custodia e comuna defensio dels regnes e principat a la reyal corona subjectes regraciants molt a vosaltres e loants vostra comendable intencio e fraternal afeccio responemvos que nosaltres cobejants ab no poqua fervor accelerar e metre en exequcio leguda los affers de la dita defensio e custodia com extimem aquells esser necessaris al be de la cosa publica dels dits regnes e terres per molts sguards ja rahonats e altres los quals son assats urgents manifests e notoris: considerat que liberalment havets proferit tractar dels dits affers en lo loch forma o manera plasent a nosaltres: corresponentvos de consemblant liberalitat fraternal affecio e intencio per donar major opportunitat e aviament als affers: havem deliberat trametre aqui en aqueixa ciutat prestament nostres embaxadors per tractar praticar e concordar de les dites deffensio e custodia ab aquelles persones que per vosaltres hi seran deputades. Speram fermament en la ajuda de nostre Senyor que per aquesta provisio si prestament sera mesa en apuntament condecent sera remeyat a molts scandols dans tribulacions e novitats ques preparen enseguir en los dits regnes e terres e sera donar loch que en la investigacio examinacio e declaracio de la justicia pora esser entes segurament pacifica e quieta tots empatxs e turbacions repellits. E si coses algunes molt reverends egregis nobles e honorables senyors vos son plasents scriviunosen fiablament. E sia vostra guarda Lesperit sant. Escrita en Vinalaroç e segellada ab lo segell secret del reverent bisbe de Valencia a XVI de noembre del any MCCCCXI. Lo parlament general del regne de Valencia apparellat a vostre honor.

Terminada la lectura de la correspondencia que antecede, presentó Pedro Ferrer el siguiente escrito:



Núm. 252. Tom. 18. fol. 1136.

Molt reverents molt egregis molt nobles e molt honorables senyors de gran e reverencial auctoritat e sobirana saviesa insignits e dotats: Be han a memoria les vostres reverencies nobleses e sobiranes savieses com a vuyt del mes de octubre prop passat fon per mi explicada a les vostres reverencies nobleses e sobiranes savieses en lo present parlament una proposicio per la qual vos foren extesament e per menut narrats e recontats los grans intolerables e irreparables carrechs engoxes e greuges inconvenients e sinistres que les terres sotsmeses a la real corona e los sotsmesos a aquella han sostenguts e sostenen per ço com dins spay de tan lonch temps com ere passat despuys que lo molt alt illustre e excellent senyor rey derrerament deffunct falli als dits sotsmesos no es stat publicat o manifestat lur ver e legittim princep rey e senyor natural al qual per justicia e per deute de lur feeltat e naturalesa son tenguts obeyr e lo qual es cap salut deffensio e pare del ben publich: e per la qual vos foren recitats los casos en los quals en los temps passats es stat feyt debat a aquells qui eren vers e legittims successors en lur vera e legittima successio en los quals casos per vosaltres e per los vostros loables antecessors fon donada molt bona loable e molt presta fi e la terra fon mesa e posada en bona presta e segura deffensio. E fonvos per mi en nom e per part del senyor don Jayme Darago e en virtud de sa letra de creença conclos en la dita proposicio que com lo present cas qui vuy es sobrel article de la successio de la dita corona no fos ne sia menys clar e indubitat que eren aquells: que lo dit senyor cordialment instant e affectuosa vos pregave que ab esvelada pensa volguessets encercar tots prests legittims congruus licits e deguts partits e remeys per los quals vosaltros mijançant ab aquella millor unitat e concordia que fos possible lo article de la dita successio prengues bona deguda e presta fi e tal com vosaltres e los altros sotmesos a la dita corona han custumada donar a grans e arduus feyts mayorment tals e de tan gran pes e de tal natura e qualitat com es aquest: subjungint que lo dit senyor don Jayme confiave e confie que axi com mijançants vosaltres e los altres sotsmesos a la dita corona los dits casos prengueren bona e deguda fi que sis farie e fara la divinal gracia mijançan aquest qui no es menys clar e indubitat segons dit he que aquells. E que per tant com lo dit senyor sabia e sab certament clara liquida manifesta e indubitada que la dita successio es sua per justicia e veya e veu que la triga del fet engenrava e engenra gran dan al publich lo qual recahie e recau en ell: perço segon dit he vos pregave affectuosament e instantment vos exortave eus requirie que en lo spatxament de tan salubre negoci entenessets curosament com ley de natura e de scriptura vullen e mostren que axis degues es deja fer e vostres fealtat naturalesa e lealtat vos hi estrenguessen eus hi estrengan. Item mes crech que hajats a memoria com a XXVIIII del dit mes de octubre per mi fon feta una altra proposicio en aquest salubre e magnifich parlament per la qual a les vostres reverencies nobleses e sobiranes savieses foren per mi comemorats e reçitats los actes e les coses feytes per lo dit senyor don Jayme en lo temps passat per les quals se demostrave e podie cascun veure com lo dit senyor havie conformada rimada reglada e limitada la sua volentat ab la vostra e havie squivats tots camins de força e de impressio e havie squivats e squivarie tots camins de damnada tirannia e de intrusio. - Item fon per mi narrat e recitat com los gloriosos reys dels quals per dreta e vera linea lo dit senyor devalla e es derivat e lurs estrenuus e nobles sotsmesos han domades e assuavades gents e nacions tirannicas: e fon per mi conclos en nom e per part del dit senyor don Jayme Darago e en vertut de sa letra de creença que attenent que gent darmes strangera e a stranya senyoria sotsmesa no estava be en lo regne lo dit senyor affectuosament e instant pregave a les vostres reverencies e nobleses que volguessets adhibir tots prests e congruus partits e remeys per purgar e denejar lo regne de tal gent. Item mes avant pens que les vostres reverencies nobleses e sobiranes savieses han plenament a memoria com a XVI del present mes de noembre per mi fon feta e explicada en lo dit parlament una proposicio en la qual fon mencionat com lo infant de Castella ha en lo present parlament feyta proposar affermar e explicar una oppinio molt novella e molt aspra e esquiva james oyda pensada cogitada ne sompniada: la qual oppinio es que lo dit infant senyor de altra gent e de altra casa engenrat nat e nodrit en Castella usitat e acostumat a viure segons les leys e practiques de aquella deu esser segons ell afferma vostre princep vostre regidor vostre governador e vostre senyor: e fonch per mi affermat com la dita novella oppinio es derogatoria abrogatoria e de direccio contraria a la antiga e inveterada conclusio en los caps de vostres e de vostres pares antichs situada e imprentada e per vostres princeps e senyors naturals prehicada afermada publicada e manifestada segons es cosa notoria e per molts actes solempnes pesats e arduus manifests e notoris corroborada confortada e confermada: e fon per mi tocat e demostrat com lo egregi comdat Durgell situat en aquest magnifich principat fon e es joya per tant de temps que no es memoria de homens en contrari singularment stojada als segons nats de vostres princeps e senyors naturals ... fill legitim e mascle .... primogenits exerciren offici de governador general e semblants actes a primogenits pertanyents .... notoriament ... en lo dit senyor don Jayme apres mort del molt excellent senyor rey de Sicilia don romas lo dit senyor don Jayme governador general e tenint loc de primogenit tant com sobrevisque lo dit senyor rey qui derrerament falli exercintlo axi en actes jurisdiccionals com cerimonials: apres mort del qual fon indubitat e notori al dit senyor don Jayme ell esser vostre ver e legitim princep e senyor natural: en exercicici del qual offici de governador general segons toqui e reciti lo dit senyor don Jayme condescendent sots certa forma a vosaltres senyors notoria als prechs e consell dels XII qui en lo temps passat affermaven representar lo magnifich principat de Cathalunya e de la insigne regia e noble ciutat de Barchinona sobresigue sperant e pensant lo dit senyor ab sana consideracio salut repos e ben avenir del publich per amor sguard e contemplacio del qual ha feytes moltes coses conformant rimant reglant e limitant en aquelles la sua volentat ab la vostra segons sumariament e recitativa toqui en dita segona proposicio. Hoc mes es joya lo dit comdat en la qual tots temps es estat posat e carament estojat axi com a reliquia legittima e molt preciosa de vostres princeps e senyors naturals lo fill legittim segon nat de aquells perque el ab la sua vera legitima et dreta linea fos columpna escalo e recolzador de la dita corona en lo cas que deffallissen los primogenits dels dits princeps e la lur vera legittima e dreta linea: explicantvos com diversas vegadas la dita corona ses reposada en la dita columpna per deffalliment de la vera legittima e dreta linea dels primogenits dels dits vostres princeps e senyors naturals: explicantvos mes avant la magnificencia e excellencia que la dita joya havie tots temps demostrada e vuy demostra en aquest magnific principat com sie cosa certa que las molt insignes e molt nobles regions de Arago e de Valencia e de Mallorques e altres sotsmeses a la dita corona diversas vegadas han cercat e trobat lur ver e legitim princep rey e senyor natural en la dita joya situada en lo dit principat e no en França ni en Castella e alli han trobat lur ver e legittim senyor protector e deffenedor: tocant recitant e comemorantvos mes avant com dins lo temps de XVII mesos e pus qui eren passats despuys que lo molt alt senyor rey derrerament defunct falli lo dit senyor don Jayme ab gran e esvelada diligencia no solament per sos missatgers mes encara personalment havia instantment e affectuosa pregat sollicitat exortat e request lo present parlament sobre la bona presta e deguda expedicio de tan arduu tan necessari e tan salubre negoci com es lo article de la dita successio: dins lo qual temps segons reciti per lo dit senyor ne per causa sua ne per gent que sia estada a sa ma ne a son regiment les terres sotsmeses a la dita corona ne los poblats en aquelles no han sostenguts carrechs congoxes forces impressions inconvenients ne sinistres segons a tot lo mon es manifest e notori: car segons toqui e reciti notori es e manifest qui son aquells per los quals les dites terres e los poblats en aquelles han sostengut e sostenen carrechs congoxes greuges forces impressions inconvenients e sinistres: e que no resmenys es manifest e notori sots ma regiment e senyoria de qui hi son. No resmenys reciti com be poden veure les vostres reverencies nobleses e sobiranes savieses si es cosa de mirar ne de sostenir ne que vol dir que de una part la dita regio Darago sie plena e costivada de gent darmes de nacio castellana e de altra part lo dit infant haja feyt cominar en lo present parlament que si per vosaltres no es provehit en certes coses per ells menys legittimament e congruent demanades que ell hi provehirie per remeys de dret e de fet prenen color en amor de la cosa publica e preservacio de sa asserta justicia pero no curant ne oferints de fer exir los castellans de la dita regio Darago segons que fer devia no havent sguart que per vosaltres senyors o per vostres missatgers ne era e es estat request legittimament e deguda. E fon per mi conclos en la dita proposicio en nom e per part del dit senyor don Jayme e en virtut de sa letra de creença que com al dit senyor don Jayme paregues que de tals coses no solament ell mas encara vosaltres vos ne deviets grantment sentir ey degues esser ja proveyt que per ço lo dit senyor havie a mi manat que de part de sa senyoria ho degues a les vostres reverencies nobleses e savieses significar e dir: e sabets be senyors que per vosaltres me fon demanada per scriptura la segona proposicio per mi de part dessus in effectu comemorada la qual per satisfer a vostra volentat vos fon per mi donada prestament e volenterosa e axi mateix vos pregui queus fos plasent donar a mi per scriptura la resposta que lo reverent senyor arquebisbe de Tarragona de part vostra en lo present parlament me havia feta la qual cosa per vosaltres senyors me fon graciosament atorgada: e jatsia diverses vegades yo haja dit o fet dir a vostres honorables promovedors que fessen que yo hagues la dita resposta en escrits redigida encara no la he haguda e son XV jorns passats despuys quem fon per vosaltres senyors atorgada. Perque attenent que lo dit senyor don Jayme sab certament que son alcuns dies passats que yo he dada a vosaltres senyors la dita segona proposicio en scrits redigida e que encara no he haguda la dita resposta e per conseguent no la he poguda reportar ni trametre al dit senyor: per amor daço molt reverends molt nobles e molt honorables senyors yo volent per mon poder squivar e lunyar que no pogues esser notat en tan grans arduus e poderosos afers de negligencia alcuna per la qual pogues haber o reportar carrech o reprensio del dit senyor com jam sia cert ques sia maravellat com tant li he trigat a trametre la dita vostra resposta en scrits: per ço present a les vostres reverencies nobleses e sobiranes savieses la present cedula instant e requerint ab tota deguda permesa e licita forma e manera que sia inserta en lo proces del present parlament e que men sie appart feyta carta e scriptura publica e autentiqua una e moltes per los notaris açi presents.

A cuyo escrito contestó el parlamento con este otro:

Núm. 253. Tom. 18. fol. 1139.

Lo parlament hoyda lo proposicio feta per lo honorable misser P. Ferrer doctor en leys missatger per lo molt egregi senyor don Jayme Darago comte de Urgell a aquest parlament ab letra de creença trames e aquella apres que es stada per lo dit missatger liurada en escrits al dit parlament pus entesament considerada diu e respon a aquella que tots temps que lo dit senyor don Jayme ha amat lo cami de vera justicia extirpada tota via de intrusio e tirania ha volguda haver conformitat ab los parlaments dels regnes e terres de la corona reyal seguint lo dit cami de justicia e ha complagut a aquest principat e a la ciutat de Barchinona sobresehint en lo exercici del offici de governacio general e ha squivats mijans sabents forsa e impressio en los regnes e terres de la dita corona e aquells ha hauts en cordial amor e honor e se es haud vers los dits regnes e terres a la dita corona reyal pertanyents saviament e be segons es en la dita proposicio contengut. Tant pus ubertament mostra la alta natura e magnifica don devalla e tant lo dit parlament ne ha gran consolacio pensant que tant com lo dit senyor e los altres competitors se portaran en demanar la justicia que pretenen haver en la dita successio pus saviament ab amor quietud e repos oblidada tota impressio e mijans no deguts tant dins pus breu spay de temps e sens tot scandol pora aquest parlament ab los altres a quis pertany e entesament veure pensar deliberar e conexer qui es son ver rey princep e senyor justicia mijançant e a aquell retre son deute: a la qual conexença desija lo dit parlament mijançant la gracia de nostre Senyor Deus no planyent despeses ne treballs pervenir. E al derrer o principal cas de la dita proposicio responent diu lo dit parlament que ell fins aci per son embajador lo qual es en lo parlament Darago e per letres ha sobiranament treballat tant com ha pogut ne sabut que la gent darmes de Castella la qual es en lo dit regne Darago se isque de aquell e sen torn e sens cansar hi enten a treballar tant com puxa ey fara tot son deute. E si lo dit parlament de paraula primerament e ara en scrits fa la present resposta lo dit parlament fa ço que dell se pertany e la natura del fet requer e es molt content lo dit parlament com plau al dit senyor aquella regraciar. La qual resposta etc.

A la proposición del embajador del infante don Fernando contestó también el parlamento como sigue:




Núm. 254. Tom.18. Fol. 1140.

Lo parlament general del principat de Cathalunya hoida e considerada la proposicio feta per lo molt honorable misser Johan Gonsalvez de Azevedo doctor en leys com a missatger del senyor infant de Castella e vista entesa e pus plenament considerada aquella apres per lo dit missatger en scrits redigida diu e respon a aquella que lo dit parlament creu e reputa juridich e fundat en raho que algu dels competitors los quals pretenen haver dret en la successio de la corona reyal Darago no dege anar ne cavalcar per alguna part del dit regne o fer cavalcar algun altre ab qualsevol esquisides colors ab potencia de gent darmes ne usar dalguna preheminencia de offici o jurisdiccio fins sia conegut a qual dels dits competidors i pertany lo dret de la dita successio per justicia. E a aquells qui sasforsan a fer lo contrari lo dit parlament ab prechs justs e degudes requestes ha assajat de obviar e assajara de usar si necessari sera de altres justs remeis tant com pusca e a ell se pertanya: e per la dita raho ha tramesos sos missatgers e al senyor infant de Castella per part de qui es feta la dita proposicio e al senyor don Jayme comta de Urgell. E fins aci no ven que lo dit senyor infant hage provehit en la gent darmes la qual del regne de Castella ell sabent son entrades en lo regne de Arago e son e stan en aquell es diu que ni deuen entrar en major nombre: les quals gents fora tot dubte sens son voler et consentiment noy foren intrades o si ho fossen per lo dit senyor infant en fer exir aquelles del dit regne de Arago hi poguere esser del temps de la ambaxada a ell tramesa per aquest parlament a ença degudament provehit: e complahent a aquest parlament sobre lo dit cas haguere fet parlant ab aquellas honor et reverencia ques pertany ço que deu e la proposicio ara novelament feta per lo dit honorable missatger e la requesta feta a aquest parlament e per aquell exequida no porien esser alguna part per disparitat rahonablament elidides allegants que la condicio dels competitors deurie egualment militar. Perque lo dit parlament continuant son treball e lohable custum pregua exorta et requer lo dit missatger que ell degue escriure al dit senyor infant e en altra manera interpos tota diligencia fructuosa que les dites gents de armes isquen del dit regne de Arago et que pus no ni entren com sia cosa de mal eximpli als altres competitors e fort prejudicial als regnes et terres de la dita corona. Com en los caps en la dita proposicio feta per lo dit molt honorable missatger contenguts lo dit parlament hi fara et trebalara tant com a ell se pertangua fructuosament e deguda per manera que axi com vers Deu e son senyor et rey qui sera per justicia ne es stat excusat fins aci ho sera per avant e no sera a sa negligencia per sa part imputat. E par al dit parlament esser just e rahonable que cascu competitor vule haver sa justicia per vies degudes licites et honestes cessants tota potencia de gent de armes e qualsevol impressiva manera de la qual no cal a algu dels competitors confiar: ans se poden tenir be per dit que totes vies obliques et fora de justicia et raho oblidades lo parlament ja dit ensemps ab los altres a quis pertany se haura en veure et conexer qui es son ver rey et senyor per via juridica honestament e deguda e contra aquells qui contrafaran enten a protestar e ara tant com pot protesta de totes penes per dret contra axi procehints promulgades e que per lo dit parlament et altres a quis pertanga hi puxe esser justament provehit: requirent la present resposta esser continuada per vos notari a la fi de la dita proposicio e feta et a ell liurada carta publica com len vule.  



Por último se acordó escribir a Berenguer de Tagamanent y a Juan Dezplá que procurasen sentenciar luego la causa vertiente entre la villa de Morella y sus aldeas; y se dio cuenta de la respuesta que daba el parlamento a los valencianos, reducida a manifestarles su buena disposición, y a exhortarles a nombrar algunos comisionados que pudiesen entenderse con otros catalanes y resolver juntos cualesquiera dificultades.  


Sesión del día 19.

Abrióse con la lectura del siguiente escrito:

Núm. 255. Tom. 18. fol. 1143.

Lo parlament general del principat de Cathalunya vista una cedula oferta per en Joan de Vallcarqua donzell affermantse sindich e procurador dels poblats en la vall Daran la qual cedula conte requesta e protestacio carregant lo dit parlament ab paraules punyents diu e respon lo dit parlament que ell esta molt maravellat del dit quis afferma sindich o procurador de la dita vall com requer e carrega lo dit parlament e fa protestacions contra aquell sobre e per lo subsidi a la dita vall demanat com deje saber que per aconseguir socors e provisio a la dita vall com sie part del patrimoni de la corona reyal se deu recorrer propriament als molt reverends nobles e honorables marmessors del molt alt senyor lo senyor rey en Marti quondam de recordable memoria dels quals aci ne ha partida los quals han la administracio universal dels bens emoluments e rendes a la dita corona reyal pertanyents e aquells deu requerir carregar e contra aquells protestar e no contra lo parlament lo qual no ha hauda fins aci ne ha alguna administracio del dit patrimoni reyal. Perque lo dit parlament dissent als carrechs e protestacions contra aquell indegudament fets e en la dita cedula expressats com no cregue lo dit parlament merexer tal premi de la bona obra la qual es stada feta a la dita vall per los dits molt reverents nobles e honorables marmessors dessus dits socorrent aquella de algunes quantitats les quals manlevaren del dit parlament allegant que les havien mester les quals encara lo principat no ha recobrades: los dits marmessors saben en que les han convertides. Recorrega donchs lo dit quis diu sindich als dits molt reverends nobles e honorables marmessors e de aquells deura bonament aconseguir lo soccors que demana. E lo dit parlament los ne pregara exortara e encarregara tant com puxa ne sapia com desig sobiranament que lo patrimoni de la corona reyal sie integrament conservat. Hoc mes lo dit parlament dara algun flix o comport per algun spay de temps convinent que no repetira la quantitat la qual ha prestada als dits marmessors fins hajen mes pecunies del patrimoni reyal entre mans per ço que a la dita vall per los dits marmessors puxa esser socorregut. E com los poblats en la dita vall com a bons e leyals vassalls de la dita corona per tots temps se sien be acostumats de defendre de lurs enemichs e conservats a la dita corona lo dit parlament redueix a memoria al dit quis diu sindich de la dita vall e als poblats en aquella lur bona ignada fidelitat e naturalesa exortant pregant e requerint aquells que aquella segons lur bon costum vullen a la dita corona integrament conservar. E no creu lo dit parlament que per privilegi en la cedula offerta comemorat o per altre cap los dessus dits poguessen voler en menys obrar lo contrari: la qual resposta etc.

El gobernador general de Cataluña presentó también sobre el mismo asunto otro escrito que dice así:

Núm. 256. Tom. 18. fol. 1145.

Als recors supplicacio e requesta e protestacio fetes per en Johan de Vallcharqua donçell com a sindich dels homens de la vall Daran al governador de Cathalunya e parlament general del principat de Cathalunya respon lo dit governador tant com toqua a ell e a son offici dient que ell no ha ne te emoluments del patrimoni reyal dels quals puxa supplir o bestraure a la necessitat en ques diu esser posada la dita vall com los emoluments que ha presos tro a vuy provinents del dit offici no basten al salari del dit governador ans li es degut encara molt per raho del dit salari. Diu mes que ell no sab al present pecunies deliures pertanyents al dit senyor dins lo dit principat de les quals puxa provehir a la dita necessitat per lo dit sindich pretesa. Diu mes que si lo dit sindich li mostra alguna cosa del patrimoni del dit senyor qui sia dins sa governacio de la qual cosa puxa supplir a la dita necessitat pretesa que es prest de supplirhi de la dita cosa. E com atteses les coses dessus dites lo dit governador no haya altra manera de provehir a la pretesa necessitat ne li puxa res esser imputat a culpa o dessidia dissentint expressament a la transportacio de senyor de la qual pretenen los dits homens haver facultat en cert cas lo qual al present no es ne sera per avant Deus volent requer lo dit sindich en nom de sos principals que servant lur fe e naturalesa defenen lo domini e sobiranesa quel dit senyor ha e haver deu en aquells e que per res lo contrari no attempten com lo dit governador se offira de fer per defensio de la dita vall totes e qualsevol provisions a ell licites tota vegada que li sia request. Requirent la present esser continuada etc.
Por último fue leído un requirimiento que hacía el gobernador al parlamento, para que este suministrase a dicho valle de Aran todos los socorros necesarios.

Sesión del día 23.

En primer lugar fue presentada y leída la carta que sigue:


Núm. 257. Tom. 18. Fol. 1148.

Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: per tractar practicar comunicar e concordar ab vosaltres de la custodia e defensio comuna dels regnes e terres a la real corona subjectes trametem aqui los honorables misser Jachme Pelegri e en Ferrando de Sent Ramon missatgers nostres portadors de la present instruits a ple de nostra intencio e voler: pregants affectuosament les vostres reverencies nobleses e sabieses molt honorables que a les paraules dels dessus nomenats sobre los dits affers donets plenera fe e creença axi com si nosaltres personalment les vos dehiem. E si coses algunes molt reverents egregis nobles e honorables senyors vos son plasents scrivitsnosen fiablament. E sia vuestra garda Lesperit sant. Escrita en Vinalaroç e segellada ab lo segell secret del reverent bisbe de Valencia a XVIIII de noembre del any MCCCCXI. Lo parlament general del regne de Valencia apparellat a vostre honor.

A consecuencia de lo que espresa el documento que precede, se acordó nombrar comisionados para entenderse con dichos embajadores. Habiéndose después tratado de la espedicion que el gobernador de Valencia intentaba hacer contra el lugar de Nules, propio de Bernardo de Centelles, se resolvió escribir a entrambos, exhortándoles a suspender las hostilidades.

Acordóse también que constase en el acta que el parlamento habia entregado ya a sus secretarios, de quienes podía reclamar copia el interesado, la contestación a lo propuesto por el embajador del conde de Urgel.

A lo manifestado por el gobernador en su requirimiento presentado el dia 19 contestó asimismo el parlamento, que era incumbencia de aquella autoridad el socorrer al valle de Aran, ya por razón de los emolumentos de su empleo y de los demás oficios reales del principado, ya también por ser otro de los albaceas del difunto rey. Se leyó además una carta del religioso dominico Juan de Monzó, del convento de Valencia, en la que manifestaba que se había dedicado a estudiar a quien pertenecía el derecho de suceder en la corona de Aragón, y que no habiendo aun comunicado a nadie el resultado de sus estudios, estaba dispuesto a declararlo al parlamento para su gobierno. Despachados ya todos esos asuntos, se dio audiencia a Fr. Guillermo Comte, enviado por el castellano, conselleres y prohombres de Caller con el objeto que espresan las siguientes instrucciones:

Núm. 258. Tom. 18. fol. 1154.

Memorial fet per lo egregi comte de Quirra rector capita del cap de Caller e de Gallure de la illa de Sardenya per la illustrissima reyal corona Darago e per los honorables consellers de castell de Caller al religios frare Guillen Comte del orde dels preycadors sobre las necessitats de la dita illa les quals ha a dir e explicar de lur part axi al senyor rey Darago en cars que elegit sia com al consell resident en la ciutat de Barchinona e als honorables consellers e consols de la mar de la dita ciutat com a les altres ciutats del principat de Cathalunya. Primerament los dira e explicara com lo viscomte de Narbona no fa ne pot fer ne tractar res sino ab consell e voler dels homens de Sasser los quals han fort malvada intencio e de fort mala pero e son delliberats liurarse a moros abans que a la dita corona reyal. Item los dira e explicara com la nacio sardesca ha gran volentat e porta gran amor al dit vescomte de Narbona per ço quels defena que no vinguen en mans de la senyoria reyal e com de fet lo dit vescomte de Narbona ab consell dels sasseresos com solta e delibera a micer Nicoloso que tenia pres per dubte que havia del dit comte e capita lo qual cavalcaba ab la gent darmes e de peu e certs ballesters per socorrer Montileho a pres que hac haut e reebut per rescat del dit micer Nicholoso XXXIII mil florins de Florença e diverses castells viles e lochs quis tenien per lo dit micer Nicholoso lo feu fer son vassall e li feu fer sagrament e homenatge de esser una cosa e un voler ab ell e axiu es de fet. Item los dira e explicara com totes les terres e lochs qui eren rebellats e puys son estats per força darmes conquistats e reduhits a la corona reyal per les noves e ardits los quals lo dit vescomte de Narbona ab consell e tracte dels dits saceresos los tramet dir incessantment certificantlos que Arago y tota la Cathalunya son en gran divis e que no volen elegir rey e que ell na de certes noves e certinitats e com los cathalans no poden aturar en la present illa e que ab ell quils vol mantenir e defendre han viure e morir e ab altres malvades maneres los fa revocar de lur bona intencio e provocar contra la senyoria real. Item los dira e explicara com lo aturar del dit vescomte en aquesta illa per les dites rahons e altres moltes es foc inextinguible e final perdicio de aquesta illa e que mentres que ell hic sie james los sards hauran dreta intencio ne voler a la casa reyal. Item los dira e explicara com la gent darmes daci avant no poden aturar en la present illa car noy ha de que puxen esser socorreguts ne lo dit comte rector e capita no ha ab quels puxa sostenir e aço per tal com los joyels qui eren del senyor rey de Sicilia son empenyorats per soccorrer a la dita gent darmes e de peu e als ballesters e als castells de Muntreyal e de Marmilla de Sentluri e de Vila de Eglesia. Item los dira e explicara que si aci es trames novell e prest socors de homens de cavall e de ballesters e cinquanta caxes de viratons e alguna quantitat de moneda per sostenirlos hic algun temps la present illa sera per tots temps subdita e obedient a la dita corona reyal tanta sera la terror e espant que haura la nacio sardesca per lo novell socors que veura venir e daquiavant james hic calria pus avant despendre ne fatigar. Item los dira e explicara com hic som molt fretturosos de gent de nostra nacio en tant que no hic trobam qui puxam metre en los castells ne a les guaytes e guardies ordinaries de castell de Caller e de la vila de la Lapola. Item los dira e explicara com les regalies e drets reyals hic son deperits e tornats a fort poch e les messions e despeses continues hic son excesives per les dites rahons. Item mes los dira e explicara com la universitat de castell de Caller e habitadors de aquella son del tot minuhits e desfets en tant que no poden fer ne tenir magatzem de vitualles qui es prou singular e salvacio de la terra. E aço per X mil o XII mil lliuras quels son degudes per la cort les quals han prestades a les dites guaytes e guardies ordinaries de les portes torres e murs de castell de Caller e de la vila de la Lapola e a forniment e avituallament dels castells e no poden recobrar un diner: e si alcun fort cas de necessitat ho de perill hic acorria axi com hic esta aparellat si prestament no hic trameten soccors en aquesta terra porie leugerament incorrer irreparable sinistre per ço com no porien soccorrer ne ajudar axi com solien car nols hi basta poder. Item los dira els explicara e encara de part dels damunt dits los requerra instantment de paraula e a la final per scrit que hic vullen trametre e sens tardar lo dit soccors e ajuda com envides hic haja cent homens de cavall: en altra manera quels certifich que les viles terres e lochs qui sont reduhits a la corona reyal se rebellaran de continent en faran pijor e pus dura e cruel guerra que james e los castells qui son ben fornits es veuran que no poden esser socorreguts e que la gent darmes sera fora de la illa a la final per un cap o per altre se perdran tots e es dupte gran que james daquiavant se puxen recobrar. E si prestament e sens tarda no trameten lo dit soccors per falta e tarda de aquell als dit comte rector e capita e als dits honorables consellers qui no poden pus e veen apparellat e acostat lo perill e sinistre e daltra part se veen derremits e abandonats convindra forçadament fer totes coses qui sien deffensio e salvacio de aquest regne avans que noslexaran perdre ne venir en lo derrer punt ne haver fama de traydors: e que les dites coses los sien notificades ab carta publica per mayor sensacio lur protestant contra los demunt dits e lurs bens que ells sen escusen a Deu e a tot lo mon e que la culpa no es lur ans es del dit senyor rey si elegit sera e del dit consell resident e consellers e consols de ciutats qui per falta e tarda de soccors los lexen encorrer e que nols sie dada culpa ne blasma daci avant. Berenguer Carros. Lo comte de Quirra rector e capita e consellers de castell de Caller.

Núm. 259. Tom. 18. fol. 1155.

Memorial que fan los honorables consellers al honrat e religios frare Guillen Comte missatger de Caller. Primo que deguda reverencia e recomendacio precedent lo dit honrat e religios frare G. faça relacio al governador e al consell de Barchinona o al parlament de Cathalunya del stament en que esta aquesta terra e que hic sie prestament subvengut e acorregut de idoneu e suficient subsidi. Item que degue rahonar als honrats consellers de Barchinona que com Caller fos destituhit de rey capita lochtinent de rey e de governador essent totes les gents de armes o la mes part en Lalguer sabent que los enemichs se ajustaven en gran copia per svahir les encontrades de Caller los consellers e consell de Caller ajustant consell general ordona e elegi rector capita e deffensor lo noble mossen Berenguer Carros comte de Quirra per guardia e deffensio del cap de Caller e de Gallura atorgant e donant lo dit consell universitat al dit mossen Berenguer tanta jurisdiccio com de dret comun lo dit consell e universitat darli pudien no donantli algun poder sobre les regalies. Que sia memoria al dit frare que tinga aprop los consellers de Barchinona que ab lurs advocats sapien e degen certificar al consell de Caller ab letra si lo dit mossen Berenguer Carros rector capita e deffensor ha mer imperi ne mixt imperi ne qual ne quanta ne dins quins termens pot ne deu esser de dret la sua jurisdiccio: certificantlos que veguer de Caller ne consellers ne prohomens no es lur jurisdiccio sino X milles en torn Caller tantum. Encara se degue certificar si lo dit mossen Berenguer se deu entrametre de les regalies del senyor rey e degue lurs liurar la letra la qual per la dita raho porta als dits consellers de Barchinona de part dels consellers e promens de Caller e que tinga aprop quen hajan prestament resposta la qual vinga segura. Item com lo dit mossen Berenguer Carros vulla e haja moltes vegades volgut renunciar al dit offici en lo qual lo dit consell e universitat lo ha ordenat sia memoria al dit frare G. de certificarse ab lo consell de Barchinona e ab savis si aquesta resignacio poden acceptar e si lo consell de Caller poden ordenar e instituir un altre ne en quina forma ne quina jurisdiccio pot dar la universitat.

Por último fueron leídos en esta sesión los documentos que siguen:

Núm. 260. Tom. 18. fol. 1155.

Als molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors los del parlament del principat de Catalunya resident en Tortosa. Molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors: per la derrera letra que scrivi a vostres provitats reverencies nobleses e honorables savieses vos notifiqui com yom aturaba aquest correu per notificarvos la resposta que aquest parlament Darago me devia fer sobre dos punts ço es si admetrien los missatgers del parlament de Valencia qui es a Vinalaroz axi com a representants tot lo universal del regne de Valencia al qual punt encara no he pogut haver lur resposta jatsia huy hajen feta resposta al missatger quinch es de regne de Valencia de la qual es mal content e segons pora veure vostra gran reverencia noblesa e honorable saviesa en substancia es assats conforme als sentiments particulars que yo havia dels quals per altra letra vos havia escrit que han promes a mossen Berenguer de Tagamanent e a mi que sobre aquest punt e encara sobre lo seguent nos respondran sens tota falta ço es sobre la treua general fahedora en aquest regne e en regne de Valencia e en aqueix principat dins los termens de Tortosa e XV legues entorn. E jatsia non haja la resposta final ne la sper de tot lo parlament fins a dema segons damunt se conte: pero he sentiments particulars dels principals que ells daran loch en la dita treua pus ne sien gitats los matadors del reverent arquebisbe de Çaragoça e aquells qui apres la treua fermada los valdrien els receptarien en lus lochs: car en altre manera dien que serie fort perillos a ells car ells no porien damnificar los receptadors e valedors qui ab los dits matadors porien cercar a ells tota ocasio de lur mort e dampnatge. Pero vehen en aquesta treua una gran difficultat la qual dien que ja fon moguda als vostres missatgers qui foren a Calatayu ço es que no vehen manera de egualtat que aquells qui la fermaran general sien obligats a tot hom e tot hom en general ne romanga obligat a ells: car o aquesta seguretat se ha a fer per fermes o per edicte o ley de la terra. Si per fermes resulta lo inconvenient dessus dit car aquells qui fermaran seran obligats a tot hom e los qui no fermaran no seran obligats a nengu. Sis fa per edicte o ley profitara poch car no les podets fer pus forts que ja son en tots los regnes e en aquelles nengu no fia ans tot hom les prea poch: pero bels plau que per vostres reverencies nobleses e honorables savieses hi sia pensat e per ells per semblant e si tayll algu si pot pendre segur e egual volenne esser conformes ab vosaltres. E per ço com apres he reebut un altre correu vostre sobre lo fet quels honorables consellers de la ciutat de Barchinona han scrit a lurs honorables sindichs senyors e companyons meus del qual fet aximateix sper dema resposta e per aquell vos pore notificar la resposta de tots los dits fets: vos remet aquest correu car no es necessari estar hic tants correus a messio del general. Yo senyors molt reverends egregis nobles e honorables vos tramet copia de la resposta que aquest parlament ha feta ab carta publica al missatger quinch es del parlament de Valencia qui es a Vinalaroz lo qual par sen vaja ben content de mossen Berenguer de Tagamanent e de mi car sab que en obtenir son voler havem feta tota instancia que havem poguda. En la dita resposta ha un mot de que lo dit mossen Berenguer e yo som fort estomachats ço es la hon diu que per los missatgers de Cathalunya qui son aci presents son stats informats del debat qui es entre los valencians: e per nosaltres los es stat huy dit que noy ha missatgers de Catalunya mas missatgers de Catalunya e missatgers del regne de Mallorques e que no fer mencio del regne de Mallorques ere derogar a sa preheminencia e honor e que nols estaba be: e per ells nos es estat respost que es estada inadvertencia e queu volien adobar en la dita resposta e assajaren sis poguera cobrar per adobarlohi e lo missatger de Valencia no las ha volguda tornar ans ha dit a nosaltres que be li plau la dita errada e voldria que daltres ni hagues. Los de aquest parlament dien que dema en plen parlament ho faran reparar ab altra carta sparça confessant que es estat inadvertencia e que ço que han dit dels missatgers de Catalunya entenen han dit del de Catalunya e de aquell del regne de Mallorche: yo senyors molt reverends egregis nobles o honorables entench a tenir asser les dites respostes e aximateix los apuntaments de quem havets scrit en la letra dada a XIII dias del present mes. Sper que per tota aquesta sepmana ne haure bona conclusio sino entenlos asperar tro a dilluns per tot lo dia e de aqui avant no sperarlos pus sino que men hire ab lo que pore a vostres reverencies nobleses e honorables savieses les quals scriuen e manen a mi ço quels sera agradable. Scrita en Alcanyz a XVIII de noembre del any MCCCCXI. A servir e honor de vostres reverencies nobleses e honorables savieses Johan Dezpla missatger per vosaltres tremes al parlament quis te en Alcanyç.

Núm. 261. Tom. 18. fol. 1157.

El parlament general del regno de Aragon no consentiendo en las protestaciones requisiciones intimaciones y otras qualsequiere cosas contenidas en una scriptura al dito parlamento presentada per lo muyt honorable mossen Guillem Galceran de la Serra cavallero nuncio e embaxador de los reverendes nobles e honorables senyors los del regno de Valencia qui son ajustados en el lugar de Vinalaros antes a aquellas e a cada una de aquellas dissentiendo e contradizendo en quanto son o seyer pueden perjudiciales o onerosas al dito regno de Aragon e al general parlament de aquell de las quales e de otro cualquiere dreyto que a ellos e al dito regno de Aragon pertenescen o pertenescer pueden e deven que les finquen salvos e illesos e que prejudicio alguno les sia feyto ni engendrado el dito general parlament Daragon expressament protestan e respondendo a la clamada carta publica por el dito mossen Guillen Galceran requerida dizen: seyer verdat que el parlament general de Aragon celebrandose en la ciudat de Calatayu en los mesos de febrero marzo abril e mayo mas cerqua pasados e seyendo en la dita ciudat presentes los reverends nobles e honorables embaxadors del principado de Catalunya por tractar de algunas cosas concernentes preparatorios de la succession de la corona reyal Daragon en la dita ciudat de Calatayu e del dito parlament general de Aragon se presentaron diversas embaxadas dicentes seyer enviadas la una de part del universo del dito regno de Valencia e la otra de part del braç militar del dito regno de Valencia por la explicacion de las quals notoriament parecia entre los del dito regno haver discordia. A la qual discordia e divis sedar e tirar considerantes los ditos parlament general Daragon e los reverendos nobles e honorables embaxadores del dit principado tota discordia e divis e majorment entre tant nobla gent como son los del regno de Valencia e en cosa tocant al universo seyer muyt nociva e danyosa e encara por la cordial e fraternal affeccio la qual todos tiempos los del regno de Aragon han habido e han segund raçonablament haver deven al dito regno de Valencia e los regnicolas de aquell: se disposaron ensemble con los embaxadores del dito principado con gran sollicitud e treballo reducir la dita discordia en concordia e devida unidat e mediant la gracia divinal comunicando e tractando entre los qui por las ditas dos embaxadas de Valencia eran presents en Calatayu por via de parecer fue havida e capitulada cierta manera de concordia e union en lo dito regno de Valencia fazedora: e por instar e fazer que aquella fuesse aduzida a debida fin e conclusion fueron por el dito parlament general de Aragon el honorable don fray Enyego del Faro comendador de Ricla por los ditos reverendos nobles e honorables embaxadores del principado de Catalunya el honorable misser Francisco Basset doctor en decretos enviados al regno de Valencia los quales con gran diligencia en aquello insistieron e treballaron por espacio de dos meses vel quasi e finalment considerants que en alguna cosa no podien la dita concordia deduzir a conclusion tornaronse cada uno a lurs regno e principado por qui eran idos e en effecto ende fizo el dito don fray Enyego tal relacion. Dicen mas que entendieron por relacion assi de los missatgeros del principado de Catalunya qui son presentes en aquesta vila como en otra manera que encara la dita discordia durava entre los del dito regno de Valencia y por tanto los desti parlament affectantes unitat e concordia de los del regno de Valencia enviaron con bona e sincera intencion el honorable Exemen Gomes por tractar concordia entre las partes del dito regno de Valencia si algunas endi havia discordantes querientes en aquesto render su deudo de buena affeccion e fraternal amor al regno de Valencia e regnicolas de aquell: e han e hauran gran placer que no hi haja discordia segund en lo propuesto pasado por el dito mossen Guillen Galceran se contiene. Dicen mas el dito general parlament de Aragon que ellos queriendo entendier en lo dito articulo de la succession reyal segons que por el bien e salud de todos los sotsmesos a la reyal corona Daragon es necessario juxta e segund la conclusion que por el dito parlament general Daragon en la dita ciutat de Calatayu era seyda feyta: a convocacion de los muyt honorables e circunspectos varones mossen Gil Roy de Lihori governador e mossen Johan Exemenez Cerdan justicia de Aragon fueron e son ajustados legitimament a parlament general del dito regno de Aragon en la present vila de Alcaniç a do fueron clamados e ajustados el segundo dia del mes de setiembre mas cerca pasado: e que por ellos no ha stado sta ni stara mediant la gracia divinal de entender e treballar con subirano studio sollicitud e diligencia en veher envestigar reconoscer disponer facer e proveir que en los regnos e tierras a la dita reyal corona de Aragon pertenescientes los quales del tiempo aqua que como a Dios nuestro Senyor plazio el glorioso senyor de excelsa memoria el senyor don Martin passo de la present vida de cierto e indubitado rey e senyor son freyturantes e de solaç e consolacion de regimento reyal destituidos verdadero e indubitado rey e senyor por justicia procedesca o en qualsquieren otras cosas por via de antecedent consequent e conexo aut alias aquello acatantes: ni de aquesto a ellos puede seyer imputado culpa ni en ellos notada desidia o negligencia alguna antes quanto a ellos yes seido o es possible assiduament e sin intermission alguna non contrastant la malicia del tiempo han entendido e entienden e treballan e treballar entienden sin reposo alguno en aquello aduzir segund los pertenesce a debida fin e conclusion: e son aparellados de entender tractar e practicar sobre el antedito con aquellos qui entienden a tractar e practicar devan qui e legitima representacio fagan: e aquesta seyer su intencion e proposito en aquestos scritos el dito parlament general Daragon lo protiesta e declara. E protiesta encara contra qualsquier turbadors daquesto e contra qualsquier qui en las ditas vision investigacion recognicion disposicion e provision daran o prestaran impediment o turbacio alguna. No res menys se offrece el dito parlament general Daragon por si e con los del regno de Valencia e del principado de Catalunya e otros a qui pertenesce deliberar si pendient el articulo de la succession e los antecedentes de aquell es util expedient e necessario en la defensio de la qual en la scriptura por el dito mossen Guillen Galceran presentada se face mencion e deduhir quanto al dito regno de Aragon toca a debida execucio lo qual sobre aquello sera por los de los ditos regnos e principado e otros a qui convinga deliberado: e por el dito parlament general de Aragon no sta ni stara de proveir e meter en execucion las dessuso ditas cosas. E con las protestaciones contradicciones dissentimientos e salvamentos dessuso ditos e feytos a la clamada carta publica por el dito mossen Guillen Galceran requerida e a la scriptura por ell presentada e cosas en aquella contenidas el dito general parlament Daragon al present da e offreçe la present respuesta la qual require seyer inserta al piet de la dita clamada carta publica e ante la clausura de aquella e sin aquella la dita clamada carta publica no seyer cerrada. E a part requirendo seyer feyta carta publica etc. 


parlamento Tortosa parte III