Mostrando las entradas para la consulta Híjar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Híjar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 14 de noviembre de 2019

EL DUQUE DE HÍJAR Y LA HIJA DE JAIME I

157. EL DUQUE DE HÍJAR Y LA HIJA DE JAIME I (SIGLO XIII. HÍJAR)
 
EL DUQUE DE HÍJAR Y LA HIJA DE JAIME I  (SIGLO XIII. HÍJAR)
 
 
El duque y señor de Híjar —cuyo enorme palacio solariego señoreaba majestuoso sobre la importante
villa de este nombre, sobresaliendo del resto del caserío— tenía viviendo temporalmente con él, en calidad de invitada, a una hija natural de Jaime I el Conquistador, rey de Aragón, doña María Bayod, con la que conversaba de manera animada y con frecuencia en las veladas de los largos e interminables días de invierno, generalmente sentados uno en frente del otro, junto a uno de los grandes ventanales de la sala principal del palacio, desde el que se divisaba un amplio panorama, casi sin límite.
 
Durante una de esas habituales y relajantes charlas, la joven María, con su apasionada palabra y su
actitud vital, hizo ver y convenció al duque de cuánto ganaría la vista que tenían ante sí si las lomas que se mostraban frente a ellos estuvieran cubiertas de un denso y variado arbolado, como lo estaba la parte llana, sin duda por efectos del agua del río Martín, de manera que el color verde y las flores inundaran lo que en aquel entonces era un terreno árido y totalmente desprotegido de vegetación, que hacía del mismo en un duro paisaje para la contemplación sosegada.
 
Ante reflexión tan razonada como vehemente, prometió el duque de Híjar, siempre galante y pródigo
con la hija del rey, tomar en consideración la idea de María, de modo que al día siguiente comenzó a desarrollar con su arquitecto y sus jardineros un proyecto que, tan pronto como estuvo acabado, ordenó que se pusiera en práctica.
 
Muy pronto, con la llegada de la primera primavera, la idea se había convertido en un magnífico
paradero para recorrer y disfrutar en calma y para ser gozado sosegadamente desde el ventanal cuando llegara el invierno, y al que, en un letrero realizado en forja, puso el nombre de la joven, es decir, el «Paradero de María Bayod», aunque con el tiempo, y puesto en boca de los habitantes de la villa, pasaría a ser el «Paradero de Mirabayo», por deformación, sin duda, del nombre inicial.
 
[Lasala Navarro, Gregorio, Historia de la Muy Noble, Leal y Antiquísima villa de Híjar, págs. 135-136.]

sábado, 3 de octubre de 2020

1 DE MARZO, 1461

1.° DE MARZO.

En este día se acordó anticipar tres florines a cada uno de los alistados en el ejército que se hallaba en Fraga, y se recibieron, o despacharon las siguientes cartas:

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ja per altres quascu de nosaltres vos ha scrit com per letres dels diputats de Arago e per altres particulars letras (el occitano hace el plural en as, como en castellano) som stats certs que la Senyora Reyna per manament del Senyor Rey es partida la via de Morella per delliurar la persona del lllustrissimo Primogenit nostro (nostre; nuestro) e ab aquell ensemps fer la via de Barchinona e retrel en libertat en poder vostro (vostre; vuestro). Are senyors perquo siau mes certs de la dita liberacio vos trametem una letra del Senyor Rey dressada a mi don Johan Dixer la qual ha portada un gentil hom quis nomena Berenguer de Jassa embaxador per lo Senyor Rey a mi dit Johan trames. E no obstant que en la dita letra del Senyor Rey mostra la dita liberacio encara mes afectadament en virtut de la crehença ho ha splicat lo dit Berenguer pregant afectuosament a mi treballas ab lo capita e ab vosaltres senyors que aquest exercit no passas de aquesta vila en forma que carrech nos pogues donar pus la libertat del lllustrissimo Primogenit teniu en ma. Empero havem tengut consell e havem acordat no obstant lo manament per vasaltres fet de passar avant de consultar a vosaltres e aturar en aquesta vila fins per la resposta vostra serem avisats la qual vos pregam molt prestament nos sia tramesa. Axi mateix senyors per altra vos havem scrit com aquesta gent se donave es planie pendre algunes coses de menjar e conexem tots que summa necessitat los ho fera fer car hom veu que per los mes de aquells pagades les armes poch los ha sobrat e per tant vos tornam pregar per la honor vostra o per tornar o passar ells sien socorreguts per una mesada car altrament veig gran perill de gran guast e insult lo qual no seria en ma nostra poderlo tollerar. E trametemvos la letra que lo dit Senyor ha feta al dit don Johan. E si algunes coses ordonareu som prests a la ordinacio vostra. Dada en Fraga a XXVIl de febrer any CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti. - Priesto a lo que ordoneys Johan senyor Dixer. (Johan senxor Dixer; Juan señor de de Híjar escribe a veces mezclando romance aragonés, similar al castellano, con el occitano.)

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Poch apres vos hagui scrit e spatxat correu de e per una letra que rebut havia dels diputats del General del regne Darago (Había General en reinos de Valencia, Aragón, Principado de Cataluña, Perpiñán, etc) sobre les noves quis dien de e sobre la liberacio de la reyal persona del Senyor Primogenit ab hun treslat que de aquella vos he trames he rebut hun gentil home appellat Anthoni don Elfa ab letra dels reverent e magnifichs senyors mestre de Muntesa e visrey de Sicilia los quals ab sa letra me referman la dita nova em dien com som partits ab la Senyora Reyna per desliurar lo dit Senyor perquens pregaven que nos passas mes avant nes fes novitat alguna de la que feta havia de esser entrat en Fraga e en lo dit regne de Arago als quals jo he respost per lo dit gentilhom metex de la qual resposta e letra de aquells vos tramet translats ab la present. E perque so avisat que los diputats del dit regne de Arago deuen esser ab mi dema per tot lo jorn creu jo per fer querela e querimonia de la apprensio per mi feta de aquesta vila e castell e encara per la entrada que jo he feta en lo dit regne. Haure a molt gran pler que no obstant que ab lo consell que jo tinch qui es la menor part de aquell per vosaltres a mi donat vos placia scriurem ab correu volant e prest com e en quina manera als dits diputats de Arago se deu respondre e satisfer si del que dit es ells parlen. Axi mateix perque vist e ben regordat lo siti e disposicio de aquesta vila e encara del castell de aquella en mon consell segons scrit vos he per altre es stat deliberat e provehit de capita e encara de doscents cinquanta homens e de e sobre la provisio per aquells necessari fahedora per temps de dos mesos la qual parlant parlant se es trobat esser mester fins en summa de mil florins o en torn e axi es stat consellat e delliberat per lo dit consell que de les dites coses se fes recort e memorial e aquell vos fou trames perque sobre la provisio fahedora e bestreta de aquella per vosaltres mils se deliberas attes que en Johan Ferrer ni altri de fer tant gran bestreta no havia comissio. E encara per les noves quis continuen sobre la liberacio del Senyor Primogenit per la qual la present empresa feta nons es vist fahedor passar a tant grans despeses sens que primer sobre aquells per vosaltres fos desliberat e a nosaltres scrit. E per ço vos tramet ab la present lo memorial o recort del qual aci jo nom retinch original ni translat perque si per vosaltres fer es deliberat placiaus trametrem lo dit memorial. E la Sancta Trinitat vos tinga en sa guarda e custodia. En la vila de Fraga a XXVIl de febrer del any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera.

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. La present sera per avisarvos com la nit passada una hora apres mige nit he rebut correu ab letra dels diputats del General del regne de Arago ab la qual so avisat segons per aquella veureu de la qual vos tramet translat interclus ab la present. E jatsia lo contengut en la dita letra al parer meu tots nes (o nos; pasa a ens) ne degam alegrar per esser nova significant lo que desijam e per que la empresa es feta pero jo creure que obrare segons per vostres reverencies noblesa e magnificencies a mi sera scrit e ordonat. E la Sancta Trinita 
vos tinga en sa proteccio e guarda. Dada en Fraga a XXVII de febrer any Mil CCCCLXI. 

Occorrem esser necessari siau avisats com per tota aquesta nova per la qual vos tramet lo present correu jo no stich ne stare exequtar les coses delliberades segons ab letra mia derrerament feta sou stats avisats. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica.

Al molt noble baro molt magnifich senyor e car frare lo senyor comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt noble magnifich senyor e de nosaltres car frare. Haveu sabut la partida de la Senyora Reyna e de nosaltres que la acompanyam a aquest mati havem sabut la novitat feta por la magnificencia vostra e per don Johan Dixer de comissio vostra en Fraga la qual sab nostre Senyor Deu nos plaguera fos per fer no solament per lo interes e reputacio de la Majestat del Senyor Rey mas per lo respecte del Principat de Cathalunya e de vostre interes e del Senyor don Johan Dixer vostra noblea majorment essent les coses en aquesta disposicio pero algun tant vos scusa esserse feta la dita novitat ans de saber la partida de la dita Senyora Reyna que va per delliurar lo lllustrissimo Senyor Princep e conduhirlo personalment a Barchinona per donar e metrel en poder del dit Principat e no contrastant siam certs que pux haureu sabut la dita nova cessareu de totes novitats. Per los dits respectes e per lo molt que en vos nos va havem deliberat avisarvos que gens per aço nos altera lo proposit dessus dit e per pregarvos que novitat pus avant nos faça car seria causa forsa de fer dan en aquests afers los quals per gracia de nostre Senyor Deu e no per nostres merits stan en punt de tots repararse e tornar al primer stament e per mils informar de tot vostres magnificencias vos trametem Anthon don Elfa al qual donareu fe e crehença com a la persona nostra e per ell nos respondreu de vostra intencio. En Fuentes a XXVI de febrer - any LXI. - A vostra ordinacio prests lo mestre de Muntesa lo visrey de Sicilia. (Fuentes de Ebro)

Als molt reverent noble e magnifichs senyors los senyors mestre de Muntesa e visrey de Sicilia.
Molt reverend noble e magnifichs senyors. Una vostra letra he rebuda dada en Fontes (Fuentes de Ebro) a XXVI del present la qual letra vos responch que jo ignor que per mi e lo magnifich don Johan Dixer per comissio mia sia feta novitat alguna majorment que de res que per nosaltres fins en la present jornada sia stat fet la Majestat del Senyor Rey sia en res ni per res interessada ni del que es fet fins aci se puxa pretendre per algu interes de la corona reyal ne axi poch del Principat de Cathalunya del dit don Johan e de mi. Del que per vosaltres es avisat sobre lo desliurament e liberacio de la reyal persona del lllustrissim Senyor don Carles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera fahedora rest molt alegre no solament per la leticia e consolacio del dit Senyor Primogenit mes encara per lo repos de la Majestat del Senyor Rey qui vehent lo dit son fill Primogenit per mals consells e falsos testimonis pres e oppres nos poria ni devia creura sa reyal corona no portar passio e tristor infinida. E per semblant per lo be avenir de la Serenissima Senyora Reyna e lllustrissimos fills seus e encara benifici inmens del Principat de Cathalunya regnes de Arago e Valencia e altres terres del dit Senyor sens gelosia alguna que jo haja per res que haja fet la exequcio de la dita liberacio desliberada seguir e exequtar nos dege e aço per lo que dit es dessus. Regraciantvos quant en mi es vostre bon avis e letra de aquell per lo que dieu queus va molt en mi com me pregau e diheu dequiavant pus novitat fassa com dit he e es que jo face en aquesta empresa. Jo per novitat non he que sie de aquelles qui vulgarment son dites novitats pero si dir ho enteneu per jo passar avant ho no dichvos que ab mon exercit so aci per lo dit Principat per assistir al proces de sometent per part del dit Principat iniciat instat e prosseguit ab sagrament e homenatge de star a ordinacio dels diputats del dit Principat e consell a aquells en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat e axi a mi no es en facultat de star e anar sino segons per part de aquell sera instat e request fentvos certs que de res que fos en libertat e facultat mia pus liberalment que algun altre vassall de la Majestat del Senyor Rey jo seria prest de exequtar pus servey fos de sa Majestat e pler de vosaltres los quals la Sancta Trinitat continuament tinga en sa proteccio e guarda. En la vila de Fraga a XXVII de febrer Mil CCCCLXI.

(Cartas en aragonés, lengua aragonesa
):

Al noble amado consellero e majordomo don Johan senyor Dixer.
El Rey.
Don Johan noble amado consellero e majordomo nuestro. Por nos vos fue scripto en estos dias passados de la vila de Alcanyis en la forma que viestes por nuestra letra a la qual por vos fue respondido bien. Creemos que si algo es stado fecho por vos vos siays movido por la afeccion e zelo que haviays a la delibrança del lllustrissimo Principe don Carlos nuestro fijo pero es la verdat que ayer miercules a gran instancia e supplicacion de la Illustrissima Reyna nuestra muy cara e muy amada mujer e assi mesmo de los diputados e otros grandes del regno e encara de los jurados ciudadanos e universidat de aquesta ciutat de Saragoça por nos fue acordada la delibrança del dicho Principe nuestro fijo e por dar obra con efecto a la exequcion de aquella de continent la dicha lllustrissima Reyna nuestra muy cara muller partio la via de Morella por constituhir la persona del dito Principe en plena liberdat e hir con el ensembre a la ciudat de Barchinona por los quales nos son stados fechas diversas instancias e supplicaciones sobre aquesto. E pues cessa la causa que fasta aqui vos ha movido esnos visto seyer complidero a la honor vuestra de mas insistir que otras novidades se fagan car vos faziendolo assi siempre vos tendremos en aquella stima e reputacion que siempre tovimos a don Johan que Dios haja vuestro padre e apres muert suya a vos car del contrario lo que de vos no se spera segunt quien vos soys e de la casa que devallays no se vos poria seguir sino gran nota e cargo. E porque mejor siays instructo de la volundat nuestra sobre aquestos fechos Berenguer de Jassa va a vos por el qual de aquella sereys mas largament informado. Dada en Çaragoça a XXVI dias de febrero del anyo Mil CCCCLXI. - Rex Johannes. - A. Nogueres prothonotarius.

Al muyt noble senyor don Johan senyor Dixer.
Muyt noble senyor. Porque sabemos havreys consolacion vos certificamos que oy data de la present el Senyor Rey con gran liberalidat ha deliurado al Senyor Principe e lo ha mandado posar en libertat donde le placia. E de aquesto se ha feyto grandes alimares aqui. Et de continent son partides la Senyora Reyna e lo senyor Archabispe el visrey e otros por deliurar el dito Principe. E encara todos desembre (ensemps; ensemble; juntos; ensamblar) yrse en aqueste Principado primo a Lerida e dalli a Barçalona.
E assi pues lo por todos deseado es obtenido rogamosvos que innovidades algunas no se fagan porque no fuesse occasion de desturbio en los negocios. E sobre aquesto scrivimos a los capitanes e conselleres e prestament haureys axi embaxadores por part de aqueste regno por notificarvos lo sobredito e otras cosas. Pero porque aquellos no iran tan prestos fazemos el present correu porque tomeys consolacion de aqueste negocio. E sea nuestro Senyor Dios vuestra guarda. De Çaragoça a XXV de febrero del anyo Mil CCCCLXI. - A vuestro honor prestos los dipputados del regno de Aragon.

Al molt reverend e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverent e magnifichs senyors per letres que son vengudes vuy a set del present al comte e a don Johan Dixer les quals vos son trameses sebreu com la Senyora Reyna es anada per la liberacio del Senyor Primogenit. Es cosa quens ha molt alegrats e es ver stant jo sobre dinar mes vengut un gentil home daquesta vila dient com ell ha letra de don Johan Delriu dien com lo Senyor Rey fa molt preparatori de gent ço es la justicia per una part e lo governador per altra e mossen Guerau Despes per la via de Ribagorça per altra e aço per soccorrer aquesta vila. Es ver havem parlat don Johan Dixer e jo he vista la letra veem es feta ans de ells saber nosaltres fossem dins la vila e per ço crehem mudaran dintencio mes don Johan e jo som dintencio quel anar avant es la salut daquests afers car nosaltres per raho no devem aturar fins tant lo Senyor Primogenit sie present ab vosaltres o ab nosaltres e si altres coses ordonau sera fet ab molta voluntat. De Frague a XXVII de fabrer. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Senyors. Per ço que lo vezcomte mon frare vos scriu en la present letra e per ço que lo capita vos scriu sabreu totes les noves solament vos tramet dintre la present algunes letres particulars perque sabreu algunes particularitats per spes en la letra de Miguel Homedes a la qual jo he respost e fet traslat la qual va dintra la present. Si mes li dege satisfer la saviesa vostra men scriga e sera satisfet en la forma que per vos sie ordonat. De Fraga a XXVII de febrer. - Prest a ço que ordoneu Johan senyor Dixer.

Al molt reverent e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e consell.
Molt reverent e magnifichs senyors. Vostra letra feta en Barchinona a XXI de febrer he rebuda a XXV ab aquella honor e reverencia ques pertany per la qual rest avisat la deliberacio feta per lo Principat en la liberacio de la persona del Senyor Primogenit e com algunes gents poch desijants la honor del Senyor Rey e la tranquillitat e repos de aquest Principat voldrien empatxar e perturbar la dita liberacio del dit Senyor Primogenit e encara deliberarien entrar en aquest dit Principat per dampnificar aquell e per ço ha necessari lo dit Principat e ses gents star preparades signantment les que son en frontera com es aquesta comanda e per tant me pregau vulla fer preparar les gents de aquella qui sien per fer armes en tal manera que occorrent alguna necessitat sian previstes e dispostes pera fer en tuicio lur o del dit Principat ço que la exhigencia del cas requira. Notificant a vostres reverent e magnifiques senyories que de continent sentides e sabudes les diferencies subseguides entre la Majestat del Senyor Rey e lo dit Principat
prenent eximpli de Tortosa he fet metre en orde e en punt lo millor ses pogut aquesta vila e lo castell e de jorn e de nit les guardes be ordonades en tal manera que jo he sperança en nostre Senyor Deu que aquelles nom seran levades ne toltes per gents enemigues del dit Principat que nom cost la vida e tot quant tinch. Quant tocha a la mia anada aqui per lo present me deveu haver be per scusat vist lo gran carrech que en aquestes parts me donau attes que so en frontera e de ma anada aqui no sen poria seguir molt fruyt e de ma absencia sen poria seguir hun gran dan. E sia la divina Providencia en vostra custodia e guardia. Dulldecona a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - Prest a tots vostres manaments fra Johan Ram comanador Dulldecona.

Als molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors. Vuy he rebut lome que havia trames a Valencia per manament de vostres reverencies lo qual en presencia dels honorables procuradors de aquesta ciutat del que ha trobat e ha pogut saber me ha feta la relacio seguent ço es que partint daci quant fonch a Trayguera e a Sant Matheu no troba ques fes alguna novitat ne preparatori o provisio darmes ne de gents ne de altres coses e quant fonch a Vila Reyal troba alli lo gobernador de la Plana lo qual parla ab los jurats e prohomens de la dita vila e hoy dir quels havia dit que sabessen quines ne quantes armes se trobarien en la dita vila e stant axi veu venir en aquella set besties ab carregues en les quals ne havia quatre carregues de passadors e XVIII spingardes e sach de polvora e dos sitis de bombardes les quals coses portaven moros per al castell de Morella. E apres de aço lo dit home tira a Valencia e no troba per los lochs del cami que si fes preparatori de gents ne de armes e quant fonch a Valencia sabe quel gobernador de Valencia portava don Johan de Beaumunt pres a Xativa lo qual de un loch prop Valencia vingue a la dita ciutat e micer Jacme Aguilar vingue ab ell lo qual dit governador vingue a parlar ab los jurats e despres que per part del Senyor Rey ampra la ciutat que li fessen aquella valença quel dit Senyor Rey e no sen pogueren concordar e que hoi dir al dit micer Jacme Aguilar que los jurats e consell ho erraven de no fer missatgers al Senyor Rey car ell sabia la voluntat del dit Senyor Rey que si ells hi tramatien missatgers el supplicaven de la liberacio del Senyor Princep que ell lols donarie. E mes diu que en la dita ciutat no ses feta alguna provisio darmes ne ordinacio de gents e que la gent comuna e lo poble tots han gran voluntat en lo deliurament del dit Senyor Primogenit e que no entenen en res contrestar en la dita liberacio. Diu mes que es certament informat que lo comte Doliva es stat emprat per lo Senyor Rey e li ha oferta valença de cent rossins e gent de peu la que pora e per semblant mossen Pero Sanxis de Centelles e don Johan de Proxida e mossen Caroç e mossen Johan de Vallterra o altres li han oferta valença mas nos sab cert de quants rossins e aço es lo que lo dit home ha sabut e referit ab jurament lo qual per causa de les grans pluges que son stades e dels rius no es pogut abans venir. Mossenyors lo comenador de Uldecona ha feta resposta a la letra que vostres reverencies li han tramesa la qual resposta vos tramet ensemps ab la present certificantvos mes com aci ha un home ciutada de aquesta ciutat home savi e de bona discrecio qui ha molt bona voluntat en la exequcio de les coses provehides sobre la liberacio del Senyor Primogenit lo qual es home molt aparentat en lo port de Morella e ha grans noticies amistats e conexences en aquell e sab totes les provisions que son en aquella terra e tot lo que les gents darmes quey hiran hauran mester e es home per saberlos fer dar provisio e recapte de totes coses necessaries coneix tota aquella terra e tots los passos e entrades de aquella e hon les gents se poran retraure e collocar e encara la entrada e entrades de la vila e castell de Morella e donara tota bona endreça en los dits fets de les quals coses los honorables procuradors de aquesta ciutat han hagut per bo e consellat que jou scrigues a vostres reverencies per ço com vehen lo dit home abil e dispost pera les dites coses. Perque mossenyors de aquells vos certifich e si vostres reverencies volran quel dit home vage aqui per ço que vegen la disposicio de aquell e coneguen per ell matex lo que sabra e pora fer en les dites coses scrivenmen car ell sera prest de anar aqui per darvosne plena informacio e sens dupte vostres reverencies hauran plaer de ço que aquell los dira o del que veuran e conexeran en aquell per quant es e que sabra fer en Ies dites coses si lin es donat carrech. Mes mossenyors per causa de algunes despeses que he hagudes fer aci axi en los oficials que he fets anar a mar per fer manament als patrons de les fustes que no partesquen daçi axi com mes stat scrit com per tramesa domens per ordiuacio vostra en algunes parts vos sopplich vullau scriure al receptor daquesta ciutat que bestrague aquelles quantitats que per pagar les dites despeses e altres fetes e faedores per manament vostre seran necessaries. E altres coses al present no occorren sino que vostres reverencies me rescriuen e manen tot lo que plasent los sie. Los quals tingue la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - Mossenyors. - Lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors. Aquesta ora he rebut correu de Morella ab letra del home quey tinch feta dijous prop passat a les sis hores de nit e havia esser aci ahir divendres a dues hores apres mig jorn diu no es pogut plegar a la ora per les moltes pluges que son stades. Scriume com a la dita sisena ora de nit del dit dijous entraren en Morella dos correus los quals han portat nova com Io Senyor Primogenit es desliure de la preso o han toquat campanes e feta professo per la sglesia e los del castell cridant alegria. E mes scriu que ahir que era divendres devia muntar la professo de la vila al castell e axi devallar lo Senyor Primogenit del castell e mes que la Senyora Reyna devia esser alli ahir divendres. No scriu de la forma e manera del dit deliurament ne ques deu fer apres ne daltres coses crech per ço com en la dita hora que feu la letra no havia havis. De les coses que apres sabre nescriure a vostres reverencies axi com pus prest pore. E altres coses fins aci no puix scriure com de mes no sia estat avisat. Certificantvos com lo dit correu a bocha compta que no parti de Morella fins divendres proppassat a les VIII ores de mati per la molta pluga e neu que diu feye e compta mes quel Senyor Primogenit era ja devallat del castell e posava en la casa de micer Ram e que era vengut a la sglesia a hoir missa e que en aquella ora entra la Senyora Reyna e parlaren en la sglesia. Nosaltres crehem segons la manera queu recita que debia esser la Senyora infanta ab tot que ell se referma que era la Senyora Reyna e axi diu ques parti per venir a la present ciutat. E per saber milor la veritat de les dites coses a consell dels honorables procuradors daquesta ciutat he trames home propi ben discret per haver e portar plena informacio de aquelles e de tot lo que saber pora. E manaume mossenyors tot lo que a vostres reverencies plasent los sia. Les quals tenga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVIII de febrer a les VIII ores de mati del any Mil CCCCLXI.

Lo correu portador de la present partex vuy que es dissapte a les X hores ans de mig jorn ha esser aqui dema qui es diumenge a dues hores apres mig jorn. E darli heu deu florins corrents si complex. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de votres grans reverencies Pere Jorda deputal local de Tortosa.

Perque la gent de peu la qual es desdinerada e lo sou los era ja reduhit e diminuit als sis florins et cetera no sia forçada per necessitat fer coses indegudes es deliberat esser bestret a cascun home de peu dels qui son en Fraga o ab lo capita tres florins corrents exceptats los capitans de cinquantenes als quals no sia res donat pero que presten nova seguretat aquells a qui sera bestret de servir lo mig mes.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per quant nos havem fet capita de cinquanta homens de peu de aquells qui son aqui lo honorable En Guerau dez Palau donzell lo qual vos remetem aqui vos pregam e encarregam lo hajau per recomenat que ell es tal persona qui es apte en semblants actes e mostrarho ha experiencia axi com mostrat ho ha en los actes en que ha entrevengut. Dada en Barchinona lo primer dia de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Als molt egregi nobles e magnifichs senyors lo comte de Modica capita general vezcomte de Rochaberti e don Johan senyor Dixer en lo exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi nobles e magnifichs senyors. Vuy primer dia de març es attes vostre correu ab letres vostres de XXVII del passat ab les quals nos certificau de la nova que haveu de la liberacio del Senyor Primogenit e de les letres que sobre aço haveu rebudes axi del Senyor Rey com del mestre de Muntesa e visrey de Sicilia e dels diputats de Arago e altres persones. E havem vista la deliberacio per vosaltres feta de no passar mes avant de aquexa vila la qual molt loham car segons haureu vist per correu que jaus havem trames tal es nostra deliberacio e voler ço es que entes no fos procehit ne enantat pus avant pus per gracia de nostre Senyor Deu los afers tenen cami de pervenir a la desijada fi de la liberacio del dit Senyor Primogenit e de tota tranquillitat e repos. Avisantvos sobre aço com de home que teniem en Morella havem avis que divendres proppassat lo dit Senyor Primogenit fonch tret del castell ab la professo de la vila qui hi munta ab grans alegries e axi lo dit Senyor Primogenit devalla en la vila ab tota libertat e que de continent ensemps ab la dita Senyora Reyna devia partir e venir aci dreta via. Puys donchs a nostre Senyor Deus ha plagut axi be dispondre lo negoci placiaus que novitat alguna no sia feta mas que pacificament e quieta stigau en aqueixa vila ab tot lo exercit axi com per altres letres scrit vos havem e aço fins tant que altrament vos sia scrit. E per quant nos avisau que la gent de peu es desdinerada que per ventura seria occasio de fer algunes coses indegudes vos certificam es delliberat esser fet socorriment a quiscun home de peu de tres florins ultra lo que ja tenen. Perque vos placia provehir que la dita gent sia refrenada de pendre en dampnatge res de algu en manera que en aquexa vila no romangue querela sobre aço. E al que dehiu vus digam nostre parer sobre la resposta fahedora als embaxadors del regne de Arago fins tan querela de la intrada per vos feta en lo regne e en la vila de Fraga et cetera es nostre parer que facilment los pot esser respost com a vos senyor comte ab les gents de aquest Principat seguint lo veguer de Barchinona en virtut del proces de sometent fet per prosseguir la liberacio de la persona del Senyor Primogenit ha convengut fer aquella via que era vist esser necessaria a pervenir a la fi de la dita liberacio e que axi vos ha convengut intrar en la dita vila de Fraga no ab ma hostil ni es stada vostra intencio de damnejar algu de la dita vila ne del dit regne de Arago puys a la prosecucio del dit negoci no hajau prestat impediment. E axi per obra es stat vist com plenament e pacifica hajau stat en la dita vila sens dan ni molestia de algu. E si algun tal dan es stat donat per algu del exercit direu que sou prest de strenyer aquell o aquells del exercit qui fet o donat lagen a la deguda esmena o satisfaccio axi que no serie loch de greuge a querela alguna. E daqui avant poreu dissentir a totes protestacions que sien fetes sobre aço. En lo fet de la capitania del castell la qual haurieu deliberat esser comanada a mossen Torrelles remogut En Renart qui primer hi havieu deputat vos significam esser nostra intencio que per quant lo dit Renart es aqui en nom de aquesta ciutat que tant compren per attendre a la honor de la dita ciutat volem que non sie remogut mas que ensemps ab lo dit mossen Torrelles nou prenga a molestia car al sguard de aquesta ciutat quis vulla que en nom de aquella li sia dat en companyia no li es sino molta honor. Hans plagut molt veure la resposta per vos Senyor don Johan feta an  Gabriel Homedes de Çaragoça vostre servidor en la qual vehem com haveu parlat com a cavaller e qui degudament amau la vostra honor e de aquest Principat ço que molt vos agrahim. Del fet del forniment del castell del qual nos haveu trames memorial es nostre parer que sobresegau en fer aquell fins per nosaltres scrit vos sia. De continent nosaltres trametrem aqui En Johan Ferrer diners per fer la bestreta e soccorriment volran haver e pendre ab obligacio e seguretat de servir XV jorns ultra les dites mesades. Per desempatxar prestament lo correu havem feta la present comuna resposta a tots tres vosaltres ensemps. Ab tant molt egregi nobles e magnifichs senyors sia vostra guarda la Sancta Trinitat. Scrita en Barchinona lo primer dia de març any Mil CCCCLXI. - A. P.
abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al molt honorable mossen En Pere Ramon de Vilanova.
Molt honorable mossen. Nosaltres per servici de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e repos e benefici de aquest Principat de Cathalunya havem entes e continuament entenem en pacificar totes gents de aquest Principat e en tolre e levar totes diferencies que entre aquells sien e assenyaladament nos es molt a cor levar la diferencia que es entre vos e fills vostres de una part e en Gerona e mossen Galceran Oliver de la part altra. E sobre aço desigam molt parlar e comunicar ab vos. Perqueus pregam quant mes afectuosament podem que vista la present vullau venir fins aci ensemps ab los dits vostres fills per parlar ab nosaltres per la dita raho certificamvos com a requesta nostra per lo regent la vegueria de aquesta ciutat es fet e atorgat guiatge a vos e als dits vostres fills perque liberament puixau venir star e tornar. Tornamvos donchs pregar vulgau en totes maneres car per nosaltres son pensats expedients per los quals Deus volent sens carrech de algu se pora levar vostre negoci o aquell posar en alguns bons termens e tals que seran servici a nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e ensemps ab los altres qui son ja quietats redundaran a benefici e repos de la terra la qual cosa que sia per vos attesa ultra quen fareu lo degut vos haurem a complacencia molta. Dada en Barchinona lo primer dia de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

sábado, 4 de septiembre de 2021

En Bernat de Guimera donzell vaguer de Barchinona.

Al molt honorable mossen En Bernat de Guimera donzell vaguer de Barchinona. Molt honorable mossen. Reebuda vostra letra sobre lo contengut en aquella havem comunicat ab lo senyor don Johan de Beaumunt loctinent e ab los honorables consellers de aquesta ciutat ells vos scriuen siau president de tot lo exercit com es de rao e que resteu aqui en tota manera e tal es la intencio dels tots car los CCC homens be armats que lo sagramental ha oferts hi seran molt prest. Entretant seriem de parer ab les gents que son aqui visitasseu la vila de Sant Johan (d´es pi, Dezpí, Despí) de la qual havem ayres qui nons plauen e reformasseu aquella lexant hi algun bon capita per manera no perillas e semblantment la vila de Ripoll si mester era car si altre era delles no sens gran carrech vostre e dels altres homens de cap seguirie e molt desservey del Senyor Rey e dan de tota aquesta terra. E axi mateix fesseu fer corregudes a les gents que teniu per animar los e per exercir a fi no stiguen adormides. Tota via empero fahent les coses ab seny. Mas lo fet de Sent Johan no reste per cosa alguna com sie perill en la triga. Car no es vist haver hi perill per anar e tornar. Donau en tot lo bon recapte que de vos se confia e segons loablament haveu acustumat. E per res com dit es no vinguesseu car ultra lo carrech queus serie ne hauriem gran entranyor. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a XIIII de octubre del any MCCCCLXIII. - P. de Belloch. - Los deputats del General et cetera.

Domini deputati et cetera.

//

Guimerà, Leyda:

Guimerà, Lleida

viajes chavetas catalunya Guimerà

Wiki:

El escudo oficial actual de Guimerá se define por el siguiente blasón:

Escudo losanjado: de argén, un medio vuelo bajado de gules acostado de 2 piñas de sinople. Por timbre una corona de conde


«Escudo losanjado: de argén, un medio vuelo bajado de gules acostado de 2 piñas de sinople. Por timbre una corona de conde.»

Fue aprobado el 18 de julio de 1991. La villa fue el centro de una baronía, concedida en 1359 a Francesc Alemany, (de ahí el ALA, Alamany, Alamani, Alamanni) que posteriormente pasó a los Castre-Pinós, los cuales fueron elevados a condes en 1599. El escudo muestra la corona de conde y dos señales parlantes cogidas de las armas de los señores de Guimerá: el ala de gules sobre campo de argén de los Alemany y las piñas de sinople de los Pinós. Actualmente, el condado de Guimerá pertenece a la Casa Ducal de Híjar.

https://www.guimera.cat/


HISTÒRIA.

La vila de Guimerà té ascendents de població prehistòrica a partir del neolític, restes de l’època ibèrica i romana i possiblement continuació visigòtica.
DSCN4072.jpg

El nom de Guimerà s’ha atribuït a un topònim germànic, Wigmar.

Der Name Wigmar stammt aus dem Althochdeutschen. Die Bedeutung erschließt sich aus den germanischen Namensbestandteilen wig (bedeutet „Kampf“) und mari (bedeutet „berühmt“).

"Lluita famosa"

El castell va ser una important fortalesa medieval, centre de tot el terme. Les primeres notícies que en tenim corresponen al s.XI; va pertànyer a la família Alemany de Cervelló (s.XII), als Castre (1343), als Pinós sota la denominació Castre – Pinós (1371) i als Ducs d’ Híxar (1663-183 ).
Els seus senyors s’anomenaven barons de Guimerà. Gaspar Galceran de Castre i d’Aragó va obtenir del rei Felip III el títol de comte de Guimerà el 1599.
Des d’aleshores és comtat de Guimerà i vigent com a títol nobiliari.

És un dels pobles que ofereix més bellesa al visitant. El paisatge del seu terme deixa veure estrats de pedra i vegetació de pins, alzina i rebolls. Els marges de pedra marquen els desnivells conreats dels turons i salven les terres de l’erosió de l’aigua de les pluges. Llevat de la llenca estreta d’horts regats pel Corb, els cultius són de secà: cereals, ametllers, oliveres i vinya.
És una vila medieval que té una fisonomia única; un laberint de carrers s’enfilen cap a l’església i el castell , creant un original joc de formes arquitectòniques que podrien fer pensar en racons de plena Edat Mitjana. El poble fou declarat l’any 1975 Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) com una agrupació d’habitatges i edificis singulars.
Perdre’s pels carrers del poble, pujar fins a dalt de tot i contemplar la panoràmica de la vall des de la torre és una descoberta sorprenent. A més a més, Guimerà té bons productes de la terra per digerir aquesta rica història: entre ells tenim l’oli, el vi, la cansaladeria i la pastisseria. D’aquesta última cal destacar-ne les orelletes, els cócs, els carquinyolis i el pa cuit al forn de llenya. Tots aquests productes contribuiran a fer gaudir d’una manera més interessant la visita a la població.
No és estrany que moltes persones hagin escollit Guimerà com a segona residència

http://guimera.ddl.net/

http://www.guimera.info/

http://www10.gencat.net/pls/municat/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=2510950006

http://www.idescat.es/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=25109

Guimarães:

https://www.heraldrysinstitute.com/lang/es/cognomi/Guimaraes/idc/655650/

http://www.bne.es/es/Micrositios/Guias/Genealogia/busqueda_apellidos/repertorios_apellidos/

En la "Nobleza General de España", de Francisco Lozano, se dice que este apellido es originario de Portugal. Hay en España distintas casas de este apellido. Desde muy remotos siglos fué conocida y muy considerada. Los historiadores hacen notar acertadamente que no todos los linajes de este apellido tienen un origen común. Sus descendientes se extendieron por varias regiones de España. Otros pasaron a América. De las numerosas obras que hemos consultado, solo recoge este apellido la bibliografía "Enciclopedia heráldica y genealógica Hispano-Americana. A. y A. Garcia Carraffa - Repertorio de blasones de la comunidad hispánica ". Por referencias de historiadores de la época y otras averiguadas por Araldis en los archivos registrales de ciudades y otros privados, podríamos afirmar, pero no asegurar, que este escudo u otro muy similar a él, apareció inicialmente desde el siglo XI al XIV. ...

domingo, 28 de abril de 2019

ABEN AIRE, EL BUEN VALÍ DE SARAKUSTA

12. ABEN AIRE, EL BUEN VALÍ DE SARAKUSTA (SIGLO X. ZARAGOZA)
 
Abd al-Rahmán III al Nasir —el primer gran califa de Córdoba, que gobernó entre 912 y 961 — dio unidad al mundo musulmán hispano, eliminando para ello a los distintos focos disgregadores existentes en la Península cuando él se hizo cargo del emirato.
El valle del Ebro constituía uno de esos focos de disensión de modo que decidió acabar con ella, para lo cual organizó un poderoso ejército con el que acudió a Zaragoza alarmado por las noticias de que un musulmán, con ansias de independencia, conocido como Muhammad ben Maxin, pretendía gobernar como independiente en la ciudad y sus tierras aledañas.

La expedición del gran califa cordobés fue absolutamente victoriosa, de modo que tras apoderarse sucesivamente de Calatayud, Alcañiz, Híjar, Belchite y Fuentes de Ebro, entre otras plazas importantes, entró también en Sarakusta, tomando posesión solemne (dice la leyenda) del palacio de la Aljafería, donde ordenó celebrar extraordinarias fiestas, en las que «se corrieron cañas y sortijas, se lancearon toros y se organizaron zambras populares».

Tras conquistar, pacificar y reorganizar la comarca, y antes de regresar victorioso a Córdoba, el califa Abd al-Rahmán III decidió nombrar valí de Sarakusta a Aben Aire, un capitán de su ejército y hombre de su entera confianza, quien, con su acertado y ponderado gobierno, dejó un gratísimo recuerdo en la ciudad. En efecto, a él se atribuye, por ejemplo, la construcción del que sería gran palacio de la Zuda, así como importantes mejoras urbanísticas, a la par que fue muy tolerante tanto con los judíos como con los cristianos, a quienes permitió vivir aislados en barrios propios, estos últimos congregados a la vera de la iglesia de Santa María la Mayor.

La fama y el aprecio de Aben Aire alcanzaron a ser tales, que cuando Sarakusta pasó a manos de los cristianos, la Zaragoza cristiana le dedicaría una calle, a la que vulgarmente se le denominó de Bonaire o Buenaire.

[Sánchez Pérez, José Augusto, El Reino de Aragón, pág. 99.]
 
palacio de la Aljafería
palacio de la Aljafería

Torreón, Zuda, Zaragoza
Torreón de la Zuda, Zaragoza

https://es.wikipedia.org/wiki/Torre%C3%B3n_de_La_Zuda

 
 
http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=11344


https://csic-primo.hosted.exlibrisgroup.com/primo-explore/search?query=creator,exact,%20S%C3%A1nchez%20P%C3%A9rez,%20Jos%C3%A9%20Augusto,AND&sortby=rank&vid=34CSIC_VU1&lang=es_ES&mode=advanced&offset=0

miércoles, 18 de noviembre de 2020

11 DE MARZO.

11 DE MARZO. 

Se dio lectura a varias cartas que se recibieron en este día, después de haber tenido lugar la siguiente deliberación.

La deliberacio dels Senyors diputats e consellers que sia procehit per los dits diputats remetentho a ells de Iur providencia que sia observat lo proces de so metent e degudament exequutar contra tots aquells qui contra la cosa publica e benifici del Principat de Cathalunya han fet fan e faran detriment lesio o derogacio e tracten solliciten e procuren e han tractat sollicitat e procurat qualsevulla coses en dan e prejudici de la dita cosa publica del dit Principat. En aço los senyors archabisbe bisbe e tots los altres ecclesiastichs qui en lo dit consell presents eren consentiren e lur assentiment e consell prestaren citra sanguinem et irregularitatem et seu illos casus quibus homo potest qualitercumque irregularitatem incurrere.

Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders amichs nostres los diputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona sobre la liberacio e instauracio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ venerables nobles egregis magnifichs be amats e verdaders amichs nostres. Ab companyia del noble magnifich amat conseller e camerlench nostre don Johan senyor Dixer per fer a nos reverencia obtenguda licencia del egregi e strenuu capita lo comte de Modica es vengut lo amat e devot majordom nostre Ferrando de Bolea. E per ço com fins siam arribats en aqueixa ciutat de Barchinona havem per nostre servey mester lo dit Ferrando de Bolea vos pregam tant afectuosament com podem dar licencia al dit Ferrando fins aqui siam arribats perque no incorrega en pena del jurament per lo dit Ferrando a vosaltres prestat. E de aço nos fareu singular plaer e servey. Dada en la ciutat de Tarragona a VIIII dies de març del any Mil CCCCLXI - Charles. - R. Vitalis prothonotarius.

Reverendissimos venerables egregis nobles magnifichs be amats e vertaders amichs nostres los diputats de Cathalunya e altres congregats a la liberacio nostra de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos venerables egregis nobles magnifichs be amats e vertaders amichs nostres. Perque en dies passats nos trametes Thomas Benedit per fervos certs de nostres proguessos vehent a present no esser la sua stada necessaria ha pres de nos licencia per retornarsen a vosaltres. E per quant lo dit Benedit en lo carrech que per vosaltres li es stat donat be e diligentment per tant notificantvosho vos pregam carament per nostre amor e respecte lo vullau haver per ben recomenat segons de vosaltres speram. Avisantvos com vuy anam a Vilafrancha e de alli dreta via a aqueixa ciutat de Barchinona. Dada en Tarragona a X de març any Mil CCCCLXl. - Charles. - R. Vitalis prothonotarius.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio deia cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Sus ara haver spetxat lo correu qui la present portara es attes correu de Çeragoça trames per lo Senyor Rey als embaxadors de la dita ciutat lo qual ha aportat una letra del dit Senyor dirigida al vezcomte de Rochaberti e a mi de creença segons en lo traslat de aquella veureu splicadora per los dits embaxadors la qual splicada es aquesta com lo conestable de Navarra es entrat dins lo realme Darago a la Almunia fahent la via Dixer (Híjar, Ixar) per la qual raho lo dit Senyor ha deliberat de exir en persona a la encontra del dit conestable qui ve ab mil e doscents rocins e tres milia pahons. Sa Majestat convoca e aplega les hosts e gents darmes los quals desaplegats havia per la peraula que sa Majestat dada havia al dit Principat e per aquell a mi e a mon exercit e que ells per part del dit Senyor nos intimaven les dites coses a ell e a mi significantnos que gens per tal convocacio de gent darmes nos tinguessen per dit sa Majestat rompre volgues la peraula que dada havia al dit Principat ni encara a don Johan Dixer al qual ne a ses terres dampnificar no entenia e que jatsia sa Majestat sapia nosaltres esser ligats e sens ordinacio de vosaltres no poder fer ni anar avant o atras no resmenys hauria a servey singular en aquest cas lo exercit li volgues valer e ajudar segons per la fealtat (no es que los catalanes sean feos, aunque los hay, significa fidelidad; fidelitat, feel, fidel) erem obligats.
E que de e sobre la dita creença axi splicada nosaltres li volguessem fer resposta per ço que de aquella de continent ells poguessen spatxar al dit Senyor e encara ells qui venen deliberats pertir de mati a bocha dir loy poguessen als quals havem parlat los dits vezcomte e jo que segons per ell es stat dit e encara per lo dit Senyor pensa no es en facultat nostra sobre lur creença poder res delliberar mas que per servir lo dit Senyor de continent les dites coses vos fare correu e a aço ells han mostrat esser contents pregantnos que ah vosaltres treballassem haver vostra resposta quant pus prest poguessem e que crehem que lo dit Senyor vos ne avisara. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Ab la present vos tramet traslat de la dita creença. Dada en Fraga a nou de març any mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Als molt reverends egregis magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. La present jornada vers deu hores de mati es junt hun correu per dona Catherina muller del noble e magnifich don Johan Dixer ab una letra de aquella a mi tramesa e aquella lesta present mon consell es stat deliberat a la dita Senyora fos respost en certa forma segons veure poreu ab lo traslat de aquella lo qual vos tramet dins la present ensemps ab lo traslat de la letra de la dita Senyora a fi que vists los dits traslats per vostres grans reverencies nobleses e magnificencies pus amplament se puixa deliberar axi sobre lo significat de la dita letra com encare sobre qualsevol coses en e per aquell occorrents. En apres lo jorn mateix per quant yo stich provehit que dins aquesta vila hom noy entre que primer de esser aposentat no sia ben scorcollat e si letres porta aquelles registrades vinguen en ma mia me es stat manat hun home qui per los jurats de la vila de Tamerit era trames als magnifichs micer Lorenç Dalgas advocat de la dita vila jurat e a mi embaxador de la ciutat de Çaragoça en poder del qual dins les sabates de aquell son stades trobades dues letres patents la una del Senyor Rey laltra de la dita ciutat les quals segons los kuelars (?) al dit loch de Tamarit son stades trameses en e per la exequucio de les coses deliberades en lo consell reyal dimecres que comptavem vint e sinch del mes proppassat qui fonch sobre la entrada per nosaltres feta en aquell jorn en la dita vila e jatsia per letres mies sien stats avisats de tot lo que dit es e de la raho que ladonchs lo dit micer Lorenç me dona no resmenys per mon descarrech e encara vista ma diligencia me scrivau sius plau la practicha que tinch. E perque vostres reverencies nobleses e magnificencies vegen los motius del dit Senyor per los quals convocava les hosts e les gents darmes del dit regne dins la present vos tramet les dites letres o les copies de aquelles les quals vistes vos placia rescriurem e sobre lo que dich en aquesta e encara en la que a nit passada vos fiu complidament avisarme del que deliberat haureu per lo mester. E la Trinitat Sancta vos
tinga en sa proteccio e guarda. Dada en Fraga a nou de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e de gran providencia senyors los senyors diputats XXVII e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e de gran providencia senyors. Sus ara hora de mig jorn ensemps ab los embaxadors de aquexa ciutat havem haguda resposta molt humana de la Majestat de la Senyora Reyna la qual inseguint ab ses bones ofertes e volent estar a tota ordinacio de aqueix Principat ha deliberat star al consell de nosaltres e dels dits embaxadors de Barchinona e daciavant no passar desitjant en quant se pot compendre tot benifici e repos de aqueix Principat e de aqueixa ciutat. Sperant reciprocament per lo honor de la Majestat del Senyor Rey seu e de la sua posteritat semblant del dit Principat. Tantes humanitats superiors a enteniment de dona ha dites que scriure nos porien e les quals speram referir de peraula. Suplicantvos la present vullau comunicar al consell de aqueixa ciutat prenentla per lur. Data en Vilafrancha dimecres a mig jorn a XI de març any Mil CCCCLXI. - Prest al manament e ordinacio de
vostres reverents egregis nobles e magnifiques savieses los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverends honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Mossenyors molt reverend honorables e de molt gran providencia. Per lo portador he rebuda una letra de vostres savieses vuy que es diluns a set hores pres mig jorn que tenim VIIII de març e de continent dare recapte ab tota diligencia segons voleu e manau en lo contengut en aquella. E ordonau mossenyors ço que de mi vos sera plasent. De Gerona dia e hora dessus dits. - Mossenyors de molt gran providencia a vostra ordinacio e manament apparellat lo diputat local de Gerona.

Presente Petro Perello notario et adjutore ordinario scribanie oficii Deputacionis Generalis Cathalonie et scriptore jurato sub me Bartholomeo Sellent notario et scriba majore dicti oficii et presentibus testibus honorabili Johanne Lull et Anthonio Pujades civibus Barchinone testibus ad premissa adhibitis et assumptis reverendus et honorabiles viri domini frater Anthonius Petrus (A.P.) abbas monasterii beate Marie Montisserrati Ludovicus Divorra miles et Michael Cardona civis Barchinone deputati Generalis Cathalonie residentes Barchinone existentes personaliter in aula consistorii domus Deputacionis dicti Generalis presentis civitatis Barchinone ubi erant et cum eis assistebant honorabiles et magnifici viri domini Petrus de Torrente Ludovicus Xatanli Simeon Sala et *honoratus Çaconomina anno presenti consiliarii dicte civitatis Barchinone. Eratque in dicto loco coram dictis dominis deputatis et consiliariis honorabilis Galcerandus de Ortigiis bajulus dicte civitatis Barchinone. Cuiquidem bajulo dicti domini deputati organo et voce dicti reverendi abbatis alterius eorum dixerunt hec verba vel similia in efectu. Mossen Batle com per deliberacio de nosaltres diputats e de nostre consell elegit en virtut de la comissio feta a nosaltres per la general cort de Cathalunya derrerament convocada en la ciutat de Leyda ab lohacio e approvacio del honorable consell de la present ciutat de Barchinona sia provehit que sia observat lo proces de so metent e degudament exequutar contra tots aquells qui contra la cosa publica e benefici del Principat de Cathalunya han fet fan e faran detriment lesio e derogacio e tracten solliciten e procuren e han tractat sollicitat e procurat qualsevulla coses en dan e prejudici de la dita cosa publica del dit Principat segons en lacte de la dita delliberacio es mes largament contengut. E com contra lo noble mossen Galceran de Riquesens governador de Cathalunya delat de moltes coses per ell fetes e attemptades contra la cosa publica e benefici del dit Principat e en prejudici de les constitucions e libertats de aquell se haja procehir juxta forma de la dita liberacio e sia perill de fuga del dit governador per la qual fuga lo efecte de la dita deliberacio seria frustrat en ell per tant nosaltres dits diputats per exequucio de la dita delliberacio requirim a vos dit mossen Batle en virtut del sagrament e homenatge per vos prestats de obtemperar e exequutar tota dilacio consell e consulta cessants totes e qualsevol requestes per nosaltres o part nostra a vos fahedores que de continent sens alguna dilacio ab aquella companyia de gents que a vos sera vista necessaria per bona expedicio de aquesta cosa aneu al loch de Molins de Reig hon se diu lo dit mossen Galceran de Requesens esser e aquell ab molta diligencia cureu haver e pendre a vostres mans e pres lo ameneu en la present ciutat de Barchinona (falta el punto) E si per ventura lo dit Governador fugia lo seguireu ab so de via fors fins lo hajau a mans vostres. Encara mes vos requerim que si o no poguessets haver lo dit mossen Requesens vos assegureu de sos bens per que occultar nos puxen. E en tot aço vos requirim entenau de continent sens dilacio alguna. Quaquidem requisicione per dictos dominos deputatos facta dicti domini consiliarii civitatis Barchinone ibidem ut premittitur presentes dixerunt dicto honorabili baiulo (bájulo; batlle, balle; baile) talia vel simili verba. Nosaltres mossen Batle queus consellam façats e compliscats la dita requesta a vos per los dits senyors diputats feta. Quibus sic dictis et prolatis dictus honorabilis dominus baiulus respondendo dixit se paratum adimplere requisita per dictos dominos deputatos et consulta per dictos dominos consiliarios civitatis Barchinona et cetera.

A este requirimiento siguen otros dos a igual objeto contra Juan Pages vicecanciller, el honorable Jaime Pau, ambos consejeros reales, mosen Juan de Muntbuy, Jaime Ferrer y otros: los que se despacharon al propio tiempo que las siguientes cartas.

Al molt magnifich mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Mossen molt magnifich. Com per algunes coses de molta importancia sia necessari nosaltres parlar ab vos per tant vos dehim e encarregam que romanint los altres vostres companyos de la embaxada vos vista la present vingau a nosaltres ab molta cuyta e noy haja falla alguna. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als capitans e conestables assoldejats per lo dit Principat aon se vulla sien als quals les presents seran presentades saluts.
En virtut del sagrament per vosaltres prestat de servir lo dit Principat vos requerim que ab les gents de vostres capitanies e conestables segueschau lo honorable En Galceran Dortigues balle de Barchinona exhibidor de la present e stigau a tota sa ordinacio e en aço no haja falla. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Lo honorable mossen Pere Berenguer Sort cavaller qui es acordat per home darmes va aqui per servir lo exercit. Placieus haverlo per recomenat e appellarlo en vostres consells car home es de disposicio per aquest negoci e ha experiencia de aquests afers que en tant lo seu consell no pot sino al dit negoci aprofitar. E tingaus la Sancta Trinitat molt egregi senyor en guarda sua. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als capitans e conestables assoldadats per lo dit Principat que de present se troben en la vila de Sent Boy saluts.
En virtut del jurament e homenatge per vosaltres prestat de servir lo dit Principat vos requirim que de continent vista la present ab vostres gents vingau a la Maçanera e seguischau lo honorable En Galceran Dortigues batlle de Barchinona e sino era passat lo sperau aqui e si passat era lo segueschau e façau lo que per ell vos sera dit e stigau a sa ordinacio. E de continent partiu molt cuytadament et sens triga alguna. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

A la illustre Senyora dona Beatriu relicta del illustre Senyor don Henrich infant de Arago.
Illustre Senyora. Per alguns sguarts concernents servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e honor de vostra Senyoria es deliberat la dita Senyoria vostra per lo present deverse abstenir e sobreseure passar de Vilafrancha ença com lo contrari portaria inconvenients e dan no poch los que en aquesta per bon e degut respecte obmeteu. Placia donchs a vostra Senyoria satisfer en aquesta nostra deliberacio feta ab gran necessitat e consideracio. E aço Senyora Illustra haurem en gran complacencia e gracia la qual no duptam de vostra Senyoria obtenir puys contraria deliberacio no poriem bonament tollerar. La Sancta Trinitat lllustre Senyora vos haja en sa bona guarda. Scrita en Barchinona a XI de març del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
- De vostra Senyoria devots servidors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Als magnifichs e molt savis senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Magnifichs e molt savis senyors. Per correu que aquesta nit vos havem trames vos havem certificats de la deliberacio nostra que la lllustrissima Senyora

Reyna sia per vosaltres de part nostra aconsellada li placia no passar de Vilafrancha ença segons per nostra letra vist haureu. Ab la present vos dehim que si per ventura la dita Senyora Reyna delliberaba no star al dit nostre consell e de la ciutat de Barchinona qui sobre aço semblantment la aconsella e de fet la dita Senyora venia de Vilafrancha ença que vosaltres senyors per part nostra e de aquest Principat digau publicament als qui venen ab la dita Senyora axi com son don Johan archabisbe de Çeragoça mestre de Muntesa visrey de Sicilia e altres que lo dit Principat e ciutat zelant lo honor e servey del Senyor Rey e de la dita Senyora benifici e repos del dit Principat han suplicat e consellat fos de merçe sua ordenar no acostarse pus prop de Vilafrancha la qual cosa a la dita Senyora no plau fer ne al dit consell star ans passa avant e per tant vosaltres intimants les dites coses los significau la dita supplicacio e consell. E si de no observancia los ne provenen perills e inconvenients que lo dit Principat ne sia scusat e venguen a tot lur carrech. E de aço fareu levar carta publica. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per quant lo Senyor Primogenit deu intrar dema Deu volent en aquesta ciutat e speram de moltes coses parlar ab la sua Senyoria e perque havem a conferir de moltes coses ab lo magnifich don Johan Dixer vostre nebot qui es aci attes no podem respondreus stesament a moltes coses que per vostres letres nos dehim ab la present solament vos trametem la resposta que havem deliberat esser feta a la requesta queus es presentada per los missatgers de la ciutat de Çeragoça la qual resposta donareu continuar per lo notari qui es stat rebedor de la requesta. E aço havem deliberat se faça de continent perque los dits missatgers nos maravellasen de la triga e nous constituissen en culpa per aquella. Apres Deu volent e molt prest haureu resposta a totes les altres coses. E sia la Sancta Trinitat en guarda vostra. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Los dits Regent la vegueria de Barchinona e egregi Capita jatsia largament (hajeu) hajen satisfet a una requesta asserta per part dels honorables jurats de la ciutat de Çaragoça per los dits honorables don Lorenç Alguas (Dalgas, Algas) e don Anthon de Angusolis asserints dels dits honorables jurats haver potestat feta no resmenys a la pretesa requesta per part dels reverends noes e magnifichs diputats del regne de Arago e dels dits honorables jurats feta la qual comence Per causa de la et cetera dihen que si per los dits asserts requirents es degudament considerat com se creu lo proces de so metent per causa de la detencio de la persona del lllustrissimo don Charles primogenit de Arago et de Sicilia et cetera e per inseguir e haver los mals consellans la Majestat reyal iniciat e los quals gravissimos crims han comesos axi dins lo Principat com alias no es stat per derogar en res als furs libertats e privilegis del regne de Arago ne per privar o dampnificar algu indegudament mas per satisfer a la fidelitat a la reyal corona deguda la qual los cathalans han molt cara com la vida en la qual los aragonesos e altres subdits e vassalls de la reyal corona han per semblant comu participi la qual cosa ben considerada deu esser e es conforme a la voluntat de la Majestat del Senyor Rey donchs no deu esser greu als dits asserts requirents la entrada e statge qui de present se fa per lo dit exercit en la vila de Fraga com no sia fet a injuria de algu mas per exequucio del dit proces de so metent lo qual no ha compliment e per exequucio de coses degudes e pertinents e a lahor de nostre Senyor Deu servey de la reyal corona e repos no solament del Principat de Cathalunya mas de tots los regnes e terres de la Majestat reyal les quals coses encara que la liberacio del dit lllustrissimo Primogenit sia subseguida perque sien degudament compostes requeren alguna triga la qual no porta dan al dit regne de Arago ne als poblats en la vila de Fraga com sia stada tots temps la intencio del dit Principat e de present es e sera que sia integrament satisfet a qualsevol qui dampnificat sia e complidament pagades totes vitualles e altres coses que per los del dit exercit sien preses e comprades. E per tant stants e perseverants en la resposta contengudes ja feta e denegades totes e sengles coses en la dita asserta requesta contengudes donen la present lo dit Regent la vagueria e Capita requerint et cetera.

Als molt nobles magnifichs honorables e savis mossenyors los quinze elets per lo bras militar del comdat de Rossello residents en Perpinya.
Molt nobles magnifichs honorables e savis mossenyors. A noticia nostra son pervengudes algunes diferencies novament suscitades sobre la intervencio de alguns del stament militar en les congregacions si aqui ne convenia fer per causa de les coses que occorrien sobre la liberacio del Illustrissimo Senyor Primogenit. Les quals diferencies han importat a nosaltres grandissima molestia e congoixa car en qualsevol temps les diferencies no deuen esser ab plaer sentides e molt menys en aquest temps en lo qual maximament totes diferencies deuen haver repos quant grans que sien e specialment totes les particulars e tals com son aquestes provenints per voluntat de entrevenir e fer benifici en lo negoci de la dita liberacio la qual concerneix tant la utilitat publica de tot lo Principat.
E per ço per donar repos a les sobredites diferencies havem deliberat pregar a vosaltres e quant pus stretament podem vos pregam e encarregam vullau totes diferencies apartar e tolre e encara totes les coses e causes que raho e occasio porien donar a diferencies. E si convendra o sera necessari tractar de negocis congregarse per aquells vos pregam no sien repellits de intervencio de tal congregacio los del stament militar qui entrevenir hi vullen car si eren en la cort hi entrevendrien e majorment com attesa la liberacio ja obtenguda del dit Illustre Primogenit solament se haja es dega entendre en plaers e solaçes. E pus repos se ha hagut de la principal empresa tots devem apartar occasions e causes de diferencies e axi afectuosament pregam ho vullen fer vostres nobleses magnificencies e savieses. Les quals la Sancta Trinitat haja en guarda sua. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor et cetera.
Honorable senyer. Donau a mossen Arnau Guillem Pastor veguer de Barchinona cent florins dor per bestreta e occorriment de son salari e meteu los dits cent florins en vostre comte. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable En Galceran Dortigues balle de Barchinona.
Mossen batlle. La present es per notificarvos que si no trobareu lo Governador en casa sua que proveeschau en guardar e cerquar casa de hun quis diu En Bofill hostaler o qui te casa en la vila de Molins de Reig car nosaltres som certificats que lo dit Governador staria amagat en la dita casa. E mes som certificats que en la dita casa hauria citges (como Sitges) graners e altres lochs secrets e molt amagats per star celat lo dit Governador. Perqueus requirim en virtut del jurament per vos prestat que ab molta diligencia cerqueu e investigueu los lochs secrets de la dita casa e proveeschau en totes maneres que hajau lo dit Governador a vostres mans. Feu en la cosa segons de vos se confia. Dada en Barchinona a XI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

FIN DEL TOMO DÉCIMOQUINTO DE LA COLECCIÓN, SEGUNDO DEL LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA EN TIEMPO
DE DON JUAN SEGUNDO.

domingo, 28 de junio de 2020

359. BENEDICTO XIII RECIBE A LOS EMISARIOS DEL CONCILIO DE CONSTANZA + BIBLIOGRAFÍA

359. BENEDICTO XIII RECIBE A LOS EMISARIOS DEL CONCILIO DE CONSTANZA (SIGLO XV. PEÑÍSCOLA)

Benedicto XIII, el Papa Luna

El Cisma de Occidente se hallaba en pleno apogeo. Existía un papa en Roma —Gregorio XII— y existía
teóricamente otro papa de Avignon, residente ahora en Peñíscola —Benedicto XIII—, situación que se agravó con el nombramiento de un tercero por los cardenales reunidos en Pisa (1409)
—Alejandro V—, contestado por los dos anteriores y que no contó tampoco con el apoyo de los monarcas europeos.
 
Poco a poco se fue imponiendo la tesis de solucionar el problema a través de un concilio que, con el apoyo del emperador Segismundo —«abogado y defensor de la Santa Iglesia»— acabó reuniéndose en Constanza y trabajó entre 1413 y 1417, finalizando su tarea con el nombramiento de un papa único:
Martín V (1417-1431). La solución de Constanza dio al poder temporal de los monarcas una autoridad moral y efectiva ante los cleros nacionales respectivos que antes no poseían y dando paso, asimismo, a un nuevo tiempo histórico, el de los concordatos. Hasta aquí son datos históricos, pero la situación dio lugar a anécdotas y leyendas de todo tipo, de modo que Peñíscola y el aragonés don Pedro de Luna han entrado de lleno en el mundo legendario.
 
En estos momentos, para que Benedicto XIII compareciera ante el Concilio de Constanza, se redactó la
correspondiente citación en noviembre de 1416, que fue hecha pública y fijada en todos los pueblos del dominio de la Orden de Montesa cercanos a Peñíscola, para que fuera de común conocimiento.
Pero, además, don Pedro de Luna recibió en su castillo-fortaleza de Peñíscola a la comisión encargada de la citación.
 
Tras hacerles esperar algunos días, el 21 de enero de 1417 el sobrino de Benedicto XIII, a su vez jefe de la
guardia del castillo, condujo a los dos monjes encargados de la misión al salón de audiencias, cubierto de tapices y alfombras, lo que daba mayor solemnidad al momento. Llegó por fin el Papa Luna. El instante fue tenso, máxime cuando éste, al ver a los emisarios vestidos absolutamente de negro, en señal de luto por el Cisma, exclamó sonoramente: «¡Ya están aquí los cuervos del concilio!».
Parece ser que uno de ellos, sin perder la compostura, le contestó:
«Cuervos somos; por eso venimos al olor de carne muerta».
 
[Simó Castillo, Juan B., Pedro de Luna, el papa de Peñíscola, pág. 163.]

 

III. BIBLIOGRAFÍA
 
AGUADO BLEYE, Pedro (1987), Santa María
de Salas en el siglo XIII. IEA, Col. «Rememoranzas», 1. Huesca.
ALBIAC SEBASTIÁN, Gabriel (1991),
Nonaspe, «la vileta regalada». Grupo Cultural Caspolino. Caspe.
ALDA TESÁN, Jesús (1938), Los
orígenes de Aragón, según la leyenda, «Aragón», 150 (Zaragoza).
ALDEA GIMENO, Santiago (1980), «Cuentos
y leyendas (1). Aproximación al folklore del Bajo Aragón», en
Cuadernos de Estudios Caspolinos, IV (Caspe), 69-81; — (1982),
«Cuentos y leyendas del área de Caspe. Análisis y textos», en
Cuadernos de Estudios Caspolinos, VII (Caspe), 9-77.
ALEJOS PUIG IZQUIERDO, Fidel (1988), La
Iglesuela del Cid. Puente hidalgo entre Teruel y Castellón. Vinaroz.
ALTABA ESCORIHUELA, José (1987),
Cantavieja y su baylía. Castellón.
ANDOLZ, Rafael (1981a), «Dichos y
hechos del Altoaragón. El salto del Roldán», en Folletón
Altoaragón, 20 (Huesca); — (1981b), «Dichos y hechos del
Altoaragón. Mascún misterioso», Folletón Altoaragón, 22
(Huesca), VIII; — (1982), «Dichos y hechos del Altoaragón. La
leyenda de Lanaja», Folletón Altoaragón, 59 (Huesca), VIII;
(1987), «La peña de San Martín»,
Cuadernos Altoaragoneses, 36 (Huesca);
(1989a), «El primer almogábar»,
Cuatro Esquinas, noviembre (Huesca), 44-45;
(1989b), «La piedra del Moro»,
Cuadernos Altoaragoneses, 103 (Huesca);
(1994), Leyendas del Pirineo para niños
y adultos. Editorial Pirineo, Huesca.
ANDRÉS, Federico (1896), «Tradiciones
turolenses», Heraldo de Teruel, 11 (Teruel), 34; — (1896), «El
portal de la traición», Miscelánea Turolense, 20 (Teruel),
386-387.
ANDRÉS DE UZTARROZ, F. de (1644),
Chronología de las Imágenes aparecidas de Nuestra Señora en el
Reino de Aragón. Zaragoza.
ANSÓN, Francisco (1995), Los milagros
de la Virgen del Pilar. Tibidabo, Barcelona. ARCO GARAY, Ricardo del
(1947), Reseña histórica de la villa de Ejea de los Caballeros.
Ejea. ATRIÁN, Miguel (1882), «La mancha de sangre», Revista del
Turia, 30 (Teruel), 381. AYERBE, Salvador María de (1931), A través
del Somontano... Huesca.
AZAGRA MURILLO, Víctor (1982), «La
Fuente del Beso», Heraldo de Aragón (Zaragoza, 14 de febrero); —
(1985), «Las seis ocas de Daroca», Heraldo de Aragón (Zaragoza, 24
de marzo), p. 44; — (1987), Cosas nuevas de la Zaragoza vieja.
Librería General, Zaragoza.
AZNÁREZ, Juan Francisco (1985), «San
Indalecio y el Alto Aragón», El Pirineo Aragonés, 5286 (Jaca).
BALAGUER, Víctor (1885), El monasterio
de Piedra; Las leyendas de Montserrat; Las cuevas de Montserrat.
Madrid; — (1896), Instituciones y reyes de Aragón. San Juan de la
Peña. Madrid; — (1899), Historias y Leyendas. Madrid.
BALAGUER SÁNCHEZ, Federico (1958),
«Alusiones de los trovadores al pseudo Alfonso el Batallador»,
Argensola, 33 (Huesca), 39-47.
BALLARÍN CORNEL, Ángel (1972),
Civilización pirenaica. La Editorial, Zaragoza. BELTRÁN, José
(1929), Tradiciones y leyendas de Daroca. Imp. Hospicio Provincial,
Zaragoza; — (1945), «Con D. Antonio te topes. (Tradición)»,
Aragón, 193 (Zaragoza), 40; — «El caballero de la espuela»,
Aragón, 194 (Zaragoza), 51-52.
BELTRÁN MARTÍNEZ, Antonio
(1968-1973), De nuestras tierras y nuestras gentes. Zaragoza; —
(1979), Introducción al folklore aragonés. Guara, Zaragoza; —
(1990), Leyendas aragonesas. Everest, León.
BERNAL Y SORIANO, José (1880),
Tradiciones históricas religiosas de todos los pueblos del
arzobispado de Zaragoza. Zaragoza.
BLANCAS, Jerónimo de (1641),
Coronaciones de los ... reyes de Aragón. Diego Dormer, Zaragoza; —
(1879), Comentarios a las cosas de Aragón. Ed. M. Hernández,
Zaragoza.
BLASCO, Cosme (1875), Historia de Jaca.
Imp. Pérez, Huesca.
BLASCO DE LANUZA, Vincencio
(1619-1622), Historias eclesiásticas y seculares de Aragón.
Zaragoza.
BORDEJÉ, Federico (1931), «La mora
encantada», Aragón, 69 (Zaragoza), 120-122. BOSCH VILÁ, Jacinto
(1959), Historia de Albarracín y su sierra. II: Albarracín
musulmán.
Teruel.
BRIZ MARTÍNEZ (1620), Historia de la
fundación y antigüedades de San Juan de la Peña.
Zaragoza.
BRUFAU SANZ, Mª Pilar (1964), «De las
leyendas alto-aragonesas», Aragón, 270 (Zaragoza), 4-5; — (1965),
«El tesoro de la reina mora», Aragón, 276 (Zaragoza), 6.
BURGUES, José PP. (1989), Religiosidad
popular en Torrecilla de Alcañiz. IET, Teruel. CABANES PECOURT, Mª
Desamparados (1991), «Dietari del capellá d’Alfons V el
Magnanim». Col. Textos medievales, 85. Anubar, Zaragoza.
CARDÚS LLANAS, José (1971-9174),
Turismo altoaragonés, tomos III, IV, V, VI. Heraldo de Aragón,
Zaragoza.
CARUANA Y GÓMEZ DE BARREDA, Jaime
(1951), «Los puentes de Teruel», Teruel, 3 (Teruel), 35-65;
—(1952), «Alfonso II y la conquista de Teruel», Teruel, 7
(Teruel), 97-140; — (1955), «El castillo de Alcañiz», Teruel, 13
(Teruel), 5-116; — (1965), Relatos y tradiciones de Teruel.
Perruca, Teruel.
CASACUBERTA, Joseph Mª de (1926),
Jaime I: Crónica. Barcelona.
CASTILLÓN CORTADA, Francisco (1974),
El santuario de la Virgen de la Alegría de Monzón. Ayuntamiento de
Monzón, Zaragoza; — (1982), «San Ramón, de Capella», Folletón
Altoaragón, 62 (Huesca), XII-XIII; — (1989), El castillo de
Monzón. Librería General, Zaragoza.
CAYUELA, Arturo (1946), Nuestra Señora
de Veruela. Ed. Vicente Ferrer, Barcelona. CELMA ALCAINE, Enrique
(1953), «Los monteros reales del Batallador. Leyenda chesa»,
Aragón, 229 (Zaragoza), 8-9.
CHARLO BREA, Luis (1984), Crónica
latina de los Reyes de Castilla. Cádiz. CIRUELO, Pedro, Historia de
los Corporales de Daroca. Daroca, s.d.
CONTE OLIVEROS, Jesús (1968), Historia
de Abiego. Zaragoza.
CÓRDOBA Y FRANCO, Francisco Javier
(1981), Manlia y Mallén. Breves apuntes sobre su origen, su historia
y sus gloriosas tradiciones. Ayuntamiento de Mallén, Zaragoza.
CORRAL LAFUENTE, José Luis (1983),
Historia de Daroca. Zaragoza.
D’ABADAL I VINYALS, Ramón (1952),
«El comte Bernat de Ribagorça i la llegenda de Bernardo del
Carpio», Estudios dedicados a Menéndez Pidal, 3, 463-487; —
(1955), Catalunya carolingia, III. Els comtats de Pallars i
Ribagorça. Barcelona.
DEL TER, Armando (1983), «Recopilación
de leyendas especialmente de la Alta Montaña», Folletón del
Altoaragón, 92 (Huesca).
DELER, Pascual (1989), «Tradición
celdana: Zaida», Xiloca, 3 (Calamocha), 243-246. DELGADO ECHEVERRÍA,
Jesús (1976), El Derecho aragonés. Alcrudo Editor. Zaragoza. DIAGO,
Fray Francisco (1599), Historia de la Provincia de Aragón de la
Orden de Predicadores. Barcelona.
DOMÍNGUEZ LASIERRA, Juan (1984-1986),
Aragón legendario. (2 vols.), Librería General, Zaragoza.
DORMER, D. J. (1639), Dissertaciones
del martirio de Santo Dominguito. Roma; — (1680), Progresos de la
Historia en el Reino de Aragón y elogio de Jerónimo Zurita, su
primer cronista. Zaragoza.
DUESO LASCORZ, Luzía (1985), Leyendas
de l’alto Aragón. Consello d’a Fabla. Huesca;
(1985), «Leyenda de Roderico de Mur y
María (Graus)». Programa de Fiestas. Graus.
EL JUGLAR DEL ARRABAL (1953), «Leyenda
del trovador», El Cruzado Aragonés, 50 (Barbastro).
ESPAÑOL MUZÁS, Ignacio (1954),
Historia de Binaced. Huesca.
ESTEBAN ABAD, Rafael (1959), Estudio
histórico-político sobre la ciudad y comunidad de Daroca. Teruel.
FACI, Roque Alberto (1739 y 1750),
Aragón, Reyno de Chisto y dote de María Santíssima.
Reimp. de 1979. DGA, Zaragoza.
FATÁS CABEZA, Guillermo (1986), Zuera.
Zaragoza; — y otros (1988), Aragón en el mundo. CAI, Zaragoza.
FERNÁNDEZ ACÍN, M. D. (s. a.), «Los
restos de un apóstol descansan en Castiello de Jaca», Jacetania, 93
(Jaca).
FERRER Y RECAX, Joseph Felipe (1790),
Idea de Exea. Pamplona.
FERRER VILLA, Escolástico (1980),
«Rutas turísticas, 2. Ibieca», Folletón Altoaragón, 2 (Huesca),
3.
FIERRO, Lucián de (1985), «La Coba
los Moros», Programa de Fiestas. Graus. FOZ, Braulio (1848),
Historia de Aragón. (5 vols.), Roque Gallifa. Zaragoza.
FUENTE, Vicente de la (1877-1879), Vida
de la Virgen María con la historia de su culto en España. (2
vols.), Montaner y Simón, Barcelona; — (1884-1886), Estudios
críticos sobre la historia y el derecho de Aragón. (3 vols.), M.
Tello, Madrid; — (Reed. 1969),
Historia de la siempre augusta y
fidelísima ciudad de Calatayud. CAI, Zaragoza. FUERTES Y BIOTA,
Antonio (1654), Historia de Nuestra Señora del Pilar. Zaragoza.
GARCÉS ABADÍA, Máximo (1992), La
villa de Sos del Rey Católico. Parroquia de San Esteban, Ejea.
GARCÍA CIPRÉS, Gregorio (1910),
«Infanzones de Aragón. Los Aysa», Linajes de Aragón, 1, 56-59; —
(1911), «Ricos hombres de Aragón. Los Luna», Linajes de Aragón,
II, 44-47; 65-70; 85-87; 144-145; 165-167; 184-188; 207-209; 243-249;
(1911), «Ricos hombres de Aragón. Los
López de Gurrea», Linajes de Aragón,
405-411; 422-424; 441-443; — (1913,
4), «Los Borja», Linajes de Aragón, 81-98;
(1915, 6), «Los Foces, ricos-hombres
de Aragón», Linajes de Aragón, 421-436.
GARCÍA REPULLÉS, Mariano (1892), «El
castillo del Mallo», Miscelánea Turolense, 9 (Teruel), 150-151.
GARI, Ángel (1977), «La tradición
pagana», en Alto Aragón, dirigida por Alfonso de Urquijo, pág. 37.
GELLA ITURRIAGA, José (1972),
Romancero aragonés. El Noticiero, Zaragoza. GIL ATRIO, Cesáreo
(1954), Alcorisa y sus tradiciones. Alcorisa.
GIRONELLA, Joaquín (1980), «De
nuestras antiguas costumbres y tradiciones. La fiesta de Nª Sª del
Rosario», Folletón Altoaragón, 2 (Huesca), 2; — (1980), «El
servidor de Dios, Benito Larrás», en Folletón Altoaragón, 3,
Huesca.
GISBERT, Salvador (1882), «Glorias de
la Provincia. Miguel de Bernabé», Revista del Turia, 23, (Teruel),
299-300; 25, 325-328; — (1882), «La loca de Montalbán», Revista
del Turia, 31 (Teruel), 394-396; 32, 406-407; 34, 433-435; 35,
446-447;
(1884), «Glorias de Teruel. Los dos
hermanos Gombalte», Revista del Turia, 13 (Teruel), 5-7; — (1884),
«Con don Antón te topes», Revista del Turia, 21 (Teruel), 12-13 y
22 (Teruel), 12-14; — (1896), «Tradiciones turolenses. La leyenda
de Villel», Heraldo de Teruel, 2 (Teruel), 3-4.
GÓMEZ DE VALENZUELA, Manuel (1980), La
vida cotidiana en Aragón durante la Edad Media. Librería General,
Zaragoza.
GONZÁLEZ BUENO, V. (1980), «La
leyenda del monasterio de Piedra», Zaragoza, 19 (Zaragoza), 27-28.
GUALLAR, Santiago (1938), «Nª Sª de
Magallón en los montes de Leciñena», Aragón,
158 (Zaragoza), 204-209; — (1940),
«Nuestra Señora del Olivar», Aragón, 165
(Zaragoza), 30-35.
GUITART APARICIO, Cristóbal (1976),
Castillos de Aragón (2 vols.). Lib. General, Zaragoza. HUICI,
Ambrosio (1915), Las crónicas latinas de la reconquista, II.
Valencia.
IGLESIAS COSTA, Manuel (1980), Roda de
Isábena. Jaca; — (1988a), «La canción del conde Bernardo»,
Cuadernos Altoaragoneses (Huesca); — (1988b), «La condesa
traidora», Cuadernos Altoaragoneses, 66 (Huesca), VI; — (1988c),
«La leyenda del barón de Espés», Cuadernos Altoaragoneses», 76
(Huesca), VI.
LACARRA, José María (1971), Vida de
Alfonso el Batallador. CAZAR, Zaragoza.
LAFARGA CASTELLS, Joaquín, «Don
Guillén de Alcalá (Factor del alumbramiento más iluminado de la
historia)», Cuadernos Altoaragoneses, 47, Huesca (1987), p. VIII.
LALANA, Francisco (1989), Historia de
el monasterio real de Sancta Christina de Summo Portu de Aspa. IEA,
Huesca.
LA RIPA, Domingo (1675), Defensa
histórica por la antigüedad del reyno de Sobrarbe. Zaragoza; —
(1685-1688), Corona real del Pirineo establecida y disputada (2
vols.). Herederos de D. Dormer, Zaragoza.
LASALA NAVARRO, Gregorio (s. a.),
Historia de la Muy Noble, Leal y Antiquísima villa de Híjar. Ochoa,
Logroño.
LASARTE, José A. (1981), Urrea de
Jalón. De la Prehistoria al siglo XIX. Lib. General, Zaragoza.
LÁZARO POLO, Francisco (1992), El
bardo de la memoria. Historias y leyendas turolenses.
Diputación Provincial, Teruel.
LEANTE GARCÍA, Rafael (1889),
Santuarios, ermitas e iglesias no parroquiales, consagradas a la
Santísima Virgen en este obispado [de Jaca]. Lérida.
LONGÁS BARTIBAS, Pedro (1911), Ramiro
II el Monje y las supuestas Cortes de Borja y Monzón de 1134.
Santoña.
LÓPEZ DE AYALA Y DEL HIERRO, Jerónimo
(1886), La Campana de Velilla. Disquisición histórica acerca de
esta tradición. Madrid.
LÓPEZ NOVOA, Saturnino (1861),
Historia de la muy noble y muy leal ciudad de Barbastro. Imp. Pablo
Riera, Barcelona. (Reed. de 1981, Soc. Mercantil y Artesana de
Barbastro. Zaragoza).
LUSTONO, E. DE, «La conquista de
Jaca», en El Pirineo Aragonés, 3 (Jaca, 1882). MADRE CASORRÁN,
Jesús E. (1982), «La ermita de San Gregorio», Zaragoza, 34
(Zaragoza), 29-30.
MAGALLÓN, Manuel (1903-1904),
«Colección diplomática de San Juan de la Peña».
Anexos RABM, apéndice 13, 44-48.
MARCUELLO CALVÍN, José Ramón (1996),
Mitos, leyendas y tradiciones del Ebro. Zaragoza. MARTENE, Edmund
(1717), Thesaurus novus anecdotorum. París.
MARTÍNEZ CALVO, Pascual (1985),
Historia de Montalbán y la comarca. Zaragoza; — (1987) Historia de
Aliaga y su comarca. Zaragoza; — (1992), Historia de Castellote y
la comarca. Perruca. Teruel.
MARTÍNEZ Y HERRERO, Bartolomé (1866),
Sobrarbe y Aragón. Zaragoza.
MARTÍNEZ ORTIZ, José (1957), «Noticia
y descripción de la ciudad de Teruel contenida en un anónimo
manuscrito del siglo XVIII», Teruel, 17-18 (Teruel), 5-41.
MENÉNDEZ PIDAL, Ramón (1955), Primera
Crónica General. Madrid.
MONER Y DE SISCAR, Joaquín Manuel
(1876), Historia de Tamarite, Fonz; — (18781880), Historia de
Ribagorza, desde su origen hasta nuestros días. (5 vols.), Fonz.
MONTERDE JUSTE, Eusebio (1989), «La
villa de Báguena, orígenes, historia y generalidades», Xiloca, 3,
74-77.
MUNTADAS, Juan Federico (1995), El
monasterio de Piedra. Zaragoza (10ª ed.).
MUR SAURA, Ricardo (1990), «Istoria de
la muller dormita, en a balle Tena», Fuellas,
80, 16; — (1991), Geografía medieval
del voto a san Indalecio. DGA, Zaragoza.
NÚÑEZ Y QUÍLEZ, Cristóbal (1691),
Antigüedad de la nobilísima ciudad de Daroca. Dormer, Zaragoza.
OLIVÁN BAILE, Francisco, (s. a.),
Daroca, ciudad del Santo misterio. CAZAR, Zaragoza. OLIVERA, Gonzalo
(1910), «Reino de Sobrarbe», Linajes de Aragón, I, 19-20, 34-36,
51-
53, 69-71, 84-86, 99-102; — (1911a),
«Reyes de Sobrarbe», Linajes de Aragón, II,
21-22; — (1911b), «Condado de
Aragón», Linajes de Aragón, II, 26-29; — (1911c)
«Reyes de Aragón», Linajes de
Aragón, II, 41-43, 61-62.
ORÚS, Mariano (1953), «El puente del
Diablo», El Cruzado Aragonés, 43, 45, 47, 49,
50, 51 (Barbastro).
PALACIOS MARTÍN, Bonifacio (1975), La
coronación de los Reyes de Aragón, 1204-1410.
Anubar, Valencia.
PALLARÉS, Matías (1908), «Don
Pelegrín de Atrocillo, señor de Alcañiz», BHGBA,
I.II (Alcañiz), 20-22.
PAPEBROCH, D. (1688), Acta Sanctorum.
Mai VII. Antwerpen.
PARDO Y SASTRÓN, Salvador (1883),
Apuntes históricos de Valdealgorfa. Su templo y sus cofradías.
Bilbao. (Reimp. 1991, Zaragoza).
PEDRO ALFONSO (1980), Disciplina
clericalis. Introducción y notas de Mª Jesús Lacarra. Trad.
Esperanza Ducay. Zaragoza.
PÉREZ GIL, Miguel Ángel (1995), El
habla, historia y costumbres de Oseja y Trasobares.
Diputación Provincial. Zaragoza.
PÉREZ URTUBIA, Teófilo (1978), «La
cueva Bayona», Heraldo de Aragón (10 de octubre). PERRIER, J. L.
(1926), Le siège de Barbastre. París.
PRÍNCIPE DE VIANA, Carlos (1971),
Crónica de los Reyes de Navarra. Ed. J. Yanguas y Antonio Ubieto.
Anubar, Valencia.
RAYNOUARD, François (1816-1821), Choix
des poésies originales des troubadours. París. RINCÓN, Wifredo y
ROMERO, Alfredo (1982), Iconografía de los santos aragoneses.
Librería General (2 vols.), Zaragoza.
RISCO, P. (1775), España Sagrada, vol.
30 (Madrid), 400-408.
RUBIO CARDIEL, José Mª (1949), «La
conquista de Villel y aparición de Nª Sª de la Fuensanta»,
Teruel, 1 (Teruel), 119-143.
SALANOVA ORUETA, Daniel (1986),
Historia de la villa de Tobed. Heraldo de Aragón, Zaragoza.
SALAS, Jaime de (1982), «La leyenda de
Monte Perdido», Folletón Altoaragón, 50 (Huesca), XV.
SALAS PÉREZ, Antonio (1985), Caspe y
la historia del Compromiso (2ª ed.), Autor, Caspe.
SÁNCHEZ PÉREZ, José Augusto (1943),
El culto mariano en España. Tradiciones, leyendas y noticias
relativas a algunas imágenes de la Santísima Virgen. CSIC, Madrid;
— (1956), El Reino de Aragón. Saeta, Madrid.
SARTHOU CARRERES, Carlos (1938), «La
leyenda romántica de Piedra», Aragón, 158 (Zaragoza), 217-218.
SAS, Antonio (1797), Compendio
histórico de los reyes de Aragón, desde su primer monarca hasta su
unión con Castilla (2 vols.). Imp. Real, Madrid.
SATUÉ OLIVÁN, Enrique (1995), El
Pirineo contado. Autor, Zaragoza. SEBASTIÁN, F., «Morés. Fiestas
de San Félix». Programa de Fiestas, 1982.
SERRANO DOLADER, Alberto (1993), Guía
mágica de la provincia de Teruel. Ibercaja, Zaragoza; — (1994),
Historias fantásticas del viejo Aragón. Mira, Zaragoza; — (1996),
El Moncayo, fantástico, legendario y misterioso. Zaragoza.
SIMÓ CASTILLO, Juan B. (1994), Pedro
de Luna, el papa de Peñíscola. E. Fabregat Editor, Barcelona.
SIMÓN DÍAZ, José (1955), «El tema
literario de la “Campana de Huesca”», Revista de Literatura,
VII, 13-14 (Madrid), 30-49.
SOLDEVILA, Fernando (1957), «Un poema
joglaresc sobre l’engendrament de Jaume I», en Estudios dedicados
a Menéndez Pidal, VII, I (Madrid), 71-80.
SORIA GARCÍA, Miguel Ángel (¿1983?),
Tarazona y su comarca, mi tierra. Autor, Zaragoza.
SUPERVÍA, Miguel (1912), «Notas
históricas...», Linajes de Aragón, III, 63-64.
TOMÁS LAGUÍA, César (1954),
«Leyendas y tradiciones de la sierra de Albarracín», Teruel, 12
(Teruel), 123-148.
TOMICH, Pere (1970), Histories e
conquestes dels reys d’Aragó e comtes de Catalunya.
Ed. de Juan Sáez Rico. Anubar,
Valencia.
TORNERO, Andrés el (1896), «La Cruz
del Peirón. Leyenda turolense», Heraldo de Teruel, 8 (Teruel), 2-4;
9 (Teruel), 4-6.
TORRELLAS BARCELONA, Benito (1956), La
Santísima Virgen en la provincia de Huesca.
DPH, Huesca.
TURK, Afif (1978), El Reino de Zaragoza
en el siglo XI de Cristo (V de la Hégira), Inst. Egipcio de Estudios
Islámicos. Madrid.
UBE, Antonio (1948), «Puentes sobre el
Turia», Diario Lucha (Teruel, 21 de marzo).
UBIETO ARTETA, Agustín (1966), El Real
Monasterio de Sigena (1188-1300), Anubar, Valencia; — (1983),
«Notas sobre las leyendas aragonesas de tema medieval», Aragón,
316 (Zaragoza), 20-23; — (1984), Lecturas para comprender Aragón.
I. Autor, Zaragoza; — (1991), «Pedro de Valencia: Crónica». Col.
Textos medievales, 84. Anubar, Zaragoza.
UBIETO ARTETA, Antonio (1951), «La
Campana de Huesca», Revista de Filología Española, XXXV (Madrid),
29-61; — (1955), Crónica de los Estados Peninsulares, Granada; —
(1958), «La aparición del falso Alfonso I el Batallador»,
Argensola, 33 (Huesca), 29-38; — (1963), «Una leyenda del
“Camino”: la muerte de Ramiro I de Aragón», en Príncipe de
Viana, 90-91 (Pamplona); — (1966), Crónica Najerense. Anubar,
Valencia; — (1981), Historia de Aragón: La formación territorial.
Anubar, Zaragoza; — (1981), Historia de Aragón: Literatura
medieval. Anubar, Zaragoza;
(1985), La «Chanson de Roland» y
algunos problemas históricos. Anubar, Zaragoza; — (1987), Crónicas
anónimas de Sahagún. Anubar, Zaragoza.
VAJAY, Szabolcs de (1966), «Ramire II
le moine, roi d’Aragon, et Agnès de Poitou dans l’histoire et
dans la légende», en Mélanges offerts à René Crozet (Poitiers),
727-750.
VÁZQUEZ, José Mª (s. a.), El Frasno
y su colonia veraniega de Pietas. Octavio y Félez, Zaragoza.
VÁZQUEZ LACASA, Generoso (1926), Datos
históricos sobre la muy noble villa de Andorra.
Imp. Clásica, Zaragoza.
VIDAL I MICÓ, Francisco (1735),
Historia de la portentosa vida y milagros del valenciano apóstol de
Europa, San Vicente Ferrer. Valencia.
VIDIELLA, Santiago (1909), «Calanda y
Foz-Calanda. Prehistoria: datos y tradiciones»,
BHGBA, I-II (Alcañiz), 24.
VIGUERA, Mª Jesús (1981), Aragón
musulmán. Librería General, Zaragoza.
XIMENEZ CERDAN, Johan, «Letra
intimada», en Bonet, A.; Sarasa, E.; y Redondo, G.,
El Justicia de Aragón: Historia y
Derecho, fol. XLIXvº.
XIMÉNEZ DE RADA, Rodrigo (1968), De
rebus Hispaniae. Anubar, Valencia.
YANGUAS HERNÁNDEZ, Salustiano (1992),
Cuentos y relatos aragoneses. Gráficas Bau, Zaragoza.
ZAMORA LUCAS, Florentino (1971),
Leyendas de Soria. CSIC/Centro de Estudios Sorianos, Madrid.
ZAPATER, Alfonso (1988), Aragón pueblo
a pueblo (18 vols.). Aguaviva, Zaragoza. ZURITA, Jerónimo (1967),
Anales de la Corona de Aragón. Ed. Antonio Ubieto. Anubar,
Valencia.
 
IV. ÍNDICES
 
II.1. ÍNDICE DE LEYENDAS
 
1. LA CONQUISTA
MUSULMANA.................................................................... 43
1. El conde don Julián, prisionero y
muerto en Loarre ........... 43
2. La conquista de Sarakusta por
Carlomagno ................................ 44
3. Bestué, librada de los
moros.................................................................... 45
4. La resistencia de Trasobares a los
moros ....................................... 45
5. La pérdida y despoblamiento de
Novillas...................................... 46
6. La pérdida de Belmonte
............................................................................. 47
7. La defensa cristiana de Borja
.................................................................. 48
8. El obispo de Zaragoza ante la
conquista musulmana........... 49
9. La conquista musulmana de Agiria
(Daroca)............................. 50
10. El origen de Centenero
............................................................................... 51
11. La toma de Calanda por los
musulmanes...................................... 52
12. Abén Aire, el buen valí de
Sarakusta................................................. 52
2. RECONQUISTA Y REPOBLACIÓN
............................................................. 55
2.1. RECONQUISTA
......................................................................................................... 55
13. El primer almogávar
aragonés................................................................ 55
14. La defensa de
Mediano................................................................................ 56
15. La localización de Saz
................................................................................... 57
16. San Pedro de Tabernas, primer
núcleo de resistencia......... 58
17. La reconquista de Aínsa
.............................................................................. 59
18. La reconquista de
Jaca........................................................................ 59
19. Las mujeres en la reconquista de
Jaca.............................................. 60
20. Victoria cristiana frente al rey
moro de Zaragoza ................... 61
21. Las gestas del conde Bernardo de
Ribagorza ............................. 62
22. La Santa Cruz guía el
camino................................................................. 63
23. El conde Bernardo de Ribagorza,
reconquistador de Calasanz ............ 64
24. Ramiro I lucha por
Calahorra......................................................... 65
25. La reconquista de
Alquézar........................................................... 65
26. Los hermanos Isarre, en la
reconquista de Alquézar............ 66
27. La reconquista de Ejea por los
soldados franceses (1095) 67
28. El sitio de Barbastro de
1064............................................. 68
29. La dramática rendición de
Barbastro (1064).............................. 69
30. Barbastro, tomada gracias a una
traición....................................... 70
31. La esclava liberada en
Barbastro.................................................... 71
32. La muerte del último señor moro
de Momagastre ................ 72
33. La Virgen colabora en la batalla de
Piedratajada .................... 72
34. El origen de los López de
Gurrea................................................... 73
35. Un detalle del último asedio de
Huesca (1096)....................... 74
36. San Jorge pelea en el cerco de
Huesca............................................ 75
37. Los caspolinos, en la batalla de
Alcoraz.......................................... 76
38. La reconquista de
Luna...................................................................... 77
39. Pedro I de Aragón lucha contra el
Cid .................................. 77
40. El Cid, en
Calanda...................................................................... 78
41. Santiago ayuda al Cid en
Torrenublos ............................................. 79
42. La huida de una reina
taifal........................................................ 80
43. La traición del moro
Glafar................................................. 81
44. La reconquista de Monzón
...................................................... 81
45. La ayuda de Pedro Ruiz de Azagra al
Cid...................................... 82
46. Nuestra Señora de la Oliva, en la
conquista de Ejea............. 83
47. Nuestra Señora del Portillo,
defensora de Zaragoza............. 84
48. San Miguel, en la reconquista de
Zaragoza.................................. 85
49. La capitulación de los moros
zaragozanos .................................... 86
50. La reconquista de Alagón
........................................................ 87
51. La reconquista de Borja
............................................................ 87
52. Borja, en manos del Batallador
........................................ 88
53. La virgen del Castillo, defensora
de Bijuesca............................ 89
54. La cañada de la celada
............................................................ 90
55. La pérdida musulmana de Lanaja
..................................... 91
56. La reconquista de Maluenda
....................................... 92
57. La reconquista de Daroca
................................................... 93
58. Un intento de recuperación mora de
Daroca........................ 94
59. El exilio de Zafadola
.............................................................. 95
60. La reconquista de
Alcañiz.......................................................................... 96
61. La resistencia de los mozárabes de
Calanda ............................ 96
62. La cabra de oro
inalcanzable......................................................... 97
63. Un detalle de la batalla de Fraga
(1134)........................................ 98
64. Alfonso I el Batallador, castigado
por Dios en Fraga............. 99
65. La reconquista de Monreal del
Campo........................................... 100
66. La reconquista de Aguilar de
Alfambra .......................................... 101
67. La reconquista de
Camañas........................................................ 102
68. Cretas, reconquistada el día de
santa Pelagia ............................. 103
69. El origen de
Alcorisa..................................................................... 104
70. La fundación de
Teruel................................................ 105
71. El juez
traidor................................................................... 105
72. La reconquista de
Villel............................................ 106
73. Matrimonio de Alonso de Rubielos y
Fátima de Mora ........ 107
74. Asedio y reconquista de Mora de
Rubielos............... 108
75. La reconquista de Morés
........................................ 109
76. Reconquista del castillo del Mallo
........................... 110
77. El fracaso de la reconquista de
Ibiza ....................... 111
78. Abú Zeyt, rey de Valencia, al
servicio de Jaime I ..... 112
79. Los darocenses en la reconquista de
Valencia............ 113
80. La promesa del
guerrero............................................... 114
2.2.
REPOBLACIÓN............................................................................. 115
81. Fundación y destrucción de la
ciudad de Pano ........................ 115
82. Fundación de la villa de
Acumuer....................................................... 116
83. Delimitación del término
municipal de Binéfar ...................... 117
84. La repoblación de Suelves
................................. 117
85. Tras la reconquista de
Oliete.......................................... 118
86. La presa de Almonacid
............................................................ 119
87. El legado de Martina
Pérez........................................................ 120
3. EL MUNDO CRISTIANO
................................................................. 123
3.1. LOS
REYES............................................................................. 123
88. La donación de Abetito a San Juan
de la Peña ......................... 123
89. Un noble aragonés salva de la
muerte a Sancho Abarca ... 124
90. La coronación de Sancho
Garcés................................................ 125
91. Cómo accedió Ramiro I al trono de
Aragón................................ 126
92. Ramiro I huye desnudo de
Tafalla................................................ 126
93. Ramiro I nombra obispo de los
mozárabes zaragozanos al abad
Paterno
............................................................................... 127
94. Sancho II de Castilla mata a Ramiro
I de Aragón .................... 128
95. La muerte de Sancho
Ramírez........................................................ 129
96. Pedro I, curado por san Miguel in
Excelsis .............................. 130
97. La escolta chesa de Alfonso
I....................................................... 131
98. La reconquista de Ejea reconcilió
a Alfonso I y Urraca ...... 132
99. La muerte de Alfonso I, un castigo
de Dios .............................. 133
100. El exilio soriano de doña Urraca
................................................. 133
101. El reto de la Varona a Alfonso I
el Batallador .......................... 134
102. Alfonso I venga su honor en
Candespina .................................... 135
103. Doña Urraca solicita el divorcio
a Alfonso I ................................ 136
104. La victoria naval de Alfonso I el
Batallador .................................. 137
105. Alfonso I y su pretendida
homosexualidad................................... 138
106. La elección de Ramiro II como rey
de Aragón .......................... 139
107. El matrimonio de Ramiro II el
Monje .............................................. 140
108. Ramiro II, rey de Aragón, huye
ileso de Pamplona ................ 141
109. La burla de Ramiro II
.............................................................. 141
110. El escarmiento de los nobles en
Huesca .................................. 142
111. Ramiro II se enfrenta a Roldán
............................................... 143
112. La muerte de Ramiro II
.......................................................... 144
113. La aparición de un falso Alfonso
I.............................................. 145
114. La coronación de Pedro II en
Roma.................................................. 146
115. Jaime I concebido gracias a una
treta palaciega ....................... 147
116. Los reinos de Monzón y Pomar, en
poder de Jaime I........... 148
117. Jaime I salvado de la muerte por
unas sopas de ajo ............... 149
118. La primera espada de Jaime I
................................................. 150
119. Jaime I hereda la espada «Tizona»
........................................ 150
120. La espada de
Villardell............................................................. 151
121. Jaime I y Nuestra Señora de la
Silla.......................................... 152
122. La réplica de la virgen de la
Alegría en Barcelona................. 153
123. Jaime I, cofrade de la Virgen de
los Ángeles ............................... 154
124. Mosqueruela, sede veraniega de
Jaime I......................................... 155
125. Jaime I impone su autoridad ante
Pedro Ahones .................... 156
126. La pérdida de
Pitilla.................................................................... 156
127. Pedro III desafió a un
dragón.................................................... 157
128. El guante de Conradino para Pedro
III ...................................... 158
129. Pedro III, en las justas de
Burdeos ........................................... 159
130. Jaime II elige esposa (1314)
.............................................. 160
131. Alfonso V nace entre terremotos y
espanto .................................. 161
132. La condesa de Urgell pretende
envenenar a Fernando I.. 162
133. Fernando el Católico, engendrado
en El Frasno..................... 162
134. Fernando II, armado caballero de
María................................... 163
135. La Virgen del Pilar salva a
Fernando II.................................. 164
3.2. LA NOBLEZA Y LOS SEÑORÍOS
................................................. 165
136. El nacimiento de la nobleza
aragonesa ....................................... 165
137. El origen de los Aysa
.......................................................................... 166
138. García Aznárez, asesino de
Céntulo de Bigorra........................ 167
139. La cruenta muerte del barón de
Espés...................................... 168
140. El origen de los Maza
........................................................... 169
141. El nacimiento de los
Esparza...................................................... 169
142. El origen del topónimo
Nonaspe.................................................. 170
143. El señorío de Albarracín,
vasallo de Santa María ................... 171
144. Origen de la baronía de Escriche
.................................................. 172
145. Pedro Fernández de Azagra,
milagrosamente ileso .............. 173
146. El nombramiento del primer conde
de Luna ......................... 173
147. La fuerza de las armas
............................................. 174
148. Revuelta
campesina......................................................... 175
149. La muerte del conde Artal, señor
de Mequinenza ................. 176
150. Las herraduras del marqués de
Ayerbe ....................................... 177
151. La historia también gasta bromas
............................................. 178
152. El mal «señor» de Fabara
...................................... 179
153. La curación milagrosa del hijo
del conde de Ribagorza .... 180
3.3. LA VIDA
CORTESANA....................................................... 181
154. La condesa traidora
................................................. 181
155. Los afectos castellanos de la
reina Sancha ..................... 182
156. La prisión de la reina doña
Urraca ................................. 182
157. El duque de Híjar y la hija de
Jaime I........................ 183
158. Jaime I castiga a su
trovador............................... 184
159. La sombra de la princesa doña
Blanca ........................ 185
160. Nace la Orden de la Banda de la
Virgen del Pilar.................. 186
161. La reina María llora la ausencia
de Alfonso V ............................ 187
162. El trovador de la Aljafería
............................................. 188
163. El príncipe de Viana escapa de
Mallén .................................... 189
164. El trovador que murió de amor
.............................................. 189
3.4. LAS PUGNAS
FAMILIARES.................................. 190
165. Las primeras armas de Jaime
I................................. 190
166. Las consecuencias de la pugna
entre los Albir y los Frago 191
167. Los Marcilla y los Segura, frente
a frente....... 192
168. La pelea de
Pedrola................................................... 193
169. Los Urrea contra los Cornel
............................................ 194
170. La loca enamorada de
Montalbán...................... 195
171. Los Luna y los Urrea,
enfrentados........................ 196
172. Luchas de los Luna contra los
Urrea ................................................ 197
173. Los Muñoz y los Marcilla, frente
a frente ...................................... 197
3.5. LA GUERRA ENTRE
CRISTIANOS................................ 198
174. Las mujeres, vencedoras ante las
tropas de Pedro el Cruel 198
175. Miguel de Bernabé, en el sitio de
Daroca ................... 199
176. La defensa del castillo de
Báguena............................ 200
177. La resistencia heroica de Bueña
....................... 201
178. El portal de la
traición................................... 202
3.6. AMORES Y DESAMORES
............................... 203
179. Los celos de Alfonso de
Barbastro........................ 203
180. Los amores de Clara y
Manfredo................................. 204
181. Un nuevo puente sobre el Turia: el
de doña Elvira............... 205
182. La venganza de Arnaldo, señor de
Castro de Malavella ..... 206
183. Los amores de Berenguer de Azlor y
Aldonza de Entenza 206
184. El juramento incumplido
.......................................... 207
185. La guardia del castillo de La
Fresneda ............. 208
186. Juan Miguel, soldado de Juan II
...................... 209
187. Los rosales del
amor.......................................... 210
4. EL MUNDO
MUSULMÁN.......................................... 213
188. Un toro de oro espera
...................................... 213
189. Selima, la pretendida de Ibn
Abdalá de Zaragoza .................. 214
190. La reina mora de Guarrinza
............... 215
191. Las tres moras de
Zaragoza........................................ 215
192. La piedra horadada por el amor
........................ 216
193. La princesa mora que buscó la
libertad................. 217
194. El toro de oro que espera
oculto............................ 218
195. La construcción del castillo de
Trasmoz.............. 219
196. La venganza de
Abdelmelic........................... 220
197. El tesoro escondido de Alí
Mohal................ 221
198. Las revueltas musulmanas previas a
la reconquista de Sarakusta...... 222
199. El tesoro de Cañarda
......................... 223
200. La eterna espera de la mora de
Guadalaviar............... 224
201. El tesoro de la reina mora
................... 224
202. La mora de la
basa............................................ 225
203. La mora encantada de Bastarás
.................. 226
204. La mora encantada de
Sallaón............................ 227
205. El amor de Zoraida y los alarifes
de Teruel........ 228
206. La losa
mora....................... 229
207. El tesoro de la mora de Siresa
.................. 230
208. La larga espera de la reina
mora.......... 230
209. El tesoro de El Castellar
............... 231
5. EL MUNDO JUDÍO
.................................. 233
210. El Cid expulsa a los judíos de
Tamarite ....................... 233
211. Los amores de Juan el herrero y la
bella hebrea ..................... 234
212. El milagroso hallazgo del cuerpo
de santo Dominguito de
Val... 235
213. El monasterio de San Miguel de
Foces, asaltado ..................... 236
214. La venganza del judío
noble.......... 236
215. El augurio de Vicente
Ferrer................. 237
216. La conversión de los judíos
darocenses.......... 238
217. La conversión del judío dormido
............... 239
6. RELACIONES ENTRE CRISTIANOS Y
MUSULMANES....... 241
6.1. RELACIONES AMISTOSAS
................................. 241
218. Los mozárabes de Peralta de la
Sal.............. 241
219. Los amores imposibles de Zoma y
María .............. 242
220. La enamorada del Cid
..................................... 243
221. El nacimiento de un mudéjar
............................ 244
222. Los amores de Roderico de Mur y
Zulima............ 245
223. Almanzor y los mozárabes de La
Almunia .................. 245
224. Dos pretendientes para Zaida
....................... 246
225. La cueva de la mora encantada
.................... 247
226. El amor pudo a la religión
................. 248
227. El alma del castillo de Gallur
....................... 249
228. El amor, nueva
religión........................... 250
229. La conversión del moro
Tocón............... 251
230. El tesoro escondido de
Mustafá.................... 252
231. El amor de don Pedro de
Azagra................. 252
232. La mora que acudió a la Virgen de
Salas......... 253
233. La mora
peinadora......................... 254
234. La cristiana peinadora
................... 255
235. La conversión del alfaquí
zaragozano.............. 256
236. La lavandera morica de Sena
............... 257
237. Las tres doncellas encantadas
........... 258
238. La mora solitaria y el pastor de
Luesia........ 259
6.2. RELACIONES
PROBLEMÁTICAS.............. 260
239. Orosia muere a manos
musulmanas............. 260
240. Nunilo y Alodia, víctimas de la
intransigencia religiosa...... 261
241. Visorio, asesinado por una partida
de moros ........... 261
242. La persecución de
Elena..................... 262
243. Los mozárabes de Zaragoza,
expulsados a El Burgo ............. 263
244. El agua de Tarazona
................. 264
245. La venganza del conde
cristiano............... 265
246. El celebrado salto de Pero Gil,
escudero del Cid ........ 266
247. La conversión de un moro
...................... 267
248. Galiano Galinás roba un cáliz a
los moros ........... 268
249. El pozo de
Ainés............................. 269
250. La expulsión de los moros de
Pina............... 270
7. ASPECTOS RELIGIOSOS
................ 271
7.1. LOS
MONASTERIOS........................................... 271
251. Nacimiento de San Juan de la
Peña.......................... 271
252. Voto y Félix, en San Juan de la
Peña ....................... 272
253. García Jiménez funda San Juan de
la Peña .................................. 273
254. Fundación del monasterio de San
Martín de Cercito .......... 274
255. Antecedentes del monasterio de
Trasobares............................... 275
256. Balandrán, elegido heraldo de la
virgen del Pueyo ............... 275
257. Fundación del monasterio de
Trasobares..................................... 276
258. Don Pedro de Atarés, fundador de
Veruela................................. 277
259. La reina Sancha funda el
monasterio de Sigena ...................... 278
260. Los condes de Sástago construyen
el santuario de Monler. 279
261. Gil de Atrosillo, señor de
Estercuel, y la aparición de la
Virgen
...................... 280
262. La fundación del monasterio de
Santa Fe....................... 281
263. Los condes de Sástago crean la
cartuja de Fuentes................ 282
264. El túnel bajo el
Ebro.............................. 283
7.2. LOS PEREGRINOS
........................................... 283
265. San Marcial visita
Benasque.................................. 283
266. El peregrino anónimo
........................................... 284
267. Los peregrinos
escultores.............................. 285
268. El romero de
Castiello....................................... 286
269. San Gregorio, peregrino
.................................... 287
7.3. LOS SANTOS
................................................... 288
270. El vaticinio de san Valero
......................... 288
271. El destierro del obispo san
Ramón........................ 289
272. San Ramón cura a una joven
desahuciada.................... 290
273. San Ramón libera a dos
soldados........................ 291
274. San Licer quiso reposar
definitivamente en Zuera................. 291
275. Santo Domingo predica la devoción
del rosario ...................... 292
276. Santo Domingo intercede por la
noble Alejandra.................. 293
277. Santo Domingo, amamantado por una
vaca ............................... 294
278. San Roque, en el hospital de
Valdealgorfa ................................... 295
279. Los predicadores Gregorio y
Domingo, en Besiáns ............... 296
280. Vicente Ferrer, predicador en Mora
de Rubielos .................... 297
281. La endemoniada de
Piedra....................... 297
282. El crucifijo de san Vicente Ferrer
........................ 298
283. Vicente Ferrer salva su propia
vida ................... 299
284. Vicente Ferrer se apiada de la
madre trastornada.................. 300
285. Vicente Ferrer vaticina la
destrucción de Teruel..................... 301
286. Vicente Ferrer predica en
Calatayud........................ 302
287. Los falsos frailes
........................................ 302
288. Vicente Ferrer impide que los
diablos se acerquen a Caspe 303
289. Vicente Ferrer aplaca una
tempestad .................... 304
290. Vicente Ferrer instituye la
procesión de la disciplina........... 305
291. La palabra de Vicente Ferrer en
Aínsa ............. 306
292. El mas de
Ferrer................................... 307
293. El cuadro
desprendido........................... 307
294. Pedro Arbués, pretendiente de
santa Bárbara ........................... 308
295. San Gil y san Ginés,
predicadores........
296. San Blas elige Torrecilla de
Alcañiz para quedarse................ 310
297. Elección de santa Tecla como
patrona ..................... 311
7.4. LOS PORTENTOS
............................................... 312
298. La justicia del obispo
Bencio........................... 312
299. Un antídoto contra la
sequía......................... 312
300. La Virgen viajera
.................................................. 313
301. Los corporales llegan a
Daroca............................ 314
302. Invención del
rosario............................. 315
303. Un episodio de la guerra
albigense.................... 316
304. La palidez de la Virgen de Salas
.................. 317
305. Las avenidas del Ebro y de la
Huerva ..................... 318
306. Martín Visagra,
perjuro............................. 319
308. Los corporales de Andorra
........................ 320
309. El agua, transformada en sangre
................ 321
310. La absolución de Lope Fernández
de Luna .............. 322
311. Los corporales de Fraga
................................................ 323
312. Los corporales de
Aguaviva.................... 324
313. Los corporales de San Juan de la
Peña, intactos ...................... 325
314. Los presagios de la campana
........................... 325
315. Graus salvada de la inundación
........................... 326
316. El cadáver del papa
Luna.............................. 327
317. Catalina, librada de los
demonios......................... 328
318. San Macario cura una
quebradura.......................... 329
7.5. LAS RELIQUIAS
............................................... 330
319. El brazo del apóstol san Pedro,
en Siresa ....................... 330
320. García Aznárez trae a Aragón
los restos de san Indalecio. 331
321. El relicario de Jaime
I.......................................
322. Jaime I dona una espina de la
corona de Cristo al monasterio
de
Samper.................................................................... 333
323. Pan de la Última Cena salvado de
las llamas................. 333
324. El Santo Grial, en Aragón
............................ 334
325. Europa busca el
Graal............................................. 335
8. ASPECTOS
SOCIO-CULTURALES.................................. 337
8.1. LA
JUSTICIA......................................... 337
326. Nacimiento de los fueros de
Sobrarbe y del Justicia ............. 337
327. La justicia real en
entredicho................................... 338
328. Los falsificadores de moneda
............................ 339
329. Justicia para todos
................................................. 340
330. Alfonso V interviene en la lucha
de los Marcilla y los Muñoz 340
331. El escudo de armas del Justicia de
Aragón.................... 341
8.2. PLAGAS Y EPIDEMIAS
................................ 342
332. El miedo a la peste
................................ 342
333. La fundación de Salinas de Hoz
.................................. 343
334. San Miguel lucha contra la plaga
de la langosta ...................... 344
335. San Sebastián libró de la lepra
a Fayón.......................... 345
336. La peste de la calle Baja
.................................... 346
337. La plaga de la langosta dominada
por la Virgen ..................... 347
338. San Sebastián detiene la peste en
Azanuy .................... 347
339. La lucha contra la peste
.................................... 348
340. La desaparición de un pueblo:
Daymús.......................................... 349
341. Fuentes de Ebro salvada de la
plaga de la langosta................ 350
342. La peste despuebla
Niablas........................... 351
8.3. LA CULTURA
...................................................... 352
343. Las medicinas de san
Caprasio................................... 352
344. Los excrementos del caballo de
Roldán ................... 353
345. Contienda juglaresca
................... 354
346. El quitamiedos de Robres
............................. 354
347. Surge la
jota............................................... 355
348. Salmón a precio de oro
........................ 356
8.4. ARAGONESES ALLENDE LAS
FRONTERAS..................................... 357
349. Embajada de Pedro Martínez de
Bolea a Castilla.................... 357
350. Santa Isabel hizo de monedas rosas
....................... 358
351. El cautivo de los
griegos....................................... 359
352. El rescate de un esclavo aragonés
en Jerusalén ........................ 360
353. Sancho Fernández de Heredia y la
conquista de Cerdeña 361
8.5. ARAGONESES CON
PERSONALIDAD................. 362
354. Juan Fernández de Heredia lucha
contra los turcos............. 362
355. El mar reconoce a Pedro de Luna
como papa .......................... 363
356. La tozudez de Benedicto
XIII................... 363
357. El envenenamiento de Benedicto
XIII ...................... 364
358. El Papa Luna se traslada en
secreto a Roma ............................... 365
359. Benedicto XIII recibe a los
emisarios del concilio de Constanza
.......................... 366
 
 
2. ÍNDICE DE LUGARES DE ORIGEN
 
Acumuer (H): 82/186/254. Adahuesca (H):
240/332. Aguaviva (T): 312.
Aguilar de Alfambra (T): 66. Aínsa
(H): 17/291/303.
Aísa (H): 137.
Alagón (Z): 50/348.
Albarracín (T):
45/143/159/192/196/231. Albentosa (T): 123.
Alcañiz (T): 60.
Alcolea de Cinca (H): 266. Alcorisa
(T): 69/165.
Alcubierre (H): 343. Almonacid de la
Cuba (Z): 86. Alquézar (H): 25/26/213.
Andorra (T): 308/318. Aniñón (Z):
307.
Aquilué (H): 233.
Arándiga (Z): 337.
Atea (Z): 15.
Ayerbe (H): 150/151/194. Azanuy (H):
338.
Báguena (T): 176.
Barbastro (H).
Bastarás (H): 203.
Belmonte (Z): 6.
Benabarre (H): 292.
Benasque (H): 265.
Besiáns (H): 279.
Bestué (H): 3.
Betorz (H): 240.
Biescas (H): 242.
Bijuesca (Z): 53.
Binaced (H): 87.
Binéfar (H): 83.
Biscarrués (H): 33.
Blecua (H): 187. Boltaña (H): 241/267.
Bono (H): 258.
Borja (Z): 7/51/52/195/347. Broto (H):
77.
Bueña (T): 177.
Bujaraloz (Z): 336.
Burbáguena (T): 177.
Calanda (T): 11/40/61. Calasanz (H):
23.
Calatayud (Z): 215/286/347/349. Camañas
(T): 67.
Capella (H): 299.
Caspe (Z): 37/283/288. Castejón de las
Armas (Z): 134. Castejón de Valdejasa (Z): 209. Castellote (T): 199.
Castelnou (T): 270. Castiello de Jaca
(H): 268. Cella (T): 224.
Centenero (H): 10.
Cervera de la Cañada (Z): 297. Chía
(H): 248.
Cimballa (Z): 309.
Cortes de Aragón (T): 247. Cretas (T):
68.
Cubel (Z): 80.
Cuevas de Cañart (T): 201. Cutanda
(T): 54.
Daroca (Z):
9/57/58/65/78/79/125/146/175/189/216/219/229/287/301/ 306.
Echo (H): 97/112/190.
Ejea de los Caballeros (Z):
27/46/98/156. El Burgo de Ebro (Z): 243.
El Frasno (Z): 133. El Grado (H): 204.
Escatrón (Z): 264.
Escriche (T): 144.
Estercuel (T): 261.
Fabara (Z): 152.
Fayón (Z): 335.
Fraga (H): 63/64/311.
Frías de Albarracín (T): 193. Fuentes
de Ebro (Z): 341.
Fuentes de Jiloca (Z): 174.
Gallur (Z): 42/226/227. Gistaín (H):
202.
Graus (H): 94/221/222/290/315.
Griegos (T): 188/220. Guadalaviar (T):
200.
Híjar (T): 157.
Huesca:
34/35/36/95/107/109/110/111/140/232/293/304.
Ibieca (H): 214.
Illueca (Z): 316.
Inogés (Z): 352.
Jaca (H): 18/19/21/108/239/320.
La Almunia (Z): 172/223. La Fresneda
(T): 185.
La Iglesuela del Cid (T): 41. Labuerda
(H): 241.
Lagueruela (T): 121. Lanaja (H):
55/263. Loarre (H): 1.
Lobera (Z): 277.
Luesia (Z): 238.
Luna (Z): 38.
Lupiñén (H): 295.
Maella (Z): 5/148/284. Magallón (Z):
166/321. Mallén (Z): 163.
Maluenda (Z): 56.
Mediano (H): 14.
Mequinenza (Z): 149.
Monreal del Campo (T): 197/230.
Montalbán (T): 170/183.
Montearagón (H): 323.
Monzalbarba (Z): 305.
Monzón (H): 44/116/118/119/122.
Mora de Rubielos (T): 74/280. Morés
(Z): 75.
Mosqueruela (T): 76/124. Munébrega
(Z): 282/354. Murero (Z): 15.
Nonaspe (Z): 142.
Oliete (T): 85.
Ortilla (H): 295.
Oto (H): 342.
Pedrola (Z): 168.
Peñarroya de Tastavíns (T): 339.
Peralta de Alcofea (H): 39.
Peralta de la Sal (H): 32/218. Piedra
(Z): 145/182/281/317. Pina de Ebro (Z): 250.
Pueyo de Araguás (H): 22.
Rasal (H): 208/234.
Ricla (Z): 228.
Roda de Isábena (H): 272/273. Robres
(H): 346.
Rueda de Jalón (Z): 43/59.
Sabiñán (Z): 237. Salinas de Hoz (H):
333.
Sallent de Gállego (H): 138. Samper de
Salz (Z): 322.
San Juan de la Peña (H):
81/88/136/251/252/253/313/324/325. Sástago (Z): 147/260.
Seira (H): 16.
Sena (H): 236.
Siresa (H): 207/319. Sopeira (H):
139/327.
Sos del Rey Católico (Z): 126/184/248.
Suelves (H): 84.
Tamarite (H): 210.
Tarazona (Z): 180/225/244/249. Tauste
(Z): 334.
Teruel:
70/71/117/167/173/178/181/205/285/329/330. Tierga (Z): 62.
Torla (H): 77.
Torralba (Z): 20.
Torrecilla de Alcañiz (T): 296. Tosos
(Z): 294.
Tramacastilla (T): 246. Trasmoz (Z):
195/328. Trasobares (Z): 4/255/257.
Valdealgorfa (T): 120/278. Velilla de
Cinca (H): 340. Velilla de Ebro (Z): 314.
Veruela (Z): 211/258. Villanueva de
Sigena (H) 259. Villarroya de la Sierra (Z) 310. Villel (T): 72.
Yebra de Basa (H): 239.
Zaragoza.
Zuera (Z): 274.
Aragón: 90/99/105/106. Castilla: 154.
Cataluña: 127.
Chipre: 130.
Aibar (NA): 89.
Amposta (T): 104.
Belem (Portugal): 350.
Burdeos: 129.
Calahorra (Rioja): 24.
Monterroso (Galicia): 103.
Montpellier (Francia): 115.
Nájera (Rioja): 91.
Palermo: 128.
Pamplona: 141.
Peñíscola: 355/356/357/358/359.
Perpignan: 158.
Roma: 114.
San Miguel de Aralar: 96. Soria:
100/101/102.
Tafalla: 92.
Valencia: 131.
Sin lugar: 155/206/302/344.
 
3. ÍNDICE ANALÍTICO
Abad: Alaón:
Benito Larrás, 327; Leire: García, 108; Montearagón: 169; Rueda:
Gastón de Ayerbe, 147; Samper del Salz: Guillermo, 322; San Ponce de
Tomeras: 110; San Juan de la Peña: Jimeno, 88; Paterno, 93; Sancho,
320; San Pedro de Tabernas: 90; Veruela: 169.
Abárzuza, 253.
ABDALA, alarife turolense, 205.
ABDELMELIC BEN RAZIN, señor de
Albarracín, 196. ABDERRAHMAN, rey de Huesca, 36.
ABDELAZIZ, gobernador musulmán de
Zaragoza, 81. ABDEL-MECH, rey de Zaragoza, 43.
ABDEMELIC, militar moro de Zaragoza,
81. ABDERRAHMAN AL-GAFEQUI, 343.
ABD-AL-RAHMAN [III] AL NASIR, califa de
Córdoba, 12. ABEL EL MALEK, walí de Jaca, 18.
ABEN AIRE, walí de Zaragoza, 12.
ABEN AMED MUTAMIN, alcaide moro de
Borja, 52. ABEN-GAMA, gobernador moro de Daroca, 57, 65. ABEN GANYA,
rey de Valencia, 63, 64.
ABEN JAIR, 188. ABEN JAYE, 188.
ABEN JOT, creador de la jota, 347.
ABENLUPO, juez moro de Jaca, 239. Abetito, monte, 88.
Abiego (H), 26, 332.
Abín Ferruz, almunia, 338.
ABU-AMER, santón moro de Daroca, 219.
Abuán, 224.
ABUHASALEM, moro de Zaragoza, 198.
ABU MERUAN, señor moro de Albarracín,
192. ABU ZEYT, rey moro de Valencia, 78, 125.
ACISCLO, obispo, 239.
ACMET, moro, 21.
Acol, antecedente de Alcorisa, 69.
Acueducto: de Cella, 192. Acumuer (H),
82, 186, 254.
Adahuesca (H), 240, 332. Adakún (Vid.
Alacón).
ADELFA, mora de Zaragoza, 198. África,
1, 18, 104, 161.
Agiria (Vid. Daroca).
AGNES, reina y esposa de Ramiro II,
107. Ágreda (Soria), 100.
Aguaviva (T), 309, 312.
Aguasvivas, río, 86.
ÁGUEDA, santa, 338.
Aguilaniu (H), 271.
Aguilar de Alfambra (T), 66. Aguilón
(Z), 294.
AHMAR, moro de Daroca, 189. AHMED BEN
IBRAIN, 58.
AHMED BEN ABD-AL-MALIK, rey de Rueda de
Jalón, 59. AIMERICO DE NARBONA, 28.
AINES, mudéjar turiasonense, 249.
Ainielle (H), 342.
Aínsa (H), 3, 17, 19, 23, 253, 291,
292, 303.
Aísa (H), 137.
AIXA, hija del rey de Albarracín, 193;
mora de Aquilué, 233. Alacón (T), 196.
Alagón (Z), 50, 348.
ALAMAÑAC, compañero de san Jorge, 36.
Alaón, monasterio, 327.
Alarcos, batalla, 63, 155.
Alarife: Abdalá, de Teruel, 205; Omar,
de Teruel, 205. ALBA, esposa del rey Lobo, 231.
Albalate del Arzobispo (T), 318.
Albarracín (T), 45, 143, 145, 159,
167, 177, 188, 192, 193, 196, 197, 200, 220, 231,
246.
ALBAYACETO, judío de Zaragoza, 212.
Albentosa (T), 123.
Albero Alto (H), 165. Alberuela de
Laliena (H), 332. Albigenses: 303.
ALCADIR, rey moro de Valencia, 197.
Alcaide: 185, 192, 195, 316; Báguena:
Miguel de Bernabé, 175, 176, 177, 178; Borja: Abén Amed Mutamín,
52; Cella, Garcí Núñez (224); Daroca: Pedro Gilbert, 175; Zoma
(219); Gallur: 226; Graus: 221; Monreal: Mustafá, 230; Peralta de la
Sal: 218; La Puebla de Castro: Alhor Ben Alí, 222; Villel: Setí
Mahomat, 72.
Alcalá, despoblado cerca de Pina (Z),
250. Alcanadre, río, 55, 236, 259, 266, 271, 344.
Alcañiz (T), 12, 60, 285, 288, 296.
Alcolea de Cinca (H), 266. Alcoraz,
batalla, 34, 36, 37, 52.
Alcorisa (T), 69, 165.
Alcubierre (H), 343.
ALDA, hija de Vicente Belbís, 78.
ALDONZA DE ENTENZA, 183.
ALEJANDRA, dama zaragozana, 276.
ALEJANDRO [V], papa, 359.
Alfajarín (Z), 169.
Alfambra (T), 67, 173.
Alfaquí: de Zaragoza, 235; Jahy ben
Jaldún, 58. ALFONSO [I], falso, 113.
ALFONSO [I] EL BATALLADOR, rey de
Aragón, 5, 6, 15, 34, 43, 46, 47, 48, 49, 50, 52,
53, 54, 55, 56, 57, 58, 59, 60, 62, 63,
64, 68, 95, 97, 98, 99, 100, 101, 102, 103, 104,
105, 106, 107, 108, 110, 111, 113, 138,
141, 142, 156, 198, 229, 243, 255, 257, 258,
259, 266, 271, 272, 273, 346.
ALFONSO [II], rey de Aragón, 66, 68,
70, 71, 74, 76, 113, 144, 155, 199, 259.
ALFONSO [III], rey de Aragón, 120.
ALFONSO [IV], rey de Aragón, 130.
ALFONSO [V] EL MAGNANIMO, rey de
Aragón, 131, 132, 160, 161, 173, 311, 314, 316,
324, 330, 334.
ALFONSO [VI], rey de Castilla, 101.
ALFONSO [VII], rey de Castilla, 59, 63. ALFONSO [VIII], rey de
Castilla, 155. ALFONSO DE BARBASTRO, 179.
Algás: castillo, 68; río, 68.
Alhambra, 134.
ALHOR, moro de Zaragoza, 191.
ALHOR BEN-ALI, alcaide de La Puebla de
Castro, 222. ALI MALHALI, moro de Zaragoza, 191.
ALI MOHAL, moro, 197. ALICIA, 149.
Aljafería, palacio, 12, 39, 43, 93,
161, 198, 246, 324, 350. Aljama: judía de Barbastro, 289; judía de
Zaragoza, 212. ALMANZOR, 154, 223.
Almazán, 100.
Almenar, 39.
Almería, 320.
Almériz, término de Huesca, 304.
Almogávares: 111.
Almohades: 155.
Almonacid de la Cuba (Z), 86. Almonacid
de la Sierra (Z), 172. Almorávides: 45, 54, 56, 59.
AL-MOSTAIN, gobernador moro de
Zaragoza, 35. AL-MOTAMID, rey de Sevilla, 320.
ALMUGDAVIR, rey moro de Zaragoza, 93.
AL-MUZAFFAR, señor de Lérida, 30.
ALODIA, santa, 240.
ALONSO DE ARAGÓN, conde de Ribagorza,
153. ALONSO DE ARHUELLO, arzobispo de Zaragoza, 235. ALONSO DE
RUBIELOS, señor de Rubielos de Mora, 73. Alpuente, taifa, 196.
Alquézar (H), 25, 26, 213, 240, 271.
ALSHAMA, moro de Zaragoza, 191.
Altabás, arrabal de Zaragoza, 35. AL-TAMIN, jefe almorávide, 54.
ALVAR PÉREZ DE AZAGRA, señor de
Daroca, 65. ALVAR SÁNCHEZ MUÑOZ, 173.
ALVARADO, peregrino darocense, 216.
AMAD DOLA, rey moro de Zaragoza, 198. Amán, peña, 111.
Ambel (Z), 51.
Amezcóa, 253.
Amposta, 104.
ANA, santa, 353.
Andalucía, 59, 168, 320.
Andorra (T), 308, 309, 318.
Andorra la Vella, 308, 318.
ANDRÉS MARTÍNEZ DE GOMBALTE, 177.
Anento (H), 270.
ANFORTAS, hijo de Titurel, 325. Aniñón
(Z), 307.
Antequera, 172.
Antioquía, 68; batalla, 36, 37.
ANTÓN GUILLEN, 90.
ANTÓN DE LUNA, 171, 172.
ANTONIO ARTAL, 162.
Añavieja, laguna, 244. Apriz, castillo
de Jaca, 18. Aquilué (H), 233.
Aquitania, ducado, 239.
Ara, río, 17, 267, 291, 342.
Arabia, 2, 57.
Aragón, río, 19, 101, 252.
Aralar, monte, 96.
Arán, valle, 298.
Aranda, río, 337.
Arándiga (Z), 337. Arba de Biel, río,
38.
Arba de Luesia, río, 238.
Arco: del Cid, en Calanda, 40.
ARGENTINA, esposa del conde Garcí
Fernández, 154. Arguedas, 209.
Armas: Aguja de salmar, 72; alabarda,
139; alfanje, 13; almajaneque, 63; arco, 70,
112, 185; armadura, 165; ballesta, 69,
70, 92; cortaplumas, 25; cuchillo, 72; escudo, 109; espada, 24, 109,
111, 139, 143, 144, 146, 165, 171; espada corta, 127;
flecha, 97, 112, 185; lanza, 18, 24,
70, 102, 172; máquina, 175, 178; mazas, 35,
140; puñal, 211, 276; saeta, 34, 95,
188; venablo, 103.
ARMENGOL, conde, 31.
ARMENTARIO, conde de Ribagorza, 16.
ARNALDO, señor de Castro de Malavella, 182.
ARTAL, conde y señor de Mequinenza,
149; hijo de Blasco de Alagón, conde de Sástago, 263.
ARTAL DE ALAGÓN, señor de Gallur,
227.
ARTAL DE MUR Y PUYMORCA, barón de
Aínsa, 303. ARTURO, rey, 325.
Arzobispo: Zaragoza: 169, 171, 308;
Alonso de Arhuello, 235; García Fernández de Heredia, 172, 283;
Lope Fernández de Luna, 310.
Asia, 113.
Atarés (H), 88, 251.
Atea (Z), 15.
Ateca (Z), 134.
ATO GARCÉS, señor de Barbastro y
alférez real, 100. ATÓN, obispo de Pallars, 23.
Aurín, río, 254.
AVA, condesa de Ribagorza, 154.
Avignon, 147, 331, 359.
Ayerbe (H), 150, 151, 194, 208.
Ayerbe de Broto (H), 342. Aytona, 163.
Azanuy (H), 338.
AZNAR, conde, 18, 19, 21, 82, 254.
AZNAR ATÓNEZ, 138.
AZUCENA, hija de la gitana Estrella,
162.
Babilonia: Baligante, emir de, 2.
Badajoz, 42.
Báguena (T), 65, 175, 176, 177, 178.
Bailo (H), 324.
BALANDRÁN, santo, 256.
BALIGANTE, emir de Babilonia, 2. BANU
HUD, familia, 59.
BANU JALAFEL, walí de Alquézar, 25.
Baños: árabes de Tarazona, 225.
Barahona, 101.
BÁRBARA, santa, 294.
Barbastro (H), 23, 28, 29, 30, 31, 100,
164, 179, 245, 256, 271, 273, 274, 289, 291,
292, 326.
Barcelona, 122, 130, 146, 180, 257,
324, 351.
Barcos: chalanas, 2; galeras, 2.
Bardallur (Z), 59.
BARIO, Nuestra Señora de, 3.
Barón: de Escriche, 144; de Espés,
139; Artal de Mur y Puymorca, 303; Francisco de Ezpeleta, 216.
Barrancohondo, foz del Guadalaviar,
246.
Barrio: Alcañiz, Alcañiz Viejo, 60;
Calanda, mozárabe, 61; Pina, morería o de la Parroquia, 250;
Trasobares, mozárabe, 255; Zaragoza, mozárabe, 243; morería,
235; Altabás, 35.
BARTOLOMÉ, san, 294.
Basarán (H), 342.
BASCUEL DE CUTANDA,
179.
Bastarás (HB), 203.
Batalla: naval, 104; Aínsa, 17;
Alarcos, 63, 155), Alcoraz, 34, 36, 37, 52; Antioquía,
36, 37; Chío, 301; Cutanda, 54, 56,
58; Épila, 146; Fraga, 55, 63, 68, 99, 100, 104,
110, 113; Graus, 94; Guadalete, 9;
Jaca, 19; Maluenda, 56; Muret, 119; Navas de
Tolosa, 137, 155, 274; Piedratajada,
33; Zalaca, 63.
Batea, 68.
Bea (T), 121.
Bearn, 274, 320.
BEATRIZ, de Daroca, 65.
BEATRIZ DE LUNA, mujer de Blasco de
Alagón, conde de Sástago, 263. Beceite (T), 68.
Belchite (Z), 12, 56, 86.
Belem (Portugal), 350.
BELLA, nodriza de la reina Constanza,
180. Belmonte (Z), 6.
Belsierre (H), 3.
BELTRÁN, escudero, 21, 145. BELTRÁN
GASCON, de Trasobares, 4.
BEN AL-AFHIR, cronista, 105.
BEN ALHAG, moro de Zaragoza, 198. BEN
AWARRE, 13.
BENCIO, obispo de Zaragoza, 8, 16, 93,
298.
Benabarre (H), 292.
Benasque (H), 52, 248, 265.
BENEDICTO, monje de San Juan de la
Peña, 252, 253.
BENEDICTO [XIII], papa, 316, 331, 355, 356, 357,
358, 359.
BENITO LARRAS, abad de Alaón, 327.
Berbegal (H), 23.
Berbería, 161.
Berdejo (Z), 53. Berdún, canal de, 23.
BERENGUER DE AZLOR, 183.
BERENGUER DE ENTENZA, señor de Ricla,
228, 301.
BERENGUER DE PERATALLADA, 129.
Bergua (H), 342.
BERNARDO, fray, 275; san —, fundador
del Cister, 257;
BERNARDO DE CABRERA, 146.
BERNARDO DE RIBAGORZA, conde, 23; hijo
del conde Ramón, 21, 23.
BERNAT AGUILÓ, estafador, 287.
Besináns (H), 279.
Beso, fuente de Tarazona, 180. Bestué
(H), 3.
Betorz (H), 240.
Bielsa (H), 191.
Biescas (H), 242. Bigorra, conde de,
27. Bijuesca (Z), 53.
Binaced (H), 87.
Binéfar (H), 83.
Biscarrués (H), 33.
BLANCA, reina de Navarra y esposa de
Juan II de Aragón, 160; infanta aragonesa, 159. BLANCA DE ANJOU,
esposa de Jaime II de Aragón, 130.
BLANCA DE NAVARRA, reina y mujer de
Juan II de Aragón, 163. BLAS, santo, 296.
BLASCO DE ALAGÓN, 129; conde de
Sástago, 147, 263. BLASCO GARCÉS DE MARCILLA, caballero, 70.
BLASCO MAZA, señor de Gallur, 227.
BLASCO PÉREZ, sacristán de Tarazona, 328. Blecua (H), 187.
Boca del Infierno, 97. Bohemia, ducado,
239.
Boltaña (H), 191, 241, 267.
Bono (H), 298.
Borau (H), 324.
BORIBONIO, duque de Bohemia o
Aquitania, 239. Borja (Z), 7, 51, 52, 106, 107, 195, 232, 258, 321,
347.
Botaya (H), 81.
Botín: 18, 64, 86, 92, 104.
Brecha de Roldán, 111. BRIANDA DE
LUNA, 169.
Bruja: Kundrie, 325; de Trasmoz, 328.
BUCAR, rey, 45.
BUCHAR, sobrenombre de Texufín ben Alí
ben Yusuf, 104. Bueña (T), 177.
Buera (T), 25.
Bujaraloz (Z), 336.
Burbáguena (T), 125, 353.
Burdeos, 129.
BUVES DE COMARCIS, hijo de Aimerico de
Narbona, 28.
Cacabiello, castillo, 10.
Cadeillán, 241.
Cadrete (Z), 262.
CAJAL, 108.
Calahorra, 24.
Calamocha (T), 125.
Calanda (T), 11, 40, 61.
Calasanz (H), 23.
Calatayud (Z), 12, 56, 62, 145, 146,
174, 175, 177, 178, 215, 286, 309, 347, 349, 352.
CALATRAVA, Orden, 68, 137.
Calcena (Z), 324.
CALILA, mora de Ricla, 228.
Calle: Alquézar: San Gregorio, 213;
Bujaraloz: Baja, 336; Daroca: Gragera, 219; Ejea:
Mediavilla, 156; Ramón y Cajal, 156;
Fayón: Arrabal, 335; Monzón: Traición, 44;
Mosqueruela: Ricoshombres, 124;
Zaragoza: Buenaire, 12; Sepulcro, 169.
Camañas (T), 67.
Camarero real, Pedro Martínez de
Bolea, 349.
Camarlengo real, de Fernando II, 133.
Campana de Huesca, 109, 110, 111.
Candespina, 102.
Canigó, monte, 127.
Cannes, 343.
Cañarda, sierra, 199.
Capella (H), 271, 299.
Carabantes, 53.
Carboneras, castillo, 87,
Carcasona, 343.
Cárcel: de Florencia, 357. Cariñena
(Z), 146, 178, 316.
CARLOMAGNO, 2, 21, 23, 111, 189.
CARLOS, rey de los francos, 16;
príncipe de Viana, 160, 162, 163.
CARLOS DE ANJOU, 128, 129.
CARLOS MARTEL, 343.
CARLOS [III] DE NÁPOLES, 130.
Cartuja: de Nuestra Señora de Fuentes,
263. Casasnovas, 87.
Caspe (Z), 37, 131, 171, 172, 280, 283,
285, 288.
Castejón de las Armas (Z), 134.
Castejón de Valdejasa (Z), 209. Castellote (T), 199.
Castelnou (T), 270.
Castelserás (T), 296. Castiello de
Jaca (H), 268.
Castilla, 24, 45, 64, 91, 92, 94, 98,
99, 100, 101, 102, 103, 105, 131, 133, 135, 140, 143,
146, 154, 171, 175, 177, 178, 209, 255,
273, 310, 349.
Castillo: Abuán, 224; Aguilar de
Alfambra, 66; Alacón, 196; Alagón, 50; Albarracín,
143, 193; Albentosa, 123; Albero Alto,
165; Alcañiz, 60; Alcolea, 266; Alfajarín,
169; Algás, 68; Alquézar, 25; de
Antón de Luna, 171; Apriz, en Jaca, 18; Ayerbe,
194; Báguena, 176, 177, 178;
Barbastro, 28, 29; Batea, 68; Belmonte, 6; Bijuesca,
53; Borja, 7, 52; Cacabiello, 10;
Calatayud, 56; Carboneras, 86; Castejón de las
Armas, 134; Castro de Malavella, 182;
Panifico, en Cercito, 82; Peña, 126; Peñíscola, 316, 355, 356,
357, 358; Peralta de la Sal, 218; Pitilla, 126; Pomar, 116; Ricla,
225; Rueda de Jalón, 43; Sabiñán, 237; Santa María de Eruson, 82;
Sástago, 147; Sora, 156; Sos, 184; Suelves, 84; Tamarite, 210;
Tarazona, 180; Tierga, 62;
Trasmoz, 51, 126, 195, 328; Trasobares,
4; Valtierra, 209; Villel, 72.
Castro de Malavella, 182. CATALINA,
endemoniada, 317.
Cataluña, 135, 171, 266.
Catarroja, 301.
Catedral: Albarracín, 143; Barbastro,
289, 290; Barcelona, 122; Jaca, 43; Valencia,
131, 307; San Salvador de Zaragoza,
132, 146, 172, 212, 235, 287, 316.
Caulor, 59.
Cazorla, tratado, 155.
Cea, río, 64.
Cella (T), 70, 192, 224, 330.
Centenero (H), 10. CÉNTULO DE BEARN,
320.
CÉNTULO DE BIGORRA, conde, 138.
Cercito (H), 82, 254.
Cerdeña, 353.
Cervera de la Cañada (T), 297.
CHAFAR AMAD BEN HUD, llamado Zafadola,
59. Chaves, cueva, 203.
Chía (H), 248.
Chinchín, puerta de Graus, 222. Chío
(H), castillo, 301.
Chipre, 130.
Chistau (Vid. Gistaín).
Ciezmo, monte de Tarazona, 249. Cillas
(H), 342.
Cimballa (Z), 309.
Cinca, río, 3, 14, 17, 22, 31, 55, 64,
116, 122, 139, 191, 204, 262, 266, 271, 291, 340.
Cinco Villas, 156.
Cinegia, puerta de Zaragoza, 8.
CIRIACO, obispo de Zaragoza, 319. CÍSTER, orden, 257.
CLARA, muchacha de Tarazona, 180.
Clarés, río, 20.
CLARIÓN DE VAUDUNE, 28.
CLEMENCIO, acólito de san Visorio,
241. CLEMENTE, papa, 331.
Cóculo, monte, 252.
Cofradía: Albentosa: Nuestra Señora
de los Angeles, 123; Belchite, 86; Binaced, San Marcos, 87; Pedrola:
Nuestra Señora de los Angeles, 168; Zaragoza: del Rosario, 275, 276.
Colegiata: Ejea: San Salvador, 156;
Mora de Rubielos, 280. Colliure, 355, 356.
Comendador: Berenguer de Azlor, de
Santiago, 183; de San Miguel de Foces, 213. Comminges, 274.
Compromiso de Caspe: 131, 171, 288.
Comunidad: Albarracín, 177; Calatayud,
177, 309; Daroca, 177, 307; Teruel, 124, 177.
Concilio: 16; Constanza, 359; Pisa,
359.
Conde: Armengol, 31; Artal, señor de
Mequinenza, 149; Gómez de Candespina, 102; González Salvadórez,
43; Guillermo de Poitiers, 56; Lope de Luna, 146; Nuño Álvarez de
Lara, 43; Ramón, 21; Waldo, hijo de don Rodrigo, 18; Alfambra:
Rodrigo, 67; Aragón: Fortún Jiménez, 88, 239; García Aznar, 136;
Atarés: 88; Barbastro: 245; Barcelona: Ramón Berenguer IV, 65, 257;
Bigorra: 27; Céntulo, 138; Camañas: Rodrigo, 67; Castellano: Fernán
González, 154; Garcí Fernández, 154; Sancho, 95; Castilla: García
Ordóñez de Nájera, 35, 36; Gonzalvo, 36; Gutierre
Fernández, 59; Rodrigo Martínez, 59;
Entenza: Fernando, 164; Jaca: Aznar, 18,
19, 21, 82, 254; Galindo, 21, 82, 254;
Poitou: 106, 107; Provenza: Ramón, 119; Ribagorza: Alonso de Aragón,
153; Armentario, 16; Bernardo, 21; Ramón II, 154;
Sancho, 92; Sástago: 260, 263; Urgell:
262, 283; Jaime, 171, 172.
Condesa: de Urgell, 132; Ava, de
Ribagorza, 154; Blanca de Navarra, de Ribagorza, 160; Garsenda de
Ribagorza, 154; Hermenjart, 28; Maribel, hija de Fernando de Entenza,
164.
CONRADINO, sobrino de Manfredo de
Sicilia, 128, 129. CONRADO DE LLANZA, 129.
Conserans, obispo de, 274.
Constantinopla, 323, 351.
Constanza, 359.
CONSTANZA, reina de Aragón y mujer de
Pedro III, 128, 180. Córdoba, 9, 12, 28, 29, 63, 154, 189.
CORNELIO, hermano de santa Orosia, 239.
Corporales: Aguaviva, 309, 312;
Andorra, 308, 309; Aniñón, 307; Daroca, 146, 216,
301, 312; Fraga, 309, 311; Montearagón,
309; San Juan de la Peña, 313.
CORSOUT DE TABARIE, moro, 28.
Cortes de Aragón (T), 247.
Cortes: Aragón, 336; Borja, 106, 107;
Monzón, 106, 107; Teruel, 330; Zaragoza, 169.
Cortillas (H), 342.
Cretas (T), 68.
CRISTINA, hija del Cid, 119.
Crucelos, 332.
Cuarte de Huerva (Z), 262. Cubel (Z),
80.
Cuenca, 58, 196.
Cueva: Biescas, 242; El Grado, 204;
Rasal, 234; San Juan de la Peña, 251; San Vicente de Labuerda, 241;
Yebra de Basa, 279; Chaves, en Bastarás, 203; Forato de la Mora, en
Aquilué, 233; de la Mora, en Guadalaviar, 200.
Cuevas de Cañart (T), 201. Cutanda
(T), 54, 56, 58, 125.
Dachera, puerto, 190.
Daroca (Z), 9, 56, 57, 58, 65, 78, 79,
125, 146, 175, 176, 177, 178, 189, 216, 219, 229,
287, 301, 306, 307, 312.
Daymús, despoblado, 340.
Despoblados: Alcalá, cerca de Pina,
250; Daymús, 340; El Castellar, 100, 102, 162, 209;
Lascasas de Sevil, 332; Niablas, 342;
Novillas, 5; Saz, 15; Torrenublos, 41; Villa,
333.
DIEGO, escudero, 145.
Diócesis: Lérida, 262; Zaragoza, 298.
DIONÍS, rey de Portugal, 180, 350.
DOMINGA LÓPEZ, mujer de Vicente
Belbís, 78. DOMINGO: santo, 275, 276, 277, 300, 302; beato, 279.
DOMINGO DE LA FIGUERA, mercader, 129.
DOMINGUITO DE VAL, 212.
DONATO, abad de San Pedro de Tabernas,
16.
Ducado: Bohemia o Aquitania, Boribonio
y Ludemila, 239; Híjar, 157; Villahermosa, Alonso de Aragón, 153.
Ebro, río, 2, 3, 4, 5, 9, 12, 13, 20,
24, 32, 33, 39, 42, 46, 47, 50, 54, 56, 81, 94, 95, 99,
102, 104, 132, 147, 156, 169, 172, 189,
190, 209, 212, 218, 227, 243, 255, 259, 260,
264, 269, 305, 314, 319, 341, 344, 348.
Echo (H), 97, 112, 190, 254.
EDUARDO, rey de Inglaterra, 129.
Ejea de los Caballeros (Z), 27, 46, 98,
156, 277. El Burgo de Ebro (Z), 243, 341.
El Castellar, hoy despoblado, 100, 102,
162, 209; monte de Mora de Rubielos, 74. El Frasno (Z), 133.
El Grado (H), 204. El Pilaret, 340.
ELENA, santa, 242.
ELISENDA DE MONCADA, mujer de Jaime II
de Aragón, 130. ELOÍSA, hija del rey de Chipre, 130.
ELVIRA, 181; mujer de Alfonso de
Barbastro, 179.
Endemoniada: Aínsa, 291; Piedra, 281;
Soria, Catalina, 317.
Enfermedades: cólera, Villa, 333;
dolor de genitales, Pedro I, 96; lepra, Fayón, 335; mal de amores,
343; migraña, 343; peste, Azanuy, 338; Bujaraloz, 336; Lascasas de
Sevil,
332; Niablas, 342; Peñarroya de
Tastavíns, 339; Vallibona, 339; Villa, 333; quebradura, 318;
reumatismo, 343.
ENRIQUE [III] EL DOLIENTE, rey de
Castilla, 161.
Épila (Z), 146.
Ermita: 47, 80, 85, 96, 116, 119, 122,
131, 166, 229, 242, 247, 257, 262, 263, 269, 275,
300, 304, 340.
Escalas, paso, 327.
Escartín (H), 342.
Escatrón (Z), 147, 264.
Esclavo: 71, 72; aragonés en
Jerusalén, 352; Gracia, cristiana, 76; Teófilo, cristiano de
Zaragoza, 198.
Escó (Z), 126.
Escondilla, 72.
Escriche (T), 144.
Escudo: Aragón, 17, 22; Justicia de
Aragón, 331; los Aysa, 137; los Isarre, 26; Alcorisa, 69; Caspe, 37;
Jaca, 19; Maella, 148; Monzón, 44.
Escultor: peregrino, 266, 267; de
Zaragoza, 300; de Jaime I, 122.
Esera, río, 22, 248, 290, 315.
Espada: de Jaime I, 118; de don Lope
Juan, 108; «Durandel», de Roldán, 344; «Preclara», del conde
Bernardo, 21; «Tizona», del Cid y Jaime I, 119; «San Martín», de
Jaime I, 119; «Villardell», de Jaime I, 119, 120.
ESPARZA, 141.
ESPÉS, barón de, 139.
ESTEBAN, obispo de Huesca, 271, 272,
273, 299. ESTEFANÍA, reina de Pamplona, 94.
Estercuel (T), monasterio, 261. ESTHER,
judía de Alquézar, 213. ESTRELLA, gitana, 162.
Europa, 325, 331. EUROSIA (Vid.
OROSIA).
EVANCIO, monje pinatense, 320.
Extremadura, 59.
Fabara (Z), 152.
FACUNDO, mártir, 64. Falsificador: de
moneda, 328. Fantova (H), 279.
FÁTIMA, señora musulmana de Mora, 73.
Fayón (Z), 68, 335.
FELIPA DE LA CASA, 292. FELIPE [III] DE
ANJOU, 161. FÉLIX, santo, 252, 253, 313.
FERNANDO, infante, 146; hermano de
Pedro II de Aragón, 126; conde de Entenza, 164.
FERNANDO [I], rey de Aragón, 131, 132,
171, 172, 283, 288, 355, 356, 358; rey de Castilla, 24, 91, 92.
FERNANDO [II], rey de Aragón, 133,
134, 135, 153, 209, 263, 314.
FERNÁN GONZÁLEZ, conde de Castilla,
154. FERRER DE LANZA, justicia de Aragón, 311. FERRIZ, 108.
FIRMINIANO, acólito de san Visorio,
241.
FLOR, amante de Arnaldo, señor de
Castro de Malavella, 182. Florencia, 357.
FLORINDA, la Caba, 1.
Flumen, río, 111, 344.
Forato de la Mora, cueva de Aquilué,
233. FORTÚN, 139; Maza, 35; obispo de Jaca, 88. FORTÚN DE GARDE,
90.
FORTÚN JIMÉNEZ, conde de Aragón, 88,
239. FORTÚN DE LIZANA (Vid. Fortún de la Maza).
FORTUÑO FERNÁNDEZ DE HEREDIA, señor
de Godojos, 353. FORTUÑO DE VIZCARRA, 13.
Foz: de Barrancohondo, en el río
Guadalaviar, 246.
Fraga (H), 31, 55, 63, 64, 68, 99, 100,
104, 110, 113, 266, 309, 311, 340.
Francia, 1, 2, 28, 107, 128, 129, 154,
191, 239, 257, 268, 274, 298, 303, 331, 344, 349.
FRANCISCO DE EZPELETA, barón de
Daroca, 216. FRANCISCO DE VILLANUEVA, juez de Teruel, 330.
Frías (T), 193.
Fuenclara, monasterio, 262.
Fuente: Barbastro, 30; Beso (Tarazona),
180; de la Bóveda (Sos), 184; Cella, 224;
Mentirosa (Frías), 193; Monzón, 118;
Rasal, 208; Saso (Monzón), 119, 122; San
Juan (Tarazona), 244.
Fuentes de Ebro (Z), 12, 341. Fuentes
de Jiloca (Z), 174.
Fuero: del Reino, 136; Pamplona, 141;
Sobrarbe, 326; Teruel, 71, 178, 330.
Gaeta, 314.
Galias, 2, 103, 343.
GALIANO GALINAS, cristiano de Chía,
248.
GALINDO, conde, 21, 82, 254; hermano de
García Aznárez, 138.
Gállego, río, 10, 194, 269, 274.
Gallipienzo, 126.
Gallocanta (Z), 58.
Gallur (Z), 42, 126, 226, 227.
GARCÍA, monje pinatense, 320; abad de
Leire, 108; obispo de Zaragoza, 171. GARCÍA [III], rey de Pamplona,
91, 92, 93, 94, 108.
GARCÍA AZNAR, de Trasobares, 4.
GARCÍA AZNÁREZ, señor de Latrás,
138; señor del valle de Tena, 320. GARCÍ FERNÁNDEZ, conde
castellano, 154.
GARCÍA FERNÁNDEZ DE HEREDIA,
arzobispo de Zaragoza, 172, 283. GARCÍA ÍÑIGUEZ, rey de Pamplona,
89, 90; rey de Sobrarbe, 19. GARCÍA JIMÉNEZ, rey de Sobrarbe, 17,
253.
GARCI NÚÑEZ, señor de Cella, 224.
GARCÍA ORDÓÑEZ DE NÁJERA, conde de
Castilla, 35, 36. GARCÍ PÉREZ, escudero, 145.
GARCÍA SÁNCHEZ [II], rey de Pamplona,
88.
GARSENDA, esposa del conde Ramón II de
Ribagorza, 154. Gas, río, 19.
Gascuña, 27, 35.
GASTÓN DE AYERBE, abad del monasterio
de Rueda, 147. GASTÓN DE ESPES, 27.
Gavarnié, 344.
Gelsa (Z), 250.
Génova, 331.
Germania, 2.
Gerona, 130.
Gibraltar, 1, 4, 7.
GIL, santo, 295; hermano de Pelegrín
de Atrosillo, 165. GIL DE ATROSILLO, señor de Estercuel, 261.
GINÉS, santo, 295.
GINFAR AMAD, rey de Rueda de Jalón,
43. GIOMAIL BEN ZEYAN, moro de Valencia, 78. GISBERTA, esposa de
Fortuño de Vizcarra, 13. Gistaín (H), 90, 191, 202.
GLAFAR, rey moro de Rueda de Jalón,
43. Godojos (Z), 353.
GÓMEZ DE CANDESPINA, conde, 102.
GONZÁLEZ SALVADÓREZ, conde, 43.
GONZALO GARCÍA, mayordomo del infante
Jaime, 329. GONZALVO, conde de Castilla, 36.
GRACIA, esclava cristiana, 76.
Gran maestre: Juan Fernández de
Heredia, de la Orden de Malta, 354. Granada, 134, 168.
Graus (H), 94, 221, 222, 271, 290, 291,
292, 315.
GREGORIO, santo, 269; beato, 279; papa,
319.
GREGORIO [VII], papa, 319, 320.
GREGORIO [XII], papa, 359.
Grial: 307, 324, 325.
Griegos (T), 188, 220.
Gruta del Gato, en Monreal, 197.
Guadalaviar, río, 72, 143, 159, 192,
200, 224, 246.
Guadalope, río, 296.
Guara, sierra, 111, 191.
Guarrinza, valle, 190.
Guaso (H), 19.
GUILEIN, hijo de Buvés de Comarcís,
28.
GUILLÉN DE MONTRODÓ, maestre del
Temple, 119.
GUILLERMO, abad de Samper del Salz,
322; obispo de Pamplona, 48. GUILLERMO DE POITIERS, conde, 56.
GUIRART, hijo de Buvés de Comarcís,
28. Gurrea (H), 34.
GUTIERRE FERNÁNDEZ, conde, 59.
GUZMÁN, cristiano de Ricla, 228.
GUZMÁN EL BUENO, 177.
HERMENJART, condesa, 28.
HERNANDO, conde del castillo de Abuán,
224. HERNANDO DÍEZ DE AUX, caballero de Daroca, 79. HERNANDO
SÁNCHEZ, de Trasobares, 4.
Híjar (T), 12, 157.
Horca, cerro, en Villel, 72.
Horno: Villel, 72. Horta de San Juan,
68
Hospedería: Boltaña, 267; Castiello
de Jaca, 268. Hospital: Boltaña, 267; Lascasas de Sevil, 332.
HOSPITAL, Orden, 87.
Huecha, río, 347.
Huerva, río, 262, 305.
Huesca, 8, 30, 34, 35, 36, 37, 38, 39,
91, 93, 95, 104, 107, 109, 110, 140, 146, 165, 191,
208, 232, 233, 240, 271, 274, 293, 299,
304, 323.
HUGO DE LUSIGNAN, rey de Chipre, 130.
HURTADO, renegado cristiano, 78.
IBÁÑEZ DOMINGO DE MORTÓN, juez de
Teruel, 71.
Ibieca (H), 214.
Ibiza, 77.
IBN ABDALA, gobernador de Zaragoza,
189.
Iglesia: Alcolea: San Juan Bautista,
266; Andorra: Santa María Magdalena, 308; San Julián, 318; Ayerbe:
San Pedro, 150; Burbáguena: parroquial, 353; Daroca: San Marcos,
301; Santa María la Mayor, 125; Ejea: Santa María, 156; Escatrón:
San Javier, 264; Graus: San Miguel, 315; Loarre: mozárabe, 1;
Montalbán: parroquial, 183; Munébrega: parroquial, 282; Teruel: San
Martín, 205; San Salvador, 205; Santa María, 329; Zaragoza: San
Gil, 212; San Miguel de los Navarros, 243, 341; Santa María la
Mayor, 8, 12, 198, 269.
Illueca (Z), 316.
INDALECIO, san, 253, 313, 320.
Inglaterra, rey, 129.
INOCENCIO [III], papa, 114, 119.
Inogés (Z), 352.
ÍÑIGO, san, 215.
ÍÑIGO ARISTA, rey de Pamplona y
Sobrarbe, 22, 90.
ÍÑIGO DE AXUAR, 108.
ÍÑIGO FORTUÑONES, 142.
ÍÑIGO ZAIDÍN, alférez y amigo de
Jaime I, 77.
Inquisidor: Pedro de Arbués, 294.
ISABEL, doncella de Borja, convertida
en Zaida, 52.
ISABEL LA CATÓLICA, reina, 133, 153.
ISABEL DE PORTUGAL, infanta aragonesa,
mujer de Dionís de Portugal, 180, 350. ISABEL SEGURA, amante de
Teruel, 167.
ISABEL DE URREA, 146.
Isábena, río, 21, 290, 315.
ISARRE, hermanos, 26.
Isuela, río (del Moncayo), 62, 257,
337; (del Pirineo), 344.
Italia, 161.
Jaca (H), 18, 19, 21, 23, 108, 138,
239, 251, 255, 313, 320, 324. JAHY BEN JALDUN, alfaquí, 58.
JAIME, conde de Urgell, 171, 172; hijo
de Jaime II, 329; san, 41.
JAIME [I], rey de Aragón, 75, 76, 77,
78, 79, 86, 115, 116, 117, 118, 119, 120, 121, 122,
123, 124, 125, 126, 157, 158, 165, 301,
321, 322, 328.
JAIME [II], rey de Aragón, 130, 329.
JAIME DE BOLEA, 183.
JAIME DÍEZ DE AUX, caballero de
Daroca, 57. JAIME PÉREZ EL MENOR, juez de Teruel, 329. JAIME DE
URGELL, 132.
Jalón, río, 43, 50, 56, 75, 134, 174,
215.
Jérica, 197, 301.
Jerusalén, 130, 352.
Jiloca, río, 58, 174, 175, 197, 215,
306.
JIMENA, esposa del Cid, 24.
JIMENO, abad de San Juan de la Peña,
88. JIMENO GARCÉS, 142.
JIMENO DE RADA, tenente, 126. JORGE,
san, 34, 36, 37, 41, 52, 338. JOSÉ DE ARIMATEA, 324.
JUAN, san, 269; Fray, 78; herrero, 211;
habitante de Escatrón, 264; rey de Navarra, 314; rey de Portugal,
314.
JUAN [II], rey de Aragón, 133, 153,
160, 162, 163, 186, 307.
JUAN ALBIR, habitante de Magallón,
166.
JUAN DE ARAGÓN, infante de Aragón,
luego Juan II, 160. JUAN DE ATARÉS, eremita, 251, 252, 253.
JUAN BAUTISTA, san, 251, 252, 266.
JUAN FERNÁNDEZ DE HEREDIA, Gran
maestre de la Orden de Malta, 354. JUAN LER, anacoreta, 260.
JUAN DE LUNA, sobrino de Benedicto
XIII, 316; el Jaque, de Daroca, 9. JUAN MARTÍNEZ DE MARCILLA, 173;
amante de Teruel, 167.
JUAN MIGUEL, pastor de Tena, 186. JUAN
MORENO, caballero de Daroca, 79.
JUAN DE LA PIEDAD, habitante de El
Frasno, 133. JUAN DE PRÓCIDA, caballero siciliano, 128.
JUAN RODRÍGUEZ DE SALAMANCA,
compromisario, 171. JUAN XIMÉNEZ CERDÁN, justicia de Aragón.
JUANA, reina de Nápoles, 161.
JUANA ENRÍQUEZ, esposa de Juan II de
Aragón, 133, 163.
Judíos: aragoneses, 284, 308;
darocenses, 58; Barbastro, 31, 245, 289; Calatayud, 215;
Ibieca, 214; Lérida, 210; Munébrega,
282, Peñalba, 283; Tamarite, 210; Teruel,
285; Trasmoz, 211; Zaragoza, 132, 212,
217; Albayaceto, de Zaragoza, 212; Esther, de Alquézar, 213; Leví,
de Alquézar, 213; Manasés, de Daroca, 216.
Juegos: ajedrez, 126; dados, 126;
pelota, 150.
Juez: Alquézar, musulmán, 240;
Bujaraloz, 336; Huesca, Zumail, 240; Jaca, Abenlupo, 239; Peñarroya
de Tastavíns, 339; Teruel, 173, 178; Francisco de Villanueva, 330;
Ibáñez Domingo Mortón, 71; Jaime Pérez el Menor, 329; Martín de
Orihuela, 330.
Juglar, 179, 345.
JULIÁN, conde visigodo, 1. Juslibol
(Z), 209, 269.
Justa: Burdeos, 129; Peralta, 39;
Soria, 101.
Justicia: Ferrer de Lanza, de Aragón,
311, 326; Juan Ximénez Cerdán, de Aragón, 331.
JUSTINA, pastora de Tarazona, 244.
KUNDRIE, bruja, 325.
La Almunia de Doña Godina (Z), 172,
223. La Codoñera (T), 296.
La Fresneda (T), 185. La Ginebrosa (T),
312.
La Iglesuela del Cid (T), 41. Labuerda
(H), 241.
Lagueruela (T), 121.
Lanaja (H), 55, 263.
Langa (Z), 229.
Lagres (Francia), 343.
Las Arcas, puerto de montaña, 139. Las
Facenas, 87.
Las Tiesas, 137.
Lascasas de Sevil, despoblado, 332.
Laspuña (H), 3.
Lastra, monte, 145.
Latrás (H), 138.
LEANDRO, san, obispo de Sevilla, 319.
Leciñena (Z), 166, 321.
Lecumberri (Navarra), 90.
Leire, monasterio, 108.
León, 64, 102, 179.
LEÓN ISAURIO, emperador de
Constantinopla, 351.
LEONOR SESÉ DE URREA, 162.
Lérida, 63, 93, 99, 163, 210, 262,
266; Al-Muzaffar, señor de, 30. Lerins, isla de Francia, 343.
Levantamiento: campesino de Maella,
148.
LEVÍ, judío de Alquézar, 213.
LICER, san, 269, 274.
Lizana, 165.
LIZANA, noble, 111.
Lledó (T), 68.
Loarre (H), 1, 194.
Lobera de Onsella (Z), 277.
LOBO, en realidad Muhammad ben
Mardanis, rey, 45, 231.
LOPE DE ALBERO, señor de Alcorisa, 165.
LOPE ARTAL DE AZLOR, noble, 162.
LOPE FERNÁNDEZ DE LUNA, arzobispo de
Zaragoza, 310.
LOPE JUAN, espada de don, 108.
LOPE XIMÉNEZ DE URREA, 169.
LÓPEZ DE GURREA, hermanos, 34.
LOPE DE LUNA, el «caballero de la
espuela», primer conde de Luna, 146. LORENZO, san, 324, 325.
LUDEMILA, duquesa de Bohemia o
Aquitania, 239. Luesia (Z), 238.
LUIS CORNEL, 169.
LUIS DE FRANCIA, santo y rey de
Francia, 28, 128. Luna (Z), 38.
Lupiñén (H), 295.
MACARIO, SAN, 318.
Maella (Z), 148, 284.
Maestrazgo, 40, 41.
Maestre: Guillén de Montrodó, del
Temple, 119. Magallón (Z), 78, 166, 321.
Maladeta, Pico, 252, 298.
Malanquilla (Z), 53.
Maleján (Z), 347.
Mallén (Z), 5, 163.
Mallo, castillo, junto a Mosqueruela,
76. Mallorca, 77, 261.
Malta, isla y orden, 354. Maluenda (Z),
56, 174.
MANFREDO, trovador, 213; rey de
Sicilia, 128, 129; paje de la reina Constanza, 180. Manises, 301.
MANRIQUE DE LARA, trovador, 162.
MARCELO, monje de San Juan de la Peña,
252, 253.
MARCOS, cofradía, 87.
Marcuello (H), 194.
MARÍA, joven de Alquézar, 25;
cristiana de Daroca, 219; nombre cristiano de Zulima, 222; reina y
esposa de Pedro II, 115; reina y esposa de Alfonso V, 161, 311.
MARÍA BAYOD, hija natural de Jaime I,
157.
MARÍA DE LUSIGNAN, hija del rey de
Chipre y esposa de Jaime II, 130.
MARÍA PÉREZ, la Varona, 101.
MARIBEL, condesita, hija de Fernando de
Entenza, 164.
MARIETA, Zaida de mora, 221.
Marqués: de Ayerbe, 150, 151; de
Suelves, 84.
Martín, río, 85, 157.
Mártires: de Zaragoza, 198; Orosia,
239; San Pedro de Arbués, 314.
MARSILIO, walí de Zaragoza, 2, 20.
MARTÍN, santo, 254; hijo de Fortuño
de Vizcarra, 13; obispo de Albarracín, 143. MARTÍN [I], rey de
Aragón, 171, 172, 215, 280, 309, 324.
MARTÍN [V], papa, 359.
MARTÍN DE ALPARTIR, cronista, 316.
MARTÍN DE AYSA, 137.
MARTÍN GONZÁLEZ, caballero aragonés,
24. MARTÍN MARTÍNEZ DE GOMBALTE, 177.
MARTÍN DE ORIHUELA, juez de Teruel,
330. MARTÍN PÉREZ, señor de Escondilla y de Villel, 72. MARTÍN
PÉREZ DE LUNA, noble aragonés, 125.
MARTÍN PÉREZ DE VILLEL, señor de
Ricla, 228. MARTÍN DE RAVANERA, 65.
MARTÍN VISAGRA, vecino de Daroca, 306.
MARTINA, pastora de Acumuer, 186;
prometida de Hernando Díez de Aux, 79. MARTINA PÉREZ DE LOZANO,
fundadora de la cofradía de San Marcos, en Binaced, 87. Mas de
Ferrer (H), 292.
Mas de la Pudiola, 292. Matamoros,
barranco, 20.
Matarraña, río, 68, 148.
MATEO MARTÍNEZ, mosén darocense, 301.
MATILDE, prometida de Juan de Luna, 9.
Mayordomo: Gonzalo García, del infante
Jaime, 239. Mediano (H), 14.
Medicinas: brebajes, 343; conjuros,
117; hierbas, 117; medicinas de san Caprasio, 343; músicas, 117;
pócima, 67; quitamiedos de Robres, 346; sopas de ajo, 117.
MELEK, hijo del walí de Albarracín,
224.
MELILAH, princesa mora, 57.
MENCIA, mujer de Arnaldo, señor de
Castro de Malavella, 182. Mequinenza (Z), 149.
Mercado: Bujaraloz, 336; Valencia, 71;
Zaragoza, 172.
METODIO, santo, 239.
Mezquita: Daroca, 219.
Midi, 269.
MIGUEL, arcángel san, 48, 74, 310,
334.
MIGUEL DE BERNABÉ, alcaide de Báguena,
175, 176, 177, 178. MIGUEL IN EXCELSIS, santo, 96.
MIGUEL PÉREZ ZAPATA, señor de Cuarte,
Cadrete y Purroy, 262. Milagro, 209.
Mirabayo, paradero, en Híjar, 157.
Miralsot (H), 340.
MOHAMAD, moro turolense, 205.
MOHAMED ALTABILL, rey moro de Zaragoza,
191. Molina de Aragón, 58, 145, 196.
Molino: Albentosa (de Arriba), 123;
Villel, 72. Momagastre, castillo, 32.
Mombrún, 87.
Monasterio: Alaón, 327; Fuenclara,
262; Leire, 108; Montearagón, 99, 169, 309, 323;
Montserrat, 351; Piedra, 145, 182, 281,
309, 317; Predicadores, de Zaragoza, 275;
Rueda, 147, 264; Samper del Salz, 322;
San Juan de la Peña, 17, 19, 81, 88, 93,
104, 136, 251, 252, 253, 313, 320, 324,
325; San Martín de Cercito, 82, 254; San
Pedro de Siresa, 82, 97, 207, 254, 255,
257, 319, 324; San Pedro de Tabernas, 16,
90, 324; San Ponce de Tomeras, 107,
110; Santa Cruz, 90; Santa Fe, 262; Santa
María de Obarra, 21, 23, 139;
Selvamayor, 27; Sigena, 155, 259; Trasobares, 255,
257; Trinitarios, de Daroca, 306;
Veruela, 169, 211, 258.
Moncayo, 62, 195, 211, 244, 257, 258,
324.
Monedas: aragonesa, 328; mazmudinas,
126; morabetinos, 126, 209; morabetinos aiars, 126; morabetinos
alfonsinos, 126; morabetinos lupinos, 126; siclos de plata, 88.
Monegros, 55, 155, 259, 263, 283.
Monreal del Campo (T), 65, 197, 230.
Montalbán (T), 170, 173, 183. Monte
Mayor (antigua Luna), 38. Monte Perdido, pico, 77.
Montearagón, monasterio, 99, 169, 309,
323.
Monteros: reales, 97.
Monterroso, 103.
Monler, santuario, 260.
Monsalvat (Vid. San Juan de la Peña).
Montpellier, 115, 301.
Monzalbarba (Z), 166, 305.
Monzón (H), 39, 44, 77, 83, 106, 107,
116, 118, 119, 122, 126.
Mora: 65; de Albarracín, 220; de la
Basa, 202; Bastarás, 203; Borja, 232; Gallur, 226;
Guadalaviar, 200; Guarrinza, 190;
Luesia, 238; Rasal, 208, 234; Sabiñán, 237; Sallaón, 204;
Saravillo, 206; Sena, 236; Siresa, 207; Tarazona, 225; Aixa, de
Albarracín, 193; Aixa, de Aquilué, 233; Calila, de Ricla, 228;
Fátima, de Mora, 73; Serena Alma, de Gallur, 227; Zaida, de Cella,
192; Zoraida, de Teruel, 205.
Mora de Rubielos (T), 73, 74, 280.
Morata (Z), 174.
Morella, 100, 132, 163, 261.
Morería de: Pina, 250; Zaragoza, 47,
49, 235.
Morés (Z), 75.
Morilla de Ilche (H), 256. Mosqueruela
(T), 76, 124.
Mozárabes: 13, 15, 20, 42, 60, 61,
137, 152; Cretas, 68; Daroca, 219; Huesca, 240; La
Almunia, 223; Loarre, 1; Peralta de la
Sal, 218; Tamarite, 210; Tarazona, 244;
Trasobares, 255, 257; Zaragoza, 243,
305, 341; Pedro Cardona, valenciano, 78.
Mudéjares: 49, 194, 205, 208, 230;
Borja, 232; Langa, 229; Pina, 250; Tamarite, 210;
Zaragoza, 235; Ainés, turiasonense,
249; alcaide de Graus, 221; Tocón, 229.
MUDIELOS, hermanos, 34. Muela, en
Teruel, 70.
Muela de San Juan, 188, 200.
MUHAMMAD BEN MARDANIS, llamado rey
Lobo, 231. MUHAMMAD BEN MAXIN, de Zaragoza, 12.
MULEY TAREC, gobernador moro de
Valencia, 347. Munébrega (Z), 282, 354.
Muniesa (T), 247.
Muralla: Alagón, 50; Aguilar de
Alfambra, 66; Albarracín, 193; Báguena, 175, 176;
Bijuesca, 53; Bueña, 177; Calatayud,
215; Constantinopla, 351; Daroca, 58, 146,
175, 189; Ejea, 156; Fraga, 63; Fuentes
de Jiloca, 174; Huesca, 34, 95, 140; Lizana, 165; Mora de Rubielos,
74; Muela de San Juan, 188; Pomar, 116; Teruel, 178;
Valencia, 79; Zaragoza, 47, 48, 56,
172, 300, 305.
Murcia, 59, 63, 64, 231.
Murero (Z), 15.
Muret, batalla, 119.
MURID OMED, moro de Daroca, 57.
Música: flauta, 67; tamboril, 161;
trompeta, 161. MUSTAFA, alcaide moro de Monreal, 230.
MUZA, 8, 10, 18, 189.
Nájera, corte de, 91.
Nápoles, 130, 160, 161, 314, 349.
Narbona, 343; obispo de, 79; Aimerico
de, 28.
Navarra, 19, 51, 90, 126, 163, 177,
186, 314.
Navas de Tolosa, batalla, 137, 155,
274.
Niablas, despoblado, 342.
Nimes (Francia), 343. Noguera
Ribagorzana, río, 21. Nonaspe (Z), 68, 142.
Novillas (Z), 5.
Nuestra Señora: Alegría: Barcelona,
122; Monzón, 122; Aliaga: Muniesa, 247; Ángeles:
Albentosa, 123; Cubel, 80; Pedrola,
168; Zaragoza, 351; Antigua: Monzalbarba,
305; Bario: Bestué, 3; Blanca: Piedra,
317; Cantal: Oliete, 85; Capítulo: Trasobares,
255, 257; Castillo: Alagón, 50;
Aniñón, 307; Belmonte, 6; Bijuesca, 53; Cerro: Castejón de las
Armas, 134; Cigüela: Torralba, 20; Encontrada: Chía, 248; Fuente:
Peñarroya de Tastavíns, 339; Fuentes: Lanaja, 263; Guía del
Guerrero: Cubel, 80; Huerta: Arándiga, 337; Huesca, 304; Magallón,
166, 321; Humillada: Calanda, 61; Jerusalén: Inogés, 352; Linares:
Benabarre, 292; Magallón: Leciñena, 166; Mar: Munébrega, 354;
Mártires: Atea, 15; Mayor: Zaragoza, 8, 12, 166, 198, 269; Milagro:
Zaragoza, 300; Miramonte: Biscarrués, 33; Monler: Sástago, 260;
Mora: Peralta de la Sal, 32; 218; Nieves: Bujaraloz, 336; Oliva:
Ejea, 46; Olivar: Estercuel, 261;
Zaragoza, 275, 300; Palacios: La
Almunia, 223; Peña: Aguilar de Alfambra, 66; Pilar: Zaragoza, 61,
135, 153, 160; Portillo: Zaragoza, 47, 166; Pueyo: Barbastro, 256;
Ríos: Rasal, 208; Rosario: Zaragoza,
276; Sagrada: Monzalbarba, 166, 305; Salas:
Huesca, 232, 304; Silla: Lagueruela,
121; Tocón: Langa, 229; Veruela: Veruela, 258;
Victoria: Jaca, 19; Villarroya:
Villarroya, 310; Zaragoza la Vieja: El Burgo, 243, 341.
NUNILO, santa, 240.
NUÑO ÁLVAREZ DE LARA, conde, 43.
OBAIDALA, señor moro de Alacón, 196.
Obispo: Acisclo, 239; Albarracín:
Martín, 143; Barbastro: Ramón, 271, 272, 273, 299;
Conserans: Licer, 274; Huesca: Esteban,
271, 272, 273, 299; Jaca: Fortún, 88; Narbona, 79; Pallars: Atón,
23; Pamplona: Guillermo, 48; Ribagorza: 16; Sevilla: san
Leandro, 319; Zaragoza: 93, 125;
Bencio, 8, 16, 93, 298; Ciriaco, 319; García, 171;
Paterno, 93.
Oliete (T), 85.
Olite (Navarra), 160.
Olsón, sierra, 13.
OMAR, alarife turolense, 205. OMAR BEN
AHMED, jerife, 58.
Onda, 39.
Ontiñena (H), 344.
Orden: Órdenes Militares, 152, 199;
Banda, 160; Calatrava, 68, 137; Císter, 257, 258,
281, 322; Dominicos, 309; Franciscanos,
98, 309, 351; Hospital o San Juan, 68,
87, 155, 213, 259; Jarra, 161; Malta,
354; Montesa, 359; Predicadores, 275, 279,
287, 293, 300; 315; San Agustín, 310;
Santiago, 183; Temple, 65, 77, 118, 119,
122, 227, 259; Trinitarios, 306.
ORDERIC VITAL, cronista, 104. Ordesa,
valle, 344.
Oroel, monte, 19.
OROSIA o EUROSIA, santa, hija de los
reyes de Bohemia o Aquitania, 239. Ortilla (H), 295.
Otal (H), 342.
Oto (H), 342.
OTO DE POITIERS, emir, 21.
Oza, selva, 112.
PALACÍN, señor de Gallur, 227.
Palacio: Real de: Nájera, 91;
Pamplona, 89; Zaragoza, 348; Albarracín, 193, 196; Daroca, 219;
Lanaja, 55; Olite, 160; árabe de Zaragoza, 198; la Aljafería, 12,
43, 93,
161, 246, 324, 350; la Alhambra, 134;
la Zuda, 12; de Almanzor, en La Almunia, 223; de doña Urraca, en
Soria, 100, 102; de Urriés, de los marqueses de Ayerbe, 150, 151;
duque de Híjar, 157; conde de Ribagorza, en Zaragoza, 153; de Jaime
I, en Mosqueruela, 124.
Palermo, 128.
Pallars, Atón, obispo de, 23.
Palomera, sierra, 67.
Pamplona, 19, 89, 90, 92, 94, 95, 108,
141.
Panifico, castillo de Cercito, 82.
Panillo, sierra, 22.
Pano, sierra, 22, 81, 251.
PANTALEÓN, santo, 269.
Papa: Alejandro V, 359; Benedicto XIII,
316, 331, 355, 356, 357, 358, 359; Clemente,
331; san Gregorio VII, 319, 320;
Gregorio XII, 359; Inocencio III, 114, 119; Martín V, 359; san
Sixto, 324. Paracuellos de Jiloca (Z), 174.
Paradero o parque: de Mirabayo, en
Híjar, 157. París, 23, 28, 257.
Parroquia, barrio de Pina, antigua
morería, 250. PARSIFAL, 325.
Pastor: 33, 302; de El Burgo, 243;
Fuentes de Ebro, 341; Lobera, 277; Luesia, 238; la
Maladeta, 298; Sigena, 259, Yebra de
Basa, 239; san Balandrán, 256; san Visorio,
241; Justina, de Zaragoza, 244; Pedro
Novés, 261.
PATERNO, abad de San Juan de la Peña y
obispo de Zaragoza, 93.
Patrón: San Bartolomé (Tosos), 294;
san Blas (Torrecilla de Alcañiz), 296; san Caprasio (Alcubierre),
343; san Gil (Ortilla), 295; san Ginés (Lupiñén), 295; san Macario
(Andorra), 318; san Pedro Arbués (Aguilón), 294; san Sebastián
(Fayón), 335; san Vicente Ferrer (Graus), 290.
Patrona: Santa Bárbara (Tosos), 294;
santa Pelagia (Cretas), 68; santa Tecla (Cervera de la Cañada), 297.
PEDRO, santo, 289, 319; abad de San
Pedro de Tabernas, 90; fray, 78; señor de Mediano, 14; habitante de
Zaragoza, 275; doncel, hijo de Ato Garcés, 100; infante de Aragón,
luego Pedro I, 320.
PEDRO [I], rey de Aragón, 34, 35, 36,
37, 39, 44, 95, 96, 106, 140, 273; rey de Castilla, 174, 175, 176,
177, 178.
PEDRO [II], rey de Aragón, 114, 115,
118, 119, 122, 126, 155, 274, 303.
PEDRO [III], rey de Aragón, 120, 127,
128, 129, 180, 349, 350.
PEDRO [IV], rey de Aragón, 146, 169,
174, 177, 178, 336, 347.
PEDRO AHONES, noble aragonés, 125.
PEDRO ALFONSO, 345.
PEDRO ARBUÉS, santo e inquisidor, 294,
314. PEDRO ATARÉS, señor de Borja, 106, 108, 258.
PEDRO DE AZAGRA, señor de Albarracín,
231. PEDRO DE BIOTA, 142.
PEDRO CARDONA, mozárabe de Valencia,
78.
PEDRO FERNÁNDEZ DE AZAGRA, 167; señor
de Albarracín, 145. PEDRO GIL, escudero del Cid, 246.
PEDRO GILBERT, alcaide de Daroca, 175.
PEDRO GONZÁLEZ DE LARA, 102.
PEDRO MARTÍNEZ DE BOLEA, camarero
real, 349. PEDRO MARTÍNEZ DE LUNA (Vid. Benedicto XIII). PEDRO
NOVES, pastor, 261.
PEDRO RUIZ DE AZAGRA, señor de
Albarracín, 45, 143. PEDRO SEGURA, 167.
PEDRO DE SESÉ, 90. PEDRO TIZÓN, 106.
PEDRO DE URREA, noble aragonés, 172.
Pedrola (Z), 168.
PELAGIA, santa, patrona de Cretas, 68.
PELEGRÍN DE ATROCILLO, noble, 165.
Peña, castillo, 126.
Peña del Morrón, en La Iglesuela del
Cid, 41. Peñacil (o Peña del Cid), en Montalbán, 170, 183. Peñalba
(H), 283.
Peñalén (Navarra), 141. Peñarroya de
Tastavíns (T), 339.
Peñíscola, castillo, 316, 355, 356,
357, 358, 359. Peralta de Alcofea (H), 39.
Peralta de la Sal (H), 32, 218.
Perarrúa (H), 279, 299.
Peregrino: De Alcolea, 266; Boltaña,
267; Castiello de Jaca, 268; Monzón, 118; conde francés, 154;
Alvarado, de Daroca, 216; Blasco de Alagón, 147; García Aznárez,
320; san Gregorio, san Juan, san Licer y san Pantaleón, 269; san
Marcial, 265.
PEREGRINO DE CASTILLAZUELO, 106.
Perpignan, 158, 331, 343, 356.
PETRONILA, reina de Aragón, 107, 113,
257.
Piedra, monasterio, 145, 182, 281, 309,
317; río, 145. Piedra del Moro, 32.
Piedratajada, batalla, 33.
Pina (Z), 250.
Pirineos, 190, 207, 239, 241, 253, 269,
270, 274, 298, 324, 325, 326, 343, 346.
Pisa (Italia), 359.
Pitilla (Navarra), 126.
Plagas: De la langosta en: Arándiga,
337; Fuentes de Ebro, 341; Tauste, 334. Plan (H), 202.
Plaza: De Aínsa, 291; Alta, de Ayerbe,
150; Mercado, de Calatayud, 286; Mercado, de Teruel, 329.
Poitou, conde de, 106, 107. Pomar de
Cinca (H), 116. Portalé, puerto de montaña, 138.
Portento: 301, 302, 307, 308, 309, 310,
311, 312, 313, 314, 315.
Portugal, 180, 314.
Posada: Mora de Rubielos, 280; cerca de
Sariñena, 263. Pota del Caballo, 40.
PRADO, noble gallego, 103.
Presa hidráulica: Almonacid de la Cuba,
86. PRIMITIVO, mártir, 64.
Provenza, 119.
Puebla de Fantova (H), 279.
Puente: Calanda, del Cid, 40; Mediano,
14; Teruel: san Francisco, 181; doña Elvira, 181. Puerta: Barcelona:
San Ibo, en la catedral, 122; Calanda, de Valencia, 61; Calatayud, de
Zaragoza, 286; Graus, de Chinchín, 222; Teruel, de la Traición,
178; de Zaragoza, 178; Zaragoza, Cinegia, 8; Oriente, 8; Quemada,
305; Valencia, 48.
Puerto de mar: Barbastro, 28; Ragusa,
351.
Puerto de montaña: Dachera, en
Guarrinza, 190; Tena, 186. Puértolas (H), 3.
Puebla de Castro (H), 222. Pueyo,
santuario, 256.
Pueyo de Araguás (H), 22. Punta la
Mora, en Luesia, 238.
Purroy (Z), 262.
Puyarruego (H), 3.
Queiles, río, 180.
QUELO, habitante de Fayón, 335.
Quemada, puerta de Zaragoza, 305. Quicena (H), 323.
QUITERIA, santa, 119, 122.
Ragusa, puerto, 351.
RAMIRO, infante pamplonés, 141;
habitante de Mosqueruela, 76. RAMIRO [I], rey de Aragón, 24, 91, 92,
93, 94, 105, 221.
RAMIRO [II], rey de Aragón, 106, 107,
108, 109, 110, 111, 112, 257.
RAMIRO GARCÉS, infante de Pamplona,
43.
RAMIRO SÁNCHEZ, señor de Monzón, 119.
RAMÓN, conde, 21; infante pamplonés,
141; conde de Provenza y primo de Jaime I, 119.
RAMÓN [II], conde de Ribagorza, 154.
RAMÓN BERENGUER [IV], conde de
Barcelona, 65, 257.
RAMÓN GUILLERMO o SAN RAMÓN, santo,
obispo de Barbastro, 271, 272, 273, 299.
Rasal (H), 208, 234.
Reina: Agnes, esposa de Ramiro II de
Aragón, 107; Alba, mujer del Rey Lobo, 231; Blanca de Navarra, mujer
de Juan II, 163; Constanza, mujer de Pedro III, 128, 180; Elisenda de
Moncada, mujer de Jaime II, 130; Estefanía, de Pamplona, 94; Isabel
de Aragón, reina de Portugal, 180, 250; Isabel la Católica, 133,
153; Juana Enríquez, mujer de Juan II, 133, 163; María, esposa de
Pedro II, 115; María, mujer de Alfonso V, 161, 311; María de
Lusignan, mujer de Jaime II, 130; Petronila, de Aragón, 107, 113,
257; Sancha de Castilla, mujer de Alfonso II, 155, 259; Urraca, de
Castilla, 98, 99, 100, 102, 103, 105, 156.
Reino: De Albarracín, 200; Granada,
134; Monzón, 116; Pomar, 116. Redonda, monte de la, 261.
Relicario: Alfonso I, 64; Jaime I, 321;
Montearagón, 323; Samper de Salz, 322; San Juan de la Peña, 324,
325.
Reliquia: 16, 64, 319, 320, 321, 322,
323, 324, 325.
Rey: Albarracín, 246; Almería, 320;
Francia, 331, 349; Nápoles, 349; Sarakosta, 246; Sevilla, 320;
Sobrarbe, 82; Abderrahmán, de Huesca, 36; Abdel-Mech, de Zaragoza,
43; Abu Zeyt, de Valencia, 78, 125; Ahmed ben Abd al Malik, de Rueda
de Jalón, 59; Alcadir, de Valencia, 197; Alfonso [I], de Aragón, 5,
6, 15, 34, 43, 46,
47, 48, 49, 50, 52, 53, 54, 55, 56, 57,
58, 59, 60, 62, 63, 64, 68, 95, 97, 98, 99, 100,
101, 102, 103, 104, 105, 106, 107, 108,
110, 111, 113, 138, 141, 142, 156, 198, 229,
243, 255, 257, 258, 259, 266, 271, 272,
273, 346; Alfonso [II], de Aragón, 66, 68,
70, 71, 74, 76, 113, 144, 155, 199,
259; Alfonso [III], de Aragón, 120; Alfonso [IV],
de Aragón, 130; Alfonso [V], de
Aragón, 131, 132, 160, 161, 173, 311, 314, 316,
324, 330, 334; Alfonso [VI], de
Castilla, 101; Alfonso [VII], de Castilla, 59, 63; Alfonso [VIII], de
Castilla, 155; Al-Motamid, de Sevilla, 320; Almugdavir, de Zaragoza,
93; Amad Dola, de Zaragoza, 198; Arturo, de Inglaterra, 325; Bucar,
45; Carlos [II], de Nápoles, 130; Dionís, de Portugal, 180, 350;
Eduardo, de Inglaterra, 129; Enrique [III], de Castilla, 161;
Fernando [I], de Aragón, 131, 132, 171,172, 283, 288, 355, 356, 358;
Fernando [I], de Castilla, 24, 91, 92; Fernando [II],
de Aragón, 133,134, 135, 153, 209,
263, 314; García [III], de Navarra, 91, 92, 93, 94, 108; García
Íñiguez, de Pamplona y Sobrarbe, 19, 89, 90; García Jiménez, de
Sobrarbe, 17, 253; García Sánchez [II], de Pamplona, 88; Ginfar
Amad, de Rueda de Jalón, 43; Glafar, de Rueda de Jalón, 43; Hugo de
Lusignan, de Chipre, 130; Íñigo Arista, de Pamplona y Sobrarbe, 22,
90; Jaime [I], de Aragón, 75, 76,77, 78, 79, 86, 115, 116, 117, 118,
119, 120, 121, 122, 123, 124, 125, 157, 158, 165,
301, 321, 322, 328; Jaime [II], de
Aragón, 130, 329; Juan, de Navarra, 314; Juan,
de Portugal, 314; Juan [II], de Aragón,
133, 153, 160, 162, 163, 186, 307; Lobo, de Murcia y Valencia, 45,
231; san Luis, de Francia, 28, 128; Manfredo, de Sicilia, 128, 129;
Martín [I], de Aragón, 171, 172, 215, 280, 309, 324; Mohamed
Al-tabill, de Sarakosta, 191; Pedro [I], de Aragón, 34, 35, 36, 37,
39, 44, 95, 96, 106,
140, 273; Pedro [I], de Castilla, 174,
175, 176, 177, 178; Pedro [II], de Aragón,
114, 115, 118, 119, 122, 126, 155, 274,
303; Pedro [III], de Aragón, 120, 127, 128,
129, 180, 349, 350; Pedro [IV], de
Aragón, 146, 169, 174, 177, 178, 336, 347; Ramiro [I], de Aragón,
24, 91, 92, 93, 94, 105, 221; Ramiro [II], de Aragón, 106,
107, 108, 109, 110, 111, 112, 257;
Sancho [II], de Castilla, 94; Sancho [III] el Mayor, de Pamplona, 91;
Sancho [IV], de Pamplona, 141; Sancho [IV], de Castilla, 349; Sancho
[VII], de Navarra, 126, 155; Sancho Garcés, de Pamplona y Sobrarbe,
22, 89, 90, 136, 319; Sancho Ramírez, de Aragón, 26, 27, 30, 33,
34, 38, 44,
94, 95, 138, 140, 141, 255, 257, 320.
Ribagorza, 13, 16, 21, 23, 32, 92, 93,
153, 160, 298, 299.
Ribota, río, 20.
Ricla (Z), 78, 223, 228.
Riguala (H), 13.
Ríos: Aguasvivas, 86; Alcanadre, 55,
236, 259, 266, 271, 344; Algás, 68; Ara, 17, 267,
291, 342; Aragón, 19, 101, 252;
Aranda, 337; Arba de Biel, 38; Arba de Luesia,
238; Aurín, 254; Cea, 64; Cinca, 3,
14, 17, 22, 31, 55, 64, 116, 122, 139, 191, 204,
262, 266, 271, 291, 340; Clarés, 20;
Ebro, 2, 3, 4, 5, 9, 12, 13, 20, 24, 32, 33, 39,
42, 46, 47, 50, 54, 56, 81, 94, 95, 99,
102, 104, 132, 147, 156, 169, 172, 189, 190,
209, 212, 218, 227, 243, 255, 259, 260,
264, 266, 269, 305, 314, 319, 341, 344, 348;
Ésera, 22, 248, 290, 315; Flumen, 111,
344; Gállego, 10, 194, 269, 274; Gas, 19;
Guadalaviar, 72, 143, 159, 192, 200,
224, 246; Guadalete, 9; Guadalope, 296;
Huecha, 347; Huerva, 262, 305; Isábena,
21, 290, 315; Isuela (Moncayo), 62,
257, 337; Isuela (Pirineo), 344; Jalón,
43, 50, 56, 75, 134, 174, 215; Jiloca, 58, 174,
175, 197, 215, 306; Martín, 85, 157;
Matarraña, 68, 148; Noguera Ribagorzana,
21; Piedra, 145; Queiles, 180; Ribota,
20; Segre, 344; Selcós, 244; Sosa, 122; Sotón, 295; Tajo, 9; Turia,
117, 178, 181, 270; Vero, 29, 30, 163, 290, 299.
Rivas (Z), 347.
Robres (H), 346.
Roda de Isábena (H), 13, 272, 273,
299. RODRIGO, rey visigodo, 1; conde de Camañas, 67.
RODRIGO DÍAZ DE VIVAR (EL CID), 24,
39, 40, 41, 45, 94, 101, 119, 192, 196, 197, 210,
220, 224, 246.
RODRIGO DE LIZANA, noble aragonés,
165. RODRIGO MARTÍNEZ, conde, 59.
RODERICO DE MUR, caballero grausino,
222. ROLDÁN, 2, 344; descendiente de Roldán, 111.
Roma, 96, 114, 147, 271, 319, 320, 324,
325, 358, 359.
Romería: Santa Quiteria, 340. ROQUE,
santo, 278, 338.
Rosario: 275, 276, 302.
Rosellón, 174.
Royuela (T), 143. Rubielos de Mora (T),
73.
Rueda, monasterio, 147, 264.
Rueda de Jalón (Z), 43, 59.
Sabiñán (Z), 237.
Sabiñánigo (H), 138.
Sagunto, 65.
Sahla, 196.
Salerno, 96.
Salinas de Hoz (H), 334. Sallaón,
collado, 204.
Sallent de Gállego (H), 138. Samper
del Salz (Z), 322.
San Beltrán de Comminges, 265. San
Clemente, peña, 279.
San Francisco, puente de Teruel, 181.
San Juan, sierra, 19.
SAN JUAN, Orden, 68, 155.
San Juan de Mozarrifar (Z), 269.
San Juan de la Peña (H), 17, 19, 81,
88, 93, 104, 136, 251, 252, 253, 313, 320, 324,
325.
San Lázaro, próximo a Teruel, 71.
San Martín de Cercito, monasterio, 82,
254. San Miguel, peña, 111.
San Miguel de Aralar, santuario, 96.
San Pedro de Siresa, monasterio, 82,
97, 207, 254, 255, 257, 319, 324.
San Pedro de Tabernas, monasterio, 16,
90, 324. San Pedro de Torrecilla, 94.
San Ponce de Tomeras, monasterio, 107,
110. San Salvador, ermita, 116.
San Vicente, ermita de Monzón, 119.
San Vicente de Labuerda, 241.
SANCHA, reina de Aragón y mujer de
Alfonso II, 155, 259; Ava, condesa de Ribagorza, 154.
SANCHA LÓPEZ, mujer de Pelegrín de
Atrocillo, 165. SANCHA MARTÍNEZ DE MARCILLA, 173.
SANCHO, infante de Pamplona, 43; hijo
de Sancho [III] el Mayor y conde de Ribagorza, 92; conde castellano,
95; infante, hijo ilegítimo del rey García de Pamplona, 94; hijo de
Garcí Fernández, 154; abad de San Juan de la Peña, 320.
SANCHO [II] GARCÉS (ABARCA), rey de
Pamplona, 22, 89, 90, 136, 319; rey de Sobrarbe, 22.
SANCHO [II], rey de Castilla, 94.
SANCHO [III] EL MAYOR, rey de Pamplona,
91. SANCHO [IV] DE PEÑALÉN, rey de Pamplona, 141. SANCHO [IV], rey
de Castilla, 349.
SANCHO [VII] EL FUERTE, rey de Navarra,
126, 155. SANCHO FERNÁNDEZ DE HEREDIA, 353.
SANCHO FRAGO, habitante de Magallón,
166.
SANCHO RAMÍREZ, rey de Aragón, 26,
27, 30, 33, 34, 38, 44, 94, 95, 138, 140, 141, 255,
257, 320.
SANCHO DE RAVANERA, de Daroca, 65.
SANCHO SÁNCHEZ MUÑOZ, caballero, 70.
Sangüesa (Navarra), 186. Santa Isabel,
sierra, 10. Santa Cruz, monasterio, 90.
Santa Cruz de la Serós (H), 81. Santa
María de las Cellas, 119. Santa María de Eruson, 82.
Santa María la Mayor, iglesia de
Zaragoza, 93. Santa María de Obarra, monasterio, 21, 23, 139. Santa
Quiteria, ermita de Monzón, 119.
Santas: Águeda, 338; Alodia, 240; Ana,
353; Bárbara, 294; Elena, 242; María Magdalena, 308; Nunilo, 240;
Orosia, 239; Pelagia, 68; Quiteria, 119, 122, 340; Tecla,
297.
Santiago, 154, 265, 266, 268.
SANTIAGO, apóstol, 41, 269; Orden,
183. Santísimo, acampo de Zaragoza, 269.
Santo Domingo, sierra, 277.
Santos: Agustín, 311; Balandrán, 256;
Bartolomé, 294; Bernardo, 257; Blas, 296; Caprasio, 343; Domingo,
275, 276, 277, 300, 302; Dominguito de Val, 212; Félix,
252, 253, 313; Francisco, 351; Geraldo,
27; Gil, 295; Ginés, 295; Gregorio, 269,
319; Indalecio, 253, 313, 320; Íñigo,
215; Jaime, 41; Jorge, 34, 36, 37, 41, 52, 338;
Juan, 269; Juan Bautista, 251, 252,
266; Julián, 318; Leandro, 319; Licer, 269,
274; Lorenzo, 324, 325; Macario, 318;
Marcial, 265; Marcos, 87, 301; Martín, 254;
Metodio, 239; Miguel, 48, 310, 315,
334, 341; Miguel Arcángel, 74; Miguel in Excelsis, 96; Nicolás de
Bari, 314; Pablo, 289; Pantaleón, 269; Pedro, 289, 319, 324,
331, 358; Pedro Arbués, 294; Ramón,
271, 272, 273, 299; Roque, 278, 338; Santiago, 41; Sebastián, 296,
335, 338; Sixto, 324; Valero, 270, 296, 340; Vicente, 119,
122; Vicente Ferrer, 132, 215, 216,
217, 266, 280, 281, 282, 283, 284, 285, 286,
287, 288, 289, 290, 291, 292, 293, 309,
315, 331, 358; Victorián, 36; Visorio, 241;
Voto, 252, 253, 313.
Santos Lugares, 354.
Santuario: Albarracín: Nuestra Señora
de los Dolores, 143; Aralar: San Miguel, 96; Atea: Nuestra Señora de
los Mártires, 15; Barbastro: Nuestra Señora del Pueyo, 256;
Biescas: Santa Elena, 242; Ibieca: San Miguel de Foces, 213; Huesca:
Nuestra Señora de Salas, 232, 304; de Monler: 260; Monzalbarba:
Nuestra Señora de la Antigua, 305; Monzón: Nuestra Señora de la
Alegría, 122; y San Vicente y Santa Quiteria, 119, 122; Selgua: San
Salvador, 116; Velilla de Ebro: San Nicolás de Bari, 314; Zaragoza:
Nuestra Señora del Olivar, 275; y San Miguel de los Navarros, 48.
Saona, 331.
Saravillo (H), 202, 206.
Sariñena (H), 263.
Sasa (H), 342.
Saso, fuente, en Monzón, 118, 119,
122.
Sástago (Z), 147, 260, 263.
Saz, despoblado, 15.
SEBASTIÁN, santo, 296, 335, 338;
vaquero de Soria, 244.
SEGISMUNDO, emperador, 356, 359.
Segorbe, 197, 301.
Segre, río, 344.
Seira (H), 16.
Selcós, río, 244.
Selgua (H), 116.
SELIMA, sobrina de Muza y mujer de
Ahmar, 189.
Selva, Oza, 112.
Selvamayor, monasterio, 27.
Sena (H), 236.
Sens (Francia), 343.
Señés (H), 90.
Señor: Alacón: Obaidalá, 196;
Albarracín: 159, 167; Abdelmelic ben Razín, 196; Abú Meruán, 192;
Pedro de Azagra, 231; Pedro Fernández de Azagra, 145; Pedro Ruiz de
Azagra, 45, 143; Alcorisa: Lope de Albero, 165; Amezcoa y Abárzuza:
García Jiménez, 253; Atarés: 88; Barbastro: Ato Garcés, 100;
Borja: Pedro Atarés, 106,
108, 258; Camañas: Rodrigo, 67; Castro
de Malavella: Arnaldo, 182; Cella: Garcí Núñez, 224; Cuarte,
Cadrete y Purroy: Miguel Pérez Zapata, 262; Daroca: Alvar Pérez de
Azagra, 65; Escondilla: Martín Pérez, 72; Espés:, 139; Estercuel:
Gil de Atrosillo, 261; Fabara: 152; Gallur: Artal de Alagón, 227;
Blasco Maza, 227; Orden del Temple, 227; Palacín, 227; Godojos:
Fortuño Fernández de Heredia, 353; Híjar, 157; Latrás y Valle de
Tena: 138, 320; Lérida: Al-Muzaffar, 30; Mediano: Pedro, 14;
Mequinenza: conde Artal, 149; Monzón: Ramiro Sánchez, 119; Ricla:
Berenguer de Entenza, 228, 301; Martín Pérez de Villel, 228;
Rubielos de Mora: Alonso, 73; Sástago: Blasco de Alagón, 147, 260,
263; Somed: 182; Suelves: 84; Villel: Martín Pérez,
72.
Señora: Fátima, de Mora, 73; Martina
Pérez de Lozano, de Mombrún, Fuenclara, Las Facenas y Casasnovas,
87.
Sepúlveda, 102.
SERENA ALMA, mora de Gallur, 227.
SETI MAHOMAT, alcaide moro de Villel,
72. Sevilla, 42, 320.
Sicilia, 128, 129, 130.
Sierra/monte: Abetito, 88; Albarracín,
188, 224, 246; Alcubierre, 343; Amán, 111; Aralar, 96; Canigó, 127; Cañarda, 199;
Ciezmo, 249; Cóculo, 252; Frías, 193; Guara,
111, 191; Ibérico, 133; Lastra, 145;
Luna, 38; Maladeta, 252, 298; Morena, 80; Olsón, 13; Oroel, 19, 251; Palomera, 67;
Panillo, 22; Pano, 22, 81, 251; Peñacil, 170;
Perdido, 77; Pueyo, 256; Redonda, 261;
Sallaón, 204; San Clemente, 279; San
Juan, 19, 251; San Miguel, 111; San
Valero, 340; Santa Isabel, 10; Sevil, 332; Sil,
13; Troncedo, 22.
Sigena, monasterio, 155, 259.
Sil, sierra, 13.
SIMÓN DE MONTFORT, 119, 303.
Sinagoga: Zaragoza, 212.
Siresa (H), 2, 82, 112, 207, 319, 324,
325.
SIXTO, papa, 324.
SOBEYA, hija de Mohamed Altabill, 191.
Sobrarbe, 17, 19, 22, 23, 32, 93, 136,
241, 251, 253, 326.
Sobrepuerto, 342.
Somed, 182.
Somontano, 164, 218, 292.
Somport, 268.
Sopeira (H), 139, 327.
Soperún (H), 23.
Sora, castillo, 156.Soria, 100, 101,
102, 244, 300, 317.
Sos, 248.
Sos del Rey Católico (Z), 126, 133,
184.
Sosa, río, 122.
Sotón, río, 295.
Sotonera, 295.
Suelves (H), 84.
SULAIMAN BEN YAQZAN BEN AL-ARABI, 2.
Tafalla (Navarra), 92.
Taifa: Reinos taifales, 59; Albarracín,
195, 196; Gallur, 42; Rueda, 59; Zaragoza, 43,
52, 62, 195, 198.
Tajo, río, 9.
Tamarite (H), 210.
Tarazona (Z), 56, 62, 100, 146, 177,
180, 225, 244, 249, 328.
Tarbes (Francia), 274.
Tarifa, 177.
TARIK, 8, 9, 219.
Tauste (Z), 5, 334.
TECLA, santa, 297.
TEMPLE, Orden, 65, 77, 118, 119, 122,
227.
Templos: Mezquita, 2; sinagoga, 2.
Tena, valle, 138, 186, 320.
TEÓFILO, esclavo cristiano de
Zaragoza, 198.
Terremoto: Valencia, 131.
Teruel, 65, 70, 71, 72, 73, 74, 76, 78,
117, 124, 125, 146, 167, 173, 174, 176, 177, 178,
181, 205, 285, 329, 330.
Tesoro: 42, 49, 55, 108; Ayerbe, 194;
Castellote, 199; Cuevas de Cañart, 201; El Castellar, 209; Griegos, 188; Guarrinza,
190; Monreal, 197, 230; Siresa, 207; Sos, 248;
Tierga, 62.
TEXUFIN BEN ALI BEN YUSUF, 104.
Tierga (Z), 62.
TITUREL, 325.
TOCÓN, moro de Langa, 229.
TODA, hija del conde Galindo, 21; mujer
del conde Bernardo de Ribagorza, 23. TODA RAMÍREZ, fundadora del
monasterio de Trasobares, 257.
Toledo, 8, 9, 42, 59, 98.
Torla (H), 344.
Torneo: Mora de Rubielos, 73. Torralba
de Ribota (Z), 20.
Torre: Albarracín: Doña Blanca, 159;
Daroca: Jaque, 9; del «caballero de la espuela» o de Cariñena,
146; Graus: Peña del Moral, 221; Teruel: San Martín, 205; San
Salvador, 205; Zaragoza: Santa María la Mayor, 269; Zuda, 172.
Torrecilla de Alcañiz (T), 296.
Torrelapaja (Z), 53.
Torrenublos, 41.
Torrijo (Z), 53.
Tórtoles (Z), 328.
Tortosa, 99, 100.
Tosos (Z), 294.
Tozal de las Forcas, en Alquézar, 26.
Tozal de la Mora, en Sena, 236.
Tramacastilla (T), 246.
Trasmoz (Z), 51, 126, 195, 211, 328.
Trasobares (Z), 4, 255, 257.
Tratado: Cazorla, 155.
Tributo: 93, 203.
Troncedo, sierra, 22.
Trovador: de Barbastro, 164; de Jaime
I, 158; Guzmán, 228; Manfredo, 213; Manrique de Lara, 162; Pedro, 100.
Tudela (Navarra), 5.
Túnel: Ejea: Carasoles, 156; Corona,
156; Cuco, 156; Rueda: bajo el Ebro, 264; Tierga, 62.
Turia, río, 117, 178, 181, 270.
Urci, 320.
Urgell, 132, 171, 172, 262, 283.
URRACA, reina y mujer de García
Íñiguez, 89, 90; reina y mujer de Alfonso I el Batallador, 98, 99,
100, 102, 103, 105, 156.
Urrea (Z), 59.
Usón (H), 319.
Valdealgorfa (T), 278.
Valderrobres (T), 68.
Valencia, 45, 58, 63, 64, 71, 75, 76,
77, 78, 79, 117, 119, 121, 124, 131, 146, 171, 173,
197, 199, 220, 231, 246, 261, 284, 301,
307, 324.
VALERIANO, emperador romano, 324.

VALERO, santo, 270, 296, 340.
Vallibona, 339.
Valtierra (Navarra), 209. Vaudune,
Clarion de, 28. Velilla de Cinca (H), 340. Velilla de Ebro (Z), 314.
Velilla de Jiloca (Z), 174.
Vero, río, 29, 30, 163, 290, 299.
Veruela, monasterio, 169, 211, 258.
VICENTE, santo, 119, 122.
VICENTE BELBÍS, de moro llamado Abu Zeyt, rey de Valencia, 78.
VICENTE FERRER, fraile dominico y
santo, 132, 215, 216, 217, 266, 280, 281, 282, 283,
284, 285, 286, 287, 288, 289, 290, 291,
292, 293, 309, 315, 331, 358.
VICMAR, fraile, 21.
VICTORIÁN, santo, 36.
Villa, despoblado, 333.
Villafeliche (Z), 80.
Villahermosa, ducado, 153.
Villanueva de Sigena (H), 236, 259.
Villar (T), 246.
VILLARDELL, espada, 119, 120.
Villarroya de la Sierra (Z), 310.
Villel (T), 72.
VISORIO, santo, 241.
Vitoria, 95.
VOTO, santo, 252, 253, 313.
WALDO, conde e hijo de don Rodrigo, 18.
Wali: Albarracín, 224; Alquézar, 25;
Borja, 195; Cella, 224; Jaca, 18; Tarazona, 244;
Zaragoza, 2, 12, 20.
WITIZA, 1.
Yebra de Basa (H), 239, 324.
YUSUF, alcaide moro de Camañas, 67.
ZAFADOLA, de nombre Chafar Amad ben
Hud, 59.
ZAIDA, hija de Abú el Malek, 18; hija
del alcaide de Cella, 192; de Cella, 224; la cristiana Isabel
convertida en, 52.
Zaidín (H), 340.
Zalaca, batalla, 63.
ZALDÍVAR, vasco, 21.
Zaragoza, 2, 5, 8, 9,11, 12, 16, 20,
35, 36, 37, 38, 39, 42, 43, 46, 47, 48, 49, 50, 52, 53,
54, 56, 58, 59, 60, 61, 62, 63, 81, 93,
104, 105, 113, 121, 125, 132, 133, 134, 135,
146, 153, 156, 160, 161, 162, 165, 166,
169, 189, 191, 196, 198, 209, 212, 217, 227,
229, 233, 235, 243, 246, 252, 260, 262,
269, 274, 275, 276, 287, 298, 300, 305, 310,
319, 326, 331, 345, 348, 351.
ZILA, moro de Zaragoza, 198. ZOMA,
alcaide de Daroca, 219.
ZORAIDA, hija del rey moro de Mallorca,
77; mora de Graus convertida como Marieta, 221; mora de Teruel.
Zuda, palacio de Zaragoza, 12. Zuera
(Z), 35, 191, 269, 274.
ZULEIKA, mercader, 57.
ZULEYA, hija del walí Abén Amed
Mutamín, de Borja, 52. ZULIMA, hija del alcaide de La Puebla de
Castro, 222.
ZUMAIL, juez moro de Huesca, 240.
 
ÍNDICE GENERAL
I. INTRODUCCIÓN
..................................................................................... 5
1. Algunas cuestiones previas
................................................................. 7
2. Una historia paralela a través de
las leyendas 13
II. ANTOLOGÍA DE LEYENDAS 41
1. La conquista musulmana (1/12) 43
2. Reconquista y repoblación
(13/87) 55
2.1. Reconquista (13/80) 55
2.2. Repoblación (81/87) 115
3. El mundo cristiano (88/187) 123
3.1. Los reyes (88/135) 123
3.2. La nobleza y los señoríos
(136/153) 165
3.3. La vida cortesana (154/164) 181
3.4. Las pugnas familiares
(165/173) 190
3.5. La guerra entre cristianos
(174/178) 198
3.6. Amores y desamores (179/187) 203
4. El mundo musulmán (188/209) 213
5. El mundo judío (210/217) 233
6. Relaciones entre cristianos y
musulmanes (218/250) 241
6.1. Relaciones amistosas (218/238) 241
6.2. Relaciones problemáticas
(239/250) 260
7. Aspectos religiosos (251/325) 271
7.1. Los monasterios (251/264) 271
7.2. Los peregrinos (265/269) 283
7.3. Los santos (270/297) 288
7.4. Los portentos (298/318) 312
7.5. Las reliquias (319/325) 330
8. Aspectos socio-culturales
(326/359) 337
8.1. La Justicia (326/331) 337
8.2. Plagas y epidemias (332/342) 342
 
Índice general
8.3. La cultura (343/348) 352
8.4. Aragoneses allende las fronteras
(349/353) 357
8.5. Aragoneses con personalidad
(354/359) 362
III. BIBLIOGRAFÍA 369
IV. ÍNDICES 379
1. Índice de leyendas 381
2. Índice de lugares de origen 391
3. Índice analítico 397

La reconstrucción histórica se ha basado fundamentalmente en las fuentes documentales escritas (en general, las emanadas del poder establecido) y en las arqueológicas, pero cada vez va adquiriendo más empuje otro tipo de fuentes y ayudas, como las que proporcionan la arqueología industrial, la elaboración seriada y estadística de datos, la fotografía, los exvotos, la cartografía histórica, etc.
Entre las que últimamente han adquirido un fuerte vigor en Aragón están las leyendas, transmitidas oralmente, en principio, pero recogidas ya la mayor parte por escrito en un momento determinado, aunque en los medios de difusión más variopintos, dispersos o inalcanzables.

Las trescientas cincuenta y nueve leyendas recopiladas permiten hilvanar una historia más o menos paralela del Aragón medieval, una historia quizás algo alejada de la realidad, pero creada por el pueblo, que ha tratado de buscar explicaciones a hechos cuya trama interna no alcanzaba a descifrar ni comprender. La Historia que el pueblo ha trazado con estos relatos legendarios carece de rigor científico, pero gana en calor humano, en sencillez y en naturalidad.