Mostrando entradas con la etiqueta vaguer de Barchinona. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta vaguer de Barchinona. Mostrar todas las entradas

sábado, 4 de septiembre de 2021

En Bernat de Guimera donzell vaguer de Barchinona.

 

Al molt honorable mossen En Bernat de Guimera donzell vaguer de Barchinona. Molt honorable mossen. Reebuda vostra letra sobre lo contengut en aquella havem comunicat ab lo senyor don Johan de Beaumunt loctinent e ab los honorables consellers de aquesta ciutat ells vos scriuen siau president de tot lo exercit com es de rao e que resteu aqui en tota manera e tal es la intencio dels tots car los CCC homens be armats que lo sagramental ha oferts hi seran molt prest. Entretant seriem de parer ab les gents que son aqui visitasseu la vila de Sant Johan (d´es pi, Dezpí, Despí) de la qual havem ayres qui nons plauen e reformasseu aquella lexant hi algun bon capita per manera no perillas e semblantment la vila de Ripoll si mester era car si altre era delles no sens gran carrech vostre e dels altres homens de cap seguirie e molt desservey del Senyor Rey e dan de tota aquesta terra. E axi mateix fesseu fer corregudes a les gents que teniu per animar los e per exercir a fi no stiguen adormides. Tota via empero fahent les coses ab seny. Mas lo fet de Sent Johan no reste per cosa alguna com sie perill en la triga. Car no es vist haver hi perill per anar e tornar. Donau en tot lo bon recapte que de vos se confia e segons loablament haveu acustumat. E per res com dit es no vinguesseu car ultra lo carrech queus serie ne hauriem gran entranyor. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a XIIII de octubre del any MCCCCLXIII. - P. de Belloch. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

//

Guimerà, Leyda:

Guimerà, Lleida

viajes chavetas catalunya Guimerà

Wiki:

El escudo oficial actual de Guimerá se define por el siguiente blasón:

Escudo losanjado: de argén, un medio vuelo bajado de gules acostado de 2 piñas de sinople. Por timbre una corona de conde


«Escudo losanjado: de argén, un medio vuelo bajado de gules acostado de 2 piñas de sinople. Por timbre una corona de conde.»

Fue aprobado el 18 de julio de 1991. La villa fue el centro de una baronía, concedida en 1359 a Francesc Alemany, (de ahí el ALA, Alamany, Alamani, Alamanni) que posteriormente pasó a los Castre-Pinós, los cuales fueron elevados a condes en 1599. El escudo muestra la corona de conde y dos señales parlantes cogidas de las armas de los señores de Guimerá: el ala de gules sobre campo de argén de los Alemany y las piñas de sinople de los Pinós. Actualmente, el condado de Guimerá pertenece a la Casa Ducal de Híjar.

https://www.guimera.cat/


HISTÒRIA.

La vila de Guimerà té ascendents de població prehistòrica a partir del neolític, restes de l’època ibèrica i romana i possiblement continuació visigòtica.
DSCN4072.jpg

El nom de Guimerà s’ha atribuït a un topònim germànic, Wigmar.

Der Name Wigmar stammt aus dem Althochdeutschen. Die Bedeutung erschließt sich aus den germanischen Namensbestandteilen wig (bedeutet „Kampf“) und mari (bedeutet „berühmt“).

"Lluita famosa"

El castell va ser una important fortalesa medieval, centre de tot el terme. Les primeres notícies que en tenim corresponen al s.XI; va pertànyer a la família Alemany de Cervelló (s.XII), als Castre (1343), als Pinós sota la denominació Castre – Pinós (1371) i als Ducs d’ Híxar (1663-183 ).
Els seus senyors s’anomenaven barons de Guimerà. Gaspar Galceran de Castre i d’Aragó va obtenir del rei Felip III el títol de comte de Guimerà el 1599.
Des d’aleshores és comtat de Guimerà i vigent com a títol nobiliari.

És un dels pobles que ofereix més bellesa al visitant. El paisatge del seu terme deixa veure estrats de pedra i vegetació de pins, alzina i rebolls. Els marges de pedra marquen els desnivells conreats dels turons i salven les terres de l’erosió de l’aigua de les pluges. Llevat de la llenca estreta d’horts regats pel Corb, els cultius són de secà: cereals, ametllers, oliveres i vinya.
És una vila medieval que té una fisonomia única; un laberint de carrers s’enfilen cap a l’església i el castell , creant un original joc de formes arquitectòniques que podrien fer pensar en racons de plena Edat Mitjana. El poble fou declarat l’any 1975 Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) com una agrupació d’habitatges i edificis singulars.
Perdre’s pels carrers del poble, pujar fins a dalt de tot i contemplar la panoràmica de la vall des de la torre és una descoberta sorprenent. A més a més, Guimerà té bons productes de la terra per digerir aquesta rica història: entre ells tenim l’oli, el vi, la cansaladeria i la pastisseria. D’aquesta última cal destacar-ne les orelletes, els cócs, els carquinyolis i el pa cuit al forn de llenya. Tots aquests productes contribuiran a fer gaudir d’una manera més interessant la visita a la població.
No és estrany que moltes persones hagin escollit Guimerà com a segona residència

http://guimera.ddl.net/

http://www.guimera.info/

http://www10.gencat.net/pls/municat/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=2510950006

http://www.idescat.es/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=25109

Guimarães:

https://www.heraldrysinstitute.com/lang/es/cognomi/Guimaraes/idc/655650/

http://www.bne.es/es/Micrositios/Guias/Genealogia/busqueda_apellidos/repertorios_apellidos/

En la "Nobleza General de España", de Francisco Lozano, se dice que este apellido es originario de Portugal. Hay en España distintas casas de este apellido. Desde muy remotos siglos fué conocida y muy considerada. Los historiadores hacen notar acertadamente que no todos los linajes de este apellido tienen un origen común. Sus descendientes se extendieron por varias regiones de España. Otros pasaron a América. De las numerosas obras que hemos consultado, solo recoge este apellido la bibliografía "Enciclopedia heráldica y genealógica Hispano-Americana. A. y A. Garcia Carraffa - Repertorio de blasones de la comunidad hispánica ". Por referencias de historiadores de la época y otras averiguadas por Araldis en los archivos registrales de ciudades y otros privados, podríamos afirmar, pero no asegurar, que este escudo u otro muy similar a él, apareció inicialmente desde el siglo XI al XIV. ...