CVII, reg. 1351, fol, 19, 12 marzo 1371

CVII.
Reg. n. 1351, fol. 19. 12 mar. 1371.

Al noble et amat mossen Thomas de Feelton gran senescal de Aquitania salut et dileccio. Jassia que nos ab alcuna letra nostra dada en Tortosa a XX dies de febrer del any dejus escrit hajam significat a vos nos haver assignats los lochs seguents ço es Valencia Saragoça Leyda o Tortosa per fer la batalla la qual es empresa de fer a nostre juiciament entre vos e mossen Ramon de Caussada senyor de Puigcornet: empero com ara maestre Guillelm de Melle de part vostra nos haja supplicat que a nos placia declarar en qual dels dits IIII lochs volrem ques faça la dita batalla: per tal nos sobre aço nostra intencio declarants la ciutat de Valencia per fer en aquella la dita batalla vinents vos e lo dit mossen Ramon apparellats segons que jaus havem significat a vos e al dit mossen Ramon per la present assignam e daquesta assignacio e denominacio de la dita ciutat de Valencia la present letra nostra manam a vos esser feta.
Dada en Tortosa sots nostre segell secret a XII dies de març en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCLXXI. - Rex Petrus. - Franciscus Castello mandato regis facto per Bernardum de Bonastre secretarium. - Similis litera fuit directa dicto Raymundo de Caussada militi verbis tamen competenter mutatis.

CVIII

(Nota: Tomás Feelton o Felton podía entender esta carta, ya que era gran senescal de Aquitania. 
ver https://es.wikipedia.org/wiki/Primera_guerra_civil_castellana

Inés de Poitou, Agnès de Poitiers, Agnès de Poitou, también conocida como Inés de Aquitania, esposa de Ramiro II de Aragón y madre de Petronila, seguramente también la entendería, salvando la diferencia de tiempo. Así escribía su padre:

Comte de Poitiers.

I.

Farai chansoneta nueva

Ans que vent, ni gel, ni plueva;

Ma dona m’ assaya e m plueva (: prueba?)

Quossi de qual guiza l’ am;

E ja, per plag que m’ en mueva,

No m solvera de son liam.

Qu’ ans mi rent a lieys e m liure,

Qu’ en sa carta m pot escriure:

E no m’ en tenguatz per yure,

S’ ieu ma bona dompna am;

Quar senes lieys non puesc viure,

Tant ai pres de s’ amor gran fam!

Qual pro y auretz, dompna conja,

Si vostr’ amor mi deslonja?

Per que us vulhatz metre monja?

E sapchatz, quar tan vos am,

Tem que la dolors me ponja,

Si no m faitz dreg dels tortz qu’ ie us clam.

Que plus etz blanca qu’ evori,

Per qu’ ieu autra non azori;

Si’n breu non ai ajutori,

Cum ma bona dompna m’ am,

Morrai pel cap sanh Gregori,

Si no m bayza ‘n cambr’ o sotz ram.

Qual pro y auretz, s’ ieu m’ enclostre, 

E no m retenetz per vostre? 

Tot lo joy del mon es nostre, 

Dompna, s’ amduy nos amam. 

Lay al mieu amic Daurostre 

Dic e man que chan e que bram.

Per aquesta fri e tremble,

Quar de tant bon’ amor l’ am,

Qu’ anc no cug qu’ en nasques semble

En semblan del gran linh N Adam.

II.

Mout jauzens me prenc en amar

Un joy don plus mi vuelh aizir;

E pus en joy vuelh revertir,

Ben deu, si puesc, al mielhs anar;

Quar mielhs or n’ am estiers cuiar

Qu’ om puesca vezer ni auzir.

Ieu, so sabetz, no m dey gabar,

Ni de grans laus no m say formir;

Mas, si anc nulhs joys poc florir,

Aquest deu sobre totz granar,

E part los autres esmerar,

Si cum sol brus jorns esclarzir.

Ancmais no poc hom faissonar

Com en voler ni en dezir,

Ni en pensar ni en cossir,

Aitals joys no pot par trobar;

E qui be ‘l volria lauzar,

D’ un an no y poiria venir.

Totz joys li deu humiliar,

E tota ricors obezir

Mi dons, per son bel aculhir

E per son belh douset esguar;

E deu hom mais cent ans durar

Qui ‘l joy de s’ amor pot sazir.

Per son joy pot malautz sanar,

E per sa ira sas morir,

E savis hom enfolezir,

E belhs hom sa beutat mudar,

E ‘l plus cortes vilanejar,

E ‘l totz vilas encortezir.

Pus hom gensor non pot trobar,

Ni huelhs vezer, ni boca dir,

A mos ops la ‘n vuelh retenir

Per lo cor dedins refrescar,

E per la carn renovellar

Que no puesca envellezir.

Si m vol mi dons s’ amor donar,

Pres suy del penr’ e del grazir,

E del celar e del blandir,

E de sos plazers dir e far,

E de son pretz tenir en car,

E de son laus enavantir.

Ren per autrui non l’ aus mandar,

Tal paor ai qu’ ades s’ azir!

Ni ieu mezeys, tan tem falhir,

No l’ aus m’ amor fort assemblar;

Mas elha m deu mon mielhs triar,

Pus sap qu’ ab lieys ai a guerir.

)

LXXXIX, reg 1123, fol 70, 1344 (13.3.1345)

LXXXIX.

Reg. n° 1123, fol. 70. Año 1344. (*)

Pare Sant. Sapia la vostra sanctitat que jatssia que les seus e les esgleyas les quals son dins nostra seignoria et aiam recomenades empero sobre totes nos tenim per tenguts a la esgleya de Saragoça principalment per dues rahons: la primera cor es esgleya metropolitana la qual es cap de nostre regne et en la qual tots nostres predecessors et nos havem presa corona de nostra reyal dignitat: la segona com en temps que nos haviem fort grans ops nos feu gran secors larquebisbe de la dita seu per ço com era natural nostre. Ara pare sant avem entes que del dit arquebisbat avets provehit a vostre nabot de la qual cosa pare sant nos maravellam molt que no esperada nostra letra de la qual cosa si vera es nos maravellam ens dolem molt com vehem la dita esgleya la qual nos molt amam axi com damunt es dit esser venguda en persona estraigna la qual no es a nos tenguda per deute de naturalea ni per als.
E semblans pare sant que aytan gran cortesia e honor poguessets fer a nos com a un cardenal com ben sabem que quant algun prelat mor de casa dalcun cardenal que esperats los seus prechs daquell en la provisio: e com larquebisbe de Saragoça fos de nostra casa e de nostre consell semblant fora que nostres prechs deguessets haver esperats. Mes be vehem pare sant que hon mes va meigns de favor trobam ab vos e no podem coneixer per quina raho car nons pensam que haja rey al mon qui mes donors ni de favors mostre a lesgleya que nos. Vos pare sant conexerets mills que no fets aquestes coses si son be fetes ho no.
Scrita de nostra ma en Perpignya a XIII de març. - Vostre humil fill lo rey Daragon.

(* Nota: Clemente VI era el Papa; Pierre Roger de Beaumont;

Arzobispo al que refiere el texto: Pierre de La Jugie o Pierre de La Montre, 2 de marzo de 1345, hasta 10 de enero de 1347 nombrado arzobispo de Narbona. Era sobrino, nabot, nebot, del Papa.)

xc-reg-1123-fol-70-13-abril-1345

De la festa de sent Nicolau.

De la festa de sent Nicolau.

Per semblant manera que de la festa de sent Marti havem ordonat daquesta festa de sent Nicholau con sia axi mateix confessor en la Esgleya nomenat esser fet declaram: exceptat que lo reraltar istoriat ne sia detret. Mas pero con la cappella del palau nostre de la ciutat Dosca a honor daquest sant sia intitulada: volem e manam que si aquest dia en la dita ciutat presents serem que del rerataule dargent e del tabernacle dargent e de les altres coses sia fet axi con en lo dia de sent Marti manam esser fet si en la cappella nostra de Saragoça aquel dia fossem presents.

quatre festivitats Mare de Deu