19 DE MARZO.
Acordóse, que de
los peones que formaban el ejército que había en Fraga, pasasen
quinientos a Lérida, entre los cuales se habían de contar los que
pagaba esta ciudad, para que residiesen en la misma, hasta nueva
orden. Se dio cuenta, además, de las cartas que siguen.
Als
molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los
diputats del General de Cathalunya e consell en virtud
de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends
egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Si apres de la
letra vos fiu per avisar vostres reverencies nobleses e
magnificencies com lo Senyor Rey no era exit de
Çaragoça
per exir al conestable de Navarra segons avisats ereu ab
una altra letra del dia abans fins la present jornada nous
he scrit placiaus no haverho a maravella car ultra que
los fets nou han portat vosaltres haveu fet axo
mateix que deu jorns ha no he haguda letra
vostra sino una per lo correu qui la present portara ab
la qual dieu apres quel Senyor Primogenit fos entrat en
aqueixa ciutat me respondrieu a les coses que per mes
letres demanades vos eren e en part non tinch a
maravella tant es stat lo plaer tots haveu hagut aqui de haver
(no se ve una a, solo un palito pág.56 del pdf)conseguida la
persona del Senyor Primogenit la qual deu bastar en fervos oblidar
tots los qui som deça.
Ara que los fets ho porten per excitar vostres animos e
aquells reduhir a algund record de nosaltres es delliberat
vos faça
la present axi per pregarvos scrivau dels grans fets
qui aqui son com encara per avisarvos de algunes fames e
avisos que en aquesta vila havem de dos jorns ença.
Ir que fonch dilluns hora baixa prop Alcarraç
per un home del dit loch foren vists quinze o vint rocins lo
qual ab so de viafors vench al dit loch
denuntciant lo que vist havia de que son guardats tota
aquesta nit los de la dita vila e encara cent homents
del exercit qui alli eren fent aci avis En Pere de
Sentcliment de les dites coses. Vuy depres menjar
per En Gomar ciutada de Leyda he sabut com en la
ciutat de Leyda e los pahers de aquella serien stats
avisats per la prioressa de Alguayre com lo Senyor
Rey ab letra sua la hauria pregada e
requesta en lo dit monestir li acullis donas alleujament
e sostengues docents homens de peu los quals sa
Majestat li trametria per la qual raho ella los
consultava els pregava li trametessen gent. De
que los dits pahers li haurien respost que tal soccors dar
no li podien com los haguessen mester per la ciutat de Leyda.
Lo present jorn apres per tres homens qui
son venguts de Muntço
he hagut avis com la semmana (septimana, setmana, semana)
passada tenint consell aiustat de la dita vila lo dit
comanador en ple consell hauria dit que si ell podia
haver algun de aquest exercit que ell lo castigaria. Roger Darill
qui es aci ha pres carrech de fer venir algu de la dita
vila per mills saber la veritat daquestes fames. Per
via de Çaragoça he sabut com lo Senyor Rey treballa
en fer cinchcents rocins dona sentiment per provehir
Balaguer e Montblanch hauria molt a bo en aço
pensasseu en manera
tal se provehis quant pus prest pogues les dites
ciutat e vila nons fossen enemigues car jas diu
publicament que mossen Pero Vaca es en lo
castell de Algerri ab alguns homens de peu. Yo
aci treball en sentir quant mills puch la
veritat de aquestes fames. Del que sentire e sabre plenament sereu
certificats e avisats. E la Sancta Trinitat sia vostra
proteccio e guarda. Dada en Fraga a XVII de març any Mil
CCCCLXI. - A vostra honor prest Johan de Cabrera comte de Modica.
Als molt reverend e magnifichs mossenyors los
diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ans que partis
pera Seros e Aytona leixi aci una
letra la qual tornant encara he trebat aci. Yo
so stat de fora com dit he en Seros Alcarraç
e Aytona hon he fet lo pagament de XV dies als qui hi
son hels trobats que no staven ab la guarda que devien
attenent que eren en lochs un poch sospitosos e molt
prop de Arago e tornat aci he rebuda una spia de
Çaragoça per la qual so avisat que lo conestable
scassament se es acostat a X legues de Çaragoça
es sen tornat en Castella. No sab hom certament com be
es fama que lo Senyor Primogenit lin ha scrit e per semblant
los diputats de Arago e de aço crech ne sien
aqui mes en cert avisats aqui que yo en aci.
Pero quesvulle sia yo he quasi per
impossible que lo dit conestable ab tant grossa gent se pogues
sostenir en Arago sens ferhi guerra o tenirhi cinchcentes
adzembles (acémila, azémila, ase, burro) per lo
carruatge. Essent lo dit conestable en Arago li vench
darrere mossen Piers de Peralta ab qualsque
XXXXV rocins no pus e volgue entrar en Magallon
e los homens del dit loch no loy volgueren
acullir dient que encara que fos capita del Rey que ni
obririen les portes a ell ni al conestable e axi sen hac
de anar. Lo mestre don Alonso fill del Senyor Rey
vench a Çaragoça
dimercres passat acompanyat de XXXV ballesters. No se la cosa
com ira peravant que al present molt va magra.
Ha dit una spia que los de Magallon tenien en
Castella ab lo dit conestable an aquesta spia
que yo he cobrada que partit lo conestable de Alfaro
al cendema hi arribaren CCCC rocins per socorrerlo e
puix lo dit conestable sen es tornat en
lo regne de Arago ses mes en repos mas si
quants venen de Arago dien veritat lo Rey tots temps fa
son esforç per fer gent
darmes fins en sicents rocins. He sabut en
Seros per un barber de Balaguer que vuy ha vuyt
dies arriba alli en lo consell de Balaguer letra del
Senyor Rey en quels dehia que fessen
quant preparatori poguessen de forment farines civades e
altres vitualles de que hac grant remor en consell que
uns dehien ques devia fer altres que no e axi
parti lo consell ab gran divis e non han conclos
res. Yo senyor se que es Balaguer e molts de aqui ho saben.
Hajau per cert que meteutsi gent darmes faria
molt e molt gran guerra en Urgell. Totes estes noves he
comunicades al capita e a son consell. Daqui avant
remet la provisio a vosaltres e a ell. Lo capita es
millorat jatsia nos leve del lit aci
tenim molta gent malalta e molts que en lo pagament ne
trob de morts. Dels morts nom se com ho faça
de les armes per lo temps quels restava a servir. Fins
aci no he volgut toquar en res perque lo General
no fos reptat de massa ambicio. Pero si vostres magnificencies no
dellibereu altre placiaus fermen avis. Fins aci noy
he als de nou que fretur scriure. Feta en Fraga
dissapte a XlIll de març. - Quim recoman en gracia e
merce de vostras reverends e honorables savieses Johan Ferrer.
Apres de haver scrita la present lo correu no es
parlit hay sobrevengut noves les quals no he per veres mas
Deus volent dema ne sere certificat. Dit man que a
nit passada foren XX rocins al entrant de nit a la bassa de
Alcarraç e que refrescaren en
Montagut e que eren mossen Rebolledo e altres qui
eren venguts al cami per sperar don Johan Dixer qui devia
venir de Barchinona. Siy ve o no yo crech
sera bo dirli que no pas de Tarragona ença
sens escorta de gent de aci car si a Balaguer
passaven XXX o XXXX rocins porien correr segurs fins a Tarrega
essents nosaltres aci. Lo comanador de Montço
es anat desfreçat
al Rey. Hir se feu crida en Montço
que sots pena de la vida tot hom fos prest ab ses
armes tota volta que sentissen repiquar
qualsevulla campana de Montço
e aço es cert. No se ques volen dir estes crides. A
nit ha vengut aci nova la qual yo tinch a
burles que venint lalmirant la via del conestable lo
Rey de Castella li es vengut damunt e quel ha romput
e desbaratat. Mas la nova ve per via de traginers
e los qui venen a cavall non dien res.
Closa a XVII de març.
Als molt reverend magnifichs e
honorables senyors los diputats del General de
Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend
magnifichs e honorables mossenyors.
La present es per dirvos com
he cobrat vuy dues spies la una de Montço
e de Barbastre la qual me diu cert e es persona de
recapte com lo Rey ha fet deenar totes les viles e
ciutats reals de aquella partida de Arago e ha amprat
specialment los homens del Abadiat de Graus e
del comdat de Ribagorça
e de aquest ampre principalment havia carrech lo
comanador de Montço e los
del comdat feren resposta que ells eren contents de servir lo
Senyor Rey mas que no exirien del comdat de
Ribagorça com per privilegi no
sien forçats de exirne.
E de aço
scrivi lo comanador de Montço
al Rey lo qual li rescrivi que nols desapleguas
ne que nos mostras mal content de ells e quels
tengues axi a noves. E en apres digous
passat vench letra alli per aquelles terres del Rey
en quels notificava lo delliurament del Princep
e en apres lo divendres seguent vengueren
alli certs porters e comissaris del Rey qui havien fet la
cerca per Arago per plegar les juntes e alli volgueren
fer fer una crida la qual portaven ja ordonada contenent en efecte
que tot hom tiras ab ses armes la via de
Çaragoça per cobrar la vila
de Fraga la qual gent stranya habia presa e robada
en gran onta de la corona reyal e fonch dit per
los jurats de Montço
als dits comissaris que attes que lo Senyor Rey havia
ja delliurat lo Primogenit e que totes les coses havien
repos que no era necessari fer tal crida pero ab tot
axo la crida se feu lo divendres passat en la
forma sobredita. Enapres lo dissapte seguent lo Rey
scrivi al dit comanador que desaplegas la gent e quels
fes per ell gracies e axi ho feu e fins aci noy
ha altres noves de Barbastre ni de Montço.
Lo qui es vengut de Çaragoça
me ha dit que lo diumenge passat envers miga
nit arriba alli nova com lo conestable entrava
en Arago de ques mogue en la ciutat gran
repicadiç e gran
remor e gran moti. Lo dilluns lo Rey
tench gran consell en la casa de la diputacio hon
continuament reve e se sta aqui tots temps tenint
consell. Aquell dia entraren de fora molts barons a cavall
armats ab ses gents pero no ab aquell nombre que
los barons de Arago se acustumaven de aplegar e
lo Rey feu crida que de cascuna casa de la
ciutat li haguessen dar un hom per que ell delliberava
exir al encontre al dit conestable e los de la ciutat
se mostraven molt frets en volerhi exir dient
que aquells qui entraven no fahien neguna guerra en
Arago ni enug a negu ans tot quant prenien
pagaven be. E volentse esforçar
de exir la ciutat li dix que sa merce se
abstingues de anar al encontre al dit conestable car la
ciutat may hi donara loch que ell se avorris
axi. E axi ells lo detengueren pero tots temps fahia
plegar gent ab tot ques fes ab gran
dificultat per falta de moneda e encara de voluntats. Ham dit
hom qui es vengut de Çaragoça
que dauant lo Rey demanaren a Guçman
perque havia desemperada Fraga e respos que por el
cuerpo de Dios que mas pendones trahian los cathalanes
que el Rey no tenia servidores en Aragon. En terres de don Johan
Dixer es stat regonegut un correu del comanador de Montço
lo qual portava letras a la Reyna en que li
scrivia que ell era prest per fer guerra a les
aldeyes de Leyda. De tots aquests preparatoris se
pot fer una summa a qui beu vol entendre que si la
gent del Senyor no havia la pobresa que te e la congoixa dels
fets de Castella se deportaria molt volenters en darnos
deça
qualque empaig. Yo començ
a dar diners a la gent e si be tot hom fahia lo
desmenjat ara tot hom pren diners a gran pressa. En la mostra
trobe molta gent malalta e alguns morts. Dema Deu volent ire
a fer lo pagament a les gents qui stan a Seros Aytona e
Alcarraç e fare encare
als quey son alguns avisos per la sua seguretat e si
vostra reverencia e honorables magnificencies ne scrivien
un mot al capita que incautas la gent de Seros e de
Aytona ques guardassen be no seria mal car
certament ells stan a perill no guaytantse e so
informat que han leixat les guaytes. Ells son entorn
sicents homens en aquests dos lochs los
quals son de don Matheu de Montcada lo qual en aquest
fet es tot real tenen Mequinença
a dues legues que lehugerament una nit hi porien
passar cinch cents homens quels pendrien
tots en lo lit sens negun afany e
guardantse be res nols poria noure. De
tot aço Deu volent dema yo comunicare ab ells
els avisare del que he sentit. La present leix aci
perque si correu se spatxa sia tramesa aqui perque
vostres magnificencies senten com stan les coses fins lo
present dia. Lo capita sta de mal de costat al lit.
Lo metge me dix primer que era reuma
apres ma dit que es mal de costat verdader.
Ell sta ab paor. Deu per sa merce li
ajut. Feta en Fraga dijous a XIl de març.
-
Mossenyors placiaus ferme trametre unes sis roves de polvora
de spingarda car la que he feta fer en Leyda no
es exida bona ne val res per spingarda. - Quim
recoman en gracia e merce de vostras reverencies e
honorables savieses Johan Ferrer.
Als molt reverend egregis
nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de
Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet.
Molt
reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per quant lo
balle de aquesta ciutat fa sa continua habitacio en
lo castell de aquella e no es volgut devallar per habitar en
la ciutat durant los fets occorrents se han de aquell moltes
sospites e gelosies e lo poble de aquesta ciutat ne es
posat en gran murmuracio e tumult dient per molts sguards no deure
esser permes ne tollerat que lo dit balle ature
ne habite pus en lo dit castell mas deure
esser provehit hisqua totalment de aquell durant la
causa de la guarda e custodia del dit castell majorment ques
dubta molt a tracte e giny del dit balle nos
donas entrada a gent stranya en aquell e que aquesta ciutat
non reportas mal e dan ab la tollerancia
e fiducia del dit balle com siam stats
certificats que lo dit balle se letreja molt ab
lo Senyor Rey e es anat una vegada personalment parlar ab
ell. Per tant ab quanta major afeccio podem vostres
reverencies pregam e supplicam vos placia de continent scriure
al diputat local de aquesta ciutat faça requesta al dit balle
que en vigor del sagrament e homenatje per aquell prestat de
inseguir les requestes fahedores per part del General
de Cathalunya de continent ell ab tota sa familia
hixqua del dit castell e no habite en aquell fins a
tant en altra manera sia provehit. Oferintnos
sempre prests quant a nosaltres se sguarda fer tota bona cara
al dit diputat local sobre les dites coses e altres los
negocis que occorren concernents. E sia senyors molt reverend
egregis magnifichs e savis la Sancta Trinitat continuament en
vostra proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVI de març
any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt
prests los procuradors de Tortosa.
Als molt reverend
magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat
de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend
magnifichs e molt savis mossenyors.
Vostres reverencies certifich
com per los capitans de les gents darmes conduides per
lo general excepto en Çamaso me es stat dit que
les sues gents se han despes lo sou e diners
quels es stat donat e que no tenen que despendre e si
nols es provehit de algunes peccunies se
dubten que per necessitat no se hajen a convertir a plenirse
de coses e robes de altri e que no hajen a furtar de
les quals coses me han dit ne scrivis a vostres reverencies
dients que ho sen hauran anar o hauran
a furtar si donchs per vosaltres no son soccorreguts com
no tinguen de que poder viure e sostenirse.
(Y estos
soldados harapientos, que mueren de hambre sin luchar, que no tienen
de qué poder vivir y sostenerse, viure e sostenirse, aparte de
ordeñar liebres por los llanos de Leyda, Lérida, Ilerda y "talar"
las huertas regadas por el Segre, Cinca y Ebro, hurtar, furtar,
habían de entrar en Morella a liberar al Príncipe de Viana, o
atacar al Rey de Aragón en Zaragoza, Çaragoça? JA JA JA!
Lo
orgull catalá es tan antic com Chastelongne, pero tamé lo seu
patetisme.)
Perque mossenyors vos certifich de les
dites coses supplicant vos hi vullau
prestament provehir com sia cosa que no sofir
dilacio. Mes encara mossenyors lo poble e gents de aquesta
ciutat se sospiten molt den Johan Curto balle de
aquesta ciutat lo qual sta en lo castell e
jatsia hi haja altra gent en custodia de aquell empero
per la afeccio que fins aci ha mostrada al Senyor Rey e
apres seguit lo fet de Leyda lo dit
Senyor Rey los a fet anar a parlar ab ell
e apres per lo dit Senyor Rey li son stats
tramesos alguns correus ab letres e no cessa de
letrejarse ab lo dit Senyor Rey. Lo poble
de aquesta ciutat no pot
comportar que aquell stiga en
alguna manera en lo dit castell recelant e sospitantse
molt de aquell e es tanta la murmuracio de les gents quels
honorables procuradors de aquesta ciutat me han dit que yo
ne scrigues a vostres reverencies que volguessen provehir
que lo dit balle no ature en lo castell e
que sia request per part de vostres reverencies en virtut de
la seguretat per ell prestada de inseguir e executar
totes vostres requestes que buyde lo dit castell e no
stiga en aquell perque mossenyors com lo dit castell
sia la major fortalesa de la ciutat e sia molt
necessari sostenir aquell car pres lo castell la ciutat
seria perduda e nos poria sostenir per custodia de
aquella e repos dels ciutadans e habitants e cessar tot perill e
inconvenient supplich vostres reverencies vullen
provehir en les coses dessus dites e aço breument com
sia molt necessari e no comporten dilacio. Certificantvos mes
com lo mestre de Muntesa per ses letres ha scrit al
alcayt del castell de Paniscola (Peñíscola)
que fornescha e proveescha de vitualles aquell per un
any e a les universitats de Sent Matheu e Trayguera que
adoben los murs encautant los que facen
molt prest les dites coses e que no haja falla. Creuse
ques fa per los fets occorrents. Perque mossenyors vos
avise de les dites coses oferintme fer molt promptament e
complir tot lo quem sera scrit e manat per
vostres reverencies les quals tinga la Sancta Trinitat
continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en
Tortosa a XVI de març any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es
molt prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies
Pere Jorda diputat
local de Tortosa.
