Mostrando las entradas para la consulta Catalunya ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Catalunya ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 21 de julio de 2021

XXVII LA JOVE CATALUNYA.

XXVII

LA
JOVE CATALUNYA.

Baix del nom de Patria catalana entenem
la terra que constituía l´antiga corona d´Aragó, singularment
les Illes Balears, lo Regne de Valencia, y el principat de Catalunya.
Aquexa corona, si be no gosa d´autonomía política, perque forma
part integrant de la nació espanyola, té actualment vida propia,
gracies al carácter de sos fills, que los distingeix dels demés
espanyols; al moviment de la ciencia, de l´industria y del comerç,

qu´estableix de día en día noves relacions, y estreny los llaços
antichs entre sos diferents pobles; y, sobre tot, gracies al
Renaxement literari catalanista y á la ressurrecció de la llengua catalana ó llemosína, d´aquexa estimadíssima llengua nostra, que
tots parlam, sía en los dialectes de les Illes, sía en los del
Continent, desde les montanyes del Rosselló fins á les roques del
Cap de Pals.



(***)







Floreix,
floreix la Terra, l´amada Terra nostra;
Floreix, floreix la Terra
que´l ser nos va donar;
Floreix de nou la Patria, nova
hermosura´ns mostra
Per valls y per montanyes, per viles y per
mar.





XXVII
LA
JÓVEN CATALUÑA.



Entendemos
por Patria catalana las tierras ó provincias que constituían la
antigua corona de Aragon, singularmente las Islas Baleares, el Reino
de Valencia y el Principado de Cataluña. Esta Corona, si bien no
goza de autonomía política, porque forma parte integrante de la
Nacion española, tiene actualmente vida propia, gracias al carácter
de sus hijos, que los distingue de los demas españoles; al
movimiento científico, industrial y comercial, que establece de día
en día nuevas relaciones, estrechando los antiguos lazos entre sus
diferentes pueblos; y, sobre todo, gracias al Renacimiento literario
catalanista, y á la resurreccion de la lengua catalana ó lemosina,
ya en los dialectos de las islas, ya en los del Continente, desde las
montañas del Rosellon hasta las rocas del cabo de Palos.
(***)



Florece
nuestra tierra, la amada tierra de nuestros mayores; florece la
tierra que nos ha dado el ser; florece de nuevo la patria; se
despliega ante nosotros una nueva hermosura en las sierras, en los
valles, en los pueblos, en el mar.





No
hi há que rebujarho; lo crit de Renaxença
Travessa ab
entussiasme collades y vergés,
Y en cada cor un eco l´acull ab
joya inmensa
Des l´alta mar de Roses, país ampurdanés.



S´axeca
Barcelona d´ardor escomoguda,
Y escriu los noms de Patria, de Fe,
de pur Amor;
Y al crit de Renaxença donant la benvinguda,
Prepara
l´era nova, lo setgle venidor.



L´oratje
que devalla del Pirineu altívol,
De camps en camps aplega la
poderosa veu;
Y ab lo ressó baxantne l´oratje
lleneguívol,
Alegra de Valencia jardins per tot arreu.



Mallorca
se desperta; del mar valentes ones
Novelles aportantli del geni
catalá,
Recòrdanli qu´es perla de les comtals corones;
Y ab
la Creuada unintse Mallorca lluyta ja.



¡Salut,
oh nova Patria! Tos fills se regeneran,
Tos fills honrarte volen
ab molt preuat joyell;
Que les glorioses gestes de ton Passat
vejeren,
Y plens de sa memoria ser dignes volen d´ell.



El
poeta recordantse d´en Lull y d´en Ausíes,
La nova Primavera ne
canta ab escalfor;
Ressonan melodioses les velles cantoríes,
Y
´ns combla d´alegransa lo lay del trovador.




No
podéis negarlo: el grito de Renacimiento atraviesa veloz las
gargantas de los montes, los verjeles de las llanuras. En cada
corazon respóndele otro grito de inmenso júbilo, desde el lejano
golfo de Rosas, país del Ampurdan.

Levántase Barcelona
conmovida profundamente; escribe los nombres de Patria, Fe y Amor; y,
dando la bienvenida al Renacimiento, prepara la nueva era, el siglo
por venir.



Del
alto Pirineo bajan los huracanes, arrebatando la potente voz; las
ventolinas llevan su resonancia á los jardines de Valencia.



Despiértase
Mallorca; las bravas olas del Mediterráneo le traen noticias del
genio catalan; recuérdame que Ella es perla de la condal corona. Y
Mallorca, uniéndose á la Cruzada, empieza denodadamente á
combatir.



¡Salud,
oh nueva patria! Tus hijos se regeneran; tus hijos quieren honrarte
con preciosísimos dones; porque vieron las gloriosas hazañas de tu
Pasado; y, llenos de su memoria, quieren mostrarse dignos de él.



El
poeta, acordándose de Lull y de Ausías March, canta con brío la
nueva primavera. Resuenan melodiosamente las antiguas canciones; y
nos colma de alegría el lay del trovador.



La
lira catalana recobra ses dolçures,
La parla de los avis emprèn
altre camí;
Axís al fí d´un viatge de dòls y
desventures,
Emprèn mellor dressera de cor lo Peregrí.



Tos
sabis, Catalunya, se membran de que´ls dares
La llet de
l´infantesa, lo juhí, lo pensament;
Se membran de les ciencies
que Tu los ensenyares,
Y´t donan sos esforços ab tot llur
valiment.



Y
pensan, y s´afanyan escudrinyant tothora
Secrets de l´alta
Ciencia, sabuda per Deu sol,
Y si los endivinan son del be teu
penyora;
Qu´axís ho feyan Balmes, Campany y Munturiol.



Debudes
á esta Ciencia jo ovir les maravelles
Que brotan cada día per
mig tos penyalars;
Lo fil-parlant, qu´eleva ton nom á les
estrelles,
Cobreix tes encontrades com uns ramatjes clars.



L´actiu
camí de ferre travessa tes montanyes;
Passan xiulant, tronantne,
cent carros de vapor;
Y´l fum que´s tira enrera corona les
cabanyes
Que guardan blats y vinyes, del fill dels camps honor.



Com
fill de Catalunya lo bon pagès llavora
Les tanques hont nasqueren
los braus almugavers,
Y venç y xafa roques ab má
traballadora
Com los antichs xafavan lo cap dels extranjers.



La
lira catalana recobra su dulzura; la fabla
de nuestros abuelos emprende otro camino: así al fin de dolorosa y
desgraciada marcha, toma mejores rumbos el no desalentado viajero.



Tus
sabios, oh Cataluña, se acuerdan de que les diste la leche de la
infancia, el juicio, el pensamiento; se acuerdan de que les enseñaste
las ciencias; y te consagran sus trabajos y todo su valer.



Piensan,
se afanan, escudriñando continuamente los secretos de la alta
Ciencia, sabida por Dios sólo; y si los adivinan, son prenda de tu
bienestar; porque así lo hicieron siempre Capmany, Bálmes y
Monturiol.



Debidas
á esa Ciencia, veo las maravillas que diariamente brotan en tu
quebrado suelo; los hilos telegráficos ensalzan tu nombre, cubriendo
todas tus tierras como claro ramaje.



El
activo ferro-carril atraviesa tus cordilleras; pasan silbando,
atronando el espacio, cien carros de vapor; el humo que se echa atras
corona las cabañas, que guardan trigos y viñas, honor de los hijos
del campo.



Hijo
de Cataluña el buen campesino, labra las tierras do nacieron los
bravos almogávares; vence y destroza peñascos, cual los antiguos
héroes destrozaban escuadras enemigas.







A
Palma y Barcelona, per Mataró y Manresa,
S´axecan orgullosos
alberchs industrïals;
Aquí ´l treball es l´honra, la força y
la noblesa,
Aquestes del Art nostre ne son les catedrals.



Y
en lo camí novíssim que prens, oh Catalunya,
Los fills del camp
donantne la má al traballador
Al comerç sempentejan, que marxa á
terra llunyana
Portant allí les noves de ton progrés mellor.



Miráula,
còm defía bramuls de les ventades
La catalana barca, miráula
exir del port;
Lo vent infla ´l velatje, no há por de les
onades,
La mar be pot conèxer que no temem la mort.



¿Còm
nó si som de raça potent y generosa
Que may en les batalles
enrera girá ´ls ulls?
Ara meteix de Cuba la terra
revoltosa
Escriu de nostres jóvens la gloria en daurats fulls.



¡Les
lleys podrán reviure! La patria catalana
De los malvats usatjes
mil troços ha fets fer;
Y los concells extenen sa
influencia sobirana,
Com en los temps heròychs honrats p´en
Fivaller.



Y´l
sacerdot benévol de cor sa humil preguera
Al Deu de nostres pares
envía ab caritat,
Pe´ls catalans servantne la guía
vertadera
D´amor religiosa, de pau y llibertat.




En
Palma, en Barcelona, en Mataró, en Manresa, se levantan soberbios
palacios industriales. Aquí el trabajo es la honra, el poder, la
nobleza. Estas son las catedrales del Arte moderno.



En
ese novísimo camino que sigues, oh Cataluña, los hijos del campo,
dando la mano al trabajador de las ciudades, empujan el comercio, que
marcha á lejanos países, llevando allí la buena nueva de tus
mejores progresos.



Mirad
el barco catalan, cómo desafía los bramidos de la tormenta; miradlo
salir del puerto: el viento hinche el velámen; no há miedo de las
olas; el mar bien puede conocer que no tememos la muerte.
¿Cómo
no conocerlo, si somos de raza fuerte y generosa, que nunca volvió
la espalda en los más rudos combates? Ahora mismo la rebelde tierra
de Cuba, dedica á la gloria de nuestra juventud páginas de oro.



¡Las
antiguas leyes revivirán! La patria catalana ha hecho pedazos los
malos usos. Y los concejos extienden por todas partes
su soberana influencia, como en los heróicos tiempos honrados por
Juan Fivaller.



Y
el sacerdote, lleno de caritativa benevolencia, envía al Dios de
nuestros padres la plegaria de todos; guardando incólume para los
catalanes la Religion del Amor, de la Paz y de la Libertad.





Oh
Patria de Mallorca, Valencia, Catalunya,
¿No veus la fortalesa
qu´ anima tos cars fills?
Ascolta exa harmonía que per los cors
retrunye
Dels poetes y dels sabis, del poble y sos capdills.



¡Be
faç, be faç, corónat de gala y gentilesa,
Demòstrali á
l´Espanya qu´ets del vell tronch rebrot,
Rebrot ple de frescura,
de força y jovenesa
Qu´ab delicat aroma balsama l´ayre
tot!

Mon cor de goig esclata al vèuret falaguera
Renáxer
de tes cendres com fénix inmortal;
Com riu ab ses floretes la
gaya primavera
Axí riu la meua ánima de ditxa celestial.



¡Avant,
avant! ¡Coratje! L´irada traydoría
No pot arreconarne de gloria
ton tresor;
Que´l mon sapia conèxer d´est poble la noblía;
¡Oh
Deu, beneheix la Patria; germans, donemli´l cor!

Abril de
1873.




¡Oh Patria de Mallorca, Valencia yCataluña!
¿No ves la fortaleza de tus amados hijos? ¡Escucha
esa armonía que forman hoy las voces de tus poetas y sabios, de tus
ciudadanos y caudillos del pueblo!
¡Muy bien, muy bien! Vístete
de gala y gentileza; demuéstrale á España que eres retoño del
viejo árbol; retoño lleno de frescura, de fuerza y juventud, cuyo
exquisito aroma embalsama el ambiente.

Mi
corazon salta de gozo, al verte renacer de tus cenizas como inmortal
fénix. Mi alma siente una felicidad celestial, como la de la alegre
primavera, que cruza sonrisas con las flores.

¡Adelante,
adelante! ¡Valor! Ni la ira de los extraños, ni la traicion de los
propios pueden arrinconar tu tesoro de gloria. Que el mundo sepa
apreciar la nobleza de este pueblo.
¡Oh Dios, bendice á la
patria! ¡Hermanos, démosle el corazon!

lunes, 13 de enero de 2020

De la Almoyna.

De la Almoyna.

Esguardants e a nostra memoria comanants la paraula dominical la qual als seus dexebles dix: Pobres ab vosaltres tots temps haurets e encara la paraula del propheta: Trenca lo pa al freturan e los freturans met en la tua casa: per moviment de pietat e de caritat som costrets que a sustentacio dels pobres nostre coratge girem e ab almoynes a ells e ab altres piadoses acorriments no axi com ne som tenguts mas axi con podem misericordialment succurram. Perque ordonam e establim que cascun any sien assignats per almoyna ultra aquella la qual en altra manera axi a religioses con a altres persones donam per altres officials mil libras barchelonesas per quatre partidas del any reebedores dels nostres batles generals e per los procuradors reyals e aministradors de nostres rendes de la nostra senyoria les quals quatre partides comencen lo jorn de la nativitat de nostre Senyor les quals reeba lalmoyner nostre et aquelles do e distribuesca segons nostra pia volentat e devocio. E encara mes a la dita almoyna ajustam que en cas que nostra voluntat no sera de tenir tinell als nostres domestichs per quascun jorn aytant con durara que nos no tindrem aquell deu solidos jaccenses en Aragon e quinse solidos barchelonesos en Cathalunya e en regne de Valencia e vint solidos de mallorquins en lo regne de Mallorches e altres vint solidos alfonsins en lo regne de Cerdenya e de Corcega per los dits almoyners dels nostres panicers cascun dia reebedors de pa assignam quant nos presents en les dites terres serem lo qual continuament devant la porta de nostre alberch reyal a sexanta pobres de Jesu-Christ ço es dos diners en Arago tres diners en regne de Valencia e en Catalunya e quatre diners en Mallorcha e en Cerdenya et en Corcega de pa a cascun dels dits pobres sera donador: los releus encara los quals sobren de la taula nostra e de nostres domestichs sien donats e distribuits a altres pobres a la porta de nostre alberch cascun dia per lo mati. Et ultra encara los damunt dits diners volem esser donats tots dicmenges als sexanta pobres damunt dits sinch solidos jaccenses en diners en Arago e deu solidos barchelonesos en Valencia e en Catalunya e quinse solidos mallorquins en Mallorcha e altres quinse dalfonsins en Cerdenya o en Corcega reebedors del nostre comprador ço es per aytal manera que un diner jaques e dos diners barchelonesos e quatre de mallorquins e altres quatre dalfonsins segons les terres on serem a cascu dels sexanta pobres damunt dits seran donadors: et ultra encara les coses damunt dites volem a la damunt dita almoyna en la porta de nostre alberch donadora los releus qui sobraran en la cuyna axi en carns con en altres menjars esser assignats. Mes avant pan e vin los quals en nostres boteylaria e paniceria sesdevendra a deteriorar en tal manera que devant los nostres domestichs a posar convinents no serien e encara fruytes e fromages que envers los rebosters romandrien los quals convinentment per ells no poguessen esser posats a la dita almoyna tota hora que aytals coses sesdevendran assignam. Encara assignam a la dita almoyna totes les besties retudes a la cort per afollades e aquelles lalmoyner reeba del cavalleriz. En apres assignam a la dita almoyna totes les condempnacions de nostres domestichs ques faran per los havents poder les quals condempnacions los dits almoyners del tresorer nostre haver procurar sien tenguts les quals condempnacions ensemps ab laltra moneda de la almoyna als pobres de Christ sien donades: e aço que per les bulles de plom o daur en los privilegis emposadors en nostra scrivania se reeb segons les coses per nos aordonades. E encara aquell dijous en lo qual lo Salvador nostre a nos exemple relaxan los peus dels apostols lava volem esser donat a tretse pobres als quals nos duyts per exempli lavam a cascun drap de lana per dos robes ab calces e capero e drap de li per una camisa complida e capell e cinch solidos de barçeloneses en Cathalunya e en regne de Valencia e sis de mallorquins en Mallorques e sis dalfonsins en Cerdenya o tres de jaqueses en Aragon per costures apres la ablucio: als quals dinar en la nostra cort sia donat e nos aquells servescam de donar lurs aygua en les mans axi en lo començament con en la fi del dinar jonolls ficats en terra e les viandes que ells deuran menjar en la forma damunt dita devant ells posem. En apres per tal que cascun dia nos siam remembrants del exempli de humilitat que nostre Senyor als seus dexebles e subseguentment a nosaltres lexa: ordonam oltra les dites coses cascun dia ordinariament a tretse pobres menjar continuament esser donat en la nostra cort real per tal que devocio real de lavar a ells les mans e besarlos aquelles oferent a cascun tres diners barcheloneses en Catalunya et en regne de Valencia et dos diners jaqueses en Arago et quatre diners mallorquins en Mallorques et quatre alfonsins en Sardenya a honor daquell en la man del qual los cors dels reys esser son demostrats exegir puscam axi con desijam. In Paresceve pero de nostre Senyor a tretse als quals ultra la ablucio de les mans a honor daquest Jesu-Christ qui per la sua passio de menjar no corruptible de gloria eternal aquest dia nos sadolla jonoyls plegats menjars posam. Volem encara als ordens de pobretat de la terra nostra almoynes esser donades per la manera ques segueix ultra aquelles almoynes les quals reeben en nostra absencia: ço es que con serem en ciutats o viles dins la nostra senyoria si nos presents erem sien donats cascun any davant la festa de Nadal de nostre Senyor als monastirs daquell loch per pietança vuit diners jacceses o dotse diners barcheloneses o setse diners mallorquins o setse alfonsins segons les terres on serem per cascun frare o sor daquells monastirs.

jueves, 17 de noviembre de 2022

COBLES AB TORNADA CONTRA AQUELLS QUI INICAMENT E AB ENVEIA

Memoriale n. 49 fol. 126 v.

COBLES AB TORNADA CONTRA AQUELLS QUI INICAMENT E AB ENVEIA HAN INSTAT E PROCURAT CONTRA LO ARCHIVER FER DITA CONSTITUCIO EN LANY MIL DX. (1510)

Homens inichs - e plens de males fades

Han procurat - ligar molt larchiver

Per lo cercar - de no pendre diner

Si doncs abans - cerques no son taxades

Aquest ligam - es fora de mesura

Los damanants - nol volen approbar

E donen mes - dients no per cercar

Mas per bon grat - no curants descriptura

C.

Diu un doctor - (1) de lalta Hierarchia

Que los treballs - nos han abans tatxar

Ans yo primer - som tengut de cercar

E no trobant - mireu com restaria

Valguera mes - que daçi fes enquesta

E nos burlas - del qui viu iustament

E serveix Deu - e Rey e molta gent

Res no volent - sino cosa molt lesta.

(1) N. del A. Misser tal nol vull anomenar açi per quant mon fill li es

molt amic.


Tornada.


Mare de Deu - supplic vos esser presta

Pregar per mi - a Deu omnipotent

Tant quant viure - yo visca sanctament

E menyspreant - aquest mon quim fa festa.


Aquesta altra tornada fiu yo quan fiu solament la primera coble no creent ni fer altra e deya axi.


Mare de Deu - conscientia pura

Pregau Jesus - vostre fill molt car

En quant fare - lam vulla conservar

Tots temps donant - a mi bona ventura. (1)


(1) N. del E. Al fol 74 v. del mencionado códice se encuentra otra copia con las variantes que siguen: el último verso de la segunda copla lo cambia el autor con tenint larchiu - com a cosa molt lesta y en el estribillo (tornada) dice daquest mon la tempesta en vez de aquest mon quim fa festa suprimiendo el otro Mare de Deu etc. Al margen pone esta nota: “Pel cercar han mostrat los que lo han procurat tenir gran enveja e iniquitat. Car no te raho de no dar cascu tant quant li plaura e hajan a fer discus de fer tatxar si bonament se poran concordar. E han pensat fer mal al Archiver e han li fet be car ara donan mes que no faen per no anar ne sperar fer taxar. E per ço com han hagut en aço mala intencio e es damnos a la republica no han volgut los deputats qui vuy son del General de Catalunya entre los quals es don Jordi Sanç preborda de Valencia que lo Archiver ho haja jurar ne oir sentencia de excomunicacio com sia contra tota raho car a cascu es licit pagar e donar ad libitum lo que li plaura."

Para mayor inteligencia del lector nos ha parecido conveniente continuar aquí la constitución o capítulo de Cortes que dio motivo a Carbonell de componer estos versos, y las notas o advertencia que puso al margen de los mismos, del tenor siguiente:

Ferdinandus secundus in prima Curia Montissoni celebrata II die septembris anno MDX pro regestis et salariis Regii Archivi.

Item confirmam la constitutio per nos feta en la tercera cort de Barcelona en lo monastir de frares menors començant. Item statuim e ordenam ab loatio e approbatio de la present Cort que los registres del Protonotari e Secretaris etc. E en aquella anadints statuim e ordenam que lo Protonotari e Secretaris que ara son e per avant seran sien tenguts de posar en lo nostre Archiu Real de Barcelona de deu en deu anys los registres axi Itinerum Diversorum com altres.
E que los qui son fets de deu anys atras encontinent sien mesos en lo dit Archiu e que no sia pagat lo dit Protonotari ne li sia dada remuneratio alguna del proces de la present Cort fins que haia dat compliment al ques obligat juxta forma del present capitol. Volem aximateix e statuim que de les copies autenticas ques trauran dels dits registres o Archiu no puixa lo Archiver o altra persona exhigir sino tant solament quatre solidos per fulla de les coses de paper. E de privilegi o cosa de pergami vuyt solidos per fulla. E mes no puga exigir dit Archiver sino per treballs de cercar los quals no pugua rebre sino que li sien tatxats per lo Canceller Vice Canceller o Regent la Cancellaria tot frau cessant en lo cercar de dites scriptures sobre la qual cerca haia jurar e oir sententia de excomunicatio de fer aquella ab tota diligentia segons request ne sera.

Tot hom se guart de tot hom.

Record com en aquest any comptam MDXIIII divendres a XV de deembre los Deputats del General de Catalunya a instancia de alguns homens inics e enveioses volgueren yo Pere Miquel Carbonell juras e ois sententia de excomunicatio segons vol e requer la dita constitutio e jo fuy content e presti e juri lo dit dia e any en poder de misser... Pla canonge de Barcelona e official del senyor Bisbe dient que jol prestava e la ohia de tenir e servar dita constitucio com havia acostumat per gratia de Deu molt be fins açi. E que tant men servara e he servat sens dit jurament com ara ab dit jurament e auditio de sententia de excomunicatio si be yo no hi so tengut pus lo Rey e la terra nom paguen de mon salari sino a trossos. E vuy me son deguts de mon salari o quitatio mes de CCCCL ducats...

Nota. De la enveia e mal parlar de un doctor lo nom del qual vull callar per bons respectes pretenent que la dita constitutio es ben posada en utilitat de la republica faent hi moltes ineptes e incivils rahons. Al qual li es stat satisfet que no es axi de mi que no so jutge ne dar sententies ne he jurat ne oit sententia de excomunicatio com altres de la Rota que son be e grassament pagats de llurs salaris per lo General de Catalunya e perque no te raho maxime del cercar no han volgut los deputats yo la haia jurada ne oir sententia de excomunicatio. Ad quid perditio haec. Car ja los damanants scriptures del Archiu sin volran usar ne poran usar ellas no volents quin dan sen pot reportar car en aço que nos pot redundar en dan daltre com seria en lo dar de les sentencies si los jutges de Rota eren soldejats e per ço han fet mal de prohibir al Archiver de no pendrelo que mes avant li vol...

domingo, 17 de noviembre de 2019

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 7


Sesión del día 13.

Fue leído en primer lugar el escrito que sigue:

Núm. 353. Tom. 20. Fol. 1712.

A la letra de la molt reverent noble e honorable congregacio resident et ajustada en la vila de Miquinença quis afferme parlament general del regne de Arago ajustat en la dita vila presentada al parlament general del principat de Catalunya a present resident en la ciutat de Tortosa per lo
honrat en Johan Dorta savi en dret affermantse procurador del dit assert parlament de Arago e a les coses en la dita letra contengudes respon lo dit general parlament del dit principat: que ell tots temps continuament per certes veres et justes rahons ha reputat e tengut reputa e te encare de present per ver legittim e indubitat parlament del dit regne Darago lo quis aplegua primerament en la ciutat de Calatayu en lo qual foren presents la major part de aquells qui ares dien parlament de Mequinença e aquell aprovaren et en la prorogacio del dit parlament feta en la vila de Alcaniç consentiren et apres se muda e proroga e ses tengut e celebrat a e en la vila de Alcaniç e ara novellament se diu esser mudat e prorogat a la ciutat de Ceragoça: e es cert e ver e indubitat que en lo dit regne no pot ni deu ni acustuma haver sino un parlament general e ab lo dit general parlament de Arago qui ses tengut e celebrat derrerament en la dita vila de Alcaniç lo dit parlament general de Cathalunya ha continuament tractat convengut conclos et finat prosperament rahonable necessaria e expedient de e sobre tots los preparatoris et antecedents necessaris covenients decents et expedients a pervenir a e en la discussio examinacio conexença noscio e manifestacio de la vera pura incorrupta et intemerada justicia de aquell qualques sie qui per e segons aquella dita justicia deje esser nostre ver e indubitat rey princep e senyor e a quis dejen pertanyer lo ceptre corona e senyoria reyals o a la dita reyal corona pertanyents per legittima vera e natural successio: los quals tractats covinences conclusions e finament rites rectes valits justs e solemnes e segurs de tota justa impugnacio son venguts la gracia divinal mijançant a tant e a tals termens e stat segons no ignoren o ignorar no deuen los molt reverends nobles e honorables senyors principals del dit assert procurador que propiciant la divinal gracia sperar se deu e confiar que en breu tots los regnes principat e terres subjectes a la dita corona reyal conexeran et sabran lur ver legitttim just natural et indubitat rey princep e senyor. No ha donchs de necessitat de raho e justicia lo dit general parlament de Cathalunya ni li es expedient ni convenient trametre sos missatgers en lo loch ne per les rahons e actes en la dita letra contenguts e specificats ni de regonexer tenir ni reputar altre per parlament general del dit regne Darago sino lo dessus dit parlament Dalcaniç tansolament: e perço sta et persevera fermament en tot ço e quant ha tractat conclos et finat en los dits affers ab lo prop dit general parlament Darago: confiant noresmenys per ço lo dit general parlament de Catalunya de la reverencia noblea circunspeccio prudencia e gran saviesa dels principals del dit assert procurador que considerades et atteses per ells les coses attenedores e consideradores ells acordaran faran et seguiran ço ques pertanya e sera ben condecent a la lur fealtal e naturalesa innade e a lurs grans reverencias nobleses maturitat e honorables savieses. E no consentint ans expressament dissentint lo dit general parlament de Catalunya en lo no consentiment o dissentiment tacit o expres assercio et protestacio contenguts en la dita letra si en quant sien vistes o poguessen en alguna manera perjudicar o derogar als actes fets e fahedors per lo dit general parlament de Catalunya ab lo dit general parlament de Arago celebrat en Alcaniç et ab los altres regnes e terres de la dita corona qui a ells han adherit et consentit et adherir et consentir volran daci avant. Dissent encare lo dit parlament general de Catalunya a totes altres coses en la dita letra per lo dit assert procurador presentada contengudes en quant sien contraries o puixen en alguna manera perjudicar als actes concordats per lo dit general parlament de Catalunya ab lo dit general parlament Darago ajustat a Alcaniç: e singularment dissent e contradiu a tota nominacio e eleccio de persones que la dita congregacio faça o entena a fer per examinar veure e declarar qui es nostre rey e senyor com aço ja concordablement sie comenat a certes nobles savies e virtuoses persones per lo dit general parlament del principat de Catalunya e per los dits parlaments generals Darago e de regne de Valencia e encare per tots los altres regnes e terres subjectes a la corona reyal Darago qui adherir volen a les coses dessus dites: les quals persones son de tan gran sciencia consciencia e fama que rahonablement los principals del dit assert procurador hi deuen reposar lurs coratges e voluntats que declararan la justicia de la dita successio vertaderament e incorruptament e per ço no han raho de nomenar ni elegirne altres: requirent la present resposta esser continuada en lo instrument per lo dit assert procurador request etc.

Tratóse después del pago de algunas cantidades que se estaban debiendo, y por último fue leída una carta que dice así:

Núm. 354. Tom. 20. Fol. 1714.

Als molt reverends e honorables senyors les nou persones ajustades en lo castell de Casp per fer la examinacio noscio e publicacio de aquell qui es nostre vertader rey princep e senyor. - Molt reverends e honorables senyors: Nosaltres ab gran vigilancia pensants en aquest temps tribulat on tants grans e poderosos homens pretenen haver dret en la successio de la reyal corona Darago la qual per cascuns ab gran calor e sforç es demanada pretenent cascun dels dits competitors haver per clar que la successio de la dita corona reyal se pertany a ell e sie impossible que quescun dells la dita successio puxe obtenir ans convendra que obtinent la I aquell si plaura a Deu a qui per justicia sera deguda que tots los altres romanguen frustats de lur proposit e sie versemblant segons los preparatoris que hom veu ço es que cascuns o almenys la major partida façen grans menaçes e aplechs de moltes gents darmes de que pot hom ben duptar que si la misericordia de Deu noy occorre e los regnes e terres sotsmeses a la dita corona no si preparan ab diligencia e esforç fahents aquelles provisions que loablement fer si puixen los dits regnes e terres sotsmeses a la dita corona reyal porien pervenir a greu extermini: considerants encara com per nostres peccats Deus nos ha privats de successio reyal dreta devallant de pare a fill o de germa a germa axi com en los temps passats per la bonesa de Deu ne som stats privilegiats: daques seguia que los succehidors prenent spil de lurs predecessors en quina forma paternal et benigna regien los pobles a ells sotsmeses tro al dia de la mort del senyor rey en Marti dalta recordacio som stats tractats regits e governats benignament caritativa et molt amigable: e per la novella manera de successio que per nostres peccats speram se puixe causar dubte si aquell qui per justicia sera declarat nostre rey princep e senyor sera a tal manera de regiment inclinat: cogitants com en les dites coses se porie e deuria bonament provehir primerament sentint e ajustant vostre acord e deliberacio si sera en aquesta oppinio matexa nos es semblant que fos necessari que certes persones notables de cascuns dels parlaments se ajustassen prestament en aqueix loch de Casp e que tractassen ab los procuradors dels competitors e encare si necessari ere ab lurs principals talls e maneres aquelles que pus possibles o pus facils poguessen trobar ab los quals fos hom en segur que declarat a quis pertanga la dita successio aquell romanent rey pacificament los altres cascuns romanguessen en tal manera contents que los regnes o terres damunt dites visquessen en tranquillitat o repos. E par a nosaltres senyors que aços degues fort cuytar a fi que ans que vosaltros fossets a punt de manifestar aquell qui es nostre ver rey o senyor lo dit acte e les coses o seguretats pertanyents a aquell fossen pervengudes a deguda conclusio: et axi mateix porien les dites persones haver carrech de tractar ab los dits competitors que qual que fos dells per qui la justicia fahes se tengues per dit dit regirnos ab aquelles franqueses privilegis e libertats e ab aquell dolç regiment que los altres reys passats nos han acostumat de regir e que en aço et en altres coses utils e necessaries al ben publich dels dits regnes e terres e de cascuns dells los strenguessen ab les pus sabies e fortes maneras que poguessen. On senyors molt reverends e molt honorables nosaltres cobejants haver vostra intencio e consell sobre aço vos pregam affectuosament que per vostres letres breument nos en vullats certificar: e si a vostres grans paternitats et saviesas parra aço esser util e necessari par a nosaltres fort covinent que los parlaments dels regnes Darago e de Valencia deguessets ab vostres letres consellar e induhir a elegir les dites persones promptament e aquelles fer venir aqui e nosaltres per semblant elegiremne de aquest parlament les quals decontinent hi trametriem: e som de intencio si a vosaltres aquests actes paren bons et expedients scriure o trametre a cascu dels dits parlaments per ferlos semblants induccions. E sia molt reverends e honorables senyors en vostra proteccio la Deitat sancta. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XIII dies de abril del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principal de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Sesión del día 14.

Propúsose nombrar una comisión especial que cuidase: primeramente, de poner en paz a todos los pretendientes, de modo que, verificada la elección, quedasen en buena amistad entre si y tranquilo el reino; y luego, de asegurarse de que aquel de los pretendientes que fuese elegido jurarla cumplir y guardar los privilegios, constituciones, usos y costumbres del pais, y seguiría en su gobierno y en el arreglo de su casa las huellas de sus antecesores.

Sesión del día 15.

Se dió audiencia a un embajador del conde de Prades, y se trató del pago de cierta cantidad que reclamaba Francisco de Erill.

Sesión del día 16.

Después de haberse tratado de la reparación del castillo de Forçarial, en el Rosellon, fueron leídas dos cartas que versaban nuevamente sobre las demandas de don Fadrique.

Sesión del día 18.

Fue leída en esta sesión la siguiente carta:

Núm. 355. Tom. 20. Fol. 1723.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya justat en Tortosa. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: ab aquella major diligencia e instancia que podem trebayllam entenem e havem entes en trametre les scriptures que derrerament nos havets demanades e de fet havem ja translat autentich del original que te la reyna Yolant del testament del senyor rey en Johan. Lo testament del senyor rey en Marti es en poder den Ramon Çescomes pero diu que james non es stat satisffet: forenlin tatxats per los marmessors X millia solidos: ab linventari apparria que als marmessors se pertangue fer la dita satisfaccio o paga e axi placieus hi provehir ho scriurens de vostra intencio. Tant com toqua les renunciacions e deffinicions havem cerquat ab aquelles persones quens havets nomenades e ab altres e finalment havem trobat en poder den Anthoni Oliver tots los contractes cartes e capitols quis feren en lo matrimoni de la infanta dona Elionor ab linfant de Castella les quals cartes contractes e capitols son fundats e formats principalment sobre concordia e pau observadora entre la casa Darago e de Castella: noy havem trobat res que fassa ne toch renunciacio o diffinicio alguna: ans diu expressament en Bernat de Montpalau qui ana en Castella ab mossenyer en Ramon Alamany sobre lo dit matrimoni que de la dita renunciacio e diffinicio si hague mencio mas que nos feu nis poch obtenir. - La renunciacio e diffinicio feta per la reyna de Napols muller del rey Loys havem trobada assats plena e encara ratifficacio e laudacio fetes per lo dit rey Loys marit seu. En totes aquestes coses se trebaylla sens perdonar a trebaylls: al pus prest que porem les haurets. De les allegacions den Saera que demanats havem trobat que com inventariaven scriptures de un coffre del rey hi foren trobats alguns cartells auctentichs dels quals ordona lo parlament que fossen mesos en poder dels consellers de Barchinona: en los quals cartells son les dites allegacions e segons som stats informats los dits cartells e allegacions son en poder de micer Johan Dezpla e ell ho te aqui hon es. Micer Francesch Çasala es absent e no les havem pogudes haver de ell segons nos havets scrit nin havem hagut cura pus ja les havets aqui. Les covinençes fetes entre los senyors rey en Johan e lo rey Marti vivent lo rey en Pere ja son insertes en lo libre queus tremettem e maravellamnos que no les hagen vistes aquells senyors qui son a Casp. - Mossenyer Berenguer Dolms nos havia scrit de certes coses que vosaltres senyors haviets mester sobrel fet de la justicia e nosaltres havemlesli trameses segons creem que ell vos ha ja informats. Part aço senyors per rao de algunes coses que oim e sentim del loch de Martorell som de intencio que per entrament de gent o encara per tracte lo dit loch poria passar gran perill specialment car es tot divisit en dues parts e semblants coses porian axi venir de cuyta que no bastaria temps de consultar: don veents quens seria carrech callarvos tals affers havem deliberat queus en scrivam demanants que si alguna cosa cuytada si sdevenia que si deura fer per nosaltres. Mes avant sabets senyors que de vostra ordinacio havem feta tallar fusta ja a compliment de III galees e queus havem rescrit diverses vegades de quin galip voliets faessem fer les dites galees e no veem curets de respondren. Placieus senyors nos en responats car sens vostra resposta nosaltres noy guosam toquar e la fusta sta per los camps a pudrir e guastar faent nosa als conreadors e ultra aço que los senyors dels dits camps demanen esmena per la occupacio e destrich quen han en llur conrear. Placieus encara nos trametats la executoria dels emoluments dels officials la qual segons nos ha dit en Johan Pujol era ja en forma e presta per haverla. E sia molt reverents egregis nobles e honorables senyors Lespirit sant en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XIIII dies de abril lany de nostre senyor MCCCC dotze. - Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.

Sesión del día 19.

Leyéronse los siguientes documentos:

Molt reverents nobles et honorables senyors: sobre les coses quens havets scrit del loch de Martorell e de la fusta que per ordinacio nostra havets feta tallar a compliment de tres galeres loants vostra providencia vos responem: que en lo fet de Martorell nosaltres fem scriure a mossenyer lo governador de Cathalunya an P. de Sentmenat procurador de la baronia de Martorell que ab gran solicitud vigilancia e cura entena en la custodia del dit loch e si per lo gran divis ques diu esser en aquell se dubta de alguns qui sien dins que aquells prenga e meta en loch segur de guisa que tota opportunitat los sia tolta de fer ni tractar dan ni malesa en lo dit loch e daltre part nosaltres ne scrivim per semblant al dit procurador. Creem que ell es tal quey guardara la honor e profit del senyor rey e del dit loch e la sua propria. Tant com toque lo fet de la fusta que havets feta tallar per les dites tres galeres per ço que nos podrescha nis guast o faça nosa als conreadors dels camps on sta volem eus pregam que al pus prest que porets façats tirar la dita fusta aqui e ferla metra a sepluig en loch segur e decontinent fer posar les estepes de les dites galeres de galip que sien trocelleres de trenta banchs: e puys sien posades les dites estepes no façats procehir en fer aquelles tro sus per nostres letres vos ne hajam scrit pus estesament nostra intencio e voler. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XX dies de abril del any M quatrecents dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya.

Núm. 357. Tom. 20. Fol. 1724.

Honorable: per ço com per la gracia divinal lo fet de la justicia de aquell qui es nostre ver rey princep e senyor esta en bons termens e speram que dins breu nos sera publicat es molt necessari occorrer a tots perills e inconvenients ques puxen seguir en la terra e hajam alguns sentiments que la vila de Martorell a vos comanada per entrament de gent o encara per tracte la dita vila encorreria perill specialment car se diu que es tot divis en dues parts: pregamvos eus encarregam que ab sobirana vigilancia e cura avertiscats en metre en bon orde la seguretat e guarda del dit loch. Per ço entenem eus aconsellam que si per lo dit divis hi trobarets algunes persones esser sospitoses en aquest temps de ques pogues seguir perill a la dita vila que aquelles prengats et metats en tal loch que de fer ni procurar inconvenients ni perills los sia opportunitat tolta. Daço matex vos scriu mossenyer lo governador de Cathalunya. Confiam que vos sots tal e volrets
axi ressemblar als vostres passats que de la dita vila e de vostra procuracio retrets aquell degut e loable compte ques pertany a aquell qui es nostre rey e senyor mijançant justicia declarador. E tingueus Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XX dies de abril del any MCCCCXII.- Lo parlament general del principat de Cathalunya.

Núm. 358. Tom. 20. Fol. 1725.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: los honorables consellers de la ciutat et consols de la mar de Barchinona e en Johan Tallant mercader trames açi per la vila de Perpenya sobre los affers dejus scrits son stats ab nosaltres e hannos narrat que ells saben que en Jenova se armen VIII naus e dues galees per invasir les nostres naus qui passaren los vostres missatgers en Sicilia les quals VIII naus e dues galees devien partir fort prestament et que lo solda de Babilonia ha preses los consol et mercaders de nostra nacio qui eren en Suria e totes lurs mercaderies et aquells te et agreuge de aspres e dures presons et que les dites nostres naus per paor daquesta nova han haudes a posar en Rodes totes les mercaderies et robes que aportaven: per les quals raons et per que es vist que si no si provehia prestament lo principat de Cathalunya poria pendre gran dan axi per la invasio que les nostres naus et altres navilis de esta nacio qui faents llurs viatges son en aquelles mars ne porien sostenir com perque los dits consol mercaders e mercaderies qui son en poder del dit solda se porien totalment perdre o almenys pendre tan gran dan que seria irreparable com encara perque si aquesta provisio nos fa tota mercaderia es perduda car no calra dir que mercaders cathalans ne llurs navilis hagen gosar de navegar: los dits honorables consellers et consols et la dita vila de Perpenya concordantment han ordonat que per ells prestament et a gran cuyta sien armades IIII galees en les quals pujara una notabla persona per missatger et que sera dat carrech al capita daquelles et al dit missatger es a saber al dit capita de subvenir et ajudar ab les dites IIII galees a les dites nostres naus et a tots navilis de nostra nacio et al dit missatger de pujar al dit solda et de demanarli que restituescha los dits consols mercaders et mercaderies: affermantse los dits honorables consellers et consols que armades les dites IIII galees et trames lo dit missatger los dits consol e mercaders ab lurs mercaderies seran delliures del dit solda et de les aspres et greus presons que huy sostenen et les dites nostres naus et altres navilis seran preservats de tota hostil invasio: e que com la dita ciutat no haja sino una galea qui sia bona pera fer semblant viatge car de dues quen ha noves la una hi es molt sotil: que ells pregaven a nosaltres quels deguessem prestar III corsos de galees de les del general adobades apparellades e exerciades complidament et meses en mar ab totes coses a aquelles necessaries les quals ells puxen ensemps ab la dita una galea llur armar segons que damunt: subjungents los dits honorables consellers et consols et lo dit en Johan Tallant que aço deviem nosaltres fer ab gran promptitud car ultra tots los bens damunt dits es vist clarament quen seguira gran profit a la mercaderia et subseguentment a les generalitats singularment en lo temps present que devem vendre aquelles qui seran mes preades et qui trobaran mes compradors molt raonablament per aquesta provisio et encara que les mars ne seran mes segures: hoc et que no prestants nosaltres les dites III galees la dita armada hauria a cessar. E jassia nosaltres hajam oida llur bona et raonabla proposicio et induccions damunt dites et hajam vist que per aquest armament son prestes de subseguir grans utilitats al dit general car no es dubte que les mars ne seran pus segures et que les mercaderies se faran pus abundantment e poderosa et que los compradors de les dites generalitats seran pus affectats en darhi majors preus et encara que si les dites mercaderies qui ara son en poder del dit solda en punt de perdre tornen en estes parts pagaran los drets de les generalitats acustumats les quals coses totes redunden en profit et utilitat del dit general: empero nosaltres los havem respost que no podem satisfer a llur peticio sens vostra ordinacio et voler precedents. Perque senyors nosaltres vos volem scriure et certificar daquests affers et placieus nos rescrivats que volrets e ordonarets ne dejam fer car nosaltres ho complirem decontinent molt liberalment et volenterosa. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors Lesperit sant en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XVII dies dabril del any MCCCCXII. - Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostro servey e honor apparellats.

Núm. 359.Tom. 20. Fol. 1726.

Molt reverents nobles e honorables senyors. Informats de les urgents necessitats en que per sustentar sa vida la molt alta senyora dona Elienor regina de Xipre es miserablament constituida et dolentsnos de sos affanys com pensam la magnifica casa Darago don proceheix sa notabla e
virtuosa vida que entre nosaltres longament ha feta e la sua reverencial antiga edat e altres deguts sguards: a gran instancia e pregaries per part de la dita senyora regina sobre aço a nos fetes havem deliberat e ordonat atteses les rahons dessus toquades e altres que en aço nos han moguts en special com en lo temps present no pot recorrer a sos parents e amichs segons deuria que dels diners del general de Cathalunya sien per vosaltres prestats reyalment a la dita senyora mil florins dor Darago de just pes los quals la dita senyora abans de deliurar aquells haja obligar e fer carta bastant de cessio de semblant quantitat primerament al dit general pagadora o a vosaltres en nom de aquell de en e sobre les rendes o assignacions a la dita senyora degudes e devedores de tot ço que reeb o ha acustumat e deu reebre sobre les decimes e encara sobre les rendes drets e emoluments de la ciutat de Xativa e metre aquelles rendes degudament en poder de vosaltres per la quantitat dels dits mil florins: e aximatex sia tenguda la dita senyora fer procurador aquell que vosaltres volrets per intimar a ses propries despeses al batlle e a altres a quis pertanga de la ciutat de Xativa les obligacio e cesssio dessus dites. Perqueus pregam e manam que feta segons dit es la dita obligacio e cessio per la dita senyora regina los dits mil florins dels diners del dit general liurets e paguets a la dita senyora reyalment e de fet. E sia de vosaltres molt reverents nobles et honorables senyors vostra continua proteccio la Deitat sancta. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XX dies de abril del any MCCCCXII.—Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Terminada la lectura de todas las cartas que anteceden, fue publicado el acuerdo que sigue:

Núm. 360. Tom. 20. Fol. 1726.

Lo parlament general del principat de Catalunya ajustat en la ciutat de Tortosa per los negocis tocants la successio dels regnes e terres de la corona reyal Darago fahent daço acte solempne de parlament en plena concordia nemine discrepante elegeix e nomena als actes e negocis dejus scrits
dotze persones en nombre ço es los reverends nobles e honorables en Galceran Durgell - Francesch de Barchinona - Ramon de Gerona - bisbes. - Arcis Struc ardiacha de Terragona - Johan comte de Cardona - Guillem Ramon de Monchada - Ramon de Bages - Berenguer Dolms - cavallers. - Micer Johan Deçpla doctor en leys e ciuteda de Barchinona - Pere Grimau de la vila de Perpinya - Francesch Sent-Seloni ciuteda de Gerona - micer Gonsalvo Garidell doctor en leys e ciuteda de Tortosa. De les quals dotze persones lo dit parlament elegeix e nomena les sis ço es en Galceran bisbe Durgell Francesch bisbe de Barchinona Johan comte de Cardona Ramon de Bages micer Johan Dezpla e Pere Grimau a hoyr en nom del dit parlament e principat de Catalunya la publicacio fahedora de nostre vertader rey princep e senyor per les nou persones deputades e eletes en fer aquella les quals sis persones hi vajen tota hora que per les dites nou persones seran requestes en e segons la forma del capitol sobre aço fet concordat finat e fermat per lo parlament general del regne de Arago e los ambaxadors del dit parlament del principat de Catalunya. - Les altres sis persones restants de les dites dotze es en Ramon bisbe de Gerona Arcis Struc ardiacha de Terragona Guillem Ramon de Monchada Berenguer Dolms Francesch Sent-Seloni e micer Gosalvo Guaridell elegeix e nomena lo dit parlament ço es que hajen carrech et poder de tractar apuntar e concordar la manera com se faran bons pactes e avinençes entre los competitors de la dita corona reyal Darago ab ells o lurs missatgers durant la conexença de la reyal successio e que no puixe esser procehit contra algu qui haje monstrada affeccio a alguns dels competitors crehent que hagues bona justicia. - Item a tractar e concordar la forma de la universal justicia e les coses pertanyents o dependents de aquella. - Item a tractor e concordar per aquest principat e ab los regnes Darago e de Valencia e terres a la dita corona reyal subjectes ab quals e quines seguretats sera provehit quel rey sdevenidor haje a tenir e observar les libertats e privilegis de tot lo principat e condicions e singulars de aquell e axi mateix del arreglament de la sua casa e de la forma de la provisio de tots e qualsevol officials axi de jurisdiccio com daltres que sien comenats als subdits e originals de la dita corona Darago: e apuntats e concordats per les predites sis persones los dits actes o part de aquells quels comuniquen a les dites sis persones demont eletes per hoyr la publicacio de nostre vertader rey e senyor esdevenidor e ab altres del parlament del demont dit principat segons los semblara fahedor e apres que ho refferen en lo dit parlament en lo qual los dits actes prenguen conclusio segons que en aquell dit parlament sera concordat.

Sesión del día 20.

Procedióse al nombramiento de Pedro de Galliners y Pedro Prats para promovedores de negocios, en reemplazo de otros dos que habían tenido que ausentarse; y se acordó de nuevo conceder en préstamo la cantidad de mil florines a la reina de Chipre, que había pedido se le suministrase algún socorro. Por último se trató también del pago de algunas cantidades que diversas personas reclamaban del parlamento.

Sesión del día 21.

Al principiarse esta sesión fue leída la carta que sigue:

Núm. 361. Tom. 20. Fol. 1735.

Als molt reverends nobles et honorables senyors lo parlament general delprincipat de Catalunya. - Molt reverends nobles e honorables: vostra letra feta en Tortosa a XIII del present mes havem hauda a la qual vos responem: que sobre lo punt qui toca conservacio de libertats e privilegis es donat carrech expressament a les nou persones segons tenor de un dels capitols en Alcaniç concordats lo qual es aytal:
- Item quod prefate persone cum consilio illorum de quibus eis videbitur vel sine provideant debito modo et tempore cum competitoribus vel eorum procuratoribus potestatem habentibus circa securitatem et conservationem libertatum et privilegiorum ac jurium regnorum et principatus et conservationem patrimonii regii et bonum reipublice quanto securius et honestius fieri poterit.
- Perque molt reverends nobles e honorables senyors les nou persones en son cars e loch hi provehiran en la millor manera que sabran et poran Deus mijançant. Al fet de la concordia tractadora entre los competitors o lurs procuradors si scriurets als altres parlaments que trametan per la dita raho certes persones be crehem que les coses comunes nos poden deliberar sens voler e concordia de tots los parlaments o daquells qui daquells haguessen poder pero si es util e necessari al present lescriure crehem que vostres molt reverends parternitats nobleses e honorables saviesas ne deliberaran totes coses considerades ço qui sera lo millor. E sie lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp e sagellada ab lo sagell del molt reverend senyor archabisbe de Terragona de ordinacio dels dejus scrits a XVIII dies dabril del any MCCCCXII.- Les persones
deputades a investigar e publicar nostre rey e senyor per justicia apparellades a vostra honor.

Núm. 362, Tom. 20. Fol. 1736.

Als molt reverends nobles e honorables XXIIII persones a certs actes per lo parlament del principat de Cathalunya eletes. - Molt reverends nobles e honorables senyors: Com per nosaltres ab consentiment de micer Guillem de Vallsecca per sa letra estesament aci intimat sien stats elegits per castellans daquest castell de Casp e guarda de aquell los honorables en Ramon Fivaller e micer Domingo de la Naja ciuteda de Ceragoça e I altre que crehem hic sera trames de Valencia e lo dit Domingo de la Naja sia ja aci present: per çous pregam axi affectuosament com podem que decontinent vullats lo dit en Ramon Fivaller aci trametre e provehir en les coses que mester haura per son desempatxament. E placieus ferlo cuytar de guisa que axi prest com fer se puscha ell sia aci. E sie molt reverends nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp e segellada ab lo segell del molt reverend senyor archabisbe de Terragona de ordinacio dels dejus scrits a XVIII dabril del any MCCCCXII.

Leyóse además otra carta con que los compromisarios de Caspe llamaban a Bonanato Pere, a quien necesitaban para el despacho de algunos asuntos; y se trató finalmente de trasladar a Montblanc la residencia del parlamento.

Sesión del día 22.

Quedó reducida a la lectura de una insignificante protesta presentada por los síndicos de Gerona, y relativa a la elección de los compromisarios.

Sesión del día 26.

Se dió lectura de la siguiente carta:

Núm. 363. Tom. 20. Fol. 1740.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya.
- Molt reverends nobles e honorables senyors: si nous havem respost pus prest al fet que per vostres letres nos havets scrit sobre la admissio dels scrivans que volets entrevinguen aci placieus no haverho a maravella car Deus sap que no es romas per no fer instancia que no fos complagut a vostre voler. E per tal que sapiats la intencio e oppinio que de dret comu e encara per tenor dels capitols en Alcaniç concordats aquest fet dels scrivans es comes e remes de tot en tot a les nou persones e elles han sobre aço e altres coses plen poder en tal guisa que a vosaltres senyors molt reverents nobles et honorables segons tenor dels capitols dret e raho nous ne calrie a nostre semblant entrametre car com altra raho noy bastas la on vos ha plagut confiar del fet principal poriets sius plahia confiar del fet dels scrivans del qual algu dels altres parlaments no ses curat ne entremes axi com aquells que vehen e conexen ques pertany a les nou persones. Encare mes som de oppinio e intencio que en cars que aquesta admissio de scrivans axi com per vosaltres es demanada se deje fer ques ha a fer ab consultacio e voluntat dels altres parlaments als quals ells ne volen scriure e en aquest cars haurem aci deu scrivans a nou persones la qual cosa es per tots reputada desonesta e absurda. E sobre cascuna daquestes coses nosaltres som de semblant oppinio mateixa ab ells axi com aquells que vehem que ço que dien ha gran egualtat e raho. Mas no contrastants les dites coses nosaltres havem molt instat que per complaure a vosaltres fos donat loch a les coses per vosaltres sobre lo fet dels dits scrivans scrites e hauts sobre aço diverses rahonaments e colloquis havem appuntat lo fet en aquesta manera: ço es que ultra aquells tres scrivans que ja hic son sien hauts e admesos altres tres scrivans los quals tots los nou elegirem un Darago altre de Cathalunya e altre de Valencia e seran ladonchs sis: e altre partit sobre aço no havem pogut ni poriem obtenir per res el mon. Perqué molt reverends nobles e honorables senyors certificantsvos de aquestes coses vos pregam queus vullats concordar de un bon scriva qui ab aquests tres qui hic son e dos altres que ells ne elegiran sien e entervinguen per part e en nom de tots en aquests affers e pus concordes ne siats scriviunosne aci qui sera car per complaure e satisfer a vosaltres non havem volgut elegir algu ans servarem manera ab aquests altres senyors que sera elegit acceptat et admes aquell daquens scriurets. Quant es a nosaltres molt nos es greu com nous podem complaure segons vostre voler mas noy podem altre fer: e axi placieus haver paciencia en aquest cars. E sie molt reverends nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp a XXIIII dabril del any mil CCCCXII. - Larquebisbe de Terragona Guillem de Vallsecca e Bernat de Gualbes apparellats a vostre honor.

Sesión del día 27.

Fueron leídos en esta sesión los documentos que siguen:

Núm. 364. Tom. 20. Fol. 1742.

Als molt reverends egregis nobles honorables e cars amichs lo parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs: sabut he que vosaltres havents sguard a Deu e a la justicia per deute de aquella havets ordenat en concordia dels altres parlaments dels regnes e terres a la reyal corona Darago subjectes que a mi qui non he nin pusch haver sien ministrats rahonadors advocats e procuradors qui rahonen diguen alleguen e demostren mos bons drets los quals yo he em pertanyen en la successio de la reyal corona Darago e dich e crech fermament la justicia de aquella en propria regalia esser mia: e com per justicia en les dites coses per vosaltres degudament hi sie feta provisio yo fas e fare lahors e gracies a nostre senyor Deu del qual tots bens proceheixen e a vosaltres totes aquelles gracies e merces que puch ne se. Donchs placieus metre en exequcio de fer vostra provisio justa e haje yo mos rahonadors advocats e procuradors prestament car los fets axiu requeren: vajen sens trigua a la vila de Casp on segons me es stat dit son ja les nou persones ordenades per hoyr los drets dels competitors sino los meus per ço com encare non he degu: mas confiu e crech que metents en obra vostra provisio sobredita triarets e designarets los rahonadors advocats e procuradors quils dits mos drets rahonen alleguen demostren e aquells vullats eus placie prestament spatxar car tota cuyta si mostra laguiosa. En cars que a vostres reverencies nobleses et honorables savieses a la ordinacio de les quals ho remet fos vist que per part mia sien o degen esser nomenats a vosaltres you fas de bon grat e voler. Es cert e notori e a vosaltres manifest que per cascun dels altres competitors se rahonen lurs drets per grans prelats comtes barons cavallers e doctors en multitut copiosa: cove donchs que en la demostracio de mos drets hic haja per ma part e si en tot no ni ha en tan gran nombre sino almenys en qualque part de la condicio de les dites persones e per ço vos deman prech e requer que per part mia e per rahonar mos drets hic façats daqueix principat anar entrevenir e esser lo noble mossenyer Pere de Cervello e los honorables micer Bonanat Pere micer Pere Basset e micer Francesch Çamenla e per procurador et instigador meu ab aquells en Romeu Palau. E axi placieus molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs que aquells per remey de justicia façats prestament venir a la dita vila de Casp car axiu requer la qualitat del negoci. E sie tots temps vostre director lo Sperit sant. Scrita en lo castell de Segorb a XXIIII del mes de abril del any MCCCCXII.- Frederich Darago a vostre honor.


castillo, castell, castrum, Caspe, Casp, compromiso, Zaragoza


Núm. 365. Tom. 20. Fol. 1743.

Als molt reverends nobles e honorables senyors los deputats del general de Cathalunya e sis persones a ells adjunctes. - Molt reverends nobles e honorables: be creem siats informats com lo egregi senyor don Frederich Darago comte de Luna ha per ses letres scrit e notificat als parlaments dels regnes Darago e de Valencia e de aquest principat que com ell pretena haver dret en la successio de la real corona Darago e sie constituit en pupillar edat pobre destituit de mantenidors et rahonadors de son dret per ço que la sua justicia sie vista li degues esser occorregut e sovengut de advocats procuradors e rahonadors los quals devant les nou persones ajustades en lo castell de la vila de Casp per examinar conexer e publicar per justicia aquell qui es nostre ver rey princep e senyor puixen advocar procurar e rahonar lo dret pretes per lo dit don Frederich: sobre les quals letres los dits parlaments concordablement han deliberat que atteses les rahons per lo dit don Frederich allegades e per tal que la justicia de la dita reyal successio sie solemnament e deguda vista que no solament al dit don Frederich mas encara a tot altre competitor qui en semblant edat qualitat e disposicio fos posat sien donats e administrats advocats e procuradors necessaris per advocar e rahonar son dret davant les dites nou persones a comunes despeses dels dits regnes e principat cascun tant com tocara a sa part: e de aquesta deliberacio han scrit al dit don Frederich oferintli los dits parlaments Darago e Valencia que si en los dits regnes havie algun o alguns advocats et procuradors que nomenas e volgues per advocar e rahonar son dret e per semblant lo present parlament dins lo principat que los dits parlaments aquells necessaris li donariem e pagariem e fariem instancia deguda e esforçada als officials als quals pertanyeria la on fos necessari de forçar e constrenyer cascun dels parlaments en sa provincia los dits advocats e procuradors de pendre carrech de advocar rahonar et procurar lo dret e justicia que preten haver lo dit don Frederich en la dita successio de la corona reyal Darago. E com de part del dit don Frederich nos sie stada vuy data de la present presentada una letra scrita en lo castell de Segorb a XXIIII dels mes e any dejus scrits ab la qual regraciantsnos la dita proferta nos pregue encarrega e requer que li dejam trametre al dit castell de Casp los honorables micer Bonanat Pere en decrets micer Pere Basset e micer Francesch Amenla en leys licenciats ciutedans daqueixa ciutat: volents les coses que per nosaltres son stades deliberades e promeses complir: som de acord e voler quels dits micer Pere Basset e micer Francesch Amenla demanats segons dit es sien donats per advocats al dit don Frederich dels quals tant com toque aquest principat ell deu esser content majorment car lo dit micer Bonanat Pere es stat prevengut et appellat per les nou persones per aconsellar aquelles. Perqueus pregam affectuosament e encarregam que ab aquelles pussavies maneres que sabrets e porets donets orde e manera que prestament los dits micer Pere Basset e micer Francesch Amenla partesquen daqueixa ciutat e vajen al dit castell de Casp per advocar e rahonar lo pretes dret del dit don Frederich e sobre lur accorriment e salari vos avingats ab ells lo millor que fer porets e a menys carrech e messions del general segons de vostras reverencias nobleses e honorables savieses indubitadament confiam e de present com hajam vostra resposta haurets cautela de ço quels sera per vosaltres accorregut: e si per ventura ço que no crehem los dits micer Pere e micer Francesch o la I dells cessant just e ben justificat impediment per qualsevol raho se volien os volie scusar e recusar de pendre carrech de la dita advocacio: pregamvos eus encarregam que axi ab lo veguer e consellers de Barchinona com en altra manera los façats constrenyer e forçar de pendre lo dit carrech e venir prestament al dit castell de Casp com tota triga hi sie impertinent e carregosa attes que dels altres competitors hi son ja los advocats e per les dites nou persones son ja comensats de hoyr sobre aquestes coses. Nosaltres scrivim als dits micer Pere Basset e micer Francesch Amenla sengles letres de creença explicadora per vosaltres les quals vos tramatem ensemps ab la present: creem fermament que vostres reverencies e savieses si hauran en tal manera que de aço aquest principat non reportara nota ni carrech. E sie Lesperit sant vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverend bisbe Durgell a XXVII dies dabril del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Núm. 366. Tom. 20. Fol. 1745.

Al molt egregi senyor don Frederich Darago comte de Luna. - Molt egregi senyor: vostra letra havem reebuda scrita en lo castell de Segorb a XXIIII del mes e any dejus scrits recitativa de la offerta per nosaltres a vos feta dels advocats e procuradors necessaris per rahonar advocar e procurar la justicia que pretenets haver en la successio de la reyal corona Darago: e ab aquella nos demanavets per advocats micer Bonanat Pere micer Pere Basset e micer Francesch Amenla ciutedans de Barchinona e per rahonador lo molt noble mossenyer Pere de Cervello e per procurador en Romeu Palau segons aquestes coses son estesament en la dita vostra letra expressades. A la qual senyor vos responem que nosaltres havents singular affeccio e voler que la justicia que pretenets haver en la dita reyal successio e de qualsevol altre competitor sie vista clarament e ben regoneguda segons creem fermament que sera per les nou persones ajustades en lo castell de Casp per examinar e regonexer aquella e publicar aquell qui es nostre ver rey princep e senyor: decontinent havem provehit tant com es possible que dels dits tres advocats que demanats dotats de gran probitat e profunditat de sciencia vos sien donats e hajats micer Pere Basset e micer Francesch Amenla: com lo dit micer Bonanat Pere sie stat prevengut e demanat per les dites nou persones a prestar consell a aquelles nous podem atorgar: e appar a nos que vos havent sis solempnes doctors a rahonar vostre dret ço es aquests dos de Cathalunya altres dos per loregne Darago e altres dos per lo regne de Valencia siats be provehit de advocats. Tant com toca la demanda de mossenyer Pere de Cervello jatsie ell sie notable cavaller e de gran seny dotat empero com la dita justicia de la reyal successio se haje a examinar e difinir per justicia e devets confiar que les dites nou persones son de tanta auctoritat prohomenia e sciencia que sens nobles e cavallers regonexeran et publicaran la dita justicia per aquell qui es nostre ver rey princep et senyor vos responem que nons par sia necessari. Item sobre lo procurador demanat es nostra intencio e acord complaureusen. E aço havem deliberat molt egregi senyor sobre les coses contengudes en la dita vostra letra. E tingueus en sa continua proteccio la Deitat sancta, Scrita en Tortosa e segellada ab lo segell del reverend bisbe Durgell a XXVII dies dabril del any MCCCCXII.- Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellal a vostre honor.

Sesión del día 28.

Se adoptaron varios acuerdos, relativos casi lodos a pago de sueldos e indemnizaciones y otros asuntos de poco interés.

Sesión del día 29.

Reunióse el parlamento; pero no hubo discusión, ni se resolvió ningún asunto.

Sesión del día 30.

Fue leída en ella la siguiente carta:

Núm. 367. Tom. 20. Fol. 1750.

Als molt reverends e honorables senyors les nou persones ajustades en lo castell de Casp per fer la examinacio noscio e publicacio de aquell qui es nostre vertader rey princep e senyor. - Molt reverends pares en Christ e honorables senyors: per ordinacio e voler de vostres molt grans reverencies e honorables savieses vos trametem los honorables en Ramon Fivaller per esser aqui un dels castellans o guardes del conclavi o castell de Casp e micer Bonanat Pere que haviets demanats per vostres letres instantment: los quals sobre la eleccio que havem feta de les sis persones qui deuen aqui anar quant per vosaltres seran demanades per hoyr la publicacio fahedora de aquell qui es nostre rey princep e senyor justicia mijançant ço es ques informen ab vosaltres de la forma e manera com hi deuen anar les dites sis persones et de lur seguretat et altres coses en aço pertinents considerant per qui son trameses e lurs grans dignitats e auctoritats havem de nostra intencio plenament informats. Perqueus pregam affectuosament que donants fe e creença a les coses queus en diran de part nostra daço quen haurets deliberat al pus prest que porets segons la qualitat dels affers requer nos vullats per vostres letres clarament imformar. E tingueus senyors molt reverents e honorables Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XXX dies de abril del any mil CCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día 2 de mayo.

Dióse principio con la lectura de los dos escritos que siguen.

Núm. 368. Tom.20. Fol. 1752.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors del parlament general de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: decontinent que haguem rebuda vostra letra contenent lo pagament de les gents darmes de cavall et de peu qui deuen passar en lo regne de Cerdenya entenguem ab tota diligencia en expedicio de aquests affers arreglantsnos ab la dita vostra letra ab los capitols quens ha mostrats en Johan Puyol vostre scriva trames aci per aquesta raho: et per cessar salaris et messions hi ordenat de nosaltres matexs en Guillem Oliver per scriva de racio et en Ramon Dezpla per distribuydor los quals ne han volgut pendre carrech sens haverne del general alguna satisfaccio et salari. E conte senyors la dita vostra letra que si los procuradors o missatgers de micer Nicholoso Doria nons complien tots los XXX milia forins que fos abatut prorata del nombre dels CCCC homens a cavall et CCC ballesters et de cascuns segons nos semblaria millor et pus expedient: e sapiats senyors que dels dits XXX milia florins nosaltres ne havem rebuts ni los dits missatgers nons han donats sino XXVI milia CLXXXX florins Darago X solidos barchinonenses en moneda de florins de Florença ducats et jenovins et altres monedes los quals ab los XIIII milia florins que manats esser prestats per raho daquests affers als marmessors del senyor rey munten XXXX milia CXC florins Darago X solidos barchinonenses e havem comptat que munta lo sou de CCCC rocins et CCC ballesters pagats a IIII meses XXXIII milia DCCCXVIII florins Darago II solidos barchinonenses axi que restaven pera les messions VI milia CCCLXXII florins VIII solidos et aquesta quantitat es tan pocha que no ve a res a les messions que si han ha fer per aquests affers: e per aquesta raho et per ordinacio de la vostra letra segons que damunt havem deffalcat del nombre de la dita gent a caval et de peu ca non havem dat sou o acorriment sino a cent homens darmes et a docents L homens a cavall lança en puny et a C ballesters: et posat aquest nombre sia stat tan diminuit empero encara nos fallen ab les messions que sen han a fer MD florins Darago segons tot aço porets veure stesament et destinta en un llevament quin es stat fet queus trametem inclus dins la present: et sta en veritat que per tant com nos fallen los dits MD florins nos havem retengut que no havem volgut dar lo sou o acorriment de XIIII homens darmes qui son compreses en los dits cent tro hajam de vosaltres senyors resposta a la present nostra consultacio. Perque placieus senyors nos rescrivats com volrets nos hajam en aquests affers es a saber si defalcarem ultra aço que defalcat havem de la dita gent tant com munten los dits MD florins et de qual gent ho volrets ne façam: car axi com vosaltres senyors ordonarets sera complit per nosaltres prestament: no volem empero ometre que les monedes del dit general sestrenyen molt et son minuades de grans quantitats. E daço senyors nos rescriurets com pus prest porets car ja veets que aquests affers son de tal qualer que no soferrien dilacio. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXVIII dabrill del any MCCCCXII. - Los deputats del general de Cathalunya e les sis persones a ells adjunctes a vostra honor apparellats.

Núm. 369. Tom. 20. Fol. 1753.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Catalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: lo die pus prop passat havem reebuda una letra dels consols de Perpenya la qual menciona diverses novitats quis son seguides en aquelles partides e qui son de assats gran caler. Perque com sie necessari que de tals novitats vosaltres senyors siats certificats: tramatemvos translat de la dita letra inclus en la present a fi que certificats puixats si necessari sera sobre les dites novitats esser avisats. E sia molt reverends egregis nobles e honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXVII dies de abril del any MCCCC dotze. - Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes a vostra honor apparellats.

La carta de que se hace mérito en la anterior contenía en substancia, según el acta:

Núm. 370. Tom. 20. Fol. 1726.

Quod in maribus de Leucata pervenerat quedam navis de viscahins onerata per homines de Narbona de quatuor mille cesteriis frumenti et octo botes vini et ultra hoc erant in ea sexaginta tres ballistarii et hoc totum portat Sardinie ad vicecomitem Narbone. Item quod in quadam galiota et uno tampino que tendit ad regnum Sardinie in conserva cum dicta nave ascenderunt circa octuaginta ballistarii. Item quod quidam Bucicaut nomine acceperat Avinione solidum pro DCCC hominibus armorum de peccuniis illustrissimi regis Ludovici Neapolis.

Por último fueron leídas en esta sesión varias otras cartas, cuyo contenido no esplica el acta.

Sesión del día 3.

Invirtióse en la lectura de una carta del parlamento aragonés que dice así:

Núm. 391. Tom. 20. Fol. 1751.

A los muyt reverendos egregios nobles et honorables senyors el parlament general del principado de Cathalunya. - Muyt reverendos egregios nobles e honorables senyors: bien creyemos sie cierto a vuestras reverencias noblesas e honorables saviezas como por no haber conoscido rey e senyor en los regnos e tierras a la corona reyal sotsmesos son seydos suscitados diversos escandalos perpetrados homicidios e otros enormes delictos e robados ganados e diverses otros bienes en diversas partidas a los quales suscitar perpetrar e fazer se son acertados con gentes assi de aqueste regno de Aragon como de Gascunya algunos del principado de Cathalunya los quales sabemos los ganados et otros bienes robados en gran partida han levado a lugares e castiellos del dito principado e dentro aquell se han recullido et receptado. E ya sia nos paresca seyer necessario provehir a la sedacion e squivamiento de los ditos scandalos e inconvenientes e entre otros remedios pudiesse e deviesse de justicia seyer feyta reintegracion a los dampnificados de los bienes de algunos del principado qui en aqueste regno trobados son: empero nos aquesta via de remedio ommetemos per conservar buena fraternidat e amigança entre los de aqueste regno e del dito principado e provehimos por otras vias quanto possible nos es a la indemnidat et segurança de la tierra. Mas esnos cierto que todos remedios a present son insuficientes sino breu haver rey e senyor qui cerqua aquesto provida mediant la gracia de Dios segunt necessario sera: e por aquesto continuadament instamos los muyt reverendes e honorables senyores qui en Casp son deputados a la investigacion de la justicia de la succession reyal et publicacion et nominacion de la persona que por rey e senyor haver devamos que cerque aquello diligentment entienda e breu quanto la qualidat e grandesa del negocio lo consiente den a aquello devida conclusion a la qual fazer havemos por firme las instancias de vuestras reverencias noblezas et honorables saviesas muyto los moveran. Porque vos rogamos que en todas aquellas maneras que vistas vos seran los querades sollicitar exortar e rogar a dar breu e buena conclusion al negocio de que la cargua et sollicitut les es acomendada de guisa que por conoscimento de rey et senyor qui a la evitacion e sedamiento de los ditos inconvenientes et scandalos pueda provehir devidamente la cosa publica de los regnos e tierres a la reyal corona sostmesos sie puesta en estamento de paz et tranquilidat. E sie muyt reverendes egregios nobles et honorables senyores la sancta Trinidat en vuestra guarda et proteccion. Scripta en Ceragoça e sellada con el siello del comendador mayor de Alcaniç a XXVI dias de abril del anyo de MCCCCXII— El parlament general del regno de Aragon perellado a vuestra honor.

Sesión del día 4.

Se abrió con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 372. Tom. 20. Fol. 1757.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo parlament general del regne Darago. - Molt reverends nobles e honorables senyors: vostra letra havem reebuda scrita en Ceragoça a XXVI del mes dabril prop passat recitativa dels scandols homeys diverses e enormes crims perpetrats robaments de bestiars e altres bens fets en les partides daqueix regne axi per gent strangera de Gascunya e encara del regne Darago e alguns de aquest principat: perque fahiets continua instancia als molt reverends e honorables senyors ajustats en lo castell de Casp e deputats a fer la examinacio noscio et publicacio de aquell qui es nostre ver rey esenyor que donen breu e bona conclusio a la justicia mijançant la qual la perpetracio de tants scandols e mals cessarien: pregants a nosaltres que semblant instancia hi dejam sollicitar e fer segons aquestes coses en la dita vostra
letra son stesament expressades. A la qual senyors molt reverends nobles et honorables vos responem quens dolem molt dels dits scandols homeys delictes e robaments seguits en aqueix regne e fraternalment e cordial participam en totes vostres tribulacions et affanys prenents a importable anuig que de aquest principat alguns sien complices et sequaces de malefactors et perpetradors de crims tant detestables la correccio punible dels quals en son loch e cars nons oblidara: e som molt aconsolats de la dita continua instancia que havets feta e fets a la examinacio de la justicia de aquell qui es nostre rey e senyor car proceheix de intencio virtuosa: certificants vostras reverencias noblesas e honorables saviesas que nosaltres hi havem feta e farem deguda e urgent instancia vehents per clara experiencia quants sinistres et perills importa la dilacio et que la salut et repos de la cosa publica e dels subjectes a la coronareyal Darago es que prestament sia publicat qui es nostre rey e senyor per justicia la qual confiam ques fara per aquells a qui es comesa: pero es molt necessari ques maneig ab tal orde forma e manera que impertinencia non puixe sortir ni justa materia de querela a alguns dels dits competitors segons la arduitat e ponderositat de tan alt misteri requeren. E creem senyors molt reverents nobles e honorables que vosaltres et nosaltres som de una mateixa intencio en desijar e saber prestament qui es nostre ver rey e senyor per justicia la qual placia a la clemencia divinal nos vulla fer publicar saludablement ab tranquillitat tota equitat observada. E tingueus senyors molt reverends nobles e honorables Lesperit sant en sa guarda. Scrita en Tortosa sots lo segell del reverend bisbe Durgell a quatre dies de maig del any mil CCCCXII. - Lo parlament general del principat de Catalunya apparellat a vostra honor.

Acordóse, además, entre otras cosas, que para mayor defensa del Principado se armasen y botasen al agua desde luego tres galeras, que el General había concedido prestadas a la ciudad de Barcelona.

Sesión del día 5.

Dióse cuenta en primer lugar de una carta de los de Caspe, en que se trataba del nombramiento de escribanos para dichos compromisarios; y luego se trató de los bandos que había en Ampurdan.

Sesión del día 6.

Se acordó el escribir diferentes cartas, encaminadas todas a apaciguar las disensiones que existían entre varios magnates de Cataluña.

Sesión del día 9.

Fueron leídos en esta sesión los documentos que siguen:

Núm. 373. Tom. 20. Fol. 1764.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de Catalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: be creem havets a memoria ab quanta instancia et assiduitat et com sovin vos havem scrit queus plagues deliberar et a nosaltres rescriure en lo fet de les vendes de les generalitats es a saber si les vendriem o si les fariem cullir e si les veniem a quant temps e si serien aquells drets mateixs o si los crexeriem segons certs capitols quen haviem formats los quals vos havem tramesos: e no par senyors que encara hajats deliberat en aquests affers o nons en havets rescrit: e segons podets veure aço no soffer pus dilacio car en lo present mes de maig fenexen tots los arrendaments et tantost lo primer die de juny subseguent es necessari et be necessari que les dites generalitats se cullen o per arrendadors o per cullidors sens altre intermedi de temps: et avisamvos senyors per nostre descarrech que si vosaltres ordonats que aquestes generalitats se cullen per cullidors que nosaltres hi posem que haurem parer sera dampnos al general car jan es stada experiencia en temps passat en altres cullidors que deputats hi posaven dels quals se diu que furtaven la meytat daço que cullien e que per ço serie millor que les dites generalitats fossen venudes e que per la breutat del temps e per lo temps que vuy nos occorre fossen venudes solament a I any car no si pora tant perdre com si les venien a III anys: e no sperets quels compradors del present trienni nos donassen prorata del temps que les cullirien responentsnosen segons quels han costat car tots se clamen dients que perden grossament hoc e creem que dins I any Deus volent haurem rey cert e determenat e lo temps sera millorat e los volents comprar posats en millor disposicio e lo creximent dels drets de les dites generalitats se poran fer ab deliberacio pus spaciosa: perque placieus senyors nos rescrivats e prest com volrets nos hajam en aquests affers et no soffirats que per vosaltres sia mes pus temps en deliberar car ja veets quel general ne poria sostenir dampnatge. Part o senyors nos havets derrerament scrit que fahessem tirar aci la fusta de III galees que havem feta boscar e que tirada posem stepes pera III galees trocelleres de XXX banchs: e segons vosaltres senyors sabets primerament nos haviets scrit que faheessem boschar fusta pera VI galees et axi ho haviem fet e aquella fem continuar de boschar e tirar et metre en cubert que no sen perda una stella: es ver que pus axi nosen havets scrit derrerament no posarem stepes sino pera III galeas e aquellas entenem a posar en la manera que per vosaltres senyors es stat ordenat. E sie molt reverends egregis nobles e honorables senyors la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a cinch dies de maig del any mil CCCC dotze. - Los deputats del general de Cathalunya et les sis persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.

Núm. 374. Tom. 20. Fol. 1765.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: axi com per vosaltres es stat ordonat ens havets scrit nosaltres havem aemprat micer Francesch Amella et micer Pere Basset que advocassen lo egregi don Frederich Darago en lo fet de la real successio pregantslos ab gran instancia que decontinent deguessen partir per anar a Casp car nosaltres los offerim que tantost los spatxarem en llur salari: e jatsia hajam trobat en ells gran voler et affeccio de servir a vosaltres senyors en la cosa publicha pero lo dit micer Francesch nos ha dit que james en aquesta manera ell no ha entes ni studiat no pensant que hi hagues entrevenir et que atesa la brevitat del temps que dubtava que en aço ell pogues fer sa honor et ço quis pertany a la ponderositat dels afers: es ver que apres moltes paraules ell se offeri de servirne per sa possibilitat a vosaltres senyors et de fet fa son pertret es te per dit de veure et strenyerse ab lestudi ab confiança que li sera dat temps que ell haura pogut veure en los dits affers car en altra manera no pendria lo dit carrech. E lo dit micer Pere dix volentnos parlar clar que dubtava que ell posques entrevenir en aquests affers sens carrech de sa fama per tant com a requesta de algunes persones ell havia fetes allegacions sobre alguns punts tocants la dita successio en les quals per aventura havia posat axi per lo dit egregi don Frederich com contra ell; et daço lo dit micer Pere scriu a vosaltres senyors seriosament ab sa letra. Perque placieus senyors nos rescrivats com volrets sia provehit en aquests affers car sens falla los dits micer Francesch et micer Pere ne compliran vostra ordinacio et voler. Part aço sabets senyors quens havets dat carrech de cercar totes cartes et scriptures qui facen per la dita reyal successio et per aquesta raho alguns de nosaltres a qui singularment ho havem comanat han treballat et treballen continuament et ab tota diligencia en cercar de les dites scriptures de les quals han trobades algunes qui a parer nostre fan per lo dit fet: et per ço que millor puxats veure quines et quals son les dites scriptures et hon son stades trobades havemho posat en un full de paper queus trametem inclus dins la present. E mes avant havem sabut ab micer Francesch Çasala que micer Bernat Dezpont te les allegacions den Çaera et de fet ne som stats ab lo dit micer Bernat de Gualbes; perque vejats senyors si volrets transllats de algunes daquestes scriptures et de quals et rescrivitsnosen car axi com vosaltres ho ordonarets sera per nosaltres prestament complit. Mes encara sapiats senyors que tot jorn hic continuan exir gran colp de gent qui van en França et en Sicilia et a parer nostre haut sguart al temps present deuriasi provehir et de fet nosaltres havem ja scrit al governador de Rossello quens sembla ell no hic dege lexar exir arneses ni besties cavallines. Be creem que vosaltres senyors hi provehirets pus ne sots avisats. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors en vostra guarda la sancta Trinitat. Scrita en Barchinona a V dies de maig del any MCCCCXII. - Los deputats del general de Cathalunya e les sis persones a ells adjunctes a vostre servey et honor apparellats.