Mostrando las entradas para la consulta Copons ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Copons ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 16 de marzo de 2021

19 DE ABRIL.

19 DE ABRIL.

Recordándose que era preciso inquirir contra los que procedían oponiéndose a la capitulación, y que nada se había acordado, procedióse a la votación para tomar una deliberación definitiva, la que fue, según el voto del señor obispo de Vich, que dijo corresponder aquel derecho a la Diputación y a la ciudad, no sin que los eclesiásticos protestaran, diciendo que no se entendiese, por ningún estilo que consentían nada, para lo qual fuese menester efusión de sangre, u otras irregularidades en que se pudiese incurrir.
Sigue una copia del requirimiento presentado al regente la veguería de Barcelona por los encargados del asunto de mosen Copons en nombre de los Diputados y Consejo.

Per memoria es aci scrit com les tres persones havents carrech del fet de mossen Copons en nom dels dits deputats e conçell presentaren a XX del dit mes de abril al honorable regent la vegaria de Barchinona una requesta de la qual fonch testificada carta continuada en lo manual de la Diputacio la qual requesta es de la serie seguent.

No es sens gran lesio de les libertats del Principat de Cathalunya e gran oppressio dels incoles del dit Principat o signantment de la ciutat o ciutadans de Barchinona ço que es attemptat per vos honorable mossen Galceran Burgues cavaller regent la vegueria de Barchinona no volent servar lo guiatge e guiatges fets a mossen Johan de Copons cavaller ciutada de la dita ciutat de Barchinona ne haver raho de aquell escusant vos e volent servar una aserta inhibicio que dien a vos feta per la Illustrissima Senyora Reyna tudriu del lllustrissim Primogenit loctinent general la qual inhibicio no ha dubte es feta contra les libertats del dit Principat e les constitucions de Cathalunya disposants quod cause vicarie intra vicariam e bajulie intra bajuliam (veguer; batle, batlle) etc. e per disposicio de les quals les causes del dit mossen Copons son tornades per absencia del dit Senyor Primogenit a vos es pertanyen a vostre examen e no de altri ne alguna inhibicio quis sia feta causa recognoscendi etc. pot haver loch en aquest cas com tal inhibicio no haja loch sino si e on los processos criminals e actes se eroguen dels ordinaris e o son començats per aquells mes on son fets los processos per lo princep mateix la constitucio qui disposa de inhibicio causa recognoscendi en causes criminals no ha ne pot haver loch. E jatsia per lo abat de Sant Benet de Bages mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller e mossen Francesch Lobet ciutada de Barchinona per part del concell representant lo Principat de Cathalunya ajustant en la present ciutat. E per En Galceran de Prat Narbones Miquel Prats Melchior Rotlan e Johan Gorner per part encara de la dita ciutat e per les persones en aço deputades havent plen e special poder vos siau stat de paraula pregat e amonestat e instat traguessen de la preso lo dit mossen Copons observant lo dit guiatge et alias per observacio de la capitulacio novament feta entre lo molt alt Senyor Rey e lo dit Principat com sia clar e notori lo dit mossen Copons no esser per alre detengut sino per quant es stat sostenidor e defensor de la honor del dit Principat e dels actes fets per aquell axi en la liberacio del Senyor Primogenit com alias e axi conste per informacio rebuda vos empero postposant lo sagrament e homenatge per vos prestat per observacio de les libertats constitucions de Cathalunya e usatges de privilegis de Barchinona lo dit mossen Copons no haveu volgut desliurar de la preso jatsia stigues e stiga en perill de mort e es cert que si no es desliurat promptament es imposible la sua curacio axi com per relacio dels metges apar et alias donant causa a la mort del dit mossen Copons tenint aquell apartat en lo acte del article de la mort e quasi deneguant aquell los alaments ço que redunde a culpa e carrech vostre per ço los damunts dits a cautela altre volte en scrits vos requeren de continent e sens triga ne divertir a altres actes com la cosa no comporta dilacio lo dit mossen Copons tragau de la preso e solteu de aquella altrament si aço recusau fer sens pus sperar procehiran contra vos e bens vostres e en la liberacio del dit mossen Copons a gran culpa vostra de fet e de dret fahent aquells obstacles que seran necessaris segons es licit e per mes axi per la dita capitulacio com alias. Notificant vos que no responent vos o demanant acord e no executant de continent les coses requestes vos hauran per contradient e no volent obtemparar a la dita requesta reservantse les penes en que sou ja encorregut per la dilacio que haveu haguda en les dites coses requerint a vos notari etc.

Sigue la contestación dada por el veguer al requirimiento que precede.

E lo dit regent la vegueria de Barchinona responent a un protest e requesta donada per part dels reverents egregis nobles magnifichs deputats e consell consellers e consell de la insigna ciutat de Barchinona diu e respon que ell es inhibit per diverses inhibicions per la Senyora Reyna tudriu del lllustrissim don Fernando primogenit e loctinent general de les quals los fa prompta fe. E per conseguent no es en sa facultat de fer e exequutar les coses contengudes en dita requesta e protest. Empero attes la infirmitat del dit mossen Copons e relacio dels metges es prest e o fer donarlo a una casa per ells elegida a manleuta de deu milia florins dor ab idoneas fermançes. Requerint etc.

Sigue la réplica dada por las tres personas encargadas del asunto de mosen Copons a la contestación del veguer.

La requesta feta a vos honorable mossen Galceran Burgues regent la vegueria de Barchinona per part dels diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya e de la insigna ciutat de Barhinona e o per les persones en aço deputades no es per demanar lo dit mossen Copons sia donat a manleuta mes que sia plenament desliurat. E per ço la resposta per nos feta no satisfa a la dita requesta per que les damunt dites persones en nom e per part dels dits deputats e consell e de la ciutat stan e perseveren en les coses requestes dites e protestades ço es que decontinent e segons negun acord desliureu lo dit mossen Copons de la dita preso no obstant la nulla inhibicio per vos allegada prenent qualsevulla dilacio que fareu per renitencia e contrafaccio. Volents haver aci per expressades totes requestes e renunciacions quis hagen e deguen fer per intemptar procehiments contra vos e bens vostres et alias axi de fet com de dret. Requerint a vos notari etc.

Acto continuo, el veguer manifestó conformarse con lo acordado, disponiéndose a dejar en libertad, como lo efectuó, a mosen Copons, entregando a este objeto la cédula o nota que sigue.

E lo dit regent la vegueria de Barchinona diu e respon que pus als dits reverends egregis nobles e magnifichs deputats e conçell consellers e conçell de la insigna ciutat de Barchinona es vist que lo dit regent la vegueria deu desliurar e soltar lo dit mossen Copons de la preso no obstants les dites inhibicions de les quals es stada feta prompta fe e altres coses per lo dit regent allegades. Es content lo dit regent deliurar e soltar lo dit mossen Copons de les dites presons segons per ells es stat demanat instat e request ab lurs requestes e protest requerint etc.

domingo, 7 de marzo de 2021

16, 17 febrero, 1462

16 DE FEBRERO.

Leyóse la siguiente carta, relativa a los hombres de remensa.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres deguda comendacio no sens gran congoixa vos certificam com en aquests dies occorrents per causa de les tasques e censos que los senyors han demanats a llurs pagesos sic ha fets aplecs de grans gents dels pagesos. E segons los sentiments que son de llurs fets e la sperlencia (speriencia, experiencia) mostrant sasperan (se esperen es valenciano, la a típica del occitano, y su dialecto catalán) tals inconvenients que si la clemencia divina noy proveheix es metre tota aquesta terra a gran perdicio e a quin fi tiran cascu na son parer de aquests fets. Les grans reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres seran amplament informades per los trames nostres als quals vos placia donar fe e creença en tot ço e quant de part dels dos staments nostres a vosaltres diran e explicaran ordenant en lendemig totes coses a vosaltres plasents. Scrita en Gerona e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a XIII de febrer any LXII.
- A tota ordinacio beneplacits e servicis vostres aparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de
Gerona en lo fet de les remençes taschas (tasques, tascas con a en plural típico occitano) e censos.

Se leyó, en seguida, una súplica de parte de mosen Juan de Copons, que tenía preso la señora Reina, y a consecuencia se pasó a votación la mencionada súplica,
votándose al propio tiempo lo tratado sobre los remensas, según es de ver a continuación.

Voto del reverendísimo Patriarca.

Dix que la provisio o letra en lo dit fet acordada e apuntada per los de la novena vaja axi com es stada puntada. E apres si necessari sera sia suplicada la Senyora Reyna de anar en propria persona als lochs necessaris per fer de sa ajustar les gents e reprimir e castigar aquells degudament. En lo fet de mossen Copons dix que sien designades persones per suplicar la dita Senyora Reyna que li placia desapartarlo e eleugarli les presons e tractar lo altrament que fins aci no es stat tractat e que lo proces vaja juxta les leys de la terra e que en res no sien prejudicades.

De mosen Miguel Dezpla conceller en cap.

En lo fet de les remençes se atura deliberacio ab la ciutat. En laltra fet es del parer del patriarcha.

De mosen Juan Agulló síndico de Lérida.

En lo fet de les remençes dix que vaja provisio tant fort quant al mon se pora fer e si aquella no sorteix degut efecte que ara per lavors sia hagut deliberat de esser feta potencia de gent darmes a despeses del General per reprimir e castigar lo ajust de la dita gent e que la dita provisio isque dema per tot lo dia. En lo fet de micer Copons dix esser del parer dels altres.

Del reverendo obispo de Vich.

Dix que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia decontinent atorgar la provisio acordada la qual sia desempatxada tota empara cessant e que apres decontinent sien deputades persones del present consell e de la ciutat per pensar en lo remey e provisio tocada per mossen Johan Agullo. Per semblant sien deputades persones a suplicar la dita Senyora Reyna per lo fet de mossen Copons que li placia deliurar lo soltament e hon no li fos plasent que vegen e regoneguen que en son negoci e proces ell ne les libertats de la terra no sien prejudicades.

De mosen de Monserrat.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

De mosen Vilademany.

Dix que la Senyora Reyna sia suplicada de atorgar e fer desempatxar la letra en la forma e manera que acordada es. E que de present sien elegides persones per pensar ab quals remeys si deura provehir hon la dita letra no sortis efecte e que la provisio tal qual sera acordada se fahes a cost e despesa del General. En lo fet de mosen Copons dix que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna e vegen que contra ell ne libertats de la terra nos façe res indegut e que sia procehit contra lo vicicanciller e micer Taranau e micer Falco e altres si han res fet indegudament no contra forma de la capitulacio. E mes sia inquirit contra mestre Vasach e algunes persones qui fan malvats reports e acusacions contra algunes persones a fi que aquells tals de llurs malicias (les seves malicies en el invento de Pompeyo Fabra) sien castigats degudament.

De micer Savertes por Tortosa.

Dix que la provisio segons es apuntada e concordada sia desempatxada expeditament e no contrastant alguna empara o empares e que les mateixes persones qui han hagut carrech de suplicar supliquen per aço mateix encara acompanyades de major nombra (nombre; número; occitano) e sia mes suplicada la Senyora Reyna de anar en persona hon necessari fos e hon aquestes coses no parissen efecte. En lo expedient lavors tret per mossen Agullo si les altres universitats si acompanyaran ell se atura (ature; se para, espera a la deliberación) deliberacio. En lo fet de mossen Copons ha per bons los vots dessus toquats que dien que sien eletes persones per veure en son fet que res no hi sia fet indegut contra la persona sua ne leys de la terra.

Del abat de Poblet.

Dix que la provisio o letra sia spetxada de continent cessant totes empreses e que de present sien elegides sis persones del present consistori les quals ensemps ab persones elegidores per la ciutat pensen continuament qual provisio se deura fer hon la dita letra no sortis son efecte ço es que no fossen oberts (obeits, obeíts; obedecidos) los manaments de la Senyora Reyna e lo que hauran pensat les dites persones hajen a referir al present consell. En lo fet de micer Copons per semblant dix sien eletes persones a suplicar la Senyora Reyna que lo seu proces vaja degudament e si res hi haura fet indegut torn a loch e que li placia castigar los oficials e ministres qui res indegut hi hagen fet hi (nexo y, e, et, i latina no se encuentra; no es el hi del hic latín, que incluso en castellano se encuentra como hy) encara castigar los qui hauran mal parlat en denigracio de algunes persones o del Principat de Cathalunya.

Del abad de San Benito.

Dix esser del parer de mossen Viladamany en tot.

De mosen Jaime Francisco de Sant Celoni por Gerona.

Dix esser del parer de mosen Agullo ab la addicio de mossen Viladamany. Encara mes que les persones eletes hajan (hayan, tengan) carrech de veure les nou persones que son stades dades (dadas, donades, donadas, dar, donar) en nomina de esser caporals del negoci de les remençes com deuran esser castigades.

Del egregio conde de Prades.

Dix esser de la opinio del senyor patriarcha ab la addicio de mossen de Poblet de eleccio de persones qui pensen (què pensin; que penson) que es de fer hon la letra de la Senyora Reyna e apres la Senyoria anant hi (este hi es del hic latín) personalment no fos obeida com se deu. En lo fet de mossen Copons dix sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e hon no li placia que sien eletes persones qui vegen en son proces no haja greuge algu (no + algu; no haya agravio alguno). E mes sia suplicada la Senyora Reyna de castigar los oficials si res han fet contra la capitulacio ne leys de la terra e que sia fet contra ells juxta forma de la dita capitulacio.

De mosen Argentona.

Dix esser del parer de mossen de Poblet e de mossen Viladamany que es tot de un parer.

Del arcediano Çariera.

Dix esser del parer del abat de Poblet en tot.

Del egregio conde de Pallars.

Dix esser de la opinio de mossen de Poblet ab les addicions de mossen Viladamany salvo que nos cura sia procehit ne feta mencio dels mals parles (mal parlers; mal habladores) en lo que tocha (toca; toque) interes seu.

De mosen Sorts.

Dix esser del parer del patriarcha ab les addicions del comte de Prades en tot. E aço dix per si e per mossen de Barchinona.

De mosen Jaime Ros.

Fonch en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem En Pere Splugues.

Idem mosen Marcos Lor.

Idem mosen Roger Alamany.

De En Jaime Tallada por Cervera.
Dix que la letra vaja de continent e ques provehesqua que en lo Principat nos seguesqua scandil e que sien decontinent eletes persones a pensar en la provisio necessaria per fer reposar los homens (els homes; los hombres) e per la seguretat dels senyors de aquells a despeses del General.
En tot lo fet de mossen Copons sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e sien elegides per aço persones e si la dita Senyora Reyna no plau sien eletes persones que vegen que no li sia fet greuge algu ni prejudici a les libertats de la terra.

De mosen Francisco del Bosch.

Dix que de present sien eletes persones qui pensen ab quals remeys a despesa del General se dega (es degui) provehir en lo fet dels pagesos. En lo fet de mossen Copons que sia suplicada la Senyora Reyna de deliurarlo de continent o tenir lo arrestat com per tal cas no dege (degue, degui; deba) esser tractat en tal manera.

De mosen Francisco Lobet.

Fonch en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem mossen Galceran Hostalrich per mossen Luis Ivorra.

Idem En Galceran Carbo.

De micer Juan Çaplana.

Fonch del parer del senyor patriarcha ab les addicions del comte de Prades en tot.

Del abad de Mer por el ex-abad de San Cucufate. (Sant, San Cugat)

Fonch del parer de mossen de Poblet.

De mosen P. Torrent, en nombre propio y en el de Puigcerdá.

Fonch del parer de mossen de Poblet.

De En Artal de Claramunt.

En lo fet dels pagesos fonch de la opinio de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna que li placia liurar lo. En laltra (lo altre; l´altre, l´altra; el otro fecho, hecho, feyto) fet de instancia contra los oficials e altres persones fonch del parer de mossen Viladamany.

De micer Juan Dalmau.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de clamencia e en lo fet de les persones quis diu que parlen etc. es de parer que no sen deu fer mencio.

De mosen Antonio Pujades.

Fonch en tot del parer de mossen de Poblet

Del arcediano de la Mar.

Dix que sia suplicada la Senyora Reyna trameta de continent la letra acordada la qual se te per dit que sera obeida e que no cal entrar en altra pensament que sera de fer car creu que no freturara altra provisio.

En lo fet de mossen Copons si son derogades libertats de la terra que sia feta instancia per deputats e per lo consell si sera necessari sien reparades.

Del comendador de la Guardia.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de micer Copons per semblant ab la addicio de mossen Viladamany de inquirir contra les oficials si dilinquit hauran ne res fet indegut en lo proces.

De mosen Juan Bastida.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de donarlo libertament e si no li sera plasent sia haguda copia del proces e sia vist que no sia fet greuge algu en lo fet dels mals parlers que a (ha) tocat mossen Vilademany de que nou (no ho; no lo tiene) te a res ne es de parer sen dege fer alguna mencio.

De mosen Guillermo Colom.

En lo fet dels pagesos e de mossen Copons dix esser del parer de mossen de Poblet. Ab aço que seria de parer que aquest fet dels pagesos tocha molt a les
generalitats en les quals coses los diputats han jurisdiccio per interes del General que dits diputats porien e deurien procehir a castigar los qui son aci menejadors de aquests afers no contrestant qualsevol guiatge que no val contra generalitats e de aço son tenguts los diputats ab jurament e axi los ne suplica.

De mosen Antich Ferrer por el vizconde de Illa.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

De En Bernardo de Marimon.

En lo fet dels pagesos del parer de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom ab aço encara que sia vista la deliberacio feta en dies passats de procehir contra los qui menegen los dits afers e aquella sia exequutada e que axiu suplica los deputats. En lo fet de mossen Copons del parer de mossen de Poblet.

De micer Ramon Dusay.

Del parer de mossen de Poblet en tot.
Idem mosen Regaç.

De En Bernardo Çapila, por Vilafranca de Panadés.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia jaquir lo anar libertament car lo Rey En Pere ne jaqui (ne jaquí anar; dejó ir; jaquir; dejar) anar hu qui havia mal parlat dell. (Pues si los que hablan mal del rey en Cataluña y en toda España tuvieran que estar presos...) E ha per bona la addicio de mossen Guillem Colom que deputats procehesquen contra los qui menegen los dits afers de les remençes.

De mosen Bisbal.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de misericordia. En lo restant dels mals parlers dix que no diu res.

De En Bernardo de Guimerá. (Mi primer apellido)

Fonch en tot del parer de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom que deputats castiguen (en castellano también castiguen; castiguin) los qui menegen los afers e axi los ne suplica. (Este los ne suplica se convierte, por arte de magia, en els en suplique. Lo mismo con todos los artículos lo, los, que pasan a el, els).

De En Francisco Burgués, por mosen Burgués, su padre.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. E en lo fet de mossen Copons del parer del comte de Prades.

De En Pedro Strada, por El Arbós.

Fonch del parer del abat de Poblet.

De En Romeu Lull por mosen Juan Lull, su padre.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot ab la addicio de mossen Guillem Colom que sia vista la conclusio per la qual deputats deuen procehir contra los qui ho menegen e axi los ne suplica.

Del arcediano Colom.

En lo fet dels pagesos e de micer Copons de la opinio de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Guillem Colom de procehir los deputats e axi los ne suplica.

De En Pedro Miguel de Paguera.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

Idem mosen Luis Xatanti.
Idem don Anton de Cardona per lo comte de Modica.

De mosen Juan Torres.

Fonch del parer de mossen de Poblet ab les addicions de mossen Vilademany e de mossen Guillem Colom.

De En Juan Boschá.
(El escritor Juan Boscán Almogáver o Almogávar, nace en Barcelona en 1487, su padre Joan o Juan o Johan Valentí Boscán, Boschá, Boschà, Boscà, oidor de cuentas y atarazanero del General.)

Dix esser del parer del senyor patriarcha ab la addicio del comte de Prades.

Del baron de Cervelló.

Dix esser del parer del abad de Poblet.

Idem En Felip Albert.

De mosen Çaportella, en nombre propio y en el de mosen Juan Sampso.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

Dominó en esta votación el voto del abad de Poblet, que fue adoptado como deliberación.
Fueron nombradas, en seguida, las nueve personas designadas para presentar las súplicas a la señora Reina sobre el asunto de los remensas y otros varios, a saber, el Patriarca, el conde de Pallars, mosen Miguel Desplá, conceller, el abad de Poblet, micer Juan Çaplana, baron de la Lacuna, En Pedro Miguel de Paguera, el síndico de Tortosa y el de Vilafranca de Conflent.

17 DE FEBRERO.

Ocupáronse del asunto de mosen Copons.

5 DE MARZO.

5 DE MARZO.

Se recibió otra carta de Juan Ferrer, que sigue.

Als molt magnifichs e de gran reverencia senyors mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt magnifichs senyors. Quant lo Senyor Rey fonch vengut de Olit scrivi a vostres reverencia e magnificencies de les noves quem semblava bonament se poguessen scriure. Ara ab la present he molt poch a dir car no tinch al present fahenes açi de aqueix Principat de que fretur scriure ni tant poch hi ha tals novitats que sen hage fer molta mencio he (e; y) si aqui sera dit de certa gent de Castella qui ha corregut en diversos lochs de aquests regne e de gents de aquest regne qui han corregut en Castella no es sino per occasio de marques que exequuten huns contra altres. Es ver que yo crech que si molt dura (dura castellano, verbo durar; dure) haura a saber a guerra. Los embaxadors de Çaragoça son arribats aci los quals son stats molt ben rebuts. Eslos exit (les hes salido; els es sortit) a rebre (recibir) lo mestre fil (fill, fillo, fijo, hijo; fil con una l es hilo, filo) del Rey e linfant comte de Empuries e tota la cort. Son venguts XXXXIII embaxadors. Crech sien ja empatxats e partiran prest. Lo Senyor Rey encara no ha principiat la cort als de aquest regne crech yo que la major part de aquesta quaresma se despendra en aquesta terra. Feta en Tudela a XXV de febrer Mil CCCCLXII. - Mossenyors. - Quim recoman en vostra gracia e merce Johan Ferrer prest a vostres manaments.

En otra sesión de este día, el arcediano Çariera leyó una carta dirigida por las personas de los estamentos eclesiástico y militar de Gerona, en que hacían saber la resolución de los remensas en no pagar a sus señores, y como dichos labradores iban en cuadrillas con su tamborino, y soltando voces subversivas, habiéndose nombrado de entre ellos, y de diversos obispados, veinte y cuatro comisionados para que fuesen a suplicar al señor Rey.
Al mismo tiempo, unos caballeros enviados por la Reina participaron que dicha señora había provehido ya el asunto de los oficiales para la administración de justicia, si bien extrañaba que, habiéndolo hecho saber al Consejo y Diputados, no le hubiesen dado contestación; sobre cuyo negocio y otros varios que se trataron, pasóse a votación, por el orden siguiente.

Voto del señor Patriarca.

Dix que sia feta embaxada a la Senyora Reyna de nombre copios del concell aplicant hi de la ciutat de Barchinona a la qual suplicaran complidament hi vulla provehir com en neguna manera ja nos pugue tolerar la audacia e temeritat dels dits pagesos. E si expeditament la dita Senyora no hi provehira que lo taulell faça pensament que si deura fer.
Al fet de don Jofre de Castro dix que deu esser feta relacio en lo taulell tantost dema de les informacions rebudes en Ribagorça per veure que es provat en aquelles e juxta la relacio expeditament deliberar que deu fer lo Principat per satisfer a son degut.
Al fet de mossen Copons dix que per prima faç lo tractament que li es fet star en algun interes del stament militar e per conseguent de tots. E per ço deuria esser attes als oficials qui entrevenen en los fets de aquell per que no fahent lo degut sapien sera provehit segons se pertany.
Al fet dels oficials de que demana la Senyora Reyna resposta dix esser gran necessitat haver oficials specialment dels preheminents. E por ço nos deuria sperar la dita Senyora incitas a nosaltres mas lo taulell e aquesta ciutat de Barchinona deuen attendre en procurar tot orde que la Senyora Reyna convençuda de suplicacions e instancies provehescha a la comuna utilitat la qual per mija de oficials precipuament se ha fer.

Del conde de Pallars.

Al fet del homens de remença dix esser de parer que si deu provehir ab gent de cavall e de peu en tant nombre com sera necessari a despesa del General la qual gent asistescha primerament en fer obtemperar les letres e manaments reginals als dits pagesos dirigides e encara als senyors lurs e altres que sien conservats en lurs drets pero es de intencio que preceescha suplicacio a la Senyora Reyna de part del taulell suplicant la sua Altesa que proveescha a les dites coses e si noy proveix ques exequute lo que dit ha dessus.
Al fet de don Jofre de Castro dix es de parer quo les letres derrerament ordonades de part dels diputats e consell deuen anar com les informacions novament rebudes en Ribagorça no obsten en alguna manera a revocar la deliberacio feta del anar de les dites letres per los diputats e consell e per la ciutat de Barchinona.
Al fet de mossen Copons dix esser de parer que als tres qui han carrech de aço sia dat poder de veure tot lo que sera provehidor circa aquesta materia e que ho referesquen al consell.
Al fet dels oficials de que demana resposta la Senyora Reyna es de parer que los diputats diguen a la Senyora Reyna quals no son stats admesos per los diputats e consell e ques entene en admetre o repellir los altres qui no son stats passats ab faves. (Las habas, faba, fava, fabesfaves, blancas y negras que se usaron en la elección.) Mister Bean

Del canónigo Dusay.

In omnibus es del parer del senyor patriarcha.

De mosen Bastida, en nombre propio y en el del conde de Módica.

Es del parer del patriarcha en los dos caps primers de les remençes e de don Jofre de Castro. Aço empero fegit en lo primer cap de les remençes que sien elegides persones ara de present qui entenen en lo que lo taulell deu e pot fer.

De mosen Marcos Lor, por sí y por Guillermo Arnau de Cervelló.

Idem ut patriarcha in omnibus.

De micer Agustin della Illa.

En los caps de les remençes e de don Jofre de Castro e de mossen Copons ut patriarcha.

De Pedro Juan de Sant Climent.

In omnibus ut patriarcha.

De mosen Dalmau de Queralt.

Idem ut patriarcha.

De Pedro Dez-Torrent, por sí y por la villa de Puigcerdá.

Idem ut patriarcha ab la addicio de mossen Bastida.

Del maestro Bernardo Lor.

En los caps de don Jofre e dels oficials ut dominus patriarcha.

De mosen Narciso de Sant-Dionis.

Idem ut patriarcha in omnibus ab la addicio en lo primer cap de mossen Bastida.

De Francisco Burgues alias de Sant Climent.

In omnibus ut dominus patriarcha ab la addicio de mossen Bastida

Del arcediano de la Mar, por sí y por el honorable Juan Dalmau.

In tribus capitibus ab lo senyor patriarcha. En lo fet de mossen Copons que sia servada la deliberacio ja sobre aço feta.

De mosen Cirera.

Idem in omnibus ut patriarcha.

De mosen Hostalrich.

Ut patriarcha in omnibus.

De Pedro Miguel de Peguera.

Ut patriarcha id facto de don Jofre de Castro tantum.

De mosen Juan Sorts.

Ut patriarcha in omnibus ab addicio en lo fet de les remences que si la Senyora Reyna noy provehira degudament que lavors lo taulell hi proveescha.

De Romeu Lull.

Al fet de don Jofre tantum ab lo senyor patriarcha.

De mosen Bernardo Çaportella, por sí y por mosen Sampsó.

Idem ut patriarcha in omnibus.

De Juan Agulló, paher y síndico de Lérida.

Idem in omnibus ab lo parer del conde de Pallas.

Del abad de San Juan.

Idem del parer del dit comte en los dos caps derrers ço es de mossen Copons e dels oficials.

Del abad de Amer. (de Mer en textos anteriores)

Idem in omnibus ut comes.

De mosen Antich Ferrer.

Idem in omnibus.

De mosen Roger Alamany.

Idem in omnibus ut comes declarat en lo cap primer que sia suplicada la Senyora Reyna com ha dit lo senyor patriarcha com stigue tot en sa Majestat e si tantost noy proveex a compliment e ab eficacia que façe ço que diu lo senyor comte de Pallars.

De mosen Bastida por sí y por el conde de Módica.

En los dos caps derrers idem ab lo comte de Pallars.

Del abad de San Benito.

Ut comes in omnibus pro se et domino episcopo Vicensi.

Del canónigo Colom.

En lo cap de les remençes que sia feta embaxada segons diu lo senyor patriarcha e si la Senyora Reyna a compliment e prest no hi provehira que sia fet lo que ha dit lo comte de Pallars. En tots los altres caps es del parer del senyor comte de Pallars.

Del canónigo Çariera.

Idem ut comes in tribus primis capitibus. En lo derrer dels oficials se ature deliberacio.

De Francisco Lobet.

Ut comes in omnibus pero que en lo fet de les remençes la embaxada preceescha a la Senyora Reyna segons ha dit lo senyor patriarcha e que lo consell se ajust dues veguades quascun dia.

De Agustin de la Illa.

En lo fet dels oficials ab lo senyor comte de Pallars.

De mosen Vilademany.

Idem ut comes in omnibus.

Del comendador Çaplana.

Idem in omnibus ut comes pero que en lo fet de les remences preesque la embaxada a la Senyora Reyna segons ha dit lo senyor patriarcha aço empero entes que la embaxada no perturbe lo que es stat dit per lo dit senyor comte.

Del canónigo Thor.

Idem ut comes in omnibus.

De Bernardo de Guimerá.

Idem ut comes.

De Galceran Carbó.

Idem ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Artal de Claramunt.

Idem en los tres primers caps. Al fet dels oficials se ature deliberacio.

De Pedro Despluges.

Idem in omnibus ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Guillermo Colom, por sí y por Antonio Pujades.

Idem in omnibus ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Francisco del Bosch, por sí y por la ciudad de Cervera.

Idem ut comes in omnibus.

Del canónigo Torres.

Idem ut comes ab la addicio que preceescha la embaxada no torbant empero lo parer del comte de Pallas.

De Pedro Cestrada.

Idem ut comes.

De Bernardo de Marimon.

Idem ut comes in omnibus.

De Pedro Miguel de Peguera.

Idem ut comes en los caps de remençes. De mossen Copons e dels oficials ab la addicio en les remençes de mossen Roger Alamany.

De Juan Dez-Valls.

Ut canonicus Torres in omnibus.

De Luis Xatantí.

Idem ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Romeu Lull.

En lo fet de les remençes ut comes pero que preceescha la suplicacio a la Senyora Reyna e que per aço no se ature de fer lo que ha dit lo comte de Pallas. Al fet de mossen Copons e dels oficials ut comes.

De Bernardo Juan Çapilla.

Idem ut comes ab la addicio de mossen Roger Alamany.

De Juan Ros, hijo, en nombre de mossen Juan Ros.

In omnibus ut comes. Pero que preceescha la embaxada a la Senyora Reyna e que per aço nos empatx lo que ha dit lo senyor comte.

De micer Pedro Severtes.

Idem ut comes in omnibus que empero hi consente la ciutat de Barchinona.

De maestro Bernardo Dez-Lor.

Attes que es cert quel General ha ya despes per aquest fet de remençes en lo trienni passat que ere oidor del General en virtut de la comissio de la cort es del vot en aquest cap en lo fet de mossen Copons del dit comte de Pallas.

Del abad de Monserrat.

Idem ut mestre Lor en lo fet de les remençes attes que ere deputat lo trienni passat ques feu la despesa dita per mestre Lor.
Del abad de San Juan.

Idem ut proxime es al fet de les remençes pro se et episcopo Barchinone.

Habiendo reunido mayor número de votos el parecer del conde de Pallars, se tomó por los Diputados la siguiente deliberación.

Los diputats clohen lo present consell en los caps on ha XXXII veus o mes ab aço empero que per aquest acte en quant se sguarda la despesa del General no sia fet prejudici del sagrament e homenatge a que son tenguts e obligats com a diputats.

Y después de leída por el escribano, añadió este al pie de la deliberación, requerido por los treinta y cinco que votaron con el conde, la nota que sigue.

Los XXXV requeren e preguen los dits diputats que com sien tenguts ab sagrament segons forma de la capitulacio et alias de cloure tota hora que hi ha XXXII veus segons tota vegada es stat praticat sens condicio o retencio alguna e ara sien XXXV vots conformes que hagen a cloure la dita deliberacio en los dos caps dessus tocats sens condicio alguna protestant de la infriccio del jurament e de totes altres coses licites de protestar.

A cuya protesta, contestaron los Diputados bajo la siguiente forma.

E los dits diputats dixeren que stan e perseveren en la conclusio que han feta en la manera dessus dita com sien primer tenguts a la observacio de llur sagrament e homenatge oferint se que pus no sia contra lo dit sagrament e homenatge ells faran so que es stat delliberat per los XXXV retenint se que hi puixen altrament respondre ab consell dels advocats de la casa.

Acerca de los otros dos asuntos, a saber, el de don Jofre de Castro y el de los oficiales, no se tomó acuerdo alguno, por no haberse reunido suficiente número de votos.

miércoles, 26 de febrero de 2020

XCVIII, legajo cartas reales, 88, 3 mayo 1355

XCVIII. 
Leg. De cartas reales. Núm. 88. 3 mayo 1355.

Molt excellent e molt poderos princep e senyor: be creem que membra a la vostra altea que com vos senyor deviets partir de la ciutat de Barchilona per anar al vostre beneventurat viatge la vostra alta y poderosa senyoria ab gracioses e benignes paraules comana als consellers et conceyl de cent jurats (consell de cent, consejo de ciento) de la dita ciutat denant la vostra presencia dins lo palau reyal vostre de manament vostre senyor ajustats lalt e magnifich infant en Johan primogenit vostre duch de Gerona e comte de Cervera. La feel comanda qui per vos senyor era faedora del dit alt e magnific infant a esta ciutat vos senyor ja haviets dita e manifestada als jurats e promens de les ciutats de Saragossa e de Valencia e encare senyor la volgues dir e manifestar als sindichs de les ciutats viles e lochs reyals de Cathalunya en lo parlament que vos senyor tengues assi als dits sindichs: e que apres alcun temps vos senyor estant en lo port de Roses per espatxament del dit vostre beneventurat viatge trameses als consellers e promens de la ciutat de Barchilona una letra de la tenor seguent:
- Lo rey Darago. Promens amats e feels nostres: be sabets que la sanitat e bon estament de la persona del alt e molt car infant en Johan primogenit nostre duch de Gerona e comte de Cervera deu esser a nos molt a cor axi per deute natural com per be de nostres sotsmesos. E per ço com la tendra edat en que eyl es no sia sens algun dubte mudarli ayre: nos gordans lo loch on ses nodrit so es en la ciutat de Gerona tendriem per be que en special aquests tres meses destiu primer vinents estigues en la dita ciutat. Empero per la gran confianza que nos havem de la vostra leyaltat e recordants de la recomendacio que del dit infant vos havem feta volem que ab los amats consellers nostres en G. de Blanes e Ramon de Copons nodrissos seus e ab les dones quil tenen en poder e conexen les sues maneres e ab metges vullats aquests affers ab diligencia regonexer: e si trobarets que sia mes be quel dit infant vaja a Gerona que en asso vullats consentir e donar obra que ivassosament de fet se seguesca. Data en lo loch de Roses sots nostre segell secret lo XXV de maig lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCL quatre. Exa. R.
- La qual letra per los dits consellers e promens ab gran reverencia reebuda pensants que la eleccio o conexensa que vos senyor segons la tenor de la dita letra lus davets e lus comenavets sobre la partida del dit alt e magnifich infant era a ells e a tota la dita ciutat e universitat daquella de gran carrech considerats lestament e la condicio del dit alt infant e de la sua persona magnifica la qual es de gran pes: suplicaren senyor a la vostra gran altea per lur letra que denyas la vostra senyoria manar a ells si vos senyor volriets quel dit alt infant anas a la ciutat de Gerona o que romases en la dita ciutat de Barchilona: e vos senyor responent a les dites coses trameses als dits consellers e promens una letra de la tenor seguent.
- Lo rey Darago. Femvos saber que nos pensant en qual manera lalt infant en Johan primogenit nostre molt car duch de Gerona e comte de Cervera del temps de la sua nativitat ança ses nodrit en partida en la ciutat de Gerona e com laer daquella terra ses tota vegada confermat ab ell: havem ordonat que aquests tres meses del estiu so es juyol agost e setembre estia en Gerona. Perque jatsia aço que nostra intencio sia que vosaltres zelans tota vegada per la salut del dit infant hajats en aço bon voler: empero havem provehit descriure sobre aço a vosaltres. Perque volem eus manam que donets endressament quel dit infant vaja a la dita ciutat de Gerona segons que dit es. Data en Roses X dies anats del mes de juny en lany de M e CCCLIIII. Rex Petrus.
- E tantost senyor los dits consellers e promens volens axi com se pertanyia lo vostre manament complir donaren endressa a la partida del dit alt e magnifich infant e encontinent elegiren quatre promens assenyalats desta ciutat qui lo dit alt e magnifich infant acompanyaren e seguiren ensemps ab los honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana de Lança e altres domestichs del dit alt e magnifich infant de la dita ciutat de Barchilona entro que fo en la dita ciutat de Gerona en lo palau o alberch en lo qual lo dit alt infant havia acostumat estar: e apres senyor los consellers e promens de la dita ciutat de Barchilona havents en lur cor axi com fer devien la comanda que vos senyor lus haviets feta del dit alt e magnifich infant en la fi dels tres meses en la prop ensertada letra contenguts escriviren per lur letra als dits honrats en G. de Blanes e dona na Cathalana que com los tres meses per los quals lo dit alt infant devia estar en la dita ciutat de Gerona finissen que donassen obra e faessen ab acabament quel dit alt e magnifich infant tornas a esta ciutat: la qual cosa senyor los dit en G. de Blanes e dona Cathalana atorgaren. E encontinent senyor los dits consellers e promens de la ciutat de Barchilona tramaseren a la dita ciutat de Gerona dos promens assenyalats desta ciutat qui ensemps ab los dits honrats en G. de Blanes e dona na Cathalana e altres domestichs del dit alt e magnifich infant aquell alt e magnifich infant acompanyaren e seguiren entro que fo tornat a esta ciutat e fo dins lo palau reyal de Barchilona. E com senyor ara los dits honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana per vigor de manament per vos senyor als dits en G, de Blanes e dona na Cathalana feyt ab letra vostra senyor la qual fo dada en castell de Caller nona die februarii en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV entesessen o volguessen trer lo dit alt infant de la dita ciutat de Barchilona per manarlo segons que deyen a la ciutat de Gerona: senyor nosaltres haut primerament acort ab lo consell de cent jurats de la dita ciutat per tal com vos senyor haviets comanat lo dit alt e magnifich infant a consellers e consell de cent jurats havem molt affectuosament pregats de paraula o requests encara ab carta publica de la qual senyor trametem translat a la vostra senyoria dins la present letra enclos los dits honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana que ells entro senyor que daço hajam haut vostre manament no traguen lo dit alt e magnifich infant desta ciutat en la qual senyor merce de Deu es sa e alegre e axi en bona disposicio de la sua persona e millor que james sia estat e axi matex la ciutat senyor qui es be sana merce de Deu: majorment senyor car en la letra que vos senyor nos havets tramesa la qual fo dada en lo castell de Caller nona die frebruarii en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV en lo qual die fo feita la dita letra de
manament qui per vos senyor es estada tramesa als damunt dits en G. de Blanes e dona Cathalana e en la qual letra que vos senyor havets tramesa a nosaltres apres molt bones e gracioses paraules ha plagut a vos senyor significar a nos que vos senyor merce de nostre senyor Deu sots en bona disposicio de la vostra persona de la qual cosa senyor nos e tota la ciutat fom molt alegres en havem gran consolacio. Placia a nostre senyor Deu que do bona vida e longa a vos senyor e a la senyora reyna eus tenga en la sua guarda e en la sua comanda. E jatsia que vos senyor en la dita vostra letra apres moltes altres coses en aquella contengudes faent gracies a nostre senyor Deu per tal com ha restituida salut al dit alt e magnifich infant haja plagut a la vostra alta e poderosa senyoria loar la diligencia que haguem en la visitacio del dit alt e magnifich infant aytant con fo en la necessitat de la sua malaltia: pero vos senyor no havets fet manament a nos quel dit alt infant isque desta ciutat entenents senyor que la ciutat no seria be descarregada quel dit alt infant isques desta ciutat per anar a Gerona si vos senyor nons ho manavets e nons en scriviets axi com de les altres coses ha plagut a vos senyor a nos scriure e axi senyor com altres vegades per semblant raho havets scrit a nosaltres segons que damunt es contengut. Perque senyor significant a la vostra gran altea les coses damunt dites a la vostra reyal magestat senyor humilment supplicam que deny manar la vostra senyoria a nos ab letra scrita o signada de la vostra ma si volrets senyor quel dit alt e magnifich infant deja exir desta ciutat per anar a Gerona o si romandra en esta ciutat: car senyor nosaltres complirem ab acabament lo manament que vos senyor farets a nos sobre los dits affers. Senyor dels affers de les armades qui assi se fan per la vostra benaventurada venguda e dels quals vos senyor havets scrit a nos per vostres letres entenem que scriu largament a la vostra senyoria lalt infant en Pere lochtinent vostre senyor general e semblantment lonrat consell vostre senyor qui assi es ne scriu a la vostra magnificencia senyor humilment significants que nos en los dits affers fem e farem si a Deu plau axi com tots temps aquesta ciutat ha be acostumat fer envers vos senyor e los predecessors vostres. Senyor per semblant letra scrivim laltre die a la vostra senyoria dels affers demunt dits per una barcha armada la qual lonrat consell vostre senyor qui assi es trames a la vostra altea. Deus senyor vos do bona vida e longa e exalsament e victoria sobre los vostres enamichs. Scrita en Barchilona a III dies de maig del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV. - Los humils sotsmeses vostres los consellers e promens de la ciutat de Barchilona si mateys ab humil besament de mans e de peus.
- Al molt alt e molt poderos princep e senyor senyor en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorques de Serdenya e de Corsega e comte de Barchilona de Rossello e de Cerdanya.

xcviii-reg-1403-fol-6-26-febrero-1356

lunes, 15 de marzo de 2021

10 DE ABRIL.

10 DE ABRIL.

A consecuencia de haberse presentado unos comisionados del valle de Aran y otros puntos, para hacer ver los perjuicios que resultarían a sus territorios de la ordenación que se convino sobre lanas, tratóse de enviar un representante de la Diputación, que se enterase prácticamente de los motivos que habían dado lugar a la súplica, mas como alguno observase que los gastos que ocasionara el enviado no debía satisfacerlos el General, no se tomó acuerdo alguno, aun cuando se dio como anotada la proposición.
Se recibieron en este día las siguientes cartas.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors. Una letra vostra de XVIII de març prop passat reebem a XXVIII del mateix ab la qual nos notificaveu com havieu tretes les banderes e les causes per que ere stat e ab deliberacio de la ciutat de Barchinona pregant e encarregant nos que si en aquesta ciutat havia algunes diferencies nos fos present entenre en reposar aquelles etc. havem haut gran plaer e singular consolacio en sentir les causes queus han mogut en lo traure de les banderes e vostres notables pensaments en provehir a obviar e tolre dits moviments scandalosos e en ofensa de la Majestat divina e deservey del Senyor Rey Senyora Reyna e lllustrissimo Primogenit e preparatius no solament a turbacio mas a extermini e subversio del bon stament del publich e per los altres bons respectes en vostra letra contenguts creem esser santament e justa pensament e provehit a lahor de nostre Senyor Deu servey dels lllustrissimos Senyor Rey Reyna e Primogenit bon esser e tranquillitat benavenir e repos de tot lo Principat e axi speram en la clemencia divina ho dirigira a bona fi. Axi li sia plasent per sa misericordia. Nosaltres per gracia de nostre Senyor e aquesta ciutat e en univers e en particular entre los tals havem bona unitat concordia pacificacio e bona voluntat e desig en totes les coses e concernents lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del lllustrissimo Senyor Rey Senyora Reyna e del lllustrissimo Primogenit observancia de la capitulacio benavenir e repos de la cosa publica del dit Principat en lo que lo gloriosissim Jhesus per sa clemencia dirisque los coratges e actes dels tots. E sia molt reverend egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. De Leyda a V de abril any Mil CCCCLXII. A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Siguen las cartas que redactaron, en contestación a las de la señora Reina, los comisionados de la Diputación y del Concejo de la ciudad, a quienes se dio este especial encargo.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Responents los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya a una patent letra de vostra Serenissima excellencia emanada e de la sua propria ma signada dada en Gerona a XXVIIII del prop passat mes de març a ells presentada per mossen Galceran Oliver tresorer a III del corrent mes de abril la qual es vist haver dependencia de les assertes causes e crims pretesos esser stats comesos per mossen Johan de Copons cavaller. Dien ells haver molta e molta displicencia e congoixa de qualsevol injuria per minima que sia si alguna per lo dit mossen Johan de Copons segons es afermat es stada feta a la Majestat del Excellentissimo Senyor lo Senyor Rey e a vostra Celsitud e al lllustre Primogenit la punicio e castigacio del qual als dits deputats e consell no recaura en algun entrenyor pus ab los termens deguts e pertinents juxta leys de aquest Principat justicia mijançant se faça. Mas per quant Senyora molt alta per inquisicio rebuda per los dits deputats e concell en cas degut e permes juxta forma de la capitulacio fermada per la Serenitat del dit Senyor Rey e aquest Principat es stat trobat lo magnifich micer Francesch Merquilles vicicanceller e micer Pere Falco e micer Jaume Taranan inquisidors o veladors de les causes del dit mossen Copons haver contrafet als usatges e privilegis de Barchinona capitols de cort libertats e constitucions del dit Principat e als usos stils pratiques e observançes de aquells e aquelles per ço en virtut de la dita capitulacio digestament e madura ells dits Deputats e conçell han fetes certes deliberacions per exequcio de les quals apres la tradicio de la predita letra de vostra Altesa es stada presentada per micer Johan de Vilamayans com a procurador e o sindich nostre una cedula continent entre les altres coses denunciacio requesta e citacio als dits mossen lo vicicanceller e micer Pere Falco e micer Jaume Taranan contra los quals si oyts no faran ço que per los dits deputats e consell sera declarat juxta forma del VIII capitol de la predita capitulacio sera procehit per los dits deputats e consell ab intervencio de aquesta ciutat de Barchinona segons per la dita capitulacio es disposat e permes. La qual es composta e atorgada a lahor de nostre Senyor Deu servey de la
reyal Majestat benifici e utilitat de la cosa publica del dit Principat. E com segons tenor de la dita letra vostra Excellencia ja fos informada dels dits deguts e permesos procehiments. Salva tots temps la honor e reverencia de vostra Majestat los qui han fet e fan recaure aquella en tanta admiracio quanta ab la dita letra es significada no appar hagen degudament contemplada aquesta materia ne degudament consellada vostra Celsitud. Car pensar devien e deuen que los dits deputats e consell representants aquest Principat ab intervencio de la dita ciutat han fetes e fan les coses en cas permes be e degudament e no freturants de potestat e de les quals repetida la dita humil reverencia desistir no entenen per observança de la dita capitulacio. Ne placia a Deu hagen en la pensa ne menys en voluntat fer res en prejudici lesio e occupacio de les regalies superioritats jurisdiccio e preheminencies reyals ans aquelles havents per subiranament cares defendre e conservar desijen ab tota integritat. La vostra adonchs Excellencia Senyora molt alta humilment e devota supliquen los dits deputats e conçell que a induccio e sucgestio de perversos consellers poch zelants lo honor e servici del dit Senyor Rey e de vostra Altesa e del Illustre Primogenit e lo benefici e repos del dit Principat no vulle en si causar tantes admiracions ne opinar nosaltres haver temptat ne voler fer o temptar les coses que de moltes paraules de la dita letra son compreses car les orelles dels cathalans com a fidelissimos vassalls sens molta molestia e congoxa oyr no les porien. E de fer pertinent permesa e deguda seguida en les tals coses consellants abstenir nos porien. Stants adonchs los dits deputats e consell e perseverants en les deliberacions procehiments e actes per ells e en nom del dit Principat en cas permes com dit es degudament fets e fetes ab aquella humil e sujecta reverencia ques pertany supliquen la Serenitat vostra sia de merce sua vulle considerar quant la dita letra per esser stada signada de ma de vostra Celsitud obviant e derogant a les leys e libertats del dit Principat e de si nulla salva la dita honor e reverencia vulle mes avant per merce sua attendre a la observança de la prefata capitulacio atorgada per la Majestat del dit Senyor Rey e per la sua Excellencia e encara per vostra Altesa com a tudriu del dit lllustre Primogenit solemnament jurada. La qual ells dits deputats e consell esser violada o prejudicada no permetrien en alguna manera com la tinguen per molt cara. Fahents certa la Excellencia vostra que axi en lo fet dels dits mossen lo vicicanceller micer Pere Falco e micer Jaume Taranan com de tots altres a que entendre e procehir hagen per virtut de la dita capitulacio et alias los dits deputats e concell se hauran com han acustumat be e degudament e ab tal attencio que succehira a lahor de nostre Senyor Deu servey del dit Serenissimo Senyor Rey e de vostra Altesa e del dit lllustre Primogenit benefici repos
e tranquillitat del dit Principat. E per que de la presentacio de la dita letra fou testificada carta per En Pau Vida notari e scriva del Senyor Rey los dits diputats e concell representants lo dit Principat requeren la present esser inserta a la fi o peu de la dita letra e de tot esser feta carta publica per vos dit notari etc.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Responents los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a una patent letra de vostra serenissima Excellencia emanada e de la sua propria ma signada dada en Gerona a XXVII del prop passat mes de març a ells presentada per mossen Arnau Fonolleda batle general e micer Johan Dusay prothonotari. Dien los dits e concell que feta la extraccio de les banderes de continent ab llur letra de XVIIII del dit mes e encara per micer Pere Severtes per part llur a vostra Altesa per aquesta raho e altres trames fou plenament certificada vostra Serenitat de les causes quils havien impellits en fer la dita extraccio no dients contra los homens dits de remença salva tots temps la reverencia de vostra Altesa mas ab aquestas propries paraules entre los altres ço es a respecte tota via de fer e procurar coses que sien a lahor de nostre Senyor Deu servici de la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e de vostra Celsitut e del Illustre Primogenit e tranquillitat e repos del dit Principat es a saber per assistir en fer observar les letres e manaments de vostra Senyoria
procehides e als dits pagesos dirigides. Les quals no eren stades obtemperades e encara als senyors de aquells que sien conservats en llurs drets hoc e contra tots aquells qui en desservici de la dita Majestat e de vostra Altesa e del Illustre Primogenit tracten contra la capitulacio. E segons per la dita letra es compres vostra Serenitat de la dita extraccio de banderes o deliberacions per los dits diputats e conçell ab intervencio de aquesta ciutat fetes ha preses moltes admiracions subjungint no haver hauda facultat los dits diputats e concell tals delliberacions fer e menys exequutar ne de inquirir la satisfaccio e resposta de les quals coses Senyora molt alta es que los dits diputats e concell repetida la dita honor e reverencia de vostra Altesa axi la dicta extraccio de banderes com de altres procehiments actes e coses per ells fetes e delliberades e altres que per avant deliberaran han fetes e faran en cas permes be e degudament per virtut e potestat a ells ensemps ab la dita ciutat de Barchinona attribuida en e la capitulacio atorgada per lo Excellentissimo Senyor lo Senyor Rey e per la sua Altesa e aquest Principat fermada e solemnament jurada et alias. E per ço alguna admiracio salva la dita reverencia no deu pendre vostra Celsitud usar los dits deputats e concell de tot lo que permes e atorgat lus es per lo dit Senyor Rey per sa gran humanitat virtut e clemencia e menys creure lo que donat li es entendre per mals e perversos consellers poch zelants lo honor e servici del dit Senyor Rey e de vostra Majestat e del Illustrissimo Primogenit e lo repos e tranquille stat de aquest Principat. Ço es que les dites deliberacions sien en prejudici lesio e violacio e occupatives de les regalies jurisdiccio preheminencies e corona del dit Senyor ne hagen respecte a insurgir gent contra gent ne a turbacio del dit Principat com la predita capitulacio e la experiencia mare deles coses del contrari fassen testimoni. Ne sol se deuria haver pensament repetida la dita humil reverencia daço que los cathalans qui son fundament de la fidelitat e res de la pertinencia de aquella ommetre no volen uncha (nuncha, nunca, may, mai) han fet ne farien com sempre ab gran amor integritat e constancia hagen trebellat e entes exposants persones e bens en augmentar ampliar e fortificar la dignitat e domini reyal atquistant ab los excellentissimos Reys de gloriosa memoria e aplicant a aquell los regnes de Valencia Sicilia Serdenya Mallorcha Manorcha Eviça e altres regnes e terres ab no poch scampament de sanch e en repellir e en foragitar per lur poder qualsevol Reys e grans senyors qui guerres en sos regnes e terres temptades hagen e molts altres innumerables serveys han fets als Serenissimos llurs Reys e Senyors e al dit Clementissimo Senyor Rey huy benaventuradament regnant axi en respecte de la sua successio quant en prejudici de aquella se trebellave fer jurar per Primogenit e successor lo net del Serenissimo Senyor de inmortal memoria Rey don Alfonso quant encara en moltes altres coses vostra Excellentissima Senyoria molt alta tota via ha virtuosament significat e ab la dita letra mostre voler observar la dita capitulacio e los usatges constitucions e altres leys e libertats de aquest Principat los quals e les quals tenir e servar solemnament ha jurades e axi es cregut fermament per los dits deputats e concell e per tot lo dit Principat. Sia adonchs merce de vostra Celsitud vulla pensar nosaltres qui lo dit Principat representam no voler ne templar mes del que per la dita capitulacio al seny litteral es atorgat. Sia de vostra merçe per alguns perversos consellers als dits deputats e concell tal carrech no sia impingit com es voler occupar res de les regalies e preheminencies reyals car en respecte dels dits consellers tals coses sens permesa e deguda seguida passar no porien ultra que los dits deputats e consell sempre stan e staran aconortats e confortats que per molt sia dit o scrit en derogacio dels cathalans tot redundara en lahor e comendacio llur comprovats per tantes experiencies de fidelitat e intimo amor que tots temps han hagut han e hauran a la corona reyal per manteniment conservacio e augmentacio de la qual morir no dubtarien.
Quanta voluntat Senyora molt alta tenen los dits deputats e concell e te aquest Principat en esser procurat bon repos en ell e extirpades totes divisions comocions e concitacions en desservey de la reyal Majestat subortes e temptades axi en aquesta ciutat com per diverses parts del dit Principat e axi per los pagesos dits de remença e altres com per altres persones notori es a vostra Excellencia car per multiplicades embaxades dels dits deputats e conçell e encara per alguns dells particularment moltes e diverses opportunes supplicacions e instancies sobre aço son stades fetes a vostra dita Altesa en la qual sempra molt bona e virtuosa intencio e voluntat han sentides los dits deputats e concell e creen fermament haguera eficacissimament a exequucio deduides sino informada seduida e consellada sinistrament e perversa per alguns mals consellers com dit es qui ab lurs mals e perversas intencio e consells aquella del bo e sant proposit dimitir han feta en gran ofensa de la Majestat divina desservici del dit Senyor Rey e de vostra Serenitat e del Illustrissimo Primogenit e turbacio dan e prejudici del dit Principat e cosa publica de aquell de la qual lo dit Senyor es cap e principi. Speren empero los dits deputats e concell en nostre Senyor Deu vostra Excellencia de molta virtut e prudencia e saber dotada haura plena noticia de la prava intencio e mal proposit dels dits consellers e quant la dita letra per esser signada de ma de vostra Altesa com a obviant e derogant a las leys e libertats del dit Principat es stada mal consellada e de si nulla. Salva la dita humil reverencia de vostra Serenitat coneixera mes avant que les dites extraccio de banderes deliberacions actes e procehiments fets per los dits deputats e concell no son perturbatius del benefici e repos del dit Principat ne prejudicials lesius e menys occupatiu de les dites juridiccio preheminencies e regalies dels dits Senyor Rey e Illustrissimo Primogenit com en cas a ells dits deputats e concell permes com dit es e aprocurar lo dit repos benefici necessari sien stats degudament valida e pertinent fetes e fets juxta la potestat atribuida en e ab la dita capitulacio la qual al seny literal com dit es ha esser entesa no ignorant vostra prudentissima Excellencia gran esser la diferencia dir entendre al seny literal o en entendre a la letra la qual capitulacio violar o prejudicar en manera alguna no tollerarien ans a observacio tuicio e exequucio de les coses en e ab aquella atorgades totes lurs forçes metre entenen ab tota eficacia. Creents tots temps les dites coses succehir a lahor de nostre Senyor Deu servici de la Majestat del dit Senyor Rey e de vostra Altesa e del dit lllustre Primogenit tranquillitat repos e benavenir del dit Principat e de la cosa publica de aquell. E per que de la presentacio de la dita letra fou testificada carta per En Pau Vida notari e scriva del Senyor Rey los dits deputats e concell representants lo dit Principat requeren la present esser inserta a la fi o peu de la dita letra e de tot esser feta carta publica per vos dit notari etc.

Hecha lectura de las cartas que preceden, se hizo igualmente de otros papeles de interés secundario, y por último de la carta que sigue.

Al molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Lo honorable micer Johan Codalet doctor en decrets de aquesta vila ses presentat a nosaltres e al consell de la vintesetena dient com lo Senyor Rey lo hauria provehit del ofici de la assessoria de governador de aquests comdats e a nosaltres ne al dit concell lo dit micer Johan Codalet no es odios ne sospitos. Per ço instant lo dit micer Codolet ho notificam a vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a VIIII de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor aperellats.

Leída esta carta, se pasó a votar sobre el contenido de los papeles antes mencionados de que se dio cuenta, y sobre una proposición que se hizo relativa al sueldo o salario que se hubiese de señalar al honorable Francisco Ramis, como enviado del Principado a la señora Reina, bajo las instrucciones que se han referido. Acerca de lo primero tomóse como deliberación el voto del obispo de Vich, consistente en aprobar las cartas, y que de ellas se enviasen copias a las universidades, capitulares y estamento militar; y acerca de lo segundo, acordóse que se pagasen al enviado cinco florines diarios, como se había hecho en casos análogos.
Fue recibida al propio tiempo la siguiente carta, de la que se hizo lectura.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e lo concell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres deguda comendacio per satisfer algun tant a la admirado la qual facilment les grans reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres hauran hauda de esser lus stat diferit per nos scriure lus de les coses occorrents. Per tant la occasio ha portat no degam mes diferir vos certificam com per les bones sperançes a nos donades per la Senyora Reyna e encara per lo que sa Senyoria na mes en fet fins a la exequucio de persones e per altres moltes bones provisions fetes per la Majestat sua speravem poder vos scriure de algun bon repos de aquests fets dels pagesos per consolacio vostra e nostra. Mes per quant los desordens e malicia dels dits pagesos son axi grans que mes no sen pot pensar fins açi no mostren esser prou obedients com no obstant la crida feta per la dita Senyora Reyna que paguen les tasques e censos encara molts dells recusen pagar e fan rebellions a lurs senyors e a lurs oficials. Mes avant lo dit prop passat venint sen la via de aquesta ciutat e davallants del castell de Santa Pau cinch o sis homens de companyia sens armes e anants per lurs fets lus son axits molts pagesos aflotats ab crits o uquaments e los han presos e leixaren na anar alguns e aturaren se un pare ab dos fills. E han trames aci lo pare que digues a la dita Senyora Reyna que leixars e soltars hun home pages de la preso a qui dien En Bach qui es pres per lo insult de Santa Pau significant li que si lo dit Bach era penjat que ells dits pagesos li degollarien los dits dos fills hoc que si lo dit Bach per tot aquell jorn no era soltat de la preso que lo dit pare no li calia tornar a veura los dits seus fills car james pus los veuria. E tots los camins de aquelles montanyes de Santa Pau e vehinables son vuy en aquest punt que qualsevol condicio de gents quin passen son presos e acurats per los dits pagesos qui aflotats stan per los boschs e tenen talayes e ab corns e altres senyals en un punt son aiustats en gran nombre. E ses seguit prop la vall de Campmajor que hun bon pages increpant los de aquests lurs desordens lan cuydat matar e li han dada la casa a sacho. E divendres prop passat a dos del present los dits pagesos en nombre de CL o entorn son stats a la vila de Olot demanat aqui al loctinent de vaguer moltes coses enormes de les quals lo dit loctinent ab concell dels consols de la dita vila per squivar major perill e scandol lus na consenti algunes ço es guiatges. Mes avant ses seguit que dilluns a
cinch del corrent fra Saula prior del monastir de Breya e En Paris Vilamala ciutada de aqueixa ciutat de Barchinona venints a la casa de Vilamala qui es en la vall de Hostoles per fer lo capdany de la mare del dit Paris e sor del dit prior han dat en mans de hun aplech dels dits pagesos quils han enpresonats cominant lurs que si neguns dels dits pagesos prenen mort que ells dits pagesos mataran los dits prior e Paris. De aço lo dit prior ha scrit En Ballos per quant li es parent pregant lo molt donas orde nos fassa justicia dels dits pagesos si vol restaurar la sua vida. De totes aquestes coses la dita Senyora Reyna e son concell stan molt congoxats e nosaltres e tota aquesta patria no menys. La dita Senyora Reyna fa molta demostracio de entendrey e dar hi recapte. Deu per sa merce li vulla dar bon concell. De aço qui per avant se seguira vos certificarem. Scrita en Gerona e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a VIII del mes de abril any mil CCCC sexanta dos. - E tota ordinacio e beneplacits vostres apparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de Gerona en lo fet de les remençes censos e tasques.

miércoles, 3 de febrero de 2021

5 DE JUNIO.

5 DE JUNIO.

Se reunieron los señores Diputados y Consejo, para oír a los embajadores, que habían regresado, los cuales dieron cuenta de su embajada y de cuanto había ocurrido con la Reina, poniendo de manifiesto ciertos escritos que contenían las modificaciones y habilitaciones hechas por dicha Señora, sobre los capítulos presentados; en vista de lo que, y después de leídos y examinados los escritos que se mencionan, nombróse una comisión, para que, junto con los abogados de la casa y otros de la ciudad, se ocupasen de estudiarlos, y de hacer los apuntes que fuesen más convenientes.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors. Aquesta nit nosaltres som stats expedits per la Senyora Reyna e talment que crehem sera a tot benavenir dels afers. Es stat delliberat per benefici dels dits afers alguns de nosaltres anar aqui per fervos relacio altres aci romanir. Los qui hirem serem aqui dema Deu volent apres mig jorn. De que havem volgut certificar les reverencies nobleses e magnificencies vostres les quals Deu guarde. De Vilafrancha de Penedes a III de juny any LXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors vostres.

A mossenyors reverendissim e molt magnifichs los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Una vostra letra he rebuda e aquella ab la honor reverencia e benivolencia quis pertany de vostres grans reverencies e magnificencies lesta e vista la molt mala contentacio que haveu de mon ben obrar creu per relacio de homens qui parlen ab colara e no gens per que en fet tal informacio vos dege esser feta com fins aci despuys son fora de Barchinona per fer lo servey de vosaltres en lo meu entendre vos haja deificat en terra no dubtant fer qualsevol cosa pus fos servey vostre oblidant qualsevol interes e qualsevol persona per tal servey fet tot temps ab veritat legalitat e taciturnitat quant los negocis importaven e venint a la causa de vostra maravella en vostra letra mencionada per lo dit plech de les letres den Thora parlant ab tota veritat e sens scusa la qual nom fretura. La causa de retenir les dites letres no per mi mas per lo capita e son consell fonch per quant lo qui les portava ere correu qui anava per lo Senyor Rey trames a la Senyora Reyna e com ab les dites letres del dit Thora hagues una letra qui anava a Ferrando de Bolea la qual lo dit correu nos dona ensemps ab la dita letra fonch consellat per mossen Arinyo e Luis Dalbarrassi (de Albarracín) que hi foren demenats com amichs del dit Ferrando que tal letra no hi devia anar per lo dit correu dubtant les letres del dit Bolea no fossen registrades per los qui eren ab sa Senyoria e per aquella mateix raho ensemps ab aquelles fonch delliberat retenir les del dit Thora per ço que jatsia les letres fossen dreçades en aquell fonch donada fe e crehença que lo contengut en aquelles eren noves vostres e tot lo interes del Principat segons apres per vosaltres es stat a mi scrit ab vostra letra. E en aço foren presents mossen Capita mossen Arinyo mossen Luis Delbarrasi mossen Comenador de Torres mossen Bernart de Marimon mossen Huguo de Copons En Bayona notari e jo qui sens registrar aquelles ni desligarles les vos tremati segons ells vos scriuran. E aquesta es la veritat ques vulla ques sia reportat en contrari. E per quant lo dit Thora ab una letra quem fa acompanyada de molts fastigs la qual vos sera aqui mostrada e carrechs diu en aquella tals o semblants paraules es ver que jo no puch be comportar com so comporten altres majors de mi que may aci en aquest consell ses permes fer lo que vos ara feu Mossenyors molt reverends e magnifichs vos haure a molta gracia eus suplich ab aquella humil e subjecte reverencie que puch jo entenga aquest parlar a quin fin tira com segons he dit lo servir meu fins aci no ha mancat en lo possible tots temps ab aquella fidelitat amor e lealtat que de mi a vosaltres es deguda e que son sert que sens demerits mes donada culpa e conseguentment indeguda pena ab honor tots temps parlant. E per so vos supplich eus deman de gracia vullau manar an Johan Ferrer pach lo correu e son viatge lo qual lo dit Thora no ha volgut pagar aqui jatsia tots temps que per vosaltres fer nos volra lo capita e los demunt dits seran contents pagar aquell tots temps que per vosaltres sia axi ordonat. E ab tant manen de mi vostres grans reverencias e magnificencies tot so e quant plasent los sia les persones dels quals nostro Senyor tinga en sa proteccio e guarda. De Leyda. - Mossenyors als manaments e servey de vosaltres tot prest Bernart de Marimon. - Prest a vostra ordinacio lo veguer de Barchinona. - Mossenyors reverents e molt magnifichs del qui molt servir vos desige. - Bernart de Stopinya. - Del quim recoman a la reverencia e magnificencies vostres. Lo comenador de Tora. - (antes sale comenador de Torres) Senyors qui faran lo que maneu Johan Derinyo. Luis Mes (? Luis Dalbarrassi; Huguo de Copons) - de Copons. - A tota ordinacio manament e servir vostre Francesch Bayona notari.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molts reverents magnifichs e de gran prudencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda e aquella entesa som certificats per alguns sguarts no haveu pugut (o pogut, o mal cerrada) desliberar lo exercit si aturara o no. Mas que en lo mig se donas orde ab alguna color la gent fos detenguda oferintlos passat aquest mes lo que servirien los serie pagat. A la qual molt reverend e magnifichs senyors vos responem que stam no poch maravallats de tanta saviesa e prudencia vostre voler ignorar la tanta necessitat en que aquesta ciutat sta posada per molts sguarts e perills en que vuy sta e voler vostres prudencies ab conduccions de vuyt ni de quinze jorns lexar la defensa nostra e no tan solament en aquest fet es sols lo perill nostre mes encara dan e vergonya de tot la Principat car prosoposat la concordia fos feta la necessitat del negoci requer que de sis mesos e mes avant lo exercit no hisques de aci la qual cosa seria molt gran honor del Principat gran scalf dels abitants en aquell e als stranys dupte de la potencia e consell del dit Principat repos e custodia nostra. Lo contrari poqua stima dels que sentirien tals conduccions e per sdevenidor dan en aquesta ciutat lo qual sabeu ab quanta voluntat vostres ordinacions promptament es stada disposta e per aquells complir som molt grantment menaçats de esser maltractats e punits e de aço som certificats per moltes vies e ara darrerament ho podeu veure per deposicio queus tremetem de hun home que tenim pres. Placiaus voler promptament fer tal provisio que sia honor del Principat e seguretat nostra. E sia molt reverends e magnifichs senyors lo beneyt Jhesus en custodia dels tots. De Leyda a XXVIIII de maig any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend magnifichs egregis nobles e magnifichs senyors los deputats e consell en virtud de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregis nobles e de molt gran magnificencies senyors. A XVIII del prop passat mes de maig lo diputat local de aci per manament dels molt reverend e magnifich diputats del General de Cathalunya me feu metre en la preso comuna de aquesta vila en la qual son detengut fins la present jornada que son passats quinze dies sens que no puch seber quina es la occasio de ma preso. Yo empero mossenyors per squivar tota manera de dilacio que per la part mia pogues sobre aquesta fahena sortir en aquella hora que la preso mia fon feta liberalment volgui renunciar a qualsevulla manera de guiatge que en favor mia fos obtengut segons lo notari qui es assi per lo General a requesta mia ab carta continua. E apres mossenyors com som stat arribat en lo present carcer digui al dit diputat renunciave a corona de la qual per no poder alleguar possessio ab rasor me fets levar tots los cabells del cap. E ara per tant mossenyors com al parer meu aquesta fahena comença de caure en alguna delacio la qual no solament es a mi dampnosa ans encara specia de total destruccio attenent que mon petit heretatge sta tot en arbitres he lo temps de profitar ho perdre aquells penja en lo present e sdevenidor mes. E pensant en aquesta fahena haje considerat que majors occupacions que no son les fahenes son justa causa de dilacio als dits mossenyors diputats emperamor daço he deliberat fer la present ab la qual aquest negoci sia notificat a vostres molt grans reverencies egregis nobleses e magnificencies suplicant aquelles voler provehir en lo desempetxament de aquest negoci en tal manera que longua dilacio no fos causa de la destruccio mia. E mes avant mossenyors vos notifich com lo dit diputat local proseguint los manaments dels dits mossenyors los diputats prengue escorcol de la casa mia e sen porta totes les scriptures que troba en aquella e en que son lo fonament de mon patit heretatge que sis foraviaven ço ques poria fer sens culpa del dit diputat local seria destretarme. Sobre aço vos placia axi mateix provehir. E encara mossenyors en hun sobrecehiment que entorn dos mesos ho mes son passats que a requesta del dit diputat fou fet en la execucio ques fahia en los bens den Mallol Cadany mercader per veguor de cessio ho cessions que contra lo dit Mallol Cadany bons dies abans del sobrecehiment yo havia feta de LXXXV libres a dos menestrals de aquesta vila e les quals lo dit Mallol me devia per resta de aquells CCC florins que ab voluntat de la Majestat del Senyor Rey sobre lo dit Mallol me foren cessionats en pagua porrata de major quantitat per lo dit Senyor a mi deguda per cambis de Napols que per servey de sa gran Altesa havia prests e pur lo dit Mallol Cadany mossenyors no es stat processat ni menys condemnat per usures. E com los degues per algun condemnat ab sentencia que fos usura al parer meu passant les coses com dalt es dit per diverses cessions he pagada partida de la quantitat lo dit sobrecehiment hi seria demes. Empero mossenyors moltes veguades cauteloses informacions son bastants en fer procehiments dels quals vista la veritat son degudament tornats a loch. Emperamor deço he delliberat fer la present ab la qual com dit es sia notificat a les vostres molt grans reverencies egregis nobleses e magnificencies suplicant humilment a aquelles que en tot vot placia degudament e presta provehir tolent tota manera de dilacio car fahent mossenyors les coses suplicades fareu la justicia per vosaltres acostumada la qual vos tindre a singularissima gracia. Scrita en la preso comuna de Perpenya lo primer die de juny lany Mil CCCCLXl. - De vostres molt grans reverencies nobleses e magnificencies humil servidor qui en gracia de aquelles me recoman. - Guillem Vola.

Scrita en la preso comuna de Perpenya lo primer die de juny lany Mil CCCCLXl. - De vostres molt grans reverencies nobleses e magnificencies humil servidor qui en gracia de aquelles me recoman. - Guillem Vola.