Tomo I, texto XXXIV, Cardenal de Spannya, Pisa

XXXIV.

Legajo de cartas reales, n.° 107. 26 de agosto de 1409.

Al muyt alto esclarescido principe e victoriosissimo senyor rey de Aragon. - Del cardenal Despanya. - Muy alto et esclarescido principe et victoriosissimo senyor. Con muy humil recomendacion et voluntat aparajada para vos servir rescibi la carta que a la vuestra grandia plogo de me enbiar e tengovos a sennalada gracia que asi vos plogo de me declarar vuestra voluntat la qual yo siempre tove et tengo et es asi publico en el mundo que fue et es en dessear et trabajar por el bien et conjunçion de la Eglesia: e si vuestros ambaxadores sennor aqui quesieran sperar algund poco despues de la creaçion del papa et quesieran aver enformaçion de todos los feechos fuerales feecha tan clara llana et complida de que ellos devieran ser muy contentos e aun yo esso mesmo por contemplaçion et serviçio vuestro les enbie rogar et requerir que si alguna cosa querian desta corte o avian menester que me lo dexiessen o enbiasen desir que yo trabajaria por que lo ellos oviessen tanto quanto yo mas podiesse: e ellos me enviaron decir que me lo gradescian mas que non los complia de presente cosa alguna antes que se querian luego partir: e esto fue al secundo o tercero dia que stuvimos de conclavi feecha la exleçion e partieronse luego e Dios sabe que me desplogo por serviçio et honrra de la vuestra sennoria por cuanto quesiera con ellos fablar porque vos avisassen de cosas que me pareçia que tocavan muytho a serviçio de Dios et pro de la Eglesia et honor de la vuestra serenidat. E pues a vos sennor plasede ser enformado de la justiçia et verdat deste feecho dennese vuestra altesa enbiarme decir por que manera et personas queredes aver la enformaçion ca speranza he en Dios cuya es esta cosa que vos la abredes sin alguna dudança et llana et claramente por tal manera que vuestra anima sera consolada et en uno la sancta Eglesia conmisco gosara de folgança. Otrosi sennyor muy altamente engendrado sennor miercoles a veynte et uno de agosto el duque et comun de Veneçia con muy grande sollempnidat et deliberaçion et avidos muy grandes consejos con los mayores letrados et praticos et otros discretos et sabios desta comunidat et otras partes que se podieron haver oydas et consideradas todas las rasones que por los ambaxadores del concilio general que aqui se tovo et otrosi las de los ambaxadores de Angelo Corario entre los quales era frey Juan Doiges et que se llamava por el cardenal et de los ambaxadores del postrimerament exleydo rey de romanos et de Lançislao concluyeron determinaron et declararon la obediençia en que ellos avian estado et estavan del dicho Angelo deverle ser tirada et dada al papa Alexandro V° creado por amos los collegios sacro et general conçilio et Eglesia universal en una voluntat et concordia: e asi lo fesieron non enbargant que el dicho Angelo que se llamava Gregorio fuesse natural et nasçido de la dicha cibdat de Veneçia e de los mejores della et aun dis que pariente del duque e este otro era uno de Greçia que del non se conosce nin se sabe al sinon su buena vida et virtudes et grande sabidoria: de lo qual son muycho de alabar et de loar por que non pararon mientes a la carne ni a la sangre mas solament al serviçio et plaçer de Dios et ayuntamiento de la Eglesia e bien del pueblo christiano: a lo qual sennor vos devedes tanto parar mas mientes quanto mas sobrepujades en altesa de sangre poderio et dignidat ca oy esta en vuestra mano dar llana et paçificament concordia en la christiandat seguiendo pura rason et drecho lo qual si non fasedes poniendo en ello grande diligencia e fervor emaginad quanto en el estrecho juisio vos podra ser demandado aunque lo de la mesquindat desta vida querades callar que vos vedes como va. E por la priessa de la partida deste correo non pude mas largo screvir pero supplico a la vuestra sennoria que me quera luego declarar sobresto vuestra voluntat. Otrosi el rey Luys partira de aqui el jueves con la ayuda de Dios e yran con el el cardenal de Bolonia con el poder de la Eglesia e Malatesta capitan de Florençia e seran por todos de quinze fasta veynt mille cavallos por tierra e fasta ocho o dies galeas por la mar: e hase sperança en Dios que segund las nuevas et tractos Roma e toda la tierra de la Eglesia tomara luego esta vos considerado que por aca esta el castiello de Sant Angelo et otras muychas cosas: e yo notificare luego lo que aca acaesçiere a la vuestra sennoria a la qual scrivi al otro dia complidamente de todos los feychos et de la exleçion e fue preso el mensagero que vos enbiava en Girona: de lo qual si a vuestra altesa viene honrra et vuestra fe et guiaje el salvoconducto es bien guardado considerelo la vuestra majestat ca mas me plaseria que vuestra sennoria me enbiase desir que mis omens non entrasen por vuestra tierra que non enbiarme mandar que vos scriva et prenderme mis omens ca esto non se faria en tierra de los mayores enemigos de la fe: e Dios sabe que me desplase muycho por lo que a vos sennor toca ca yo sennor assas puedo aver scusado de non enviar a vos omens mios con algunas nuevas despues que yo sepa que a vos non plase dello ca si a vos sennor non fago plaser a mi non recresçe sinon affan et costa. Otrosi enbiovos el traslado de la exlecçion el qual vos enbiava con el dicho mi omen que fue preso en Girona e si en algunas cosas donde quier a vuestra majestat puedo servyr mandemelo ca lo complire fielmente et de buena voluntat Dios testigo que siempre ensalçe et guarde vuestro estado et persona. A XXVI de agosto de (M) IIII.° (CCCC) et IX en Pisa. - El todo vuestro - Cardenal de Spannya.

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS. (Juan II) Y griega, hoc : sí

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS.

Libre de algunes coses assenyalades succehides en Barcelona y altres parts.
Pere Joan Comes. A. M.

Libre 2. Cap. 24. De la malaltia del Senyor Rey En Joan y de la sua mort y de la honrrada sepultura que li fonc feta.

Diumenge que comtavem a X del mes de jener any MCCCCLXXIX sentint e sabut per los honorables consellers que la Majestat del Senyor Rey En Joan se era ajegut de malaltia ab molta febre en una cambra episcopal de la dita ciutat en la qual lo dit Senyor havia pres posada seguint los vestigis e bons costums dels antichs e per retre lo deute que la ciutat acostuma en semblants casos de continent tots V consellers se ajustaren en la casa del consell de la present ciutat e ajustats partiren de la dita casa per viscitar lo dit Senyor lo qual trobaren ajagut en la dita cambra en un llit de camp en loqual lo dit Senyor acostumava jaure e visitant aquell e sentint la disposcicio sua ab los metges que del dit Senyor havian cura tornaren a la casa de la dita ciutat e de continent trameteren llurs vergues per haver consell de promens de la dita ciutat. E ajustats en la dita casa del consell de XXXII ensemps ab los dits promens lo honorable Miçer Jaume Deztorrent conseller en cap fou exposte notificat lo cas de la dita malaltia demanant en aquells quels volguesen aconsellar e dir llur parer ells consellers com se devian regir en lacte de la malaltia com fos cosa a tots notoria que la ciutat per fer loque deu e retra lo deute a son Rey e Senyor sentint tals cassos se acostuma interposar e fon consellat quels dits consellers tots o alguna part dells tots jorns duas voltas tant quant la malaltia al dit Senyor duraria devian anar visitar lo dit Senyor e veura e entremetres axi de la indisposicio sua com de metges e medecines com encara de altres coses qui haguesen sguart a la cura e conservacio de la persona del dit Senyor. E que lo hu dels dits consellers romangues tots jorns en la nit acompanyat de dos promens ciutadans tant quant la dita malaltia duras e la disposcicio requeris. E de fet los dits honorables consellers seguint lo dit parer e consell desliberaren proseguir aquell e per so la nit del matex dia lo conseller en cap en companya de dos honorables ciutadans feu la vella del dit Senyor fins lo dia apres seguent e axi fou tingut lorde de la dita vetlla un conseller y dos ciutadans ço es comensant lo cap sempre y apres los altres ab son orde fins a XIX de dit mes de jener e encara los dits honorables consellers hoyns dir que a Solsona havia un solempne metge jueu trameteren ab correu volant al dit metge fos de continent asi per veure la dita Majestat e esser ensemps ab los que ya y eran en la cura de aquell e lo dit metge de continent rebuda la lletra dels dits honorables consellers fou asi e visita lo dit Senyor e ensemps ab los altres metges hac carrech de la cura del dit Senyor e tots jorns feya relacio als dits honorables consellers de la disposicio del dit Senyor e tant com la malaltia dura tots jorns los dits consellers una vegada ans de dinar e altra apres dinar foren solicits e curosos de visitar lo dit Senyor donant tot endres quant en ells hera en las cossas nescesarias a la salut del dit Senyor.
E lo dimars que comtavem a XII del mes de jener lo dit Senyor Rey confessa e sens çerimonia alguna combrega adorant tant solament lo cors precios de Jesu-Christ consagrat en la missa que un prevere havia çelebrada en la cambra hont lo dit Senyor jeya malalt e lo matex dia lo clero de lo Seu aporta al dit Senyor lo vel de la Verge Maria lo qual esta en un bell reliquiari e adorat per lo dit Senyor aquell li fou posat sobre los ulls e cap.
E lo dilluns que comtavem a XVIII de jener lo dit Senyor aprohismanse a la mort per lo reverent mestre March Bergua del orde dels frares menos fou desenganat de la sua mort las quals cosas lo dit Senyor pres ab molta paciencia e gran esfors sens fer mutacio o moviment algu mostrant esser aconortat de la mort.
Apres lo dimars que comtavem a XIX de dit mes de jener lo dit Senyor vers les III hores de mati perde la paraula e tocades les VII horas del dit dia ans de mitg jorn rete la anima a nostro Senyor Deu qui per sa clemencia laura colocada en son Regne.
E pasat lo dit Senyor de la present vida lo seu cors fou embalsamat e apres vestit en la forma seguent ço es que li mudaren camisa e li vestiren gipo carmesi calsas de grana ben tirades una roba de vellut carmesi folrada de mars gibelins barreta negra al cap e fou tornat sobre lo llit hon lo dit Senyor muri sobre lo qual llit fon posat cubert de un drap brocat de or molt bell e foren posats tres coxins lo hu de brocat e los dos de domas blanch e tench lo dit cors lo cap sobre lo coxi de brocat e fouli posada al cap corona e a la ma dreta ceptre e a la esquerra devia esser posat pom de or ab una creu petita e no fou fet e mes li fou posada la espasa que acostumava portar sobre lo dit Senyor e lo matex dia e poch apres que lo dit Senyor hac retut lo deute de natura a son Creador los dits honorables consellers ajustats en casa de la ciutat per llurs vergues feren ajustar lo consell ordinari de XXXII e ajustat lo dit consell per lo honorable conseller en cap fou en aquell exposat lo cas sobre dit de la mort del dit Senyor e demanaren llur consell e acort sobre la cirimonia per los dits honorables consellers en nom de la ciutat servadora e feta la dita propocicio e aguts diversos coloquis entre los dits honorables conseller e consell fou desliberat que totas las cosas que se havian de executar per part de la ciutat e axi del nombre dels promens qui han de ser vestits de gramalles e de la cera com altres coses tocant a la dita sepultura que per part de la ciutat deuen esser fetas fos fet tot axi com es acostumat.
E lo dimars apres seguent que comtavem a XX de jener MCCCCLXXIX los dits honorables consellers demanats per part dels marmasors del dit Senyor vinguesen al palau Episcopal en lo qual lo dit Senyor retuda la anima a son Creador com desliberasen portar lo cors a la sala del palau Real la qual sala era estada molt bellament e de bells draps empaliada e fou fet al mitg de la dita sala un llit alt ab bancals al entorn e cubert de matalaf sobre loqual fou posat un bell drap de ras e fou posada una travaca penjada sobre lo dit llit lligada a una de les arcades de la dita sala e al cap del llit fou posada la creu major de la Seu e foren constituhits en la dita sala VIIII altas ço es tres a cascun costat e dos al cap baix de la dita sala e hu sobre lo dit sitial o tribunal en lo qual lo dit Senyor vivint seya en sa cadira Real quant tenia audiencia a sos pobles.
E per quant traure lo cos del dit palau per portarlo a la sala del palau Real qui era aparellada segons damunt apar aquell no recaya en cerimonia fou desliberat que no tingut orde algu de ordenar fos tret lo cos del dit palau Episcopal e aportat al dit palau Real e axi fou fet es ver que los dits honorables consellers ab llurs vergues ab vergues alçades se meteren en lo llur lloch ço es inmediadament tras lo dit cos ab orde sens que altre orde fos servat e fou portat lo dit cos per alguns dels nets e familiars del dit Senyor no servada entre ells orde alguna e exint lo dit cors del dit palau Episcopal lo clero de la Seu tot sol ço es preveres e canonges de aquella ab un ciri de cera blanca cascu en la ma ab la creu alsada devant lo dit cos portaren aquell en la dita sala sobre un llit cubert de un drap de brocat de or e de çeda negre molt bell e vestit lo dit Senyor en la forma damunt dita abla cara descuberta e alli sobre lo llit demunt mencionat fou mes lo dit drap de brocat e sobre aquell fou posat un coxi de brocat al cap. E en lo cap del dit Senyor tenia corona en la ma dreta çeptre en laltre la espasa e manca lo pom com non tinguesen de fet e estech lo dit cors descarat sobre lo dit llit del dit dia dimecres fins al altre dimecres axi estec VIII jorns e lo vuite jorn fou mes dins duas caxas com comensas a sentir e la derrera fou cuberta de drap vellut de carmesi.

Apres lo dijous ans de la solempnitat de la dita sepultura fou ordenat que fosen carregades les armes del dit Senyor Rey en aquesta forma ço es que feren preparar VIII cavallers ab lurs cavalls ab cubertes de saques e foren fetes IIII banderes Reals duas ab armes de Arago e una ab armes de Sicilia e altra ab armes de Navarra e IIII pavesos ab ditas armas los IIII cavallers portaren les dites IIII banderes ab llurs astes llansades al coll e los dits IIII pavesos ço es bras squerra tots al reves axi que lo que avia de anar alt anave baix als peus e axi matex feren preparar los munteros del dit Senyor ab llurs corns e vozines de casa ab llurs cans dels quals ni havia vestits de canamas e preparat en la dita forma tots los dits cavallers ço es primerament los qui aportaven les banderes intraren a cavall dins la sala gran del dit palau Real ab las banderes alçades ço es asta en cuxa e axi a cavall voltaren tres vegades lo dit cos del dit Senyor e a la derrera cridant per tres voltas digueren tales o semblants paraules dresant aquelles a M. Rodrigo de Rebolledo Camarlench del dit Senyor. «M. Rodrigo senyor Camarlench X jorns a nostron Rey e Senyor e nol trobam hauriau lons vist. » E fet lo dit crit per los dits cavallers ab plors molt grans per IIII voltas lo dit Camerlenc ab gran crit e molt agrament plorant responent dix «Mort es veulo asi hon jau mort» E los dits cavallers replicant digueren «com mort» e lo dit camarlench dix«hoc mort.» E oyda per los IIII cavalles la resposta llavors los dits IIII cavallers ab crits aspres e ab gran plor brocaren llurs cavalls vers lo dit cos enderrocans ciris e brandoneres e calades les astes de las banderas sobre llurs colls roseguans ditas banderas per terra e axi matex los altres IIII cavallers qui ya estavan preparats prest de la dita sala brocaren llurs cavalls vers o dit cos llansant los pavesos en terra e casi llantsantse de llurs cavalls en terra. E per semblant tots los munteros cornant e los cans odulant e tots ensemps cridans ab crits de plor e llagrimes dients «ahont lo trobarem lo bon Rey. » E fet lo dit acte vereu aqui plos e llamentacions que era gran pietat als hoints e miradors. Apres los dits cavallers ensemps ab los munteros exints del dit palau discorrent tota la ciutat corregueren per totas las plasas les dites armes comensant a la Plaça del Rey.
Disapte a XXX de dit los honorables consellers se ajustaren bon mati en la casa de la ciutat e acompanyats de promens ab caperons vestits anaren al palau del Rey hon lo dit cos era e no deteninse en altres actes colocades primerament XXIIII personas qui havian carrech e eren estades amprades per portar lo dit cos e posat cascu en son lloch despres lo dit cos exint la professo de la dita sala ordenaren los qui en la dita sala foren per acompanyar lo dit cos e totes coses sots lorde seguent.
E primerament ordenaren lluminaria devant lo cos e foren lo nombre dels brondons entre los particulas de la ciutat e del Senyor Rey DCCII. E los del Senyor Rey tenian un senyal Real posat al reves.
Apres anaren los VIII cavallers qui lo dia de dijous havian corregudas las armas a cavall e portavan las ditas banderas rosegant ab llurs escuts al reves al bras.
Apres anaren les creus que foren XIII entre les de les parroquies e monestirs e apres lo clero de las parroquies apres los frares e apres lo clero de la Seu apres los reverent bisbe de Girona vestit episcopalment qui celebra la missa e feu las obsequias e cirimonia apres foren ordenats XXVIII homens de la casa del Senyor Rey qui a peu portaven sengles brondons de çera negra ensesos apres los capellans e altres de la capella del Senyor Rey vestits tots de drap negre ab sengles ciris en la ma ensesos qui anaven salmejant molt devotament.
Apres devant lo cos inmediadament dos canonges de la Seu ab capes ab llur vestit e altros dos derrera lo cos.
Apres vench lo cos ab tots los portants ordenats segons demunt es ver que per rellevar de travalls los convidats del carrech del portar agueren dotze homens pagats per los marmaçors los quals foren vestits de negre ço es cotes e caperuç estan solament pagades per los dits marmasors. E los dits homens nos mostraven com estiguesen jus lo bastiment.
Apres ana la Illustre Senyora Infanta relicta del Illustre don Henrich mestre de Sant Iago jerma del dit Senyor Rey ensemps ab tots los nets del dit Senyor.
Don Jaume de Navarra legitim net.
Don Alfonso de Arago fill bastart del Senyor Rey nou succesor del damunt dit Senyor.
Don Felip de Arago - Don Joan de Arago fills bastarts del Illustre don Carles fill quondam legitim del dit Senyor.
Don Joan - Don Ferrando fills de Don Alfonso de Arago fill bastart del dit Senyor.
Apres ana molta gent illustre que per no ser tant llarch e dexat.
E dix la missa major lo reverent bisbe de Girona lo qual feu per semblant lo sermo lo dit dia.
Es ver empero que ans de exir lo dit cos de la sala Real M. Rodrigo de Rebolledo camerlench del Senyor Rey estant dalt en lo bancal del llit fet al dit cos en la sala damunt dita ans que lo dit cos fos mogut en presencia de tots los que alli eran ab gran plor e llamentacio tranca lo sagell del dit Senyor ab martell e encara trenca les vergues dels uxers o aguatzils dient paraulas de dolor pertinents al dit acte.
E totes les coses fins asi fetes per causa de la dita sepultura pagua la marmasoria salvo las lluminarias particulars damunt dites.
E lo matex dia de disapte que contaven a XXX del dit mes de jener los honorables consellers feren convidar per los honorables obres de la dita ciutat acompanyats de dos ab gramalles e caparons vestits en lo entrevall que lo ofici divinal se deya en la Seu per obsequias de la dita sepultura la dita Senyora Infanta e tots los nets del dit Senyor diputats oydors de compte prelats barons nobles homens cavallers gentils homens ciutadans honrats mercaders que lo dia del dilluns primer vinent fosen a la casa de la ciutat hon los honorables consellers se ajustarian pera venir a la Seu a fer honor al aniversari çelebrado per part de la ciutat per anima del Senyor Rey e lo dit aniversari fou fet en la forma acostumada.
Apres lo dijous que contaven a IIII del mes de febrer de MCCCCLXXIX dia assignat en traura lo cors de la Seu per portar aquell al monestir de Poblet en lo qual lo dit Senyor se hera lexat los dits honorables consellers lo dia abans feren fer una crida que lo dit dia pasat mitg jorn no fos algu qui paras obrador ni obris portas de aquells y axi fou fet.
E per semblant los dits honorables consellers per honrrar e honorificar la exida del dit cors e ampraren totas las lluminarias de las confraries de la ciutat la qual fos en gran e copios nombre e mes trameteren los hobres de la present ciutat al vicari del Senyor bisbe de la Seu li plagues trametre a les parrochias fosen lo dit dia ab llurs creus e processo duas horas apres mitg jorn per acompanyar lo dit cos e axi fou fet.
E mes trameteren convidar les damunt ditas XXIIII persones qui eran estades convidades e ordenades portar lo dit cors que lo dit dia o dita hora fosen a la Seu per portar lo dit cors fins al monestir de Valldonzella fora ciutat.
E ordenades e preparades totes les dites coses lo dit dia de dijous vers les tres hores pasat mig jorn lo dit cors fou tret de la dita Seu ab lo matex orde e cerimonia e ab tots los acompanyants qui si trobaren per llurs trats que lo disapte prop pasat era estar portara la dita Seu per la ecclesiastica sepultura.
E exint de la Seu lo dit cors fou portat e exint per lo portal major girant la via del palau Episcopal fent la via de Sant Jaume e volta vers lo Call e feu la via del portal de Sant Antoni pasant cami dret per la Boqueria e devant lo ospital de Santa Creu e tira fora lo portal fins al monestir de Valldonzella ont per las monjas fou rebut e exint al pati ab Creu processionalment. Es veritat que lo clero de la Seu ne les ordens e parrochies ne llurs creus pasaren ne exiren fora ciutat ans se aturaren dins lo dit portal salvo que lo senyor bisbe de Girona hisque ab los canonges de la Seu fort poch fora lo dit portal e feu absolucio al dit cors e axi sen torna tot lo clero.
E com lo dit cors fou pres lo dit portal cassi devant la casa del monestir de Sant Anthoni XXVI frares del monestir de Poblet qui eran vinguts de llur monestir hisqueren de la dita esglesia de Sant Anthoni abcreu alsada ab llur abat vestit portant mitra e crosa e aqui reberen lo dit corse metense devant lo cors ab tota la lluminaria demunt dita que era bella cosa de veuratiraren la via de Valldonzella e alli estech aquella nit.
E lo dia apres divendres que comptavem a V de febrer sens çerimonia alguna los dits frares sen portaren lo dit corsa coll de homens estependiats per los dits marmasors e de aqui avant cesa la çerimonia de la present sepultura.
Los honorables consellers posaren las gramallas de saques o terlis lo diumenge apres seguent que comtavem a VII del dit mes de febrer e prengueren gramallas negras les quals aportaren fins a IIII de mars apres seguent.
E posades les dites gramalles foren fetes als dits consellers samarres de contray folrades de ales de çathi negre.
E fou encara ordenat per los dits consellers que fos feta crida que algu no gosas fasteyar de trompas sons bayls moms ne jochs fins a la Pascha primer vinent donant senyal de dol e tristicia.

Archivo de la antigua Diputación de los tres Estamentos de Cataluña, fol. 74 v. del dietario del trienio de 1476 a 79.

En aquest dia de dimarts toquades set hores de mati ço es abans de mig jorn la Majestat del Serenissimo Senyor Rey don Johan de immortal memoria fetes totes ordes de christia regonegudament e contrita com a vertader catolich e fet e fermat codicil com dies havia hagues testat fini gloriosament sos derres dies en lo palau del R. bisbe de Barchinona en lo qual la hora residia. En apres lendema dimecres fonch ab solemne professo de totes les Seu parroquies e ordens de Barchinona e acompanyat de prelats magnats familiars deputats de Catalunya consellers de Barchinona e altres molts fonch portat lo seu cors al palau Reyal e major de la dita ciutat e mesen la gran sala en lo mig ab lit pavallo ceptre pom en la ma corona al cap insignies Reyals empaliat de bells draps de or e de ras e construits en dita sala nou altars en losquals tots los matins fins al mig jorns se celebraven misses e totes les Seu parroquies e ordens venien alli dues vegades lo dia demati e pres dinar fent absolutions e orant continuament per la sua anima hon stech fins lo disapte XXX del dit que ab solemne professo fonch portat a la Seu de la dita ciutat de Barchinona en la qual fonch fet solemne offici capell ardent e ab gran luminaria com es de costum en semblants solemnitats. Sermona dit dia lo R. bisbe de Gerona. Lo diluns seguent primer de febrer del dit any per los magnifichs consellers de Barchinona fonch fet solemne aniversari en la dita Seu per la anima del dit ........ Nota. Con la lengüeta el encuadernador cortaría indudablemente media linea que falta para terminar este apunte.

Gabrielem Vilell presbyterum severi barcinonensis

9 DE DICIEMBRE.

9 DE DICIEMBRE. 

En la tarde de dicho día congregados en la casa de la Diputación los embajadores y consejeros electos, aceptaron el cargo, y después de haber prestado juramento de haberse bien y fielmente en su desempeño, guardando el debido secreto, acordaron señalar a cada uno de los embajadores la dotación correspondiente, y redactar las siguientes carta e instrucciones, que fueron por todos aprobadas:

Molt alt e molt excellent Senyor.
Per consell de aquelles persones per nosaltres convocades e congregades en lo present ciutat e casa de la Diputacio juxta la comissio a nosaltres feta per la cort congregada en la ciutat de Leyda havem elegits per missatgers nostres los reverends archabisbe de Terragona bisbe de Barchinona mestre Johan Ferrando prior de Tortosa e micer Johan Pintor cononge e ardiacha de aci lo egregi compte de Prades lo noble mossen Marti Guerau de Cruilles mossen Anthoni Guillem de Muntayans cavallers En Franci de Sentmanat donzell mossen Pere Torrent major de dies conseller de aquesta ciutat mossen Franci Sampso ciutada de Gerona mossen Bernat Fivaller e mossen Pere Johan de Sant Climent ciutadans de Barchinona per explicar e supplicar de nostra part a vostra Altesa algunes coses concernents servey de Deu e de vostra gran Senyoria repos de aquest Principat e dels poblats en aquell. Supplicam per ço a vostra Majestat que li placia oyr aquells e donar plena fe e creença e votivament exaudir en lo que de nostra part vos diran e suplicaran. E hauremho a gracia e merce a vostra Altesa. La qual nostre Senyor Deu conserve e prosper segons desija. E man a nosaltres tot lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a deu de deembre any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta. - Senyor molt excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui a aquella humilment se recomanen. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona. - Al molt alt e molt excellent Senyor lo Senyor Rey.

Instruccions fetes als reverendissim reverend egregi noble honorables e magnifichs senyors Archabisbe de Tarragona Bisbe de Barchinona mestre Johan Ferrando Prior de Tortosa e micer Johan Pintor canonge e ardiacha de Barchinona Comte de Prades mossen Marti Guerau de Cruylles mossen Anthoni Guillem de Muntayans cavallers e En Franci de Sentmenat donzell mossen Pere Dez-Torrent major de dies consellers de Barchinona mossen Franci Sampso ciutada de Girona mossen Bernat Fivaller e mossen Pere Johan de Santcliment ciutadans de Barchinona embaxadors elegits e deputats per los reverend e honorables deputats del General de Cathalunya residents en Barçalona ab consell e assentiment de les persones per ells convocades e congregades juxta la comissio a ells feta e facultat donada per la cort general del Principat de Cathalunya qui en la ciutat de Leyda se celebre.
Primerament los dits embaxadors o aquells dells qui son presents en la ciutat de Barchinona ab molta diligencia cuyta e celeritat faran sa via e cami vers la ciutat de Leyda ahon se acompanyaran los dits senyors archabisbe e comte e altres coembaxadors lurs qui alli o per lo cami trobats hauran als quals en la dita ciutat comunicaran les presents instruccions e totes les coses que venen a carrech de lur embaxada. E entre si totes les dites coses ruminaran perque pus consultament e expedita puixen en los casos necessaris donar qual compliment e exequucio dells se confia e spera. E mes donen los dits embaxadors qui presents en lo consell e congregacio en la casa de la Diputacio son stats quanta sperança se ha en la present embaxada de obtenir gran assossech e repos en les coses e emergents de la detencio feta en la persona del Illustrissimo Princep fill de la Magestat del Senyor Rey gloriosament regnant.
Item havent comunicat ensemps com dit es los sobredits embaxadors en la ciutat de Leyda ensemps dalli partiran. E si per algun cars ere algu dells impedit no stiguen los restants anar e exequutar les coses dejuscrites encara que per ventura per la dita Majestat scrit los fos se detinguessen en la anada. E tots ensemps o los que seran no detenguts o impedits per just cars vajen a la dita Magestat en lo loch hon sera encara que fos fora lo Principat de Cathalunya. E donada la letra de crehença que porten premeses degudes recomendacions e quals de faels e devotissimos vassalls se pertany pertinentment e ab deguda reverencia exposaran a la dita Magestat ab quanta dolor e comocions de animos es pervengut a noticia del Principat de Cathalunya la detencio feta per la sua Majestat de la persona del Illustrissimo Princep son fill la qual detencio ha donat e dona tant gran congoxa e incredible als poblats en lo dit Principat que ab copiositat alguna de paraules prou splicar nos poria. Pero haviase per los dits poblats molta sperança que los congregats en la cort general del Principat de Cathalunya donarien a tantes congoxes tal remedi que seria gloria e honor de Deus Omnipotent servey de la dita Magestat repos tranquillitat e unio de pare e de fill e benefici gran de la cosa publica del dit Principat. E aquesta tal sperança sustentave los coratges de moltes gents. Pero seguintse la prorrogacio de la cort veent los congregats en aquella no haver remediat en les coses sobredites segons necessari era al benefici publich del dit Principat pus vehien ells no poder recapte donar a tantes e tant grans necessitats com en lo dit Principat occorrien usants de grandissima providencia han feta comissio als dits deputats a prosseguir e continuar e ab efecte obtenir lo relevament de tantes congoxes. E per quant los dits deputats per compliment donar en les dites coses per la dita cort comenades e a ells comeses han elegit cert nombre de persones notables prou gran e copios de quiscun dels staments del dit Principat per assistir a ells e consell donar en les coses que exequutar hauran e ab consell de les dites persones han feta la dita embaxada e delliberades les instruccions seguents.
Ço es que ab molta humilitat e reverencia segons es degut e pertinent per part de tots los dits deputats e consell exposaran a la dita Majestat la gran admiracio que es haguda en tot lo dit Principat per la dita detencio del Illustrissimo Princep lo qual es tant virtuos e dotat de tants merits que qualsevol persona es molt inclinada amarlo e voler. E tant mes rechaem en dita admiracio quant nos sent nes sab lo dit Illustrissimo Princep haver cosa alguna comesa merexedora de tal detencio. E finalment supplicaran la dita Majestat ab benivolencia amor e bon tractament fahedor a la persona del dit Princep e que placia a la sua celsitud donar e atorgar plena libertat al dit Illustrissimo Princep induhint en aço lo dit Senyor ab moltes suasions supplicacions instancies e multiplicades rahons. Les quals son remeses a la saviesa gran dels embaxadors sobredits. Poran commemorar dits embaxadors grans perills de inconvenients qui seguir podrien e precipuament en la illa de Sicilia e altres sentintse no donar prompte repos en aquestas tals novitats. Les quals no ab bon nom se sentiran per totes les parts de christians e porien portar no poch nocument al repos e benefici de les illes de que lo dit Senyor e tots sos subdits infinits treballs despeses e congoxes sentir porien. Donchs lo amor paternal gracia e benediccio tractaran procuraran sollicitaran instaran e ab efecte faran los dits embaxadors sia reduit del dit Serenissimo pare en lo dit fill Illustrissimo faent e tractant lo pare obres fer de pare e lo dit fill obedientissimo esser eom se mereix es pertany a la dita Majestat. Aquest donchs diran los dits embaxadors necessariament pertany al dit Principat e a llur innata fidelitat e no fahent aquest tal tractament e encara certificar la dita Majestat dels perills que prevehen en deurien esser redarguits. E per tant per retre son deute ab molt grandissima instancia e multiplicades supplicacions faran en totas maneras lo dit Illustrissimo Princep sia en libertat restituhit fahent cerca la Majestat del Senyor Rey que james dels seus peus se partiran fins en aquesta peticio exaudits los haja. Hoc encara que si a ells exaudir no volria de continent hi iria altra embaxada e apres altra e altra fins tant que los vassalls seus sian stats merexedors aquesta gracia de la sua clemencia obtenir. E que per ço sta continuament consell congregat en Barchinona per provehir lo que per avant occorrera.
Circa aço los sobredits embaxadors de tanta saviesa dotats faran tant sa diligencia quant possible los sia e de quiscuna cosa quels occorrera fassen avis cuytat als diputats e consell perque sobre les coses que de nou emergiran ab son consell los puixen respondre del que fer deuran.
Item los dits embaxadors ab deguda reverencia e recomendacions donaran la letra a la Senyora Reyna Illustrissima e supplicaran a la sua Altesa les congoxes perills e necessitats demunt scrits. E supplicaran la sua Celsitud vulla intercedir e fer se obtingue la liberacio del dit Illustrissimo Princep no ommetent a dir a la sua Senyoria quant aquestes novitats encara redunden en molt deservey de la sua excellencia afermant molt la sperança del dit Principat esser per la sua intercessio liberacio del dit Princep obtenir. Supplicantla en aquest fet que tant lo dit Principat stima vulla fer tals obres perque molt major obligacio haver li haje fahent la sua excellencia per manera sia lo mija de la redempcio de tants inconvenients qui apparellats stan e que ab la sua intercessio aquesta demanada liberacio obtenguda sia.
Item los dits embaxadors comunicaran ab los del regne de Arago segons los sera vist per benefici del negoci e per conduhir lo per que tramesos son si se trobaran ensemps ab la dita Majestat e per semblant si del regne de Valencia embaxadors si trobaven. Item los dits embaxadors e quascu dells jure a nostre Senyor Deus e als quatre sants Evangelis corporalment tocats los presents personalment en mans e poder del President a la diputacio e los absents en mans e poder del Senyor Archabisbe e ell mateix sobre sos pits present e continuantho lo notari que diligentment e faelment se hauran circa les coses damunt scrites a bon effecte e conclusio de aquelles e emergents e dependents delles e que directament ne indirecta ab la Majestat del dit Senyor Rey o ab la Senyora Reyna de altres negocis alguns no tractaran supplicaran parlaran o tractaran o tractar parlar o suplicar faran. E de la Majestat del dit Senyor los sobredits embaxadors no partiran fins per los sobredits deputats ab lur consell sien de aço licenciats. E si algu dells sobrescrits aquest jurament prestar no volra sia hagut per no embaxador e sens ell o ells los altres procehesquen a exequucio de les coses sobredites car solament per causa de la liberacio sobrescrita son elegits e delliberats esser tramesos e anar e no per causa altra alguna comuna o particular. Pero si apres sera vist necessari per los deputats e dit consell es facultad retenguda poder licenciar segons sera necessari.
- A. P. abbat de Montserrat. - Datum Barchinone die decimo mensis decembris anno a Nativitate Domini M°CCCC° sexagesimo.

6 DE MAYO.

6 DE MAYO.

Los señores Diputados mandaron escribir, en este día, las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. La causa de la present es per certificar vostres savieses com nosaltres scrivim al diputat local de aqueixa ciutat que totes vegades que volreu faça en nom de nostres diputats e concell com a representants aquest Principat totes instancies e requestes als oficials axi triennals com altres de la dita ciutat concernents servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey repos tranquillitat e benavenir de aqueixa ciutat e encara de aquest Principat. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a VI de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Al honorable senyer En Barthomeu Fariza diputat local en la ciutat de Tortosa castellania Demposta e loch de Flix.
Honorable senyer. Dehim e manam vos que si feu (fet) nou haureu (no ho) rebuda la present tota dilacio e excusacio cessants deduischan (deduischau) a efecte les coses contengudes en la letra de II del corrent mes de maig queus havem tramesa. No resmenys volem vingau aci decontinent segons per altra vos havem scrit. E per quant som certificats que los honorables procuradors de aqueixa ciutat volen e entenen fer algunes coses concernents servey del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey repos tranquillitat e benavenir de aquesta ciutat e encara de aquest Principat per ço vos dehim e manam que totes vegades que los dits procuradors volran façau en nom de nosaltres deputats e consell com a representants lo dit Principat totes instancies e requestes als oficials axi triennals com altres de aqueixa ciutat als dits procuradors ben vistes per manera que sien procurats los dits servici repos tranquillitat e benavenir donant en aquestes coses tota bona expedicio segons de vos confiam. Dada en Barchinona a sis del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

En el mismo día los señores Diputados y Consejo recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverends magnifichs e honorables senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya representants lo dit Principat residents en Barchinona.
Molt reverends magnifichs e honorables senyors.
La Senyora Reyna feu per crida com sabeu negu nos gosas acordar al General e pus tornassen los diners los absolie del sagrament e homenatge e aço manave sots pena de cors e de aver e sots la dita pena manave negu no gossas presentar neguns actes devallans de allo com vosaltres no hajau aqueix poder per la capitulacio e que feu molts actes los quals no podeu fer. Special dien no podeu metre carceller e que es contra privilegi e quen devieu nomenar tres e lo Senyor Rey hagueren (ne haguere) pres hu. Item vos certifich com vuy tota la gent aci o la major part son de vostra voluntat e creen feu les coses justificadament empero als qui no ve be stan vuy entre si mateix. Micer Soler me ha dit tot ho fan quatre o cinch. Lo compte de Modica ha scrit a tots los gentils homens los quals deuen esser aci dema que sera dijous. No se de ques
parlaran. La Senyora Reyna ha fet altres actes a tots los lochs de Ampurla (Ampuria, Ampurdan, Ampurdà, Ampurdá, Empurdà, Empurdan, etc) de creença no se de ques scriu. De mi se guarden los de la cort. Molt entenen aci sobre los huulls eses parlat segons man dit quem prenguessen hom fessen exir de aci e la Senyora Reyna dix si ells dehien ho de vosaltres fan locuras no queremos fazer nosotros. Molt ha que micer Falco es anat a Perpinya e a molts lochs per misatger e per informar del que vosaltres feu aqui e micer Pere Miquel a Vich e a Cervera e a molts lochs. Los pagesos no lexen pagar la bolla e han robat En Barutell e hansen portat lo forment de Besalu e hansen menat lo bestiar del carnicer de Girona (primera vez en estos textos que sale con i) cinch cents caps e han treta la bandera e huy apres dinar deu partir de aci per anar contra los pagesos e van ab la bandera vuytanta homens. Aci han fet deenes e cinquantenes e son vuytanta deenes entre tots tota la clarecia (clerecía; clero) son de vostra part en defensio de la cosa publica. Lo diputat lo qual me ha mostrat vostra letra e vol saber vostra intencio com se regira per lo manament que es en la crida e haure plaer men aviseu car yo fare lo degut e so content posar la mia persona a tot perill e arisc per la cosa publica e per defensio de les libertats. De mi no cur e no hajau pahor de mi sol vos recoman mon pare qui es aqui. Si alre era de mi yo confiu de Jesus quem ajudara. Molt sovint vos haguera scrit mas no gos scriure sino per persones de fiança e no vull fer correu sens licencia vostra demanada e obtenguda e recoman me en vostra gracia e merce. La Sancta Trinitat sia ab tots. En Gerona (arriba con i, aquí con e) a V de maig. - A vostres manaments tots temps prest Johan Vilamayans.

A les magnifiques providencies dels molt magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs mossenyors e de grandissimes providencies. La present vos sia avis com aquesta terra es en molt gran congoixa e signantment aquesta vila qui es sens vitualles e arnesos. E ja lo dia prop passat son stades levades sis somades de forment que la vila fehia aportar dins la vegueria. Per semblant la nit prop pasada han levats CCCC moltons (mouton; corder, cordé, corders, cordés; corderos) de les portes de Besalu los quals eren de mossen Barutell. Vuy dia present sta asatiada segons hic ha segons la casa den Barthomeu Alamany per semblant. Les gents van cridant en les muntanyes circunstants de aquesta vila. Creem de continent haurem combat car per diverses gents hons es stat trames a dir. Avisam ne vostres providencies e supplicam a Jesus sia de nostra part quens do facultat de tal seny que de aquesta vila puxam donar bona raho a nostro Senyor lo Senyor Rey sots la guarda del qual jeseus sia accepta e la assencia divina sien per semble vostres providencies constituides. Scrita ab cuyta a Besalu a IIII de maig any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - Mes sic diu se done combat de present a la casa den Corona de Bianye. Scrita ut supra. - A les vostres magnifiques prudencies tots prests los jurats de Besalu qui en vostra gracia se comanen.

Als molt magnifichs e honorables mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e honorables mossenyors. Apres hagui scrit a vostres reverencies sobre la requesta que en nom e per part vostra lo dia prop passat e feta al sotzveguer e regent la vegueria de aquesta ciutat que revocas e tornas al primer stament la crida que havia publicada de la Senyora Reyna e per quant mossenyors en la dita mia letra fon feta mensio a vosaltres com lo dit sotzveguer no havia revocada encara la dita crida ans havia deliberat de anar a vostres reverencies per haver concell com sen regiria lo dit sotzveguer. A fort poch instant apres que lo correu per mi ab la dita mia letra a vostres reverencies trames feu revoca e ha revocada la dita crida ab veu de publica crida segons en la forma que havia publica aquella Senyora Reyna. E per ço mossenyors he deliberat certificar ne vostres reverencies a fi que si altres enantaments per vostres magnificencies eren manats fer sobre lo dit fet cessan e hagen repos pus lo dit sotzveguer ab molta voluntat es stat prompte obtemperar vostres requestes. E manen a mi vostres grans reverencies tot lo queus placia e sera complit. Scrita en Manresa a cinch de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - A ordinacio o manament de vosaltres honorables mossenyors apparellat Pere Sagui diputat local de la ciutat de Manresa.

Als molt reverents molt nobles e de gran providencia mossenyors los diputats e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverents molt nobles e de molt gran providencia. Per correu de vostres grans savieses e reebuda una letra closa entre cinch o sis hores vuy demati ab quem manau de continent requira los oficials de aquesta ciutat e de les viles de la diputacio local que I crida la qual los dits oficials en dies passats haja poch ha han feta que negunes persones no prengan sou ne sacorden en lo exercit que fa lo General o Principat de Cathalunya e si sou han pres aquell restituesquen absolent los tot jurament e homenatge que hajen prestat que decontinent dita crida tornen e tornar façan al primer stament a la qual e a les grans providencies de vosaltres e delliberat de concell de mon assessor consoltar e axi respondre que tantost vista la present volent yo exequutar la dita letra vostra e sabut aquella no esser stada feta en la present ciutat per part de algun oficial sino solament de part o per menament e ordinacio de la Senyora Reyna e en poder de son scriva lo qual e sabut es en Solsona e saben que en la dita crida entre altres es contengut que sots pena de cors e dever (de aver, haver, haber) no sia algu qui gos presentar acte alga contra la dita crida e extimat sobre aço a vostres reverencies nobleses e grans savieses certificar e fer la present ab la qual aquells soblich los placia sobre les dites coses e pena imposada de cors e dever de no presentar acte alguns a mi
rescriura e per vosaltres e noble consell saludablament deliberar que si deu fer ho provehir oferintme fer e complir lo que per vostres grans providencies me sera manat. E mes avant e asejat de poder veure e haver translat dita crida no ne pogut res traure de les altres coses qui asis fan. Per la qui va ab la present de micer Johan de Vila Mayans sereu a ple informats. Scrita dimecres a V de maig any Mil CCCCLXII.
- Placieus fer dar al correu portador de la present tres florins dor lo qual a nom Thomas Alzina. Parteix de si (daci, de aci, d´aci, açi) a IIII hores part mig dia deu esser aqui en XVII hores. - Mossenyors a la ordinacio e manament vostre prest Francesch Bellver.

Sigue el mandato para el embargo de las cantidades que podían tener depositadas en la tabla de los Comunes Depósitos, los juristas Merquilles, Falco, Taranan, Muntmany y demás.

Per manament dels reverent e magnifichs diputats e concell llur lo Principat de Cathalunya representants ab intervencio e consentiment de la ciutat de Barchinona emparats envers los honorables administradors de la Taula dels Deposits de la ciutat de Barchinona totes quantitats de peccunies joyells e altres coses dites o scrites als honorables micer Francesch Marquilles micer Pere Falco micer Pere de Muntmany e micer Jaume Taranan juristes o a altri per ells la qual empara se fa a instancia del procurador del General del Principat de Cathalunya.

EL CONDE BERNARDO DE RIBAGORZA, RECONQUISTADOR DE CALASANZ

2.23. EL CONDE BERNARDO DE RIBAGORZA, RECONQUISTADOR DE CALASANZ (SIGLO X. CALASANZ)

 

Cuando apenas había comenzado la décima centuria, es un hecho históricamente cierto que el conde Bernardo gobernó Ribagorza, juntamente con su mujer, la condesa doña Toda, que aportó como dote al matrimonio las quebradas tierras de Sobrarbe. Entre los años 908 y 929, con arduos esfuerzos dados los
escasos recursos humanos y materiales con los que contaba, el conde Bernardo logró liberar el valle de Soperún y llevó a cabo una victoriosa y celebrada expedición contra los musulmanes del sur hacia 914.

Tras estos datos ciertos, la leyenda construye y adorna el resto, dándole, incluso, forma de canción de gesta.

En efecto, el conde Bernardo, hijo del conde don Ramón, había vivido en tiempos del emperador Carlomagno de quien era pariente directo y, por orden de éste, vino desde París y logró liberar las tierras de Obarra del poder musulmán, fundando allí el monasterio dedicado a Santa María, importante núcleo sobre el que basó la repoblación de las tierras reconquistadas. A la vez que su hermano, el conocido obispo Atón, expulsaba a los moros de las tierras de Pallás, Bernardo lo hizo de las de Ribagorza, extendiendo la frontera de sus dominios por el sur hasta el pueblo de Calasanz.

El saber popular le achaca, asimismo, la conquista y dominio de la fortaleza de Jaca y todas las tierras de
la canal de Berdún que le circundan, así como la ganancia, mediante las armas, del amplio y ondulado espacio contenido desde Aínsa hasta Berbegal, incluyendo el populoso, bien defendido e importante enclave musulmán de Barbastro.

Fue llamado Macabeo por su trabajo en el ejercicio de la virtud y marqués porque conquistó y gobernó una marca, a la usanza del país franco del que era originario.

[D’Abadal i Vinyals, R., «El comte Bernat de Ribagorça i la llegenda de Bernardo del Carpio», en
Estudios dedicados a Menéndez Pidal, 3 (1952), págs. 463-487.]

 

http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/1166/1/20922tfc.pdf

 

http://www.xtec.cat/~jrico4/pdfs/historia/his3.pdf

http://mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=bernat-conde-de-ribagorza

http://opac.regesta-imperii.de/lang_en/anzeige.php?sammelwerk=Estudios+Men%C3%A9ndez+Pidal

http://www.raco.cat/index.php/Ripacurtia/article/download/65423/167887

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0223272.xml

https://www.jstor.org/stable/25162270

https://core.ac.uk/download/pdf/38982032.pdf

http://www.iea.es/documents/73041/0d1a4564-7bf1-4c36-bbe1-c4ca4329f17a

https://es.wikipedia.org/wiki/Calasanz

Calasanz (Calassanç, en catalán ribagorzano JA JA JA cardassans a Girona) es una localidad española de la provincia de Huesca, integrante del municipio de Peralta de Calasanz en la comarca de La Litera.
Es el núcleo de población más antiguo de La Litera (ya mencionado en un documento visigótico del año 556) y está situado en una colina cortada por la parte Este y Norte, a 736 m. de altitud. El término confina por el Norte con los de Juseu y Aguinaliu, por el Este con Gabasa, por el Sur con el de Peralta de la Sal y por el Oeste con los de Estadilla, Alins y Azanuy, teniendo una extensión aproximada de una hora y media de Norte a Sur y lo mismo de Este a Oeste.

Calasanz alcanzó su máxima población hacia 1857 en que llegó a contar con 1.003 habitantes, pero la población actual de Calasanz ronda las 40 personas (debido a la emigración de los años 50–70), triplicando prácticamente durante la época estival.

La persona natural de Calasanz se denomina con el apodo de Cañuto o calasancio.

Calasanz está situado en la franja oriental de la provincia de Huesca (Aragón), en la zona sur de la Sierra de la Carrodilla, en el margen derecho del río Sosa. Esta zona del pre-Pirineo aragonés es frontera entre las comarcas de La Litera (La Llitera), a la cual pertenece, y La Ribagorza (La Ribagorça).

romance aragonés Tamarite de Litera

Al igual que muchos de los pueblos de la zona, Calasanz tiene un habla local, chapurriau, que es similar en algunos aspectos o palabras a otras poblaciones cercanas y propia en otros, perteneciente al dialecto ribagorzano. Es frontera lingüística entre el catalán ribagorzano JA JA JA y aragonés ribagorzano.

Als presentz

Por desgracia es un dialecto (o subdialecto) en peligro de extinción ya que actualmente sólo lo hablan los pocos habitantes de la villa y algunos de sus descendientes (emigrados a otras poblaciones, comunidades autónomas o países). La 2.ª lengua más utilizada, y a la cual está derivando el habla del pueblo, es el castellano y en 3.er lugar se utiliza el catalán JA JA JA ya que muchos de los habitantes emigraron a Cataluña y sus descendientes lo hablan. (Charnegos catalanistes)

Y algunos de estos habitantes emigraron a Alemania, pero alemán habla poca gente de la zona.
Eso sí, el gallego lo entienden casi todos, y es un idioma, además, diferente del portugués.

Algunas palabras típicas del cañuto son:

Cañuto	Castellano	Catalán
Cocho	Perro	Gos (Ca en mallorquí)
Mixó	Pájaro	Ocell
Somé	Burro	Ase
Llató	Cerdo	Porc
Rabosa	Zorro	Guineu
Engrineta	Golondrina	Oreneta
Trunfa	Patata	Patata
Llugá	Pueblo (Lugar)	Poble
Pllaza	Plaza	Plaça
Carré	Calle	Carrer
Calleriz	Callejón	Carreró
Fiero	Feo	Lleig
Chico	Pequeño	Petit
Dichós	Debajo	A sota
Ixe / Ixa / Ixo	Ese / Esa / Eso	Aquell / Aquella / Allò
Natros	Nosotros	Nosaltres
Vatros	Vosotros	Vosaltres
Yo sigo	Yo soy	Jos sóc
Qué quiés?	¿Qué quieres?	Qué vols?
Plloure	Llover	Ploure
Medrá	Crecer	Crèixer
Emporcá	Ensuciar	Embrutar
Nino / a	Niño / a	Nen / a
Chove	Joven	Jove
Moñaco	Muñeco	Ninot
Auto	Coche	Cotxe

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En este mismo libro puedes encontrar otra compilación de palabras típicas del cañuto.

Del llibre "Calasanz" de Antonio Alós Pascáu

“ Posé alguno diga que un llugá tan chico coma éste siga aburrit, perque ya s'eiga acostumbrau a seguí el reloj según el horari de una fábrica, agón li manan la faena que ha de fe. A Calasanz ninguno tien que aburrirse pues coma allí diuen, siempre ñai algo pa "aná fen", y si a alguno no se li ocurre, aquí li posam unas cuantas cosas pa que pueda triá, cuan se canse de una: Així que pot aná fen: ”

Achocase pa que nol veigan
acustá el pastó
allambrá cazuelos
amagase el tuzalet
amostrá el cul a la boira
aná a defora
apedregá als cochos
apllená la pichella
apuyalá el fiemo
arrastrá caltróns de choquetas
arreglá la pastura pals llatóns
arrupise pel fret
atapí la palla
atizá el foc
atravesá crenchas y tuzals
aventá a la Cuella
baixá un baixadó / y pujá un pujadó /
beure en una cadolla a chupamorro
brincá esponas
brivá urmos
bulldre carbazó
buscá nius
calzá als pollez
cansá un bigós
cargá els sarguiz
caure aigua pe la marmota
cazá el tarroquet
cllavá la encllusa
comprá charras y charróns
contá endevinetes
coure codoños al caliu
culldre tabelletas
chollá las ovellas (esquilá)
chuga al señalet y als palitrocs
chuñi els somés
entrecabá trunfas
escobá el calleriz
escruza el tros pe la endrecera
esfarrabusteá el bestiá
esfulliná la chuminea
estripá tarrocs
fe aigua de estremoncillo
gritá a un zagalet
llevá el disná als homes
mastullá las someras
minchá recau
muñí las crabas
paixenta el betiá (paixentá; apacentar; bestiá)
penchá la alforcha al ficoz y a la entosteta
piulá coma els torrodans
pixá fora del tiesto
aná din: ¡¡posé pllourá!! y ¡¡pot ñaure ruixada!!
rechirá el aceite pál zabó
repllegá esparrics
rustí el llató y probá el mondongo
sentase al banquilet de la Pllaza
sentí al pregoné
sobreixise la baseta
tindre fillos cañutos
tropezase con la guineu / Rabosa
ventá ulivas y grano
zurcí els peals del homes

Dels Homens del offici del algotzir.

Dels Homens del offici del algotzir.

Per tal que sia obviat a propinquitut sovinerament inherent de fugir als delats per temor de penes emposadores dels crims comeses: per ço en la nostra cort per los criminoses pendre al offici del algutzir vuit homens destinam los quals volem que sien guardes dels presoners o encarcerats en nostre carcer real per ço que dels criminoses o altres presoners qui en lo nostre carcer seran pugan tenir justicia e fer dret als clamants: los quals homens al algotzir manam esser sotsmeses. No tan solament empero los dits homens a manament del algutzir ans encara a manament dels nostres mayordomens dels camarlenchs del canceller del maestre racional o de qualsevol daquells o dalcun de nostre conseyl degen pendre e guardar aquelles persones que per qualsevol dels sobredits lus sera manat: pero sens manament del algutzir absolvre alcun daquells no gosen. E que aquells presoners qui per nos o nostre consell sera ordonat punir segons lo delicte en que sera cahut manam ells mateix al loch on la sentencia sera ordonat per dar menar degen ab bones presons. Encara los dits homens volem esser diligents que cant nos covendra cavalcar per la ciutat o en altre manera si ja per cami no era los dits homens o dos almenys lo nostre carcer provehir de guardes sufficients davant nos ab vergues congruents vagen. En apres manam quels dits homens del algotzir porten axi con a senyal de lur offici vergues e aquells estiguen a la porta forana de nostre hostal per guardar que si barayla si esdevenia poguessen no esperat manament de negun los barallants pendre. Encara que les besties a la porta forana de nostre hostal tenir no lexen per manera que als entrants e ixents de nostre hostal carrera e entrada fos embargada. Manam encara quels dits homens del algutzir en lo començament de la recepcio de lur offici sagrament e homenatge facen al algutzir primerament reebut en loffici e en absencia daquell al altra que ben e lialment guardaran los encarcerats e que en lur offici frau ne malicia no consintran ne faran ne per aliviament de presons o de carcer alcuna cosa no demanaran ne reebran.

CXXII , apen 9, febrero 1161. R. comes barchinonensis et princeps aragonensis

CXXII
Apén. N°  9. Feb. 1161.

Sit notum cunctis quod ego R. comes barchinonensis et princeps aragonensis debitor sum tibi Guillelmo Leterico de VI milia morabetinis bonis aiadinis et lupinis recti ponderis quos convenio tibi vel tuo mandatario qui per tuum bonum eos demandaverit persolvere usque ad festum Sancti Michaelis primum venientem. Et hoc convenio tibi vel tuis adtendere et complere sine tuo tuorumque enganno ad tuam noticiam. Et pro istis VI milia morabetinis sunt tibi obsides Trencavellus et domina Ermengardis Narbone et Guillelmus Montispessulani cum omnibus aliis ostaticis et manlevatoribus et tenetoribus quos in Montepessulano tibi dedi sicut in alia tua carta scripti sunt. Et item
dono tibi obsides videlicet Arbertum de Castrovetulo et Bertrandum de Castelleto et Berengarium de Barchinona. Et ego Albertus de Castrovetulo juro et convenio tibi Guillelmo Leterico super IIII evangelia quod si dominus comes non paccaret tibi vel tuo mandatario usque ad festum Sancti Michaelis primum venientem sicut dictum est hos VI milia morabetinos ego venirem apud Motempessulanum in tuo ostatico commoniti per te vel per nuntium tuum et inde nullomodo exirem nisi tua licentia donec predicti VI milia morabetini tibi vel tuis persolvantur sine tuo enganno. Et ego Bertrandus de Castelleto juro similiter. Et ego Berengarius de Barchinona juro similiter. Item si me R. comitem antequam predictum debitum tibi persolvatur mori contingerit mito tibi in pignore meam dominicaturam de Parafrugello cum omnibus expletis et pertinentiis suis et meam dominicaturam de Lagostera cum omnibus expletis et pertinentiis suis de quibus recuperes in unoquoque anno ad persolvendum predictum debitum mille morabetinos: et si aliquid inde minuerit quod predictos mille morabetinos inde pleniter in unoquoque anno recuperare non posses mito tibi in pignore totas meas exitas de Gerunda tam de lezdis quam de molendinis et de aliis omnibus eximentis ex quibus recuperes in unoquoque anno quod tibi minuerit de predictis mille morabetinis. Similiter mito tibi in pignore totas meas exitas de Barchinona de quibus recuperes in unoquoque anno ad persolvendum predictum debitum mille morabetinos. Et hos duo milia morabetinos in unoquoque anno recuperes de predictis pignoribus donec inde VI milia morabetinos recuperatos sine tuo tuorumque enganno habeas: et si aliquod avere ex pairia vel aliquo alio modo mihi vel meis evenerit ut illud totum tibi vel mandatario tuo persolvatur donec totum debitum predictum tibi persolutum et paccatum sit sine inganno. Et ego Guillelmus barchinonensis episcopus convenio tibi Guillelmo Leterico quod si forte fortuitu evenerit mori jamdictum comitem antequam tuum avere habeas recuperatum faciam statim tibi et tuis habere et tenere et explectare quiete jamdicta pignora quousque inde VI milia morabetinos vel quantum tibi minuerit de predictis VI milia morabetinis recuperatos habeas sicut superius scriptum est per jamdictos terminos. Et ego Guillelmus girundensis episcopus convenio tibi et tuis similiter. Et ego Petrus ausonensis episcopus convenio tibi et tuis similiter. Et ego Jofredus rivipollensis abbas similiter. Et ego Poncius abbas Sancti Johannis similiter. Et ego Bernardus Marcutii similiter. Et ego Guillelmus de Escala similiter. Et ego Guillelmus Catalan similiter. Et ego Guillelmus Raimundi Dapifer similiter. Et ego Abraam Alfachim similiter. Et ego Saltellus judeus similiter. Ego vero Raimundus comes barchinonensis et princeps aragonensis accipio te in Dei fide et mea ut sicut superius scriptum est tibi et tuis adtendatur et adimpleatur sine tuo tuorumque enganno. Et si in medio me mori contingerit laudo tibi et tuis ut statim accipias predicta pignora cum omnibus expletis que tunc ibi vel in antea fuerint. Actum est hoc anno ab incarnatione Domini millessimo CLXI in mensis februarii in obsidione Bavoii. Hujus rei testes sunt Guillelmus Sancti Felicis vicarius Carcassone Bernardus de Cortsavins Petrus Vetulus de Arzaz Girbertus de Arlenis Bernardus Morrut Airaldus Petit Johanes Tropassen Guillelmus Olrich Petrus Moret Bernardus Guillelmi Eimericus Talador Johanes Dolzet. - Sig+num Raimundi comes. Sig+num Guillelmi barchinonensis episcopi. Guillelmus Dei gratia gerundensis ecclesie episcopus subscribo. Gaufredus abbas rivipollensis +. Poncius abbas Sancti Johannis +. Sig+num Bernardi Marcucii. Sig+num Guillelmi de Escala. Sig+num Guillelmi Catalan. Sig+num Arberti de Castrovetulo. Sig+num Bertrandi de Casteleto. Sig+num Berengarii de Barchinona. - Sig+num Guillelmi Petri scribe qui preceptum domini comitis hoc scripsit.
- Sed sciendum est quod predictus comes dedit Guillelmo Leterico X hostaticos et tenedors scilicet Arnaldus de Lers Raimundus de Villa de Murs Guillelmus de Castellovetulo Berengarius de Canneto Bernardus de Corzavins Guillelmus de Castellonovo Berengarius Bertrandi Raimundus de Molnelz Raimbaldus de Bazellis Bernardus de Molnelz. Et nos X predicti cognoscimus esse hostaticos et tenedors tibi Guillelmo Leterico et tuis ad tuam tuorumque notitiam apud Montempessulanum et inde non discedemus nisi tua dilatione donec totum predictum avere tibi et tuis persolutum sine inganno sit et in tua tuorumque potestate manebimus et ita quisque nostrum pro toto constituimus debitores et paccatores ad tuam notitiam de toto avero sicut in alia carta scriptum est in qua juravimus. - Manulevatores sunt isti de predictis hostaticis quisque in solidum pro sacramento Ermengauvus de Leucata Guillelmus de Peiteris Petrus Raimundi de Narbona Raimundus de Salas Petrus de Fenolleto Guillelmus de Castello de Rossillone Ermengauvus de Melgorio Guillelmus de Arzaz Petrus Figuerius de Biterris. Et isti sunt manulevatores de predictis X hostaticis et tenetoribus morte et mentimento et hoc juraverunt unusquisque pro toto super IIII Del evangelia. Et de predictis tenetoribus et hostaticis est manulevatrix Ermengardis vicecomitissa narbonensis de morte et mentimento et hoc plevivit per fidem suam et Guillelmus de Durbati similiter per fidem suam et Willelmus Montispessulani similiter per fidem suam et Trencavellus similiter per fidem suam. Et Petrus Veteris et Arnaldus de Cerveria firmaverunt de supradictis morabatinis quingentos per sacramentum. Et Guiraldus de Mourimon alios D morabetinos per sacramentum. Et Guillelmus de Alesto reddidit se debitorem de aliis M morabatinis.

Nota:
Parafrugello : Palafrugell.
Lagostera: Llagostera. exitas de Gerunda: Salidas de Gerona. Impuestos por mercancía que salía de Gerona. Eximentis.
Lezdis, lezda, leuda, leudas.
Molendinis: molinos.
(sine) inganno, enganno, engano: sin engaño. sine tuo tuorumque enganno, etc.
Girundensis, gerundensis, Gerunda, Girunda, Gerona, Girona.
Bavoii : ?
Villa de Murs, Villa de Muls, etc.
Canneto, Caneto: La fuente, font de Canet, Cannet, cerca de Palma de Mallorca, ciudad de Mallorca, aparece en otro tomo, repartiment de Mallorca, y en el libro de Bernardino Gómez Miedes sobre Jaime I el conquistador,