LXXII, perg 220, fol 41, 28 junio 1321

LXXII. 

Perg. n. 220. fol. 41. 28 jun. 1321.

Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum Valencie Sardinie et Corsice ac comes Barchinone attendentes dudum composicionem seu transaccionem factam fuisse inter illustrem dominum Petrum bone memorie regem Aragonum patrem nostrum ex una parte et illustrem Jacobum felicis recordacionis regem Majoricarum
patrem vestri illustris Sancii regis Majoricarum comitis Rossilionis et Ceritanie ac domini Montispessulani karissimi consanguinei nostri ex altera super regno Majoricarum insulis Minorice et Evice et aliis insulis eidem regno adjacentibus et super comitatibus et aliis terris ipsius Majoricarum regis: in qua quidem composicione seu transaccione dictus rex Majoricarum inter alia convenit et promissit quod heredes et successores sui tenerentur eidem domino regi Petro et suis dare potestatem de civitate Majorice nomine et vice totius regni Majoricarum insularum Minorice et Eviçe et de villa Podiiceritani (Puigcerdà ? Podii : puig, pueyo, ceritani: Cerdanya) nomine et vice Ceritanie et Confluentis et de villa Perpiniani nomine comitatus Rossilionis et terrarum Vallispiri et Cauchiliberi (Colliure?) et de castro de Omelacio nomine et vice vicecomitatus de Omeladesio et quod etiam omnes heredes vel successores dicti regis Majoricarum tenerentur semel quolibet anno cum essent requisiti ire ad curiam dicti domini regis Petri et suorum in Cathalonia nisi tunc quando requirerentur essent in regno Majoricarum: que composicio seu transaccio fuit postmodum inter nos et eundem Jacobum regem Majoricarum et subsequenter inter nos et vos dictum Sancium regem Majoricarum iterum renovata prout hec et alia in instrumentis de dictis composicione seu transaccione et ejus renovationibus confectis plenius continentur: et nunc vos dictus Sancius rex Majoricarum existendo nobiscum in curia quam cathalanis celebramus in civitate Gerunde ad quam per nos requisitus venistis juxta convenientias supradictas gratiam pecieritis per nos vobis fieri videlicet quod faceremus vos franchum in tota vita vestra a veniendo ad curiam nostram et nostrorum et de dandis potestatibus supradictis: idcirco pensatis vinculo sanguinis et mutue dilectionis sinceritate quibus vicissim annectimur per nos et nostros graciose concedimus vobis dicto Sancio regi Majoricarum presenti et recipienti quod in tota vita vestra sitis franchus exceptus pariter et immunis a veniendo ad curiam predictam nostri et nostrorum et a dandis potestatibus antedictis ita quod vos dum vixeritis non veniatis nec venire teneamini ad dictam curiam nostri et nostrorum nec dare nobis aut nostris potestates jamdictas in vita vestra ut superius est jamdictum: post obitum vero vestrum heredes seu successores vestri in dictis regno comitatibus et terris veniant et venire teneantur ad curiam nostram et nostrorum predictam et dare dictas potestates bene et complete secundum dictas composicionem seu transaccionem et renovaciones ejus que in hiis et aliis in omnibus et per omnia in suo robore remaneant et vigore. Et nos infans Alfonsus primogenitus et heres dicti domini regis Aragonum per nos et heredes ac successores nostros laudamus et approbamus omnia supradicta jurantes in anima nostra per Deum et ejus sancta quatuor evangelia manibus nostris corporaliter tacta quod ea omnia tenebimus et servabimus et non veniemus aliquo tempore contra ea. Ad hec nos Sancius Dei gratia rex Majoricarum comes Rossilionis et Ceritanie ac dominus Montispesulani predictus recipientes cum gratiarum actione a vobis serenissimo
principe domino Jacobo rege Aragonum Valencie Sardinie et Corsice ac comite Barchinone predicto gratiam prenotatam quom nobis facitis de non veniendo ad dictam curiam et de non dandis dictis potestatibus dum vixerimus ut superius continetur promittimus per nos et heredes seu successores nostros in dictis regno Majoricarum comitatibus et terris vobis dicto domino regi Aragonum presenti et recipienti et vestris ac notario infrascripto tanquam publico persone stipulanti et recipienti pro illis quorum interest vel poterit interesse quod post obitum nostrum dicti heredes seu successores nostri venient et teneantur venire ad curiam vestram et vestrorum et dabunt ac dare teneantur vobis et vestris potestates predictas bene et complete secundum composicionem seu transaccionem predictam et ejus renovaciones superius expressatas sicut in predictis instrumentis ex composicione seu transaccione ac renovacionibus predictis confectis melius et plenius continetur: que composicio seu transaccio et renovaciones ejus predicte remaneant in hiis et aliis in omnibus et per omnia in suo robore et vigore. In quorum testimonium nos predicti reges et infans presens publicum instrumentum per litteras divisum inde fieri jussimus et sigillis nostris pendentibus comuniri. Acta fuerunt hec in civitate Gerunde in domo predicatorum quarto kalendas julii anno Domini MCCCXX° primo. - Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum Valencie Sardinie et Corsice ac comitis Barchinone qui hec concedimus et firmamus. - Signum + Sancii Dei gracia regis Majoricarum comitis Rossilionis et Ceritanie ac domini Montispesulani predicti qui hec concedimus et firmamus. - Signum + infantis Alfonsi predicti primogeniti et heredis antefati domini regis Aragonum qui hec concedimus firmamus et juramus. - Testes hujus rei sunt qui presentes fuerunt inclitus dominus infans Petrus filius dicti domini regis Aragonum inclitus dominus infans Raimundus Berengarii filius ejusdem domini regis Aragonum Raimundus Valencie episcopus dicti domini regis Aragonum cancellarius Raimundus Fulchonis vicecomes Cardone Berengarius de Vilariacuto Bernardus de Serriano Petrus de Fonolleto vicecomes de Insula (vizconde de Illa, Dilla) Guillelmus de Caneto senescalcus Berengarius Maynardi canonicus Narbone cancellarius Berengarius de Petrapertusa tenens locum in Montepesulano Petrus de Pulcrocastro majordomus Hugo de Tacione portarius major Nicholaus de Sancto-Justo thesaurarius et Jacobus Scuderii scriptor predicti domini regis Majoricarum Bernardus de Fonollario miles gerens vices procuratoris in Cathalonia pro predicto domino infante Alfonso Petrus Marti thesaurarius dicti domini regis Aragonum Guillelmus Oulomarii judex curie memorati domini infantis Alfonsi. - Fuerunt clausa per Bernardum de Aversone notarium domini regis et publicum per totam terram ipsius domini regis: et est certum quod de mandato dicti domini regis Aragonum dictus Bernardus de Aversone tradidit manualiter dicto regi Majoricarum intus domum fratrum minorum Gerunde ubi hospitabatur alterum ex dictis instrumentis perfectum et clausum et sigillatum sigillis pendentibus ipsius domini regis Aragonum et dicti regis Majoricarum et incliti infantis Alfonsi predicti consimili retento pro parte domini regis Aragonum.

lxxiii-reg-221-fol-149-20-diciembre-1321

LXXVIII. Reg. n. 1240, fol. 271. 18 may. 1380.

LXXVIII.
Reg. n. 1240, fol. 271. 18 may. 1380.

Lo Rey. - Governador: significamvos que en lany prop passat foren aci diverses persones de la illa de Manorcha per missatgeria los uns per la ma major los altres per la ma menor posant a nos los de ma menor diverses clams per los quals affermaven esser venguts a inopia per les maneres qui eren tengudes vers ells per los de ma major sobre lo regiment de la terra lo qual regiment los demont dits de ma major ocupaven a si mateixs axi en eleccions de consells com en tatxacions con en altres coses tocants lestament de la terra: los de ma major dient tota hora sobre aço lo contrari. E com sobre aço hagues haut lonch deba (debat) entre ells nos comanam lo dit fet a nostre tresorer per ço con a ell es dat carrech del nostre patrimoni e que ell ab les mellors vies que pogues convengues los demont dits de tal forma que per avant no haguessen a seguir la nostra cort ne ferne lur dampnatge: e lo dit tresorer ab tota diligencia que poch tench tal manera en lo dit fet que ell convench los demunt dits sots certs capitols qui foren legits en nostre consell los quals haguem per bons e acceptables e manam sobre aço fer les cartes. E com les dites cartes fossen al registre per dar a aquelles fi e acabament per los de ma major fo tramesa aci letra an Bernat March qui aci era per ells que no volien que la dita provisio fos speegada com entesessen aquella esser a ells perjudicial: per la qual rao lo dit sindich empara la dita provisio e posa alcunes frivoles rahons en nostra audiencia e apres sens altre determinacio parti per anar a Manorcha de que ses seguit que la dita provisio no hac alcun espeegament. E com ara per semblant forma missatgers sien venguts de la dita ma menor per fer semblant clamor e aximateix sien venguts de la ma major per escusar lo dit fet los quals son estats presents en la cort e nos vullam de tot en tot provehir que discensio no haja entre los dits pobles com sia destruccio lur que torne en dan nostre e no vejam millor manera que aquesta ço es que la convencio qui fo feta ladonchs entre les dites parts sia a vos dit governador tramesa e que vista e regoneguda aquella e oydes les parts de tot quant dir e posar volran si trobats tots los dit capitols esser profitosos a la dita universitat e cosa publica daquella fetslos seguir per cascuna de les parts et si tots nols trobats profitosos fets seguir aquells que trobarets ques degen seguir e los altres vagen per nulles: en açous manam que hajats sobirana cura e diligencia de manera que altra vegada per semblant rao no hagen a venir davant nos. Nos empero vos trametem los capitols de la dita convencio dins la present entreclusos. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XVIII dies de maig del any MCCCLXXX. - Rex Petrus. - Dominus rex mandavit michi Francisco Bisbals et fuit sibi tradita in hac forma. - Dirigitur Raimundo de Ulugia gubernatori Minorice.
- Parria que sobre lo debat que es entre los de la ma major duna part e los de las mans mijana e menor del altra ço es per concordar aquels se degues tenir la forma davall scrita. - Primerament que sobre la eleccio e egualament del consell degues esser foregitada de tot en e per tot la forma dels radolins e que los IIII jurats e los X consellers migensant sagrament per via descrutini elegissen set consellers ço es dos de ma major tres de ma mijana e dos de ma menor. E totes aquestes persones qui serien XXI elegissen los quatre jurats ço es I de la ma dels cavallers e homens de paratge I de ma dels majors I de ma dels pageses e I de ma dels manestrals e homens conversants en mar: e aquests quatre jurats elets juren en poder del governador de be e leyalment gardar la honor del senyor rey e lo be de la cosa publica segons lur bon arbitre. Plau al senyor rey. - E part aço elegissen III consellers del consell veyl ço es I de ma major I de ma mijana e I de ma menor los quals III sien del nombre dels X consellers del any present per tal que pusquen asinistrar los altres elegits de nou dels affers del consell:
axi empero que en tant com puxen trien que noy elegesquen persones parcials ne de bandos. Idem.
- E si per ventura per lo poch nombre de gents qui es en la illa nos podien trobar persones qui no fossen parcials ne de bandos que los dits elegidors elegissen axi be de la una part con de laltra segons lur bon arbitre. Idem.
- Declarants empero que dels VII consellers novellament elets puxen elegir e pendre alcun o alscuns en jurats e en aquell cas sien elet o elets altres consellers aytants com faliran del dit nombre e dels dits set consellers cascun daquell estament que seran aquells jurat o jurats elets del dit nombre. Idem.
- Item que aquells jurats qui seran estats en la un any noy puxen esser dins dos anys prop seguents per jurats ne los consellers a consellers per I any sino tan solament aquells III consellers qui seran elets quey romasessen del any passat per reduir a memoria los fets del any passat als altres novelament elegits segons que demunt se conte. Plau al senyor rey.
- Item quels jurats faran los negocis del general ab XX consellers segons forma acustumada es a saber ab deu de la vila e terme de Ciutadella e ab X consellers dels termens de fora ço es saber IIII de Maho III de Aylor e III del terme del castell de Santa Agata: e per ço cor los quatre consellers de Maho no han altre offici sino de consellar los jurats per egualar lo consell sien elets per aquesta forma I de ma major II de ma mijana e I de ma menor dels quals sien elets los II de la dita vila o loch de Maho e los altres dos del terme de fora. E si los sindichs de Maho ab lur conseyl conexen e tenen per be que en lo nombre dels IIII consellers haja I menestral quey sia. Quant es dels romanents VI consellers III del mercadal e III de Aylor per ço com han offici altre meyns de consellar los jurats ço es que son sindichs cascuns en lur loch sien elets per ells matexs segons que acustumen e han acustumat entro ara e que en la lur creacio ans que usen dels dits officiis facen lo sagrament acustumat. Idem.
- Item que si sesdevenia que alcun dia alcun o alcuns dels consellers del dit consell falien al consell que en loch daquell o aquells que absents serien los jurats ab aquells daquell braç que aquell seria quiy falra puxen altre elegir en loch daquell absent daquell estament que aquell sera quiy falra. Idem.
- Item que en loch de ma major si als jurats e consellers es vist faedor puxen metre hom de la vila en jurat de ma mijana pus haja trenta milia solidos en sus pero no sia pages o menestral o hom conversant en mar com ja dessus hi haja jurats en lur stament. Plau al senyor rey.
- Item declaram ma major de sinquanta milia solidos e de sinquanta milia solidos en sus ma mijana de sinquanta milia solidos fins en vingt milia solidos inclusiva ma menor de vingt milia solidos en sus. Idem.
- Item parria que sobre les monedes qui shan a levar cascun any fos ordonat que si per ventura part les imposicions que vuy se leven en aquella manera empero que vuy se leven la dita universitat havia necessariament mes anant a despendre que ço que hauria mester se hagues a levar per sou e per liura ço es de cascun segons que valria ço del seu o en las formas contengudas en los dejus scrits capitols. Idem.
- Item en cas que als jurats e als XX consellers fos vist que per no opembre tant les gents fos millor e pus expedient que la moneda se hagues es tragues per via de violaris o censals o per oltra manera pus covinent: que en lo dit cas fossen elets VI bons homens ço es III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e en cascun tern ne haja I de ma major I de mijana e I de menor e si los dits jurats e XX consellers ab aquests VI bons homens determenen que per la dita manera o per altre via sia millor e pus expedient de haver la moneda que per sou e lliura fos a ells legut de trer la moneda per aquella via o manera quels pare ques pus covinent. Plau al senyor rey: pero que non puxe vendre en I any sino per mil solidos. - Item que si determenen que la dita moneda se hage a sou e liura per tal que mils en lo dit sou e liura egualtat se puxa conservar parria que per los dits jurats e XX consellers sien eletes VI persones ço es III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e en cascun tern de las dites persones ne haja I de ma major I de ma mijana e I de ma menor axi com demont es dit en lo precedent capitol e aquestes VI persones mijançant sagrament ordonassen la dita talla ço es sabent la veritat del fet ab aquelles millors e pus savies maneres ques puxen saber e fer. Plau al senyor rey.
- Item com comunament tots regidors de universitats vinguen forçats a descarregar aquelles e la universitat de Manorcha sia tan carregada de tan importable carrech que nos pot tolerar: es ordonat per lo senyor rey quels jurats e lo consell de la dita illa reemen cascun any M solidos de censal o dos mil de violari a que la dita universitat es obligada tro a tant longament que la universitat sia desobligada. Empero si en los casos devall scrits ço es per dons que haguessen fets al senyor rey o per males anyades o per guerra de enemichs eren oppremuts en tant que la universitat nou pogues supportar: que en los dits casos e no en altres los dits jurats e XX consellers ab VI promens elegidors puxen ordonar e conexer si la dita reempço se pora fer en aquell any o no e en aquell cas e anyada seguesquesen ço que los dessus dits ordonarien o determenarien. Plau al senyor rey.
- Item per tal que la moneda de la dita universitat no puxa esser despesa sino en coses necessaries a aquella es ordonat que lo clavari dels jurats sie tengut de retre compte en poder de VI promens los quals per los jurats novelIs e consell general sien elets assaber III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e quen haja en cascun tern I de cascun estament e que los dits promens no prenguen res en compte al dit clavari sino ço que parra ques sia convertit necessariament e profitosa en be de la dita universitat e que apparega que sia fet ab determinacio dels XX consellers qui en lo dit any seran estats en lo regiment de la illa e que de les dites distribucions haja apparer per albarans segellats ab lo sagell de la universitat e per apoques daquells quin hauran reebut tro a quantitat de XXX solidos en sus. Aço empero es entes que de quantitat que haja distribuida de XXX solidos en jus no sia tengut de restituir apoca ne albara. Plau al senyor rey.
- Item que com alguns de la ma mijana e menor sien recorreguts a la cort del senyor rey per obtenir alcunes provisions e altres coses a ells necessaries e hagen despeses alcunes quantitats de diners qui pugen tro a CCCC florins e requiren que aquells los sien restituits e pagats per tota la universitat: par que deja esser oyt compte daquells e que sia considerat si axi be e en coses tan raonables son estades despeses com aquellas tan grans quantitats ques dien esser despeses per los jurats presents e prop passats: e que si ho son que la dita universitat pach aquells. E com los jurats diguen que a colpa dels dits menestrals e altres persones dels sindicats han despeses algunes quantitats de diners e que per algunes raons los dels dits sindicats los en son tenguts: per ço lo senyor rey de son propri poder e de consentiment den Bernat March e den Bernat Muntaner ho comet largament an Guillem de Parets procurador reyal e an Bernat Dalmau e an Francesch Morell als quals lo senyor rey ne dara bastant poder ab letra sua per aquella via e manera que al senyor rey sera vist faedor. Es entes empero que per la convinença present no sia perjudicat ne millorat lo dret de la una part ne de laltra con toca les messions. Plau al senyor rey.
- Declarant per aquestes ordinacions que no sia en res perjudicat als privilegis e franquises et bons usos que la dita universitat ha sino en tant com fossen vistes derogar aquestes ordinacions e no en altra manera. - E lo senyor rey ara de present proveeix per lany esdevenidor de jurats e de consellers per la forma dejus scrita.
- Primerament jurats per los homens de paratge Bernat March. Item per los de ma major Ferrer de Parets. Item per los pageses Dalmau Bosch. Item per los menestrals e homens conversants en mar Bernat Bosch. - Consellers Francesch Morell Bernat Dalmau Francesch Squella fili den Pere Squella Bertran Salamo Simon Pujol Guillem Pinyana Ramon Mercadal lo prom Francesch Castell Guillem Quintana Bernat Molsa texidor de Ciutadella e del terme. - Rex Petrus.

CLIV, 22

CLIV
Núm. 22.

Raimundo Dei gratia prudentissimo et honorabili comiti Barcinonie principi et marchioni Aragone consules Pise cum dilectione salutem. Scripsimus vobis jam multotiens qualiter in amicitias fuimus cum patre vestro bone memorie et quam nobis karissima fuit dum ipse viveret quomodo vel qualiter vestram volumus et desideramus honorifice retinere. In quibus sciatis nos equidem firmiter existere nec umquam cessare ac discedere velle. Ideo rogamus vos obnixe ut quicquid honoris pater vester inclitus egregie memorie civitati nostre juvit acquirere ita juvetis nos id ipsum retinere quod inde non possimus pati aliquam capitis diminutionem. Patet evidenter vestre quidem sagacie Valentiam a vestro patre retentam fuisse nunc autem a sarracenis possessam quam siquis extraneus vellet opprimere vestra ut credimus non pateretur nobilitas. Item ut noscitis vestro cum patre nos Maioricam cepimus que licet a sarracenis incolitur sub vestri tamen nostrique tutela remansit que si quam sub nostri solatio pateretur injuriam non illorum quidem sed nostrorum esset infamia. Unde si januenses uti didicimus prefate civitati vel Evise atque Minorice quicquam injurie inferre temptaverint ut vestra nobilitas in hoc sibi nec faveat sed in quibus prevalet obsistere studeat rogamus pernimium. Nos quidem eisdem litteris frequenter ac propio ore illud idem jam proibuimus quod sine nostrorum eorumque sanguinis effusione nequaquam fieri potest. De injuria quam vestris a nostris quidem dixistis illatam respondimus vobis sufficienter: unde iterato scribimus exellentie vestre ut in veritate sciatis nos quicquid potuimus ut inde recuperasse. Illi quidem qui rediere testati sunt se cum justitia et pro illata sibi injuria id quod fecerant fecisse. Tamen quodcumque potuimus ut dictum est fecimus cum magno amore. Mittite igitur quando vobis placet pro eo quod inde jam recuperatum est: redeuntibus enim illis qui noxe interfuere parati erimus eos decenter recipere et ab eis omnia in integrum que injuste acta sunt viriliter extorquere et patientibus nutu vestro nichilonimus reddere amore karissimo.

Nota: Evise: Ibiza.Karissimo, carissimo, caro: querido.